Reprenem una qüestió que ens està ocupant,
i força, especialment ja des del passat divendres,
però que ens ha ocupat ahir en el programa
i avui també en altres moments del matí de Tarragona Ràdio.
És la famosa, entre cometes, interlocutòria
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
que es va fer pública el passat divendres
i que dona de termini dos mesos al govern de la Generalitat
perquè també inclogui la llengua castellana
com a llengua vehicular en l'ensenyament del nostre país.
Aquesta és una qüestió amb moltes derivades.
Hem sentit opinions de mestres, de la Conselleria d'Ensenyament,
responsables polítics, valorant tota aquesta qüestió.
Recordem que fins i tot hi ha un col·legi aquí a Tarragona
teòricament afectat directament,
perquè una de les denúncies, de les tres denúncies
de pares, de famílies, és aquí de Tarragona
i que afecta el col·legi La Saie.
En fi, que enmig de totes aquestes opinions
que hem anat sentint en les últimes hores,
també volíem recollir l'opinió del Col·legi d'Advocats de Tarragona
per analitzar, en la mesura del possible,
des d'un punt de vista jurídic,
aquesta interlocutòria, aquesta resolució judicial
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per això, aquest matí ens acompanya
a la cintònia de Tarragona Ràdio
el senyor Josep Maria Salvador.
Ell és l'advocat responsable
de la Comissió de Normalització Lingüística
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Senyor Salbó, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, li preguntaré
quina és la funció de la Comissió de Normalització Lingüística
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Què pretenen amb aquesta comissió?
Bé, en l'àmbit propi del Col·legi d'Advocats
i les relacions amb la justícia,
el que pretenem és que l'ús del català
esdevingui un fet normal.
És un àmbit en el qual encara hi ha
una preponderància evident
de l'idioma castellà
i el que es pretén és allò
que tots els operadors jurídics
i els mateixos justiciables
puguin tenir accés a la justícia
en les mateixes condicions
en un idioma que en un altre
i que, per tant, això,
el que és normal al carrer
també sigui normal a l'administració de justícia.
Si em permet la broma,
a la justícia la llengua vehicular,
la llengua majoritària és la castellana.
Com a molts altres àmbits
de la societat, del dia a dia,
evidentment, amb l'administració de justícia
el català és un idioma poc emprat.
La majoria de resolucions judicials
són en castellà,
la majoria d'operadors jurídics
s'escriuen en castellà.
Evidentment, això també és el fet dels advocats,
que la majoria d'advocats,
evidentment, allò per formació
i una mica allò perquè sempre ha estat així,
utilitzen de manera preponderant
l'idioma castellà.
Però, evidentment, tant la Constitució
com l'Estatut,
com totes les normes que fan referència a això,
garanteixen el dret,
en aquest cas dels professionals,
com dels justiciables,
a poder-se dirigir als tribunals
amb la llengua pròpia del país,
en aquest cas el català.
En qualsevol cas,
està escrit en llengua castellana
la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya,
que el passat divendres
obligava,
donava un termini al govern de la Generalitat,
perquè en dos mesos
s'estableixi que la llengua castellana
també sigui llengua vehicular
a l'ensenyament.
Estic dient això,
però realment,
sobre aquesta afirmació,
s'ha especulat molt
i s'ha creat una certa confusió
en les últimes hores
i en els últims dies,
perquè realment no se sap
si la interlocutòria
està fent referència
a les denúncies
d'aquestes tres famílies,
d'aquests tres casos
que s'han declarat a Catalunya,
o està parlant,
està afectant el conjunt
del sistema educatiu
del nostre país.
Vostè, senyor Salvó,
com a advocat,
té clara aquesta qüestió
o no?
A veure,
després de llegir
la interlocutòria
de divendres passat,
és cert que la seva reducció
pot ser una mica ambigua
i, sí,
es generen dubtes
sobre si l'aplicació
d'aquest requeriment
a la Generalitat
perquè adoptin
el termini de dos mesos
les mesures
que garanteixin
que pugui ser
emprada del castellà
com a llengua ubiculada
a l'ensenyament
afecta solament
a les persones
que així ho han demanat
o bé és d'aplicació general.
Clar,
aquest dubte
no solament el tenim nosaltres,
sembla que el té tothom
i, per tant,
l'àmbit
d'aquest interlocutòria
és el que s'haurà
segurament
d'acabar
d'aclarir.
De fet,
allò,
segons les notícies
que s'han anat publicant,
sembla que la Generalitat
de moment presenta
un recurs de reposició
davant mateix
de la sala
del TSJ
per,
suposo,
aclarir una mica
la qüestió
i veure
quin és
exactament
l'àmbit.
Però,
de totes menes,
a veure,
hi ha opinions
per a tots els gustos.
Hem sentit
gent ben qualificada
allò que uns estimen
que la seva aplicació
solament afecta
a les famílies
que així ho han reclamat,
d'altres que això
és d'àmbit general.
És una qüestió
que, evidentment,
s'ha d'aclarir.
I tu,
vostè té una opinió formada?
Jo no tinc
una opinió formada,
però el que sí que,
des d'un punt de vista
general,
crec,
és que
l'interlocutòria,
a banda de requerir
la Generalitat
perquè en el termini
de dos mesos
prengui les mesures adients,
també diu
i fa referència
a quina és la situació
dels dos idiomes
a l'escola.
I, evidentment,
allò ha de garantir
que es puguin ser
utilitzats dos,
com jo he vingut clar,
quan hi hagi un equilibri.
Realment,
és a dir,
no sembla,
a judici,
evidentment,
això és una opinió
purament particular,
no sembla que l'idioma català
hagi encara assolit
en la societat
al carrer
el grau de normalitat
que té el castellà
i, per tant,
probablement aquí
l'administració,
en aquest cas
l'administració educativa,
ensenyament,
el que ha de fer
és garantir
que, evidentment,
allò que els alumnes
tinguin plenes competències
en l'idioma
perquè després això
es pugui traslladar,
quan aquests nanos
allò siguin més grans,
als àmbits tradicionals
del carrer
en totes les activitats
diàries
de la nostra societat.
com és, per exemple,
el nostre,
en l'àmbit jurídic,
que, evidentment,
allò que dèiem abans,
no està pas allò,
no sempre amb la mateixa proporció
ni de bon tros
un idioma que l'altre.
Però, bueno,
en tot cas,
és una qüestió
que cal debatre.
Ja deia vostè
que avui el govern de la Generalitat
presenta un recurs
de reposició,
no?
Això sembla que es publiqui
i que sembla
que el Consell Executiu
o de la Generalitat
avui, doncs,
entre a considerar
el que els serveis jurídics
de la Generalitat
han preparat
i que se suposa,
doncs,
que es presentarà
davant del propi TSJ.
Això no exclou la possibilitat
que, davant de,
després,
un cop resolt
el recurs de reposició,
evidentment,
hi haurà altres possibilitats.
El normal en aquests casos,
no sé quin és el procediment
que s'emprarà,
però el normal en aquests casos
és que, evidentment,
això, a moltíssim terme,
requerirà un dia o altre
un pronunciament
constitucional, probablement.
Un recurs de reposició
de què li ha de servir
al govern?
És a dir,
per què el presentarà,
això,
aquesta figura,
un recurs de reposició?
Per aclarir conceptes?
Per retardar
la possible execució
de la resolució judicial?
De què serveix?
En primer lloc,
potser perquè
la pròpia sala
del TSJ
que ha dictat la interlocutòria
aclareixi
i esveixi, potser,
algun d'aquests dubtes
que es plantegin.
I, probablement,
també,
s'haurà de veure
el que diu el recurs
i què diuen les altres parts,
però, probablement,
també per tornar
a examinar la qüestió,
perquè, evidentment,
el recurs de reposició
és allò,
una eina que tenim
perquè el propi tribunal
que dicta una resolució
pugui
o bé confirmar-la
o bé esmenar-la
si, evidentment,
s'ha encorregut
amb alguna mena d'errada.
Els ciutadans,
la gent del carrer,
segurament,
aquests ja se'n fan moltes preguntes
perquè no coneixen, a més,
la terminologia
ni, en fi,
ni els formulismes
al voltant de la justícia.
Però preguntes
que, segurament,
es fa molta gent.
Aquesta sentència,
aquesta interlocutòria
del TSJC,
és, d'alguna manera,
una conseqüència
de la famosa sentència
del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya?
A veure,
és difícil,
és difícil,
allò,
dir-ho,
aquestes coses,
no?
El que sí que sabem
és que, en el cas,
aquesta interlocutòria
es produeix
en un incident
d'execució
de sentència,
hi ha una sentència
en la qual,
doncs,
ja requeria
fa més
la Generalitat
per establir
les mesures.
Algú ha apuntat,
si no recordo,
va ser el magistrat
en Santiago Vidal,
que és un magistrat
de Barcelona,
que potser,
la Generalitat
se n'ha refiat massa
i potser
no ha donat
una resposta allò
clara
als tribunals,
dir,
escolta,
quines mesures
adopto
per garantir
el dret
d'aquestes famílies
a rebre
l'ensenyament
en castellà?
I això potser
ens adopta aquí,
però,
evidentment,
vull dir,
això ve
d'unes sentències
anteriors,
i,
clar,
tot,
a veure,
amb aquestes qüestions
a vegades
és difícil
destriar
les connotacions,
a vegades
allò
evidents
i a vegades
allò
subjacents
que hi ha
en tot
l'àmbit
de la llengua
i de l'ensenyament,
que,
evidentment,
és una qüestió també,
diguem-ho així,
ideològica.
Jo li he fet referència
a aquesta sentència
del Constitucional
i vostè,
de fet,
en una anterior resposta
ha fet referència
a la possibilitat
que tot això
desaboqui
un altre cop
anant al govern
de la Generalitat
anant al Constitucional.
Evidentment,
jo crec que és
ultra el fet
evident
que en aquest país
tenim tendència
a judicialitzar
totes les qüestions
i totes les qüestions
acabem als tribunals,
no sé,
perquè quan algunes
potser no seria
lògic
i que acabessin
i que els tribunals
haguessin de pronunciar
sobre tot allò
que se'ls hi sotmet.
Però sí que és cert
que, a veure,
que en últim terme
probablement
això és un pas més,
allò és un fet més,
però que no serà
l'últim
ni serà definitiu.
A més,
jo em penso
que, a veure,
que una cosa
és que si realment
en el cas
que fos d'aplicació general
i seguís
un dia o altre
d'arribar
a una situació
en la qual
tots els alumnes
de Catalunya
tinguessin
la possibilitat
d'utilitzar
com a idioma vehicular
el castellà
o el català,
evidentment això
significa
l'adopció
d'unes mesures
personalitats
que implica
un gran moviment,
una copia
de recursos econòmics,
humans,
materials...
A més,
se'm fa difícil
entendre
si hi ha alguna administració
que en dos mesos
pot escriure aquestes mesures
i posar-les en pràctica.
Això precisament
li anava a preguntar
ara,
perquè també és una pregunta
que es fa a la gent del carrer,
si posen un últimàtum
de dos mesos,
què significa?
Que el govern
en dos mesos
ha de doblar
d'alguna manera
recursos...
En tot cas,
s'hauran de resignar
molts recursos,
però també hem de tenir en compte
una cosa,
qui ho ha d'aplicar
en derret terme,
perquè en el fons
l'administració
pot donar les instruccions
que estima dient,
però en últim terme
qui s'ha d'aplicar
ho ha de fer
la comunitat educativa,
això després s'ha de veure
a les escoles,
als instituts,
els mestres,
clar,
també hi ha una qüestió
que a veure,
tots aquests,
els sindicats de mestres,
les associacions de pares,
i les coses,
a veure,
han fet uns pronunciaments
davant d'això també,
i no sembla que estiguin
per crear
dos ensenyaments
paral·lels a Catalunya.
Doncs justament també,
el fil d'aix últim
que comenta,
perquè com que es parla
molt aquests dies,
què passa si,
això,
els mestres,
s'ha parlat molt,
s'han utilitzat molt
les expressions
de sacatar
la sentència,
insubmissió,
s'ha parlat també
aquests dies,
això tindria
alguna conseqüència,
podria tenir
alguna conseqüència
si arriba el cas,
perquè això també
la gent del carrer
s'ho pregunta.
Sí,
no,
no,
és una qüestió
que segurament també
donarà lloc
a un ampli debat.
A veure,
en principi,
és a dir,
la interlocutòria
famosa,
aquesta el TSJ,
requereix
la Generalitat,
i per tant,
això,
en principi,
qui ho ha de dur a terme
és el propi
govern de la Generalitat,
i en aquest cas,
doncs,
la Concederia de Justícia
amb la Conceder
o Concedera de Torn,
no?
Clar,
el fet que si això
no és així,
com quan s'abulga
resolució judicial,
aquella autoritat
que no la compleixi,
evidentment,
pot ser objecte
de sanció,
per què?
Perquè, bueno,
no podria arribar
a constituir
un delicte de desobediència.
A mi se'm fa més difícil
pensar que,
a veure,
si la comunitat educativa,
si tenim, no sé,
mil mestres que diguessin,
però, escolti,
en aquest sistema
no hi entrem,
què passaria?
Vull dir,
se'm fa,
la veritat,
em costa imaginar-me
aquest escenari.
Però,
jo crec que,
a veure,
que això seria
fer una mena ara
de ciència-ficció,
no?
Jo crec que,
evidentment,
allò,
de la mateixa manera
que a vegades
les relacions judicials
sembla que compliquin
les claus,
també,
evidentment,
hi ha moltes possibilitats
que després
les acabin aclarint
i jo crec que,
evidentment,
vull dir,
encara,
a veure,
estem,
allò,
en aquest curs,
però,
que és un llarg camí
fins a que aquesta qüestió
s'acabi
de la manera que s'acabi,
que això encara
no ho podem dir.
Clar,
la veritat és que
hi ha moltes preguntes obertes
i hi ha molts escenaris
hipotètics
que no podem,
en fi,
que podem preveure
o que podem fer,
això,
una certa ciència-ficció
però que no es poden
concretar molt més.
I ja per acabar
en una última qüestió,
tornant una mica
a la referència
que hem fet
al Tribunal Constitucional.
És veritat
que el Tribunal Constitucional
ja s'ha pronunciat
en anteriors ocasions
sobre el sistema educatiu
de Catalunya,
avalant,
no?,
el procés
d'immersió lingüística.
Per tant,
hi ha molta gent
del carrer
que no acaba d'entendre
que si el Tribunal Constitucional,
per damunt de tot,
ha avalat aquest sistema,
després hi hagi sentències
que puguin,
sembla,
per la gent del carrer,
contradir
la filosofia
del Constitucional,
no?
Sí,
tant en el propi
procediment
contenció
que va donar lloc
a la famosa sentència,
quina execució
donar lloc
a la interlocutòria,
s'ha dit,
i per gent,
allò que aquí entenen,
que potser s'ha anat
més enllà
del que deia
el Tribunal Constitucional.
Però és clar,
això també és una qüestió
interpretable i valorable
pels qui ho han de fer,
no?
Home,
sembla que sí,
l'impressió és que potser
s'ha anat més enllà
del que el Tribunal Constitucional
deia.
D'altres maneres,
ja sabeu que les doctrines
que manen del Constitucional
també són allò,
àmplies,
explicatives,
i a vegades també,
a veure,
desgraciadament
el Tribunal Constitucional,
que és una eina molt útil,
però que
la gent hi té
una certa prevenció.
Els últims anys,
per motius que tothom coneix,
evidentment,
allò,
tant el Tribunal Constitucional
com altres institucions
que haurien d'estar fora del debat,
com el Consell General
i aquestes coses,
ja es valoren més
per l'escripció dels membres
que en formen part
que per la seva pròpia feina.
I per tant,
a vegades ja prejutgem
o ja mirem
les afinitats ideològiques
declarades
o presumptes
dels seus integrants
per,
en funció d'això,
ja preveure
quina resolució dictaran.
No sé,
és una qüestió,
a veure,
allò,
difícil de...
perquè,
és molt opinable
i, a més,
en últim terme,
a veure,
jo crec que estem tractant
allò,
un tema
d'una transcendència política
molt important,
política entesa
en el sentit
no de confrontació partidista,
sinó de com volem
estructurar políticament
la societat
en la qual vivim.
Davant d'aquesta transcendència,
el Col·legi d'Advocats,
en el marc d'altres col·legis
d'advocats a Catalunya,
t'ha previst fer
algun tipus de pronunciament
o no volen entrar
en aquest tipus de...
no sé si dir-ne de batalles
o de...
en fi,
de declaracions
i de contradeclaracions.
Bé,
la meva opinió
és absolutament personal
i, evidentment,
això no implica
ni el que pugui fer
si ho fa
el Col·legi d'Advocats
a Tarragona
com la resta
dels col·legis
d'advocats del país.
De moment,
jo no tinc coneixement
que no s'hagi fet
cap pronunciament,
però també hem de tenir en compte
que la interlocutòria
aquesta que estem parlant
tampoc és ferma.
Segons tenim entès,
es presentarà
recurs de repugió
i això donarà lloc
a una altra resolució.
Evidentment,
allò,
fins que les coses
no et creixen fermesa,
jo em sembla
que és prudent
no fer a vegades
segons quin tipus
de pronunciament.
Josep Maria Salvó,
advocat responsable
de la Comissió de Normalització
Lingüística
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona.
Moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i per mirar
a declarir-nos
en la mesura del possible
algunes de les preguntes
que segurament els ciutadans
es fan aquests dies
molt confusos ells també
davant del que s'està parlant
al voltant
d'aquesta interlocutòria
que és una d'aquelles paraules
que segurament molts
gairebé no havíem ni sentit
parlar fins ara.
Com dèiem,
senyor Salvó,
moltes gràcies
i fins la propera.
Que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.