Els deu últims minuts del matí de Tarragona Ràdio
els passarem amb boníssima companyia.
Ens acompanyen la Ferran Vidilla. Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Jordi Gómez, bon dia.
Hola, bon dia.
Dos bandarres, dos golfos, que ens representaran els pastorets,
aquest clàssic de tota la vida, nadalencs,
doncs en versió això, bandarra, en versió una mica petarda.
Els pastorets de la golfe.
Sí, ja són un clàssic nadalenc, perquè portem 11 anys fent-los,
aquesta nova versió.
És una versió que es basa en el text de Folky Torres,
però està tarragonitzat i està adaptat i actualitzat
en el tema parlant d'actualitat política i actualitat econòmica,
inicialment pel Pep Bergalló, que va ser consellent cap de la Generalitat,
i ara nosaltres també fem les adaptacions.
I, bé, són uns pastorets que tenen un to bandarra, com dius,
però que és un espectacle familiar, bàsicament,
que tot s'ho passen bé, els nens i els adults.
Fixem les dates, que jo soc terrible per això.
Dieu-me, quins dies hi soc i quines hores, al Metropol?
Doncs el dia 26, el dia de Sant Esteve,
i el 27 a les 18.30.
Molt bé, molt bé.
Comprem entrades abans, aneu bé d'entrades...
Jo crec que ja teniu un públic fidel, no?
Sí, més o menys.
I a més a més tenim també un públic fidel des de familiars,
familiars, amics i de més, també hi ha molta gent que ens ve a veure cada any
i que no són relacionats directament amb la companyia,
i gent que cada any prova i veu que la cosa funciona, s'ho passen bé.
No és un espectacle especialment llarg, perquè quan parlem de pastorets,
la gent té la idea aquesta...
Fa un palet de mandra per això.
...de tres hores de durada, que estarem ahí tota la tarda.
Bé, els nostres aquest any han fet una mica de retall,
sembla que aquesta paraula està de moda, això de retallar.
Nosaltres han retallat un tros de text i ens dura,
calculem que ens dura, no arriba a les dues hores.
Per tant, és bastant portable.
Unidor, però, eh? Escolta, quants personatges?
Quants personatges?
Quants actus?
Un munt, un munt.
No m'ho facis dir, a part de Lloquet, Rovalloc, Satanàs i Lucifer
i les set fúries de l'infern i tot el poble i el Jeremies i el Roc
i la Marta i l'Isabaló i etcètera.
Que heu incorporat algun personatge que no hi sigui, en el clàssic?
Sí, perquè el que hem fet ha sigut, d'alguna forma,
terragonitzar els noms dels personatges.
Això ho feu sempre?
Sí.
De terragonitzar el nom, eh?
Sí, sí, per exemple, el Jetsè, que és el pastor
que li roba l'ànima al diable,
a la nostra versió es diu, es deia Anton
quan era un personatge masculí, i ara es diu Antonia
i és un pescador del Serrallo, o la dona d'un pescador del Serrallo.
Per tant, s'atreunitza el nom i la situació
de cada un dels personatges.
I en total, gent que hi col·labora, amb Pastorets,
però som uns 40 i tants.
Vull dir que Déu-n'hi-do.
Tots sou companyia a la Golfa?
Bé, la companyia a la Golfa és un nucli dur
d'unes 5-6 persones i la resta de gent
són col·laboradors habituals.
Ah, anava a dir, perquè si no, t'imagina't fer obres tan corals, no?
Sí, bueno, l'obra coral, jo penso que és aquesta, els Pastorets.
Què fas tu, Ferran?
Jo el que puc.
En escena, quin personatge?
En escena no fei res, jo tot ho faig fora d'escena.
Bona pregunta, eh?
Sí, sí.
Això ens passa per no tenir temps de parlar abans.
Què fas, doncs, fora?
Jo el dirigeixo.
Ets el director?
Sí.
Et feia tu director Jordi, perdona.
No, no, jo sóc el Robelló.
Ell fa de Robelló.
Mireu, s'hauria canviat els personatges.
Vaig fer de Robelló fa un temps.
Ah, per això.
Va començar fent de Robelló, a més, fent jo de Lluquet,
vull dir que érem la parella, i ara és el director,
jo sóc el Robelló, coses de la vida, eh?
I potser l'any que ve jo sóc el director i el Ferran és...
No sé, l'Antònia.
L'Antònia, per exemple.
Sí, o la Marta, que t'agrada molt fer.
O la Marta, que...
Sí.
Us anem canviant els papers, eh?
Dins la companyia.
Sí, sí.
Entrem en matèria, va dir, home, cosetes punyents, qui rep?
Perquè tota la tarragonització que feu és una mica també en plan crítica.
Bueno, diríem qui no rep, seria més fàcil, quasi, acabar.
Rebre estem rebent tots.
Sí, rebre estem rebent tots.
Ara, qui rebrà damunt de l'escenari?
Bueno, doncs ja la família real no està al seu millor moment,
els polítics fan el que volen, no sempre el que poden.
Tant els d'aquí com els d'allà, com els de mig camí.
Exacte.
Llavors, doncs una mica, diguem que hi ha caramelets per tots.
Exacte.
Intentem sempre que hi hagi...
A mi m'interessa molt a nivell local.
En local.
Us heu ensenyat amb algú?
No especialment.
O amb algun tema?
Hi ha cosetes que a Tarragona passen, o millor dit que no passen,
hi ha actualitat d'última hora, que es relaciona amb el teatre de la ciutat,
hi ha teatres que no estan acabats, una sèrie de coses que...
Que no pots passar per alt, perquè de sobte el diari sempre et dona molt de material.
Vull dir, com que anem molt ben servits enguany amb tot plegat,
doncs la veritat és que gairebé diries que no saps on triar.
Hi ha un punt en què dius, no, això no ho podem posar,
perquè si no ens desviem dels pastorets,
i els pastorets s'han de perdre de vista, que són els pastorets.
Allò que passava, que naixia algú...
I no ens hi cap tot, és una llàstima, però no ens hi cap tot.
Ara bé, que siguem capital de la cultura catalana,
que tinguem un teatre de mig fer i l'altre sense taquilleres,
em sembla una mica fos.
Per tant, heu incorporat, pel que veig, notícies estupendes d'última hora.
Exacte.
Eleccions últimes...
És difícil, això pels actors també t'ho s'ha de dir,
perquè, clar, escolta'm, hi ha coses que surten...
Amb 40 persones que esteu fent els pastorets, és xulo,
perquè em sembla que qui més, qui menys, agafa d'aquí, d'allà,
les reben informacions de, mira, al meu barri ha passat això,
i llavors teniu un sac d'idees estupendo.
Sí, i a més a més treballem en un sistema que ens agrada força,
que és que nosaltres, això de fer pastorets,
sembla que a vegades sigui una cosa molt lleugera,
que fer pastorets és fer quatre amics que s'ajunten,
i són molt complexes, ho sabem per experiència.
Nosaltres portem assajant des del mes d'octubre,
portem dos mesos i pico,
i la forma de treballar, com que tenim temps,
és de treballar molt la improvisació,
de la que la gent digui la seva,
dient, mira, podríem dir això aquí.
Dic, hòstia, perfecte, no?
A vegades el Ferran té idees pròpies,
sembla mentida, ocasionalment,
sense que serveixi de precedent,
però és veritat que moltes idees surten dels mateixos actors,
que es posen a treballar pel tema,
i que podríem posar això aquí,
això del Rajoy, o això de l'alcalde,
dic, doncs sí.
i hi ha moments molt puntuals i molt concrets
que val la pena sentir,
perquè són les cobles,
que les cobles sí que és un moment crític,
d'ironia pura,
que són les cançons que canten el Joquet i el Roballó.
Visca la golfa!
Sí.
Per aquí teniu fans, eh?
Sí, teniu fans.
Fans, fans...
Fans col·laboradors.
Molt bé, molt bé.
Escolta, jo, abans d'acabar,
és que hem d'anar, anem ràpid, eh?
Sí, anem acabant ja.
Va, dieu-me una frase que recordeu
dels pastorets d'enguany,
una frase, un parell de frases,
per fer el guinyo, que diem sempre a la gent que us vingui a veure.
Una frase de les punyents o una frase de les clàssiques?
Va, d'una de cada.
Una de cada, va, les clàssiques.
Una de clàssiques és el pastorets, bons germanets,
tot i que aquest any no surt, ara que ho penso,
però bé, doncs igual, ara anem bé.
Salut, tarragonins i tarragonines, que diu el satanàs.
Exacte, i és molt nostra aquesta.
I així, en plan irònic, bueno, a veure,
no t'ho puc dir exactament, perquè si no, no seria sorpresa.
Una, una.
Però, bueno, diem que parlem d'aquest senyor
que va vindre al Metropol,
es va fer gastar una calerada a un actor americà
que anuncia cafeteres per la tele,
i que, bueno, hi posem algun tipus de salsa, no?
Sobre on estan aquests diners
i perquè s'han gastat a un senyor
que venia de fora i no s'han gastat a la gent d'aquí.
És que vosaltres, que sou gent de teatre,
teniu el punt d'haver fixat
en l'escena cultural i teatral, eh, bàsicament?
Home, també parlem de lo nostre, clar,
de lo que ens toca.
De què de lo nostre?
Però també parlem de lo que no ens toca.
Què fa la golfe més enllà dels pastorets?
Doncs, com a companyia, res més.
Fem pastorets només.
Fa anys vam fer altres coses,
però ara acaba d'ho tirar per un pot
i s'ajuntem tots per fer pastorets.
Vull dir, que és el que fem,
que hi ha n'hi ha prou, eh, també.
És un compendi de professionals,
de gent que us dediqueu al teatre
d'una manera o d'una altra,
professionals i semiprofessionals.
I que...
Bé, hi ha de tot, hi ha.
Hi ha de tot, hi ha de tot.
Hi ha gent que no fem mai teatre,
hi ha gent que portem uns quants anys fent-ne,
gent que s'hi dedica professionalment,
gent que s'hi ha dedicat professionalment,
hi ha una mica de tot.
No tenim més temps.
Ferran Medell, Jordi Gómez,
de la companyia La Golfa,
Bons Pastorets, 26 i 27 de desembre,
al Teatre Metropol a dos quarts de set.
Doncs moltes gràcies, Lúvia.
Moltes gràcies.