I acabem ja a la recta final,
encarem la recta final del matí de Tarragona Ràdio d'avui.
Com dèiem, que estem fent en directe des de la plaça del Rei.
De fet, al llarg del matí s'ha anat aixecant aquest vent,
van caient, com dèiem, algun del mobiliari dels restaurants
que hi ha per aquí a la plaça del Rei.
Ara ja estem més tranquils.
I ara volem acabar parlant dels Armats de la Sang.
I és que han engegat un projecte per l'any vinent
canviar les seves vestimentes.
I avui, per parlar-ne, ens acompanyen l'Alfons Lorenzo,
el capità Manaies.
Alfons, bon dia.
Bon dia.
I l'Agustí Busquets, un dels Armats.
Agustí, bon dia.
Bon dia.
I que, a més a més, són tots dos membres de la comissió
del projecte de fidelització històrica
per poder fer amb rigor i com Déu mana aquestes vestimentes.
Expliqueu-me quan neix aquesta iniciativa
de canviar les vestimentes dels Armats de la Sang.
Bé, aquesta és una iniciativa que neix fa uns 4 o 5 anys
i que s'ha anat desenvolupant durant aquest temps.
ha sigut un projecte cuinat a foc lent perquè hi hagi un consens entre totes les persones implicades
i és durant aquest temps que s'ha anat desenvolupant el projecte.
Potser és necessari, no?, fer el foc lent en un projecte d'aquest tipus?
Sí, perquè, clar, les visions, les opinions de la gent són diferents
i és important, a l'hora de fer un canvi d'aquesta envergadura,
que les opinions de tothom siguin favorables
i tenir en compte totes les visions
i, a més a més, el que és el projecte d'estudi, no?,
d'estudi històric perquè el projecte estigui ben documentat
i no fer-ho de qualsevol manera, no?
Clar, els UTM, ells són membres d'aquesta comissió de fidelització històrica.
Quina és una mica la vostra tasca en tot això?
Sobretot això, aquest rigor històric
i quin és el rigor històric que ha de tenir aquestes vestimentes?
Bé, nosaltres sempre hem considerat molt important
la visió popular dels armats, no?
És un element molt important a la ciutat
i creiem que la gent, els ciutadans,
els que som fidels a la Setmana Santa,
doncs és molt important tenir en compte la seva visió dels armats.
És a dir, que nosaltres no hem volgut fer un projecte
de reconstrucció històrica, com podria semblar,
sinó realment és un projecte de fidelització,
és a dir, de canvi cap a una fidelització històrica
i cap a una dignificació de l'equipament.
però sempre tenint en compte l'aspecte popular dels armats, no?
És a dir, no volem canviar radicalment l'imatge
que actualment portem, sinó que volem fer una transformació
cap a una dignificació i una fidelització històrica.
I com serà aquesta transformació?
Bé, bàsicament es canvien alguns elements del vestuari,
com són el casc, les cuirasses, el que és el vestit,
i es mantenen d'altres, que són més tradicionals de Tarragona,
com són les mitges, com són els escuts,
que de fet alguns són nous, no?
16 dels escuts ja es van renovar fa uns anys,
i la llança també es manté igual.
I quins canvis notarem?
És a dir, quins canvis visiblement notarem?
Aviam, nosaltres hem de tindre una referència, no?,
per fer el canvi.
Nosaltres ens hem documentat,
hem sigut també autodidactes,
tampoc som experts,
però hem llegit molt, hem informat molt.
Home, això està bé, perquè així prenem pel camí i anar aprenem,
que també està bé.
També està bé, també està bé.
Aleshores, el que hem fet és agafar un model,
un model que fos bastant semblant al que portem actualment.
És a dir, per no trencar l'estètica actual,
hem anat a buscar un model que s'adequa,
exactament també ens ha anat bé,
perquè s'adequa als fets històrics,
que seria, hi ha un relleu,
que és el Museu de l'Obre,
que és de la Guàrdia Pretoriana,
del segle I, de la primera part del segle I després de Cris,
que és quan governava Tiberi,
i s'adequa als fets històrics.
Per tant, aquesta imatge ens ha servit a nosaltres com a model
per anar a transformar el nostre equipament.
El que es veurà fonamentalment més vistós,
més canviat, serà, com deia en el fons, el casc.
Serà un casc més treballat,
més, diguéssim, elaborat,
amb una cresta més llarga,
diguéssim, tindria una fixació interna del casc,
tindria les carrilleres que es diuen fixades a sota la barbeta,
i el casc del Capità concretament tindria una ornamentació externa,
inclús la seva cresta seria més prolongada.
També tindríem un canvi important que seria la cuirassa,
seria una cuirassa més treballada, musculada,
el que és lòrica musculada,
i la portaria amb tots els armats,
ara actualment la porta el Capità,
nosaltres també la portaríem com a armats,
i també un canvi important seria el vestit.
Aquí no s'ha dit, però és que és important també
tenir en compte que el canvi és necessari
per l'antiguitat dels vestuaris,
perquè actualment duem un vestit que té 25 anys.
25 anys.
25 anys, no?
I toca fer un canvi.
Aquest vestit, doncs, mantindríem l'estètica,
però a sobre portaríem el que és els supermaris,
que és una peça de cuir,
que actualment el nostre vestit simula aquestes supermaris,
doncs, portaríem, però, de cuir, no?
De cuir amb ornamentació metàl·lica.
El projecte el presenteu, si no m'equivoco, el 9 de maig?
Sí, sí, sí.
Allà hi explicarà tots els detalls?
Sí, sí, sí.
Quin és l'objectiu de presentar-lo?
Perquè, clar, tot això té un cost.
Efectivament.
No?
Malauradament té un cost.
Un cost important.
Un cost important.
Llavors, com s'ha fet d'altres vegades,
en què s'ha fet renovacions o ampliacions de la cor romana,
es fa mitjançant un sistema de, podíem dir,
subscripció popular o apadrinament, no?
O sigui, convidant que tots els terragonins,
sobretot els congregants de la SANC primer,
i altres terragonins que vulguin col·laborar,
puguin fer-ho mitjançant un sistema d'apadrinament, no?
El que seria apadrinar el cos d'un armat.
I què tal de moment la resposta?
De moment, molt bona.
De moment, molt bona.
Ja ho esperàvem que fos bona,
si no, doncs no ens haguéssim embarcat d'un projecte com aquest,
però realment està, sembla que està superant les expectatives.
I l'objectiu és que això estigui llest la Setmana Santa de l'any vinent?
Home, ens agradaria, no?
També depèn, com deia Alfonso, de la resposta ciutadana,
que és molt important, és un projecte, com hem dit, de ciutat,
és un projecte que criem nosaltres, que aquesta ciutat,
amb la seva realitat històrica,
com a tàrrecó, que va ser capital imperial,
doncs es mereixeria que aquesta cor romana fos una realitat el 2012, no?
I això seria important per la ciutat, per la Congregació de la Sang
i per nosaltres com a armats, no?
Important, no, Carles, que també ens acompanya per la Congregació de la Sang.
Sí, evidentment, per nosaltres és un goig.
Tot això té molta història
i realment el que ha propiciat tot això
és aquest entusiasta i impressionant grup de persones
que formen els armats de la Sang en aquest moment.
És a dir, són tarragonins que senten la Setmana Santa,
que senten el que fan,
que són armats, que no fan d'armat,
que és una cosa molt diferent,
i que realment han adquirit un compromís
i un sentit de pertenència a la Congregació,
que és el que a nosaltres ens ha fet, com a entitat,
afrontar reptes i projectes
destinats directament a ells.
Ells, a més a més, funcionen com una secció,
diem-ne, autònoma de la Cofredia,
amb la seva organització pròpia,
i són ells qui han preparat aquest projecte.
És a dir, ells van presentar aquest projecte a la Junta
i la Junta el va assumir completament
i els recolza totalment.
És a dir, els armats fan aquest projecte,
però aquest projecte és un projecte de la Congregació de la Sang,
amb tots els exiguts i amb tots els compromisos
que això representa, de drets i deures.
I en quin moment ens trobem ara del projecte?
Ara estem en el moment potser més decisiu,
que és la recollida de fons.
L'estudi, el projecte està totalment ja dissenyat,
i ara estem en la fase de fer-ho públic
i recollir les col·laboracions
per poder fer ja els primers encàrrecs de material
als diferents proveïdors i artesans
que faran les diferents peces del vestuari.
I on els anem a buscar, aquests artesans o aquests proveïdors?
Com ens hi posem a tot plegat?
Aviam, nosaltres ens hem també recolzat
per gent molt experta i molt professional de la reconstrucció històrica.
A Tarragona tenim diversos grups,
i també aprofitant que Tarracoviva celebra cada maig,
també ens hem posat en contacte amb diferents proveïdors de l'estat.
I a més a més, també a través d'internet,
hem aconseguit contactar amb gent professional d'Alemanya,
d'Inglaterra, d'Estats Units.
Són gent molt seriosa i que ens mereixen molta seguretat.
I creiem que s'ha de tindre en compte totes les possibilitats,
perquè el que volem nosaltres és un material exclusiu,
un material que sigui propi del que és el projecte,
un projecte molt seriós, molt rigorós i exclusiu pels armats de Tarragona.
Per tant, tots els encàrrecs que haguem de fer
seran encàrrecs molt dirigits al nostre projecte,
no aprofitant altres projectes, sinó molt d'acord amb el que nosaltres creiem que hem d'arribar.
Això serà exclusiu i únic, podríem dir?
Nosaltres volem que sigui així.
Aprofitant, evidentment, materials que existeixen, de cuir, cascos, etc.
però donant-li l'estètica, la dignificació que nosaltres volem arribar.
Quants armats sou actualment?
Actualment som 40.
40.
El capità, el tocador de trompeta, 6 timbalers i 32 armats.
Un grup de gent actiu tan important.
I escoltem, com viureu el divendres sant?
Perquè demà és un dels dies potser més importants per a vosaltres.
El dia més important.
El més important, vaja.
El més important, i tant.
Com el viu, per exemple?
Com viu el capità Manaies el divendres sant?
Bueno, el viu amb una emoció especial.
És un dia que esperes durant tot l'any.
i, bueno, la veritat és que amb molta emoció, amb il·lusió
i amb responsabilitat, lògicament, que tot surti perfecte com ha de sortir.
Perquè demà, quan comença el dia per a vosaltres, demà?
Demà comença, nosaltres quedem aquí mateix, a la plaça del Rei,
per canviar-nos a 3 quarts de 3 de la tarda.
És l'hora en què jo convoco a tothom per canviar-se.
per sortir a un quart de cinc a fer la recollida dels passos.
És una gran responsabilitat, això de ser el capità Manaies?
Sí, sí que ho és.
És un gran honor i una gran responsabilitat.
I Agustí, com viurà aquest divendres sant?
Doncs jo crec que, amb la il·lusió també compartida amb el capità
i amb el resta de companys,
som bàsicament tots voluntaris,
som gent de tots els àmbits de la ciutat,
però que, quan som armats, som un conjunt, som un equip.
I llavors, nosaltres no és que, com deia abans,
el Carles fem d'armats, sinó que som armats.
Som armats.
Inclús els que deixen el corporatiu continuen sent armats.
Nosaltres no tenim cap...
tenim una consideració especial pels que deixen el corporatiu.
I el divendres sant es prepara molt especial
perquè, doncs, durant el reste de l'any,
no diríem tot l'any, sinó, podríem dir,
cinc mesos abans ja comencem a assajar,
comencem a mentalitzar-nos,
comencem a memoritzar els tocs,
diguéssim a recordar les passades,
tot el que representa ser armat,
i, bueno, esperem aquest dia molta il·lusió, no?
I demà, què és el que us fa més il·lusió
o el que és el més especial per a vosaltres?
La processó del Sant Enterrament o la recollida dels misteris?
Bé, tot...
No hi ha diferència?
No, no hi ha diferència.
No?
Hi ha uns moments especials, eh?
La recollida dels passos, evidentment,
és especial, però, sobretot,
un moment especial és la recollida del Sant Cris
i els acataments del Sant Cris.
que és el moment de màxima emoció
per a tots els que fem d'armats.
Sí, vostè?
Sí, sí, realment...
Home, tots els moments són importants.
Cada moment de la processó,
quan vas passant des del carrer Sant Antoni
fins a arribar al Pla de la Seu,
Carre Major, tots els moments tenen la seva essència.
Tenim unes passades pensades per tot el recorregut
i és, diguéssim, una escenificació del que hem de fer
durant tota la processó, no?
Tots els moments són importants.
Però, com deia, al fons, la recollida de Sant Cris
és molt especial.
I, sobretot, les darreres reverències al Sant Cris
que fem dins de l'Església de la Sang.
Doncs ja ho veieu, els armats de la Sang,
també un dels actius imprescindibles
de la Setmana Santa Tarragonina
que estan immersos en aquest projecte
de canviar les seves vestimentes
i tot va bé ja per estrenar-les
la Setmana Santa de l'any vinent.
Al fons, Agustí, moltes gràcies per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé la Setmana Santa.
Moltes gràcies a vosaltres, igualment.
Carles, moltes gràcies
perquè ens ha fet una mica de mestra de cerimònies,
al cas, com cada any aquí a la plaça del Rei,
que demà, com ja dèiem abans,
el podrem sentir també en aquesta recollida dels misteris
que us oferirem en directe a partir de les 5 de la tarda.
Carles, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.