Bon dia, Ricard. Estem aquí a l'exposició en capses de sabates.
Ja fa unes setmanes que estan dansa i avui ens hem volgut acostar
per conèixer alguns dels protagonistes, aquella gent que ha enviat les fotografies
perquè es pugui fer aquesta exposició.
Com sabeu, és una exposició que ja fa mesos que es va començar a treballar,
es va fer una crida des del Palau de Congressos perquè la gent vingués a portar
les seves fotografies per fer aquesta exposició i avui hem quedat amb alguns d'ells.
En tot cas, saludem la comissària d'aquesta exposició, la Sílvia Iturri.
Sílvia, bon dia.
Hola, bon dia.
De moment, què tal la cosa? Bé? Està anant bé l'exposició?
Jo crec que està anant molt bé. Ja en portem dues setmanes i hem vingut més de 2.000 persones.
De fet, jo crec que ha sigut un èxit.
Estan contents, eh?
Estem molt contents, sí, realment.
No només ve la gent a veure l'exposició, sinó que fins i tot hi ha tallers pels més nens.
Vull dir que hi ha hagut molta activitat a l'exposició.
Sí, ahir precisament van fer un taller amb tacletes i els nens van portar fotos del seu àlbum familiar
i van estar retallant i van fer un gran col·laix amb les fotos del seu àlbum.
I com dèiem, avui no només ens acompanya la Sílvia, sinó que ens acompanyen alguns de les persones,
alguns dels tarragonins i tarragonines que van portar aquestes fotografies perquè es pogués fer l'exposició.
Una d'elles és la Vídia Cintas, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el Rafael Vidal, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Lluís Teruel, Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
Crec que les primeres fotos que tenim aquí al davant són del Rafael.
Rafael, quines imatges vas portar per fer l'exposició?
Jo vaig portar un àlbum familiar, el vaig deixar i que ells escollessin les que els feia més peça.
Un total, aquí vaig veure la projecció, que n'hi havia un total de 61 fotos meves
i aquí en físic, diguéssim, unes 11.
61, déu n'hi do, eh? Com és que es va decidir vostè a portar les imatges?
Bé, ja estava en contacte amb el Palau perquè jo porto un grup al Facebook que es diu Tarragona Antiga
i ells me coneixien a través d'això.
I quines són les imatges que ha portat?
Aquella, m'ha ensenyat una d'aquestes d'aquí dalt, no?
Aquest és vostè, el d'aquí dalt?
Hi ha un parell de la platja de la Rebassada del 2 de setembre del 48
que per casualitat és el dia que vaig fer un any.
Després n'hi ha unes altres aquí, uns festivals que es feien l'any 57 a la plaça de Braus
amb la qual anem un grup de gent vestits de toreros
i també, finalment, n'hi ha un altre que meus pares per Carnaval sempre ens disfressaven
i estem, tant jo com la meva germana, disfressats de Negrita o la Negrita.
Aquestes són les tres que tenim just aquí al davant.
Penseu, sabeu que l'exposició està tota organitzada, precisament això, amb capses,
amb les imatges de tots els protagonistes.
La Vídia, quines fotos ha portat la Vídia?
Jo també vaig fer remenar a casa les capses, capses de sabates que tenim allà
i vaig fer una tria una miqueta de tot, però més que res, jo vaig voler fer
vaig veure que això podia ser una oportunitat per fer un petit homenatge
als que em van fer la vida aquí a Tarragona, com eren els meus pares
i vaig voler que fossin ells els protagonistes i quasi pràcticament les fotos són d'ells,
dels meus germans, amb coses de casa, dies de festa, aniversaris, trobades familiars
i algunes estan aquí exposades i em fa il·lusió veure-les, la veritat.
M'ha fet recordar.
I el Lluís, quines ha portat el Lluís?
Bé, jo vaig aportar, més que aportar va vindre una noia de la Universitat Rovira Vigil a casa
i clar, com que jo de fet no tinc una caixa de sabates, jo tinc 1.500 caixes de sabates de fotografia antiga
perquè, o sigui, m'agrada recopilar tot el que és, diguem, la memòria històrica en fotografia
que dic, això de la famosa memòria històrica, no?
I d'alguna manera, perquè a més a més he col·laborat amb unes altres entitats
com és el Calafé de l'Ajuntament, el propi Cofredí de Pescadors
ha portat material fotogràfic
i, bueno, vaig aportar una fotografia de l'any 31 aproximadament
32, tinc una dubte perquè jo, clar, de poc tinc una memòria tan antiga
del primer negoci de xorreria de mon pare
i inclús vaig portar una altra fotografia que també me l'ha d'escollir
aquella noia que surto jo molt, diguem, bastant jove, de l'any 66
amb un cotxe, hem acabat ja una altra fotografia de l'any 52
on estem tota la família, o sigui, els sis components, mon pare i els quatre germans
i ara no recordo més què hi ha per aquí perquè, clar, no les tinc davant les fotografies
però, bueno, són unes fotografies que en un moment determinat
doncs es fa la fotografia i queda, diguem, històricament retratat
perquè, a més a més, ara que me'n recordo, hi ha una
perquè mon pare estava cruzat amb la família rioner
del famós barri rioner de Torreforte
que estava amb una parada de trole, famosa de Tarragona Reusa, del famós trole
i, bueno, d'alguna manera, a mi m'agrada col·laborar en tot això
o sigui, jo sempre estic predisposat a col·laborar en temes de fotografia
sigui recopilació històrica
perquè, a més a més, em sembla que amb un llibre que és de cada fe i d'abans
també hi ha una participació nostra
i, bueno, i m'encanta
Vostè, per el que em deia abans, és molt col·leccionista
vol dir, mi agrada fer de col·leccions, eh?
Jo tinc documents de la Guerra Civil, de mon pare
de l'època que hi havia d'Estreperlo
on hi havia unes guies per poder transportar el material
perquè, en fi, conforme no ho feies d'Estreperlo
i, sí, sí, tinc documents
o sigui, tinc bastants documents antics
inclús tinc la primera carta de pago industrial
que hi havia en el moment
de l'any 35
que va ser la primera carta
o sigui, la famosa, aquell impost industrial, no?
I, bueno, coses així
però tot pràcticament familiar, eh?
o sigui
en aquest aspecte, eh?
Que, de fet, Sílvia, això que comenta
pràcticament familiar
de fet, era una mica el vostre objectiu
que fos tot molt familiar, molt social
de la vida dels tarragonins i tarragonines?
Sí, de fet, el que buscàvem era
més el paisatge social que el paisatge urbà
buscàvem les persones, les famílies
aquestes fotos, doncs, de la platja
com comenta el Rafel
les fotos de celebracions
doncs, podem trobar fotos de celebracions al mas
de diners familiars, de convenions
bodes, batejos
tot el que podem trobar als àlbums familiars
de fet, l'exposició ens agrada anomenar-la
com un gran àlbum col·lectiu dels tarragonins
no hi hem posat dades
no hi hem posat els noms de les famílies
perquè qualsevol que vingués aquí
es pogués identificar amb aquella fotografia
i això ha sigut així
ha vingut gent i diu
jo aquesta fotografia la tinc igual
jo també anava a buscar el rei a la tabacalera
jo també tinc aquestes fotografies a la platja
o aquest grup d'amics
o aquests aniversaris
podrien ser ells els que estan aquí
i és una exposició
on la gent s'ha sentit realment identificada
que és això el que preteníem de fet
llavors a part ja tenim una televisió
on sí que tenim algunes de les entrevistes
perquè es vegi que d'aquí han sortit unes entrevistes
i l'Ajuntament
l'Arxiu Municipal
ha realitzat una web
on es poden trobar tots els àlbums penjats
amb les entrevistes que s'han fet
que les va fer el Francesc Perramón
el coordinador de la recollida
per tant també ho tenim tot a internet
i a l'abast de tothom
vull dir que millor impossible
i escolteu-me
vosaltres que heu estat això
remenant fotografies
a veure quines podrien venir a l'exposició
i quines no
m'imagino que heu detectat també
un canvi a la ciutat de Tarragona
impressionant des de fa uns anys fins ara
no sé què és el que més us ha sorprès
si comparo amb l'època meva de jove
potser que jo vivia al carrer Podaca
per anar a la Salles
semblava que estava al final del món
i avui en dia
estar al centre de la ciutat
aquest és el record més canviant potser
I va Sílvia?
Sí, a Lídia
I va Lídia, perdona
I va Lídia?
No, més o menys com deia el company
és que segons les fotos que veies
semblava que era lluny
molt desertic tot
i ara dius
hòstia, és on t'estàs vivint
veus que tot està tan preu, tan maco, tan canviat
sembla que en aquella època
quan anaves allà era com una festa
perquè era molt lluny de tu
i no era molt normal i ja ho tenim tot tant a l'abast
que sembla mentida
la veritat és que han passat molts anys
potser no tants com a vegades sempre
perquè el canvi sigui tan evident
però bueno, seguim aquí
I el Lluís que és el que ja ha sorprès més
els que tenim ja uns quants anys
encara que mentalment no els tinguem
de fet el creixement de Tarragona és important
la transformació també
poder estar limitat amb el tema del riu
i la façana marítima
a mi Tarragona ha crescut d'una manera
que t'ho dic sincerament
no m'ha fa el pes
perquè va créixer molt esquitxada
en vez de créixer de dins cap a fora
que ha estat tot més regrupat
la creació de barris d'alguna manera
ha limitat el concepte de ciutat
o sigui, dona la impressió
que el que viu en un barri és perquè és de segona
i el que viu en un barri
és perquè és de tercera
a mi aquest creixement de Tarragona
sincerament no em va agradar
perquè no ho sé
no és un conjunt d'una ciutat
que va creixent de dins cap a fora
sinó que allò que dius
esquitxada
perquè les distàncies s'han fet curtes
indiscutiblement
perquè diu
home, anar a les quatre carreteres
jo me'n recordo
jo soc de la part alta
el carrer del Vidre concretament
i bueno, i el que dius
oi, anar a les quatre carreteres
sembla que estigués allà
i quan realment les quatre carreteres
és la cruïlla que hi ha entre
Prat de la Riber i Ramon i Cajal
o sigui que de fet
en general
anar de Tarragona a Barcelona
anaven amb la fiambrera
el bocadillo
perquè era un recurrucure
que tardaven
tres o quatre hores
clar, us tenia que menjar
o sigui
en general
totes les distàncies
eren molt curtes
però
t'ho dic de veritat
el Tarragona està
molt guàper
es podria haver fet més
però bueno
en fi
tot és qüestió de pressupost
i què és el que més us ha agradat
de participar en una exposició
com aquesta?
per exemple
en el cas del Lluís
que hi havia una fotografia seva
dèiem damunt d'un cotxe
no sé si hi havia gent
de dir
mira el Lluís
t'ha reconegut
ho han dit
han parat pel carrer
però no hi ha gent
que em coneixen
perquè a més tenim
un tipus de negoci
que no és molt típic
de carrer
i vulguis o no vulguis
de tota la vida
el que és de Tarragona
sap qui són Teruels
però de fet sí
o sigui
el que em coneixen
diuen
hòstia quina pinta de magarrilla
que tens ahir
perquè
n'entros en aquella època
portíem aquelles famoses ondes
i com que hi havia
molt de pèl al cap
ara aquí
ja ho has produt tot
a més te queda el coneixement
millor dit
te queda més coneixement
que pèl
però de totes maneres
ara que me'n recordo
també tinc una fotografia
que aquesta sí
que me va marcar
perquè
tenia jo 8 anys
i està feta
la famosa font de l'Anna
que hi ha
pel Cone Mediterrani
i és el primer
i últim camí
que jo vaig tindre una palma
en aquesta vida
o sigui
ma germana
que també surt
es van capritxar
que cony el Lluís
hòstia
no he tingut mai una palma
i pobre crió
i es van capritxar
i ha sigut
i et queda marcada
aquestes coses
que abans
hi havia carències
quasi de tot
il·lusió per tot
però no hi havia
quasi de res
i d'alguna manera
doncs bueno
són fotografies
que et queden marcades
a mi em passa una cosa
hòstia
jo tinc molta memòria històrica
t'ho diré veritat
a vegades hi ha detalls
de quan jo tenia 5-6 anys
que encara me'n recordo
cosa que ara ja començo
a tindre problemes
però bueno
crec que aquesta exposició
a mi m'omple
crec que és un record
en plan familiar
indiscutiblement
que el que ha dit
la Sílvia
i bueno
poder
dins de la pàgina web
ja podran ficar-se
més detalls
perquè també és interessant
saber de quina família
és de quin any
és aquesta fotografia
que això es podrà incorporar
no?
ja hi és
bueno
jo encara no hi he entrat
perquè no tinc els datos
però bueno
crec que
crec que en plan familiar
de gent
d'aquesta gent normal
de carrer
i en obrera
que no som protagonistes
de res
crec que això
per mi
és una satisfacció
i l'Ovidi
i el Rafael
què és el que hem trobat
més positiu
de participar
o què és el que més
us ha agradat
de participar
en una experiència
com aquesta?
el primer que a mi
personalment m'ha portat
és els records
no?
tornar a retrobar
temps antís
que avui en dia
vivim tan de pressa
que no ens en donem
compte de com ens passa
el temps
i a vegades
és bo parar
i aquest fet
de mirar
buscar
parlar
amb el pare
i tornar
remenat
de fet pensar
en els temps
d'enrere
que dius
ostres
va bé
de quan en quan
parar
i recordar
i després
la veritat
és que trobo
una iniciativa
boníssima
que ens ha fet
ser
els tarragonins
una part important
d'aquesta exposició
és que ho és tot
i sentir-nos
protagonistes
i posar
la nostra
graneta
de sorra
amb el fet
de la història
de Tarragona
és que de fet
l'important
és que les ciutats
els pobles
es fan
les persones
les famílies
i aquestes petites històries
que veiem aquí
reflectides
i això m'ha encantat
el veure'm reflectida
en tantes fotos
perquè són tots records
dels teus pares
dels avis
i teus propis
i això ha sigut bonic
el poder parar
una mica el temps
i pensar
que la vida
no és tot córrer
sinó que també
de quan en quan
s'ha de recordar
això és bueno
de vegades
parar el temps
i pensar
i reflexionar
mirant enrere
i el refor
que és el que més m'ha agradat
a mi m'ha passat
a la inversa
que amb ella
jo no tinc els pares
per desgràcia
i han sigut
els meus fills
que han descobert
les fotos
del seu pare
quan era criu
Déu-n'hi-do
això també és bonic
això
i què li deien els fills
que ja explicaven
no, no
els hi sobtava
una sèrie d'imatges
la foto
del negrit
que tenim aquí davant
aquesta altra
que hem parlat abans
que estem de Toreros
i els hi vaig explicar
de què anava la història
perquè pensa que
aquest festival
que els va fer
de Toreros i tot
a l'acabar
m'ho entrevistava
per la Ràdio Tarragona
i tot
sí, sí
era una cosa espectacular
la plaça de Braus
plena
de gom a gom
estava
això també s'ha vingut
per explicar-li
anècdotes dels seus fills
doncs
evidentment
aquí va
això també és interessant
si hi havia aquesta relació
que m'imagino
que potser han tingut
moltes famílies
de trobar-se
obrir la capsa
de sabates
i explicar mil històries
Sí, de fet
això és el que preteníem
també
aquí hi ha un espai
que està reservat
per tres escoles
o sigui
han participat
tres escoles
el PACS
el Pràctiques
i el Pau del Clos
i clar
és el que buscàvem
que els nens
obrissin l'àlbum familiar
o les capses
de sabates
on els pares
guarden les imatges
remanessin
aquestes imatges
i era una excusa
per fer un treball
amb els nens
i aquest treball
el podeu veure aquí
si veniu a l'exposició
tu tens alguna
ara que no em senten
tens alguna fotografia preferida
Sílvia
de les que tenim per aquí
preferida no
el que passa
que sí que em sento
identificada
amb moltes imatges
evidentment
em sento identificada
amb les imatges
del Reis
amb les imatges
d'aniversari
i amb moltes d'aquestes
dels nens
amb bicicleta
els nens que estan
aquí a les banyerites
és que
m'hi veig jo
em veig jo
amb aquestes imatges
realment
i aquí ve que
el Lluís
que ha portat
un munt de fotografies
Lluís
explica'm això
No home
jo he portat material
però dic
igual no ho sé
igual interessa
jo que sé si
perquè tampoc
sabia com aniria
aquesta entrevista
però és el que diuen
veus
jo he portat
unes fotografies
que són dels anys 30
o sigui
aquí surt
la meva tia Maria
aquesta que té
el famós barri
de Torrefort
on realment
aquesta fotografia
són fotografies
dels anys 30
que són cartonades
tipus postal
i que veem
a més amb el xinxia
que era el fotògraf
quasi-casi
i el canadei
eren
els fotògrafs
de l'època
o sigui
aquí per exemple
està també el casament
de matí
amb el Magí Rioner
tinc Magí Rioner
perquè de fet
a Tarragona
saben qui són
els Rioners
o sigui
tinc inclús
algunes fotografies
de l'any 50
de ma germana
perquè a més
són fotografies
que
queden bé
són artístiques
o sigui
que guapa
que era ma germana
aquí tinc
una fotografia
de l'any 58
que això
és que la feia platja
on tots passaven
per la pedra
vull dir que
passar per la pedra
és que
el negoci de mon pare
allí treballàvem tots
i això és que la feia platja
on havíem d'anar a sortir
a vendre
per la platja
perquè clar
no que són
tinc aquí
veus alguna fotografia
de la guerra civil
on estava mon pare
a Madrid
al fronte de Madrid
de Vallecas
que va
quan va esclatar la guerra
l'any 38
37
jo realment
tinc molt de material
ho he anat recopilant
tot
el que és de la família
ho he anat
intentar arxivant
espero jubilar-me
per poder organitzar
una mica això
que això no és fàcil
i bueno
és el que diem
tinc una fotografia
aquí
on
a veure si l'he trobat
un segon
Déu-n'hi-do
quin munt de material
que ens ha portat
que ens ha portat
el Lluís
que té aquí
diverses imatges
quina més tens
per aquí
no és que n'hi-ya una
que realment
és quasi
això són còpies
que a vegades
vaig fer
aquesta d'aquí
mira
a veure
que la trobem
és de Matías Dolores
i el José Rico
o sigui
la família Rico
aquí a Tarragona
també són conegus
perquè
el Muntillo
era avenista
i bueno
estaven cruzats
amb aquest
Lluís Rico
que era el soci
més antic
del nazi de Tarragona
que era del comte de Rius
i aquesta fotografia
a mi no em digues
que no
no és espectacular
color sèpia
que abans
era blanc i negre
i sèpia
o sigui
diguem
el Tarragona
del blanc i negre
que dèiem abans
de l'època
de quan un era petit
que realment
dius
la transformació
és important
o sigui
la memòria històrica
a través de la fotografia
jo crec que no
s'ha de perdre mai
a la vida
veritat una Lídia
ja ho veieu
ja ho veieu
que és el que podeu trobar
a l'exposició
en capses de sabates
centenars de fotografies
de tarragonins
i tarragonines
que han pogut plasmar
això amb les seves famílies
amb les seves històries
doncs
en aquestes imatges
ens queden encara uns dies
d'exposició
Sí, de fet
s'acaba el dia
27 de febrer
i està oberta
tots els dies
d'alguns a dos
i de cinc a vuit
inclús dissabte diumenge
doncs ja ho sabeu
si podeu acostar
Sílvia
moltes gràcies
de res
bon dia
Rafel
bon dia
i gràcies
Lídia
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i Lluís
fins la propera
gràcies
i a vosaltres també
per vindre
doncs ja ho sabeu
l'exposició
en capses de sabates
al Palau de Congressos
de Tarragona
això és tot Ricard
fins ara
bon dia
gràcies
gràcies