Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Ara passen gairebé tres minuts de dos quarts de dotze del matí.
Avui, de fet, aquest cap de setmana hi ha moltíssimes activitats
amb el Tarra Coviva i també el Teatre Metropol
i també el Teatre Almagatzem, a la cooperativa obrera tarragonense.
Una de les activitats que comença aquest dissabte
és un curs sobre equilibri acrobàtic.
I avui en volem parlar amb el professor que impartirà aquest curs,
que com dèiem comença aquest dissabte,
que és l'Oriol Llop de la companyia Passa Barret.
Oriol, bon dia.
Hola, bon dia.
Comença aquest dissabte aquest curs d'equilibris acrobàtics.
De què anirà aquest curs?
El títol ja el podem intuir, però m'imagino que deu tenir més matisos.
Sí, sí, sí.
De què es tractava era de poder oferir un...
Això que dius, no?
Un curs d'equilibris acrobàtics,
però que prescindís una miqueta del que tothom entén com a equilibris acrobàtics,
que suposo que tothom ho entén, no?
És que es tracta que una o diverses persones siguin capaces de construir equilibris
a través del pes i a través de la força i l'agilitat.
El cas és que, com que és una tècnica molt específica i poc vista,
doncs preteníem que tingués un caire molt més...
molt més, com ho diríem, això, de quotidià, no?
O sigui, que en servis, per exemple, doncs,
doncs, quan estem a casa, que això surt allà al text,
quan estem a casa i no tenim una escala i volem aconseguir,
doncs, canviar la bombeta d'un pis vell amb un sostral,
i som dues persones, doncs, entre les dues persones,
aconseguir arribar a una altra altura prescindint d'una escala, no?
Que això és una eina que nosaltres mateixos,
a les quals ens dediquem a dir que ho notem, no?
Que quan necessitem, doncs, no sé, anar a recollir,
a salvar un gat que està dalt d'un arbre i no hi podem pujar,
doncs, a través d'un equilibri acrobàtic,
podem ser capaços d'aconseguir coses que,
en una situació normal i corrent,
doncs, potser, no t'haguessis donat compte, no?
I és bastant interessant.
Per tant, també m'imagino que troballem una miqueta
el mal físic, la condició física de cada persona,
perquè, vaja, que dues persones d'una pugi d'un de l'altre,
potser qualsevol no ho pot fer, o què?
No, bueno, en principi sembla que no,
però jo he vist persones que, clar,
molt sovint penses, ostres, això ho fan persones
que estan molt fortes o que han quedat al gimnàs.
Jo he vist persones que, no sé, desenganyem-nos, obeses,
que feien equilibri, però perfecte.
O sigui, és una cosa molt culiosa,
però l'equilibri n'hi ha de molts i menys,
i jo crec que qualsevol persona és capaç de fer equilibri.
I si una cosa té l'equilibri,
és que la sensació de l'equilibri és brutal, no?
Perquè moltes vegades també a la vida quotidiana
es diu moltes vegades, no?
És que el millor per ser feliç és trobar l'equilibri,
trobar l'equilibri amb la feina, trobar l'equilibri amb la parella...
Però realment, quantes vegades has sentit aquest equilibri per dins?
Amb els equilibri acrobàtics, això ho pots sentir.
La sensació de l'equilibri existeix.
I és curiós, com pots tenir una persona damunt teu, no?,
que l'estàs aguantant amb les mans, amb els fons, amb el que sigui,
i tu, en canvi, no notes gens de pes.
És com si jo tinguessis una pluma, no?
I aquesta sensació és extraordinària.
I serà un curs amb una mica d'iniciació,
o creus que amb les sessions que fareu ja n'hi haurà prou
per començar-se a posar en tot aquest tema, Oriol?
Doncs, en principi, és això, un curs d'iniciació,
i també és una forma de començar a crear una petita escola, no?,
aquí a Tarragona,
perquè, no sé, moltes vegades també m'he trobat gent que em diu,
escolta'm, que feu un curs anual o feu alguna... regular, no?,
un curs regular.
És que, mira, ara com ara no,
perquè si ho féssim ho faríem per tu només.
i llavors, clar, no?,
el sector amb petites incisions de cursos esponàdics,
doncs, comenci a crear una petita escola, no?,
a poder crear un petit grup,
i a partir d'aquí, estic parlant d'un futur,
si la cosa funciona, doncs començar a fer coses molt més regulars, no?
Perquè aquest curs concret, en quantes sessions tindrà?
Comença aquest dissabte i fins quan s'allargarà?
En principi, sí, comença aquest dissabte,
són quatre dissabtes i s'acaba el primer dissabte de juny,
que no sé si m'equivoco ara, però em sembla que és el 4 de juny.
Sí, el 4, sí, que tinc aquí amunt, sí, del 14 al dia 4.
Sí, i llavors són sessions de 3 hores cada sessió,
i, i, i, i, i, i, i, bueno, de, de, de, de, de, de que es tractés d'això, no?,
de veure si aconseguim reunir un grup,
perquè ara, com ara, està, fa una miqueta,
ha vingut tot plegat,
perquè sí que m'ha aconseguit gent,
però, doncs, hem coincidit en una època, també, d'exàmens de gent de la universitat,
perquè la majoria de gent que s'hi vol apuntar són, són joves universitaris,
i alguns, alguns que no ho són, sinó que, que simplement treballen, no?,
i, i, i, i, a veure si són capaços de reunir tota la gent
per aconseguir el, al mínim d'esquits, que són buits,
doncs, doncs, doncs, perquè s'hi pugui generar un, un, unes classes de, de, de, de,
de criem d'esquits que siguin bastant, bastant, bastant potents, no?,
perquè si fóssim dues o altres persones, és a dir, també es podria fer,
sense cap problema, però durant les circumstàncies no, no, no, no es podria fer.
Per tant, un mínim de, de, de vuit alumnes, i, escolta'm,
en quines sessions es dividirà aquest, aquest, aquest curs, Oriol?
Com, com?
En quines sessions, és a dir, quin serà una mica el tema de cada una de les sessions que fareu?
Sí, mira, el, el, el, el primer dia, el que es pretén és treballar el contacte,
que, que, que moltes vegades, i, sobretot, això ho notem més amb els més petits,
doncs, és una cosa que, que també costa, no?, que em toquin, i, i, i, i que em toquin no només amb les mans, no?,
sinó amb els peus, que em, que em, que em, que em, que em, que em, que em, que em, que em, pel, pel, pel darrere.
La primera sessió s'acostuma a treballar això, no?, que comencem a agafar confiança amb els altres a través, a través, a través del contacte,
i a partir d'aquí, doncs, ja comences a provar exercicis d'activis barris.
Una vegada això està aconseguit, doncs, ja parlaríem de, de, de la segona sessió,
començaríem a treballar amb el que serien els pesos, els contrapesos, i, i, i començar a construir figures humanes, no?
O sigui, quan, quan, quan ja veiem que amb l'altre hi podem tenir confiança, perquè si és que no hi ha confiança,
és impossible fer, fer, fer equilibris acrobàtics, i si surten, són, són a través de la, de la força, i ja està, força pura i dura.
I nosaltres podem arribar a l'equilibri, no?, que no només és força, sinó que és, és, és trobar aquest punt, no?,
aquesta col·locació corporal que et, que et fa estar, doncs, doncs amb equilibri, no?
Quantes vegades algú ha agafat un escombra i l'ha volgut aguantar amb un dit, no?
Doncs, doncs, és una cosa similar, però entre persones.
Llavors, el tercer dia ja representa que comencem a saber que podem tenir contacte,
comencem a veure que podem agafar confiança,
doncs, aquí ja es comença a treballar de figures molt més bàgiques, no?
Pot ser una, pot ser una, bueno, és que et podria dir noms, però potser quedaran en aquest any,
però pot ser una torre, un camp de l'estig, que són figures en què comencem a, a, a, a, a rotar,
a posar-nos en, en, en la posició invertida, en posicions en les que no estem, a, a, a, habituats, no?,
bànicament, i, i a, i al quart dia, es tractaria de reunir totes les figures que hem aconseguit
durant aquests tres dies i, i, i tancar-les, no?, que quedin molt clares, no?,
que quedin molt clares, sobretot sempre pensant en, en, en, en la seguretat, no?,
que, que, si, si allò, després ho volem practicar a fora,
doncs, que, que, que estiguem segurs de fer-ho i, i, i, que no, diguem-ne,
perquè, si una cosa, perdona, eh?, sí, sí, sí, digues, digues.
La cosa que es pretén és això, no?, que, que aquest curs no sigui un curs en el que ho aprens tot allà
i, i no ho aprens enlloc més, sinó que, que a partir d'allí, tu pots començar a practicar a casa, no?,
i es tracta de donar recursos perquè puguis practicar a casa, però sempre des d'aquesta àptica, no?,
fes-ho sempre amb seguretat.
Doncs, i, escolta'm, Oriol, si algun cas s'hi vol apuntar, hi és de temps o no?
Sí, sí, sí.
Sí, eh?
Sí, sí, si algun cas s'hi vol apuntar, doncs, doncs, sí, sí, que no, que no s'hi vol gaire,
tampoc.
Doncs, ja, podeu fer, enviant un correu a cot, arroba, cotaraconence.cat,
i, si no, també podeu entrar a la pàgina web del magatzem.org o cotaraconence.cat.
Oriol, moltíssimes gràcies i que vagi molt bé el curs.
Molt bé.
Adéu-siau, bon dia.
Vinga, bon dia.
El curs deixa't caure, deixa't portar, com dèiem, encara us hi podeu inscriure si sou ràpids
en aquest curs d'equilibri acrobàtic, com deia l'Oriol, moltes vegades aquell equilibri
que podem portar a la nostra vida quotidiana.
I el teatre al magatzem també és notícia aquest cap de setmana, en aquest cas per un espectacle
que serà aquest dissabte, dia 14 de maig, també a les 10 del vespre.
Una mirada al sud, una proposta musical que ens arriba de la mà de Pachi Meritxabar i Jordina Setó.
A l'altra banda del fiu telefònic, avui sabotem a Pachi Meritxabar.
Pachi, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Sereu aquest dissabte al teatre al magatzem de Tarragona amb una proposta musical
per apropar-nos a la música argentina del segle XX.
Explica'm-ho, això.
Bé, això ho vam estrenar, si us veu en recordeu, el mes de novembre, allà al Tarragona estrena,
i ara ho tornem a fer-ho al magatzem, ara pel mes de maig.
Una proposta que ja vam dir que ho tornàvem a fer, que va anar molt bé, vam tenir molt bona acceptació,
i bueno, tornem a estar aquí al magatzem, a veure què tal.
És per commemorar el tercer aniversari de la mort de Carlos Gustavino.
Sí, no, que això va ser l'any passat.
Explica'm, que va una figura important a la música argentina?
Sí, dins de la música argentina, doncs, és, diguéssim, un dels exponents més importants
dins del nacionalisme romàntic argentí, eh?
Vull dir que té unes cançons, té un repertori molt estens, molt més de 150 cançons,
i bueno, jo em vaig enamorar molt d'aquestes cançons a través de la Diana Baker,
que és una de les meves professors, i bueno, i ens van posar amb mans a l'obra,
perquè té, ja et dic, té unes cançons molt maques,
el Llama Vull a retirar, Bonita rama de sauce, en fi, té un repertori molt, molt maco.
Com anir una mica al concert? Perquè a més a més t'has acompanyat de la pianista Jordina Setó.
Jordina Setó, sí, la Jordina Setó és una noia que té, bueno, és molt jove,
que porta una càrrega molt bona, és molt bona pianista,
ella és de Via de Seca, actualment dona concerts, dona classes a un conservatori,
i jo em veia estic molt content perquè és una molt bona professional.
Va anar a veure la primera vegada i ja ho vas fer amb la Jordina, eh?
Sí, ja ho sé, sí, tots aquests concerts...
Sí, els heu fet dos-dos.
Els hem fet dos-dos, sí, hem programat, i els hem portat, doncs...
Vam portar-ho aquí al Callar, ho tornem a portar aquí,
i és la tercera vegada que ho fem, i esperem, i esperem a passar de la crisi,
perquè la cosa no està com per moltes alegries,
però bueno, pensem a tirar-ho més endavant encara.
Què creus que és el més interessant, Patxi, d'una proposta com aquesta?
Perdona?
Què creus que és el més interessant d'una proposta musical com aquesta
que ens presenteu aquest dissabte?
No t'entén al principi, que és interessant.
Què creus que és el més interessant, potser, d'una proposta musical com aquesta?
La proposta com a interessant és la música, aquesta argentina,
que potser no es coneix molt, però a nivell clàssic sí que s'han fet,
que es fan concerts, i la música en si, ja per ella mateixa,
ja és molt interessant de conèixer-la.
Estem acostumats a sentir altres repertoris,
i penso que aquest és el més que s'ha de sentir.
Què podríem dir del música argentina, per diferenciar-la, per exemple,
de qualsevol altra, Patxi?
No ho sé, jo de vegades la veig moltes coses semblades, per exemple,
amb el camp popular que tenim en altres països, com a Catalunya, Euskadi,
i no sé, i altres postes de l'Estat, no?
Són cançons basades en el folklore popular,
i tot a vegades moltes, diguéssim, quant a melodia,
i això tot a vegades moltes semblances.
Per això és una música que en centra bastant.
Doncs ja ho sabeu, aquest dissabte, dia 14 de maig,
podeu anar al Teatre del Magatzem per veure aquesta proposta musical,
com deia el Patxi, per apropar-nos a la música argentina del segle XX.
Del segle XX, exacte.
Del segle XX, que l'any del 2010...
I nosaltres molt contents que pugueu estar amb nosaltres,
i molt agressis de poder estar aquí amb vosaltres,
a Mantena una vegada més.
A més, i escolta'm, Patxi, a més, el Teatre del Magatzem,
que és un lloc petit acollidor,
un lloc ideal per fer aquest espectacle?
Bé, és un lloc de petit format,
és molt proper al públic,
en el qual pots tenir un contacte més directe.
Penso que per aquest tipus de format, sí.
Ens agradaria tenir més puestos a Tarragona, així més amples,
però penso que estan en el camí d'aconseguir aquests puestos,
però bé, de moment tenim el Magatzem,
l'altra vegada vam fer l'auditori de la Caixa,
que per cert vam tenir molt bona acollida, va estar ple,
i bé, el Magatzem és un lloc d'acollidor,
molt acollidor per poder fer alguna cosa d'aquesta mena.
Doncs ja ho sabeu,
us ho podeu acostar aquest dissabte a les 10 de la nit.
Patxi Maritxalart, moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé al concert.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies. Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Gràcies.