Tarragona!
Tarragona!
Tarragona!
S'hi va demanar el Jocs del Mediterrani de 2017
per majoria absoluta.
Abraçades de la gent.
Eren les 11 del matí i 25 minuts, hora d'aquí,
del passat dissabte 15 d'octubre del 2011.
Segur que una data que passarà a la història de la ciutat
i un moment per recordar, amb l'emoció inclosa,
perquè el president del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani
no va dir la paraula Tarragona.
Va obrir un sobre, va ensenyar la paraula Tarragona
i la nostra companya Teresa Ortega,
quan va veure el que va veure i va veure l'explosió d'alegria
de la delegació tarragonina,
va cridar aquella paraula màgica que tots esperàvem, Tarragona.
Un moment segurament que podrem recordar
durant molts anys a la nostra ciutat i al nostre país.
Pere Valls, molt bon dia.
Bon dia.
Pere Valls, vicepresident de la candidatura,
una de les persones que va impulsar la idea dels Jocs del Mediterrani
l'any 99, dissabte ho recordava Carles Gossalvez,
aquí en el programa espacial de Tarragona Ràdio.
Què va sentir en aquell moment quan va veure el sobre?
Què recorda?
Bueno, que es vam aixecar tots de la cadira
com si tinguéssim una molla, no?
És molt...
A veure, és un moment únic a la vida.
Això no tornarà a passar mai més
i poder ser allí
i poder veure que una idea que tu dius un moment
al cap del temps,
perquè aquestes coses també necessiten temps,
doncs arriben fins on vam arribar i guanyem,
doncs t'ho imagina't, no?
Vull dir, explicava aquí abans d'entrar
que eren les 6 del dematí i encara no dormia.
Vull dir, perquè això ens poso que
deixes anar una mica aquestes coses, no?
Molt content, molt feliç
i vaig pensar, doncs, en la gent que ens ha ajudat
i que ens ha precedit en el món de l'esport,
que això, que és molta gent
i que, bueno, ara tenim una responsabilitat molt gran
però que ho farem i ho farem bé.
Jo estic convençut.
Jo estava convençut, quan vaig dir l'any 99
que podíem fer els jocs,
estava creu que si els demaraven
no ens els donarien,
jo t'ho dic de debò,
i que ho farem bé, les dues coses, no?
Això vol dir feina,
vol dir que sempre tot surti rodó,
això ja se sap, no?
Però que els farem i els farem bé
estic completament segur
i seran les millors, també estic segur.
Va trobar falta la paraula Tarragona?
És a dir, home...
Què pensava?
La delegació sabia que ensenyaria només el cartell?
No, no, no, no, és a dir,
el president dels jocs ho va dir en francès
i després en anglès
i llavors un sobre gros,
l'obra,
hi ha un foli doblegat per la meitat
i al obrir-lo ens ensenya.
I no va dir res.
Això era per la tele només, no?
No va dir res,
però ho vam veure tots
i clar, tots aquests crits són nostres.
I vist des d'aquí,
o sentit des d'aquí, des de la ràdio,
no sabíem si els crits eren de Tarragona o d'Alexandria.
Podien ser de qualsevol, no?
Després va ser quan,
per tal, quan no m'ho vas preguntar,
que esclar, això li ha faltat amb aquest senyor una mica,
però bueno, això suposo que són maneres de fer
i de fet el va ensenyar i a les fotogracies
que ja ha quedat, també, no?
No, no, i va, formarà part de l'anècdota
i d'aquell moment d'emoció i d'impas
que més milers de persones ho van seguir,
alguns a la Rambla, a l'estat de la candidatura,
a la Rambla Nova,
perquè realment fins que la Teresa Ortega
no va dir Tarragona,
realment aquells aplaudiments
no sabien si pertanyien a la delegació tarragonina
o a la delegació d'Alexandria.
I déu-n'hi-do el resultat, eh?
Tan ajustat, 36-34,
amb el Ramon Quadrat
que ens va explicar fil per randa
com havien anat les votacions.
Això era anar agafant sobres
i agafant-ne ningú que els altres.
Això és anecdòtic, crec jo.
Però sí, evidentment, anava ajustat.
Jo sabíem que no estava fet,
és que jo, la semana passada,
anàvem dient,
trenc en compte que això no està fet,
el que passa és que hi havia
com una eufòria,
perquè el projecte es va,
que ho està ben fet,
ens havien dit que era millor que els altres,
però és que a l'hora de votar,
la gent vota per altres circumstàncies,
a vegades els inputs que tenim
en una part del Mediterrani
no són els mateixos de l'altra,
en moltes coses sí,
però en algunes no.
I aquí es va ajuntar molt
el sentiment, diguem-ne,
musulmà en aquest cas,
que és molt respectable,
no estic ara aquí
dient-ho com una crítica,
i també hi va haver gent musulmana,
diguem-ne, d'aquests pius,
que ens va votar a nosaltres
i gent d'Europa que no ens va votar.
Però això és part del joc, també,
i part del joc
era tornar sense els jocs,
no us ho diguem aquestes paraules.
Això ja ho sabíem,
però clar, havíem d'arribar fins a la final,
jugar-la i guanyar-la.
Doncs ja està,
hem arribat a la final,
cosa impensable fa bastants mesos,
o uns quants mesos,
jugar-la i guanyar-la,
doncs això ha sigut ja
el millor que ens podia passar.
La presentació s'havia assajat molt,
perquè en s'ho va comentar
la Tere Ortega, per exemple,
que es veia que estava molt treballada.
Portàvem unes setmanes
de feina intensíssima.
Les respostes a les possibles preguntes també.
Hem escoltat, per exemple,
l'alcalde respondent,
el membre del comitè de Síria,
que li preguntava per la situació econòmica i financera.
Hauríem de dir una paraula,
que sona gaire bé aquí,
però sí,
el que passa és que,
a veure,
tothom juga les seves armes
i tothom té les seves raons,
i això també s'ha d'entendre,
i tothom té les seves il·lusions.
I bé,
tu imagina't,
a tot l'Egipte,
pensant així,
doncs,
ara estan com estan,
però potser d'aquí d'altres anys ja estan bé.
Això també els hi hauria pogut servir
per un aparador,
pel turisme i tal,
però és clar,
nosaltres també el volíem, això.
Nosaltres ara estem en una crisi econòmica
i comptar que d'aquí un any i mig,
un any,
abans és més justet,
doncs hi hagi més feina,
hi hagi obres que es facin
i obre pública,
quan a molts llocs encara n'haurà començat,
doncs també ens interessava,
només per aquest cantó.
I pel cantó esportiu,
home,
la gent de l'esport a Tarragona,
i potser està malament que ho digui jo,
però moltes vegades hem estat
els últims de la fila en moltes coses,
amb l'hora de fer un pavelló,
amb l'hora de fer segons quines coses,
el pavelló sempre s'ha fet
al final de tot,
i ara,
doncs això,
li donarem la volta
i l'esport es tira de l'economia,
s'hi ha d'enganxar la cultura,
s'hi ha d'enganxar el turisme
i al final la ciutat i el territori,
jo crec que ens sortirà beneficiat
amb el terme positiu de la paraula
que és que haurem,
donat un salt endavant molt important,
i és a partir del món de l'esport.
I aquí sí que jo reivindico aquest paper.
Els terranins i terranines
coneixem especialment
a la gent de la delegació,
començant evidentment per l'alcalde,
seguint pel president executiu de la candidatura,
Mario Rigau,
els vicepresidents Pere Valls i Salvi Guinart,
però a nivell de Comitè Olímpic Espanyol,
que són unes persones
que estan més lluny de nosaltres,
quines persones realment han estat les claus,
segurament més enllà del president,
que segurament ha jugat un paper important,
però segur que al darrere n'hi ha d'altres.
El secretari general,
el Víctor Sánchez,
si haguessis vist com es va posar
el moment de començar l'exposició,
perquè allò no estava ben organitzat,
i la Teresa Zabel va estar excepcional,
i el president també,
i l'alcalde, no cal dir-ho.
I en els treballs previs,
de les setmanes i mesos previs...
Molt, molt, molt, molt.
Han estat entregats,
si es pot dir la paraula així,
a la candidatura de Tornoles de fa molts mesos,
i ells sabien que també s'hi jugaven molt,
a part del prestigi i aquestes coses.
És que aquí hi ha moltes coses,
és a dir,
per una banda,
Tarragona,
que és el que convenia fer,
però hi ha altres esdeveniments a Espanya
que pengen del Comitè Olímpic,
com els Jocs del 2020 de Madrid,
que ells saben que han pres
una empenta important
pel Comitè Olímpic,
no els Jocs,
no la candidatura de Madrid,
això no ho sé,
perquè han guanyat prestigi,
perquè, mira,
aquests senyors,
els mateixos,
han aconseguit això
i han aconseguit treballant,
i jo crec que se'ls ha de felicitar.
Jo només tinc baròs d'agraïment,
de debò,
perquè des del primer dia
que vam anar a Madrid fa quatre anys,
i després,
les vegades que hi hem tornat
i que ells ja han vingut
i que ens han vist,
és a dir,
el grau d'implicació és tal
que semblava que fossin de Tarragona,
heu de dir que així era clar,
i a més a més,
defensant la postura tècnica
com el que més,
i, evidentment,
nosaltres hi posàvem el sentiment aquí,
però ells defensant la postura
com el que més,
com el Consell Superior de Deportes,
que va venir el Javier Rodriuzola
i que també va fer una exposició brillant
i que en cap moment...
O sigui,
no hi ha hagut cap sensació de fisura,
ni hi ha hagut sensació,
ni hi ha sigut,
les dues coses,
com la de la Generalitat,
amb el secretari general,
que la Generalitat
ja ha hagut un canvi de govern
i no ha anat a menys,
ha anat a més,
i llavors vol dir que,
a veure,
s'ha entès perfectament
el que volem fer,
s'ha entès perfectament
que la proposta
és una proposta realista,
i això és molt important,
i de futur,
és a dir,
no hi haurà res
que després no serveixi,
aquestes coses,
que a algú se'ls impoten
en el cap
proposant instal·lacions
d'aquestes faraòniques,
i no és el cas,
i llavors el que sí que hi ha
és una sensació
de cara als tarragonins
hem de tenir més autoestima,
perquè,
a veure,
ens han donat una cosa,
una gent que no ens coneix,
de tot el món,
dient,
de tot el Mediterrani,
i que ens ha cregut
el projecte
i ens hem cregut a nosaltres,
la gent de Tarragona,
i ara hem d'estar a l'alçada,
i la gent,
i hem de ser més,
si se'n parla,
més tarragonins,
una miqueta agafar,
agafar no la bandera
i passejar,
això no cal,
però sí tenir autoestima
i defensar la ciutat
i defensar un esdeveniment
com aquest,
que és una oportunitat
que no es presenta cada dia,
això només té una comparació,
que és amb el,
fa uns anys,
amb la,
amb la,
amb la proclamació
del patrimoni mundial,
jo vaig estar parlant
amb la Maria Marcela Martorell
moltes vegades
d'aquest tema
i dels Jocs
i el seu,
i el seu,
el seu assessorament
i els seus consells
ens han servit molt,
també ho he de dir.
30 de novembre del 2000
va ser el dia
de la declaració
de patrimoni mundial,
15 d'octubre del 2011,
el dia de la proclamació
de Tarragona
com a seu dels Jocs
del Mediterrani.
La casualitat
ha volgut
que aquesta designació
de Tarragona
arribi just 25 anys després
d'una altra data
que molts catalans
se'n recorden.
Avui fa just 25 anys
de la designació
de Barcelona
com a seu
dels Jocs Olímpics
del 92.
D'alguna manera,
25 anys després,
Tarragona
pren el relleu
d'aquella candidatura
barcelonina.
Dissabte
vam parlar
amb l'expresident
i exalcalde
de Barcelona,
la persona que segur
que millor simbolitza
els Jocs Olímpics
de Barcelona,
que és l'exalcalde
i expresident
de la Generalitat,
Pasqual Maragall.
Saludava en directe
també a l'alcalde
de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros.
Aquest era el moment.
Senyor Maragall,
molt bon dia.
Bon dia.
El saluda i el pot escoltar
l'alcalde Ballesteros.
Molt bé.
Félix.
Ei, què tal?
Bona a tu,
felicitats, eh?
Moltíssimes gràcies.
No, home,
aquí gràcies
és el Salvador.
Sí, sí, sí.
Bueno, que ha sigut capaç
d'arreglar totes les connexions
perquè ens poguessin parlar
molt bé.
On estàs tu, ara?
Jo estic a Mercín
a l'hotel
on s'ha celebrat
a punt de sortir
amb autobús.
Mercín,
que com bé saps
està a prop del Líban,
per tant,
a l'altra banda
de la Mediterrània.
Tocant al Líban.
Com pots imaginar,
justament,
on va estar
el Joan Clos
quan estava
del Baixador,
que em va trucar
vèries vegades
des d'aquí.
Ah.
I com pots imaginar,
estic en un núvol,
clar,
en aquest moment.
En un núvol,
clar.
Senyor Maragall,
què creu que pot representar
per Tarragona
tenir aquests jocs
al Mediterrani?
Home,
Tarragona,
última hora,
havia d'haver estat
la capital de Catalunya,
no?
Tarraco,
des del punt de vista
grec
i des del punt de vista
històric, no?
De manera que
jo crec que és una mena
de compensació
i el fiu
de retorn
que li era
absolutament
que és
absolutament
mereixut, no?
La capitalitat
cultural.
El proper
dilluns,
senyor Maragall,
farà just 25 anys
a la designació
de Barcelona
com a seu
dels Jocs Olímpics
del 92.
Quina casualitat, no?
Sí.
Un quart de segle
després.
Bueno,
cada 25 anys
en fem una de grossa,
no?
Molt bé.
Una de les altres
i ara
al Mañesteros.
Molt bé.
No només això,
sinó que el 2017
celebrem conjuntament
els Jocs
a Tarragona
i els 25 anys
els Jocs Olímpics
a Barcelona.
Ostres,
el 2017.
que serà
un motiu
extraordinari
per celebrar-ho
conjuntament, no?
I demostrar
que aquest país
està preparat
pel millor, no?
Molt bé.
Una brossada.
Senyor Maragall,
només una cosa,
senyor Maragall,
què li recomana,
què li aconsella
l'alcalde Ballesteros?
Vostè va viure
aquest moment
com a alcalde de Barcelona.
que sigui tossut,
que sigui tossut.
Jo he après molt
de tu,
Pasqual,
ja ho sap.
Que sigui tossut,
aquesta era la recomanació
de l'alcalde Maragall
a l'alcalde Ballesteros.
S'haurà de ser tossut, no?
I perseverant.
Sí, sí.
Perquè ara comença,
de fet,
alguna...
Home,
ara ve l'hora de la veritat.
Ara ve l'hora de la veritat,
sobretot perquè
s'ha de planificar
tot això que està escrit,
tot això que hem dit
que volem fer,
doncs ara s'ha de començar
a posar
amb xifres al costat,
que també hi són,
però a veure com les fem, no?
Això ara també és parlar
molt ràpid, no?
Jo penso que
hem de ser tossuts,
però ja ho som tossuts
també quan volem.
Jo he sigut una mica tossut,
em penso,
en aquests anys, no?
perquè això, si no,
no surten les coses
i em consta que l'alcalde
també serà...
serà dur, això, no?
Avui fa 25 anys,
deia,
de la celebració de Barcelona
i avui ho podrem celebrar.
Hi ha un acte convocat
aquesta tarda a la set
a l'Ajuntament de Tarragona.
Creu que Tarragona
ho ha de celebrar
més enllà de l'acte
més formal i més institucional
que es faci aquest vespre,
que ho hem de celebrar
amb un to festiu...
Jo crec que sí,
tot i les circumstàncies actuals,
jo crec que s'ha de celebrar
perquè això és un abans i un després
i no sé què hem de fer,
també,
hi ha hagut gent que ha de sortir
i el seguissi,
no ho sé,
no hi entenc gaire amb això,
però...
Pel patrimoni de l'humanitat
va sortir?
Sí, sí,
no sé si s'ha de fer això
o hem de fer un acte
no segon que sigui multitudinari,
però bueno,
hem de fer-ho
amb les possibilitats d'enguany,
no?
l'acte d'enguany,
però jo crec que sí,
de fet la gent ja ho va celebrar
d'alguna manera,
però hauríem de fer
potser si alguna festa,
alguna cosa sota d'agraïment,
perquè nosaltres,
jo estic molt a la grita
a tothom,
perquè aquí,
pensar que hi ha gent
de tota mena,
entitats de tota mena,
la majoria de poblacions
del camp de Tarragona,
en van trucar l'altre
i del Tafolla i tot,
que volen el que han volgut els jocs,
que ens han ajudat,
i que quan els vam explicar,
perdona,
venia en fum,
perquè una idea
que tothom s'hi ha afegit,
pensa que hi ha hagut alcaldes
que abans d'acabar els hi ha d'explicar
ja van tindre un temps de firmar,
perquè això va anar així,
i hi ha hagut ajuntaments
que han canviat d'alcalde
i no ha passat res,
al contrari,
tothom segueix,
vol dir que això és una cosa
que ha quallat
i que la societat la vol,
ara ho hem de fer bé
i hem de tocar,
sempre de peus a terra,
però això ho hem fet des del primer dia.
Ara que ja tenim la seu
dels Jocs del Mediterrani,
segurament podem tenir dues referències
del passat.
Una, ja l'hem escoltat,
malgrat la diferència,
el volum dels Jocs Olímpics
i de la capital de Barcelona,
ja l'hem sentit a través de la veu
de l'exalcalde Pasqual Maragall.
Sempre ens quedarà aquella referència
de voler organitzar uns Jocs en petit,
però com els de Barcelona,
els Jocs del 92.
I després tenim una altra referència,
la ciutat d'Almerià,
que va organitzar els Jocs del Mediterrani
el 2005.
El seu alcalde també va passar disapta
per el programa espacial de Tarragona Radio.
Saludem al senyor Luis Rogelio Rodríguez,
alcalde d'Almerià.
Senyor Rodríguez,
buenos días.
Hola, bon dia.
Supongo que també contento,
perquè Tarragona coge de alguna manera
el relevo de Almerià.
Sí, sí, evidentemente.
Muy satisfecho,
muy orgulloso
por el éxito de Tarragona,
felicitándolos de todo corazón
i felicitándolos al Ayuntamiento
i a tots els tarragonès,
perquè és un éxito important
recogent la antorcha
que Almerià deixou en el 2005.
Què supos para Almerià en aquel moment?
Claro, han pasado molts anys,
però què ha suposto para Almerià
celebrar o organitzar aquells Jocs?
Sin duda alguna, un revulsivo,
un antes y un después para la ciudad,
fundamentalmente en cuanto a la autoestima
de los almerienses capaces de organizar
los que entonces fueron los mejores Juegos Mediterráneos
de la historia,
así considerados por el Comité Olímpico.
Y la verdad es que una enorme satisfacción,
una remodelación importante
de infraestructuras deportivas,
una remodelación de la ciudad,
nuevas instalaciones,
en definitiva,
pues aprovechamos los Juegos
para relanzar la ciudad.
Me gustaría para acabar, señor Rodríguez,
que nos diese dos consejos.
Uno al alcalde y al ayuntamiento en sí
por el trabajo que tendrán que hacer
a partir de ahora
y otro a los ciudadanos de Tarragona.
A partir de la experiencia de Almerià,
¿qué nos aconsejaría?
Pues fundamentalmente al ayuntamiento
que sea muy serio a la hora
de preparar las infraestructuras
y sobre todo del control del gasto.
El control del gasto.
Nosotros, digamos,
cuando cerramos las cuentas de los Juegos,
cerramos ras con ras.
Eso quiere decir
que no debíamos ni un solo euro
cuando terminó toda la competición
y todo el balance final
al año siguiente de los Juegos.
Y en segundo lugar,
a los tarragonenses,
a todos los ciudadanos de Tarragona,
pues que sepan que es una ilusión extraordinaria,
que toda la ciudad tiene que volcarse,
que nadie puede quedarse fuera.
Les paraules de l'alcalde d'Almerià,
una part, un fragment de l'entrevista
que va concedir el programa especial de Tarragona Ràdio.
Perquè Almerià sí que ha de ser també realment
un referent per Tarragona.
Així ho exposava l'alcalde de la ciutat Andalusa
i així, de fet,
els membres de la candidatura Pere Valls
vau anar a buscar informació, assessorament
i vau visitar la ciutat el gener del 2008.
Sí, fa quatre anys
i d'aquesta visita hi ha hagut gent d'Almerià
que està treballant el nostre projecte.
ells van venir abans del mes de...
per Nadal del 2007 van venir
i els vam ensenyar la intenció,
perquè llavors encara era així, no?
I ens van dir
si nosaltres haguéssim tingut tot el que hi ha aquí,
evidentment haguéssim fet uns jocs
encara molt més bonics,
encara ho tenia molt recent ell, no?
I de fet és veritat,
Almerià ha canviat molt
però ho van haver de fer gairebé tot nou.
I tot nou vol dir tot.
I aquí hi ha molta cosa que ja està feta,
que a més a més serveix,
que en tot cas potser s'haurà de remodelar una mica
perquè encara ens duri més anys,
però no tenim el volum de...
de, diguem-ne, de despesa
o d'inversió que hi ha perquè no cal.
I després tenim una cosa molt important,
un voltant de molts més habitants
que això fa que hi hagi més èxit
i més gent d'entrada que allà.
Això són situacions...
Un àrea metropolitana, per dir-ho d'alguna manera,
més potent.
A veure, nosaltres pensa que en 300 quilòmetres
fas una corba així,
o en 500,
doncs vas des de València fins a Madrid
i fins a Bilbao
i tot això està a tres hores,
com a molt lluny ara, no?
Llavors, pot dir,
ells també ho veuen
i més a més si tires amunt,
el sud de França també el tens a prop.
És a dir, tens un volum d'habitants,
que aquí són molt grans,
amb uns usos de carreteres importants
i estem una miqueta al centre de moltes coses.
I a prop de Barcelona, evidentment.
I tot això fa que sigui una candidatura d'entrada
amb un potencial humà al voltant molt gran.
La notícia ha tingut un gran impacte mediàtic
aquest cap de setmana
a nivell de tots els mitjans de Catalunya,
de la resta d'Espanya,
en televisions, en ràdios,
en premsa escrita,
en el món d'internet i de les xarxes socials.
En fi, l'impacte ha estat brutal.
Què creu que suposa,
des d'aquest punt de vista de promoció
per a la ciutat?
Un fet que, de fet, comença ara.
Perquè, clar, el recorregut comença ara
amb la perspectiva de sis anys.
Sis anys, gairebé.
Una mica menys, sí.
Jo penso que és,
ho repeteixo,
és una oportunitat històrica.
Algú va dir,
des de l'època dels romans...
Ho va dir l'alcalde.
Sí, això em queda molt bé dir això, no?
No ho sé si...
Potser segurament...
A més, la ciutat de Tarragona
ha passat moltes èpoques fosques
per raons externes.
ja fa...
Estem commemorant els 200 anys del setge, no?
Vull dir, 200 anys després,
ens arriba una notícia com aquesta,
que jo crec que tothom ha d'estar content
i ho hem de saber aprofitar.
Això està clar, no?
I no només la gent de l'esport.
Això, jo ho repeteixo molt,
perquè aquí s'ha d'enganxar,
evidentment, l'economia,
perquè es tirarà amb el carro,
però hi ha dues àrees
que jo crec que són també
que els hem d'incorporar
de tal manera
que sigui seu també,
que és el turisme
i la cultura.
El patrimoni, per una banda,
i la cultura, tot plegat, no?
És a dir,
hem de ser capaços
de donar a conèixer
la ciutat de Tarragona al món,
no només per l'esport,
pel patrimoni,
potser ja és conegut a molts llocs,
però per la cultura que es fa a Tarragona
i per tot el que la gent de Tarragona produeix.
I aquí poso fotografia,
i poso teatre,
i poso música,
i poso dansa,
i poso tot el que tu vulguis,
que ens ha de...
Hem de despertar consciències,
inclús,
vull dir,
sacsejar una mica la situació
i llavors jo estic segur
que d'aquí 6 anys,
d'aquí 10 anys,
si en tornem a parlar un dia,
segur que si som capaços de fer això,
que a Tarragona
haurà fet un canvi
i un salt qualitatiu
que no serà la mateixa
que ha hagut fins ara.
Això és un bon abans
i un després
si ho sabem fer anar bé.
Dissabte,
com deia el periodista
Carles Gossalvez,
ens recordava aquí davant
dels micròfons de Tarragona Ràdio
que Pere Valls
li havia dit
una tarda d'hivern
al nou estadi,
a les graderies
del nou estadi del Nàstic
de l'any 99,
li havia...
en fi,
explicat,
li havia expressat
aquesta idea
d'organitzar els Jocs
al Mediterrani.
Han passat 12 anys,
ara en tenim gairebé 6 per davant.
Pere Valls ha jugat
un paper molt important
en aquesta candidatura.
Quin paper li agradaria jugar ara?
El mateix que ara.
Jo,
poder ser-hi,
per mi és molt important.
Jo espero
ser protagonista també,
i això ara s'ha de parlar aquí,
eh?
I espero
poder estar a la inauguració,
com que suposo
que la majoria de gent
que ens escolta,
però si ser-hi realment
ser-hi el mig,
no?
Perquè, bueno,
jo no és perquè
m'ho hagi pensat,
perquè això,
mire,
sinó senzillament
perquè la gent de l'esport
hem de ser al davant
d'aquestes coses,
no?
I a més a més
hem de fer,
hem de treballar
des d'allà
per l'endemà.
Això no n'hem parlat gaire,
no?
Però l'endemà dels jocs,
com gestionem
tot el que tenim
i què queda,
el llegat dels jocs,
no?
Perquè no són les instal·lacions,
qui les ha de gestionar
i de quina manera,
però jo crec que hauríem
d'anar un pas més enllà
i introduir-hi
l'URB pel mig,
introduir-hi
el coneixement,
introduir-hi la investigació,
introduir-hi...
és a dir,
que Terragona fos un punt
de referència
del món de l'esport
internacional
i això jo crec que
si ens hi posem
també ho podem fer,
ja hi ha hagut
algunes converses
molt primeres,
eh?
Perquè ara,
doncs,
a partir del...
o sigui,
amb l'excusa
del 2017
també siguem
un referent
acadèmic
del món científic
de l'esport
i això,
bueno,
jo crec que
també és el que pot quedar
al cap dels anys
i és el que ens pot donar
aquest plus de qualitat
que, doncs,
amb les instal·lacions
que tinguem,
doncs,
potser cada dos o tres anys
es pot fer
algun esdeveniment
esportiu internacional
o important,
però sobretot
que tinguem,
és a dir,
que hi hagi
unes arrels,
que això faci
unes arrels
que siguin per sempre.
Sí,
pensem en l'endemà
dels Jocs del 2017
i en els equipaments
que quedaran per la ciutat,
hauran de ser
una referència
al que d'una banda
ha passat al Meria
amb els Jocs del 2005
o el que va passar
en el seu moment
a Barcelona
amb els Jocs del 92?
Sí,
clar,
les instal·lacions
esportives
que es facin
i les que hi ha
les hauran de gestionar
i haurem de tindre
gent de Tarragona
preparada
per gestionar
no només
com ara,
sinó per fer més coses
i hem de decidir
algunes instal·lacions
si les són gestionades
per l'Ajuntament
o algunes són gestionades
externes,
hi ha mil maneres
i totes són bones,
vull dir,
aquí no d'això
i ara
és que clar
que n'hem de treure
un profit econòmic,
social i esportiu
després de tot això.
comença
de fet una nova etapa
després de la designació
del passat dissabte 15 d'octubre.
Avui el 2017
formarà part
de bona part
de la programació
del matí de Tarragona Ràdio.
Ara de seguida
anirem a l'Ajuntament
de Tarragona
on hi ha prevista
una compareixença
de l'alcalde
Josep Félix Ballesteros.
Pere Valls,
vicepresident de la candidatura,
una de les persones
que va pensar
ja fa 12 anys
en la idea
dels Jocs del Mediterrani.
Moltes gràcies
i felicitats
per la part que li pertoca.
Jo només voldria
agrair els clubs,
les escoles,
les escoles esportives,
tota aquesta gent,
els pares
que cada cap de setmana
tomben
fent fer esport
a la canalla,
que això és el futur
dels Jocs també.
Gràcies.