Quatre minuts i seran tres quarts d'una del migdia.
Canviem d'escenari, tornem a deixar els estudis de l'Avinguda Roma,
tornem a sortir a l'exterior.
Fa una hora la unitat mòbil estava a la part alta,
visitant la casa del Trans C1,
que ha obert les portes aquesta setmana un altre cop,
sota l'impuls de Càritas.
I ara canviem d'escenari,
marxem just a l'altra banda de la ciutat,
a la Marina Porta Racó.
Avui és notícia, no cal insistir gaire,
és una de les notícies de la jornada.
No s'enderrocarà finalment la Marina,
els edificis de la Marina,
gràcies a una sentència judicial
que coneixíem ahir a la tarda.
Hem anat a buscar reaccions, opinions diverses,
així que tenim la unitat mòbil en aquest punt de la ciutat.
Tornem a connectar amb Joan Maria Bertran
i Josep Pardí, la Pep, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Ricard.
Què tal? Aquí s'està bé, no?, al costat del mar?
Home, això sempre, al costat del mar sempre s'estamim més a Tarragona,
i més avui que fa un bon dia
per anar fins i tot sense jaqueta i passejar per aquí.
Ens acompanya el Josep Maria Moreno,
ell del restaurant Circo d'aquí de la Marina Porta Racó,
que el que hem volgut és això,
venir a conèixer la reacció, com van reaccionar,
doncs, després de conèixer aquesta sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
Com vau reaccionar?
I quina va ser el primer que vau pensar
després d'aquesta sentència,
que finalment deia que això no anava a terra?
Bàsicament tranquil·litat,
perquè lògicament no teníem ganes
que seguís la notícia que havíem parlat
que s'enderrocaria,
tot i que nosaltres el 90% d'apositats
ja ho teníem clar,
que no s'enderrocaria, que no tenia cap sentit.
Per què?
Doncs perquè sota el nostre punt de vista
i per el que ens ha explicat el Port
i el que arribava de l'Ajuntament
en tots els moments,
ningú va fer res malament,
sinó que es va donar una llicència d'entret portuària,
les entitats portuaris no concedeixen llicències,
sinó que donen permisos verbals
perquè es construeixi
i el problema va vindre a posteriori
quan es va obrir la porta
a que inclés gent de l'exterior,
quan hi havia aquest forat legal
que llavors es tenia que donar llicència.
El que passa és que l'altra sentència ja anava pel seu camí,
però no hi havia res més que això.
O això és el que nosaltres coneixíem, vaja.
A tant, sí que aquí potser hi ha hagut
un problema d'entesa entre administracions.
Ho veieu així, vosaltres?
Sí, nosaltres ho veiem així.
Des del primer moment,
el Port ens ha donat
tota tranquil·litat del món,
des de la Marina
i des de l'entitat portuària,
inclòs fent arribar
una carta en el seu moment,
quan ja va haver l'última sentència,
perquè estiguéssim tranquils,
del seu advocat explicant
per què no passaria res
i no tenien cap obligació.
O sigui, una carta personal
de que, mira, us explico
amb pel·li i senyals i amb articles
què passava,
perquè estàvem tots molt tranquils
que això aniria a bon port
com al final ha passat.
En tot cas,
no sé com ho vau rebre,
quan el 30 de novembre
va sortir allà de que,
si no ja s'arreglava,
podia anar a terra la Marina...
Amb sorpresa.
Amb sorpresa,
perquè això ja havia de fer
més d'un any i mig.
jo sé que amb sorpresa
de què sortís la notícia.
No de què existís això,
perquè tots ho sabíem,
però amb sorpresa
de què sortís la notícia
i de què ens vam enterar,
a més,
pels mitjans de comunicació
de la sentència.
En tot cas,
contents ara,
Josep Maria?
Sí, contents o tranquils.
La paraula potser seria tranquils.
Nosaltres la vida segueix
i simplement,
doncs,
tranquils que se suposa
que no sortien més notícies negatives,
que és el que no volem,
que al final es coneixin els locals
i les zones d'oci de Tarragona
per notícies positives,
no per coses que creiem nosaltres
que són negatives.
Vaja.
Això és important,
per notícies positives.
I per estar més contents,
què faltaria la Marina Portàraco?
Josep Maria?
Doncs potser que la gent de Tarragona
ho coneixi més,
perquè potser ara,
si féssim una enquesta
a 100 persones que passegem
per la Rambla,
potser ens portaríem
a una sorpresa
que hi ha molta gent
que encara no ho coneix
i que creiem que és un lloc
molt maco
per poder passejar,
per poder passar un bon dia,
per poder anar a prendre l'aperitiu,
que hi ha un període
des de locals
que ofereixen opcions
per prendre l'aperitiu
d'una manera molt agradable
a Terrassa.
No és l'aspecte del meu local,
que fem un altre tipus de cosa,
però crec que és un lloc
per vindre a passejar
i per mirar
el que ens ofereixen
els locals que hi ha
i passar una bona estona.
Creus que falta això?
Promoció,
que la gent ho conegui més?
Sí,
el que passa és que,
com és lògic,
en èpoques de crisi
la promoció costa uns calés
que potser no pots,
però jo crec que el que falta
és que la gent ho coneixi més
i la gent que ve
realment jo crec que torna,
ni que sigui a passejar,
prendre un aperitiu,
prendre una cervesa a mitja tarda,
és un lloc que jo crec que s'està molt a gust
per poder gaudir
d'aquest espai a la ciutat.
Parlàvem abans
amb un dels restaurants,
el Rincón Asturiano,
si no m'equivoco,
que ens comentava
que potser un dels problemes
era just l'entrada,
potser un dels problemes
era just l'entrada
a la Marina
d'aquí hi ha una valla,
hi ha una d'allò,
jo això no sé com ho veieu vosaltres,
o almenys tu,
com ho veus això?
On hi vulguem buscar problemes,
tots els llocs del món
tenen defectes.
Jo crec que és un lloc,
com he dit,
molt tranquil per passejar,
molt agradable,
pots aparcar de manera gratuïta
a una distància,
pagant a partir de segona hora
ja més a prop,
aquí a l'entrada,
i que hi hagi una barrera,
al final és normal,
en una zona que estàs
dins d'una zona portuària.
O sigui,
ens pot agradar més o menys,
però defectes n'hi ha tot arreu.
En tot cas,
tu què creus que és el que falta
fins i tot aquí a la Marina?
Perquè sí que és veritat
que hi ha alguns dels edificis
on han marxat moltes oficines.
A veure,
jo no et sé dir
perquè hem marxat de les oficines,
jo et puc dir
el que sento de lluny,
perquè al final tenim clients
que venen a menjar,
però per exemple
hi ha alguna empresa,
no diré el nom,
però hi ha alguna empresa gran
que hi havia aquí
de construcció,
que si no té llicències d'obres
per construir la província,
perquè vol una oficina de la província,
per exemple.
Amb aquesta època de crisi
que es tanquin oficines
aquí i a altres llocs
és totalment normal.
El que passa és que aquest lloc,
aquest centre,
potser va començar ja
amb la crisi molt a coll avall.
Llavors,
diguéssim,
quan surti la crisi
o quan comencem a espavilar
tots en general,
segurament això,
igual que molts altres llocs
de la província,
t'hi han endavant,
però no se li pot demanar
a aquest lloc
que estigui d'oficines
i ple d'empreses
en l'època que estem potser,
crec jo.
La crisi econòmica
també ha afectat
i és evident, no?
Sí, sí,
per nosaltres està clar
i nosaltres vam obrir
l'1 d'agost del 2008.
En plena pogeo, no?
Què vols que t'expliqui?
Llavors,
no es pot demanar,
o sigui,
ja m'agradaria a mi
que tots els baixos,
ja no les oficines,
que tots els baixos
estiguessin plens de locals,
d'oci,
de tendes,
de roba,
del que sigui.
Però aquí s'arrisca,
o sigui,
quantes tendes sobren a Tarragona últimament?
No aquí,
a Tarragona,
quantes sobren?
Li falta oci,
però a Tarragona,
creus?
Sí,
potser li falta oci,
a veure,
jo no sóc,
jo vaig néixer aquí a Valls,
però no sóc exactament de Tarragona
perquè he estat
moltes èpoques
de meva vida fora.
Però a Tarragona li falta oci?
Potser sí,
però és que potser també
ens falta canviar mentalitat
i divertir-nos més
tots plegats.
A cops potser
és que nosaltres mateixos
no sortim tant
i ens omplim la boca
de quan venim de Sant Sebastià
o de Saragossa,
ostres,
quins ambient que hi ha
entre setmana i per la tarda.
És que nosaltres
potser no som així,
potser som diferents.
I llavors,
doncs potser necessitem
locals adaptats
a la nostra manera de ser.
Però que li falta oci,
sí,
no és una ciutat
especialment d'oci,
hi ha altres ciutats
que li faltaria oci.
En aquesta època
tampoc no esperem
que s'obri molt més
i la llei antitabac
tampoc no ha ajudat moltíssim.
Això no ha ajudat,
doncs,
senyor Maria?
No ho crec,
no ho crec.
Jo veia molts bars
on hi ha terrasses
amb quatre persones
fumant-se un cigarret
i prenent un cafè
i el bar està buit.
Sí,
aquesta és la imatge,
aquesta és la imatge.
En tot cas,
tranquils,
com dèiem,
que ahir a la tarda
sortís aquesta sentència
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i que finalment,
definitivament,
que això no anava a terra.
La prova és aquesta,
tranquils,
ens quedem amb això.
Sí,
tranquil·litat,
contents lògicament
per la notícia
i invitar a tothom
que vingui a aprendre
alguna cosa aquí
i coneixi l'espai
perquè,
a part del meu local,
que coneixin l'espai
perquè crec que és idèl·lic.
Josep Maria,
moltes gràcies per atendre'ns
i que vagi molt bé.
A vosaltres,
moltes gràcies.
Gràcies.
I hem parlat també
amb un dels altres restaurants,
penseu que aquí n'hi ha diversos,
hem parlat amb el Josep Maria
del Circo,
n'hi ha un altre
que és el Rincón Asturiano,
hem parlat amb el seu propietari,
ens feia aquesta valoració
d'aquesta sentència
que sortia
i que coneixíem ahir a la tarda.
Roberto, bon dia.
Hola, bon dia.
Com heu rebut la notícia?
Ells anunciava això
des del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya,
finalment no aniran a terra
els edificis de la Marina Portàraco,
m'imagino que
respireu més aliviats.
Hombre,
respiramos más aliviados,
sí,
pero hay cosas
que todavía quedan sin arreglar,
porque nosotros
no pretendimos nunca
que se tirara la Marina.
Hay cosas que no se entienden.
Como el Tribunal de Instrucción
número 2
va por encima
del Tribunal Supremo.
Ahora ya está arreglado
desde el 2008
cuando había
una sentencia
que era el derribo.
El Tribunal Superior
de Justicia
el día 30 de noviembre
manda que lo tiren abajo
y repito,
nos alegra mucho
que lo tiren,
pero ¿qué pasa
con los inquilinos,
con la asociación
de aquí,
de los restaurantes,
que estamos agobiados
desde hace más de un año
por estos señores
y no nos han dado
todavía
ni un...
no nos han dicho
ni una sola palabra,
ni han tenido
una reunión
con nosotros,
¿eh?
Y hasta ahora
nuestros contratos
son jurídicamente
falsos,
porque cuando nosotros
firmamos el contrato,
aquí
estos señores
no podían alquilar.
¿eh?
nos han echado
a la ruina
con una barrera
que disuade la entrada
a todo el señor
que quiera venir
a los restaurantes.
Han hecho todo,
todo,
porque nos arruinemos.
Ahora yo pregunto,
¿cómo puede un tribunal
decir
que se puede construir
en una zona ilegal
y legalizarlo
con 3.000 euros
de multa?
Eso
no lo he visto nunca.
Seis bloques.
¿No los han visto?
¿El ayuntamiento
no cobró
el impuesto
de actividades?
Esto es una pregunta
que yo hago.
Quiero que alguien
me lo explique,
el señor Ballesteros
o Marina Tarraco
o la Junta del Puerto.
Alguien
que me explique
cómo se puede cortar
una calle
con una barrera
en una zona lúdica.
¿Cómo pueden cobrar
la luz
sin ser hidroeléctrica
y faturar la luz
sin tener contador
cuando nosotros
en nuestro contrato
dicen que tenemos
que
que podemos
contratar
con cualquier compañía?
Yo solamente
quiero que me expliquen
cómo pueden legalizar
todo esto.
Y me parece muy bien
que no lo tienen.
Esto sería un crimen
tirarlo.
Pero
las actuaciones
de la Marina
Tarraco
han sido nefastas.
No han tenido
ninguna compasión
de los que hemos estado aquí.
Prueba es
no queda
ninguna oficina.
Tragados,
Maesa,
aquí están
cinco bloques
vacíos de seis.
Y los bajos
son los cuatro bajos
que hay
que son restaurantes
que no se pueden ir
porque
han invertido
todo lo que tenían aquí.
O sea
que nos tenemos
que arruinar,
nos han arruinado,
no podemos pagar
y todavía
no nos dan
ninguna explicación.
Y estos señores,
pregunto,
legalizan una Marina
sin tener
un plan parcial
para
legalizarla
y ya están
hechos los bloques
y les castigan
con tres mil euros
de multa.
Que me lo expliquen.
Solamente
hago la pregunta
o que me lo expliquen.
Yo no afirmo.
Entonces ya...
Porque ya vamos,
es para morirse
de pena ya.
Doncs ahora sí,
ahora ya lo heu sentit
en una de las opiniones
de com dèiem
del propietari
del restaurant
Rincón Asturiano.
En tot cas,
ens quedàvem
amb això
amb el que ens deia
el José María del Circo
tranquil·litat
en tot cas
després de conèixer
aquesta sentència
del Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
que coneixíem ahir
i que finalment
deia que
cap dels edificis
de la Marina
Portàraco
anirien a terra.
Molt bé,
doncs,
també molt interessant
conèixer aquestes opinions
de la gent
que treballa
a la Marina
Portàraco.
M'imagino que poqueta gent,
no?
Aquesta hora
molta tranquil·litat.
Molta tranquil·litat.
Sí, sí,
ara poqueta gent.
Perfecte,
doncs,
en Joan Maria Bertran,
en Josep Bardila,
ja podeu tornar cap a casa.
Molt bé,
que vagi bé.
Gràcies.