Comencem ara sí aquesta nova hora del matí de Tarragona Ràdio,
una hora en què ens hem acostumat els dimarts a fer festa,
bé sigui a través del festival d'estiu,
bé sigui com aquests dies a través del programa d'actes de la festa de Sant Magí.
Per segona setmana, de nou, hem convidat la Javier González,
ell és tècnic de festes de l'Ajuntament.
Javier, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, ara li deia el Javier, fem una planificació.
Fem primer balanç del que ha estat la primera part de les festes
i després ja parlem de la segona, del retruc que ens queda,
que com deies tu, potser és la part més tradicional, la part de l'aigua.
Sí, exacte.
A partir d'ara jo crec que els actes aquests més tradicionals, més íntims,
també que es desenvolupen més a la part alta,
doncs és quan comencen a aparèixer.
Sobretot s'incrementen, evidentment, el dia de l'arribada de l'aigua,
el dia 18 i el dia de Sant Magí.
I fins ara, doncs diguem que...
Què tal fins ara?
Estem contents, estem contents.
Allò que comentàvem la setmana passada,
primer cap de setmana, sobretot un destac en grans espectacles, en aquest cas,
i estem contents dels petits també,
petits en quant a dimensió,
però, vaja, també amb molta assistència.
Ahir a la platja hi havia tant el conculls de Castells de Sorra de la Rebassada
com la baixada d'Andròmines de la platja del Miracle.
Molta participació, sobretot són actes molt simpàtics,
molt lleugers, molt desenfadats i que, bé...
Amb la calor que fa, no?
Amb la calor que fa.
I que hi van anar expressament, i els que el van enganxar allà de qualitat,
devia estar ple, què tal la baixada d'Andròmines, que en parlaven?
Estaven supernerviosos els nois que van venir.
Bé, jo crec que és això, és un acte pensat perquè la gent s'ho passi bé.
Bé, la gent s'agrupa i s'associa per fer un Andròmine, en aquest cas,
i intentar que floti i intentar guanyar la cursa.
La veritat és que no sé qui va guanyar,
sé que es van presentar més Andròmines que l'any passat,
no sé si havien 8 o 9 aquest any,
el que sí que em van dir és que ve molt treballades,
o sigui que la gent cada vegada té més inventiva,
més ganes de... més creativa.
Clar, no entenen prou en què surten,
li han de donar una forma, no?
Sí, ara hi ha l'estètica també,
cada vegada intenten posar-hi més persones a dalt,
i que no, mire, està bé.
I el concurs de Castells de Sorra?
És que és un clàssic.
És un clàssic, és un clàssic.
Jo crec que ara mateix si miréssim enrere,
no sé quina edició és,
però ens hem acabat per la trentena,
si fa o no fa o passa de la trentena,
clar, diguem-ne que és ineludible aquesta cita, no?
I realment també ens consta que això,
que hi ha gent que repeteix molts anys concursant,
també s'hi afegeix gent nova,
i bé, és un acte curiós,
però el dia de la mara de l'agost,
al matí, Club Maginet,
Platja de la Rebassada,
el concurs de Castells de Sorra.
Pel que fa als actes més multitudinaris,
a veure, Palet de Sant Petersburg,
Dani Martín,
i ara no, plan B.
Què va a dir d'aquests tres?
Molt bé, tots tres.
Bé, el Balet de Sant Petersburg.
No ens esperaven tampoc tanta assistència,
la veritat és que es va omplir el Camp de Mart,
per tant també diem que
és una satisfacció veure que a la nostra ciutat,
en aquest cas també vam detectar
molta presència de gent de fora de la ciutat,
era un cartell atractiu,
Balet de Sant Petersburg,
però clar, posar al Camp de Mart
més de 1.800 persones
per veure Balet Clàssic,
clàssic,
bé, doncs ens va sorprendre una mica en positiu.
I va quedar bé a l'escenari?
El Camp de Mart té allò d'entrenyable,
però gran,
i a vegades de venir aquí a un espectacle,
és arriscat.
Sí.
Va quedar bé.
Sí, de totes maneres,
el Camp de Mart,
i això ho diuen també les companyies que venen,
té un avantatge important
i és que tot i ser un espai a l'exterior,
per tant, evidentment,
costa més de centrar l'atenció de l'espectador,
en un teatre és més fàcil,
en un gran teatre és més fàcil,
però aquí tenim aquest gran marc,
que és tota la part,
quan tu mires l'escenari al Camp de Mart
i veus tota aquella muralla,
la torre,
queda molt recollit,
i jo penso que a més a més
el fet que el públic estigui en aquesta forma d'amfiteatre,
doncs també ajuda que l'artista
també senti que el públic està molt, molt proper,
i bé,
la conjunció d'aquestes dues coses
segurament dona aquest resultat,
que bé, és bo.
Això va ser el Ballet de Sant Petersburg.
Dani Martín,
que vau fer ple també.
Dani Martín,
no vam fer ple,
no vam fer ple,
que és molt gran també,
a la plaça Toros.
i també estem en el temps que estem,
però estem especialment contents també,
més de dues mil persones,
públic entregadíssim,
és un,
bé,
és un músic que creia moltes passions
i bé,
jo hi vaig ser,
i vaig veure això,
és a dir,
molta comunió entre l'artista,
i el públic assistent.
Amb un espectacle,
va ser divertit realment,
que ell deia,
diu,
un espectacle és per treure,
un espectacle divertit,
una mica,
suposo que,
pensant,
si penseu que és mig tempo
el meu treball discogràfic,
vale,
però en directe això puja d'intensitat.
en directe,
en directe sí,
home,
Dani Martín,
ja quan era cantant del Canto del Loco,
jo crec que el seu fort és el directe,
és a dir,
és una persona que té una capacitat de comunicació
a dalt de l'escenari molt important,
i va a fer un concert de dues hores,
vull dir que és un concert llarg,
i amb una intensitat important,
jo crec que la gent que va anar-hi
va sortir contenta,
va sortir bé,
l'expectativa era alta,
i per tant...
Molt de jovenalla,
o no?
Hi havia de tot,
evidentment majoritàriament gent molt jove,
però també hi havia bastant de gent,
vaig detectar gent bastant,
a partir de 30,
35,
40,
fins i tot,
també,
també,
o sigui,
bé,
la trajectòria també del Canto del Loco
i de Dani Martín,
diguem que ja comença a tenir uns anys,
també,
i per tant es van afegint tota aquesta gent
que durant el temps els han anat seguint.
Com estava distribuït el públic
a la Terracorena plaça?
Perquè hi havia,
clar, suposo,
la part central,
però després a les grades
sí podia accedir i seure.
Sí,
com que és entrada única,
diguem que la gent quan entra,
bé,
si potser vol estar més còmode,
asseguda tranquil·lament a una cadira,
a les graderies,
o vol estar allò directe,
allò veient l'artista més de prop,
i potser...
Sí,
es pot ser més fort.
Jo diria que estava 50-50,
o sigui,
hi havia gent que va anar directament a la graderia
i allà es va quedar,
de tota manera,
també passa que el de la graderia
al cap de dos,
i jo crec que s'assembla més
als que estan a baix a l'arena
que no pas a un públic,
diguem que només mira,
no?
I com a tercer espectacle,
així amb lletres majúscules,
que el vam destacar
per un munt de motius,
no?
I perquè era,
doncs,
bàsicament a Tarragonia,
a l'arena del Plan B,
a l'amfeteatre.
Sí.
Què tal?
Sí,
jo crec que la companyia Plan B,
l'Aranxa Sagardoi,
han fet una feina
molt important,
molt interessant.
S'han superat?
Perquè les criatures de Prometeu ja...
Sí.
Ja va ser un espectacle,
que dius,
bueno,
pujar el gestor al costat.
Clar.
Clar.
El marc era arriscat,
és a dir,
proposar-se aquest espectacle
a l'amfeteatre,
on és un espai enorme,
molt gran,
on hi ha tot el tema patrimonial
al costat,
diguem que,
home,
l'escenari queda a vegades
una mica empatitit,
no?
Perquè allò té una dimensió
molt i molt gran.
Dansa contemporània
és un tipus de plantejament
que no és fàcil,
és a dir,
la dansa contemporània
sovint no té lectures fàcils.
i ahir hi havia més de 600 persones
a l'amfiteatre
i jo crec que la gent ho va seguir
d'una manera molt...
És un espectacle molt intens,
realment,
el tema musical,
com va dir l'Aranxa
la setmana passada,
era un tema,
bé,
que ja diria que és una mica...
és el fil conductor
de l'espectacle
i que el té la particularitat
aquesta
de que són realment
instruments romans
i amb una interpretació
per part d'aquests músics
dels Luigi Escanetchi,
molt, molt, molt interessant.
i tot són tons molt diferents
dels que no estem acostumats,
combinat amb la posta en escena
de la companyia Plan B,
el resultat és un espectacle impactant.
Ella, l'Aranxa,
a l'entrevista repetia
la paraula potent,
és una cosa potent molt física,
hem buscat una que sigui molt física
i per tant
que tingui molta potència,
molta projecció.
L'espectacle dura 50 minuts,
els ballarins han d'acabar,
i els músics també,
però els ballarins sobretot
han d'acabar rendits,
perquè la veritat és que
des del primer moment
l'espectacle té una intensitat
forta, forta.
El públic bé?
Content?
Bé, bé.
Jo m'agrada molt
sentir els comentaris
quan acaben els espectacles
i sents els comentaris,
la gent va quedar
impactada,
interessada.
Jo crec que també
si aconseguim
que a través d'espectacles
com aquests,
pensats també
per més gran públic
que no pel públic
més especialitzat,
i aconseguim també
que algú s'incorpori
en aquestes propostes artístiques
a vegades més difícils
d'entrar-hi,
com poden ser
la dansa contemporània,
doncs jo crec que també
fem un bon servei
en aquest cas
a l'art, no?
Què ens hem deixat?
Les contalles de Sant Magí.
Contalles de Sant Magí.
Que et van fer cas
que estava ple
i hi havia carres noves.
Hi havia...
Jo hi vaig veure molta gent
i teníem un competent,
una competència molt complexa
que era el partit
Barça-Madrid.
Madrid-Barça.
I la veritat,
hi vaig veure molta gent,
com els altres anys,
és a dir,
que en aquest cas
el tema del futbol,
doncs podem dir
que no va afectar
i les contalles,
és el que jo vaig dir
l'any passat,
perdona,
la setmana passada,
és un espectacle
que penso que s'ha d'anar a veure
potser no cada any,
però és una mica
com el retaula
per Santa Tecla,
no?
És un espectacle diferent
i que trobo que a les Barça Santa Tecla
ja s'ha sabut donar
un enfoc i un to,
la veritat és que
molt emocionant també,
no?
I per tant,
jo crec que també,
no sé si algun va fer cas
d'anar-hi,
però vaja,
estava en plenes les graderies,
o sigui que molt bé,
molt bé.
I el concert,
evidentment,
de l'AMT
i de l'Associació de Mòsics
de Tarragona,
que em sembla que també
va sobreviure,
com deies,
a la nit del Barça-Madrid.
Sí,
tot i que evidentment
hi van haver moments
amb més assistència que altres,
però la veritat és que,
bé, després de...
em vam parlar amb els companys
de l'Associació de Músics
i estaven contents
de l'assistència
del resultat del concert.
Calculem que
durant tota la nit,
és a dir,
des de les 8
fins a l'hora
d'acabar a les 5,
podien haver passat
unes 5.000 persones
per l'espai,
el qual està molt bé.
I la combinació aquesta,
diguem,
de grups ja més consagrats,
combinat amb grups
del territori
que tenen aquesta possibilitat
de,
que sovint no la tenen,
de tocar en un escenari
professional,
amb uns mitjans tècnics,
importants
i al costat de grups
ja més consolidats,
doncs la veritat és que
és molt interessant
per ells, no?
Doncs,
balanç de moment
positiu.
Tot i que no hi ha sorpreses,
no?
Perquè,
més o menys,
ja us ho esperàveu,
ja seguia la línia
del previst.
Sí,
tot i que,
bé,
això,
aquesta feina,
evidentment,
fins que no arriba el moment
i veus que la gent hi vagi,
que la gent s'ho satisfeta,
doncs estem parlant de coses,
del directe,
i aquestes coses
fins a l'últim moment
doncs estàs,
sempre pateixes pels detalls,
tal.
En aquest cas hi ha un factor
que no ens ha fet patir,
que sovint en aquesta ciutat
ens acompanya,
que és la pluja.
No,
això,
ja,
això,
no esperem que en guanyi,
en guanyi tampoc.
Escolta,
hi ha alguna anècdota
de darrere l'escenari
que puguis explicar?
Hi ha moltes anècdotes,
algunes són explicables,
altres no,
però,
per exemple,
abans parlàvem de Dani Martín,
i a més és una persona
especialment generosa
amb els seus fans,
amb la gent que el segueixen,
i va estar més d'una hora
signant,
fent-se fotografies,
parlant amb els seus fans,
amb les seves fans.
Això,
abans o després del vol?
Abans,
en aquest cas ho va fer abans,
bé,
jo crec que també per l'esforç físic
que result que és
estar dues hores
dalt d'un escenari
amb un exercici físic important,
jo crec que en aquell moment
doncs potser no és el millor moment,
i en canvi abans,
ja et dic,
més d'una hora
compromisos,
i realment és una persona
que no diu que no,
és a dir que li encanta,
va tenir el gest també
de sortir a fora
amb la gent que feia cua
des de feia moltes hores,
de sortir a fora i tal,
i saludar-los,
ho fa sovint,
és una persona molt accessible,
jo no el coneixia personalment,
el vaig conèixer aquest dia,
i em va semblar una persona
molt, sincerament,
molt accessible,
cosa que en aquest món
a vegades
no és fàcil.
Sí.
Doncs això és el balanç
que fem de les festes
de Santa Tecla,
ai, de Santa Tecla,
de Sant Magí,
ja m'avançava jo,
que estava dient-li al Lluís,
li estava dient
per línia interna,
si ja tenim preparada
la música del concurs,
que ens toca,
ara parlarem del futur,
del que ens queda
per Sant Magí,
i potser dels concerts
més sonats,
o el cap de cartell
que tanca una mica
les festes,
seria el de Raimon,
no?
Sí, sí, sí.
Ja vam parlar amb Raimon.
Vam parlar,
li vau fer una entrevista,
a mi em va agradar moltíssim,
perquè el Raimon
està en un punt
de la seva carrera
en què pot triar
els llocs on va,
i de la manera que hi va,
i llavors,
sincerament,
portàvem temps
intentant que Raimon
vingués de Tarragona,
temes d'edat a vegades,
temes de concerts
i compromisos
i adquirits,
finalment,
en Guany
ha vingut la veritat
molt bé,
tancar Sant Magí
amb Raimon,
penso que és
un bon final,
de festa,
i a més a més,
en aquesta ocasió,
Raimon té coses a dir,
és a dir,
ha fet un 19,
amb cançons noves,
a banda,
evidentment,
dels seus clàssics de sempre,
que segur que ens en farà
una tria destacada
el divendres,
però jo he sentit
el disc de Raimon,
el rellotge d'emocions,
i la veritat és que és un disc
d'aquells que t'enganxa
una miqueta,
perquè Raimon té
aquesta part encantadora,
i que, a més a més a més,
com que no es prodiga
fer material nou,
quan el fa,
jo crec que treu un material
realment,
no només pels fans,
sinó que aquesta musicalitat,
aquest so tan propi
que té Raimon,
la veritat és que t'acaba...
No treu qualsevol cosa,
és com el que deies
que no actua a qualsevol lloc,
que ell si fa alguna cosa
vol que...
bueno,
vol controlar,
vol que allò sigui
tal com ell creu,
per fer-ho mitjans tintes
no ho fa.
Jo crec que Raimon
fa menys actuacions
de les que segurament
li ofereixen,
precisament per això,
perquè és un home
que cuida molt el detall,
que vol que el seu treball...
vol expressar-lo
en determinada manera,
en determinats llocs,
i això, clar,
fa que a vegades
segurament perdi ocasions
de fer-ho en altres llocs,
però que amb ell
com a artista,
doncs segurament
no li acaben de fer el pes.
Doncs Raimon,
serà a Tarragona
tancant les festes de Sant Magí,
serà divendres 19
a dos quarts de 10
al Camp de Mar,
també.
Raimon,
que té un nou
de treball discogràfic,
rellotge d'emocions,
i anirem repassant
les diferents cançons
d'aquest treball
i d'altres,
i d'altres,
i ens ha d'encertar
els títols,
és l'única condició
que us pren
per poder participar
en aquest concurs.
Recordo el telèfon
977 24 47 67
i el Lluís
ens posa
la primera cançó.
Societat de consum,
tu compres un poquet,
jo compre un poquet
aquell una miqueta
de res
d'això en dirà...
El Javi se la sap aquesta,
no la diguis, eh?
Sí, sí,
no la digues, no.
No ho diré, no ho diré.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Soc la Fina.
Fina?
Què més?
Fina López.
Fina López.
Fina,
amb ganes de veure Raimon,
suposo, no?
Molt.
Sí?
Escolta,
t'adono el número 1
perquè segur que encertes
quina és aquesta cançó
perquè te veig molt fan a tu, eh?
Sí,
però tinc poca memòria.
Dona,
quin títol diries
d'aquesta cançó,
Fina?
La veritat és que
m'agafes en blanc.
Ai,
vas d'encertar el títol.
Què ha dit al començament,
dona?
Eren les primeres,
les primeres paraules.
No ho sé.
No,
Fina,
doncs escolta,
estigues atenta
i torna a trucar.
Vale.
Que farem un ratet de consult.
Ai,
de...
Molt bé,
gràcies.
Adéu.
Volia dir concurs,
eh?
Volia dir concurs.
9-7-7-24-47-67.
Sembla que li hem posat
molt fàcil a qui truqui.
Ara,
convinem a la Fina
que ens torni a acabar.
Vaja,
s'hi fixi
i ens torni a trucar
si creu que sap
el nom d'aquesta cançó
o de qualsevol altra
que anem posant.
9-7-7-24-47-67.
Volem donar diversos números
i després,
doncs entre tothom,
fer el sorteig
de quatre entrades,
dues per persona.
sembla que sí
que tenim una...
una trucada preparada,
ara sí.
Bon dia.
Hola,
bon dia.
Qui ets?
Soc la Judit Barberà.
Perdona,
torna-ho a dir?
Judit Barberà.
Judit Barberà.
Judit,
tu també ets fan de Raimon?
Sí.
Però molt,
molt de saber-te
totes les cançons o què?
No,
totes no,
però algunes sí.
I amb ganes de veure-ho,
no?
Sí.
L'has vist mai en directe?
No,
no he tingut l'oportunitat.
Doncs a veure si hi ha sort,
Judit.
Com es diu aquest tema?
Societat de consum.
Sí,
és que ho he dit moltes vegades,
a més.
Societat de consum.
Veus que bé?
Sí.
Judit,
et donem el número 1,
doncs.
D'acord,
moltes gràcies.
Gràcies a tu per trucar.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Quan quedes sol cançons diverses.
Aquesta la saps també, Javi?
Doncs aquesta no,
ho he sentit,
però el títol no el sé.
Doncs ara,
a veure si el nostre concursant
o concursant-te ens ho pot dir.
Bon dia.
Hola,
bon dia.
Només tenim dones,
eh?
Els concursos que fem.
Com et dius?
Doncs soc la Fina.
Fina.
Jo crec que si ara tinc més sort.
Va,
Fina,
a veure si tens sort.
L'has escoltat bé?
Vols que el Lluís te la posi un ratet més,
la cançó?
Vinga.
Vinga,
va.
Com un vent vell,
un oblidó.
Fina,
com ho veus això?
Quin títol m'hi dius?
Doncs estic igual,
perquè el vent no ho és.
No,
això està clar.
Això està clar.
Mira,
la setmana passada,
tota l'entrevista meravellosa que vau fer,
les disques de...
Jo no sé,
tot no ho volia apuntar.
I ara,
ara em pregunteu,
si no m'encagis.
Però,
Fina,
tu n'has sentit de cançons del Raymond,
no?
Alguna,
alguna en sabràs.
Sí,
hi ha moltes,
però aquestes
devuen ser més antigues.
Ai,
ai,
doncs escolta,
Fina,
jo t'acombido a que
vagis anant trucant.
Vale,
molt bé.
És que,
vale?
Vinga,
adeu.
Fem-ho així,
fins ara,
adeu-deu-deu.
No perdis l'esperança fina,
i tothom que no ho tingui gaire clar,
aneu anant trucant,
escolta,
si no sabeu la cançó,
ja donarem pistes al final.
De moment,
és que volem donar un número dos,
un número dos,
que només tenim a la Judit participant.
Ja ha trucada?
977-24-4767,
que les poses molt difícils,
Lluís.
Tothom està esperant que posis el vent,
i hem dit que el vent no la posarem.
977-24-4767,
al telèfon del directe de Tarragona Ràdio.
Va,
truqueu,
que hi ha en joc entrades per anar a veure Raimon,
aquest divendres,
tancant les festes de Sant Magí,
al Camp de Mart,
a dos quarts de deu.
Desvallem el misteri,
era un tema que es diu Todavia,
i que és,
te'n recordes, no, Javi?
Todavia diu,
aquest m'emsona i no sé el títol.
I és antigues, antigues.
És de les antigues.
ara li hem demanat al Lluís
que ens posi un clàssic.
No serà el vent,
però serà un clàssic.
A veure, a veure.
Fina, truca, truca.
977-24-4767.
Camins dubtosos per la mar.
Bon dia.
Hola, bon dia.
ets la Fina.
No diré, soc la Fina.
Molt bé, Fina.
Vinga, ara sí que me l'has d'encertar aquesta.
Tinc un noix a l'estona,
que és massa.
No, dona, no.
Tu com diries que es diu aquest tema?
Doncs un camí doctor.
No, no.
Lluís, torna-la a posar, sisplau,
des del començament.
Escolta bé el començament, Fina.
Vale.
Fina, què?
Mira, estic tan nerviosa que no hi he entès que no hi ha res.
Vale, mira, farem una cosa, Fina.
Un desig per complir una cosa i així.
No, no, però farem una cosa, Fina.
Com que no tenim gaire temps,
com que tenim moltes ganes que vagis a veure Raimon,
digue'ns en alguna de Raimon que coneguis.
Mira, és que m'agrada moltíssim aquesta del vent,
l'estaca i n'hi ha d'altres moltíssimes,
però ara, sincerament, m'havia quedat en blanc.
Bueno, el vent t'agrada molt, no?
Moltíssim.
Bé, no tens ganes de veure'l en directe?
Tu diràs.
Molt.
Bé, jo crec que la Fina, Javi, què penses?
I posa tanta passió a trucar tres vegades
que li podem donar l'entrada, no?
Demostra que li agrada molt Raimon.
Jo crec que sí.
Ha de tenir l'opció de poder-hi anar.
Bé, doncs Fina, escolta, ja està, ja està.
Ves-lo a veure i disfruta el que ja veus que té més cançons.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu per la paciència, gràcies per trucar.
Belles Events, no? Seria?
Sí, sí, aquest és un clàssic, clàssic, clàssic.
Sí que té aquest puntet, com deies tu,
entranyable, encantador, li has dit.
Sí, sí, sí, a part, com explicava el Raimon,
que musicalment també des de ja fa molts anys,
quan va deixar, diguem, únicament la guitarra,
rascar la guitarra i va començar amb composicions musicals
mènicament més complexes,
ha aconseguit aquesta espècie, atmosfera, no?
Tant acollidora, que crec que no ho aconsegueixen gaires cantants.
El Lluís em diu que tenim una altra trucada.
Sí, hem de fer sorteig, doncs, al final, sí.
Vinga, va, agafem un parell de trucades més, si us sembla,
i llavors fem el sorteig,
perquè d'entrades en tenim quatre només,
simplement a dues per persona.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Mira, sóc el Josep Sants, de Sant Pere i Sant Pau.
Josep, doncs mira, a veure si encertes aquest tema
que ens ha posat ara el Lluís.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
Josep, no el fem esperar més.
jo crec que sí, no?
Sí, el silenci.
Bueno, sí, sí, allò ha vingut el silenci, sí.
Bueno, és el que t'havia comentat la primera vegada
quan ha començat,
el que passa és que igual no m'has sentit.
No t'has sentit, no t'has sentit.
Doncs ja està, Josep, número 3, que ara farem el sorteig.
Vale, gràcies.
Gràcies, adeu, adeu.
Adéu, adeu, bon dia.
I m'agradaria, és un sorteig, eh?
Recordeu que farem sorteig, agafem una altra trucada
perquè ja anem molt malament de temps,
simplement una altra trucada
d'algú que més que vulgui participar,
977-24-4767.
I entre les quatre persones que truqueu,
doncs sortejarem aquestes quatre entrades,
dues per persona.
Jo ja trenco un paperet per anar fent
els meus números de loteria.
977-24-4767.
A veure com sona això, Lluís.
Hem vist la por,
ser llei era toig.
Hem vist la sang que sols passar,
ser llei del món.
No, jo dic no.
Recordem el telèfon un cop més
i si no passem ja al sorteig.
977-24-4767.
977-24-4767.
Hem vist la sang ser part dels treballadors.
Seguim endavant perquè no ens podem aturar.
Digue'm-lo.
I ara tenim una trucada
quan tots us acabem de dir el títol.
En tot cas, si truquem pel concurs,
podem canviar de cançó,
perquè acabo de dir el títol, Lluís.
Podem canviar de cançó?
Era fàcil aquesta, ja ho sé.
Era fàcil, l'aixafem la guitarra a algú.
Quin concurs tan convolz avui, eh?
Jo vaig saludar mentrestant.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
La Regina.
Regina, què més?
Fregoso.
Però m'heu xafat.
Ho sento, Regina.
És que has tardat molt a trucar.
Jo avui ja anava per feina.
És que no podia en aquell moment agafar el telèfon.
Anava per feina.
Regina, com diries que es diu aquesta cançó?
Que el Lluís te posa una miqueta més, a veure.
Allà on treballava Manuel.
A veure.
El somriure ample, la pluja a la cara, res no t'importava perquè et trobaries amb ell, amb ell, amb ell, amb ell, amb ell, només una estona.
La vida és eterna en aquesta estona.
Sona la sirena.
Regina, una versió.
Sí, no, l'hora que em va ser que treballava a la fàbrica i tot això, però el títol no em surt.
I qui és aquesta xica que treballava a la fàbrica, la protagonista d'aquest gran drama?
No me'n recordo.
No me'n recordo.
Te'n recordo, te'n recordo.
No.
És un nom d'una noia, comença a parar.
No, però no és Amanda.
Vinga, sí que és Amanda, sí.
És que ara em sonava Amanda, però dic no, dic un disbarat.
Et recordo, Amanda.
Et recordo, Amanda, tens raó.
Molt bé.
Ui, quin patit, Regina.
Doncs sí.
Número 4.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
El somriure ample, la pluja a la cara, res no t'importava.
Ai, Javi, te toca triar un paperet, xiquet.
Quin compromís, eh?
Doncs sí, perquè 4 persones no són moltes i només en podem donar dues.
A veure, quin número tenim?
Quin número...
Trista aquesta cançó, eh?
T'ho recordo.
Número 4.
Número 4, la Regina.
Regina, felicitats.
Número 4.
Mira, t'emportes dues entrades per Raimon i a veure, tenim els altres tres paperets.
Javi.
Txan, txan, txan, txan.
El Javi està nerviós, eh?
Que fan per fer, eh?
Sí, sí.
És responsabilitat.
El número 3, el Josep Sanz.
Ah, molt bé.
Doncs Josep Sanz amb el número 3 i la Regina Fragoso amb el número 4.
s'emporten cadascú.
Dues entrades per anar a veure Raimon.
Recordeu el concert a dos quarts de 10 al Teatre Auditòri del Camp de Mart aquest divendres.
Anem avançant, ara sí, molt ràpidament, Javi.
Què ens queda per davant?
Queda molt, queda molt.
Per exemple, home, jo vull recordar també que dimecres, o sigui, demà, arrenca l'aigua de Sant Magí de l'Obrofeganya.
Ara queda molta aigua, no?
Queda molta aigua, ha d'arribar l'aigua a la ciutat, però clar, pel mig hi ha un camí llarg
i que els portants de l'aigua, amb els seus carros, cavalleries, comencen a baixar demà
i, si tot va bé, evidentment, estic convençant que ja anirà el dia 18, arribaran a Tarragona.
Bé, i arribaran i seran rebuts per una multitud de gent.
Una multitud que els espera.
Bojos per agafar el canti o l'ampolleta, no?
Sí, sí, aquesta aigua miraculosa que tenim en aquesta ciutat, som una ciutat d'aigua.
Aquests dies estem celebrant també Sant Roc, que també és un sant d'aigua, i bé, Sant Magí.
Jo crec que aquesta entrada a la ciutat és un moment també molt emocionant i molt viscut, no?
Pels tarragonins, també pels nens, eh?
Tota aquesta espectacularitat dels cavalls, dels carros, de les plantes, les olors aquestes d'alfàbrega.
T'anava a preguntar què té l'alfàbrega, com és que l'alfàbrega representa que és el...
Bé, jo crec que hi ha una mica de tot.
És el temps de l'alfàbrega, l'alfàbrega és una planta aromàtica.
També es diu que, evidentment, a l'entrar a cavalleries antigament es necessitava que hi haguessin plantes aromàtiques,
potser per mitigar el que són les olors, en aquest cas, dels animals i tot això, no?
Però jo crec que aquest olor tan característic de l'entrada de l'aigua és molt, molt característic.
A més, l'alfàbrega cau per terra, les rodes aixafen l'alfàbrega,
això provoca encara que hi hagi més olor i la veritat és que és un moment molt, molt màgic.
L'aigua és la protagonista des de la part, l'aigua però com a element més tradicional,
però també com a element festiu, perquè no oblidem que una de les grans cites també del que ens queda per davant
és la rebella remullada.
Rebella remullada, sí, hi ha un clàssic també de Sant Magí, potser també pels més joves, no?
Tot i que, evidentment, hi ha gent de totes les edats, però jo crec que sí, que és un moment espectacular.
L'aigua com a fil conductor d'aquesta nit una mica més esbojarrada, en aquest cas,
però bé, amb tots aquells protagonistes que hi ha a la plaça de la Síndria, el carro, el canti,
tots aquests personatges que, diguem que en la nit i en la il·luminació
i aquella aigua que es va vaporitzant, doncs crea també una atmosfera molt única.
Alguna novetat respecte, doncs, a aquesta visió de l'aigua d'enguany?
En el cas de la remullada, diguem que precisament el que intentem és que cada any una mica
segui el mateix model, perquè bé, la gent també està acostumada que l'aigua surti
d'uns determinats llocs, d'una determinades maneres.
Tècnicament és un acte complex, diguem que hi ha molta aigua,
també hi ha molta electricitat a dalt de l'escenari, per tant, la seguretat en aquest cas,
que per nosaltres és, en aquest cas, el factor número 1 a vigilar,
doncs també ens comporta que les coses les hem de fer a partir d'uns determinats paràmetres
i a partir d'aquí, bé, hi ha molta assistència i això intentem, sobretot,
fer una rebella de remullada amb seguretat, però després l'objectiu, evidentment,
és que la gent s'ho passi bé.
Ho teniu ja per la mà, jo crec.
Sí, sí, sí, és un acte que ja porta molts anys i bé, però bé, ha de sortir bé,
la gent ha de sortir contenta de la remullada.
No ho sé, vols destacar alguna qüestió més?
El Passeig de les Palmeres veig que hi ha bastanta festa, amb la imaginada,
en parlarem demà, eh?
Sí, sí, sí.
Bé, jo crec que també ara s'incrementa, a partir sobretot de demà, demà passat,
s'incrementa la multitud d'actes, tant lúdics com els més tradicionals,
però diguem això, que bé, les nits també es comencen a farcir de diferents propostes
i que això és bo, la gent pot triar una miqueta.
I també jo crec que el Tarragonia, per festes, fa una miqueta d'estaulletes, eh?
Se'n va una miqueta aquí, una miqueta allà.
Però que cau tot més o menys ja.
Sí, a Teu s'hi pot anar i això està molt bé.
Doncs així com a activitats, potser, que se surten d'alguna més tradicional
o de la visió que tenim sempre de Sant Magí, seria tot el que passa al Passeig de les Palmeres,
la imaginada, que parlarem demà.
També demà, no dijous, parlarem sobre el Sant Magí electrònic,
que ja comença a ser una mica tradicional, no?
Sí, sí.
Anar a la platja del Miracle, per als que ells que no volen música de rebella,
música de banda, doncs, cap allà.
Sí, sí, cap a la platja.
A veure, bueno, escoltar música de DJ més electrònica.
i, evidentment, tota festa a la Mediterrània té el seu menjar acompanyat.
Jo no sé si una parrillada seria el que ens demana el cos, ara que fa tanta calor.
Jo dic perquè una parrillada, a més, electrònica,
és la que ens proposen des del Museu en Cafè.
Juan Carlos Vidal, bon dia.
Bon dia.
Què és això?
Javi, com és que fem una parrillada al programa de festes?
Jo, a mi, quan m'ho va dir el Juan Carlos, la veritat és que em va sobtar, no?, el nom per començar, no?,
però jo crec que és una molt bona proposta.
A més a més, el carrer de Sant Llorenç també, crec que és un carrer molt màgic, no?,
i, a més, ells li saben donar un toc de gràcia molt interessant.
Jo també recomano a la gent que s'hi passi, perquè la veritat és que, bueno,
veurà el carrer de manera diferent de com es veu habitualment,
tot i que la gent que diguem que va de bars ja és un carrer clàssic,
però aquesta nit es transforma i la veritat és que es viuen en un aire molt atractiu.
No és la primera vegada que al carrer Sant Llorenç feu festa?
Us feu el carrer vostre?
Sí, fue el año pasado.
Sí.
Sí, el año pasado, pero es de las formas más tontas que salen las cosas, no?
Y en el vermut electrónico, que también se está convirtiendo en una cosa habitual en Tarragona,
que lo hace el Melíc, pues fui y salí ahí.
¿Por qué no hago yo algo electrónico en la calle de San Lorenzo?
Y dije, pues la parrillada.
Pero la parrillada no es que la gente venga a comer.
La parrillada viene por una cosa muy sencilla, que la gente a lo mejor no sabe, ¿no?
Que San Lorenzo, que es la calle, San Lorenzo murió en la parrilla.
Por eso se llama parrillada electrónica, no porque vayamos a hacer...
Va, va, o sea, no hay carne.
No hay carne.
Carne habrá, pero andando.
Doncs fatal, perquè molta gent vindrà ni a preparar-se per menjar.
A ver, si la gente...
A ver, hay una cosa muy sencilla.
San Lorenzo murió en el siglo III, en la parrilla electrónica, que es un mártir.
Nació en Huesca, que son las que el día 10 de agosto es San Lorenzo, que son las fiestas de Huesca.
Y en toda España se celebra San Lorenzo.
Entonces, la calle San Llorenz, pues qué mejor que hacerle un homenaje al señor que murió.
Y se llama parrillada electrónica por eso, o sea...
Para darle un nombre que tenga relación con la calle en la que se hace.
Y nosotros acudir, montar unas parrillas y hacer...
Hombre, a las 11 de la noche...
No, no, casi que no.
Y además la calle es un poquito pequeña.
Yo ya los enredo.
Y eso surgió, ¿no?
Y entonces surgió a raíz...
A través de la parrillada surgió lo que queremos, que es las lindes de San Llorenz.
Pusimos el nombre de las lindes de San Llorenz.
El año pasado hubieron dos conciertos, Alberto Grima y los Partitunes.
Y este año vienen...
Y dijimos, ¿y por qué no hacemos dos?
Hacemos una coincidiendo con el Día del Santo, que es el día 10, pero ahora se ha ido el 16.
Y luego haremos otra el 19 con Partitunes, como el año pasado.
A raíz del éxito del año pasado, que llovió, al cabo de dos horas...
Es britán, sí.
Y la gente se lo pasó tan bien, dijimos, venga, vamos a montarlos.
Lluvia artificial, venga, que no falte de nada.
Venga, vamos para allá.
Y nos pusimos de acuerdo.
Y Ménsula me dijo que hacían el tercer aniversario.
y dije, pues vamos a hacer una exposición de todos sus trabajos.
O sigui, aquí la cosa consistirà en que al carrer Sant Llorenz,
els bars i locals d'oci que teniu, sortireu al carrer, posareu barra al carrer.
Molt bé.
En certa manera, no tancareu el carrer, abans, a les encotges, però vaja.
No, no, no.
Has tractat d'anar tot el carrer, tots els bars fora.
Sí, bueno, seremos tres bars.
Amb música electrònica.
En este momento, porque el bar Pajarito está cerrado por reformas,
pero en Santa Tecla estará.
Música electrònica tota la nit.
Música electrònica hasta las tres y media.
Molt bé.
Y con sol, o sea, sin lluvia.
Però va anar bé la pluja de l'any passat.
Jo me'n recordo que la gent ho comentava en plan de com a aventura.
La gente, a lo mejor podemos proponer a l'ayuntamiento
que nos ponga un camión y nos tire agua.
Pues, pues, què?
Que feu passar la cíndria ruixadora per allà, Javi.
Bueno, podemos estudiar.
Ja, és el punt surrealista, no?
La cíndria ruixadora de la Guerra Sant Llorenz.
Y esa fue la idea.
Y yo creo que se puede coger y perpetuar como una cosa ya,
también, como lo dice el Samaghi electrónico,
Santa Tecla electrónica o lo que sea,
pues, hacer, afianzarlo y que cada año haya algo allí.
A Ménsula.
Ménsula.
Que son Ménsula y que tienen a ver amb tot la gata.
Pues, Ménsula son el Pep Serra, el Chomín Medrano y el Albert Silveti,
que son tres chicos que se juntaron, montaron un estudio de diseño.
Y ya llevan tres años haciendo cosas por Tarragona.
Y la verdad es que ayer estuvimos montando una exposición
y la gente, es la primera vez que veo una exposición
en que me han llenado todas las paredes.
O sea, pero de arriba abajo, literalmente.
y la verdad es que lo que se va a ver esta noche
no va a ser dentro del local, sino fuera.
Se va a reproducir todo lo que está en las paredes,
se va a reproducir con una serie de vídeos en la pared.
Vale, vale, vale.
Aquí está la gràcia, també, o sigui, les projeccions.
Exacto, y a partir del jueves ya se podrá ver in situ,
o sea, en las paredes del local.
Molt bé.
Escolta, Javi, és una manera, també, el fet que surtin iniciatives
d'altres carrers de la part alta, que dius,
no deixa de ser el nucli, però descongestionem algunes zones
que potser estan molt plenes, no?
Sí, a vegades hi ha gent que et comenta,
i, bueno, amb encert també alguna vegada,
diu, ostres, és que simultàniament hi ha diferents actes,
tant per Sant Magí com per Sant Atecle,
i, realment, la nostra reflexió és dir,
menys mal que tenim diferents propostes a la mateixa hora,
perquè el Tarragoni és tan sortidor,
és tan sortidor per Sant Magí i per Sant Atecle,
que, a més a més, el que sí que intentem
és que no hi hagi el mateix tipus de proposta,
però, per exemple, hi ha una proposta electrònica
i pot haver una altra proposta musical,
i, realment, també pensem que aquesta espècie de circuit,
que es pot fer a peu, bàsicament,
centrat a la part alta i als seus voltants,
pensem que fa la festa molt humana,
és a dir, el fet de no haver d'agafar cotxe,
de no haver de preocupar-se per haver-ho a una part
o ara i de marxar,
tot això, al final, li dona aquesta dimensió
molt propera a tot plegat,
i que la gent sap que, bé,
potser s'ha de preocupar per aparcar el cotxe
quan arriba a primera hora del vespre,
però després pot fer diferents activitats
per diferents places a peu,
i això, bé, sempre ho hem valorat de manera positiva,
i jo crec que el ciutadà també ho valora,
que pugui fer això.
Juan Carlos, esteu contents
de com us repercuteixen les festes
a Sant Magí, Santa Tecla, en el seu cas,
a nivell de clientela?
És bona època, les festes per vosaltres,
o realment feu activitats d'aquestes
per dir que ens hem d'activar
i hem de participar també,
perquè és que, si no, la gent no ens ve,
si no estem en llocs determinats, no?
Jo crec que no, o sigui,
és el que ha dit ell,
jo crec que també hi ha que descontrolar,
estem en època de crisi,
i jo crec que hi hagi un poc,
de la misma manera que ha habido años
que lo ha hecho todo el Ayuntamiento,
yo creo que las iniciativas privadas,
y si no fuera por el Ayuntamiento,
porque el Ayuntamiento de todas formas
también colabora,
pero le quitas un peso de encima
de tener que montar tantos actos,
o sea, cuando las cosas dicen,
un año 500 actos,
y ahora 400 es que ha pasado
que me ha quitado 100,
pero yo creo que el Ayuntamiento
te ayuda en todo lo que puedes
y tú coges y le propones algo interesante,
o sea, yo le he pedido al Ayuntamiento
cuatro cosas y me las ha dejado,
que sé que no es para ellos nada,
y le montas cosas que son así,
y entonces, nosotros tradicionalmente
somos locales más de invierno
en la calle San Lorenzo que de verano,
por ejemplo, el bar house tiene terraza,
pero nosotros no tenemos terraza,
con lo cual nosotros dijéramos
que ahora empezamos la temporada,
a partir de San Magí ya empieza
a animarse la gente
a volver a entrar en los locales,
bueno, ahora casi están más fuera
que dentro fumando,
pero bueno,
pero es una forma de también
de dar a conocer partes de Tarragona
que a lo mejor gente no sabe
que hay una serie de bares,
de la misma manera que yo no sé
tanto en que no hay una serie de bares,
pero es para dar a conocer a la gente
la oferta lúdica que hay,
y yo creo que es una manera también
de darle a la gente cosas
que tradicionalmente no les podemos dar
durante todo el año,
que es una fiesta en...
son locales tranquilos
y no les puedes dar a una fiesta
como Dios manda.
Parlant d'això,
jo he de treure el tema.
Què us diuen els veïns?
Tan contentos o no estan contentos?
A veure,
jo crec que hi ha una cosa
molt clara,
que és...
Això us rebota a vosaltres?
El tema veïnal?
Us rebota a festes?
Clar,
ens rebota sempre...
El sentit que us venen queixes,
comentaris...
Hi ha una mica de tot,
perquè clar,
això que mai plou a gust de tothom
és cert,
és a dir que hi ha gent
que també t'agraeix,
ostres,
si feu coses vol dir
que també es dinamitza,
en aquest cas bars
o en altres tipus d'activitats,
doncs a lo millor comerços,
restaurants i tal,
però evidentment també intentem
molestar al menys possible
el que és el descans dels veïns,
cosa que sovint no és fàcil,
sovint no és fàcil.
En tot cas,
el carrer Sant Llorenç
crec que és un lloc
on es fan dues coses puntuals
durant l'any,
per tant,
crec que 363 dies l'any
és un carrer molt tranquil
i jo crec que els veïns,
això també,
o la majoria de veïns,
jo crec que també
ho tenen en consideració.
Sí,
la veritat és que
s'avisen els veïns
que l'any passat
no hi ha cap problema
i aquest any,
doncs,
són quatre hores,
o sigui,
quatre hores a l'any
i és el que diu
el diversificar sempre tot
en el mateix lloc.
Jo crec que a Tarragona
som tots,
no hem de sofrir
sempre els mateixos,
hem de sofrir-ho tots un poc.
Sufrir no és bon sentit,
jo estic sufriendo,
Juan Carlos,
tu he sufriu.
Sufrir en el sentit
de que...
Y además es una forma
de traer la fiesta
también a las calles
de Tarragona
porque siempre
nos desplazamos
al mismo sitio,
pues también tendríamos
que estar agradecidos
de que nos traen la fiesta
a la calle
y no tenemos que salir,
no tenemos que ir
a otro sitio.
Que se ha d'anabastit
de alguna manera espacial
la parrilla.
No, no, no,
la parrilla.
No, no vamos de chuleto.
No, pero hará calor,
que eria xafu
aquesta nit.
Me ha abonado al tiempo
el tiempo a ver qué va.
Si llueve pensaré en ti.
Diré, mira,
que agafes que son.
No, no, no.
O sí, que ja et dic
que la gent si va al festa
és igual que al final.
Si no al final, perfecto.
Aquesta nit
a parrillada electrònica
com dèiem al carrer Sant Llorenç
i el dia 19
comentaves que també feu algo, no?
Sí, mira,
en Santa Tecla
hemos montado tres actos.
Ah, pero això
és 19 Santa Tecla.
Sí, hemos montado tres actos
pero el 19 lunes
para Santa Tecla
habrá otra parrilla
de electrònica.
Vale.
Pero aparte,
dentro de los actos
de las nits de Sant Llorenç
habrá la inauguración
de una exposición
de Gerard Boyer
de fotografía.
Ah, pues ya...
Ya son dos actos.
Ja en parlaremos.
Dentro, ya hablaremos
para Santa Tecla.
Pero la próxima
será el 19 de septiembre,
lunes.
Molt bé.
Javi,
ho deixem aquí?
Hem parlat
de tot Sant Magí,
diria jo,
més o menys.
Simplement convidem
la gent
a que faci ús
del programa, no?
Sí, sí,
que la gent,
aquests consells
que a vegades diem allò,
que la gent ocupi places
i si ho té,
i carrers ho fem més que mai,
són festes populars,
són les festes
de la nostra ciutat
i en això sí que
els tarragonins
normalment
ens fan bastant cas,
és a dir que
la gent ocupa els carrers
d'una manera molt cívica,
molt...
una convivència
realment envajable.
Gent que ve de fora,
alguns tècnics
d'altres ajuntaments,
realment,
quan venen,
queden impactats.
Jo crec que el que més
destaca
és el comportament
ciutadà
i això jo crec que
és un mèrit,
evidentment,
dels ciutadans,
el que cada any
unes festes
tan participatives
realment
no hi hagi
pràcticament incidents
i tot sigui
com a molt normal.
Doncs avui hem parlat
de les festes de Sant Magí
i concretament
de la parrillada electrònica
d'aquesta nit
al carrer Sant Llorenç
amb el Juan Carlos Vidal
del Museu del Cafè.
Juan Carlos, gràcies.
A ti.
I el Javi González,
tècnic de festes
de l'Ajuntament
que l'hem tornat a enredar
perquè ens faci
la visió general
del que queda
de festes.
T'anava a dir
que acabi d'anar
les festes,
que descanseu,
però no descansareu gaire
perquè després
arrenquem a Sant Magí.
Sí, sí, estem a Sant Magí
i tenim aquesta ciutat
que som tan originals
que tenim les dues festes
molt enganxades
però bé,
ja forma part
del nostre ritme vital
i per tant,
sí, sí,
ara estem ja paral·lelament
Sant Magí i Sant Atec
i quan acabi divendres
a Sant Magí
100% Sant Atec.
Felicitats per la feina feta,
felicitats a tot l'equip
de l'Ajuntament
que us esteu currant
i que ve d'anar molt bé.
Gràcies.