Aquí sis minuts seran tres quarts de dotze.
Seguim en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ja sabeu que des de fa dies parlem molt de literatura,
de literatura de tota mena, de llibres que es presenten
perquè s'apropa a Sant Jordi i hi ha tota una lleu de novetats.
Hi ha alguns llibres que estan més relacionats
amb l'actualitat de la Diada de Sant Jordi
i n'hi ha d'altres que van molt més enllà d'aquesta data.
Segurament del que parlarem ara
està relacionat amb això que ara us deia.
Però es presenta demà públicament
demà al vespre a l'Ajuntament de Tarragona
i en les hores prèvies volíem convidar
almenys en un dels dos autors
que ens pot acompanyar aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio.
Parlem amb l'historiador Salvador Rovira
que és un dels dos autors conjuntament amb Manel Güell
d'aquest segon volum de les biografies de Tarragona.
Salvador Rovira, molt bon dia.
Molt bon dia.
De quan és el primer volum, recordem-ho?
De quan? De l'any passat.
De l'any passat, a Sant Jordi de l'any passat.
És a dir, que això vol dir que és el segon i l'últim
o n'hi haurà més?
No, no, no. N'hi haurà més en aquest ritme.
Ara mateix tenim ja unes 400 escats biografies
ja enllestides.
Això vol dir que, com a mínim,
faran falta 5 o 6 volums.
Ara, tot depèn dels patrocinadors.
Quan ells tanquin l'aixeta, s'haurà acabat.
I si no, 6 volums, com a mínim,
els veig totalment necessaris.
Aquesta és una iniciativa encarregada per l'Ajuntament?
No, no, no. És una iniciativa nostra
i llavors vam anar a trobar uns promotors.
Evidentment, ni el Manel, ni jo, ni tots els col·laboradors
cobrem una sola passeta.
L'única cosa que els paguem és que els donem un llibre i res més.
Però, clar, una cosa és fer la feina gratis
i l'altra és que encara haigues de posar tu els cèntims de la butxaca.
I llavors la Fundació Mútua Catalana i l'Ajuntament
entre els dos financien amb el sentit d'ajudar l'editorial
perquè fins i tot sigui un preu polític
i pugui arribar a l'abast de tothom.
Els impulsors de la iniciativa són Salvador Rovira,
que és qui ens acompanya aquí als Estudis de Tarragona Ràdio,
professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili,
i Manel Güell, que és arxiver de l'Arxiu Històric
de la Diputació de Tarragona.
Ells han coordinat aquesta obra, aquest segon volum,
i tots els volums, ha fet tota l'obra completa.
El títol genèric és Biografies de Tarragona
i ara apareix aquest segon volum.
El llibre a més té un format gran, Salvador,
de llibre de regal, d'aquells que es diu, no?
De llibre de regal.
Val meu gust massa gran,
perquè costa d'encabir en una prestatgeria.
És a dir, que el format no l'han decidit els autors.
Està publicat per una edicions.
Què podem trobar en aquest segon volum?
Doncs en aquest segon volum podràs trobar un índex
que en Sangreta hi ha totes les biografies publicades en el primer volum
i així la mateixa metodologia utilitzarem en el tercer,
en el sentit que més cap a l'esquerra hi haurà les biografies del volum
i més cap a la dreta les biografies dels volums anteriors.
I després se poden trobar 106 biografies.
Aquest volum, tot i que és més gran,
té més pàgines que no pas el primer,
conté menys biografies perquè la raó d'aquest fet
és que hi ha unes biografies de personatges que han volgut molta paginació.
Per exemple, hi ha el cardenal Vidal,
hi ha Rubí i Virgili, hi ha el cardenal Arriba,
hi ha l'arquivisbe Terès, l'arquivisbe Agustí,
que llavors, clar, no pots liquidar això en mig foli,
sinó que li has de dedicar molt més espai.
Però hi ha 6 biografies,
d'aquestes 106 biografies,
13 són de persones vives,
per exemple, de les persones vives,
per dir-nos uns quants, a tall d'exemple,
hi ha l'Olga Chirinacs,
hi ha l'Antoni Arnal,
el Bruno Gallar,
l'Ostaki Vallès,
la Teresa Fortuny, etcètera,
i altres persones,
que no en numero,
però vull dir que no les recordi per no allargar-me,
perquè pensem que també és important
que no solament surtin persones mortes,
sinó persones que estan vives
i que poden tindre la satisfacció
de llegir la seva biografia.
A banda d'aquests personatges vius,
hi ha tota una sèrie de personatges
que procurem equilibrar les èpoques,
i tant n'hi ha de l'època romana
com del segle passat.
Aquesta és la metodologia.
I llavors també continuem amb la idea
que quan hi ha alguns llinatges,
algunes famílies en què hi ha
més d'una persona distingida,
la solució és posar-los tots
en una mateixa biografia,
llavors els donem dintre d'un llinatge.
Això fa que es puguin equilibrar
i també puguem estalviar espai
i, en canvi, surten tots.
Quins criteris han seguit, doncs,
a l'hora d'establir la relació de biografies
que apareixen en aquest segon volum?
El criteri que seguim en aquest volum,
que és el criteri que seguim per totes,
és persones, les que són vives,
nascudes abans de 1950,
perquè pensem que a hores d'ara
ja tenen els seus 61 anys
i qui no ha fet res en els 61 anys,
malament, rai, no?
I això per una banda,
perquè havíem de tallar en un moment donat.
Llavors, totes les altres persones
que no són vives
són aquelles que hagin nascut a Tarragona,
que hagin mort a Tarragona
o hagin viscut o relacionat
Tarragona d'una manera positiva o negativa,
perquè, per exemple,
una de les biografies que surt en aquest volum
és la del general Xixet, no?
I Xixet, com sabem aquests dies,
doncs no era una persona
que hagués estat massa favorable per a Tarragona,
sinó tot el contrari.
Però la seva vinculació,
hi ha una Tarragona abans de la Guerra del Francesc
i una Tarragona després de la Guerra del Francesc.
Personatges com aquest,
doncs també els incorporem.
Diu que són 106 biografies.
En aquest cas, 106, sí.
En el primer volum eren?
126.
I quantes calculen que n'hi haurà, doncs?
O que han anat bé?
Ara, en aquest moment,
tenim ja redactades 360
que estan per sortir.
I després jo tinc una relació
de més de 300 noms
que s'haurien de fer a les seves biografies.
Això ens n'anem quasi bé a les 700 biografies.
No sé si en 6 volums poden encabir-les,
perquè, esclar, tot això és molt relatiu.
Si féssim volums de 250 pàgines,
que, òbviament, el material el tenim,
doncs 4 o 5 volums ho podríem endestir.
Però aquest volum em sembla que té 116 pàgines.
Perquè, esclar, no sé si sortirà a la venda per 25 euros.
El preu tampoc, com la coberta, no el poso jo.
Llavors, si això tingués 300 pàgines,
se n'aniria 50 o 60 euros.
I el que nosaltres volem
és que aquests llibres puguin estar
a cada casa de Tarragona.
En canvi, 50 o 60 euros ja pot ser prohibitiu.
Per tant, aquestes circumstàncies
fa que els volums se puguin allargar més o menys.
Salvador, quan i per què neix aquesta iniciativa?
Quina és la inquietud que mou Manel Güell i Salvador Rovira
a tirar endavant aquestes biografies de Tarragona?
L'inquietud que a nosaltres ens mou
és que la gent conegui aquells personatges
que han tingut una relevància respecte a Tarragona.
i l'única forma de donar-los a conèixer
és mitjançar una acumulació, no?
I aquestes biografies no solament les redactem nosaltres.
Nosaltres ja sabem que ens tocarà fer una mica la part més grossa
perquè aquelles biografies que ningú vol fer
o no estan en condicions de fer,
doncs llavors, perquè nosaltres considerem que han de sortir,
les hem de fer nosaltres.
Però el que a nosaltres ens interessa
és que hagi el màxim nombre de col·laboradors.
i amb això he de dir que la gent,
sobretot les persones que estan vives
o que si no estan vives
o que encara tenen familiars directes,
han acollit la idea amb molta satisfacció
i ens ajuden perquè moltes vegades nosaltres el que fem
és reescriure a partir de la informació
que la família ens facilita, no?
Tot això tindrà continuïtat.
Preveu que el tercer volum surti per Sant Jordi.
Per Sant Jordi l'any entrant.
De l'any 2012.
Pretenen també, més enllà del que ens explicava,
fer arribar aquesta informació a molts terranins i terranines
que, en fi, potser desconeixen precisament
moltes de les biografies,
molts dels personatges que apareixen en aquests volums?
El conveni amb l'Ajuntament,
la col·laboració de l'Ajuntament,
s'ha fet sobre la base
que aquestes biografies podran ser incorporades
sempre en un any de retard,
és a dir, que ara s'incorporaran les del primer volum
a la web de l'Ajuntament.
Això vol dir que també,
qualsevol que no tingui el llibre,
però el que seria recomanable és que la gent el tingués primer,
perquè el format és gairebé un llibre d'ocsequi.
El preu és molt assequible.
L'any passat eren 20 euros, aquest 25.
I, a més a més,
també és una forma de col·laborar en el projecte,
perquè, òbviament,
si el llibre no es ven,
no hi haurà altres volums.
Si no hi ha altres volums,
les biografies tampoc no s'introduiran a la web.
Clar.
I, per tant,
no es podrà completar tot el projecte.
Evident.
Biografies de Tarragona,
volum 2,
de Manel Güell i Salvador Rovira.
Un llibre que es presenta demà a les 8 del vespre,
a les 8 del vespre,
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Una feina realment molt interessant,
la que ens proposa Salvador Rovira,
que també és protagonista
per d'altres motius,
per d'altres raons,
perquè en aquest mes d'abril,
tan literari,
amb tantes presentacions relacionades amb Sant Jordi
i amb la història,
en aquest cas,
des de la seva perspectiva,
evidentment,
d'historiador,
avui mateix es presenta el llibre
Tarragona,
la guerra del francès.
És, de fet,
un volum,
un número,
el número 6 de la col·lecció
Quaderns de l'Arxiu,
de l'Arxiu Històric de Tarragona,
municipal,
o de l'Arxiu Municipal de Tarragona,
i inclou textos de Salvador Rovira.
Per reflectir,
aquell moment històric,
i que abans també hem comentat
a propòsit d'una de les biografies
que apareixen en aquest volum,
aquell període de principis del segle XIX,
entre els anys 1808 i 1813.
Què podrem trobar en aquest llibre?
És una història total
de Tarragona amb la guerra del francès,
pensada perquè fos un llibre
assequible a tots els públics,
un llibre de divulgació,
sense perdre la qualitat,
però no és un llibre de tiquis-miquis
per especialista,
sinó un llibre de grans trets.
I no solament és l'exposició dels fets,
sinó també que és el plantejament
de com es veu actualment la guerra del francès,
i jo he intentat destruir bastants mites
i bastants tòpics sobre la guerra del francès,
al mateix temps que també situo la guerra i Tarragona
en el context de l'època,
per situar el lector,
i després també he procurat donar a entendre
que la guerra del francès i sobretot els XVI
va calar profundament
en les diverses generacions de tarragonins
fins als nostres dies
i exposo com es va commemorar i celebrar
aquest efemèrides per als tarragonins
del segle XIX i del segle XX.
Parla de massa tòpics,
hi ha molts tòpics sobre aquell període històric?
Molts, perquè per començar es parla d'invasió,
no vam ser pas invarits per als francesos,
sinó que els vam obrir la porta.
Nosaltres el que es va passar
és que vam prendre el xarop
que nosaltres volíem donar als portuguesos,
vam tractar amb els francesos
i vam acordar l'entrada d'un exèrcit
per anar a ocupar i repartir-se a Portugal.
Després el tret es va sortir per la colata
i en canvi es parla d'invasió,
quan no es pot parlar d'invasió,
quan tu obres la porta
i deixes entrar el que després serà el teu enemic,
per exemple, només per dir-ne un.
Des del punt de vista estrictament tarragoní,
el que va passar a la nostra ciutat
diu que ha marcat molt encara fins als nostres dies,
totes aquestes generacions,
tots aquests dos segles?
Home, per començar,
pràcticament no hi ha tarragonins
que puguin dir que els seus avantpassats
vivien a Tarragona abans del 1811.
Només ho poden dir famílies benestants
perquè van agafar el Baixell i se'n van anar a Mallorca
i, en conseqüència, es van salvar de la crema
i molt poques persones,
quasi bé tots els tarragonins,
els més jovenets d'ara que poden dir
que poden tindre 5-6 generacions,
són gent vinguda i establerta a Tarragona al 1815.
Això vol dir que és començar de vell nou.
La ciutat va quedar pràcticament tota arruïnada.
Això també vol dir que va caldre ratificar-la.
La part monumental,
tret de la catedral i de les muralles,
van perdre un patrimoni enorme
i així es podíem anar continuant.
Per tant, és un fet,
és una divisòria
i podem dir que hi ha una Tarragona d'abans
i una Tarragona després de la Guerra del Francesc.
Doncs amb aquesta voluntat de divulgar
aquell període històric, com dèiem,
es presenta aquest llibre,
Tarragona, la Guerra del Francesc 1813,
que forma part de la col·lecció
Quaderns de l'Arxiu
i que també ha escrit Salvador Rovira.
I com que Salvador Rovira
és un historiador molt prolífic,
doncs també ja té,
ja ha ingestit un dels volums
de la història de Tarragona
que també es presentarà a finals d'aquest mes d'abril
i ha passat a Sant Jordi.
Salvador, què ha fet exactament?
D'aquesta gran obra història de Tarragona,
que en el seu moment ja parlarem molt més àmpliament,
i amb molt més de detall.
Què ha fet Salvador Rovira?
Jo he fet el volum de la Tarragona del segle XIX
en exclusiva
i després he fet del volum tercer,
que és la Tarragona de l'edat moderna,
del segle XVI, XVII i XVIII,
he fet el segle XVI i XVII,
perquè és clar,
és que jo en si soc especialista
en segle XVI i XVII
i no pas en XIX, però...
Li van encarregat també el segle XIX.
Sí, sí.
I en qualsevol cas,
aquests volums que corresponen a aquests tres segles
que ens comentava,
ja apareixeran ara,
es presentaran a finals d'abril?
Em sembla que almenys dos,
que són el de la Romanitat
i el del segle XIX,
sortiran perquè estaven enllestits.
I en l'última reunió
que vam tindre amb l'editor,
els autors,
m'han dit que tenien la intenció
de treure ara també
el segon volum que correspon
a l'època medieval,
però no t'ho puc assegurar.
És a dir,
dos en el millor dels casos,
no, en els pitjor dels casos,
i tres en el millor dels casos.
Seran sis volums en total.
Sis volums en total.
D'una obra
que mai s'havia fet,
és a dir,
una obra inèdita,
és a dir,
intentar recollir en sis volums
la història de Tarragona
és un fet excepcional?
Home,
no és excepcional
perquè ara hi ha bastant costum,
per exemple,
Reus ja l'ha fet,
Baix l'ha fet,
les tarres de l'Ebreu
l'estan fent,
etcètera,
vull dir que quasi,
quasi és una moda,
jo diria que és una necessitat
perquè la Tarragona cristiana
de Morera,
primer,
perquè acaba l'època
d'Isabel II,
no,
i és l'única història
que teníem en general,
però clar,
és una història
feta
a finals del segle IX,
a començaments del segle XX,
i hi ha plogut
des d'aleshores,
ara convenia
una història
que abarqués la cosa,
a més,
la de Morera
comença a l'edat mitjana,
mentre que aquesta història
de Tarragona
comença doncs
en la prehistòria
i acaben els nostres dies
perquè l'últim volum
tinc entès
que fins i tot
té unes perspectives,
diguem-ne,
de futur,
han treballat molt els geògrafs
i llavors són
quasi les directrius,
els enfocaments
que Tarragona està agafant
cara a aquest segle XXI,
vull dir que no solament
és una obra històrica
sinó que també és una obra
que mira el futur
en aquest aspecte.
D'això en tot cas
ja en parlarem
una mica més endavant
perquè com que s'acumulen
tant les novetats,
primer,
perquè quedi clar,
a tots els nostres oients.
Aquesta tarda a les vuit
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona
es presenta aquest llibre
Tarragona a la guerra del francès
1813
amb aquests textos
que comentàvem
de Salvador Rovira
i demà
aquest segon volum
que és el que hem comentat
en la primera part
de l'entrevista
aquest segon volum
de les biografies de Tarragona
que han fet Manel Güell
i el propi Salvador Rovira.
Salvador, moltes gràcies,
felicitats per la feina feta
amb les biografies,
amb la divulgació
de la guerra del francès.
Que vagi molt bé.
Fins la propera.
Molt bé.
Bon dia.
Fins la propera.