Les 11 del matí, pràcticament 37 minuts.
Aquí seguim en directe en aquesta cinquena hora del matí
de Tarragona Ràdio,
abordant altres temes d'actualitat d'aquests dies,
perquè hi s'ha parlat molt de les decisions,
de les mesures que va aprovar divendres passat
el Consell de Ministres extraordinari,
presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.
El Govern central ha aprovat diverses mesures
per reduir encara més la despesa pública,
i una de les mesures afecta directament
la despesa farmacèutica.
I per aquesta raó volem analitzar el seu impacte
amb el president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona,
el senyor Andreu Soriol,
que ja ens acompanya aquest matí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Soriol, molt bon dia.
Bon dia, tingueu.
Què suposa exactament, i perquè la gent ens en tingui,
les mesures aprovades divendres pel Consell de Ministres,
pel que afecta els farmacèutics?
Bé, en dos anys, o en uns anys,
portem 16 mesures de retallada
de la partida que és més eficient,
més controlada i més transparent
de tota la despesa sanitària.
Això vol dir que només,
pràcticament, únicament,
s'incideix sobre una factura
que no depèn de nosaltres,
perquè depèn del prescriptor
i que, bé, aquestes retallades
incideixen directament
sobre l'economia de l'oficina de farmàcia,
però també en l'economia
de la distribució farmacèutica
i de la indústria farmacèutica,
que no oblidem
que és un gran motor econòmic
de tot el país,
Puig, que és una de les
més capdavanteres
empreses, indústries,
que investiguen
i que exporten,
que avui en dia
és el que està mantenint
l'economia espanyola.
L'última decisió,
la que es va aprovar divendres,
doncs, deia,
obligava que els metges
hauran de prescriure
en un medicament en concret
d'una marca,
sinó un principi genèric, no?
Un principi actiu, sí.
El que el farmacèutic
haurà de donar
és el medicament de menys valor,
sigui genèric o no,
o sigui que aquesta és
una modificació important.
això comporta
que moltes comunitats autònomes
que s'havien,
havien viscut una mica
com la cigarra del compte,
que tenien una prescripció
de genèrics molt baixa,
els afectarà molt més
que altres comunitats autònomes
com Andalusia, Madrid, Catalunya,
que havien fet els deures,
havien racionalitzat més la prescripció
i ja teníem un històric,
una tradició de prescriure
per genèric,
o sigui, teníem una elevada prescripció
de genèrics,
cosa que no passava
en altres comunitats autònomes.
Per aleshores,
això a vostès directament
com els afecta?
Home,
ens han baixat el 20%
les ventes,
i el mateix porcentatge,
com que depenem d'un marge,
ens afecta d'aquesta manera.
Què hem de fer?
Racionalitzar al màxim possible
la gestió de l'empresa,
ja sigui,
ajustant el personal,
que és una manera
molt eufemística de dir,
prescindint de personal,
perquè, esclar,
no es pot mantenir,
racionalitzant també
les urgències nocturnes,
allà on la Conselleria,
degut a les retallades
pressupostàries,
tanca un servei
d'urgències nocturnes,
que de vegades
estaven sobredimensionats,
però també és lògic
que si no hi ha prescriptor
no hi hagi dispensador.
En fi, ens hem d'anar
adequant
al pressupost
que ens marca
l'Estat
o la comunitat autònoma,
o sigui, la Generalitat.
Quantes oficines
de farmaciatra
a la província de Tarragona?
326,
de les quals
n'hi ha moltes
que no arriben
a ser rendibles.
Hem calculat
que hi deuen haver
unes 20 farmàcies
que no són rendibles
en tota la província,
o la demarcació provincial.
Aquestes 20
podríem dir
que farien millor
negoci,
negoci en el sentit
que estan perdent diners
cada mes,
farien millor
tancar-la
i anar a treballar
a la farmàcia
un company
que no pas
mantenint
una estructura
però és que no dona
el sou
d'un farmacèutic
pel conveni.
Aquestes 20
que no són rentibles,
se situen geogràficament
en algunes zones
en concreta,
o tenen unes
característiques comunes?
Tenen
característiques comunes
que no arriben
a una facturació
que en podríem dir
mínima,
que
els beneficis
calculats
d'aquestes farmàcies
no arriben
al del sou
per conveni
d'un farmacèutic
adjunt.
Això comporta
que
siguin farmàcies
que donen
menys
que un sou
però que
malviuen
gràcies al sou
de l'altre membre
de la parella
o d'altres
negocis
però per ells mateixos
no són rendibles.
Són farmàcies
però que per exemple
estan en nuclis
petits de població.
Exactament.
M'imagino
que això no passa
a Tarragona Ciutat
per exemple,
no?
Bé,
jo tampoc
no vull negar
que hi pot haver
alguna farmàcia
en algun barri
més marginat,
algun lloc
on
per
davallada
del poder
adquisitiu
dels seus
perruquians
també s'arribia
a aquesta qüestió
però majoritàriament
són farmàcies
del medi rural.
Clar,
la planificació
sanitària
perquè
és que
clar,
quan parlem d'això
tenim
no tenim
un punt de comparació
podríem comparar
amb una altra
activitat empresarial
però és molt diferent
perquè
els preus
no els fixem
nosaltres,
els preus
venen
inevitablement fixats.
La farmàcia
no la pots posar
allà on vols,
sinó
totes les farmàcies
estarien
per dir-ho
ràpid
a la Rambla
de Tarragona.
Però
la planificació
que ha previst
del govern
feia que
un cop
estava ple
un lloc
es n'és
a un altre
i així
la dispersió
de farmàcies
en tot el territori
és homogènia,
pel ciutadà
és accessible
el servei,
no ha de fer
cues
i pobles
petits
de menys
de 500
habitants
tenen
la seva
farmàcia.
És clar,
ara quan venen
els mals temps
aquestes farmàcies
són les que més
pateixen.
Vostè creu que
arribaran a tancar
algunes farmàcies?
Alguna farmàcia
ja ha tancat,
n'hi ha diverses
amb concurs
de creadors,
la que ha tancat
ho puc dir,
els que estan
en concurs
de creadors
evidentment no.
A Talarn,
clar,
és un poblet
que està a prop
de Trem
i deu tenir
300-400 habitants.
Doncs molt bé,
per més que tenia
3 farmacioles
al voltant
que anava
donant servei,
però és clar,
aquestes farmacioles
exigien també
que hi anés
un farmacèutic
allà
i ara
això s'ha fet
insostenible,
aquella farmàcia
ha hagut de tancar.
Però a la província
de Tarragona
de moment
cap.
De moment no.
326 són moltes
o són les adequades
que no vostè
pel territori?
Home,
tenim,
esclar,
és que també
quan parlem
d'això
tampoc no tenim
comparacions,
a Dinamarca
hi ha 10.000 habitants
per oficina
de farmàcia.
Allò permet
posar una estructura
que respecta
molt
l'economia
d'escala.
Aquí tenim
una farmàcia
per cada
2.100 habitants.
Clar,
2.100 habitants
qui els té?
però a Vinebre,
a Capçanes,
a Bot,
a la pobla
de Massaluca
hi ha els que hi ha
i si aquells
han de fer
que la farmàcia
sigui rendible
amb els preus,
amb la sèrie
de mesures
que s'han anat
prenent,
doncs és pràcticament
impossible.
I quines possibilitats
senyor Soriol
tenen les farmàcies
de les oficines
de farmàcia
de diversificar
una mica
la seva
activitat?
en tenen
de possibilitats
d'aquestes?
Estem treballant
amb que
els serveis
que es donin
dins de l'oficina
de farmàcia
siguin retribuïts.
Siguin retribuïts
però, esclar,
ara no podem esperar
que un govern
que el que està fent
és repartir
la misèria
entre
o repartir
les pèrdues
entre
els ciutadans
pugui
assolir
una altra
una altra
càrrega,
no?
però
la preparació
del servei
personalitzat
de dosificació
per persones
que estan
polimedicades
i que
tenen
una edat
normalment
bajut,
una polimedicació
amb una edat avançada,
preparar-li
la dosificació.
Això ho agrairia
molt
al ciutadà
i això
ho estem preparant.
estem preparant
que les farmàcies
puguin fer
un diagnòstic
precoç
per exemple
de moltes malalties
del càncer
de còlon,
de la sida,
tot això
bé,
el ciutadà
jo crec
que si
se li ofereix
ho acceptarà
i ho posarà
en pràctica
perquè clar,
si la sanitat pública
no li dóna
satisfacció
a les necessitats,
si realment
té necessitat
les haurà de pagar.
I la possibilitat
de vendre
altres tipus
de productes,
és a dir,
d'intensificar
la venda
d'altres productes
que no són
estrictament
medicaments,
això és una via,
pot ser una via
de negoci?
Sí, sí,
però perdona
que sigui una mica
cínic
i et digui
i a Capsanes
com ho fem això?
Com estimularem
la gent de Capsanes
en què compri
uns productes
antisolars,
una sèrie de...
Bueno,
amb el que tenen
ja en tenen prou
i amb el deprimir
de gastar la situació,
doncs sí,
és clar,
aquesta seria la sortida
però tampoc no...
El personal
tampoc té diners
per gastar-se'l
amb productes cosmètics.
I seria una sortida
no aplicable
a totes les farmàcies.
Segurament sí,
en alguns determinats
nuclis de població
però no en d'altres.
Ara hem aquest real decret,
sí, sí,
tens raó,
amb aquest real decret
es contempla
la possibilitat
de subvenció
a les farmàcies
que tinguin
un diferencial
sobre una quantitat
de...
de...
de ventes
a la seguretat social.
Una subvenció.
Una subvenció
no és una cosa
que estigui
massa
d'acord
amb els temps
d'economia
d'economia
d'economia
tal com l'entenem,
però
per a aquelles farmàcies
potser serà
l'única manera
de poder subsistir.
De tal manera
que se les subvencionarà
perquè estan donant
un servei
però evidentment
no tenen
la massa crítica
de pacients
com perquè
aquell servei
sigui rendible.
llavors d'algun lloc
o es tanquen
aquelles farmàcies
o algú
les subvenciona
perquè si no
no pot ser.
Això
això
ja és greu
perquè
ara
el
torpedo
ens ha donat
en plena línia
de flotació
a nosaltres
a la distribució
i a la indústria
farmacèutica.
Però això
encara
podríem anar
com es diuen
les pel·lícules
aixecant la via d'aigua
que s'està produint
dins del món
de la farmàcia
però és que
si a sobre
no et paguen
això ja és
per
per tancar
la paradeta
i marxar.
Que això és el que ha passat
a Castellalamança
especialment
i que els ciutadans
han pogut veure
comprovar com s'anava
fins i tot a la vaga
d'una vaga general
de les farmàcies.
Per això
és aplicable?
Això podria passar
també a Catalunya?
Sort que la taula
és de fusta
i l'estic tocant
contínuament
però
el que ens diuen
els
els pressupostos
és que tindrem
una tardor calenta
i això que vol dir
més que aquest mes d'agost
que els pressupostos
que es van
elaborar
en el seu moment
ja vam dir
que eren
irreals
perquè
no podrien
que
el mes d'octubre
s'acabarien
en els diners
per a la part
de la part de la farmàcia
tot i les rebaixes
que a més a més
aquestes rebaixes
també
anava a dir
és
una paraula
que no
no hauria de dir
però és
irrisori
no irrisori
és
dramàtic
que vagin
a tapar
altres forats
o sigui
tu retalles
de sanitat
retalles
de farmàcia
i allò no va
ni a millorar
els serveis
farmacèutics
ni els serveis
sanitaris
sinó que va
a tapar
un forat
d'una conselleria
que
que els necessita
en aquell moment
això també
és molt trist
per tant
veu en perill
és a dir
que al llarg
de la tardor
és a dir
d'aquí a finals d'any
pugui haver-hi
un incompliment
per part del govern
pel que fa al pagament
d'aquesta despesa
farmacèutica
mira
a Castell i a la Manxa
no són sols
a Sesilles
tampoc no cobren
a la Rioja
tampoc no cobren
amb retard
a Castell i a la Manxa
és el més greu
de tot
però
realment
a Catalunya
ja cobraven
més tard
que les demés
comunitats autònomes
i ara
des de fa
més d'un any
ja fa
més d'un any
ens estan pagant
el 30%
el dia que toca
i el 70%
restant
al cap de 25 dies
això
suposa
no
però suposa
suposa
que cada mes
300.000 euros
d'interessos
se'n van
per una claveguera
que en podem dir
bancs
per finançar
aquests
70%
de la factura
catalana
de fàrmacs
de fàrmacs
home
jo
francament
això
de llençar
300.000 euros
cada
cada mes
em sembla
molt greu
aquesta retallada
en la despesa farmacèutica
forma part
d'en fi
un pla de retallades
molt més global
que afecta
el conjunt de la sanitat
i que a més
té qüestions pràctiques
on tindrà
de manera immediata
ara s'anuncien
el tancament
dels serveis
nocturns
en alguns
ambulatoris
en alguns centres
d'atenció primària
vostès
com a farmacèutics
troben
encertades
aquestes mesures
per retallar
per retallar diners
bé
jo sé
d'algun
d'algun
centre
d'urgències
nocturn
que estava
sobredimensionat
i que per una
urgència nocturna
quan
d'aquest lloc
concret
que estic parlant
a 8 quilòmetres
hi ha un hospital
per tenir allà
un staff
d'un metge
una infermera
i un salador
tota la nit
amb l'aire condicionat
posat
els llums
encesos
i tota la paradeta
oberta
crec que
això
és malversar
els fons públics
és evident
que si no hi ha
prescriptor
no hi ha d'haver
dispensador
si no hi ha
generador
de prescripcions
amb una urgència
doncs
no cal
que hi hagi
i esclar
ens trobàvem
amb molts poblets
no ho sé
jo fa
uns anys
amb el farmacèutic
de Porrera
li vaig sentir
dir
mira
he estat de guàrdia
dissabte
a la tarda
diumenge
fins dilluns al matí
saps què he venut
amb aquests
tres dies
amb aquestes
36
o les hores
que siguin
dic no
diu
res
o sigui
no m'ha entrat
ningú
a la farmàcia
i
què passa
tota una família
cabrejada
perquè no pot sortir
condicionada
per la feina
un cap de setmana
amb una rendibilitat
nul·la
o sigui
no nul·la
sinó negativa
ja que ha setat
aquest exemple
de guàrdies
tot això no canvia
m'imagino
que les guàrdies
continuen regulades
per tal
que hi hagi
oficines obertes
una part d'hi
pel territori
en diferents horaris
i sobretot
allà on hi ha
un servei
d'urgència nocturn
evidentment
allà hi ha
una farmàcia
de torn
però allà on no hi és
no cal que hi sigui
el que pot passar
senyor Soriol
és que algunes farmàcies
redueixin l'horari d'obertura
ho dic perquè
en els últims anys
havíem assistit també
a que algunes
oficines
sobretot en ciutats
on nuclis
bastant poblats
doncs tenien obert
en fi
un ampli horari
no tancaven al migdia
és possible
que això ara
es torni a reconsiderar?
home
és que
esclar
de les 326 farmàcies
n'hi ha
a Tarragona
n'hi ha Reus
que són farmàcies
que al migdia
doncs tenen
clientela
també
clar
aquesta clientela
no la busquis
no fer
a ciutats
per sota
del vendrell
ja no
perquè
no
no té sentit
possiblement
les de Tarragona
continuïn
mantenint
aquest horari
de 13 hores
però ja van
començar
el cap de setmana
tancar
perquè abans
eren 13 hores
però això
el servei
aquest
es mantindrà
esclar
perquè són
a les ciutats
hi ha molta
hi ha molta
circulació
de persones
després també
s'unifica una mica
les farmàcies
de guàrdia
queda
arreus
per exemple
la farmàcia
de 24 hores
és un referent
per la ciutat
la gent ja no
busca quina farmàcia
estaria de guàrdia
sinó que ja ho sap
acabo
el sector
preocupat
m'imagino
i ara que
en fi
es rependrà
l'activitat
més normal
al setembre
m'imagino
que a nivell
de Tarragona
i a nivell
de Catalunya
ho analitzaran
a veure com
respira
el personal
sí
des de l'obre
ara
començarem
a tenir
reunions
amb
el
Consell
de Col·legis
de Farmacèntires
de Catalunya
i
de veure
si
s'han de prendre
mesures
o què és el que s'ha de fer
i això
perquè
mira
això ho anirem suportant
i anirem tirant endavant
i continuarem donant el servei que donem
serem accessibles
la gent no ha de fer cues
a les farmàcies
poden demanar un consell
se'ls hi dona gratis
et amore
i a més a més
professional
però
ara
ara sí que ja ens han tocat massa
el vora viu
i si sobre
hi hagués algú
que no pagués
ja és una cosa
que
que
que t'ho passaries
molt malament
llavors lamentes
totes aquestes coses
que passen
en aquest país
per exemple
la foralitat
dels
dels
del País Basc
i de Navarra
allà
no hi ha problema
allà
el diner
corre
i flueix
com
com
d'allò
tenen una
financiació
especial
no ho sé
haurem de tirar-nos
el monte
com van fer ells
per mantenir
uns
uns furs
que ni el Franco
va ser capaç
de retirar-los
però tot allò
que els espanyols
són iguals
ante la ley
d'això
res
doncs n'estarem pendents
durant les properes
i mesos
en fi
per veure com analitza
el conjunt del sector
de les oficines de farmacia
aquest tema
sobretot a partir
d'aquestes últimes mesures
les últimes
doncs les que va aprovar
per decret llei
el passat divendres
el Consell de Ministres
Andreu Soriol
president del Col·legi de Farmacèutics
de Tarraona
gràcies per explicar-nos
aquest matí en directe
a Tarraona Ràdio
les repercussions
i els efectes
que això en la pràctica
pot tenir a les oficines
de farmacia
de les nostres comarques
i malgrat tot
en fi
que vagi
que vagi bé
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
en una casa
que sempre m'he trobat
molt a gust
i molt
molt atès
moltes gràcies
adeu-sia bon dia