Jo, jo, veient com tu somrius, veient com tu somrius,
sóc, sóc, la nena que hi vaig ser, el nen que hi vaig ser.
Sí, jo vello pels teus somnis, la por ja no vindrà, i així sabràs que viure és molt bonic.
Cau, cau, mil llàgrimes al mar, tu, tu, mai no em veuràs plorar,
i és que sóc la teva joia, ai, uña el meu dolor, i així jo sé que viure és molt bonic.
Era pel vols dels anys 70 quan Mari Dolce començava a oferir en públic les seves pròpies cançons.
Ho feia acompanyant de l'escenari a Ovidi Montlló, a Mari del Mar Bonet, a Falstervó III o a Guillema de Fac, entre d'altres.
cantava temes catalans i es prodigava bastant per aquí, per casa, per les comarques tarragonines.
Ens consta que el seu primer recital va tenir lloc al Teatre Metropol el 21 de desembre del 69.
És tot això, veritat, Mari Dolce, bon dia.
Bon dia. Veig que estàs molt ben informada.
Internet.
Doncs sí, sí, tot el que has dit és cert.
Vull dir, va ser el primer que vaig fer de molt jove al Teatre Metropol.
Per tant, és una mica la casa emblemàtica, no? L'escenari emblemàtic per tu.
Doncs sí. És un teatre que m'agrada, que trobo que, doncs, molt bons records, potser perquè va ser el primer, doncs, el que vaig actuar.
I ara, doncs, al cap de tots aquests anys, m'agrada tornar-hi a presentar, doncs, el meu darrer treball.
Per això hem convidat la Mari Dolce, ara farem repàs del passat, el present i també el futur.
El futur més immediat, recordeu, és aquest diumenge, serà a les 7 de la tarda, quan la podreu veure al Teatre Metropol presentant La vida és teva, que és el quart treball d'estudi, no?
Exacte, el quart, sí, sí.
Com anem una mica enrere, que fa molt de temps que no t'entrevistem, Mari, Mari Dolce.
Aclarim-lo del nom, no li digueu Mari només, no, que es diu Mari Dolce.
Sí.
Aclarim, aclarim-lo del nom, que Dolce no és un cognom.
No, no és un cognom, és el nom traduït al castellà, el castellà és el dulce nombre de Maria, i traduït al català, doncs, és Mari Dolce.
Els meus cognoms són Ferret i tal.
Sí, sí, sí, sí.
Escolta, anem al començament. Tu recordes, això va ser el primer concert, diem, l'any 69, de no només cantar, sinó composar les teves pròpies cançons.
Sempre és el que has fet. Com se't va acudir això? No ho sé, què et va impulsar?
Mira, és que la música sempre l'he portat de dintre, i ja quan era molt joveneta, ja quan veia una guitarra, el primer que feia és anar a agafar-la i intentar tocar-la,
i bé, fins que vaig aprendre una mica, no? I els primers concerts que vaig fer va ser amb una amiga meva, que es diu Blancaneus, que va fer com un duet, no?
I després ella, doncs, ho va deixar i jo vaig continuar. I llavors jo m'acompanyava amb la meva guitarra i després també vaig portar un noi, que segurament vosaltres el coneixeu,
que va morir fa relativament poc, fa dos anys, que es deia Toni Jovenós. Era un músic, m'acompanyava a fer, o sigui, l'acompanyament de la música,
i així vaig començar, vam començar tots dos a tirar endavant durant bastants anys.
Que era una altra, bé, segur que era una altra època, però vull dir, fer música, fer cançons pròpies als anys 70 i dur-les a escenari,
suposo que era diferent d'avui en dia. Hi havia més coses a explicar, hi havia més llocs, com anava?
Aviam, l'estil de música era diferent, l'estil de cançó era totalment diferent.
Aleshores, doncs, totes aquestes cançons, molt reivindicatives, en l'idioma i en els aferts polítics del moment,
doncs, clar, es portaven també als escenaris, no?
Jo me'n recordo, doncs, d'haver fet algunes cançons més intimistes,
però així portar a l'escenari poemes d'altra gent, musicats per mi, no?
Sempre amb aquest caire o amb aquest toc, com deies tu, reivindicatiu?
D'alguna cosa a dir?
Bé, algunes vegades sí.
Sí, hi havia vegades que sí, perquè, vull dir, potser les circumstàncies del moment també eren més escaients.
Després, a mi m'ha agradat fer una música i una cançó més intimista i, al mateix temps, també popular i alegre,
perquè a mi les músiques alegres m'agraden molt.
Crec que val la pena, tinc de tot, tinc músiques més suaus, tinc músiques més lentes,
tinc músiques més ràpides, amb la seva corresponent lletra, que és el que faig,
al ser cantautora, doncs, faig la lletra i la música.
Exacte.
Per cert, que amb aquesta versió que hem sentit de La vida és vella, no cantaves sola?
No.
Veus, aquesta és una veu masculina.
Sí, doncs mira, ho explicaré.
Aquesta veu que heu sentit és la veu del meu fill,
que en aquesta cançó m'acompanya ell, doncs, també al Metropol,
la gent que vingui, doncs, ens podrà veure tots dos cantant La vida és vella.
La vida és vella, com tots saben, doncs, és una cançó coneguda,
que l'he interpretat molt Noah, però, doncs, sempre l'havia sentit en anglès.
Jo, doncs, em va fer gràcia, aviam, quines traduccions hi havia en català,
per incorporar-la al repertori.
I, sí, vaig posar en contacte amb ella,
i ella mateixa, doncs, em va enviar una e-mail dient que estava traduïda al català per Joan Uller.
Aleshores, doncs, vam agafar, doncs, la traducció i l'hem incorporat.
I res més que això, la música també està feta, o sigui, que en aquest cas no és meva,
és una interpretació.
És l'única, diguéssim, que no és teva,
perquè les altres o veu música o veu lletra.
Sí, sí, tinc un poema de Federic Rola,
que és molt conegut, que és la llengua trossejada.
Aquest poema no és meu, però la música sí.
I després tinc un altre poema, que és d'Olga Xirinacs,
que també la lletra és d'ella, però la música és meva.
Les altres set cançons, que, o sigui, són deu cançons,
les altres set que falten per completar el CD,
són meves, tant en música com en lletra.
Com vas enredar el teu fill?
Perquè t'ajudés, jo crec que t'ho devia, en certa manera t'ho devia, no?
Una mica, sí.
No, és molt bon noi, i ell, doncs, bueno, té la seva feina,
no té res a veure.
No, res a veure amb la música.
No, no, ell és enginyer, és enginyer químic,
però li agrada molt aquest món.
I, bàsicament, el que a ell li agrada és el teatre.
Ell forma part d'un grup d'aquí Tarragona que es diu Teatre Vuit,
i van fent moltes actuacions.
Jo, quan vaig veure la cançó, que podíem fer dues veus,
li vaig dir, noi, aquí m'has d'ajudar.
I me va dir que sí.
I, de fet, ell hi tenia, dic jo, tenia com a certa obligació, en el sentit,
tu devia, això d'ajudar-te, perquè, clar, des dels anys 70,
tu vas fer una parada per qüestions familiars, no?
Sí, bé, vaig optar per quedar-me, doncs, a casa, que es diu, entre cometes,
per poder dedicar-me més a la vida familiar.
Amb ell, que era petit, el meu marit, tant,
cosa que no me n'empenedeixo en absolut, vull dir que estic molt contenta d'haver-ho fet,
però, clar, al cap dels anys, quan ell ja és gran i tot això,
doncs, com que, com he dit abans, el juguet de la música sempre el portava a dintre,
doncs, vaig optar per fer com una segona part, no?
I és aquí on vaig començar fa quatre anys.
Molt bé, fa quatre anys vas reprendre el fil.
Exacte.
amb una tonalitat, per dir-ho així, eh?,
amb una composició diferent d'abans, o sigui,
què hi ha avui en dia de La Mare i Dols d'abans?
Bé, abans, doncs, tal com he dit, anaves amb una guitarra,
amb dues guitarres, i tal.
Ara, doncs, clar, les músiques són més elaborades,
porto un grup musical, porto cinc músics.
Sí, veurem amb cinc músics, tal, de l'escenari.
Sí, sí, bueno, intervé, doncs, el piano, el pianista,
que és el director musical,
després, que es diu Walter, Walter Nebreda,
després està el teclat i vents, que és Pablo Swartzman,
que també és un gran professional,
després està el baixista, que es diu Lazarte,
Sergio Lazarte,
però està el bateria, que es diu Ángel Alonso,
i després està el guitarra acústica, que es diu Artur Nadal.
Com has enredat a tots aquests músics.
Bé, clar, jo m'he m'haigut, després de tants anys,
de dir, ostres, em ve de gust tornar a composar,
tornar a cantar, vinga, aquí truco.
Com ho fas?
Vam fer gestions, que vaig anar fent aquí a Tarragona,
em vaig assabentar, doncs, de les persones que em podien
ajudar en aquest sentit,
i em van dirigir, doncs,
a aquest Walter Nebreda,
que és el director.
A partir d'aquí, doncs, ja va ser una cosa,
doncs, d'anar fent...
Aquuna cosa porta a l'altra, no?
Exacte, vam fer les cançons,
i ells han fet els arrenjaments corresponents,
i clar, vull dir, és molt diferent de fa molts anys, no?
La cosa ha canviat bastant.
Home, clar, perquè només això, d'anar sola,
anar amb cinc músics,
la sonoritat ja és diferent.
És molt diferent, sí, sí, sí.
Perquè tu com t'ho fas, Maria Dols?
Agafes les...
Jo estic de dir Mari.
Digue'l com vulguis.
És que fa un món llarg, Mari Dols.
Digue'l com vulguis.
Escolta, tu composes, tu composes,
i després ells acaben de posar el farcit.
Exacte, jo els dic, mira, fa el bàsic, no?
El bàsic és això.
Aleshores, ells ja comencen, com tu m'ho hauràs dit,
a posar el farcit, és a dir, interclar el piano,
a posar, doncs, si hi ha una mica de ritme en bateria,
en fi, fan unes composicions,
i quan a mi em sembla, doncs, que estan correctes i que estan bé,
doncs, ho tirem endavant i ho gravem.
L'any 79 vas treure, doncs, un disc,
que es deia com tu, Mari Dols.
Sí.
Amb un parell de cançons que ara repeteixes, pot ser?
Sí, doncs, sí, perquè, mira,
una és la cançó dels pagesos.
Sí.
Aquesta cançó la vaig compondre fa bastants anys,
com pots veure,
però, doncs, parla una mica de la problemàtica de la pagesia,
en aquest sentit, que, clar, vull dir,
a vegades sempre paguen el pato aquesta gent, no?
Tot plou, neva, fa...
Quan ha de fer una cosa, en fa l'altra,
se'ls hi ha males collites,
i tampoc considero que n'estan massa recolzats.
Llavors, és un tema que, per desgràcia,
continua existint.
No ha passat el temps, eh?
No, no.
En aquest sentit, no.
És llestimós, però és així.
I la llengua trossejada també torna a aparèixer.
La llengua trossejada és un poema molt maco,
per mi, que ens parla, doncs,
de les dificultats que tenia el català per subsistir aquí.
És una cançó una mica dura, una mica forta,
però, doncs, per mi és un gran poema,
i l'he posat música, i, bueno...
La música de les dues cançons baixes és la mateixa,
el que passa és que, avui en dia, en aquesta nova gravació,
suposo que amb els arranjaments...
Sí, sí, estan diferents.
O sigui, són diferents, hi ha un altre tipus d'arranjaments,
estan, diguéssim, com actualitzades, no?
Perquè, clar, han passat molts anys,
i és molt diferent el que es feia llavors del que es fa ara.
Potser demà va sortir l'any 1980,
va ser un altre treball discogràfic,
i ja ens n'anem cap al 2007,
quan va estreure el So del Temps,
que va ser una mica, doncs, això, la reentrada escena.
A què tal va anar la presentació, també, al Teatre Metropol?
Doncs, molt bé, va anar molt bé.
El teatre estava pràcticament ple.
La gent sembla que els va agradar molt,
pel que m'han dit,
i jo també em vaig sentir molt còmode
i molt contenta de poder fer la presentació d'aquest CD,
doncs, aquí a Tarragona,
amb la meva gent i el meu públic.
Mira, veig en el CD d'abans,
el So del Temps,
perquè la vida és...
La vida és teva.
És teva, no és vella.
Anava a dir, la vida és vella,
dic, no.
No.
Una cosa és la vida és teva,
que és la primera cançó que d'abans té.
I l'altra és la vida és vella.
Vella, que és el...
Que és la que canta, sí.
La vida és teva,
està plena de composicions de la Mari,
i a més totes en català,
però en el So del Temps
vaig veure que vas tornar cantant en anglès,
cantant en francès,
cantant fins i tot en italià.
Si t'adica a quin idioma
o a quin tipus de cantautora,
a quin tipus de cançó t'identifiques més...
Mira, és difícil.
És difícil perquè el meu estil,
podríem dir que és una mica pop,
però doncs dintre d'un estil...
Jo, sincerament,
no et sabria dir a quin tipus de cantautora em sembla.
A qui et mires, però?
Deus tenir, clar, veus referents...
Aviam, jo sempre he mirat les veus molt maques,
com la veu de la Maria del Mar Bonet,
és una excel·lent veu, no?
Hi havia altres cantants, també,
bueno, en un altre sistema està Raimon,
que ara ha tornat,
que també ha tret cançons maques,
Serrat.
Serrat és un dels cantautors més bons,
per mi, que teniu en el país.
Però si tu em dius,
t'assembles en aquest, t'assembles en les altres,
i et diré, doncs no ho sé, no ho sé.
No sé qui m'assembla la gent,
quan m'escolti,
a veure què opini...
A veure què diuen.
A veure què diuen, exacte.
Ara sí que no ho estàs per versions,
poquetes versions en aquest disc,
i bàsicament composicions pròpies.
Quin és el missatge que tindria aquesta vida esteva,
aquest disc?
Bé, el missatge d'aquesta vida esteva
és viure la vida,
aprofitar tots els moments que es puguin,
de l'aquesta,
perquè a vegades sabem que hi ha moments difícils,
hi ha moments que són molt durs.
Jo sempre recomano aquesta cançó
a la gent que pugui viure
i pugui disfrutar de cada moment.
Per això he posat la vida esteva,
la vida és de cadascú de nosaltres
i l'hem d'aprofitar.
A nivell musical hi ha mig temps,
hi ha melodies més lentes o...
Sí, hi ha una mica de tot.
Aquesta cançó, com podeu escoltar,
és una cançó que té una certa...
Escolta, tant que baratero, això, no?
Bé...
Una mica teatral,
jo ja t'hi veig, al Metropó.
Tu ja m'hi veus.
Sí, una mica teatral, no?
Doncs bé, és que,
com t'he dit abans,
les músiques són diferents.
Aquesta és una cançó, doncs,
que és molt alegre,
que dona vida,
perquè la gent la puja...
Després també tinc cançons més intimistes,
com és La mort del poeta,
que és una cançó que vaig dedicar,
que he dedicat al meu avi matern,
que fa molts anys que va morir,
Ernest Casajoana,
i doncs jo me'n recordo,
era un gran escriptor,
un gran poeta,
va guanyar els Jocs Florals,
a França,
jo el recordo de petita,
i després,
quan he estat gran ja,
doncs l'he volgut fer com un petit,
petit homenatge,
i és una de les cançons
que interpreto també,
i que tinc gravades.
Com serà el concert,
diumenge al Metropol?
Tu, 5 músics,
i no sé si has preparat
alguna cosa especial...
Jo,
la meva idea
és aportar,
que la gent escolti
totes aquestes cançons noves
que he fet,
evidentment,
juntament amb altres cançons,
doncs,
perquè clar,
vull dir,
el CD,
només són 10 cançons,
clar,
i el concert d'Urru,
Honor i Quart,
per tant,
agafo cançons,
que ja els he cantat,
però que a mi m'agraden,
i crec que el públic també.
Quin és el hit
de la Mari 2,
la cançó que no pot faltar mai,
aquella cançó de referència,
el títol de referència?
Bé,
jo sempre acabo
amb una cançó
que es diu
Bona nit,
i aquesta cançó
ve a ser com un acomiadament
de la gent,
del públic,
agraint,
doncs,
que hagin vingut
i que espero
que els hi hagi agradat,
per això sempre m'acomiado
amb la cançó
que es diu
Bona nit.
És teva també?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Molt bé.
Qui vindrà
al Metropol?
Hi ha gent,
no sé,
que ja t'ha dit
ell,
a veure,
la Mari Dolce
és una institució
a Tarragona.
Home,
ets una referència.
Bé,
vull dir,
hi ha molta gent
que ha dit
que vol venir,
sí,
hi ha molta gent.
Sí,
que ja estaràs com a casa,
diguéssim,
no només pel fet
que sigui casa,
que sigui el Metropol,
sinó perquè també hi haurà
gent coneguda.
Home,
sí,
jo espero que sí,
hi haurà gent,
bueno,
gent que no conec,
evidentment,
gent que conec,
jo espero que sí,
que la gent els agradi,
que puguem omplir
i pugui anar tot molt bé.
Aquesta proximitat
amb el públic
i aquesta coneixentitat
del públic
fa que estiguis
més tranquil·la,
més nerviosa?
No,
mira,
jo no estic nerviosa
perquè penso
que ofereixo
un producte,
una cosa meva,
senzilla,
sense cap tipus
de pretensió,
l'únic que sempre dic
que jo,
jo penso que
en el públic,
sigui conegut
o no ho sigui,
sempre hi ha d'haver
un respecte.
el públic és el públic,
sempre s'ha d'estar
pendent del públic
i del que els pot agradar,
sigui gent coneguda
o no ho sigui,
o sigui que
jo procuraré
que els agradi
i fer el millor possible.
Quina és la cançó
o el moment especial
dalt de l'escenari,
la cançó especial
que tocaràs
en aquest concert?
Especial per tu,
eh?
Per la gent
que et vingui a veure?
Bé,
abans he dit
que La mort del poeta
és una de les cançons
que incorporo,
que potser són,
podríem dir que
no impacta més
perquè és una cançó
més personal,
és una cançó
més intimista,
és una cançó
que jo li dedico
i en queixos moments
potser sí
que sento
una cosa especial.
Ves enllà
d'aquesta presentació,
diumenge al Teatre Metropol,
què farem amb aquest CD?
On el podem trobar?
Primer on es pot comprar
i després,
no sé si aniràs a actuar
per algun altre lloc presentat?
Sí,
bé,
m'assembla
que es poden comprar
a les botigues
de música
d'aquí a l'Arcis
o d'aquestes botigues
i hi és.
No sé si al cortinglès
també hi és.
No ho sé,
això ho dubto,
però si no hi és
hi hauria de ser,
o sigui que suposo
que em van dir
que sí i tal.
I després,
tinc previst
també fer una presentació
a part dels llocs
que em puguin sortir
si més petits,
a Reus.
A Reus també penso
fer la presentació
d'aquest CD.
Molt bé.
Segurament el dia 26 de febrer,
segurament,
a confirmar.
I després també tinc
un projecte
que és anar
a l'Uz de Gas
de Barcelona,
que ja hi tinc
també data,
per poder portar
totes aquestes cançons
perquè la gent les conegui
i aviam si els agrada.
De fet,
la Mari,
ara que dius això,
vas néixer a Reus,
has viscut molts anys
a Tarragona.
A més,
som iguals, eh?
Sí,
doncs mira,
doncs jo vaig néixer a Reus.
Ets una d'aquestes persones
pont,
que ja n'hi hauria d'haver més.
Tu també dius
cantautora tarragonina
i estic molt contenta de...
Home,
també perquè potser
com que vas de votar
al Metropol...
Exacte,
per mi és Tarragona.
Però clar,
tampoc no puc oblidar
que de fet
on vaig néixer
va ser a Reus.
O sigui que
una mica de cada...
Això de la música germana,
que ja és això.
Doncs,
Mari,
no ho sé,
què ens queda per dir?
Fer un convit a tothom?
Jo,
doncs,
tu ja ho has dit,
a tota la gent
que vulgui venir,
estaré encantada
de poder rebre
i poder explicar,
cantar aquestes cançons
que espero
que els hi agradin.
Aquesta és la meva intenció,
arribar amb ells
i que els hi agradin
totes les cançons.
Per cert,
clar,
quan hi haurà
que la vida és teva
de la Mari Dols,
com va anar la gravació?
Què ho vas fer?
Amb un estudi?
Sí.
Sí, ho feia amb un estudi...
T'ho pregunto perquè a vegades,
ara amb les noves tecnologies,
a vegades hi ha gent
que es tanca a casa
i...
No.
No, no, no,
jo vaig estar...
Sí, no.
Jo vaig estar
en un estudi
a Salou
i allí,
doncs,
faig les gravacions
i després,
bé,
tota la gent
que avui en dia
es fan les mescles
que diuen
i tot això
per polir,
no?
Jo vaig gravar
i llavors aquesta gent
se n'encarreguen,
diguéssim,
d'arrodonir-ho,
per dir-ho d'alguna manera.
Sí, sí, sí.
Que és així.
Però vaja,
jo no,
no m'atreveixo a gravar
ni res,
no sé tu,
que la gent...
i què t'agrada més,
gravar,
o sigui,
la feina d'estudi
o després posar en directe?
Òbviament,
la feina d'estudi
cansa també,
perquè a vegades
has de repetir les cançons,
si no s'ha agafat bé,
si aquí, si allà,
és un procés
una mica més lent.
Ara,
la veritat és que
quan surts al públic
i doncs la teva feina,
la teva obra,
diguéssim,
entre cometes,
a conèixer,
doncs és un dels motius
més bonics,
per mi és un dels moments
més bonics
que em pugui trobar
de cara al públic.
La vida és teva,
així sona el nou quart treball
discogràfic
de la Mari Dols
i aquest retrobament
amb la cançó d'autor
que aquí a Tarragona
en tenim una bona mostra.
Amb la Mari,
escolta,
presentació,
recordeu,
diumenge a les 7,
del Teatre Metropol.
i la t��들이
d'autor