La setmana passada es va donar a conèixer el guanyador del quart Premi d'Investigació a Port de Tarragona,
dotat amb 6.000 euros, i la guanyadora va ser Montserrat Gisbert.
Ella va fer un treball sobre els presos que van construir al port.
I avui la tenim a l'altra banda del fiu telefònic per conversar amb ella,
perquè ens expliqui tots els detalls d'aquesta obra que va guanyar aquest Premi d'Investigació.
Montserrat, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Escolta'm, és un premi sobre els presos que construiran al port,
un treball sobre els presos que van construir al port de Tarragona.
D'on va sorgir la idea d'aquesta investigació que vas començar?
Bé, de fet, quan feia tercera carrera vaig fer un treball sobre la Casa Canals, aquí de Tarragona,
i aleshores vaig conèixer que el rei Carles IV va fer una visita al 1802,
i que va vindre per veure com estaven les obres,
i a partir d'aquí vaig començar a veure un interès, vaig conèixer el tema, no?
I després van fer una visita amb l'assignatura d'Arxivística a l'Arxiu del Port
i ens van donar a conèixer l'existència d'aquests Premis.
I aleshores vaig ficar a mirar-me la documentació
i a partir d'aquí em va agradar el tema i vaig seguir aprenent a este costat.
Perquè estudies o estudiaves història?
Vaig acabar la carrera el lluny passat.
D'història, eh?
Sí.
I què és el que podem trobar?
És a dir, com ha sigut tot aquest procés d'investigació del teu treball, Montse?
Bé, l'estudi es basa en com van arribar els presos a la ciutat,
on se'ls allotja, com eren les instal·lacions on es quedaven,
les instal·lacions on treballaven, on dormien,
on se'ls curava, si es feien mal,
com se'ls mantenia, els accidents que s'anaven donant,
l'altre acte que rebien, el malestar que hi havia entre ells.
i això, doncs, vist des del context en què es donà,
des de finals del segle XVIII a finals del segle XIX.
I, vaja, el treball es titula així, els presos, els grans constructors del port modern de Tarragona.
Què és el que potser t'ha cridat més l'atenció a veure de fer tota aquesta investigació, Montse?
Doncs conèixer tota la història, perquè, veritablement, van ser ells els grans constructors.
Vull dir que van estar, van ser supervisats per capatassos i també hi havia obres especialitzats,
però vull dir, qui va fer la força van ser ells.
Això potser la gent no ho sap, no?, que els presos van ser qui van construir el port de Tarragona.
Tu ho sabies, per exemple, o creus que la gent ho sap, aquesta història la coneix?
Doncs jo ho vaig saber arran de que vaig tindre que fer aquest treball de la Casa Canals
i de posar-me en context, però si no, jo no ho sabia.
Jo no tinc ni idea si la gent ho coneix o no sé.
Però, vaja, potser no era massa conegut, no?, això que els presos eren els constructors del port modern de Tarragona.
A l'hora de fer tota la investigació, Montse, on has hagut d'anar a buscar informació?
On has hagut d'anar a parlar? Amb qui has hagut de parlar?
Doncs, principalment, la documentació és de l'arxiu del port de Tarragona,
però després també he agafat documentació de l'Arxiu Històric Nacional de Madrid,
també de l'arxiu de la Corona d'Aragó, del Centre de Documentació del Museu Marítima de Barcelona
i ja està. Bàsicament és això.
Tu creus que es podria convertir, per exemple, que treballen en un llibre?
Montse, com ho veus?
Sí, tant.
Sí, oi?
Sí, sí.
Hi ha molta documentació i és un tema que crec que és molt important per conèixer la història de Tarragona.
Clar, determina una part de la història molt important i més del port de Tarragona,
que és un gran actiu a la ciutat.
Sí, sí.
I escolta'm, dius que és un treball molt extens.
Creus que ho has explicat tot el que havies d'explicar?
O que encara potser hi ha molta més cosa que es pot explicar sobre el tema?
Bé, la veritat és que quan et poses a investigar poden sortir encara més temes,
perquè vas descobrint coses i vas lligant-ne, també.
Aquesta, la pauta que m'he marcat, doncs, pot portar a desenvolupar-ne altres, també.
Les llibres aquestes sempre es poden desenvolupar més i trobar noves coses.
En tot cas, com dèiem, el treball tractava sobre això, sobre els presos que van construir el port de Tarragona.
Ens en pots donar més detalls, precisament, d'això, Montse, de com va anar tot el procés,
de per què els presos van ser qui van construir el port de Tarragona?
Sí. A veure, es necessitava mà d'obra barata.
I aleshores es va decidir que els presidiaris eren ideals.
I aleshores es dictamina una rei a l'ordre, el juny del 1792.
I on després ja van començar a arribar presos, que van vindre de molts llocs diferents,
com de Cartagena, Barcelona, Ceuta o Saragossa, i el nombre va anar variant.
Durant els anys que van estar, que van ser 92 anys de treball, va anar variant.
Quants anys, dius?
92.
92, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Així, vaja, venien de diversos llocs d'Espanya, com deies, i venien a parar aquí a Tarragona.
I com s'organitzava una miqueta? O quina era exactament la seva funció en el port?
S'organitzaven en tallers.
Havien tallers de ferreteria, fusteria,
i a partir d'aquí, quan arribaven, se'ls deia
tu treballaràs aquí, tu treballaràs allà,
i aleshores ja s'anaven especialitzant en això,
perquè no tenien especialització.
I a partir d'aquí ja...
O sigui, ja entraven a un taller,
i d'aquí ja estàven en aquest,
durant tot el temps que estàvem a les obres.
I no sé, Montse, si fent aquest treball o investigant
per fer aquest treball d'investigació,
has descobert si, per exemple, en altres indrets
també s'utilitzava aquesta fórmula,
que ara era mà d'obra barata,
i per tant no havien de pagar tant com havien de pagar
qualsevol altre treballador.
No sé si en altres llocs també utilitzaven aquesta fórmula
de treballar amb els presos.
Sí, sí.
En aquelles mateixes dates hi ha en altres llocs d'Espanya
que s'utilitza també,
com per exemple a Sevilla.
A Sevilla també es va utilitzar, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, aquest treball realment interessant
per saber que vagi una part de la nostra història,
de la història de la ciutat de Tarragona,
que els presos vinguts d'arreu d'Espanya
van construir el port modern de Tarragona.
Montse, moltíssimes gràcies i felicitats per aquest treball.
Moltes gràcies.
En algun projecte, ara que ja estàs llicenciada,
alguna cosa en ment, alguna cosa al cap o no?
Bé, ara estic estudiant el màster de gestió
del patrimoni cultural, així que també...
I té relació, no?
Estic una mica lligada també en altres coses.
Molt bé, Montse, gràcies.
Sempre hi ha coses a fer.
Sempre hi ha coses a fer.
Sí, sí.
Perfecte, gràcies i bon dia.
Moltes gràcies.
Que vagi bé, del Siau.
Gràcies.