...
...acord l'organització...
...de Genuiditerranéa...
...2017...
...a...
...the ICMD...
...are the pleasure to award the organization...
...of the Mediterranean Game of 2017 to...
Tarragona!
...
Tarragona!
...
...
Eren les 11 del matí i 25 minuts hora d'aquí...
...del passat dissabte 15 d'octubre del 2011.
Segur que una data que passarà a la història de la ciutat...
...i un moment per recordar, amb l'emoció inclosa...
...perque el president del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani...
...no va dir la paraula Tarragona, va obrir un sobre...
...va ensenyar la paraula Tarragona...
...i la nostra companya Teresa Ortega, quan va veure el que va veure...
...i va veure l'explosió d'alegria de la delegació tarragonina...
...va cridar aquella paraula màgica que tots esperàvem, Tarragona.
...un moment segurament que podrem recordar durant molts anys...
...a la nostra ciutat i al nostre país.
Pere Valls, molt bon dia.
Bon dia.
Pere Valls, vicepresident de la candidatura, una de les persones que va impulsar...
...la idea dels Jocs del Mediterrani l'any 99.
Dissabte ho recordava Carles Gossalvez, aquí en el programa espacial de Tarragona Ràdio.
Què va sentir en aquell moment quan va veure el sobre?
Què recorda?
Bueno, que ens vam aixecar tots de la cadira com si tinguéssim una molla, no?
És molt...
A veure, és un moment únic a la vida.
Això no tornarà a passar mai més i poder ser allí...
...i poder, doncs, veure que una idea que tu dius un moment al cap del temps...
...perquè aquestes coses també necessiten temps.
Doncs arriben fins on vam arribar i guanyem.
Doncs tu imagina't, no?
Vull dir, explicava aquí abans d'entrar que eren les 6 del matí i encara no dormia.
Vull dir, perquè això ens poso que deixes anar una mica aquestes coses, no?
Molt content, molt feliç.
I vaig pensar, doncs, en la gent que ens ha ajudat i que ens ha precedit amb el món de l'esport,
que això, que és molta gent i que, bueno, ara tenim una responsabilitat molt gran,
però que ho farem i ho farem bé.
Jo estic convençut.
Jo estava convençut, quan vaig dir l'any 99 que podíem fer els Jocs,
estava creu que si els demanava no ens els donarien.
Jo ho dic de debò.
I que ho farem bé, les dues coses, no?
Això vol dir feina, vol dir que sempre tot surti rodó,
això ja se sap, no?
Però que els farem i els farem bé, estic completament segur.
I seran les millors, també estic segur.
Va trobar falta la paraula Tarragona?
És a dir, home...
Què pensava? La delegació sabia que ensenyaria només el cartell?
No, no, no.
És a dir, el president dels Jocs ho va dir en francès.
I després en anglès.
I després en anglès.
I llavors un sobre gros, l'obra, hi ha un foli doblegat per la meitat,
i al obrir-lo ens ensenya.
I no va dir res.
Això és per la tele, només.
Clar.
Però ho van veure tots, i clar, tots aquests crits són nostres.
I vist des d'aquí, o sentit des d'aquí, des de la ràdio,
no sabíem si els crits eren de Tarragona o d'Alexandria.
Podien ser de qualsevol, no?
Després va ser quan, per tal, quan no vas preguntar,
que esclar, això li ha faltat amb aquest senyor una mica,
però bueno, això suposo que són maneres de fer,
i de fet el va ensenyar i a les fotografies ja ha quedat.
No, no, i va, formarà part de l'anècdota
i d'aquell moment d'emoció i d'impas,
que més milers de persones ho van seguir,
alguns a la Rambla, a l'estat de la candidatura,
a la Rambla Nova,
perquè realment fins que la Teresa Ortega no va dir Tarragona,
realment aquells aplaudiments no sabien
si pertanyien a la delegació tarragonina
o a la delegació d'Alexandria.
I Déu-n'hi-do el resultat, eh?
Tan ajustat, 36-34,
amb el Ramon Quadrat que ens va explicar fil per randa
com havien anat les votacions.
Això era anar agafant sobres i agafant-ne uns que els altres.
Això és anecdòtic, crec jo.
Però sí, evidentment, anava ajustat.
Sabíem que no estava fet,
és que jo la semana passada anàvem dient
que això no està fet.
El que passa és que hi havia com una eufòria,
perquè el projecte es va,
que ho està ben fet,
ens havien dit que era millor que els altres,
però és que a l'hora de votar
la gent vota per altres circumstàncies a vegades.
Els inputs que tenim en una part del Mediterrani
no són els mateixos de l'altra,
amb moltes coses, sí, però amb algunes no.
I aquí es va ajuntar molt
el sentiment, diguem-ne, musulmà, en aquest cas,
que és molt respectable, eh?
No estic ara aquí dient-ho com una crítica.
I també hi va haver gent musulmana, diguem-ne,
d'aquests pius que ens va votar a nosaltres
i gent d'Europa que no ens va votar.
Però això és part del joc, també, no?
I part del joc he de tornar sense els jocs,
si no us ho diguem amb aquestes paraules, no?
Això ja ho sabíem,
però, clar, havíem d'arribar fins a la final,
jugar-la i guanyar-la.
Doncs ja està.
Hem arribat a la final, cosa impensable,
fa bastants mesos o uns quants mesos.
Jugar-la i guanyar-la,
doncs això ha sigut ja el millor que ens podia passar.
La presentació s'havia assajat molt,
perquè ens ho va comentar la Tere Ortega,
per exemple, que es veia que estava molt treballada.
No, portàvem unes setmanes de feina intensíssima.
Les respostes a les possibles preguntes també.
També.
Hem escoltat, per exemple, l'alcalde responent,
el membre del comitè de Síria,
que li preguntava per la situació econòmica i financera, no?
No havíem de dir una paraula que sona gaire bé aquí,
però sí.
El que passa és que, a veure, tothom juga les seves armes
i tothom té les seves raons, no?
I això també s'ha d'entendre
i tothom té les seves il·lusions.
I, bueno, tu imagina't a l'Egipte,
pensant així, doncs,
ara estan com estan,
però potser d'aquí d'altres anys ja estan bé.
Això també els hauria pogut servir per un aparador,
pel turisme i tal.
Però, esclar, nosaltres també el volíem, això.
Nosaltres ara estem en una crisi econòmica
i comptar que d'aquí un any i mig,
un any, abans és més justet, eh?
Doncs hi hagi més feina, hi hagi obres que es facin,
i obre pública,
quan a molts llocs encara n'haurà començat,
doncs, també ens interessava.
Només per aquest cantó.
I pel cantó esportiu, home,
la gent de l'esport a Tarragona,
i potser està malament que ho digui jo, no?
Però moltes vegades hem estat els últims de la fila
en moltes coses.
En l'hora de fer un pavelló,
en l'hora de fer segons quines coses,
el pavelló sempre s'ha fet al final de tot, no?
I ara, doncs, això,
hi donarem la volta
i l'esport es tira de l'economia,
si ha d'enganxar la cultura, si ha d'enganxar el turisme,
i al final la ciutat i el territori,
jo crec que ens sortirà beneficiat
amb el terme positiu de la paraula,
que és que haurem donat un salt endavant molt important,
i és a partir del món de l'esport, no?
I aquí sí que jo reivindico aquest paper, no?
Els terranins i terranines
coneixem especialment la gent de la delegació,
començant evidentment per l'alcalde,
seguint pel president executiu de la candidatura,
Mario Rigau,
els vicepresidents Pere Valls i Salvi Guinart,
però a nivell de Comitè Olímpic Espanyol,
que són unes persones que estan més lluny de nosaltres,
quines persones realment han estat les claus,
segurament més enllà del president,
que segurament ha jugat un paper important,
però segur que al darrere n'hi ha d'altres.
El secretari general, el Víctor Sánchez,
si haguessis vist com es va posar al moment de començar l'exposició,
perquè allò no estava ben organitzat,
i la Teresa Zabel va estar excepcional,
i el president també, i l'alcalde, no cal dir-ho.
I en els treballs previs, de les setmanes i mesos previs?
Molt, molt, molt.
Han estat entregats, si es pot dir la paraula així,
a la candidatura de Tornoles de fa molts mesos,
i ells sabien que també s'hi jugaven molt,
a part del prestigi i aquestes coses,
és que aquí hi ha moltes coses a dir.
És a dir, per una banda, Tarragona,
que és el que convenia fer,
però hi ha altres esdeveniments a Espanya
que pengen del Comitè Olímpic,
com els Jocs del 2020 de Madrid,
que ells saben que han pres una empenta important
pel Comitè Olímpic,
no els Jocs, no la candidatura de Madrid,
això no ho sé,
perquè han guanyat prestigi,
perquè aquests senyors, els mateixos,
han aconseguit això
i han aconseguit treballant.
I jo crec que se'ls ha de felicitar.
Jo només tinc barons d'agraïment,
de debò,
perquè des del primer dia que vam anar a Madrid,
fa quatre anys,
i després les vegades que hi hem tornat
i que ells han vingut i que ens han vist,
és a dir, el grau d'implicació és tal
que semblava que fossin a Tarragona,
heu de dir que així era clar, no?
I, a més a més,
defensant la postura tècnica com el que més,
i, evidentment,
nosaltres hi posàvem el sentiment,
aquí, no?
Però ells defensant la postura com el que més,
com el Consell Superior de Deportes,
que va venir el Javier Rodriozola
i que també va fer una exposició brillant
i que en cap moment...
no hi ha hagut cap sensació de fissura,
ni hi ha hagut sensació ni hi ha sigut,
les dues coses, no?
Com de la Generalitat,
amb el secretari general,
que a la Generalitat hi ha hagut un canvi de govern
i no ha anat a menys, ha anat a més, no?
I llavors vol dir que, a veure,
s'ha entès perfectament el que volem fer,
s'ha entès perfectament que la proposta
és una proposta realista,
i això és molt important,
i de futur, és a dir,
no hi haurà res que després no serveixi aquestes coses
que a algú se'ls impoten en el cap,
en el cap proposant instal·lacions
d'aquestes faròniques,
i no és el cas,
i llavors el que sí que hi ha
és una sensació de que ara
els tarragonins hem de tenir més autoestima,
perquè, a veure,
ens han donat una cosa,
una gent que no ens coneix,
de tot el món, diguem-ne,
de tot el Mediterrani,
i que ens ha cregut el projecte
i ens hem cregut a nosaltres,
la gent de Tarragona,
i ara hem d'estar a l'alçada, no?
I hem de ser més tarragonins,
una miqueta,
agafar no la bandera i passejar,
això no cal,
però sí tenir autoestima
i defensar la ciutat
i defensar un esdeveniment com aquest,
que és una oportunitat
que no es presenta cada dia.
Això només té una comparació,
que és fa uns anys
amb la proclamació del patrimoni mundial, no?
Jo vaig estar parlant amb la Maria Marcela Arturell
moltes vegades d'aquest tema
i dels Jocs,
i el seu assessorament i els seus consells
ens han servit molt, també ho he de dir.
30 de novembre del 2000,
va ser el dia de la declaració de patrimoni mundial,
15 d'octubre del 2011,
el dia de la proclamació de Tarragona
com a seu dels Jocs del Mediterrani.
La casualitat ha volgut
que aquesta designació de Tarragona
arribi just 25 anys després
d'una altra data
que molts catalans se'n recorden.
Avui fa just 25 anys
de la designació de Barcelona
com a seu dels Jocs Olímpics del 92.
D'alguna manera, 25 anys després,
Tarragona pren el relleu
d'aquella candidatura barcelonina.
Dissabte vam parlar
amb l'expresident i exalcalde de Barcelona,
la persona que millor simbolitza
els Jocs Olímpics de Barcelona,
que és l'exalcalde i expresident
de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Saludava en directe també
a l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros.
Aquest era el moment.
Senyor Maragall, molt bon dia.
Bon dia.
El saluda i el pot escoltar
l'alcalde Ballesteros.
Molt bé.
Fèlix.
Ei, què tal?
Hola a tu, felicitats, eh?
Moltíssimes gràcies.
Home, aquí gràcies al Salvador.
Sí, sí.
Ha sigut capaç d'arreglar totes les connexions
perquè ens pogués ser parlablement.
On estàs tu ara?
Jo estic a Mercín,
a l'hotel on s'ha celebrat,
a punt de sortir amb autobús.
Mercín, que com bé saps està a prop del Líban,
per tant a l'altra banda de la Mediterrània.
Ah, tocant al Líban.
Com pots imaginar...
Justament on va estar el Joan Clos
quan estava d'Ambaixador,
que em va trucar vàries vegades d'aquí.
Ah.
I com pots imaginar,
estic en un núvol, clar, en aquest moment.
En un núvol, clar.
Senyor Maragall,
què creu que pots representar per Tarragona
tenir aquests jocs al Mediterrani?
Home, a Tarragona,
última hora,
havia d'haver estat la capital de Catalunya, no?
Tarraco des del punt de vista grec
i des del punt de vista històric, no?
De manera que jo crec que és una mena de
de compensació
o de retorn
que li era absolutament...
que és absolutament mereixut, no?
La capitalitat cultural.
El proper dilluns,
senyor Maragall,
farà just 25 anys
a la designació de Barcelona
com a seu dels Jocs Olímpics del 92.
Quina casualitat, no?
Sí.
Un quart de segle després.
Bueno,
cada 25 anys
en fem una de grossa, no?
Molt bé.
I ara,
i ara,
el Mañesteros.
Molt bé.
No només això,
sinó que el 2017
celebrem conjuntament
els Jocs a Tarragona
i els 25 anys
als Jocs Olímpics de Barcelona.
Ostres,
el 2017.
Va,
que serà un motiu extraordinari
per celebrar-ho conjuntament, no?
I demostrar que aquest país
està...
I demostrar que aquest país
està preparat pel millor, no?
Molt bé.
una brossada.
Senyor Maragall,
només una cosa,
senyor Maragall,
què li recomana,
què li aconsella l'alcalde Ballesteros?
Vostè va viure aquest moment
com a alcalde de Barcelona.
Que sigui tossut!
Que sigui tossut!
Que sigui tossut!
Jo he après molt de tu, Pasqual,
ja ho sap.
Que sigui tossut!
Aquesta era la recomanació
de l'alcalde Maragall a l'alcalde Ballesteros.
S'haurà de ser tossut, no?
I perseverant.
Sí, sí.
Perquè ara comença, de fet, alguna...
Home, ara ve l'hora de la veritat.
Ara ve l'hora de la veritat,
sobretot perquè s'ha de planificar
tot això que està escrit,
tot això que hem dit que volem fer,
doncs ara s'ha de començar a posar
amb xifres al costat,
que també hi són,
però a veure com les fem, no?
Això ara també és parlar molt ràpid, no?
Jo penso que hem de ser tossuts,
però ja ho som tossuts,
també quan volem.
Jo he sigut una mica tossut,
em penso, en aquests anys, no?
Perquè això, si no, no surten les coses.
I em consta que l'alcalde també serà,
serà dum, això, no?
Avui fa 25 anys, deia,
de la celebració de Barcelona,
i avui ho podrem celebrar.
Hi ha un acte convocat aquesta tarda a la seta
a l'Ajuntament de Tarragona.
Creu que Tarragona ho ha de celebrar,
més enllà de l'acte més formal
i més institucional que es faci aquest vespre,
que ho hem de celebrar amb un to festiu?
Jo crec que sí.
Tot i les circumstàncies actuals,
jo crec que s'ha de celebrar
perquè això és un abans i un després.
I no sé què hem de fer, eh?
Jo no sé, no?
Hi ha hagut gent que ha de sortir el seguíssim.
No ho sé, no hi entenc gaire amb això.
Però...
Pel patrimoni de la humanitat de sortir?
Sí, sí.
No sé si s'ha de fer això
o hem de fer un acte, no sé on,
que sigui multitudinari,
però, bueno,
hem de fer-ho amb les possibilitats d'enguany,
no?
Això és d'enguany, no?
Però jo crec que sí.
De fet, la gent ja ho va celebrar d'alguna manera, no?
Però hauríem de fer una,
potser sí, alguna festa,
alguna cosa sota d'agraïment.
Perquè nosaltres...
Jo estic molt a la grita a tothom, no?
Perquè aquí,
pensa que hi ha gent de tota mena,
entitats de tota mena,
la majoria de poblacions del camp de Tarragona,
em van trucar l'altre del Tapollà i tot, no?
Vull dir,
que...
que volen...
que volen el que han volgut els jocs,
que ens han ajudat,
que quan els vam explicar,
perdona, venia en fum, no?
Perquè una idea
que tothom s'hi ha afegit,
pensa que hi ha hagut alcaldes
que abans d'acabar els hi ha d'explicar ja vam tindrem de firmar, no?
Perquè això va anar així, no?
I hi ha hagut ajuntaments que han canviat d'alcalde
i no ha passat res,
al contrari, tothom segueix.
Vol dir que això és una cosa que ha quallat
i que la societat la vol.
Ara ho hem de fer bé
i hem de tocar sempre de peus a terra,
però això ho hem fet des del primer dia.
Ara que ja tenim la seu dels Jocs del Mediterrani,
segurament podem tenir dues referències del passat.
Una, ja l'hem escoltat,
malgrat la diferència,
el volum dels Jocs Olímpics i de la capital de Barcelona,
ja l'hem sentit a través de la veu de l'exalcalde Pasqual Maragall.
Sempre ens quedarà aquella referència
de voler organitzar uns Jocs en petit,
però com els de Barcelona,
els Jocs del 92.
I després tenim una altra referència,
la ciutat d'Almerià,
que va organitzar els Jocs del Mediterrani el 2005.
El seu alcalde també va passar dissabte
pel programa especial de Tarragona Ràdio.
Salutem al señor Luis Rogelio Rodríguez,
alcalde de Almería.
Señor Rodríguez,
buenos días.
Hola, buen día.
Supongo que también contento,
porque Tarragona coge de alguna manera el relevo de Almería.
Sí, sí, evidentemente.
Muy satisfecho,
muy orgulloso por el éxito de Tarragona,
felicitándolos de todo corazón
y felicitando al Ayuntamiento
y a todos los tarragonenses,
porque es un éxito importante
recoger la antorcha que Almería dejó en el 2005.
¿Qué supuso para Almería en aquel momento?
Claro, han pasado muchos años,
pero ¿qué ha supuesto para Almería
celebrar o organizar aquellos Juegos?
Sin duda alguna un revulsivo,
un antes y un después para la ciudad,
fundamentalmente en cuanto a la autoestima
de los almerienses capaces de organizar
los que entonces fueron los mejores Juegos Mediterráneos
de la historia,
así considerados por el Comité Olímpico
y la verdad es que una enorme satisfacción,
una remodelación importante de infraestructuras deportivas,
una remodelación de la ciudad,
nuevas instalaciones,
en definitiva,
pues aprovechamos los Juegos
para relanzar la ciudad.
Me gustaría para acabar,
señor Rodríguez,
que nos diese dos consejos,
uno al Alcalde y al Ayuntamiento en sí
por el trabajo que tendrán que hacer a partir de ahora
y otro a los ciudadanos de Tarragón.
A partir de la experiencia de Almería,
¿qué nos aconsejaría?
Pues fundamentalmente al Ayuntamiento
que sea muy serio a la hora de preparar las infraestructuras
y sobre todo del control del gasto.
El control del gasto.
Nosotros, digamos,
cuando cerramos las cuentas de los Juegos,
cerramos ras con ras.
Eso quiere decir que no debíamos ni un solo euro
cuando terminó toda la competición
y todo el balance final al año siguiente de los Juegos.
Y, en segundo lugar,
a los tarraconenses,
a todos los ciudadanos de Tarragona,
pues que sepan que es una ilusión extraordinaria,
que toda la ciudad tiene que volcarse,
que nadie puede quedarse fuera.
Les paraules de l'alcalde d'Almería,
una part, un fragment de l'entrevista
que va concedir el programa especial de Tarragona Ràdio.
Perquè Almería sí que ha de ser,
també, realment, un referent per Tarragona.
Així ho exposava l'alcalde de la ciutat Andalusa
i, així, de fet,
els membres de la candidatura Pere Valls
vau anar a buscar informació, assessorament
i vau visitar la ciutat al gener del 2008.
Sí, fa quatre anys
i d'aquesta visita hi ha hagut gent d'Almería
que ha estat tenint el nostre projecte.
Ells van venir abans del mes de...
per Nadal del 2007 van venir
i els vam ensenyar la intenció,
perquè llavors encara era així, no?
I ens van dir,
si nosaltres haguéssim tingut tot el que hi ha aquí,
evidentment,
haguéssim fet uns jocs encara molt més bonics.
Encara ho tenia molt recent ell, no?
I, de fet, és veritat.
Almería ha canviat molt,
però ho van haver de fer gairebé tot nou.
I tot nou vol dir tot.
i aquí hi ha molta cosa que ja està feta,
que a més a més serveix,
que en tot cas potser s'haurà de remodelar una mica
perquè encara ens duri més anys,
però no tenim el volum de, diguem-ne,
de despesa o d'inversió que hi ha perquè no cal.
i després tenim una cosa molt important,
un voltant de molts més habitants,
que això, doncs,
fa que hi hagi més èxit i més gent d'entrada que allà, no?
Això són situacions...
Una àrea metropolitana, per dir-ho d'alguna manera,
més potent.
A veure, nosaltres, pensa que en 300 quilòmetres
fas una corba així,
o en 500,
doncs vas des de València fins a Madrid i fins a Bilbao,
i tot això està tres hores, com molt lluny ara, no?
Llavors, pot dir, ells també ho veuen
i més a més, si tires amunt,
el sud de França també el tens a prop.
És a dir, tens un volum d'habitants,
que aquí són molt grans,
amb uns usos de carreteres importants,
i estem una miqueta al centre de moltes coses, no?
I a prop de Barcelona, evidentment, no?
I tot això fa que sigui una candidatura d'entrada
amb un potencial humà al voltant molt gran.
La notícia ha tingut un gran impacte mediàtic
aquest cap de setmana a nivell de tots els mitjans
de Catalunya, de la resta d'Espanya,
en televisions, en ràdios, en premsa escrita,
en el món d'internet i de les xarxes socials,
en fi, l'impacte ha estat brutal.
Què creu que suposa des d'aquest punt de vista
de promoció per a la ciutat?
Un fet que, de fet, comença ara,
perquè, clar, el recorregut comença ara
amb la perspectiva de sis anys.
Sis anys, gairebé.
Una mica menys, sí.
Jo penso que és, ho repeteixo,
és una oportunitat històrica.
Algú va dir, des de l'època
des de l'època dels romans.
Ho va dir l'alcalde.
Em queda molt bé dir això, no?
No ho sé, segurament.
A més, la ciutat de Tarragona
ha passat moltes èpoques fosques
per raons externes.
Estem commemorant els 200 anys del setge.
200 anys després ens arriba una notícia com aquesta,
que jo crec que tothom ha d'estar content,
i ho hem de saber aprofitar.
Això està clar, no?
I no només la gent de l'esport.
Això, jo ho repeteixo molt,
perquè aquí s'ha d'enganxar,
evidentment, l'economia,
perquè es tirarà amb el carro,
però hi ha dues àrees que jo crec que són,
també, que els hem d'incorporar de tal manera
que sigui seu també,
que és el turisme i la cultura,
el patrimoni, per una banda, i la cultura,
tot plegat, no?
És a dir, hem de ser capaços
de donar a conèixer la ciutat de Tarragona al món,
no només per l'esport,
pel patrimoni,
potser ja és conegut a molts llocs,
però per la cultura que es fa a Tarragona
i per tot el que la gent de Tarragona produeix.
I aquí hi poso fotografia, hi poso teatre,
hi poso música, hi poso dansa, hi poso tot,
tot el que tu vulguis,
que ens ha de...
Hem de despertar consciències, inclús, eh?
Vull dir, sacsejar una mica la situació,
i llavors jo estic segur que d'aquí 6 anys,
d'aquí 10 anys,
si en tornem a parlar un dia,
segur que si som capaços de fer això,
que a Tarragona haurà fet un canvi
i un salt qualitatiu,
que no serà la mateixa que hi ha hagut fins ara.
Això és un bon abans i un després,
si ho sabem fer anar bé.
Dissabte, com deia el periodista Carles Gossalves,
em recordava aquí davant dels micròfons
de Tarragona Ràdio,
que Pere Valls li havia dit una tarda d'hivern
al nou estadi,
a les graderies del nou estadi del Nàstic
de l'any 99,
li havia explicat,
li havia expressat aquesta idea
d'organitzar els Jocs al Mediterrani.
Han passat 12 anys,
ara en tenim gairebé 6 per davant.
Pere Valls ha jugat un paper molt important
en aquesta candidatura.
Quin paper li agradaria jugar ara?
El mateix que ara.
Poder ser-hi,
per mi és molt important,
i espero ser protagonista també,
això ara és un parlar aquí,
i espero poder estar a la inauguració,
com que suposo que la majoria de gent
que ens escolta,
posi ser-hi realment,
ser-hi el mig,
perquè, bueno,
jo no és perquè m'ho hagi pensat,
perquè això,
sinó senzillament perquè la gent de l'esport
hem de ser al davant d'aquestes coses,
i a més a més hem de fer,
hem de treballar des d'allà
per l'endemà,
això no n'hem parlat gaire,
però l'endemà dels Jocs,
com gestionem tot el que tenim
i què queda,
el llegat dels Jocs,
perquè no són les instal·lacions,
qui les ha de gestionar i de quina manera,
però jo crec que hauríem d'anar un pas més enllà
i introduir-hi la URB pel mig,
introduir-hi el coneixement,
introduir-hi la investigació,
introduir-hi...
És a dir, que Tarragona fos un punt de referència
del món de l'esport internacional,
i això jo crec que,
si ens hi posem,
també ho podem fer.
Hi ha hagut algunes converses,
molt primeres, eh?
perquè ara, doncs,
amb l'excusa del 2017,
també siguem un referent acadèmic
i del món científic de l'esport.
I això,
jo crec que també és el que pot quedar
i al cap dels anys,
i és el que ens pot donar aquest plus de qualitat
que, doncs,
amb les instal·lacions que tinguem,
doncs,
potser cada dos o tres anys
es pot fer algun esdeveniment esportiu internacional
o important,
però, sobretot,
que tinguem...
És a dir,
que hi hagi unes arrels,
que això faci unes arrels
que siguin per sempre.
Si pensem en l'endemà dels Jocs del 2017
i en els equipaments que quedaran per la ciutat,
hauran de ser una referència
al que d'una banda passat a Almeria
amb els Jocs del 2005
o el que va passar en el seu moment a Barcelona
amb els Jocs del 92?
Sí, clar.
Vull dir,
les instal·lacions esportives que es facin
i les que hi ha,
les hauran de gestionar.
I haurem de tindre gent de Tarragona
preparada per gestionar,
no només com ara,
sinó per fer més coses.
I haurem de decidir algunes instal·lacions
si les són gestionades per l'Ajuntament
o algunes són gestionades externes.
I això,
hi ha mil maneres
i totes són bones.
I ara,
és que clar,
n'hem de treure un profit econòmic,
social i esportiu,
després de tot això.
Comença, de fet,
una nova etapa
després de la designació
del passat dissabte 15 d'octubre.
Avui, el 2017,
formarà bona part
de la programació del matí de Tarragona Ràdio.
Ara, de seguida,
anirem a l'Ajuntament de Tarragona
on hi ha prevista una compareixença
de l'alcalde Josep Félix Ballesteros.
Pere Valls,
vicepresident de la candidatura,
una de les persones
que va pensar
ja fa 12 anys
en la idea dels Jocs del Mediterrani.
Moltes gràcies
i felicitats per la part que li pertoca.
Jo només voldria agrair als clubs,
a les escoles,
a les escoles esportives,
tota aquesta gent,
els pares
que cada cap de setmana
tomben fent esport a la canalla,
que això és el futur dels Jocs, també.
de l'Ajuntament de Tarragona Ràdio,
de l'Ajuntament de Tarragona Ràdio,
de l'Ajuntament de Tarragona Ràdio.
L'Ajuntament de Tarragona Ràdio
La 10 del matí pràcticament 38 minuts.
Com dèiem avui, el 2017,
és el gran protagonista del matí de Tarragona Ràdio.
Amb la seu ja assegurada,
amb la designació del passat dissabte,
Ara busquem més punts d'informació a l'Ajuntament de Tarragona,
on aquest matí i a aquesta hora arrenca,
comença una compareixença de l'alcalde Josep Félix Ballesteros.
Tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Laura Casas.
Laura, bon dia.
Hola, Ricard, molt bon dia.
Està a punt de començar aquesta roda de premsa de valoració
per part de l'alcalde Josep Félix Ballesteros.
Ara mateix ha arribat, ha entrat aquí a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona i està saludant alguns ciutadans
que també han volgut participar en aquest acte, en aquesta roda de premsa,
com dèiem, la primera que fa l'alcalde després de conèixer
aquest resultat de l'Assemblea de Mercin a Turquia.
L'alcalde que farà, com dèiem, una valoració després de conèixer
que Tarragona serà finalment la seu dels Jocs del Mediterrani del 2017.
Ara sí, deixem ja amb la intervenció de l'alcalde Josep Félix Ballesteros.
És possible que alguns de vostès no el coneguin.
allà hi ha el senyor Donato, que és un dels grans esportistes
que ha tingut aquesta ciutat i que és un dels que, des del principi,
ens ha donat molt de suport, ens ha ajudat moltíssim també
en aquesta trajectòria internacional i en qui vull agrair primer
que estigui aquí i que, per cert, he vist que feies un anunci,
que sorties amb un anunci... no sé quin anunci he vist que sorties.
en fi.
És que m'ha semblat veure-te amb un anunci de televisió.
No és possible? No.
Sí, és que és un anunci de contacte amb un anunci de televisió.
Ah, això.
doncs moltes gràcies per estar aquí i gràcies pel teu suport.
el que més content estic és que passaràs a la història de Tarragona
per haver aconseguit aquests jocs del Mediterrani.
Això és les gràcies que et dono jo a tu.
Bé, en tot cas, gràcies, de veritat, i, bueno, se'ns ha girat fenya, eh,
d'aquí al 2017.
Bé, volia començar recordant una cosa que m'acaba de dir ara
mentre preparàvem una mica aquesta roda de premsa de Mario Regau,
que és que ara fa aquestes últimes hores ha fet també no només avui 25 anys
de la nominació de Barcelona com a ciutat olímpica,
sinó 60 anys de la concessió dels Jocs Mediterranis a Barcelona.
O sigui, també coincideix, ha coincidit aquests dies que fa 60 anys d'aquesta concessió.
He de dir que ha tingut cartes de felicitació i d'agraïment de tothom,
de Moncloa, del president Artur Mas, del conseller de Cultura,
directament amb una conversa telefònica molt entranyable,
de molts alcaldes, de molts, molts, molts, molts alcaldes,
de totes les subseus i de les quatre capitals de Catalunya,
de Barcelona, de Girona.
El de Girona, a més a més, va ser el primer,
estàvem allà mercint els molts poquets minuts,
em va trucar posant-se a la nostra disposició
i dient que en tenien aquesta alegria de Tarragona
com una alegria de Catalunya.
Això també és molt important en aquests moments que ens toca viure.
Vull agrair també i felicitar de tot cor
el treball que heu fet els mitjans de comunicació.
Crec que seria injust si la primera felicitació i agraïment
no fos per a vosaltres.
Moltes gràcies, de veritat.
Veure aquests caps de setmana els desplegaments que heu fet,
els estres que heu fet, els esforços que heu fet,
la passió que heu posat,
fins i tot en algun moment la crítica en alguns aspectes que heu posat
em fa estar més emocionat encara.
I realment, en fi, si us hagués de posar una nota,
sabeu que soc profe i tinc tendència a posar notes,
menys a mi mateix us hagués posat un 9,9 sobre 10,
perquè el Déu no existeix.
Bé, ja els tenim aquí, els tenim a casa,
i els tenim a casa i són de tots.
I jo crec que aquesta és la millor expressió
del que es va viure ara fa unes hores a Marcín, a Turquia,
a l'altre extrem de la Mediterrània,
a prop de la frontera amb Síria i amb Líban.
els tenim aquí i són de tots,
els tenim aquí i són per tots.
Aquesta seria la gran definició d'aquests jocs mediterranis.
Són una gran oportunitat,
una gran oportunitat que ens arriba en un moment difícil
i pot ser estrany fins i tot per a algú.
Jo ja he sentit algun comentari
i fins i tot amb alguna entrevista ha sortit.
Alcalde, vostè creu que en aquests moments
s'han de fer despeses com aquesta?
Home, s'ha d'entendre primer
que quan es va decidir
que engegàvem aquesta meravellosa aventura
no hi havia aquest context econòmic.
Va ser fa quatre anys i mig,
aproximadament, ni quan es va concebre,
que fa més de vuit.
Per tant, es va concebre en un moment
que era radicalment diferent de l'actual.
Però molts de vostès,
molts de vosaltres sou periodistes esportius
i seria molt injust pensar en l'esport
només com una despesa superflua.
L'esport és inversió també.
L'esport és inversió en moltes coses.
Inversió econòmica pura i dura,
amb obres, amb equipaments, amb serveis.
Inversió en futur.
Els nostres nens i nenes,
jo he vist aquests dies que s'il·lusionaven
per poder estar en els estadis
quan es facin els Jocs al Mediterrani
i segur que alguns nens i nenes
que ara estan il·lusionats
estan, a més a més, il·lusionats
per poder participar també com a atletes.
Per tant, és inversió en futur
i és inversió també amb notorietat,
amb autoestima i amb projecció de ciutat.
Per tant, tots aquells que són d'altres sectors econòmics,
comerç, turisme,
també es veuen beneficiats d'això.
Seran,
estic convençut,
no ho dic amb presumpció
o amb falsa prepotència,
seran els millors jocs de la història
del Mediterrani.
Per què ho dic?
Ho dic perquè ens hem preparat molt bé,
perquè nosaltres no hem fet el que hem fet altres,
que és agafar una gran empresa
i encarregar-li un projecte virtual.
Nosaltres hem partit d'una realitat,
que són els nostres pobles i ciutats,
amb els seus equipaments,
que han estat avaluats
i han estat visitats lliurement
per tots els comitès
que han volgut fer-ho.
I només Tarragona ha fet això.
Només Tarragona ha obert les seves portes
a tots els comitès
que ens han volgut visitar
i ens han visitat uns quants.
I tots,
inclús la delegació egípcia,
que és veritat que ens ho va dir
després de la concessió,
però tots ens van dir
que era el millor dossier
que havíem vist.
Perquè no hi havia cap aspecte,
cap ni un,
que quedés a la improvisació.
Cap ni un.
El preveiem tot.
I a més a més,
era un projecte econòmicament sostenible
i amb un llegat important per a la ciutat.
Què vol dir això del llegat?
El llegat és el que queda després.
No ens plantegem fer
un estadi,
per dir una barbaritat,
un estadi atlètic
de 80.000 persones
que estaria fora de tota mida
i que no podrien mantenir
i que al final seria una despesa inassumible.
Ens proposem fer equipaments
ajustats al nostre temany
i a la nostra dimensió
i que després, a més a més,
es puguin mantenir econòmicament,
que es puguin mantenir també
a nivell d'activitat
i que serveixin el que volem,
que és que els nostres clubs,
els nostres joves,
els nostres grans,
tinguin els millors equipaments esportius,
si és possible.
I a més a més,
allò que podria ser
més complicat
de mantenir econòmicament,
que és la vila mediterrània,
la fem amb un projecte
d'acord amb la iniciativa privada.
Com ja sabeu,
aquest és un dels equipaments,
seria,
si fos un equipament fet
per a l'àdia públic,
seria un dels equipaments menys cars.
Per tant,
ho fan privats
i ho posen a disposició dels jocs
i després els venen
com a habitatges
de protecció social
o de promoció social.
Per tant,
són uns jocs
austers,
els millors de la història
estic absolutament convençut,
estic absolutament convençut
i que deixaran
un llegat importantíssim
a la ciutat de Tarragona.
L'impacte econòmic,
ja hem parlat de xifres,
si voleu després
les podem repetir,
no les tornaré a repetir,
aquests mil milions d'euros
d'impacte directe i indirecte
va ser el que va succeir a Almeria,
per tant,
no estem parlant d'una xifra
d'aquelles que sonen molt bé,
va ser el que va succeir a Almeria
i ara hauríem de dir
que l'impacte seria superior
perquè han passat set anys
i passaran dotze
quan es realitzin els jocs.
Però volem ser prudents
perquè és veritat
que el moment econòmic actual
no és el moment del 2005.
Per tant,
l'impacte econòmic
seria aproximadament aquest.
Els jocs,
anava a dir,
ens permetran visualitzar-nos
en el món,
ja ens han permès
visualitzar-nos en el món.
Quan a mi em van dir
el dissabte a migdia,
està passant alguna cosa,
s'acopla alguna cosa,
quan em van dir dissabte a migdia
que en Twitter,
com es diu això,
que no ho sé com es diu això,
érem hashtag,
érem el número dos del món,
els segons del món
i els primers a Espanya,
ja estàvem promocionant
o augmentant de manera important
la notorietat de la nostra ciutat.
Però és que ja ho he vist tots.
Aquests dies hem entrat en directe
amb totes les emillores de ràdio d'aquí,
ara acabo d'estar en directe amb RAC1,
hem estat, en fi,
a les ràdios més insospitades,
el Marca, Inter Economia,
tothom en directe,
tothom il·lusionat,
tothom pensant que aquest era un projecte,
algú deu estar fent alguna cosa,
no massa bé,
perquè et xiula, no?
Se sent bé, però?
Entra el xiulet, no?
A veure si organitzarem els millors llocs
i no podrem ser capaços d'organitzar
la millor roda de premsa.
Ara, se sent?
Però, a més a més,
a més a més,
mireu,
ens arriba en un moment
que és especialment important.
D'aquí a poc,
per les notícies que tenim,
i estic segur que succeirà,
la Unió Europea
decidirà que el corredor mediterrani
és prioritari.
Això també és molt important
pels llocs del mediterrani.
és importantíssim
pels llocs del mediterrani.
La Unió Europea
haurà fet,
haurà pres aquesta decisió,
pel que van dir ahir
del Ministeri de Foment,
haurà pres aquesta decisió
atenent les peticions
de molta gent,
però també de Tarragona,
i especialment, diria, de Tarragona.
La ciutat
ha d'aprofitar
aquest moment d'autoestima
no per tenir
una falsa eufòria
i després una depressió,
sinó per creure's
que realment
som
una ciutat
i un territori
que té unes potencialitats
extraordinàries de futur,
però ja de present.
Mireu,
som l'única ciutat
i l'únic territori
que tenim tres nominacions
de patrimoni
de l'UNESCO.
Tres.
Dieta Mediterrània,
Peix Blau,
Romesco,
Castells
i patrimoni romà.
I patrimoni romà.
poques ciutats,
no a la Mediterrània,
altres indrets
poden dir això.
I aquests són tres elements
de promoció
fonamentals.
Els jocs al Mediterrani,
evidentment,
també.
El corredor del Mediterrani,
què vindrà?
Però és que ens han arribat
grans superfícies comercials
que ens han posat
al nivell
de les millors ciutats
d'aquest país,
també,
de Catalunya i de l'Estat.
I estan picant a la porta
altres.
Per tant,
és un moment
perquè
tinguem l'autoestima alta,
però no una falsa eufòria
ni un cofoïsme buit.
Hem de ser conscients
que la situació és difícil,
que hi ha gent que està patint,
que hi ha gent que necessita
el suport
de les institucions públiques,
que hi ha gent
que necessita oportunitats,
que hi ha atur,
però que tenim
tots els ingredients
per en sortir molt bé
d'aquesta situació.
Agraïments.
En el capítol d'agraïments,
doncs, òbviament,
un enorme apartat d'agraïment
al Màrio Regau
i a tot el seu equip
han fet una feina extraordinària,
brutal,
brutal,
amb menys recursos
que cap altra de les candidatures.
I això s'ha de dir, també.
Ja hem estat austers,
també,
amb això.
Quan veiem el desplegament
que feien els
d'Alexandria
i molts de vosaltres
ho veu veure,
pensàvem,
Déu n'hi do,
amb aquella empresa alemanya,
set tios alemanys,
amb una senyora
espectacular,
muntant tot i nosaltres allò a base de...
posar tots plegats,
inclús les ampolles d'oli i de vi,
damunt la taula.
agraïments també a tots els grups municipals d'aquest Ajuntament.
a tots els grups municipals d'aquest Ajuntament.
I van ser presents els que van voler, evidentment,
i, per tant,
agraïment també.
Agraïment a totes les institucions.
Vam tenir amb nosaltres
l'administració de l'Estat,
vam tenir la Generalitat de Catalunya,
vam tenir diputats
i diputades
i senadors i senadores
relacionades amb el món de l'esport
de tots els grups polítics
que van estar amb nosaltres,
o presents físicament allà
o donant-nos suport.
Agraïments infinits
a tots els pobles i ciutats
que ens han fet costat
amb aquesta meravellosa aventura,
als clubs
que també hi han cregut,
a les federacions,
a la Diputació de Tarragona,
que des del primer moment també,
amb el seu president,
i he de dir que no va ser president a Marcín
per un tema familiar,
per tant,
ho he de dir així,
perquè, tot i que estava representada
pel senyor Bellbé,
en tant que vicepresident de la Diputació,
ell ja havia reservat els bitllets
però per un tema privat
no va poder ser amb nosaltres,
la Diputació de Tarragona
és de les que sempre ha estat
des del primer minut amb nosaltres
i, com no,
el Comitè Olímpic Espanyol.
El Comitè Olímpic Espanyol
ha fet una feia
absolutament impagable
des del primer moment.
Des del primer moment.
Tots i cadascun
dels treballadors
i càrrecs directius
del Comitè Olímpic Espanyol.
S'han multiplicat per mil.
Ens han acompanyat
amb totes les visites
que han fet membres
dels comitès a Tarragona
i les que han fet a l'estranger.
Han fet servir la seva influència,
la seva capacitat de persuasió.
En un moment, fa quatre anys
i ara,
en què també tenien el repte
d'una gran candidatura
que era Madrid 2016-2020.
Podien haver dit
escolteu-ho,
això és un...
Tarragona és un tema
no diré que menor
però sí,
no tan important com els jocs
i mira,
nosaltres posem tots els esforços
a jugar a favor de Madrid
o el que sigui.
No, no.
en cap moment han deixat
d'acompanyar-nos,
de treballar amb nosaltres,
d'orientar els nostres dossiers,
d'orientar la nostra política comunicativa,
de contactar i fer servir
les seves influències
i especialment he de recordar
dues persones.
La primera,
òbviament el president actual
del Comitè Olímpic Espanyol,
Alejandro Blanco,
que el tindrem aquesta tarda aquí,
que ha suspès una activitat
a Barcelona
per poder estar a l'acte institucional
d'agraïment que farem aquesta tarda
a les 7 de la tarda,
m'han dit que els de Cultura,
que amb una tronada,
com toca amb l'ambient tarragoní,
no sé si amb l'emparito Roca,
com vam arribar amb l'autobús,
però amb la tronada segur,
i amb una persona
que no està avui entre nosaltres
però que segur que està disfrutant molt,
que és en Joan Antoni Samarang,
pare,
el fill també treballant molt amb nosaltres,
que és membre del Comitè Internacional,
però en Joan Antoni Samarang,
des de també el primer minut,
que el vam anar a veure,
recordo allà dalt,
a les instal·lacions de la Fundació de la Caixa,
ens va animar a tirar endavant aquest projecte,
i ens va animar a tirar endavant aquest projecte,
tot i que ja estava en un estat de salut delicadet,
ens va voler rebre,
va voler estar amb nosaltres,
i ens van donar 3 o 4 consells,
que van ser claus també,
en fi,
en algun moment suposo que es podran acabar d'explicar,
un d'ells el llegat,
no feu obres faraòniques,
no feu obres faraòniques,
és a dir,
les obres que es facin han de ser obres ajustades
a la dimensió d'una ciutat
que les pugui mantenir i explotar,
i especialment també per la proximitat amb mi,
el president,
expresident de la Generalitat,
Pasqual Maragall,
que em va donar un consell ara,
i fa uns quants anys,
que era la tossuderia,
cal ser tossut,
si tu ets un objectiu,
cal treballar-lo,
i així ho hem fet,
i hem tingut molts alts i baixos,
i hem tingut molts ensurts,
i hem tingut moments de dir,
escolta'm, això ens ultrapassa,
no tindrem capacitat ni humana ni de recursos,
i malgrat tot hem anat aguantant,
hem anat aguantant,
i finalment ha sortit,
i ha sortit, crec,
de la millor manera possible,
competint amb una extraordinària competidora.
Quan vam fer la roda de premsa aquí abans de marxar,
recordo que us deia,
i ho miràveu encara d'incredulitat,
us deia,
serà una batalla complicada,
no està fet,
i aquí ho miràvem amb ulls de racionalitat,
diguéssim, europea,
no pot ser que una ciutat,
a l'Extendria,
amb un país que té inestabilitat política,
que té la situació que té,
ens pugui presentar a batalla,
això no pot ser Tarragona,
és que guanyarà de carrer,
que nosaltres sabíem més o menys,
tots els impuls no els tens,
però sabíem que la competició era dura,
havíem detectat per on podien anar els vots,
estàvem,
ho he de reconèixer ara,
bastant acollonidets,
i això quan ho graveu,
tracteu-lo amb carinyo,
bastant acollonidets,
perquè el vot àrab és un vot molt potent,
i a més s'entén,
i a més s'entén,
i hem fet una fenya de cirurgia,
d'influir en una part d'aquest vot,
ara per si ens fallava
algun dels altres vots,
com efectivament ens van fallar,
concretament dos.
Per tant,
inclús aquesta jugada,
aquesta jugada darreres setmanes,
que algun dia hem de calcular els quilòmetres,
perquè sabem els quilòmetres que vam fer
l'últim cap de setmana,
però no els que vam fer les dues setmanes anteriors,
hauríem de posar-ho en algun llibre d'aquests
de memòries,
els quilòmetres i les hores d'avió,
i els sopars estranys,
i ja...
Van menjar una paella a peu dret en un jardí,
recordo,
feta per un tunací,
a més a més.
En fi,
sabíem que era molt difícil,
que ho teníem molt difícil,
perquè Alexandria havia posat tot en joc,
tot en joc,
el seu govern,
les seves relacions
amb el món àrab en general,
i el món àrab va,
com perfectament sabeu,
perquè sabeu geografia,
des del Marroc fins a Bòsnia.
Evidentment, Grècia no ho és,
però perquè veieu la dimensió
del que és la influència del món àrab,
o islàmic,
dieu-li com vulgueu,
i nosaltres havíem de trencar.
França no,
ja ens havia anunciat
que no ens votava.
França ja ens havia anunciat
que no ens votava.
A Mònaco el vam treballar
intensament a última hora,
i no tenim en aquest moment cert
si ens va fallar o no ens va fallar,
pel que la cara de Mario sembla que sí.
Semblava que els Balcans
els teníem un any més amb nosaltres,
són alguns dels que ens van fallar,
i que havíem de comptar,
que havíem de substituir per altres.
Ens van sortir amics
molt, molt, molt
valuosos pel camí.
Els italians, per exemple.
Els italians
van donar-nos suport
i van explicar
que ens donaven suport
i ens van treballar
alguns suports.
ens van sortir
amics imprevistos
com els turcs,
per exemple.
Per cert,
volia portar avui el rosari
que em va regalar
l'alcalde de Marcín,
però me l'he deixat.
És d'aquelles coses
que al final
l'alcalde de Marcín
va tenir un detall
molt bonic
que és regalar-me un rosari,
desitjar-me
el millor
i demanar-me
en relacions,
no a mi, evidentment,
sinó a la ciutat
i segurament demà
ens veurem
perquè ell està per aquí
a Barcelona
i iniciarem
no sé si exactament
un agermanament
però almenys
un acostament
perquè és que a més a més
no hem descobert,
ja sabíem,
però amb Marcín
tenim moltes coses
en comú.
Està al costat de Tarsos,
que és la ciutat
on va néixer
Sant Pau,
va predicar Sant Pau
i molt a prop
molt, molt, molt a prop
de Cònia
o Icònia
per nosaltres
que és on va néixer
Santa Tecla
i miraves els prospectes
que donaven
i Sant Pau
i Santa Tecla
ocupaven
gairebé el 40%
dels prospectes turístics
que tenien,
per tant,
hem descobert
que tenim
molt més en comú
que el Mediterrani
i que uns jocs mediterranis
i, bueno,
però és una d'aquelles coses
que descobreixes
que és molt bonica
de descobrir
i important
d'aprofundir.
Són les paraules
de l'alcalde Ballesteros
que estem escoltant
en directe
aquest matí
de Tarragona Ràdio,
en directe
des del Saló d'Actes
de l'Ajuntament
donant explicacions
de la designació
de Tarragona
com a seu
dels Jocs
del Mediterrani.
Són les 11 del matí
i dos minuts,
seguim endavant
amb aquesta compareixença
de l'alcalde
que us fem arribar
gràcies
al servei tècnic
de Joan Maria Bertran
i també
amb la nostra companya
d'informatius
Laura Casas.
És la veu
de l'alcalde
en directe.
Disfressats
en el sopar
a recepció
que vam donar
la nit anterior
i que ens consta
que es van fer
moltes fotos
amb moltíssima gent.
Doncs fins aquí
el que us volíem comentar,
coses que vulgueu preguntar.
I ara arriba
el torn de preguntes
com podem escoltar.
Veurem quines són
les preguntes
que plantegen
i les respostes
de l'alcalde.
Garantit,
sobretot després,
tenint en compte
les eleccions del novembre.
Què passarà
després del Vinena?
Sí,
doncs està bé
que facis aquesta pregunta
perquè és la mateixa
que em van fer
en francès
a l'assemblea
i que amb un francès
macarrònic
vaig poder respondre
i crec que es va entendre
bastant bé.
Fins i tot diria
que avui estic més tranquil
que quan vaig fer
aquesta resposta
a l'assemblea
del Comitè Internacional
mireu,
qui ens ha d'ajudar
amb el finançament?
La Generalitat de Catalunya.
El president Mas,
no un conseller,
un director general
o el portaveu,
el president Mas
ja va fer un comunicat
als pocs minuts
de suport explícit
i dient
que no faltarà
el suport
en tots els àmbits.
A més a més,
ens ho han confirmat
també
per telèfon.
per tant,
la Generalitat de Catalunya
no ens fallarà,
la Diputació
òbviament tampoc,
tenim el seu compromís
i ha anat
a més a més
pagant
el conveni
que teníem en marxa
i per part
del Govern de l'Estat,
del Govern Central,
no pateixo gens.
Primer,
perquè hi ha un acord
de Consell de Ministres,
primer,
perquè hi ha
aquest acord
que és fonamental
i era...
És a dir,
sense aquest acord
de Consell de Ministres
nosaltres no hauríem
pogut anar
a presentar garanties financeres
en els comitès internacionals,
no?
Per tant,
hauríem estat descartats.
Com va passar a Rijeka,
Croàcia?
Rijeka,
Croàcia,
l'Estat
no va donar
les garanties financeres
i va quedar apartada.
A Tarragona
no li ha passat això.
Després,
perquè tant
el Congrés dels Diputats
com el Senat,
per unanimitat
de tots els grups polítics,
per tant,
del Partit Popular
també,
va donar suport
a Tarragona
en un acte
molt bonic
que es va fer
amb les dues cambres
i sabem,
perquè també va succeir així,
que la gent
del Partit Popular,
no només a Tarragona,
que ja ho donen per suposat,
que allà al fons
hi ha el Jou
que ens ha acompanyat
a Mercín també,
hi ha el màxim interès
i el màxim esforç
perquè Tarragona
se'n surti bé
d'aquesta història.
per tant,
ens acompanyava
una senadora
del Partit Popular,
a més a més,
una gran
judoca,
és?
judoca,
eh?
Miriam Blasco
i no tenim
cap mena de dubte
que el govern
que surti
del 20 de novembre
estarà en Tarragona,
no tenim cap mena
de dubte.
i després
l'esponsorització
privada
necessària,
necessària,
doncs mireu,
si en moments
en què
era una aposta
només
de futur
incert
apostar
per Tarragona
hem tingut
el 80%
del
del suport
de la iniciativa
privada,
imagineu-vos ara
que el Consell
de Ministres
va declarar
que hi havia
anys fiscals,
és a dir,
que tota aquesta
aportació
que facin
les empreses
privades
a l'organització
serà directament
deduïble
de l'impost
de societats.
Per tant,
no tenim dubtes
ni pel que fa
al suport
institucional públic
ni pel que fa
al suport
de les empreses
privades
que esponsoritzaran
l'organització
i alguns aspectes
dels jocs.
Sí, alcalde,
ara que ja tenim
la seu dels jocs
del Mediterrani,
quin rumb
agafa ara el projecte,
quins seran
els propers passos
que ha de seguir
tot el projecte aquest?
Ara constituir ja
el comitè
de seu,
no de candidatura,
amb totes les institucions
representades,
les torno a repetir,
ja ho sabeu,
però les torno a repetir,
Ajuntament de Tarragona,
Diputació de Tarragona
en nom propi,
però també
en nom
dels ajuntaments
subseus,
Generalitat de Catalunya,
Consell Superior
d'Esports,
el Consejo Superior
de Deportes,
que és l'Estat,
en definitiva,
i Comitè Olímpic
Espanyol.
Ja constituirem,
per tant,
doncs,
el...
Ah,
i el propi,
efectivament,
menys mal que hi ha el Màrio,
perquè hi ha el propi
Comitè Internacional
que s'incorpora
al comitè ja
organitzador,
ja no de candidatura,
organitzador.
El constituirem
les properes setmanes,
no hem parlat encara,
immediatament després
de la nominació
de Tarragona,
vam signar ja
el contracte
que ens lliga
i ens autoritza
a fer
els llocs mediterranis
i després,
immediatament,
crear tot l'estaf
definitiu
pel futur
i posar en marxa
un pla director
que executi
aquestes inversions
i aquests equipaments
que en el dossier
ens hem compromès
a tenir en marxa
l'any 2017.
De finals de juny
a principis de juliol
del 2017.
Sabeu,
és que algú m'ho ha preguntat,
per què són aquestes dates?
Són perquè
és el final del ramadan
i així els atletes,
que això també
al món ara
els ha agradat molt
que en el calendari
contempléssim
que ells haguessin
pogut acabar el ramadan
perquè si no hagués hagut
dificultats
per molts atletes
i molts esportistes
d'aquests països
per participar-hi
o haguessin participat
en pitjors condicions.
Bon dia,
alcalde.
Ja s'ha de fer
molta polèmica
en la prèvia
del dissabte viscut
aquest 15 d'octubre
al voltant del Mario Rigau.
Una polèmica
que de ben segur
no va fer cap bé
a la cursa olímpica
de Tarragona 2017.
Continuarà Mario Rigau
en una figura
visible
dins d'aquest nou organigrama
que es crearà
i sobretot personalment
li agradaria
que continués.
Us creieu que jo
en aquest moment
tinc ganes
de parlar d'aquestes coses?
De veritat
que no toca
el comitè
que es constitueix
i decidirà
i fins aquí
l'únic que puc dir
és que Mario Rigau
ha fet una tasca excel·lent
i el seu equip també.
Més preguntades
a l'alcalde.
Això no ho sé
realment no ho sé
no ho sé
això no ho he de respondre jo
no ho he de respondre jo
en fi
jo crec que és una alegria
per tothom
que és un repte importantíssim
per la ciutat
ja ho ha dit
i ja ho ha dit
un dels
un dels
caps de l'oposició
és molt important
ara toca unitat
construir
estabilitat política
però vaja
això
jo no
prefereixo no barrejar
la situació política
de l'Ajuntament
amb els jocs
els jocs són tan importants
que no
que no ens els podem jugar
amb polèmiques estèrils
però escolteu
ara aquí tampoc
a veure
vam tenir
ho dic així
amb la contundència
en què ho crec
vam tenir el Partit Popular
amb nosaltres
el Jou
que em sembla que ha marxat
perquè el veia per allà
ah
aquí està
l'Albert Bellbé
que tenia la doble condició
de vicepresident
de la Diputació
i representant
de Convergència i Unió
per tant escolteu
potser no van venir la nit
però segur que vindran
aquesta tarda
jo tinc la consciència real
no falsa
que estem tots
per la feina
que
inclús en algun cas
s'han superat
algunes petites diferències
que podien haver
i que tenim molt clar
que a Tarragona
no es pot permetre
diluir energies
o esmerçar
o gastar energies
amb batalletes
i estèrils
Quins actes
hi ha previstos
per celebrar
tota aquesta
designació
de seu?
Doncs hi ha
a part dels que es van
produir
de manera
natural
el dissabte
tant a mig dia
com a la nit
aquesta tarda
hi ha un acte
institucional
ens agradaria
que féssiu
una crida
a tots els terrenors
que puguin
perquè nosaltres
de manera directa
només arribarem
a convocar
totes les institucions
els clubs
la gent que ha treballat
molt
els grups municipals
per fer un acte
públic
més institucional
d'agraïment
i d'homenatge
i de rebuda
d'aquest encàrrec
per part
de l'esport internacional
de la nostra ciutat
de l'organització
dels Jocs del 2017
ens agradaria
que vingués
com més gent possible
millor
en aquest acte
d'aquesta tarda
que serà
un acte
diguéssim
més de caràcter
institucional
en el que hi seran
tots els que
hi han treballat
amb això
i per més endavant
però no podem precisar
data
volem fer
un acte
més multitudinari
en què la gent
pugui viure
tothom
pugui viure
en un ambient
més festiu
no tan institucional
aquesta nominació
i aquesta il·lusió
però per aquesta
segona activitat
no hi ha ni data
ni lloc
encara
ni res
ens hem de posar
heu de pensar
que estem
a un dia i mig
de tot això
i per tant
també
no vam voler
preparar res
per superstició
perquè aquestes coses
com els equips de futbol
quan prepares alguna cosa
i la prepares
molt molt molt molt
a vegades
t'acabes quedant
en el camí
per tant
no vam preveure res
vam centrar
tots els esforços
en treballar
molt molt molt molt
i ara que ho tenim
escolta la celebració
es pot fer en calent
com alguns van fer
i algunes
i es pot fer una mica
més en fred
però no per això
serà menys important
d'aquí
alguna setmana
o algunes setmanes
més preguntes
sembla que acaba aquí
aquesta roda de premsa
l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros
així és
així acaba
aquesta intervenció
de Josep Fèlix Ballesteros
valorant
aquesta
designació
de Tarragona
ja escollirà
seu
dels Jocs del Mediterrani
del 2017
Ballesteros
que ha dit
ha reiterat
aquestes paraules
aquesta intenció
que la ciutat
pugui acollir
els millors Jocs
del Mediterrani
de la història
ha recordat també
que el que té
Tarragona
és un projecte
austé
però que toca
de peus
a terra
i que això
farà que la ciutat
acabi
tenint un llegat
molt important
no tant pel que fa
a equipaments
perquè també ha insistit
molt en el fet
que se n'aprofitaran
gairebé tots
els que ja existeixen
aquí a la ciutat
i a la resta de subseus
però sí
per l'ambient
que hi haurà
a la ciutat
l'impacte econòmic
que suposarà
d'aquests
100.000 milions
d'euros
que es calcula
que serà
l'impacte econòmic
que tindrà
la ciutat
ara hi ha hagut
avui
bàsicament
paraules d'agraïment
a tots els membres
d'aquesta candidatura
Mario Rigau
que és el president
executiu
també
molt sincers
agraïments
als representants
del comitè olímpic
espanyol
i a tota la gent
i tarragonins
que han cregut
en aquest projecte
d'altra banda
Ballesteros
ara també ho deia
que han iniciat
i s'iniciaran
contactes
amb Mercim
la ciutat turca
per tal d'aconseguir
un agermanament
o bé
una millora
d'aquestes relacions
amb la ciutat turca
que tan bonament
els ha acollit
aquest cap de setmana
i que molta sort
ha portat
a la ciutat
de Tarragona
aquí l'alcalde
i la resta
d'integrants
d'aquesta candidatura
que estan
rebent encara
encaixades de mans
abraçades
de la gent
que també s'ha volgut
apropar aquí
a conèixer
aquestes primeres valoracions
de l'alcalde
després
d'arribar
a la ciutat
després d'aquest llarg viatge
des de la ciutat
de Mercim
Molt bé, doncs
moltes gràcies
Laura Casas
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bartran
gràcies per fer-nos arribar
a aquesta compareixença
en directe
de l'alcalde
de Tarragona
que ha respost
les preguntes
dels mitjans de comunicació
pràcticament 48 hores
després
del moment
de la designació
eren les 11 del matí
i 25 minuts
del passat dissabte
quan
en Mercim
el Comitè Internacional
dels Jocs del Mediterrani
nomenava Tarragona
com a ciutat
seu organitzadora
d'aquests
enjocs del Mediterrani
el 2017
és sens dubte
el protagonista
del matí
de Tarragona Ràdio
d'aquest dilluns