Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Si tu tens molts diners et pots comprar un violi molt bo, un estredivarius que suna fantàstic!
Però en canvi si tu tens molts diners no et pots canviar la veu.
La veu és un instrument que portem a dins i que l'hem de cuidar
de la màxima manera possible, amb les màximes possibilitats.
La Marta té un gran instrument, un instrument increïble,
una veu fantàstica, un color molt bonic,
però, clar, això s'ha de cultivar i s'ha de cuidar, no?
S'ha de cultivar amb la tècnica i s'ha de cuidar amb repòs
i fent-lo servir en la justa mesura, també.
Molt bé. Doncs la Marta Mateu descansa
i es prepara per la gala d'aquest vespre.
També hi haurà el baríton Enrique Martínez
i la càmera Musicae.
Explica'ns, Tomàs Grau, en fi,
com m'heu plantejat aquesta gala lírica
a l'Auditori del Palau de Congressos?
Molt bé. Doncs mira, aquesta és una gala lírica
en un format que no s'ha vist mai a Tarragona,
amb més de 50 músics a dalt de l'escenari,
orquesta sinfònica gran,
amb tots els ben fustes, els ben metalls, percussió i la corda,
i hem preparat un repertori, doncs,
que hem intentat que sigui molt atractiu per tothom.
Una selecció de les millors òperes,
una selecció dels fragments dels més coneguts
i després també uns d'altres de no tan coneguts,
però d'una gran exigència vocal,
tant per la Soprano, per la Marta,
com per l'Enric Martínez Castignani,
pel baríton,
que facin que la gent sorti, doncs,
també coneixent música d'òpera nova
i que sorti amb ganes d'escoltar aquestes òperes senceres.
Podem apuntar, per exemple,
alguns dels títols que podrem escoltar?
Doncs mira,
la primera part faríem l'obertura del Barber de Sevilla,
de Rossini,
archiconegut per tothom.
Després faríem
àries per Soprano i per Baríton de la Poem,
de l'Elisir de More o de Turandot.
També faríem
l'entracte de Carmen,
de Vizé,
i un duo per acabar de l'Elisir de More.
I a la sona part faríem
la Forza, el Destino,
Xinerento, la Manonca,
la Lleia Rusticana,
Don Pasquale,
tot títols de primer nivell,
amb àries de Baríton,
de Soprano i duets,
per fer apropar la música del Pere a tothom.
És un concert que tant pot ser
per un entès que vingui
coneixent aquella música
i sabent que allà hi ha aquell pinyol
de la Soprano,
que allà el Baríton farà
aquella broma amb la trompeta,
o per un altre tipus de públic
que sigui menys expert,
que vingui a disfrutar
de les veus i de l'orquestra.
I deies, Tomàs,
que aquest és un format musical inèdit,
no?, aquí a Tarragona?
Sí, sí, el fet de fer una gala lírica
amb cantants,
amb orquestra dalt de l'escenari,
doncs no s'ha fet fins ara.
I com ha sorgit la idea,
la iniciativa?
De qui sorgés?
De l'orquestra?
Sí, la iniciativa és de l'orquestra.
Nosaltres tenim una temporada de concerts,
aquest any farem gairebé 40 concerts
per tota la província de Tarragona
i també per la resta de Catalunya.
I la iniciativa sempre és
que nosaltres fem,
d'aquests vuit programes,
dediquem un o dos a la veu.
Aquest any farem tres dedicats a la veu,
un és la gala lírica,
aquesta que farem avui,
un altre és el Masies de Händel
que fem amb quatre solistes,
la coral Sant Jordi i l'orquestra,
que fem dos concerts a la província de Tarragona,
una a Santa Maria del Mar, Barcelona,
i una a Molins de Reis.
I el tercer és un programa
que fem per Setmana Santa,
que és l'Estabat Mater de Haydn,
també amb solistes i coral.
Per tant, des de l'orquestra
vam proposar a la Marta
de fer aquest programa.
En principi hi havia d'haver un altre veríton,
que era en Joan Pons,
un gran veríton de nivell internacional,
però que per problemes de salut
no ho ha pogut fer.
Ella està a Menorca,
va tenir un petit problema amb el cor,
i l'Àndric Martínez
ho ha agafat amb molta força
i fa un mes només que sap
que farà aquests concerts.
Escolta, i és la primera vegada
que col·laboreu tan activament
l'orquestra i la Marta Mateu?
No, no, la veritat és que l'orquestra
fa sis anys que existim
i amb la Marta hem fet música junts cada any.
O sigui, sempre hem fet alguna cosa.
Un any va fer unes cançons de Tuldrà,
un altre any va cantar solista
amb el Magnificat de Bach.
Bé, cada any hem anat col·laborant plegats,
perquè des de l'orquestra
creiem que s'ha de donar sortida
als artistes del territori.
La Marta no necessita aquesta sortida
perquè ja la té internacional i nacionalment.
Però, en tot cas, no només la Marta,
sinó que altres artistes del territori
s'han de donar sortida
i després també s'ha d'anar
a la vessant més catalana
o nacional o internacional també.
O sigui, la força del territori
és molt important per l'orquestra,
però també convida gent de fora.
Quants músics, per cert,
de l'orquestra estareu damunt de l'escenari?
Doncs em sembla que són 56.
Déu-n'hi-do.
Sí, és una orquestra molt gran.
una orquestra prou gran.
El Palau de Congressos també
té una acústica complicada
i amb tanta gent
és la manera també de guanyar-te-la, l'acústica.
Si fas un concert amb 15 persones,
en un espai tan gran
costaria més.
D'altra banda, també,
aquestes obres i aquestes òperes
demanen aquesta instrumentació,
demanen aquest número de músics.
I aquests músics, per cert,
la majoria d'aquí, del territori?
Sí, actualment, més o menys,
és un 70% de gent
de Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre
i un 30% de la resta de Catalunya.
Sempre hi ha instruments més especials.
O, clar,
per exemple,
necessitem 16 violins, no?,
perquè aquesta producció, doncs,
anem a buscar gent bona de fora, també,
que ho pugui fer.
Però, vaja,
la base sempre és
de Tarragona.
Segurament,
per la gent no experta,
clar,
55 músics d'una orquestra
com Càmera Musicae,
una soprano com la Marta Mateu,
un baríton com l'Enric Martínez.
Heu tingut temps per assajar?
Us heu trobat moltes vegades?
O pels compromisos, per exemple,
de la Marta i de l'Enric,
ha estat això molt difícil?
Com funciona?
Muntar, és a dir,
tots els preparatius previs
en una gala com la d'aquesta nit?
A veure,
els preparatius previs són
de fa un any,
de pensar-s'ho,
programar-ho,
idear-ho,
i
també nosaltres,
amb els músics,
el que fem és
els oferim tota la temporada
de concerts,
per tant,
ja fa molt de temps
que els músics saben
que hi haurien aquests concerts.
En quant a assajos,
que la preparació és molt més llarga,
però en quant a assajos
musicals,
només,
vam començar diumenge.
Diumenge,
dilluns,
dimarts, dimecres,
avui hem descansat pel matí,
i avui ho estrenem,
o sigui,
el cotxe d'avui
és l'estrena
de la gala lírica.
I amb això,
un director com el Tomàs Grau
creu que n'hi ha suficient,
començant diumenge,
amb aquests 3 o 4 dies seguits.
4 assajos,
4 assajos és l'habitual,
excepcionalment se'n poden fer 5,
excepcionalment se'n poden fer 3,
però l'habitual
de totes les orquestres de Catalunya
i de fora és
4 assajos
i el dia següent,
o fins i tot,
a vegades,
el mateix dia de nit,
del 4 assajos l'estrena.
I més enllà de la gala lírica
d'aquest vespre,
dues observacions
o dues reflexions
que li demanem
al director de l'orquestra,
Tomàs Grau.
Una,
la del propi moment
en què viu l'orquestra,
fundada l'any 2006,
per tant,
a més de 5 anys de vida,
i un altre,
el panorama musical
de la ciutat,
on observem,
en fi,
que realment,
en els darrers temps,
tenim una oferta
molt àmplia
de concerts
al Metropol
o al Palau de Congressos.
aquestes dues reflexions,
en fi,
cap a on ens porten,
Tomàs?
La primera reflexió
és que l'orquestra
de càmera musical
ha anat creixent
una miqueta
inversament proporcional
a l'economia,
diguéssim,
no?
Amb aquests 6 anys,
cada vegada,
hem començat
a ser més coneguts,
per tant,
hem pogut tenir
més suports.
Els 3 primers anys,
diguéssim,
de l'orquestra,
el funcionament
era bastant tot
autofinançable,
diguéssim,
amb els concerts
que es realitzaven,
doncs,
era suficient
per pagar
tant els músics
com tota la infraestructura,
etcètera.
I a partir del quart any,
gràcies també a,
doncs,
aquests,
no sé si van ser
80 concerts
d'aquests 3 primers anys,
ens vam donar a conèixer,
vam començar
a tenir una subvenció
de Generalitat
a la Diputació de Tarragona,
ens hem obert
a patrocinadors
i aquesta sisena temporada,
diguéssim,
és la que més ingressos externs tenim,
després,
òbviament,
de la venda de concerts,
no?
Per tant,
econòmicament,
en un moment complicat
com tothom,
però,
de moment,
amb la major aportació
de diners
de patrocinadors,
no de subvenció pública,
òbviament,
però sí de patrocinadors.
Per tant,
un bon moment
amb esperances
de cara al futur,
que si l'economia
es pot recuperar
una miqueta,
doncs,
puguem acabar de donar-li
una molt bona sortida
a una orquestra
feta des d'aquí
i per la gent d'aquí.
I pel que fa
al panorama musical,
a l'oferta musical
que podem veure
i escoltar
últimament a Tarragona?
Clar,
aquí sí que
la reflexió meva
seria
que aquesta oferta
ja hi era,
el que passa
que no estava organitzada.
Per exemple,
el Juventus Musicals
de Tarragona
programava un concert
cada dimarts,
cada dimarts
de cada any
des de fa 50 anys,
al Teatre Metropol.
Després,
l'Orquestra Camerata XXI
programava un concert
al mes,
aproximadament.
Caixa Tarragona,
que és l'Auditori
Caixa Tarragona,
que ara és
el Catalunya Caixa Auditori,
programava el cicle
Tot Corda,
el cicle de les bandes,
etcètera.
La Caixa
de Pensions,
diguéssim,
també programava
les seves audicions
i els seus concertets.
Bé,
ara,
el fet de poder fer
el tríptic
o díptic ara,
aquest de Tarragona
clàssica,
el que ha fet
és unificar
tota aquesta oferta.
Suposo que d'aquesta manera
també arriba
a tothom,
però l'oferta
ja hi era,
crec jo que l'oferta
ja hi era.
A partir d'aquí,
si tot s'unifica,
doncs és més fàcil
que la gent
se n'assabenti
de tot el que es fa,
no?
I bé,
després també
el fet de néixer
una orquestra
com la nostra,
doncs també aporta
més concerts
a la ciutat,
òbviament.
Clar,
és un element novedós
i el que queda
més clar,
segurament el que és important
és clarificar
tota aquesta oferta musical
que segurament,
i per això jo feia
aquesta observació,
ara arriba molt més
als mitjans de comunicació
i per tant
al públic en general.
Exacte, exacte,
tothom té molta més consciència
que pot anar a veure concerts
a Tarragona.
Escolta,
per acabar, Tomàs,
i tenint en compte
que tenim el concert
legal d'aquest vespre
i tenint en compte
que el que dèiem
que és un format una mica,
una mica no,
és un format inèdit
del que hem vist aquí
a Tarragona,
com convidaries
el públic,
a la gent
que ens està escoltant
que s'animi
a venir-vos
a escoltar
i veure aquest vespre.
Doncs sí,
aquest vespre
no tenen cap compromís
i li volen gaudir
d'un concert
amb dos solistes
impressionants
i amb una orquestra
al darrere
acompanyant amb tota la força
i tenen ganes
que en algun moment
d'aquest vespre
o d'aquesta nit
se'ls pugui posar
la pell de gallina
tal com canten
la Marta i l'Enric,
doncs els animo
que vinguin
que estic segur
que passant
una bona estona.
I a més,
segur complireu l'escenari
en tots els sentits,
l'escenari físic
però també
l'auditiu
des del punt de vista sonor
de l'auditori
del Palau de Congressos.
Tomàs Grau,
director de Càmera Música
i moltes gràcies
per aquestes explicacions
i en fi,
que sigui tot un éxit
i que us vagi molt bé
aquesta experiència
tan interessant
amb la Marta Mateu
i l'Enric Martínez
aquest vespre
a partir de les 9.
Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies.