Faltan 3 minuts per arribar al punt horari de 3 quarts d'11 del matí.
Aquesta és la setmana dels Jocs Mediterranis
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Des d'ahir, dilluns i fins al proper dissabte,
cada dia dedicarem diferents moments de la nostra programació
a analitzar la candidatura tarragonina.
Creieu que Tarragona serà la seu dels Jocs del Mediterrani?
De fet, aquesta és una pregunta que fem els nostres oients.
Després també la formularem a tarragonins i tarragonines
a través d'una enquesta de la nostra unitat mòbil.
I aquesta és una pregunta que també volem traslladar aquest matí
al periodista Francesc Joan, redactor en cap del diari de Tarragona.
Francesc Joan, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Creus que Tarragona guanyarà finalment amb la seva candidatura
la seu dels Jocs del Mediterrani del 2017?
Pregunta directa, eh?
Sí, perquè és la pregunta que fem avui a tothom.
Home, a veure, sobre el paper ara mateix,
amb els inputs que ens arriben i les informacions a què disposem
i tal com estan les negociacions amb els diferents comitès nacionals,
perquè sabeu que els gruix dels vots venen per aquests comitès,
jo m'atreviria a dir que sí.
El que passa és que, clar, això no és una ciència exacta, lògicament,
i poden acabar canviant moltes coses, no?
Perquè la gent que ara mateix té la candidatura del Comitè Olímpico Espanyol
s'estan movent amb aquest contacte, reunions periòdiques que tenen
amb els comitès olímpics nacionals per assegurar el vot.
En el fons és això el que compta.
El que compta, a banda de presentar un bon projecte
i que vali aquest recolzament,
doncs bé, sembla que la cosa està encaminada.
Però, clar, això no treu que a darrera hora hi hagi gent que...
que el que t'ha dit de paraula no acabi ratificant a la votació a les urnes, no?
Però, vaja, d'entrada, jo em mullaria i diria que sí.
Tu creus que la candidatura,
amb la perspectiva ara que dona els anys, el pas, el temps,
creus que ha fet una bona feina la candidatura a Tarragona?
Sí, jo crec que sí.
De fet, és la primera de...
Bé, en l'escenari que, quan va començar tot el tema,
que es va començar a moure, doncs l'any 2007,
va ser la primera que va fer el pas.
Per tant, és la que té el projecte més madurat en aquest sentit.
De l'escenari inicial que hi havia,
amb cinc ciutats candidates,
recordem que la cursa pels Jocs del 2017
la van començar les pròpies Tarragona i Alexandria,
però també Mercin, Tripoli i Rigeca,
que s'han anat quedant pel camí.
Per tant, ara n'arriben només dues.
És una posició fantàstica.
I després, valorant una mica el projecte d'Alexandria i el de Tarragona,
posant-ho sobre la taula,
veient que el de Tarragona és un projecte realment tangible,
que el veus, que saps que hi és,
que té un 80% de les instal·lacions ja acabades.
No només això, sinó que a més estan...
tenen el vistet clau del comitè d'avaluació
i veient que Alexandria el seu projecte és molt virtual,
és a dir, potser amb una proporció totalment inversa,
tindrien un 30% aproximadament de les instal·lacions acabades
i tota la resta per construir amb un megaprojecte,
que deia jo que sí que veient-lo sobre paper i en imatges
és espectacular,
si realment el poden arribar a construir,
però que és això, no?
Que és potser ara mateix,
amb la situació, amb la conjuntura econòmica que estem,
no sé si és del tot viable
i després ens tenen en compte també les tensions
que es viuen a l'Orient Mitjà
i aquesta setmana mateix,
al caire hi ha tornat a haver fins i tot víctimes mortals,
doncs vaja,
ara mateix jo crec que Tarragona ho té força encarrelat.
Tot això últim que acabes d'esmentar,
aquesta situació d'inestabilitat,
tu creus que això influencia en el sentit del vot
dels membres del Comitè Internacional?
Home, jo crec que el vot,
almenys els països europeus,
jo crec que ho tindran molt en compte a l'hora de votar.
Una altra cosa és que els països àrabs,
diguem-ho així,
pensin que pot ser una situació passatgera
que es pot acabar solucionant, no?
De fet, la pròpia Alexandria ve que aquests jocs
ens poden servir per donar un nou impuls al país,
per ratificar aquesta nova democràcia
que sembla que ha començat el país
després de la caiguda del règim de Hosni Mubarak.
Però clar, a ulls d'altres països,
jo no crec que això serveixi
perquè els acabin donant el recolzament.
Des del punt de vista esportiu,
què creus que s'oposaria per Tarragona
i pels seus clubs,
per les seves entitats,
poder acollir aquests jocs del Mediterrani
amb aquesta perspectiva que dóna sis anys
des del moment de la designació
fins a la celebració de l'esdeveniment?
Home, la cosa ha canviat.
És veritat, des que es va començar aquesta cursa, no?
Perquè el projecte inicial
contemplava bastantes més infraestructures
que finalment no es podran dur a terme
per la conjuntura econòmica actual, no?
Però bé, si es concedeixen els jocs
i finalment, doncs, com sembla,
es pot construir el Palau d'Esports,
el complex aquàtic,
que tampoc seria en el seu esplendor,
el complex aquàtic que, per cert,
després sembla que se'n pot aprofitar
el Club Natació Tàrraco,
que sabeu que és un club, doncs,
que ara mateix està ratllant la viabilitat
pel nombre de socis
i per la davallada que ha tingut.
Per tant, aquí ja tindríem un club
que en sortiria guanyant.
El Palau d'Esports, doncs, lògicament,
també seria una instal·lació
que de cara al terra on a bàsquet,
doncs, li podria anar molt bé
en aquestes inspiracions
que té de consolidar el seu equip
a la categoria de plata del bàsquet estatal
i aspirar algun dia a l'ACB,
tot i que per capacitat, doncs,
sembla que no es podria pujar
a la màxima categoria,
però bé, és una cosa
que encara està per estudiar.
Per tant, aquí ja tenim
un parell d'instal·lacions
que li anirien molt bé, no?
I després, doncs, bé,
suposo que si es concedeixen els jocs
s'haurà de fer un plàning
també de conscienciació ciutadana,
però també es pot començar
a treballar tot el que és la base
per veure si nanos
que ara mateix ja comencen a despuntar,
doncs, es pot acabar de fer
que puguin competir
en aquests jocs del Mediterrani, no?
Que tinguem forces tarragonins
també en els diferents equips estatals.
Sí, tu creus que pot ajudar,
precisament, això,
que s'organitzi un esdeveniment
d'aquestes característiques
a fomentar l'esport base
i a treure nois i noies,
doncs, això,
amb un bon potencial?
Sí, jo crec que sí.
Sobretot modalitats més esports,
més, potser,
que aquí considerem minoritaris,
suposo que es pot fer
una bona feina, eh?
Pensem també que la pista de Can Clà
també tindria un bon rentat de cara,
la pista de l'atisme,
per tant, aquí,
amb tot el tirón
que ha tingut la Natàlia Rodríguez,
jo crec que seria un moment excepcional
per muntar una bona escola de l'atisme,
o si més no,
que els diferents clubs de l'atisme
que tenim a la ciutat
facin una empenta en aquest sentit.
I què representa, Francesc?
També teniu una dotzena de localitats
que siguin subseu
i que, a més, en fi,
la immensa majoria
estiguin aquí al territori,
des de Calafell fins a Cambrils,
passant per Salou, Vilaseca, Torre d'en Barra...
Què et sembla aquest teixit,
per dir-ho d'alguna manera,
de localitats pròximes a municipis
que estan enganxats al projecte?
Home, jo crec que és una cosa fantàstica, no?
És el que demostra
que aquest projecte
sí que la bandera a Tarragona ciutat,
però que és un projecte de territori, no?
És a dir, el fet que hi hagi tantes subseus
que inicialment no hi eren,
que s'han acabat afegint
sobretot els darrers mesos
quan Tarragona va haver de fer aquest pas endavant
en el sentit de dir
doncs sí, mira, volem...
estirem els jocs del 2013, no?
Quan va passar tot el tema
que el comitè va retirar els jocs a Bolos,
va haver d'anar a buscar
aquests altres subseus
perquè havia d'assumir aquell programa del 2013, no?
Hi havia més esports
i de alguna manera estava obligat
a contemplar-los el seu projecte, no?
Finalment, aquest a subseus,
doncs hi ha hagut tan bon fílic,
tanta bona predisposició
que la pròpia candidatura
ha considerat que les havia de mantenir,
és a dir, que no era moment d'apartar-les
tenint en compte
que havien ajudat
a acabar de vestir aquest projecte del 2013
i ara sent implicat, no?
Per tant, jo crec que aquí es demostra també
que hi ha una gran sintonia
de tot el territori amb aquests jocs,
que és una cosa que sembla que tothom els vol, no?
I vol participar d'alguna manera, no?
Per tant, hi ha un templo
com una cosa realment molt positiva pel territori.
Per anar acabant,
escoltant ahir les paraules de l'alcalde
en la compareixença que va fer
davant dels mitjans de comunicació
i pels inputs que ens han arribat
en les darreres setmanes,
sembla que s'actuï amb una certa prudència,
lluny potser d'altres moments més eufòrics
que va tenir la candidatura.
Coincideixes amb aquesta anàlisi
i en qualsevol cas, Francesc,
com la interpretes, aquesta postura?
Home, la postura de prudència sí que l'entenc
perquè és el que deia
en la primera resposta que et donava, no?
Una cosa és que tu, dintre de la candidatura,
sàpigues quins passos s'han donat,
les respostes que estàs veient
per part dels diferents comitès olímpics nacionals,
com reaccionen el projecte i el d'Alexandria
i si t'asseguren aquest vot, no?
El que passa és que fins que tu no veus
que realment aquella votació
realment s'acompleixen els teus pronòstics
i tota la previsió que tu tens,
d'alguna manera veus que s'ha fet realitat,
doncs lògicament has de parlar amb molta prudència,
perquè a Alexandria també no oblidem.
sí que tindrà sobretot molt vot àrab assegurat,
però jo estic segur que en aquesta setmana que resta
intensificarà també els seus contactes
per tal d'intentar donar-li el tom a la truita, no?
El que poden prometre no ho sabem,
però que segur que també estan fent feina en aquest sentit
per capgirar la votació, no?
Per tant, entenc que l'alcalde sigui prudent,
jo sé que de portes en dintre és una mica més optimista
i el que passa és que també hi ha coses
que s'han de llegir entre línies, no?
Hi ha dos fets molt clars dels darrers mesos
que jo crec que posicionen a Tarragona com a favorita, no?
Que és el paper que ha jugat una mica
el president del Comitè Olímpic Internacional
dels del Mediterrani, a Mare Dadi,
en tot aquest procés.
És a dir, fa uns mesos al febrer ve a buscar Tarragona,
li diu que doni aquest pas endavant,
que es presenti cap al 2013,
perquè sap que els jocs, lògicament,
si s'ha de substituir una ciutat per una altra,
és la manera fàcil de fer-ho
i que aquests jocs estan a la deriva.
Presentant-s'hi a Tarragona i alguna candidata més,
el que aconsegueix és que es doni vida en aquests jocs,
que d'alguna manera es demostri que estan vius,
tot i que després realment Tarragona no els volgués, no?
Per l'escàs marge que representava.
Però jo crec que aquell gest va ser molt important.
Per tant, li donava molta força a la candidatura.
I després del fet que el propi Dadi
vingués a Tarragona trencant el protocol
que sempre ha existit a l'hora de concedir uns jocs olímpics,
uns jocs mediterranis, perdona,
que mai un president havia visitat una ciutat
sent encara candidata,
doncs home, són dos aspectes que denoten
que almenys el president
sembla que es posiciona clarament
per la candidatura de Tarragona
i després tot el que és el seu poder d'influència
o fins i tot amb el comitè olímpic argelí,
en aquest cas,
sembla que poden ser uns vots
que es poden arrossegar cap a Tarragona.
Doncs ens quedem amb aquests inputs,
amb aquests apunts optimistes,
que ens marca, Francesc Joan,
a propòsit de dos fets
que, com deies, han passat en els darrers mesos
i que poden apuntar-nos en una línia positiva
pel que fa a la candidatura tarraonina.
Francesc Joan, redactor en cap del diari de Tarragona,
gràcies per atendre en directe
la comunicació de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies a vosaltres
i esperem no equivocar-nos en aquests pronòstics.
A veure si dissabte ho podem celebrar
i podem comentar i analitzar la victòria de Tarragona.
Gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adeu-sia, bon dia.