D'aquí a 5 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ahir a aquesta hora els oients recordaran
que parlàvem de la situació del bàsquet,
fruit de l'acord que hi ha hagut entre el Club Bàsquet Tarragona i l'ADT
per tirar endavant un equip professional
que competeixi a la Lliga AD Cor la pròxima temporada.
Avui volem analitzar la situació del bolibol a la nostra ciutat,
del boli Sant París-Sant Pau, que també ha estat notícia en els últims dies
a causa de les retallades de les aportacions municipals
i que obliguen el club a deixar la Superlliga,
a deixar de jugar en la màxima competició del boli estatal.
Per això avui hem convidat a Martín Pilar,
membre de la Junta Gestora del Club Bolí Sant París-Sant Pau.
Senyor Pilar, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Dilluns a la tarda vostès fins i tot es van concentrar,
es van manifestar a la plaça de la Font,
jugadors, l'entrenador, els tècnics, els directius,
protestant contra aquestes retallades.
Però hi ha alguna sortida o realment ja no hi ha una possible marxa enrere
i el que s'ha explicat del que passarà amb el boli Sant París-Sant Pau
aquesta temporada ja és definitiu?
Bé, si no hi ha alguna sorpresa d'última hora
que impliqui una injecció de diners al club,
bé via ajuntament, bé via iniciativa privada,
amb la subvenció que ens ha anunciat,
o amb la retallada que ens ha anunciat l'Ajuntament de Tarragona,
és totalment inviable que el club boli Sant París-Sant Pau
pugui fer cap projecte professional
perquè atès a la situació econòmica
per la que estava travessant el club,
doncs aquesta retallada per nosaltres és transcendental
i no podem fer front amb una lliga professional.
El jugador, sobretot el que han lamentat,
ha estat en el moment en què s'ha dit
que ells consideren ja massa tard,
perquè clar, ara ja pràcticament tots els equips
tenen planificada la pròxima temporada.
Estic parlant de la perspectiva dels jugadors
que ara podrien tenir o poden tenir altres opcions
a jugar en altres equips.
Vostè, com a membre directiu del club,
també entén aquesta queixa dels jugadors?
Sí, evidentment.
A veure, jo ja ho vaig deixar palès
a la reunió que va tenir amb l'Ajuntament
quan es va anunciar aquesta retallada.
Jo crec que és una mica una manca de responsabilitat política
fer el que han fet amb les dates que ho han fet.
Nosaltres entenem que la situació econòmica general
és la que és, en som conscients,
també som conscients que l'Ajuntament,
com a entitat pública,
també té els seus problemes de liquidesa
i entenem que es plantegi una reducció
de les subvencions o, en fi,
dels patrocinis que es fan des de l'Ajuntament de Tarragona.
El que sí critiquem i el que repeteixo
crec que és una manca de responsabilitat política
és el fer-ho en les dates que es fan.
Vull dir, el dia 1 ens comuniquen
que hi ha aquesta retallada
quan nosaltres, el dia 16, havíem de començar a entrenar.
Els calendaris ja estaven preparats,
els jugadors, les plantilles, com tu molt bé has dit,
ja estan tancades.
Vull dir, hi ha gent que viu d'això
i que avui per avui no té feina,
perquè, a fi de comptes,
això es pot plantejar com una feina,
via esport, via empresa, el que sigui,
però hi ha jugadors, persones que guanyen la vida
jugant a boli i que ho feien,
el boli sempre i sempre i sempre.
I que, atesa la data amb la qual s'ha comunicat
anar a retallar per part de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs és gent que avui per avui està sense feina.
I ahir d'avui, doncs,
com podem explicar la situació en la que queda el club?
Bé, la situació en la qual queda el club,
l'Ajuntament i Estora es vam reunir
després de la reunió amb l'Ajuntament.
Vam veure amb els números,
amb el nou plantejament econòmic de la subvenció,
i els números que té el club a nivell de deute,
i vam pensar que tirar endavant qualsevol projecte professional
amb aquest import de subvenció era inviable.
Per tant, nosaltres el que vam decidir a nivell de Junta
i el que es va plantejar a l'assemblea que es va fer divendres passat,
doncs va ser desprofessionalitzar totalment el club,
competir amb l'equip, amb el segon equip que teníem a primera catalana.
Si hi ha alguns jugadors de Superliga
que s'hi vulguin integrar, evidentment, nosaltres estarem encantats,
però de forma totalment amateur.
I el que, si l'Ajuntament manté la seva paraula
de mantenir aquests 200.000 euros,
com a mínim els dos propers anys,
la idea és intentar liquidar tots els deutes que hi ha amb els providors,
que pujan a aproximadament uns 125.000 euros,
i potenciar tot el tema de base amb millors entrenadors,
millor estructura organitzativa,
i d'aquí dos anys,
quan tinguem ja solucionat el tema dels providors
i només tinguem els deutes amb els bancs,
plantejar a veure quin nou plantejament econòmic hi ha,
quina aposta té en aquell moment l'Ajuntament de Tarragona
envers l'esport de la ciutat i envers el boli en concret,
i veure si és viable iniciar un altre projecte professional
amb 4, 5, 6 anys vista,
intentar tenir un altre equip a la màxima categoria
si és el que la ciutat vol.
Per tant, dos anys, dos temporades mínims,
amb aquesta aportació compromesa de l'Ajuntament de 200.000 euros
que permet al club tenir aquest equip a mater a la primera catalana
i equips inferiors, m'imagino, de base.
Sí, sí, el que tampoc no descartem
és que aquest equip de primera catalana
pugui pujar a primera nacional,
evidentment, vull dir,
sempre que els sexis esportius
no impliquen una professionalització
de l'equip,
nosaltres ens hem compromès
i l'Assembleia es va manifestar
que ens comprometíem a continuar tirant endavant el projecte
fins a la categoria que fos viable.
i és el projecte que es va plantejar,
és el projecte que a l'Assemblea li va semblar bé
i és el que pensem tirar endavant
sempre i quan, repeteixo,
l'Ajuntament no torni a canviar de parer
i decideixer retallar més les subvencions.
Què suposava fins ara
l'aportació municipal
pel conjunt del pressupost del Boli Sant Peri i Sant Pau?
Quina quantitat era això? Quin tant per cent?
Home, era un percentatge bastant alt,
estava envoltant al voltant del 80%.
Tenim en compte que el Boli, i tots ho sabeu,
és un esport minoritari,
és un esport...
Dins de l'àmbit de la ciutat de Tarragona
ja és prou complicat trobar espònsors
pel sistema de finançament que té l'Ajuntament
o que s'ha heredat d'èpoques anteriors,
que fa una mica de recaptador,
igual que si fossin els impostos,
i ell va repartint segons el seu criteri.
I això, clar, fa una mica complicat
el fet d'aconseguir espònsors importants.
Evidentment, tens col·laboracions,
una pancarta, en fi,
quantitats que per un club professional
són pràcticament insignificants,
però, bueno, tot ajuda, no?
Aleshores, el pressupost de l'Ajuntament,
no ho repeteixo, era al voltant d'un 80%,
una quantia molt important.
Clar, d'aquest 80% s'han retallat
un 41...
i escaig d'aquest percentatge,
doncs, clar, s'ha de deixar totalment
sense marge de maniobra.
Amb quin pressupost, doncs,
podrà actuar i treballar
durant aquesta temporada 2011-2012 el club?
Bueno, encara no l'hem preparat,
perquè, clar, teníem els números fets
en basa als 340,
encara hem d'acabar d'ultimar el pressupost,
però jo calculo que estarem movent-nos
al voltant d'uns 240-250.000 euros,
és el que podrem tirar endavant,
repeteixo, no?,
amb aquest nou projecte, doncs,
de potenciació de la base,
d'intentar liquidar el màxim possible
amb els creditors que tenim,
de providors que ja fa alguns dos anys
que estan esperant cobrar
i que, bueno, que estan tenint paciència,
que han comprès la situació del club,
que saben de la voluntat del club
de fer front a les seves obligacions de pagament,
però que, malgrat la voluntat
de les persones que estan al capdavant,
la situació econòmica ens obliga, doncs,
a diferir amb el temps aquests pagaments.
Quanta gent, entre jugadors,
nois, noies, tècnics,
més o menys ara estan involucrats
amb el club?
Sense parlar dels socis,
podem estar parlant al voltant,
calculo jo, d'unes 150 persones.
I preveuen poder mantenir aquesta base?
Aquesta sí que es podran mantenir
d'equips inferiors?
Això és un tema que va sortir a l'Assemblea
i, de fet, és un tema que a la Junta
ens fa una mica de por, no?
Perquè no deixa a ningú se li escapa
que, bé, tenir un equip professional
a màxima competició no deixa de ser un al·licient
perquè els nens hi juguin,
van a veure els partits,
tots els agrada fer,
sobretot els més petits,
sempre anava a fer de recull pilotes,
vull dir...
i, clar, ens han tret una eina important.
Sí que també l'equip professional
que més problemes,
tant a nivell econòmic com d'estructura,
implica per un club,
però també és cert que, bé,
que no deixa de ser un al·licient
i una eina per poder captar jugadors per la base, no?
Aleshores estem una mica en un impàs
que confiem que els equips que teníem
es puguin continuar,
perdó, es puguin mantenir,
però bé, no sabem fins a quin punt
la desaparició de l'equip de Superlliga
es pot afectar,
fer que alguns nois puguin deixar de jugar
o que ens faci més complicat
el captar nous jugadors.
Aquesta primera temporada
serà una mica una incògnita en aquest sentit
i esperarem que...
Per això, des del club,
s'ha fet també aquesta aposta
d'intentar potenciar més la feina dels col·legis,
amb millors entrenadors,
intentar tenir millors entrenadors,
més qualificats
i que això faciliti, doncs,
sigui una eina que complementi
o que supleixi la manca de l'equip de Superlliga.
Ha estat la decisió més dura
que s'ha pres mai des del Bola i Sant Perí i Sant Pau
renunciar a l'equip professional?
Home, jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Almenys jo,
per l'experiència que tinc
de l'anterior època
quan vaig ser president,
els problemes del club
bàsicament han estat sempre
uns problemes econòmics, no?
És a dir, que els diners,
tot i que sempre han acabat arribant,
doncs, sempre han arribat tard, no?
I, bueno, això genera moltes tensions
perquè, bueno, els jugadors,
evidentment, fan una feina,
la volen cobrar,
la volen cobrar dins de les seves possibilitats al dia
i hi ha vegades, doncs,
que els pagaments s'ha retrasat molt
i això genera molta tensió, no?
Però, clar, el dir...
Home, no diré llençar per terra
perquè el club continua endavant,
però 15 anys d'estar a la màxima categoria,
lluitant,
s'ha baixat un parell de vegades,
s'ha tornat a aconseguir l'ascens
a temporada vinent
amb molt d'esforç,
de molta gent.
Clar, d'avui per demà,
que aquesta feina,
per una situació econòmica,
per una decisió, bueno,
que no deixa de ser arbitrària,
sota el meu punt de vista
de part de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs,
llençar per terra tota aquesta feina, no?
Doncs,
evidentment,
és una decisió, doncs,
que a l'Ajuntament de Gestora
li ha costat molt de prendre,
però que
el que no podíem fer
era
iniciar una nova dinàmica
com la que s'havia portat
els darrers anys
de l'anterior Junta Directiva,
que és la que
va portar a la situació econòmica
que actualment tenim, no?
És a dir,
tirem endavant,
tirem endavant,
generant deute,
amb uns
sàpiguent
que no tindrem els recursos econòmics
per fer front
en un projecte,
ja des de
l'inici, no?
I, per tant,
bé,
jo crec que
l'Ajuntament de Gestora,
tot i ser una decisió molt dura,
doncs,
a fer el que havia de fer,
és a dir,
l'Ajuntament de Gestora
ja es va
plantejar,
és a dir,
l'Ajuntament de Gestora
va entrar
no tant per aconseguir
èxits esportius,
que, evidentment,
és el que tot club,
doncs,
persegueix
i és el que,
evidentment,
nosaltres també
hem intentat fer
durant aquest any
que ja portem
al cap del l'any del club,
però, realment,
l'Ajuntament de Gestora,
l'origen de l'Ajuntament de Gestora
va ser solucionar,
intentar solucionar
el problema econòmic del club
en aquell moment, no?
Jo crec que en aquest any
ho hem fet bé,
que els resultats esportius
ens han acompanyat,
també,
hem tingut sort,
doncs,
tot i que el projecte
de la temporada passada
semblava
que podria ser
una mica dubtós
en quant als resultats,
doncs,
al final de la temporada
es va veure
que es va fer
una bona feina,
que es va quedar
amb un seten a plaça,
es va poder jugar
inclús al playoff,
i bé,
doncs,
d'avui per demà
et queda sense tot això,
no?
I bé,
doncs,
no deixa de ser
un cop molt dur
per totes les persones
que hem viscut
el bòli
des de molt petit
i que portem molts anys
lligats al club
d'una forma o una altra,
però bé,
repeteixo,
jo crec que
s'ha de tenir el cap fred,
saber que la situació
és la que és,
no estem d'acord
en la forma que s'ha fet,
entenem el per què s'ha fet,
però
volem continuar endavant,
volem
tirar endavant
aquest projecte
de base
i,
bé,
per què no d'aquí
dos,
tres anys,
doncs,
pensar en iniciar,
com hem dit abans,
un nou projecte
més ambiciós
i per què no tornar a pensar
d'aquí uns anys
tornar a estar a la superliga.
I la Junta de Gestora,
senyor Pilar,
fins quan?
Bé,
aquesta és una altra
és una altra qüestió
que està una mica en l'aire,
no?
Clar,
perquè tot el que estem parlant
dels problemes econòmics
i de les retallades municipals
han coincidit
amb una situació
en què no hi ha una directiva
consolidada,
sinó que el club
la s'ha dirigint
una gestora
i des de fa mesos.
Sí,
bé,
de fet ja portem un any,
no?
Per això,
i fins quan?
A veure,
la idea de la Junta de Gestora
era estar
entre dos i tres anys,
que era quan nosaltres
pensàvem
que es podia
liquidar tot el deute,
no?
Ara,
amb un nou plantejament,
doncs,
aquest termini
jo crec que es pot mantenir,
no?
Com hem comentat abans,
jo penso que en dues temporades,
doncs,
el deute pot estar
pràcticament extingit,
llevat del tema banc,
repeteixo,
i aleshores jo crec que serà el moment
de plantejar,
doncs,
que hi hagi,
doncs,
una nova junta directiva,
potser amb gent més jove
que està implicada al club
i que vulgui tirar endavant
aquest nou projecte,
doncs,
professional,
si és que hi ha l'oportunitat
de fer-ho,
no?
No hi ha una data,
no hi ha una data
de Junta i gestora,
però,
bé,
en aquests moments
és molt complicat
que hi ha ningú
que es vulgui
implicar
a nivell directiu
dins del club
perquè,
bé,
ja,
evidentment,
hi ha molts problemes
perquè els problemes econòmics
s'han afegit
als problemes esportius,
lligats als temes econòmiques,
evidentment,
i, per tant,
a veure,
la idea de la Junta i gestora
a priori
és mantenir-se
fins que,
com a mínim,
estigui totalment
lligat
tot el tema
del pagament dels providors,
no sé si,
al final,
estarem fins que s'acabi
de pagar
o,
el moment que ja estigui,
ja hi ha cost amb tots
i es pugui establir
un calendari de pagaments,
es pugui acabar
de concretar
amb l'Ajuntament de Tarragona
aquesta modificació
del conveni
amb el compromís
del pagament
d'aquesta nova quantitat
que ara,
doncs,
amb la qual
subvencionen
o es volen subvencionar
endavant.
I,
bé,
doncs,
queda tot una mica
en l'aire,
vull dir,
és complicat trobar,
repeteixo,
trobar persones
en aquests moments
que vulguin tirar endavant
el projecte del boli
Sant Péu i Sant Pau.
Per acabar,
quina reflexió li porta
el que està passant
aquests dies
amb l'esport a reunir
a propòsit del boli,
de la situació del bàsquet,
situacions que s'han acumulat?
Ahir els preguntava
els presidents
del Club Esquerra Tarragona
i de la DT
i avui li pregunto a vostè
quina reflexió li porta?
És que potser hem viscut
en un núvol artificial
durant uns quants anys
pel que fa a l'esport a reunir?
A veure,
jo crec que l'esport a reunir
té diversos problemes,
no?
Un,
jo crec que és
que és el mateix
que ha passat a nivell
de la societat en general,
que evidentment jo crec
que tots hem viscut
una mica
per damunt
de les nostres possibilitats
reals,
no?
I això,
doncs,
bueno,
ha fet que tots
tinguessin projectes
més ambiciosos
potser dels que
haurien d'haver tingut.
però jo crec que l'esport a reunir
té un altre problema
que no és culpa,
per dir-ho d'alguna manera,
de l'equip de govern actual,
sinó que jo crec
que és una situació heredada,
no?
I jo crec que és que manca
realment
una planificació esportiva
a la ciutat de Tarragona.
Jo crec que
els dirigents de Tarragona
s'han de plantejar
què volen fer
amb l'esport a Tarragona.
És a dir,
saber quins recursos
té la ciutat de Tarragona
i fins a on arriben.
I jo crec que
potser
el que tu apuntaves,
que s'ha viscut una mica
per damunt de les possibilitats,
s'ha volgut mantenir
quatre grans clubs
el més alt possible
a nivell esportiu
de la ciutat
i clar,
això té un cost econòmic
bastant important,
no?
A cada qual seu nivell,
el futbol evidentment
necessita molts més diners,
el bàsquet necessita
una mica més que el vòlei
i el vòlei potser
doncs és dels que necessita
més d'aquests tres esports,
no?
Menys, perdó,
d'aquests tres esports.
Però
la reflexió que jo em faig és
realment la ciutat de Tarragona
té diners
per mantenir
tres esports
d'aquest nivell
a màxima categoria
o intentar tenir-los
a màxima categoria.
Jo crec que no,
jo crec que no
i la situació que estem vivint
jo crec que
això ho confirma,
no?
I per tant,
jo crec que el que han de fer
els dirigents
de la ciutat
és plantejar-se això,
és a dir,
fins on arriben els recursos,
podem apostar
per un club
de futbol professional
amb ambició
de jugar
a primera,
no podem,
podem fer una aposta
esportiva
pel bàsquet
o només
n'arriben els diners
per un altre esport
no tan important
com el vòlei
o com pugui ser
qualsevol altre,
no?
Jo crec que això
és el que s'ha de fer
i jo crec que
això els clubs
ho entendríem,
tot i els que sortissin
perjudicats
d'aquesta decisió,
és a dir,
jo crec que si Tarragona
aposta perquè el bàsquet
sigui l'esport punter,
jo ho entendria
des del punt de vista
del vòlei,
però el que ens ho hem de dir
és dir-nos-ho clarament
i dir,
escolta'm,
els diners arriben
fins on arriben
i podem fer això,
no?
I jo crec que la política
de subvencions,
doncs com he dit abans,
des del meu punt de vista
no és la...