.
Seguim al matí de Tarragona Ràdio.
Parlen ara de l'anella verda,
de l'anella verda de Tarragona, que comença a ser una realitat.
Tenim una xarxa de camins d'uns 140 quilòmetres,
dels quals ja la meitat s'han senyalitzat
en una primera fase del projecte
que permetrà a partir d'ara als tarragonins i les tarragonines
i la gent de fora que ens visiti poder gaudir precisament
i arribar a diferents espais naturals del nostre terme municipal.
D'aquest projecte de l'anella verda i dels camins de Tarragona,
així s'anomena aquest projecte, camins de Tarragona,
avui us en volem presentar les principals característiques.
Per això ens acompanya el principal responsable executiu del projecte,
el geògraf i fotògraf tarragoní Rafael López Moner.
Rafel, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
I també el cap de la brigada municipal de l'Ajuntament de Tarragona,
Marc Cantillac. Marc també, molt bon dia.
Bon dia.
Rafel, què és el que s'ha fet i què és el que a partir d'ara
la gent d'aquí, la gent de Tarragona i la gent de fora
podrà comprovar del que s'ha fet en aquests darrers mesos?
S'ha fet molta feina, però per mi el fonamental
és que per primera vegada hem començat a atendre
el valor i la importància que tenen els camins de Tarragona.
i per mi això és cap d'alt.
És una importància, clar, passem de zero,
en molts casos d'atenció, a realment mirar-nos
a que ja hi ha hagut un pressupost que depèn de com se'l miri.
Clar, per exemple, ara el municipi de Prades
té un pressupost del Ministeri de Medi Ambient
de dos milions d'euros per camins.
I jo em penso, a mi m'agrada més el que hem fet aquí,
amb moltes coses.
Vull dir, i aquí el pressupost era de 100.000 euros.
Depèn de com s'acompari, era poc,
però depèn de com s'acompari, era molt.
I jo penso que ens ha anat molt bé,
primer per impulsar la realització d'un inventari,
que com tu molt bé has dit,
ens ha fet veure que dintre del terna municipal de Tarragona
tenim més de 140 quilòmetres de camins,
90 camins identificats.
Una altra cosa, després, com estigui,
no sé si s'han asfaltat, etcètera, etcètera,
però que tenim un municipi ric amb tot això,
camins que, com diem aquí,
en molts casos són tan antics com la pròpia ciutat,
és a dir, que tenen un valor patrimonial
indubtable, innegable,
camins que, a més, ens permeten un dret fonamental,
un dret que, a més, està garantit per la Constitució,
és a dir, poder-nos moure per al nostre territori,
perquè estem parlant d'una zona
intensament humanitzada, transformada,
i on la majoria, la gran majoria d'àrees
són propietat privada.
És a dir, el camí és el garant que tenim nosaltres,
el camí públic, per poder arribar a certes zones.
Per tant, té aquest valor ja, jo crec, que fonamental.
I, sobretot, els camins que hem anat identificant,
els camins que hem sinyalitzat són els que hem pensat
que tenen una vocació més clara pel passeig,
per la passejada, per fer excursions,
per anar a desintoxicar-se, a vegades,
per anar a esvair dimonis, que a vegades diem,
per relacionar-se amb la ciutat, amb l'entorn de la ciutat,
per tornar a teixir, a vegades, aquests lligams que s'han perdut
entre la ciutat i el seu entorn immediat.
A vegades sembla que vivim en una illa,
a mig quilòmetre de la ciutat és terra incògnita,
no la coneixem, etcètera, etcètera.
Per tant, els valors d'aquests camins jo crec que són immenss,
i que una societat moderna, una societat que en diem del benestar,
estan cridats els camins a tindre un pes fonamental.
Ara tenim senyalitzats aproximadament la meitat d'aquests 140 quilòmetres.
Bàsicament, en quines zones del terme municipal s'han senyalitzat?
Deies que eren els que són més propensos al passeig, a la caminada.
Quins són aquests camins?
Sobretot a Llevant, perquè a Ponent del Riu,
pràcticament tot ha estat transformat, és una zona industrial,
no tenim camins.
Els camins els tenim en les zones no urbanitzables,
en el que en diem com a conjunt en ella verda.
El que hem procurat nosaltres és connectar,
realment dibuixar una xarxa,
és a dir, igual que a la gent li serà fàcil
visualitzar una xarxa de carreteres, estem parlant del mateix,
l'únic que aquesta està molt pensada per aquest altre ús,
i, per tant, el que hem procurat és que la connectivitat
d'aquesta xarxa sigui la màxima possible
amb els recursos que teníem.
Per tant, unir al màxim la ciutat, els barris,
les urbanitzacions,
que la gent pugui començar a caminar gairebé a peu de casa seva
i que tots els elements principals estiguin connectats.
A més, amb el propòsit inicial,
que era, d'alguna manera,
la voluntat amb què va originar-se aquest projecte,
de proposar un gran tomb al municipi,
unint els dos rius,
el Francolí i el Gaià,
i tornant per la costa.
I la segona fase del projecte,
està ja prevista?
És a dir, la senyalització del que queda de camins?
Bé, val a dir que jo penso que no s'ha de senyalitzar tot el que queda.
És a dir, hi ha camins que serveixen per altres coses,
per arribar a determinats indrets, etcètera, etcètera,
però que no tenen aquesta vocació,
perquè s'han asfaltat, etcètera, etcètera.
Per tant, no crec que s'ha de senyalitzar,
almenys no amb aquesta voluntat de passeig
i de deixar-se dolça,
deixar-se de mobilitat dolça,
de mobilitat lenta,
no crec que sigui necessari senyalitzar tots els camins.
Sí que en queden alguns de ben interessants
que no s'han pogut senyalitzar.
Tot just ara comencem un altre projecte
vinculat a la tàrrecur romana
i molt dirigit a vincular monuments romans
entre ells i amb la ciutat
i confiem que aquest projecte ens permetrà
recuperar algun dels camins que no hem pogut recuperar ara.
Perquè són camins que surten fins i tot ja fora del terme municipal,
entren a Tarragona però...
Sí, estava pensant en el municipi,
en aquest cas del terme de Tarragona,
però has apuntat una cosa que és molt interessant
i és que aquest projecte no circunscriu només a Tarragona
sinó que agafa cinc municipis més
i d'alguna manera pensem que ens permetrà
un dels objectius inclosos en aquest
i és estendre la idea aquesta de xarxa,
de xarxa de camins.
I faig molt d'èmfasi en la idea de xarxa de camins,
no d'itineraris, no de propostes.
Les propostes d'excursions d'alguna manera venen després.
Nosaltres n'hem apuntat aquesta de gran,
del tomb de l'anella verda que en diem.
Però de propostes d'excursions n'hi ha tantes
com a gent que tingui ganes de caminar,
com a èpoques de l'any, etcètera, etcètera.
No hem senyalitzat tot això,
sinó vindrà després la gent amb els tracks,
amb les pàgines web on es descarreguen els tracks,
fins i tot en la de l'Ajuntament.
Ara l'hem llançat, jo convido la gent que hi entri,
hi ha un enllaç directe de la pàgina central de l'Ajuntament
a l'àrea de Medi Ambient
i hi podran veure i descarregar-se documents sobre la xarxa.
Allí esperem que no gaire tardar
tinguem un apartat perquè la gent vagi penjant
les seves propostes de recorregut,
les seves favorites.
Fem això, fem l'altre.
Però la idea de xarxa és amb la qual hem treballat nosaltres,
precisament perquè després tothom pugui triar
els itineraris més indicats.
I amb això que parlàvem de l'altre projecte,
la idea és que aquesta idea de xarxa es vagi estenent
i puguis anar a Altafulla, a Torre d'Embarra, fins a Creixell,
seguint un entramat de camins ben senyalitzat.
Per això, les banderoles que podem trobar d'aquest projecte,
el primer que la gent pot llegir a dalt
és sempre el nom tradicional del camí.
Sempre que l'hem pogut trobar,
l'hem col·locat a les banderoles.
D'alguna manera, hi ha la voluntat
que la gent passegi, circuli,
però que conegui per on passeja i per on circula.
Ens queda molta feina a fer, eh, Valadí?
És només un primer pas.
Hem fet el primer pas, cert dubte.
Però era molt important, segurament, fer-lo.
Marc, què suposa, aleshores, per la brigada,
a partir d'ara, d'alguna manera,
disposar i gestionar aquesta xarxa
de 140 quilòmetres de camins
que tenim al terme municipal?
Bé, per la brigada ha estat una tasca important,
en primer lloc, poder executar aquest projecte, no?
I aquest projecte va sortir, doncs,
de tota el que era la catalogació
de tots els terrenys no urbanitzables,
com en Aella Verda, teníem diferents projectes.
Aquest va ser un.
Tots aquests projectes estaven finançats
amb fons FEDER de la Unió Europea.
Aquest és molt interessant,
ha vist la llum, estem molt contents tots.
I a partir d'ara, feina, suposa, no?
Perquè, doncs, des de la brigada
portarem el manteniment d'aquests camins,
tant de la senyalització,
com el que és dels ferms,
els morets de pedra seca que hi puguin haver,
haurem de procurar tenir-ho tot en condicions
perquè la gent en pugui gaudir al màxim de tot això, no?
En general, ara l'estat és bo?
Sí, en general és bo,
excepte, potser, en algun punt concret,
l'estat, a veure, per no haver-s'hi fet res
durant tants anys, podem dir que l'estat és acceptable, no?
A millorar, sempre estem a temps de millorar, no?
I què creieu que s'haurà de fer,
sobretot com a tasques de manteniment?
Doncs, en alguns camins, segurament,
farà falta una tasca de desbrós,
potser a les Lleres dels Rius,
i després també morets de pedra seca
que hi ha caiguts en diversos punts
que no impedeixen el pas,
però que, evidentment,
si els tenim arrenjats, molt millor, no?
I, bàsicament, aquestes dues tasques, jo crec,
d'esbrós i arranjament de...
Hi ha un altre punt,
que hi ha una recuperació d'un pont de pedra seca,
també, que el tenim també pendent,
que ara està completament amagat
a la malesa d'herbes, esbergers i tot,
i també tenim un petit pressupost
per recuperar-lo i anar fent tasques.
El que també demanem és la col·laboració
dels ciutadans en tot això, no?
La gent que realment faci,
els usuaris que vagin a caminar
amb bicicleta o corrent o com sigui,
que a través de la pàgina web
tingui una mica una interacció amb nosaltres
perquè ens puguin ajudar a detectar
tots aquests punts, no?
Tots els camins que s'han adaptat
per poder caminar,
fer exercici corrent o anar amb bicicleta?
Corrent i caminant es pot passar
per tota la xarxa.
Amb bicicleta, evidentment,
la part del litoral no s'hi pot passar,
hi ha llocs que es pot passar a cavall,
i hi ha altres que no, no?
Vull dir, caminant i corrent
es pot passar per tota la xarxa.
Us preocupa, d'altra banda,
que algun vehicle de motor
pugui accedir a aquests camins
i que, per tant, els puguin fer malbé?
És un tema preocupant,
però és un tema que està regulat
per una llei també d'accés motoritzat
en medi natural.
Vull dir que també hi ha les seves sancions
i els camins ja existien fins ara
i els vehicles motoritzats,
en alguns d'ells, hi passaven, no?
És un tema que preocupa,
però no perquè ho haguem senyalitzat
hagi de preocupar més
del que hi havia abans.
Una cosa que trobaran la gent
que entra a la web
és un apartat de recomanacions
i bones pràctiques
i un dels punts d'aquestes recomanacions
és si la gent que vegi
el trànsit motoritzat,
sobretot per camins de ferradura,
aquests camins estrets de muntanya
que sortosament encara en tenim,
sisplau que truqui al 112
i demani per als Mossos
o als agents rurals
per denunciar-ho.
Fins i tot en el cas
que sàpiguen segur
que no els podran enxampar
els infractors.
Però és molt important
que la gent es queixi,
que la gent faci pressió,
perquè si la gent no diu res
no hi ha problema
i per tant necessitem
fer aquesta pressió
perquè els responsables públics
tinguin més força
per dedicar els recursos,
les patrulles, etcètera, etcètera.
Per tant, és molt important
fer aquesta trucada al 112
i dir el que estem constatant.
No hi ha cap raó,
absolutament cap raó,
que justifiqui
la pèrdua d'aquest patrimoni
només per un ús lúdic esportiu.
Podem ser capaços
de trobar zones
on practicar
diverses modalitats de motor.
Jo no estic convençut.
Però el trànsit lliure
per camins tradicionals,
d'aquests camins,
en molts casos,
amb categoria històrica,
amb antics empedrats,
aquest tipus de camins
no admeten
aquest trànsit motoritzat
de motocicletes,
especialment de les Enduros.
No ens podem permetre,
ja més,
la destrucció
d'aquest patrimoni col·lectiu.
Ningú entendria
que alguna persona
que li agradés
l'escalada esportiva
es pengés de la catedral de Tarragona
i comencés a fer foratge
a la portalada.
Digues,
és que és el meu esport.
Bé, sí,
però haurem de trobar un altre lloc.
En el cas dels camins
estem parlant exactament del mateix.
el problema que tenim
és que ens ha costat,
doncs bé,
el temps que...
És fruit d'una evolució,
ens ha costat un cert temps
adonar-nos
que estàvem davant
d'un element patrimonial.
Humil,
evidentment humil,
però d'un element patrimonial
de primer ordre
que ens ajuda a entendre
el que hem estat,
el nostre passat,
el nostre territori,
que ens explica
com funcionava tot això
i que, a més,
és el fruit de molt d'esforç.
És a dir,
un camí empedrat,
algú ha posat
totes aquelles pedres,
un marge de pedra seca,
algú ha col·locat tot allò.
Per tant,
aquí és una qüestió
gairebé
de lluita
entre civilització
i jo diria
a vegades inconsciència.
Estic convençut
que no hi ha mal a fer
en la majoria dels casos,
però sí inconsciència
i desconeixement.
Aquests camins
creieu que fins ara
eren poc coneguts
i poc utilitzats
i que ara,
justament,
a partir de tota aquesta feina
i de donar-la a conèixer
a través dels mitjans
de comunicació,
a través de la pàgina web
de l'Ajuntament,
Marc,
creieu que seran
molt més coneguts
pels tarragonins
i fins i tot
per gent de fora?
Home,
és evident que
quan dones publicitat
a una sèrie de camins
hi haurà
molts més usuaris,
però també t'he de dir
que jo crec que hi ha
un col·lectiu important
a Tarragona
que ja utilitzava
aquests camins.
Hi ha molta gent
ara quan parla,
sí,
doncs jo el tram d'aquell
l'utilitzo per anar a córrer,
l'altre vaig amb bicicleta
amb la canalla,
vull dir,
diferents trams,
diferents utilitzacions,
però molta gent
que els utilitzava
i evidentment
hi haurà més gent
que els utilitzarà
a partir d'ara.
Per les condicions
del terreny
o per altres condicions,
per altres característiques
de tota aquesta xarxa
que parlem,
hi ha alguns punts
que puguin ser més febles
en el sentit
febles
o que requereixin
segurament
una atenció prioritària
pel seu bon conservament,
per la seva bona conservació
o manteniment?
Bé,
feble
depèn del sentit
en què tu miris,
feble si és per l'estructura
del camí,
doncs podem considerar
que tots els camins
tenen la mateixa feblesa,
si em dius
per temes
mediambientals,
potser el tema
del litoral
sempre és més feble
de cara a possibles
atacs mediambientals,
per exemple,
una moto,
el que deia Rafael abans,
una motocicleta,
si passa,
depèn de quin camí,
fa mal,
però si en passa
per un altre
potser en fa el doble,
o passa per una zona protegida
com és
tota la desembocadura
del Gallà
o tot el bosc
de la Marquesa,
doncs evidentment
el mal es pot duplicar,
que no en una altra zona.
El mal està igual
i la llei
ho marca
els usos
que se'n pot fer,
però vull dir,
en un lloc
pot fer molt més mal
que en un altre.
Aquest tomb
de la Neia Verda,
Rafa,
el podem fer
sense atrepitjar asfalt?
Molt poc asfalt.
Molt poc asfalt?
Sí, sí,
molt poc asfalt
i a més connectant
elements patrimonials
fantàstics,
passant per algun dels
masos
més importants
que tenim al terme.
Una altra qüestió
és l'estat d'aquests masos,
però d'alguna manera
quan el dissenyàvem
pensàvem que
probablement aquesta
era una bona estratègia
per prendre consciència
de l'estat
de part
del nostre patrimoni.
Estem parlant
de masos
fortificats
a partir del segle XV i XVI
per defensar-se
dels atacs
de pirates
vinguts del nord d'Àfrica,
pirates barbarès,
històries impressionants.
La manera de fer
d'aquesta gent
dels pirates
era arribar a la costa
i intentar
segrestar
i robar
tot el que es podia.
Per això ja
trobem
la línia
de torres
de guaita
en la costa
que la seva missió
era sobretot
advertir
de seguida
que veien
els vaixells
perquè la gent
es pogués amagar
a dintre d'aquests
masos
que tenim
mitjans
fortificats.
Només amb aquest tomb
passem per una
de les grans
torres de guaita
que ens queden
que és la Torre de la Mora
que després va servir
per a més
per controlar
el tema de contraband
encara ara
a la Guàrdia Civil
hi ha alguna nit
que hi fa guàrdia
per temes de contraband
i ja et dic
passar per aquesta torre
i després passar
per aquests masos
amb restes
més que evidents
de les fortificacions.
Són patrimonis fantàstics.
Algun d'aquests masos
té cúpules modernistes.
És absolutament
una meravella.
És un tomb llarg.
Fem una passejada?
Més de 30 quilòmetres.
però nosaltres el que diem
que val molt la pena
en aquest cas que podem
que són molt pocs casos
però en aquest cas
que podem utilitzar
el transport públic
és a dir
anar-nos fins a Altafulla
en tren
i tornar cap a Tarragona
Sí, perquè aquesta és una
de les característiques
que també val la pena destacar
que es pot utilitzar
el transport públic
autobús o tren
fins a l'estació d'Altafulla.
I la podem fer partida
en dos vegades
i és fantàstic.
T'anava a dir
si podíem fer una passejada
a través de la ràdio
a través de les zones
ràpidament.
De fet,
es tracta de fer
una invitació
a tota la gent
que ens estigui escoltant
perquè utilitzi
aquesta xarxa.
Bàsicament veig
que hi ha com
dos punts de partida
si estem situats
al centre de la ciutat
que una seria
el Francolí
pràcticament
la desembocadura
del riu Francolí
el tram final del riu
o una altra
la zona dels Fortins.
Tu, per on començaries?
La veritat és que
són diferents
però són molt interessants.
Vull dir,
el camí del riu
fins al pont del Diable
té algun lloc
que a més
és encantador encara
i és molt interessant.
Jo crec que encara
és un territori
que ens fa falta
amorosir-lo una mica
cuidar-lo
i que pot arribar a ser
pot arribar a ser
un de les grans zones verdes
de la ciutat.
El pont del Diable
ja té
i ja s'està convertint
en això
en un dels nostres
grans parcs
i el treball
que s'ha fet
que s'ha estat fent
allà
jo crec que és
molt interessant.
Tot a més
tots els circuits
que s'havien dibuixat
en el pont del Diable
han quedat integrats
dins de la xarxa
mantenen els seus colors
en aquest cas
però han format part
de la xarxa.
Del pont del Diable
per exemple
hem recuperat
acabat de recuperar
estava així mig mig
un caminet
que ens porta
fins a la font del Garroc
que és un altre indret
encantador
on la gent
als anys 20
per exemple
hi tenia
molta tirada
a passar el diumenge
a fer
les fontades
anar-se a menjar
a la mona
etcètera
però després
el litoral
tenim un litoral
realment
molt interessant
aquí podem sortir
de la zona dels Fortins
i fer tot el recorregut
arran de mar
arran de mar
per la platja
en alguns casos
i després
arran de mar
fins a arribar
a el que havia estat
a l'antic poble
de Tamarit
la gent en diem castell
però no és ben bé un castell
era un poble fortificat
i acabar
de trobar
el Gaià
tirar Gaià amunt
per exemple
hi ha algun tros
des de les embocaduras
del Gaià
remuntant al riut
amb un sender
preciós
absolutament encantador
on ja hi havien hagut
actuacions abans
actuacions jo em penso
que molt ben fetes
i que jo crec
que molta gent
de Tarragona
desconeix
i que és encisador
en aquesta època de l'any
per exemple
fantàstic
ara que no fa calor
etcètera
una meravella
podem passar a prop de Ferran
de fet
passem a prop de Ferran
passem per Ferran
passem per Ferran
i després tenim
tot un recorregut
per la part de muntanya
que ens lligaria
un altre cop
amb el pont del diable
on estàvem fa un moment
passem per les hortes
del Gaià
que és absolutament
fantàstic
i això és Tarragona
i és Tarragona
veure agricultura
amb aquesta intensitat
llavors ens trobem
amb la pedrera romana
del Medo
poca broma
és un monument
que està
declarat
patrimoni
de la humanitat
es pot veure
la pedrera
de fet hem passat
per dues pedreres
al final
de la platja llarga
a la punta
de la carreueta
trobem
hi havia hagut
una pedrera
una petita pedrera romana
i després tornem a passar-ne
per una altra
llavors d'allà
passem per masos
com el mas de cosidor
mas de sordet
etc.
i acabem
el pont del diable
i trobant
el francolí
aquesta seria com l'anella
després de totes maneres
en fi
amb tota la informació
que trobarem
també trobarem
alguns camins
alguns senders
a la zona intermitja
per dir-ho d'alguna manera
entre la part de muntanya
i la part de costa
alguns que connecten
fins i tot
amb la zona del cementiri
que també pot ser
un altre punt de partida
relativament
des del centre de la ciutat
perquè vulgui començar
des d'allà a la sortida
el camí
que tot diem
el camí del Lloreto
era un dels grans camí
era el camí vell
del Catllà
i és encantador
a mi sempre
em sap greu
que s'hagis faltat
puc arribar a entendre
les necessitats
però era un camí
encisador
i jo crec que també
és un d'aquests punts
que amb el temps
hem de ser capaços
de restaurar
de dignificar
encara més
etc.
d'allí
des del Lloreto
podem anar-nos
fins a Boscos
de Tarragona
o tirar amunt
a connectar
amb la zona
del Rodolat
i connectar
amb la part alta
de l'anella
segurament seran
racons
que descobriran
els tarragonins
fins i tot
està pensat això
per explotar-ho
entre cometes
això d'explotar
turísticament
que pugui ser
un atractiu
realment turístic
sobretot
per aquest tipus
d'excursionista
de visitant
que podem tenir
al nostre país
i que li agradi
conèixer territoris
com aquest
jo crec que sí
però a veure
jo també soc
molt realista
crec que tenim
un terme
que l'hem de cuidar
és a dir
jo crec que
precisament
la feina
feta
el que permet
és donar-nos compte
del valor
del nostre terme
i de les necessitats
grans que té
per tant
turísticament
jo crec que
ja és molt interessant
per exemple
per tota
la zona
de càmpings
de Llevant
estem en una zona
amb grans càmpings
de nivell internacional
i bona part
de la gent
que està en aquests càmpings
ja utilitza
i jo he tingut
ocasió
a més
sense identificar-me
de qui era
de preguntar
i gent
amb algun
d'aquests càmpings
dient
ostres sí
la senyalització
etcètera
vull dir que
ja comença a funcionar
i crec que té
molt més potencial
però hem de ser capaços
i no per ells
no per els turistes
sinó per nosaltres
d'això
no?
d'amorosir
gairebé de fer
de jardinar
però no en el sentit
del jardí clàssic
sinó de
restaurar
part d'aquest
d'aquesta
perifèria
que durant molts anys
l'hem tingut
absolutament
descuidada
abandonada
etcètera
i oblidada
oblidada
Marc
per acabar
recomanacions o consells
primer
per la gent que
és usuari
habitualment
d'aquests camins
que els demaneu
des de l'Ajuntament de Tarragona
i per aquells que potser
ara comencin a descobrir
aquesta xarxa de camins
alguna recomanació
també?
els usuaris habituals
jo crec que
fins ara
hem fet una tasca important
precisament
de manteniment
dels camins
perquè
els camins es mantenen
quan la gent hi circula
i quan la gent hi passa
si no els camins
els anem perdent
poc a boc
que continuïn amb aquesta tasca
i per la gent nova
doncs convidar-los
a que hi vagin
i que descobriran
gent de Tarragona
de tota la vida
segur que mai
ha passat
per alguns camins
que
doncs que tindran
una sorpresa
molt agradable
perquè hi ha racons
molt macos
i tot i tenir
un territori
fragmentat
com el que tenim
per l'autopista
per l'autovia
per el tren
i el tenim
molt fragmentat
doncs crec que
tenim una xarxa
de camins
molt maca
i important
a nivell
de país
vull dir
una xarxa
molt maca
sobretot
si algú també
veu alguna incidència
allò per què
explicàvem
de vehicles
de motor
o alguna cosa
que estigui en mal estat
o que necessiti
algun tipus
de recuperació
a la pàgina web
hi ha un apartat
com si fossin
queixes i suggeriments
hi ha un correu electrònic
on poden escriure
i mostrar
les deficiències
que puguin trobar
o fer-nos alguna suggerència
per millorar
vull dir
que estem oberts a tot
La Neia Verda
comença a ser una realitat
tota aquesta informació
molt detallada
la trobaran
a la pàgina web
de l'Ajuntament
recordin
www.tarragona.cat
hi ha un apartat directe
a la portada
de la pàgina web
que ens porta
als camins
de Tarragona
i allà trobaran
tota aquesta informació
que avui us hem volgut explicar
des del matí
de Tarragona Ràdio
els 140 quilòmetres
de xarxa
de camins
que estem recuperant
i que segurament
podrem gaudir
tots els tarragonins
i tarragonines
en Rafael López Monner
geògraf, fotògraf
felicitats per la feina feta
moltes gràcies
ja continuem
amb aquesta línia
i Marc Cantillac
cap de la brigada municipal
de l'Ajuntament de Tarragona
també molta feina
bona feina
amb aquesta conservació
de les xarxes
que vagi bé
gràcies
moltes gràcies
adeu bon dia