logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Tot plegat, un dels diferents actes per celebrar els 20 anys de la URB.
Tenim amb nosaltres, per parlar-ne d'aquest acte, la Montserrat Ríos,
és la directora de la Coral Universitària.
Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia.
I al telèfon tenim el Tomàs Grau, que és el director de l'Orquestra de la Càmera Música.
Tomàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Tomàs, tu dic a tu que estàs a la llunyania.
Com estàs, Tomàs?
Molt bé, sí.
Ahir vam fer el primer assaig, va anar molt bé.
Ara us ho anava a dir.
El primer assaig...
El primer assaig conjunt, clar.
Clar, clar, clar.
I l'únic ja que heu de fer o no?
Hi haurà un assaig general?
Sí, sí, sí.
Dijous tenim l'assaig general, sí.
Molt bé.
Com ho vau veure ahir, això de posar en comú?
Suposo que cadascú assajant pel seu costat.
I ahir la posta en comú com va anar, Montser?
Sí, a veure, la posta en comú ahir va anar força bé.
La veritat és que per ser una obra que té molta complexitat harmònica i de veus,
i després l'acústica i la disponibilitat i la disposició, diguem-ne, del cor i l'orquestra
sempre són coses difícils de conjuntar i per ser un primer assaig jo estic molt contenta.
Bé, bé.
Bé, Tomàs, és que estàvem escoltant ara l'obra d'aquesta de què parla la Montse.
Estàvem escoltant Mozart de fons.
Digue'ns tu, parla'ns tu de la música.
Quin repertori heu triat?
Bé, el repertori és un encàrrec de la Montse.
O sigui, la Montse és qui decideix fer la gran missa en domenor de Mozart
per celebrar el 20è aniversari de la coral.
I també el 20è aniversari de la universitat.
Per tant, quan a mi em diu, Tomàs, m'agradaria fer la missa en domenor de Mozart,
què et sembla?
I jo li vaig dir, ostres, fantàstic, és una música meravellosa.
L'orquestra, la Càmera Musicae, esteu avassats a fer aquest tipus de peça musical?
Sí, sí, sí, de Mozart hi hem fet diverses misses.
Hem fet també oratoris, hem fet altres misses d'altres compositors.
És una música que per orquestra és molt bonica de tocar i d'acompanyar també, no?
Perquè molta de la feina d'orquestra d'aquesta missa és acompanyar solistes o acompanyar coral.
Montse, i per què vas triar justament aquesta missa en domenor de Mozart?
A veure, aquesta és una de les grans obres de la literatura musical, de la música occidental, no?
Nosaltres, al desè aniversari de la coral de la Universitat Rovira i Virgili, vam fer el Rèquiem de Mozart,
que és l'altra, diguem-ne, gran obra de Mozart.
I la missa en domenor és, bueno, doncs una cosa que jo, allò que durant molts anys la tens a dintre,
pensant que si algun dia ho poguessin fer seria fantàstic.
I ara, doncs, bé.
És molt diferent del Rèquiem?
És bastant diferent del Rèquiem.
A l'hora d'interpretar?
Sí, diguem-ne que la missa en domenor és més complexa perquè té una escriptura vocal pel cor,
a quatre, a cinc i a vuit veus.
O sigui, hi ha molts moments de la missa que és a doble cor,
i això el Rèquiem no ho té, el Rèquiem sempre és a quatre veus.
I, bueno, és una obra, harmònicament, també més complexa que el Rèquiem.
Però són les dues obres extraordinàries, dues obres inacabades,
i, bueno, la diferència potser entre una i l'altra està en que la missa en domenor,
no va ser cap encàrrec, ningú li va encarregar a Mozart a escriure aquesta missa.
La va voler escriure ell com una mena, doncs, de promesa abans de casar-se amb la seva dona.
Va dir, doncs, la seva dona estava malalta, va pensar,
jo, si em caso amb aquesta dona que em vull casar i, a més, és cura i tot va bé,
jo escriuré aquesta missa.
I llavors, doncs, s'hi va posar.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Escolta, deu anys, doncs, representa el poder realitzar aquesta obra,
la gran missa en domenor.
Representa, doncs, que és com un...
com t'ho diria, com una cirereta final, no?,
de tota una trajectòria d'aquests deu anys.
És a dir, la choral ara està preparada per fer això.
Sí, sí, sí, sí.
Són obres realment molt importants, eh?
I poder fer aquesta obra, poder muntar-la i poder gaudir d'això,
doncs, de l'orquestra, dels solistes i del moment musical que es farà,
i, a més, a Tarragona i a Reus,
doncs, és realment un regal, és un premi,
és un regal d'aniversari molt bo, sí.
Tomàs, no era la primera vegada, em sembla, que col·laboràveu, no?
Que Càmera Música E acompanyava la choral de la URB?
No, no, em sembla, si no m'equivoco,
la Montse, si no que em correu, sí que és la tercera ocasió.
Crec que fa tres temporades vam fer la missa berlinesa d'Arbopart
i la temporada passada, o sigui, va haver-hi una temporada
que no vam col·laborar,
la temporada passada vam fer el Magnificat de Bach.
Per tant, seria la tercera col·laboració plegats.
Doncs, escolta, què destacaries de la choral universitària de la URB?
Ara, aquesta última vegada, no?,
perquè vosaltres també veieu la trajectòria que porten.
I després, Montse, te preguntaré què té d'especial la Càmera Música E,
ho farem al revés, l'un de l'altre.
Tomàs, què diries de la choral universitària?
Bé, la choral universitària sempre s'ha caracteritzat per tenir un so propi, no?,
diferent de les altres chorals de la província
i diferent dels altres chorals de Catalunya,
i el so és el que demana la Montse,
o és el so de la Montse, o és el so que treu la Montse dels seus cantaires.
Però què vols dir un so, un so propi?
Sí, canten diferent, canten diferent que altres chorals de la majoria ciutat.
La manera de cantar és diferent, la manera d'articular és diferent,
i això fa que quan s'ajunta cor i orquestra és un so molt bonic,
és un so que a la gent del públic li pot posar la pell de gallina
amb més facilitat que una altra manera de cantar.
I també, i això potser la Montse em corregirà, si m'equivoco,
he vist que també hi ha ex-cantaires
que també fan aquesta missa amb el menor, no?,
i per tant potser també aquest 20è aniversari
ha servit o per reincorporar gent a la coral
o per reincorporar gent a la coral per aquest concert,
i això també és bonic, no?, en un aniversari.
Sí, bueno, dos o tres, malauradament, dos o tres només,
però bé, ja som gairebé 50, que per cantar la missa està bé, sí, sí.
I què diries, doncs, Mercè, tu, de la Càmera Música,
i com és que col·laboreu amb ells?
Suposo que us sentiu molt còmodes.
Sí, sí, és una orquestra, jo diria que és una orquestra fàcil,
de tracte humà, de compenetració, d'entendre'ns,
ens entenem fàcilment, no?
Hi ha bons instrumentistes i, bueno, i és, no sé,
són com gent de casa, no?
Jo em sento molt còmode amb ells i, bueno,
ahir, per exemple, això, dirigint l'orquestra,
em vaig trobar molt, no sé, com si els conegués de tota la vida
i no és cert, perquè els instrumentistes jo no els conec, no?,
però l'orquestra, doncs, bueno, funciona molt bé
i té molta energia, que m'agrada.
Per fer-nos una idea,
quants músics, Tomàs, porteu, portareu en aquest concert?
Quants músics configureu la Càmera Música, eh?, normalment,
i quants vindreu?
Ara te'ls hauria de comptar exactament,
espera que faig càlculs ràpid.
Més o menys.
Sí, jo diria que són uns 27 o 28 músics per aquesta producció.
La Missa en Domino de Mozart demana flauta o poès fagots de vent fusta,
demana trompes, trompetes, trompons, trombons de vent metall i timbals,
i una secció de corda lo suficientment gran com per estar en un equilibri sonor
amb aquests vents.
És això, eh?, seria, perquè ens fem una idea de l'obra,
per als qui no n'entenem gaire de música clàssica,
seria això, una forta presència de vents, però ben acompanyada per cordes.
Sí, sí, perquè si no, al final només sentiríem els vents,
i els vents, en el fons, el que estan fent és donar un suport harmònic, no?,
a la coral, que és qui diu el text,
i per tant és el més important de la missa, no?
Què diu el text, Montse?
El text és el text de la missa en llatí, eh?
Sí.
Està inacabada, aquesta obra, i falten alguns fragments.
Per exemple, la missa no...
Mozart no va escriure la Newsday,
no va acabar d'escriure el Credo,
el Credo acaba en el Et incarnatus Est,
i què més li falta?
Alguna... l'any Usday,
i em sembla que ja està, i el final del Credo.
Jo diria, pel poc que he escoltat,
que és una missa, clar, té una composició
que té un punt de reverència, no?,
de sol·lenitat de missa, però també molt alegre.
És una obra molt positiva.
És una obra... sí, és una obra amb molts contrastos,
té moments molt lírics, molt dolços,
i al mateix temps té moments d'un patetisme impressionant, eh?
O sigui, és una obra sacra,
amb tot el que vol dir, doncs, potser la...
el que vol dir la sacralitat o la religió,
des del punt de vista, doncs, d'això, no?,
de moments tremendos i de moments, doncs,
d'autèntica espiritualitat celestial.
Molt bé.
Montse, em falta preguntar-te qui forma part
de la coral universitària actualment.
Qui s'hi pot apuntar?
Quines dots ha de tenir?
Es pot apuntar a qualsevol persona vinculada
a la Universitat Rovira i Virgili,
i també hi ha algunes persones que no estan vinculades,
que ho han estat o hi han acabat els estudis,
o inclús alguna persona que tingui un nivell musical
i que vulgui cantar també pot venir.
Això, demanem un nivell musical de base.
Sí.
S'ha de saber ser el feig, mínimament.
Sí, sí, sí. S'ha de saber, bueno,
llegir una partitura, doncs, amb una certa solvència
i tenir una experiència coral i una qualitat vocal, diguem-ne.
Quants cantaires, eh?
Quanta gent de la coral ocuparà l'escenari de Reus de Tarragona?
Gairebé 50, sí.
No arribem a 50, devem ser 47, 48.
50 per part vostra, uns 28, 30...
Sí, 31 l'orquestra.
Per part de l'orquestra ens n'anenà unes 80 i escaig persones, eh?
Ah, això, sí, sí.
És veritat, m'he deixat els trombons.
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Tu m'has deixat els trombons, per favor.
M'he deixat avui, ai, 31, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Tot plegat per un escenari que, clar, el necessitem gran, ja ho veiem, no ho hem dit ni hores ni llocs.
A veure, el concert serà a Tarragona dissabte a les 9 a la Palau de Fires i Congressos, a l'Auditori August, eh?
El Palau de Fires i Congressos dissabte a les 9.
Sí.
I a Reus també ens n'anem cap al centre de Fires i Convencions, que ara està a baix a la carretera de l'Avinguda de Vallissens, per entendre'ns, davant de l'Hospital Nou, aproximadament.
Això serà diumenge a les 7, amb aquest auditori que l'han anomenat Antoni Gaudí, que està instal·lat al centre de Fires i Convencions.
Molt bé. Alguna coseta d'última hora, algun serrell que hagueu d'acabar de lligar? Montse, Tomàs?
Bé, donar una informació que crec que és important, i és que l'entrada és lliure, i això vol dir que, bé, pot venir qui vulgui, però que, clar, que l'aforament és limitat.
Vull dir que si algú té moltes ganes d'anar-hi, que no vagi just a l'hora de començar, perquè, bé, podria ser que ja no hi hagués lloc per seure.
Val, he dit que el concert de Reus és a les 7, eh? No havíem dit l'hora, el de Tarragona dissabte a les 9 i el de Reus a diumenge a les 7.
Tomàs, alguna apreciació d'última hora?
Només que si volen gaudir d'una hora de bona música, perquè la Miss Ando Menor no dura gaire més,
que és una obra prou completa a la vegada, però no és una obra llarga, no és una obra extensa,
si volen gaudir d'una hora de bona música, doncs que vinguin a Tarragona o Reus aquest cap de setmana.
I recordo un cop més, que és un dels actes per celebrar el 20è aniversari de la Universitat de Rovira i Virgili.
Tomàs Grau és el director de la Càmera Música, i Tomàs, gràcies, tornarem a parlar,
perquè des de la Càmera Música i sabem que sou molt actius, que aneu anant fent coses
i sempre ens agrada conversar amb vosaltres. Moltes gràcies.
A tu, moltes gràcies.
I la Montserrat Riós és la directora de la Coral de la URB.
Montse, felicitats per la part que us toca aquest aniversari també, 10 anys.
I en fi, moltes gràcies.
20 anys nosaltres fem, eh? 20.
20 anys? Sí, sí, sí.
Val, mira, us havia fet més joves.
Gràcies, Montse.
Gràcies.