Doncs vinga, anem per feina, que ja us hem explicat
que ens espera una primera hora d'aquesta ràdio de les festes
des d'ara i fins a les 12, en què el teatre serà bàsicament el protagonista,
però en diferents formes.
Estem d'aniversari, ja portem uns quants dies
que s'hi celebrant l'aniversari del Vall de Serrallonga,
de la Club de Rugby Tarragona, i me'n deixo.
Ara és moment de felicitar de nou els components del grup escènic Atenea
que celebren les noces d'or 50 anys.
José M. Josep Maria Fort, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu? Felicitats, eh?
Gràcies.
Porteu bé això dels 50 anys, no?
Sí, el important és arribar.
I crec que amb molt bona salut, perquè el grup escènic Atenea
encara es nutreix de sang molt jove, per tant això té continuïtat, no?
Sí, i tant, i tant.
50 anys que celebra el grup escènic Atenea,
entre altres qüestions, amb una inauguració que s'inaugura aquesta tarda
i que tindrà lloc al Corte Inglés?
Sí, al Saló d'Exposicions del Corte Inglés, sí.
Com és que ho feu al Corte Inglés?
Perquè, no sé, això li hauria de preguntar al Miquel,
que és el que ha fet totes les gestions
i s'han portat molt bé al Corte Inglés,
doncs s'han donat tota la classe de facilitats,
i allà hi haurà 200 cartells.
He posat-se les parets perquè només caben 87,
però després hi ha els àlbums,
que podrà la gent anar mirant totes les 207 obres que hem fet, no?
I a part d'això, n'hi ha fotos també,
i la història de l'Atenea,
un recull de la premsa,
però l'important és que es projectarà un DVD
que dura una mitja hora,
que hi ha tota la història de tenir en fotos
i en trocets d'escenes d'obres que hem fet.
A veure, tot això a la Saló d'Exposicions del Corte Inglés?
A les 7 de la tarda, aquesta tarda, es fa la inauguració.
Fins quin dia?
Em penso que és fins al 16,
perquè estava anunciada fins al 30,
però han sortit uns problemes de compromisos d'ells,
i ara és fins al 16.
Fins al 16?
No, perdona, perdona, el 26.
Perdona, perdona, el 26.
Si avui és tema 19, no?
No, jo pensava 16 d'octubre.
No, no, i tant, no, no, fins al 26.
Fins al 26 de setembre.
Per tant, allò molt exclusiu per Santa Tegla.
Sí, Santa Tegla ve al programa de festes.
Ja, ja, ja.
Escolteu, hi haurà la mostra d'aquests cartells,
200 i escaig, oi?
Sí, una selecció que estarà exposada, de 87,
però després estan allí uns àlbums,
que el que vulgui pot repassar totes les...
I aquest audiovisual, aquest DVD,
dura mitja hora, sí.
Dura mitja hora, i què passa,
l'aniran projectant contínuament?
Sí, l'aniran projectant contínuament.
Allí n'hi haurà unes cadires,
el que vulgui asseure-se allí,
el que vulgui asseure-se allí,
és clar, a les 25 anys de Ràdio Tarragona n'hi ha poc,
perquè allà no existia al vídeo ni res, no?
I després trossets de vídeo que hem pogut recuperar,
perquè molts s'han fet molt bé i tal,
de trossets de cenetes curtetes, divertides.
Després hi ha aquesta de Pini Soler,
la que vam estrenar nosaltres.
L'enveja, no?
L'enveja, sí, que vam estrenar.
Que potser és l'obra que més us en recordeu,
a la més destacada de tot el que heu fet,
per això que la vam estrenar vosaltres.
La vam estrenar nosaltres.
Aquesta, que és l'estrena universal,
l'enveja de Pini Soler,
perquè era una obra inèdita.
I després Mallòrica,
després de Che Fortessa,
que va morir aquest home,
que la va fer a televisió
com la Sant Pere,
la va fer.
Sols va autoritzar a fer-la a l'Atenea,
a ningú més.
Ah, sí?
Aquesta de Mallòrica,
Sols l'ha fet l'autor i nosaltres,
que no volia que la fés ningú,
no estava ni declarada autors.
que a mi m'agradaria que la projectessin aquí,
en el TAC-12 o a la televisió,
perquè no pagarien autors,
perquè la va autoritzar Sols a Atenea.
Doncs fixa't,
dos obres...
La Mallòrica,
una obra molt divertida,
que la vam fer per un munt de llocs,
perquè era molt divertida.
Hi haurà cartell també, no?
D'aquesta obra teniu els cartells també exposats.
Sí, sí,
allí estan els 200 cartells...
Sí, sí,
l'enveja i Mallòrica,
dosa de les estrenes.
Bueno, vull dir que eren, sí,
destacades, no?
Perquè després s'han fet obres
que han tingut molt d'ècid, no?
Molt d'ècid,
però vull dir aquestes,
per aquesta curiositat,
que una,
la van fer sols el xef Fortès,
l'autor i nosaltres,
i després aquesta de la metge,
perquè va ser estrena universal,
no l'ha fet ningú més.
Josep Maria Fort,
vostès fa 50 anys que hi és.
Sí, m'he permès,
en la primera obra,
en la primera obra sortien fort,
Pepita Dalit,
que no ha pogut vindre perquè està...
i un servidor de vostès.
Ah, per tant, tu també hi eres.
Sí, no, els dos van sortir en la primera obra.
s'imagina't,
que la primera obra,
a l'any 61.
Doncs explica'm,
fem una mica de recordatori,
o de repàs de tot el que ha estat això,
50 anys,
en què ha canviat el teatre?
Home.
El teatre vostre o el grup mateix,
en què ha canviat?
No, home,
canviat, canviat,
no,
no, no,
ha canviat,
tot ha canviat en 50 anys,
però jo no hi trobo,
no hi trobo gaire canvi.
i si el canvi del teatre nou
no m'acaba de convèncer.
Què vol dir el teatre nou?
El teatre que es fa avui,
perquè avui se'n fa,
se'n fa molt de teatre,
però doncs arriba un moment
que no,
no,
no ho comprenc,
no,
no la veritat.
Ens quedem amb els clàssics,
doncs,
però escolta,
comèdia o drama?
Home,
tot,
tot,
tot.
Vosaltres sempre,
el grup escena i que tenia sempre combinats,
sabeu que la comèdia entra molt bé,
però de tant en tant us agrada fer una peça més dramàtica,
no?
Home,
i tant,
i tant que sí.
És com un repte.
Sí,
sí,
sí,
això sí.
I Tarragona,
el públic que teniu,
jo crec que us ha acompanyat fidelment
al llarg d'aquests 50 anys,
què aneu de dir de com ha tractat el teatre,
o com està tractant el teatre Tarragona?
La ciutat.
Molt bo,
molt bo,
el públic,
nosaltres el públic,
la veritat,
és que qui t'ho han tingut ha sigut el públic,
perquè el públic no ha parat,
i demanava sempre,
i vinga,
i vinga,
i d'això,
o sigui,
tenim un públic molt,
molt,
molt,
molt client,
molt bo,
molt bo.
Com es fa per mantenir un grup de teatre,
Josep,
a 50 anys?
Amb aquesta voluntat que ho feu,
perquè us ho passeu bé.
Gràcies al públic,
perquè nosaltres hem sigut un grup independentista,
dedicat a això,
sols,
o sigui,
aficionat,
però s'ha mantingut el públic.
El públic,
el públic,
perquè nosaltres no hem sigut de,
jo me recordo,
quan vaig fer la mili a Barcelona,
que vaig contactar amb grups,
el centre recreativo de Sant,
l'Ació Catòlica de Gràcia i tal,
però nosaltres no,
hem sigut el teatre Club Atenea,
ara sí.
He de dir una cosa,
que si a l'Atenea assisteis,
és gràcies a don Josep Maria Terrassa,
que és el que es va obrir la porta,
perquè aquí no hi havia teatre,
el metropol s'havia tancat,
feia cine...
Com era la cosa teatral aquí a Tarragona fa 50 anys?
Fent-nos una mica de panoràmica,
no hi havia lloc.
No,
l'Açalle,
l'Açalle feia aquí al metropol,
que quan no és fort,
d'això és més història fort.
I tant.
Explica,
el de l'Açalle.
Home,
l'Açalle,
doncs,
esclar,
aquí hi havia,
molt,
bé,
era la miqueta d'això que hi havia,
era l'Açalle i tal,
i qual,
i no paràvem,
no paràvem,
i doncs,
me'n recordo encara,
quan començava,
que no només sortíem homes sols,
les dones no sortien,
i després ja quan ja va d'això,
canviar l'assumpte aquest,
que no les dones,
llavors va tindre ja un d'això molt,
molt,
molt bonic,
molt.
I bueno,
i llavors ja,
doncs,
se van fer obres de tota classe i tal,
i després va ser quan ja va vindre l'Atenea,
l'Atenea,
doncs,
que esclar,
llavors l'Atenea va donar la vida al Teatre Tarragona.
Era de lo poc,
si no lo únic,
que hi havia aquí a Tarragona per veure teatre,
i llavors teníeu la ciutat volcada,
quan fèieu un obre us allà?
Hi havia grups,
però hi havia grups que es feien,
i es desfeien,
es feien i es desfeien,
però l'Atenea ha tingut l'habilitat
de tindre les portes obertes,
es feien grups que eren una miqueta d'elit,
es amiquets,
quatre amiguets,
uns es barallaven a l'altre,
i pum,
es desfeien.
Nosaltres no era un grup obert,
el que venia allí deia,
escolta,
m'agradaria fer teatre,
doncs,
va,
a fer teatre,
no?
i això fa que a vegades hi ha hagut moments de la història d'aquests 50 anys,
en què heu tingut moltíssima gent a l'Atenea,
no?
Molta gent apuntada,
pot ser?
Home,
hem tingut molta gent perquè fèiem obres de...
obres molt corals.
Mira,
a principi vam començar per la clàssica comedieta i tal,
no?
I quan va canviar això molt va ser com Josep Maria Soler,
que va ser un home que va donar una empenta,
va agafar antics actors i tal,
i va fer la Terra Baixa,
la Muralla,
la Frida Luminosa,
te'n recordes?
Sí,
va començar a fer...
I després,
quan ell ja se'n va anar,
perquè, esclar,
tot no es pot aguantar aquest ritme,
doncs,
jo vaig seguir una miqueta l'estela d'ell,
i van començar a fer obres ja bastant importants,
la Muralla,
de Buero Vallejo,
i després hem fet la Cinta Dorada,
mira,
la Cinta Dorada aquí té una anècdota,
d'un senyor que va parlar en Forc,
que l'havia vist a Madrid,
per una companyia,
i va vingut per curiositat,
perquè diu,
aquesta obra,
a veure com la faran,
i la va anar a Forc i a felicitar,
perquè va dir,
escolta,
si em va agradar allà,
aquí és que vosaltres la trobo,
moltes obres,
no?
La Fortuna de Sílvia...
Quina és la producció,
la peça de teatre que ha costat més de fer,
que és més complicada...
Home,
la Muralla,
la Muralla,
aquesta que deia jo,
del Tragalú de Buero Vallejo,
van tindre un problema,
perquè a Ràdio Tarragona,
hi havia la correnta aquesta de 125,
i aquí va col·laborar la Universitat Laboral,
el grup que tenien,
aquells tenien un grup de llum fantàstic,
però necessitaven 220,
necessitaven potència,
i gràcies a Terrassa,
que va parlar una dona,
perquè deixés passar pel pati,
allà al carrer Fortuny,
van posar un camió de llum,
o no sé què van fer allí,
i van passar la llum,
per un pati,
a l'emissora de Ràdio Tarragona,
perquè si no,
no la podíem fer.
Clar,
aquell muntatge va ser fantàstic,
perquè teníem l'equip de Miguel Vives,
d'allí de la Universitat Laboral.
Però quina afanyada, no?
Sí, sí,
però escolta,
va sortir,
va tindre una cita,
va fer una crítica,
Venceslav Andreu,
era un periodista de Tarragona,
molt acreditat,
un periodista tal,
i es va fer una crítica fantàstica,
que va dir que si l'havia vist
per una companyia,
i l'havia emocionat,
nosaltres l'havíem emocionat
una altra vegada també.
Aquesta gent,
i va haver-hi una anècdota,
perquè aquell dia,
no sé què va passar,
que va haver-hi un cor de,
van tallar la corrent a Tarragona,
i nosaltres,
com que teníem instal·lada allò,
no...
Ah, va una sol,
de l'únic de Tarragona,
que teníem llum.
Allí teníem llum.
Escolta,
perdoneu que jo parlo humor,
aquí fort.
No, no,
a mi el que m'agraden
són les anècdotes,
va.
Ui, anècdotes.
Obres d'aquelles,
quina és l'obra que diríeu
que agraden més,
la més agraïda,
la que sempre he triomfat?
Són 50 anys,
són 207 obres.
I us heu atrevit en tot,
fins i tot en musicals,
us heu atrevit,
no, no.
No, musicals sí que no.
Musicals no.
El que feia,
quan se feia,
tu eres molt jove,
no?
Però feien a la televisió
Scala Nifi,
que era,
ja et dic que tu no és jove,
estic parlant de la primera televisió,
Scala Nifi,
que els actors feien que cantaven,
però la música...
Sí,
pleiva.
I nosaltres,
quan vam començar a Radio Tarragona,
era un equipet modest,
molt familiar,
de Radio Tarragona,
i quan feien l'anandini de Nadal,
feien després un fin de festa,
un final de festa,
i allà feien xistes,
quatre tonteries,
i sortien cantant això de...
cantant,
feien que cantava,
no?
I me recordo una xiqueta
que va sortir
a cantar allò de...
No tengo edad,
no tengo...
I el que le posava el disc
se va equivocar
i le va posar
la revolución s'equivocada.
No tengo edad,
va sortint plorant,
bueno,
anècdotes d'aquestes
les que vulgui.
Tot això queda recollit
en algun llibre,
en algun lloc,
perquè he fet el DVD
però que és més obert imàgenes.
No,
saps el que passa?
Que nosaltres,
quan fem una obra,
fem un programa
que fem la història
de Tarragona,
que allí estarà també,
el que la vulgui...
I allí sí que explico
aquestes anècdotes,
les he anat explicant,
moltes que han...
Molt bé.
D'un que va sortir
molt nerviós
al principi,
te'n recordes,
i estava tan nerviós
que va beure
dos copes de conyac
per animar-se
i la llibre,
i la gent deia...
i la gent deia,
per què plora aquest home?
Ah, sí?
Le va donar
per plorar
dins d'escena,
bueno,
coses d'aquestes...
Avui en dia
no passen aquestes coses,
eh?
No.
Avui en dia
està tot,
no sé,
tothom està molt...
Bueno,
perquè ja ens hem relaxat
tots al teatre,
tampoc no s'agafa
de la manera que...
Una vegada,
els decorats,
és clar,
eren molt modests,
no?
I una vegada Pepita
també volia entrar
a l'escenari
a la porta
i se va despenxar
a la porta d'ell
i va entrar a la porta
d'aquestes moltes
ens han passat.
Bueno,
he dit,
els divertides
que, clar,
aneu al grup escení
que tenia,
feu rècords,
aneu,
jo em sembla que
a dos,
tres obres l'any,
no?
Sí,
abans,
abans al principi,
clar,
tenien apuntador,
el van treure,
el apuntador,
no?
Perquè l'apuntador,
a més,
el teatre ja estava canviant
i les xiques se queixaven
de que les miraven
les cuixes,
no?
Ah, sí?
Bueno,
i després ja no,
després hi havia
altres punts per dins,
no?
I llavors se feien
quatre i cinc obres
per temporada,
eh?
Sí,
sí,
Déu-n'hi-do.
I tant.
Però abans en apuntador,
però després en l'apuntador
ja no,
ara es fan de memòria
totalment,
ara saps allà
i de memòria totalment.
I cap problema,
no?
No, no,
al contrari,
l'actor millor,
perquè l'actor pot improvisar
d'una,
que si fes al tanto
de l'apuntador,
allò,
estaves més coibit,
més lligat.
I vosaltres,
que no sabien el papel
que estava al costat
de la concha
i feien coro allí,
no, no.
No es movien del puesto.
No es movien del puesto,
no.
Ara no,
ara l'actor té
més naturalitat
de canviar,
de donar...
Bueno,
que esteu organitzant
més pels 50 anys.
Bueno,
ara és l'exposició,
l'exposició,
sí.
I ara,
passat Santa Tecla,
començarem a ensenyar
una obra de Juan José
Ló Somillán
que es diu
Revistas del corazón,
que és una crítica
de tot aquest follón
que hi ha a la tele,
però en crítica
i ben escrita
i Juan José Ló Somillán
i penso que tindrà
molt dècid.
I després,
això que deiem abans,
això que deiem abans,
hi ha una obra
que vam fer l'any passat
i vam fer tres plens
al Metropol,
que és molt divertida
i que la gent diu
tornem a la fera
i és molt de Nadal,
saps?
Quina obra és?
Es diu
una Casa de Líos
i surten dos catalanes
que van allí
a Madrid
per l'asma
no sé què
i tenen
la ignorància
d'aquí
dels pasturers
i tal
i al final
surten cantant
el 25 de desembre
allí emocionades
i tal
i la gent ho va passar
tan bé.
Ja me'n recordo
que vam fer entrevistes
i deia
que ja tenim pla això.
Que volem aprofitant
que enguany
el Metropol
té la sentilesa
de no cobrar-nos teatre
perquè són 50 anys
i direm
escolta,
fem-lo una altra vegada
que la gent xalarà
perquè és Nadal
i la gent vol riure
i tal, no?
Clar que sí.
i això de moment
i després ja
el Miquel
ja està preparant
una altra obra
però ja pel gener i tal.
Uh, mare de Déu!
No ens ho escolta.
Sí, no.
Jo me quedo
amb aquesta idea
que us tornarem a convidar
perquè com que feu
tantes coses
jo ara començaré
aquesta entrevista del corazón
per fer-la per novembre
i després
si repetim
aquesta de Nadal
aprofitant
que enguany
estem
exemptos
de pagar aquí el tal
farem una casa de líos
i potser la fem
dues vegades
perquè la gent
vols xalar tu.
Ho han fet tres plens
i la gent va sortir
i la torneu a fer
i li diré
a la meva cunyada.
O sigui que tenim
un grup escènica TNA
per 50 anys més
com a mínim, no?
Sí, el Fort i jo
estem disposats.
Molt bé, molt bé.
Josep Maria Fort,
escolteu, Josep, moltíssimes gràcies,
felicitats, feliciteu
a tots els del grup Atenea
per aquest 50 aniversari
i recordeu que parlem amb ells
sobre aquestes obres
que han de presentar
però que avui s'inaugura
al Corte Inglés
una exposició commemorativa
dels 50 anys
del grup escènica TNA.
I agraïm jo que vagin allí
si no tenen presa
i veuen el DVD aquest
que reflecteixen 50 anys
tot el que hem fet.
Així ho farem.
Gràcies i felicitats.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.