Les 10 del matí i 11 minuts.
Ara fa una setmana de la victòria electoral contundent
per majoria absoluta del Partit Popular
a les eleccions en general espanyoles.
I ara fa pràcticament una setmana,
demà concretament farà just una setmana,
de les noves mesures econòmiques d'austeritat
anunciades pel govern de la Generalitat,
pel president Artur Mas.
Aquestes dues qüestions que vinculen l'economia a la política
seran aquest matí el punt de partida de la conversa
que ara mantindrem durant els propers minuts
amb el president de la patronal PIMEC a Tarragona, Joaquim Sendra.
Senyor Sendra, molt bon dia.
Molt bon dia.
Fa una setmana de les eleccions en general,
victòria contundent, majoria absoluta del Partit Popular,
una patronal de la petita i mitjana empresa com és PIMEC.
Què espera del nou govern espanyol,
del que sortirà d'aquí unes setmanes?
després del debat d'investidura.
Esperem que compleixi allò que nosaltres li hem demanat retradament
i que en la majoria dels casos ho ha agafat com a part del seu programa
i com a part de les seves intencions en cas que governés,
que són tota una sèrie de mesures per tal de favorir
l'economia en general i la de les petites mitjanes empreses en particular.
Això és el que esperem.
I quines són aquestes mesures a grans trets?
En recordem el que han demanat la patronal
i el que ha recollit segons vostè en el seu programa electoral el Partit Popular.
Doncs mira, una de les demandes molt concretes que ha recollit el partit
que ha guanyat les eleccions i que ben segurament governarà
i el seu candidat i possible proper president del govern ho va dir en el debat,
era una de les propostes molt concretes que nosaltres li vam fer arribar,
que era el fet que les empreses no paguessin l'IVA fins que no haguéssim cobrat la factura.
Aquest és un exemple molt concret, n'hi ha moltes altres.
És un exemple molt concret, molt important per nosaltres perquè es tracta d'un greu ja important.
Per una banda perquè estem finançant l'Estat en aquesta mesura,
estem avançant a l'Estat uns diners que nosaltres encara no hem cobrat,
per tant és un finançament de l'Estat.
I per altra banda perquè fixis, en una època en la qual no hi ha finançament
per les petites i mitjanes empreses,
no solament no rebem finançament de ningú ni tan sols de l'Estat,
sinó que nosaltres hem de finançar l'Estat.
Aquest estat que ara es queixa perquè s'està finançant de forma molt cara
perquè el seu deute l'ha de pagar molt car,
perquè té una prima de risc molt alta,
i es queixa perquè l'està pagant al 6%, o al 7%,
però ara últimament hi ha el 6%,
quan les petites empreses no accedeixen al crèdit
i si accedeixen, accedeixen amb uns tipus d'interès molt més alts que aquests.
L'altre dia entrava de forma una mica de curiositat,
a veure el tipus d'interès d'un prèstec que s'anunciava
i, escolti, estava al 20% tall.
20% tall un prèstec al consum.
I l'Estat es queixa que està pagant un 6%, que és molt alt.
Doncs, escolti, senyor Estat, fa molt de temps que les persones,
que els ciutadans, que les petites empreses,
que les empreses en general,
ens estem finançant a tipus d'interès molt més alts que aquests.
I ara vostè, a més a més, pretenga que la finançem a vostè.
Doncs no, això era injust.
Hi havia una resolució del Congrés dels Diputats,
una proposta, una llei que instava el govern
a aplicar aquesta mesura, amb l'anterior govern.
Que la van aprovar tots els partits del Congrés dels Diputats?
Tots. Tots.
Però el govern mai la va aplicar.
Sempre va fer veure que no li interessava
i no la va aplicar mai,
la qual demostra també que certes càmeres de representació
no serveixen de res.
Normalment el Senat, en alguns casos,
sinó que el Congrés tampoc.
Al final, més valdria que hi anessin un representant
per cada partit, es posessin d'acord o no,
cadascú ha portat els vots que porta i té així endavant.
Perquè el Congrés vota i insta el govern a aplicar una mesura
i el govern no l'aplica.
Per tant, el govern, com sempre dic,
compleix les lleis que vol
i les que no vol no les compleix.
O fa cas humís d'allò que se li requereix al Parlament
i les que l'interessen sí que les aplica.
Després sí, després surt dient que la llei s'ha de respectar
i que tothom ha de respectar la llei
i a nosaltres ens la fan respectar sempre, la llei.
Sobretot les lleis fiscals,
les lleis de tipus tributari,
que també les fan respectar totes.
Però l'Estat, quan vol, no les compleix.
Primer, confia, doncs, en un canvi
en la política econòmica del govern espanyol
i creu que respecte al govern, ara ja en funcions,
millorarà molt les expectatives de sortida de la crisi?
Evidentment.
Evidentment, perquè el govern nou,
ja vam dir que fos el que fos,
canviaria tot.
Senzillament perquè la nostra autonomia de govern
ja no és la que era,
perquè ara ens manen molt aquests famosos mercats
o aquests famosos presidents de govern d'altres països
i ja sabíem que això seria així,
que hi hauria canvis.
I és que hi han de ser, eh?
No, no, no, hi han de ser.
Hi han de ser.
I el que nosaltres reclamem és que siguin profuns,
que el govern nou que prendrà posició,
aquests canvis els apliqui en convicció
i de forma profunda,
perquè si no és així,
tornem a estar amb canvis a mitges
que el nostre entendre no ens portaran enlloc.
La sortida de la crisi o la millora de la nostra situació
ha de passar per canvis profuns,
perquè, com diuen en castellà,
medies tintes no ens portaran enlloc.
Canvis profuns, què vol dir?
Una altra reforma del mercat laboral,
una reforma del sistema financer,
de bancari espanyol...
Això vol dir, per exemple?
Fiscal, sí, sí, escolti,
una reforma del mercat laboral.
Parlem-ne, i tant, esclar que sí.
I potser diran,
escolta, és que a Valtos sempre parleu del mateix,
però el que voleu és l'abaratiment de l'acomiadament.
Nosaltres el que volem és que no hi hagi 5 milions d'aturats.
El nostre país actualment, ara mateix,
es troba amb un problema d'estancament econòmic,
que no hi ha creixement econòmic.
I aquest creixement econòmic és veritat,
és degut a molta mesura per a la situació europea i mundial,
però molt altra mesura està produïda per la falta de consum
que ve per culpa d'una falta de confiança
de les persones a l'hora de consumir.
Jo no compro el televisor de vostè,
i vostè que ven televisors no compra el cotxe de l'altre senyor,
i el que ven cotxes no compra l'altra cosa,
i aquí hi ha una cadena de manca de confiança.
El poc diner que hi ha es reté.
Aquesta confiança ve agreujada pel fet
que hi ha 5 milions de persones
que no tenen uns ingressos habituals
i moltes altres persones que tenen feina
que no tenen assegurada la continuïtat
amb els seus llocs de treball.
Això produeix que no hi hagi aquesta confiança
i que no hi hagi aquest consum.
Per tant, el que hem de fer de forma immediata
és resoldre els 5 milions d'aturats.
I això no es fa entendre,
només es produeix, evidentment,
fent que hi hagi llocs de treball
i fent que les empreses creïn llocs de treball
i fent que l'empresari petit, mitjà i gran
tingui confiança a l'hora de contractar.
I això passa perquè hi hagi una flexibilització
del mercat de treball en molts aspectes.
A l'hora de marcar flexibilitat dels convenis,
flexibilitat d'horaris,
flexibilitat...
I passa també per reduir els costos laborals.
I aquests costos laborals
poden ser costos de societat social,
poden ser costos d'acomiadament,
poden ser molts tipus de costos,
perquè és evident i és absolutament objectiu
que els costos laborals que hi ha al nostre país
són massa alts
per la competitivitat que nosaltres necessitem
per poder augmentar aquest nivell de producció
i augmentar la nostra economia.
Que calen reformes segurament és evident,
i a més, s'haig de reclamar en una patronal com Pimec,
però què pensa el senyor Cendra, per exemple,
que una setmana després
el futur president del govern espanyol
encara no hagi dit res, ni hagi anunciat res
en matèria econòmica del que vol fer,
ara que té assegurada ja la victòria electoral?
Bé, aquesta és una qüestió més política que econòmica.
Però li sembla correcta, una estratègia correcta,
tenint en compte aquest context dels mercats
que deia en la seva primera resposta,
els mercats internacionals?
Jo crec que el president del govern ja està tardant
a fer, si més no, a llançar algun missatge.
Jo entenc que hi ha uns tempos que s'han de respectar,
perquè la llei, la Constitució, ho marca així,
abans de prendre possessió,
però sí que crec que el president del govern
ja hauria d'aparèixer llançant algun missatge,
o llançant alguna idea, o llançant alguna línia,
o donant a entendre, o si no ell,
algú del seu equip, donant a entendre
cap on hi aniran els trets,
per tal d'arrencar aquesta confiança
i arrencar aquesta tranquil·litat
el més aviat possible.
Nosaltres ja hem estat caixosos de l'OTAR
que s'han fet les eleccions,
creiem que s'havien de fer abans.
No és mai bo un canvi de govern
en una situació de crisi,
pel dalt a baix que representa, pel sistema,
però entenem que s'havia de produir un canvi
de la política del govern,
i si això representa un canvi de govern,
doncs un canvi de govern,
però enteníem que s'havia de fer abans,
hem tardat, hem tardat per aquest mateix motiu,
ja portem mesos de retard.
Solament ara no vindrà d'una setmana,
però sí que no podem esperar-nos gaire més.
Mentrestant a Catalunya, demà farà just una setmana
que el president de la Generalitat, Artur Mas,
anunciava una nova batèria de mesures econòmiques,
d'austeritat,
amb un canvi segurament,
després de tantes retallades en aquest 2011,
amb un canvi enfocat sobretot a la política fiscal,
a la política impositiva,
així a grans trets,
com ho valora PIMEC?
Bé, senzillament entenem
que no solament el govern de la Generalitat,
sinó que els altres governs que ho estan fent,
i tot la resta que ho començarà a fer en breu,
apliquin aquestes mesures d'austeritat
perquè l'administració havia estirat molt més el braç que la màniga,
havia gastat molt més del que ingressava,
i s'havia endeutat,
i en la majoria dels casos havia estat vivint
a costa d'aquest deute, d'aquest préstec, d'aquest crèdit.
Això s'ha de resoldre,
i l'Estat i els governs autonòmics,
municipals, locals,
supramunicipals, estatals,
han de resoldre aquest problema
amb la major brevetat possible,
i un cop l'hagin resolt
en la seva part principal,
han de començar a aplicar mesures incentivadores
de l'economia, tal com us deia abans.
Per tant, entenem que la Generalitat
ha de resoldre aquests problemes,
i veiem amb bons ulls
que es parli que a partir de l'any que ve
les retallades siguin menors
i que a partir del 2013
pugui començar a parlar-se
d'inversions en sectors clau.
L'obra pública s'ha aturat,
altres a la investigació
ha patit també retallades,
moltes altres.
Evidentment,
Catalunya en concret pateix un dèficit fiscal
que també cal resoldre,
i això s'ha de dir.
Vostès són partidaris del pacte fiscal?
D'aquesta reclamació?
Absolutament.
I ho veiem impossible
amb aquest mapa polític
que ha quedat després de les eleccions
el 20 de novembre?
Bé, no...
Jo el que crec és que cal replantejar
Espanya com a país,
cal que faci plantejaments a fons.
Vostè em deia de les reformes,
jo li deia que demanàvem reformes a fons,
doncs els temes s'han d'abordar a fons.
Hi ha molts temes que no s'aborden a fons,
i que cada cop que hi ha un canvi de govern
es tornen a canviar.
No tenim clara quina és la nostra política energètica,
no tenim clara quina és la nostra política d'educació,
i no tenim clara quina és la nostra política territorial,
de representació territorial, política i econòmica.
Aquests temes s'han d'abordar a fons
i crec que s'han de tancar per sempre,
perquè n'estem sempre parlant
i sempre s'estan canviant.
I tenim un greu problema energètic
amb una dependència de l'exterior molt alta,
que ens dificulta aquest reiximent econòmic,
aquesta independència econòmica.
Tenim un problema educatiu evident i patent i reconegut,
i que no acabem mai de resoldre,
perquè sempre es van canviant les polítiques educatives,
i tenim un problema econòmic,
perquè en el cas de les autonomies,
ningú té clar quins són aquesta solidaritat fins on ha d'arribar
i quins són els diners amb els que ha de comptar cadascú.
Recuperant, jo que dèiem fa un moment,
l'anunci de noves mesures per part del president de la Generalitat
la setmana passada,
política impositiva,
augment de tarifes, de taxes en general,
menys retallada es diu que el 2011,
troba però a faltar mesures realment per reactivar l'economia?
O és que ara no hi ha manera de reactivar-la?
L'idea abans,
s'haurien dos maneres de reactivar l'economia.
Una,
que els nostres veïns i compradors veïns creixin
i, per tant, les exportacions augmentin.
Això s'havia produït en els últims dos-tres anys
i era una de les notes positives
i discurs positius que teníem.
A primer, que hem fet un estudi,
ara fa molt poc,
fa poques setmanes,
en la qual diem que encara tenim molt de més marge
per exportar a Catalunya
i a Tarragona també.
A la província de Tarragona encara podem duplicar
les exportacions per la nostra capacitat
i pel mercat que hi ha a l'exterior.
I la segona és a través del consum intern,
el que històricament hem viscut,
el consum intern.
Clar, la primera resulta
que molts països que estaven creixent
a taxes molt importants
també hem vist frenar del seu creixement.
No l'han reduït significativament,
però l'hem vist creixent,
l'hem vist frenat.
Índia, Brasil, Xina, fins i tot.
Els nostres veïns europeus,
la frenada ha sigut més important,
Alemanya, França,
que se'ls anunciava uns creixements
al voltant del 2%,
doncs han caigut el 0,5 o el 0,6,
que és pràcticament un no creixement.
Per tant, aquestes exportacions
ja veurem com quedaran compromeses.
I el segon aspecte,
el consum intern,
està molt lligat a la confiança,
el que li deia al principi.
Si no hi ha aquesta confiança
i si no hi ha ocupació,
no hi haurà consum.
Però difícilment es pot generar confiança
si la política o les mesures econòmiques
dels governs van en la línia
bàsicament de retallar, retallar, retallar, no?
Home, no.
Crea una certa confiança
perquè fa que pensem
que hi ha un govern
que està aplicant mesures d'austeritat
amb el bon principi de la gestió.
I això és la contrapartida
o està contraposat
amb el que seria la mala gestió.
Si a més a més veiéssim
que els nostres governants
segueixen gestionant malament,
la confiança encara ens cauria més.
Llavors sí que hauríem de dir
que canviem de país i marxem, no?
Però veient o veure
que els nostres governants,
uns i altres, locals,
supralocals, autonòmics i estatals,
prenguin consciència
d'aquesta responsabilitat
i d'aquesta bona gestió,
ajuda a donar-nos confiança
que aquesta bona gestió
també farà que tots plegats
en puguem sortir millor.
Estem encara en la part final del 2011.
Ens queda només un mes,
el mes de desembre.
En fi, pels inputs
que li arriben al president
de la patronal de Pimeca
aquí a Tarragona,
com ha anat aquest any
des del punt de vista
de les pròpies empreses,
dels propis associats?
Qui ho està patint més?
S'està patint en general
a tot arreu igual,
a tots els sectors?
Quina és la sensació
que té del 2011?
El 2011 és un any divers.
Divers perquè el primer semestre
del 2011 va ser un any bo,
bo perquè les exportacions
van ser molt bones,
la indústria va exportar molt,
va haver inclús
alguns increments de vendes
en molts aspectes
i llavors va augmentar molt
la confiança
perquè es veia
que el primer semestre
era bo i semblava
que això podia ser
el símptoma clar
que el 2011
podia ser l'any de la recuperació
i el 2012
el de la confirmació
de la recuperació.
Les dades dels nostres veïns
també així ho indicaven.
Vam arribar al final
d'aquest primer semestre
amb unes dades
del turisme
que també eren esperançadores
i que es van acabar confirmant
com a positives
però ja al tercer trimestre
les dades van començar
a caure
amb dades més negatives
respecte a l'exportació
i aquestes ventes
que li deia
i aquest últim trimestre
de l'any
que serà el final
del segon semestre
i del final de l'any
les dades es confirmaran
que tindrem
un segon semestre
negatiu
i puguem acabar l'any
amb un creixement
o pla
o nul
o impersentible.
Acabem pitjor
que vam començar l'any?
Acabem pitjor
que vam començar l'any
perquè la començàvem
amb esperança
i l'acabem
amb desesperança.
Sí, però no
li deia
clar
compensa
el primer semestre
en positiu
amb el segon semestre
en negatiu
o encara ha estat pitjor
el segon semestre
que el primer?
No, no
serà una compensació
però clar
és que estem
sobre unes taxes
d'uns nivells plans
des de fa dos anys
que desanimen.
S'han destruït
moltes empreses
aquestes petites
o micro
que vegades
en parlem
aquí al territori?
Moltes, moltes
segueixen
el que passa
és que tal com
l'he dit jo
des del principi
que ens hem veient
en aquestes entrevistes
tant que el mateix
succeeix amb l'atur
és un moment
que ja costa
destruir-ne més.
Se n'han destruït
tantes
que el degoteig
finalment
va caient
quan el pantà
està ple
lògicament
l'obrir l'aixeta
surt molta aigua
per la pressió
que fa
tota l'alçada
d'aigua
a mesura que es va
buidant el pantà
l'aixeta
en va sortir
menys d'aigua
per aquesta mateixa
pèrdua d'alçada
costa més.
Això vol dir
que les empreses
que van quedant
estan en una situació
a l'hora de reaixir
perquè hauran suportat
una tensió tal
que les farà
més fortes encara
per poder arrencar.
Per tant,
el degoteig
s'ha anat caient
però s'ha mantingut
un cert degoteig.
S'atreveix a fer
una previsió
pel 2012?
O això ni els millors
economistes
a nivell mundial?
No, sí,
evidentment fer previsions
és complicadíssim.
Vostès ara
estaven parlant de futbol
i he vist
que fem previsions també.
El futbol és molt més fàcil
que en economia, clar.
Sí, perquè a més a més
intervé la passió
que cosa que també
distorsiona
l'efecte objectiu, no?
Però bé,
la previsió és que
segueix sent la mateixa.
No podem fer res més
que créixer
i que anar endavant
i que anar cap amunt
perquè penso que sí
que hem tocat fons
i haurem d'estar
a expectatives
de què succeeix
al nostre entorn.
Serà molt important
el que faci el nostre país,
el nostre nou govern
a l'hora d'aquestes
mesures internes
però serà també
molt important
el que faci Europa
en les mesures
de fiscals
i de monetàries
per veure
cap on podem anar.
El nou govern
ha d'actuar molt ràpidament?
Molt ràpidament.
Pel que deia,
se li ha de donar
un marge de temps mínim
tenint en compte
que a més es constituirà
just abans de Nadal,
el mes de gener
s'hauria de veure
ja els primers efectes?
Sí, li anava a dir
el 30 de gener
hem de tenir
tota una sèrie de mesures
en marxa.
No de sida,
sinó en marxa.
Quines?
Doncs reformes fiscals,
reformes laborals,
l'administració de justícia
cal que també
quedi ben definit
quin és el seu paper
l'administració,
l'aprimament de l'administració,
l'agilització de les traves
i de les gestions administratives,
la funció pública,
tota una sèrie d'elements
que han de quedar definits.
Jo penso que en aquest país
estem en un moment clau
perquè veurem canvis
que potser pensàvem mai
que els veuríem
i els hem de veure ara.
I si no els veiem ara,
malament perquè no estarem posant
els fonaments
del nostre país del futur.
Per acabar l'entrevista,
senyor Sendra,
dues qüestions,
una concreta de local
i una més general.
De local,
Polígons Industrials de Terraona,
vostès han signat
un conveni amb l'Ajuntament
per tirar endavant
tota una sèrie de millores.
Què n'esperen realment
d'aquesta iniciativa?
Bé, n'esperem
a curt termini
i a midi termini,
no esperem grans coses
perquè és un projecte
més a mitjà termini.
Comencem fent uns 100
de les empreses
que hi ha en els polígons.
En segon lloc,
s'ha de veure
quines són les deficiències
i les necessitats
que estan mancades
als polígons.
I en tercer lloc,
seria el posar al dia
aquestes mancances
per tal que tinguem
uns polígons
en el terme de Terraona,
en aquest cas,
en el marc d'aquest conveni,
competitius.
Moltes empreses
han marxat
a fora de la ciutat
perquè han trobat
altres polígons
més ben preparats
i Terraona,
i això jo ho he dit,
en privat
i en públic també,
Terraona,
amb l'associació de la Canonja,
perd ingressos
d'algunes indústries
que es trobaran ara
amb el terro municipal
de la Canonja.
Terraona perd ingressos
perquè hi ha una crisi econòmica
i per tant cauen els ingressos,
ho hem vist
amb els debats polítics
d'aquests dies.
Ha d'augmentar les taxes,
ha d'augmentar els ingressos
per altres vies
i ha de reduir
les despeses,
evidentment.
I el que ha de fer
també la ciutat
és fer competitius
aquests polígons
per fer que s'instal·lin les empreses
i que puguin augmentar els ingressos.
I això és cap d'alt.
Però fan moltes millores,
segons vostès?
Falten millores,
no és que siguin moltes,
però algunes d'elles
són cap d'alt.
Quines?
Les comunicacions,
per exemple,
d'informació,
com pot ser la fibra òptica,
les comunicacions,
el transport,
com pot ser el transport
d'energia
o la qualitat de l'energia
que arriba als polígons
i la quantitat,
la potència que arriba
és cap d'alt.
El transport de les persones
també és important.
No tenim transport públic
en els polígons,
en la majoria dels casos,
per poder transportar
els treballadors,
treballadores
i empresaris també.
Hi ha moltes millores a fer
en aquest aspecte,
la senyalització,
la seguretat.
Pensi que en els polígons
ara mateix
s'estan produint
accidents de trànsit,
que això és merma
de compatibilitat
perquè són pèrdues econòmiques,
perquè són dies de baixa,
perquè són accidents laborals,
etcètera, etcètera.
La majoria són menors.
però jo treballo
en un polígons
i dia sí
i dia també
hi ha els atestats
aixecant acte
d'algun accident
o veig fent papers
d'alguna furgoneta.
Això són diners
i això és competitivitat
i això és...
I la segona qüestió
que li comentava,
concreta
però també d'àmbit
més general.
La setmana vinent
tindrem dues jornades festives
intersetmanals.
Desastre.
Un dimarts
i un dijous.
Vostès són partidaris
d'ajuntar les festes,
de passar-les
o de disminuir
el calendari festiu
amb la crisi que està caient
o d'agrupar-les
o de fer-ne
que siguin
en divendres
o en dilluns.
Tenen alguna proposta
en concret?
En primer lloc,
disculpi la immodèstia.
Vam ser els primers.
Ja fa molt de temps
a reclamar
que això succeís,
que s'agrupessin
les festes.
El que passa
quan tot anava bé
i tot era bonic,
doncs no passava res
i ja estava bé
que fessin ponts
i érem els reis dels ponts,
estava molt bé.
Però ara això
és urgent.
Les festes,
els dies festius
s'han d'agrupar.
Nosaltres ho hem demanat
de fa molt temps
i ho seguim demanant.
I entenem
que s'han d'agrupar
de cara al començament
de setmana,
no de cara al final
de setmana
per no perjudicar
el comerç.
Perquè el comerç,
el divendres,
sol ser un dia bo
pel comerç,
els dissabtes també
i agrupar els dies festius
de cara al final
de setmana
marmaria
aquestes bones vendes
del comerç
que ja estan prou
marmades.
Per tant,
no les volem marmar més.
Però sí que s'han d'agrupar
de cara al començament
de setmana.
Dies com la setmana que ve
que són dies perfectament
canviables,
el dia de la Constitució,
el dia de la Immaculada,
doncs podríem passar
perfectament
a dilluns i dimarts
i no fer que les empreses
comencem a treballar
el dilluns,
el dimarts és festa,
ha de tornar a baixar el ritme,
dimarts ha de tornar
a començar
com si fos un dilluns,
tornes a acabar,
dijous és festa
i divendres tornes a començar
com si fos un dilluns
però com que ja és divendres,
la productivitat
d'aquesta setmana
és...
Jo és que quasi
em valdria
no anar a treballar
aquesta setmana.
Vostè creu que moltes empreses
baixen a la persiana
més després d'un dia festiu?
Doncs miri,
doncs efectivament,
efectivament,
moltes empreses que conec
degut a que no tenen feina
i degut a que volen
que els seus treballadors
tampoc estiguin a la feina
sense fer res,
diuen, escolta,
agafeu-vos festa,
estareu més contents
de tenir la setmana de festa
i no cal que aixequem la persiana,
efectivament.
Agrupar festes,
en cap cas reduir
les jornades festives
en el calendari laboral.
O dir perquè això,
fins i tot,
s'ha provat fa pocs dies
a Portugal.
Sí, però el problema...
De cara a l'any 2012.
El problema d'Espanya
no és que...
Si Espanya és un dels països
on s'estan més hores
a la feina,
però el nostre problema
és de productivitat,
no d'hores totals absolutes,
sinó d'hores efectives
de producció real.
El nostre problema
no és d'aquest,
no és que tinguem
moltes dies festius,
és que els dies laborables
que estem a la feina
hi estiguem de veritat
i produïm.
És aquest.
Doncs així,
parlant de les jornades festives
de la setmana vinent
amb aquest calendari laboral
una mica boig
que tindrem justament
d'aquí una setmana,
acabem aquesta entrevista
amb el president
de la patronal Pimeca
a Tarraona,
el senyor Joaquim Sendra.
Senyora,
moltes gràcies
i fins la propera.
A vosaltres, com sempre.
Béu JV.