Fins demà!
Amb només 15 anys ja fan màgia i no és només que els agradi fer màgia, que siguin aficionats, no, també fan espectacles de màgia en públic, en directe, de fet ho van fer fa pocs dies aquí a l'Espai Jove a la Palmera.
Avui hem convidat dos joves, el Marc Vallonrat, Marc bon dia, i el seu acompanyant, l'Aitor Garcia, Aitor bon dia, que ells són mags. Tu et conselleres un mag o què?
Jo en considero mag, sí, en que considero mag.
Sí, amb només 15 anys, home, sobta una miqueta, tan jovenets.
A veure, una cosa és ser mag i una altra cosa és ser mag professional. El que nosaltres tenim és un mag com un hobby, la màgia com un hobby.
Com un hobby una miqueta. I quan va començar aquest hobby? Quan us va començar a interessar això de la màgia?
A mi em va començar ja fa temps, o sigui, el meu germà també fa màgia i tot això, i bueno, no sé, és anar començant, a partir d'altres mags també t'ava agradant i tot, i vas començant.
I a partir d'allà, quan trobes més gent que també fa màgia, et vas ajuntant amb altra gent i comences a fer coses.
Perquè tu amb l'Aitor ja els coneixia, o amb el Marc?
Sí, bueno, des de petits.
Des de petits, ja? O sigui, vau començar una mica l'afició junts, eh?
Sí.
I tu també, Aitor, també fa uns anys que et vas començar a aficionar...
Sí, bueno, fa més o menys, m'ha semblat que dos anys, vam començar ell i jo i ja som com un grup.
Ell és el meu ajudant i...
Sou un duet.
És el teu ajudant. Molt bé, escolta.
Tot mag ha de tenir un bon ajudant.
Exacte.
No? Per ser un bon mag.
Exacte.
I escolta'm, quan us va començar ja a dir, home, potser podríem posar un espectacle, de fer-ho una mica més en sèrio...
Quan va començar tot?
A veure, per fer espectacles nosaltres primer vam començar amb un concurs
que ens van convidar i a partir d'allí, bueno, vam veure que podíem seguir més cap endavant
i, bueno, també, a part de, bueno, la nostra edat, que sempre volem guanyar els nostres dinerets i tot això
i és una bona manera de guanyar-se la vida, bueno, a guanyar-se la vida a la nostra edat.
Clar, la nostra edat, escolta, per guanyar uns diners i poder sortir els caps de setmana
o poder, jo què sé, anar al cinema, no?, aquestes coses, doncs va bé, no?
Exacte.
I com es comença a preparar tot això? Perquè, clar, heu de començar de zero.
Sí, a veure, bueno, però per un espectacle, primer, hi ha molt de treball darrere, o sigui, hores i hores,
però a vegades ja t'hi vas acostumant i surt tot més ràpid i, bueno, ja és més improvisació que tot això,
llavors hi vas aplicant més coses i tot això.
Són moltes hores, doncs, Aitor, de feina, sí?
Sí, bueno, molts assajos també.
Sí? Quant assajeu, per exemple, cada setmana?
Els caps de setmana... Bueno, aquest hivern hem estat assajant molts caps de setmana.
Quantes setmana s'ha d'anar a l'escova?
Clar.
Això no ho podem deixar de banda, recordem que hem dit que era un hobby.
Exacte.
I quan comencem a pensar en una actuació de màgia, quins trucs, com busquem els trucs, com els treballem?
Bueno, primer, per buscar els jocs que hem de fer, hem de buscar primer un joc al principi,
que hi ha la gent que li agrada, que no s'avorrirà ni res, i després un final.
Això sempre és el principal. Llavors hem de buscar els primers jocs més vistosos,
i al final un final que sigui també impactant.
I, bueno, nosaltres sempre comencem amb grans il·lusions, amb Gavis i tot això.
El fem aparèixer ell també, i tal.
Sí, molt bé.
O sigui, feu també jugar una mica amb humor, també.
Exacte.
Home, això està bé.
L'humor, nosaltres només el traiem de la improvisació.
Sí.
A veure, hi ha mags que es dediquen que a la improvisació, bueno, hi ha l'humor,
perquè la gent es riu, es fan... Bueno, deixen malament, no,
però són com inferiors, fan deixar inferiors als seus ajudants.
Nosaltres no és això el que busquem, sinó és que passem els dos una bona estona,
i, bueno, nosaltres l'últim que vam fer, que, bueno, jo crec que a la gent els va agradar,
i va ser tota una improvisació, l'últim aspecte que vam fer aquí a la Palmera,
va ser, vam treure uns a una gent del públic, que érem coneguts també,
i vam ficar una música i vam començar, els vaig dir que fessin el mateix que jo.
I, bueno, els vaig fer començar a treure els mucs i tot això, i la gent es reia i tal.
Però érem coneguts, o sigui, que era de confiança, no era per deixar-los ni pels terres ni res.
Sí, era això.
També jugar això una mica amb l'humor, amb l'improvisació, fer riure que s'ho passi bé la gent.
Exacte.
Però, sobretot, el més important, tenir un inici potent i un bon final,
perquè és amb el que es queda la gent.
Exacte.
No? Això és important.
I, escolta, com va anar aquest dia?
Molt bé, molt bé.
Bueno, el dia 6 vam portar un mag de Barcelona, en teoria teníem que fer una gala amb més mags i tot això,
però al final es va suspendre i vam portar un mag de Barcelona,
i vam fer com una miqueta de màs entre els dos, i tal, molt bé.
I el dia 13 vam actuar ell i jo, bueno, vam comptar, van tenir molta ajuda,
així que ho agraeixo molt, això, i no res, o sigui, ens ho vam passar molt bé.
Sobretot, el més important és que vosaltres us ho passeu bé, no?
Molt bé, ho disfrutem moltíssim.
I això, com aneu vestits? Per exemple, tu, Marc, com vas vestit?
Jo, bueno, jo vaig... A mi em van fer un xaleco especial, em diuen que vaig molt formal, també.
Vaig amb pantalons negres, sabates negres, camisa blava o blanca,
perquè a vegades vaig combinant, i un xaleco blau.
Molt bé. O sigui, no cap pajarita ni...
No, no, pajarita no, nosaltres no és més senzill.
Bé, corbata negra, tot això.
Corbata negra, això, eh? I Vaitor, com va vestit?
Més o menys el mateix, sabates negres, pantalons negres...
Sí, bueno, ell també porta xaleco, el que passa és que porta un xaleco negre,
o sigui, és això que es distingeix, també.
Ah, clar, clar, cadascú, que estigueu ben combinats, eh?
Sí, sí.
Bé, bé, això està bé, això està bé.
I escolta'm, quan comenceu a treballar en tot plegat,
comenceu a idear aquest número de màgia,
m'imagino que hi ha diversos trucs diferents,
quins són els més difícils o més complicats?
Bé, a veure, difícils també tenen molts sentits,
perquè, per exemple, la gàbia també té molt d'assaig darrere,
o sigui, no és fàcil, depèn de la manera com ho presentis, també.
Quina és la gàbia?
La gàbia, bueno, és una gàbia buida,
i la pots ensenyar per tot arreu, per on vulguis,
i, bueno, hi fem aparèixer una persona de dintre.
I, clar, això té molt d'assaig per darrere, també,
i és bastant difícil, però, bueno, ho hem tret i ha anat sempre força bé.
És l'haig trobar que apareix.
Bé, a la secuïta vam actuar fa uns dies
i vam fer aparèixer dues persones, també, i, bueno...
Home, que encara és millor, perquè dius, home,
l'Aitor deu saber el tru, perquè, clar, és el seu ajudant,
però, home, si és una altra, la gent es deu quedar més impactada, no?
Exacte.
I què més? Què més és allò més complicat de fer?
Bueno, al final, nosaltres moltes vegades fem la tempesta de neu,
és bastant difícil, bueno, és bastant difícil en el sentit
perquè és molt d'assaigar.
Però, bueno, la resta és pràctica i això, i va sortint molt.
Sobretot pràctica, eh?
Sí, i, bueno, és que no se't noti res, perquè, bueno, és...
Però sempre...
Jo sempre ho dic quan, per exemple, a vegades, potser és que sempre surti malament,
jo en un joc de màgia que vaig fer aquí, sempre ho vaig dir,
quan si agafeu una carta, bueno, la vaig presentar, val?,
i tenien que agafar una carta.
Jo tenia una predicció.
Ells vaig dir, què passaria si no fos la carta?
Que faríeu el mateix, però després em diríeu que no fos.
I ja està, o sigui, quedaries igual de bé.
I, clar, després que et diuen que quedes malament,
però ells saben que, bueno, que tu per almenys saps el que estàs fent.
I després és quan apliquem la màgia, i és quan, de veritat, surt la carta.
Surt la carta, eh?
Llavors et penges a mà i dic, eh, mira que bé que ha sortit aquí.
Exacte, molt bé.
Perquè per l'espectacle de la Palmera, per exemple, quant temps vau estar assajant?
Buf, bastant.
Sí? Molt de temps? I on assageu?
Bé, el meu garatge.
El teu garatge, oi?
El meu garatge és on el tenim tot.
Allà teniu tots els secrets, eh?
Sí, sí, tot, tot.
Són molts secrets, la màgia? Us pensàveu que tenia tants secrets?
Sí.
Sí?
Sí.
Sí, no?
Sí, a veure, pot sempre...
Jo crec, bueno, potser era el típic mag llest, però jo crec...
Bé, jo hi ha jocs que tampoc els sé fer.
Però igual, jo crec que això li passa a molta gent.
Home, i sou joves encara.
Exacte, hi ha molt a prendre també per davant, però hi ha mags, per exemple, o grans, que potser no saben fer alguna cosa,
perquè hi ha mags que no es centren només en una cosa i la intenten fer el millor possible.
I llavors hi ha coses que dius, no havia vist mai això, i et quedes més això.
I quins són els vostres referents? Hi ha alguns mags d'aquells que digueu sempre pensem en ells?
A veure, sí, això també és bastant difícil perquè sempre hem tingut...
Jo crec que tots els mags més joves sempre hem tingut un model que és el McLari.
Què passa? Que molts d'aquests mags sempre...
Bé, això passa moltes vegades, copien la personalitat o copien bromes i tot això.
A nosaltres jo crec que ara ens estem endinsant i buscant una personalitat més pròpia.
Jo crec que ara aquests últims espectadors que hem fet estaven més lluny de tot això.
I jo crec que ha anat bé, o sigui, jo ens ha servit molt.
Però m'imagino que n'hi ha alguns que dius, home, amb aquests m'han ajudat, per exemple, a aprendre coses...
Exacte, sí.
O amb aquests n'he après...
El meu germà, que també és mag, també m'ha ajudat molt, tot això.
I, Vaitor, per exemple, té algun d'aquells de referent o no?
Bé, més o menys, més que res el meu referent és ell.
Perquè em vaig endinsar sense saber res i vaig aprendre tot d'ells.
Veus, escolta, això està bé.
Home, a Tarragona també tenim bons mags, perquè tenim el mag Gerard, que és un gran mag, també.
O el Màgic Andreu també és d'aquí.
O el Màgic Andreu.
Sí, sí, vull dir que és de la zona, també, vull que tenim bons mags.
I, escolta, amb quins anys coneixeu altra gent, o joves com vosaltres, que es dediquin a la zona?
Jo jove, jove, que coneixia, els vaig conèixer, em sembla que van ser la primera de l'ESO, que vaig conèixer.
Tinc un amic que és mag, també, que va començar, gràcies a mi, van començar junts.
Però jo crec que, bé, començar junts i tot això està molt bé, però després, potser cada escola ha d'anar agafant el seu camí.
Saps? I, bé, tot això.
Jo crec que el que estem fent ara és el que ens està servint de més, és quan estem aprenent més.
Però creieu que sou els únics que ho feu amb aquesta edat d'espectacles?
No sou els únics, no?
Vam fer concursos, vam anar a Montgai, també, ens vam presentar a un concurs, hi havia molts joves, també.
Molts joves després ens van invitar a un altre concurs que vam fer a Sant Vicenç.
Hi havia mags de la primària, també.
Ah, Déu-n'hi-do, o sigui que no sou els únics, que hi ha més gent jove que s'interessa per això de la màgia.
Hi havia que buscar-la i trobar-la, a vegades, per exemple, vam voler muntar una cosa molt xula i els has de conèixer, perquè és bastant difícil.
I, escolta'm, teniu bols per aquest estiu?
Sí, ara ja hem fet aquests a Tarragona, vam actuar a la Secuita, vam fer bols privats per compler anys i tot això, vam fer comunions a l'hivern, també.
I ara estem mirant les festes majors, ens estem endinsant en aquest tema, i és qüestió parlar i insistir, perquè és molt difícil.
Sí, no? És complicat, no?
És complicat, amb la crisi, tot això.
Amb la crisi, però, bueno, escolta, és a poc a poc i bona lletra.
Nosaltres, bueno, nosaltres sempre ho diem, o sigui, nosaltres el que ens interessa és disfrutar i passar l'estiu d'alguna manera,
perquè si no, sempre acaba l'estiu i dic, ostia, que malament ho he passat, ho podia haver passat molt millor.
I sempre tu que ho vas passant bé en l'últim moment.
No, és una manera, escolta, de passar l'estiu i bé, perquè el més important és que vosaltres us ho passeu bé, no?
Sí, exacte, nosaltres és que hi disfrutem un món.
I, escolta'm, ara farem el truc de màgia, perquè crec que m'has posat aquí una baralla de cartes,
però Valtos va començar també, jo és que alguna vegada allò que fas màgia i tothom té el joc de màgia borràs a casa seva.
Sí.
Sí o no? També el teniu?
Sí.
O el teniu?
Sí.
Bueno, jo el vaig tenir.
Sí, no? El vaig tenir. Ara ja això ja queda...
Jo, bueno, més que de la màgia borràs, mon germà em va regalar, al principi quan era bastant petit,
un... bueno, hi ha una tenda que es diu a Màgicos de Barcelona.
Sí.
Va regalar un maletí d'aquestos que hi havia, una màgia per començar i tot això,
i a partir d'allí vaig començar jo.
Vas començar ja. I tu també, Aitor, amb el què?
Jo, més que res, amb el màgia borràs i...
Sí, no? És una mica el típic, no?
El de tota la vida.
El de tota la vida, que tothom el té.
Sí.
Escolta'm.
Però, bueno, és qui li agrada, doncs va endinsant-se.
Clar. Escolta'm, m'has portat una baralla de cartes.
Molt bé.
Què farem amb això?
Tu ja has vist... Bueno, farem un joc de màgia, lògicament.
Sí.
Per la ràdio és complicat, aquells oients, però ho intentarem explicar.
Però nosaltres intentarem explicar-ho al màxim possible.
Sí.
És una màgia que està presentada.
Tu has vist que...
Sí, sí, han portat el paquet i la cal obrir aquí davant.
Llavors demanaré que agafis tu mateix la baralla i que la barregis,
que quedin totes les baralles barrejades.
Jo no en sé massa de barrejar, però vaja.
Ah, però tranquil, no passa res.
Ho intentarem barrejar i més o menys ja farem el fet, eh?
És nova, eh? De fet, fa olor nou, eh?
Sí, sí, fa olor nou i tot.
La baralla és totalment nova,
acaba d'obrir el Marc d'aquí davant nostre, eh?
Com dèiem, aquests dos joves, Vaito i el Marc,
el Marc i el seu ajudant.
Molt bé, jo crec que ja està bé, no?
Sí, perfecte.
Què et sembla?
Vinga.
Llavors jo agafaré la baralla de cartes
i les estendré, o sigui, les estendré totes per aquí,
per damunt de la taula.
M'arro per aquí damunt del micro, perquè si no...
Vinga.
Va, les estenem per aquí totes així, una mica barrejades totes, eh?
Perfecte.
Llavors jo et demanaré, que se m'escolti bé,
agafa...
Bueno, només toca, val?
Només es tocaixi, o assenyala una carta que creguis que tu és,
tu què creguis, que és, per exemple, l'Arts de Trèbol, toca-la.
La que creix, què és?
La que jo crec que és l'Arts de Trèbol.
La que creix, què és?
Doncs vinga.
Aquesta?
Vinga.
Aquesta.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Llavors agafarem tres cartes, val?
Sí.
Dues tu i una jo.
Sí.
Agafa, vale, han dit unes de Trèbol, vale.
Agafa una que creguis que és el Joker, que val per totes.
L'agafo, eh?
No, no, no, toca, toca, només, perdona.
Vinga, aquesta.
Aquesta?
Per aquí?
Vinga.
Això és bastant originant, eh?
Jo no mai m'ho ha acabat de creure això, perquè la màgia és la màgia.
Llavors, vols que seguim o vols que us toquem una altra carta?
Sí, home, toquem una altra carta o què?
Us toca la carta que creguis, que és, per exemple, abans hem dit treu, després el Joker.
El 3 de Cors.
El 3 de Cors.
Doncs vinga, el 3 de Cors està aquí.
Aquí?
Vinga.
Perfecte.
Tu has escollit tres cartes.
Sí.
Hem dit, vas de Trebo, el Joker i el...
I el 3 de Cors.
El 3 de Cors.
Què passaria si aquestes tres cartes fossin les que tu has escollit?
Home, que em quedaria una mica emocionat.
Fixa't, eh?
A la 3, aixecaré la primera.
Sí.
Aixecaré la segona i aixecaré la tercera.
Vinga.
Sisplau, comença per la primera.
Sí, la primera era vas de...
Ah, no, vas de...
Molt bé.
Vas de Trebo.
Vas de Trebo.
La segona.
El Joker.
Ah, bé, aquesta.
Joker.
I la tercera, la...
El 3 de Cors.
Ostres.
Un aplaudiment, sisplau.
Un aplaudiment, un aplaudiment.
Escolta.
Home, no et preguntaré com ho has fet, perquè, clar, això té truc.
És màgia.
Home, però...
Has escollit tu les cartes, eh?
O sigui, no, no, sí, sí, sí.
Les cartes no són ni trucades ni res.
L'has escollit tu.
Escolta, molt bé, eh?
Home, molt bé, eh?
Escolta.
Elucinat.
Es poden fer moltes coses, no?, amb les cartes.
Es poden fer moltes coses, sí.
Moltes.
Molta màgia, amb les cartes.
Sí, bueno, nosaltres, més que centrem-nos en les cartes, també ens centrem més en la màgia escenari,
que també, bueno, també fem cartes.
El que passa és que nosaltres, a l'escenari, a més que utilitzar cartes d'aquestes,
perquè és més difícil de treure el públic, utilitzem unes cartes més grans.
Ah, d'acord.
Les cartes de tamany així.
Val, perquè així també és més vistós.
Exacte.
Home, aquestes, les cartes són potser per trucs com ara hem fet més propers, no?, que la gent...
Home, jo realment ho he tingut aquí mateix i no sé realment com ho ha fet, però em sortiu a les tres cartes que hem dit.
Jo no m'he manipulat res.
No, no, m'has tocat jo, sí, sí.
Em saps una altra de truco?
Sí, exacte.
Em fem una altra?
Aquest és més de predicció, o sigui, bueno, és més de predicció.
Vull que vegis que estan totes les cartes, que totes les cartes són diferents.
Sí.
Llavors, jo et diré, sisplau, que em diguis basta, o a l'estop, com vulguis, com m'he diguis tu.
Vale, sisplau, abans...
Ho he de dir abans, no?
Prou.
Ja, just entre aquesta i aquesta, eh?
Sí.
Llavors, agafa...
Bueno, què preferis, que adivini la que es veu o la que no es veu?
Home, que adivini és la que no es veu.
La que no es veu.
Llavors, agafa aquesta, que queda aquí, agafa-la tu mateix.
Sí, la miro o no?
Sí, ensenya-la al micròfon, que potser tot.
A veure...
Vale, mira-la.
Sí.
Vale, llavors, agafa tu mateix la baralla, fica-la per dintre, però jo miro cap a l'altra banda, entre els ulls...
A veure, que me'n recordi de quina carta és...
Vale, em recorda així, això és molt important, perquè si no...
Clar, clar, si no, el truc se'n va, no riu, vaja.
Barreja, fer-ho que vulguis.
El mar que esteixi amb els ulls tapats perquè no vegi res.
Sí.
Va bé, ja està.
Ja està?
Sí.
Vale.
Ja està.
Molt bé.
Quantes oportunitats em dones per trobar la teva carta?
Home, doncs no ho sé.
Tres?
Sempre diuen tres.
A la tercera, a l'avançuda, diuen sempre.
Vinga, va.
Treuré tres cartes.
Sí.
A veure, les està movent, les està remenant.
Basta difícil, eh?
És complicat, aquesta carta.
Sí.
No m'inquiètic.
A veure, vinga, va.
S'està pensant el mag.
Una.
Ja dues.
La segona carta, ja.
I ara anem per la tercera.
Tres.
Vinga, tres.
Jo crec que ja està.
Sí?
Jo crec que ja està.
Vinga.
La teva carta és vermella.
Sí.
Ja està.
Jo crec que la tinc.
Pots escollir una carta de les tres que hi ha?
L'escollo.
Escollis una de les tres.
Vinga, va del mig.
La del mig?
Sí.
No anem mal encaminats.
Escollis una entre les dues.
Aquesta la deixarem per aquí.
Sí.
Doncs la de la teva dreta.
La meva dreta, aquesta.
Aquesta.
Queda una, eh?
Sí.
Una queda que queda damunt de la taula.
Sí.
Aquesta queda aquí.
Has dit la que tu està.
O sigui, està aquí, eh?
Dintre damunt de la teva taula.
De la teva taula.
Què passaria si aquesta carta que ha quedat damunt de la taula fos la teva carta?
Home, doncs que em tornaria a quedar al·lucinat.
Et tornaria a quedar al·lucinat.
Sisplau, agafa-la tu mateix, gira-la, a veure si és la mateixa que havies pensat tu,
o que havies escollit.
El 3 de Cors.
Gràcies.
Molt bé.
Un aplaudiment també, un aplaudiment.
Escolta, us fabricito, eh?
Moltes gràcies.
Perquè trobo que amb 15 anys, molt bé, està molt bé.
Escolta, a mi m'han deixat al·lucinat el Joan Maria també, eh?
Que els està gravant amb el vídeo i s'han quedat al·lucinats.
Escolta, això és una satisfacció, no?
Que quan fas els trucs que surtin bé.
Sí, sí.
Bueno, i que més que surtin bé que la gent es queda al·lucinada.
Sí, no?
Perquè pots sortir malament, sempre pots improvisar i pots deixar la gent parar d'aigual.
Clar, la gent pot riure i pots fer la graceta, però home, si surt bé, doncs encara millor.
Encara millor, sí.
Encara millor.
Escolta'm, aquella gent que ens estigui escoltant, que digui, ostres, quins mags més simpàtics,
els volem contractar.
Sí, jo he portat unes targetes d'aquí per a Valtros també.
Sí.
I, bueno, jo si vols puc donar les meves dades i tot això.
I, bueno, que el meu correu, tinc un correu especial per a la màgia també,
perquè si no se'm s'atura el que tinc.
Que és elilusionadora.gmail.com.
Sí.
I el meu número de telèfon és 682-16-01-82.
Repeteixo, 682-16-01-82.
I, bueno, no sé, perquè algú que vulgui fer un compleany, això que sempre estem aquí,
i sobretot ara a l'estiu, que és més lliure.
Sí, no?
Així, a l'aire lliure, en compleanys, en aniversaris i tot.
Exacte.
Doncs, escolta'm, molt simpàtics el Marc i Vaitor, per tant, si voleu fer alguna festa,
alguna festa major i voleu tenir un truc de màgia, jo m'he quedat abocinat, eh?
Perquè, sí, sí, era el 3 d'acord, eh?
Déu-n'hi-do.
Puc mirar les altres capes?
I tant, i tant.
Saps què passa?
Que si no era el 3 d'acords, o era el 3 de diamants, o era el 3 de trèvol.
Ah, migo.
Fara d'escollir la que tu havies dit.
Ah, veus?
No, no, molt bé, eh?
Molt bé, sí, sí, sí.
Home, s'escolliu la que jo he dit.
Exacte.
Molt bé, molt bé.
Nois, moltes gràcies per haver vingut.
Avui hem volgut conversar amb el Marc, amb el Vaitor, joves, amb 15-16 anys,
que els dediquen a això de la màgia i potser és una sortida professional.
És una sortida professional.
Sí, bueno, nosaltres creiem que, bueno, la màgia és més per un hobby, de moment,
perquè, bueno, no sé, ell vol fer biologia, jo vull fer enginyeria.
Clar, això s'anava a dir.
Ara, altres, comenceu el batxillerat, ara.
Jo, sí, jo que sí.
Sí, no? I tu també, Aitor?
Sí.
Sí, clar, ara comenceu, i per tant, una carrera, això és important de fer-ho.
Exacte.
Sí, bueno, jo crec que la màgia queda sempre secundaria, perquè sempre, per exemple,
si la màgia pot funcionar, però a vegades no sempre.
Clar.
I et pots quedar enrere, i sempre has de tenir alguna cosa.
Sí, és important, no?
Per tant, dius que tu vols fer...
Biologia, home, Déu-n'hi-do. Per tant, fareu el batxillerat científic o tecnològic i tot això, eh?
Molt bé, doncs, Marc, Aitor, gràcies per haver vingut.
A vosaltres.
I que passeu un bon estiu envoltat de màgia.
Adéu, bon dia.
Molt màgic.