Passa gairebé un minut de tres quarts d'una del migdia.
Aquí seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
parlant de teatre un altre cop i de la companyia 45RPM,
que actuarà aquest diumenge a la tarda al Teatre Metropol,
presentant una altra obra,
perquè ells són prolífics i fan moltíssima feina.
Ens acompanya el seu director,
el director de la companyia 45RPM, Vicenç Canyón.
Vicenç, molt bon dia.
Bon dia.
Que ens presentarà dues de les actrius
que han vingut als estudis de la ràdio
i que formaran part de l'elenco.
Això de l'elenco...
Mai sé com es diu en català.
L'elenc?
L'elenc.
Qui t'acompanya?
El repartiment.
Qui t'acompanya, Vicenç?
La Rosa Gairal.
Bon dia, bon dia.
Bon dia, Rosa.
I la Maribel Matius.
Bon dia.
Bon dia.
I la resta les tinc allà al fons.
Escolta, set, set.
Set de set de número.
Per què set?
Perquè són els pecats capitals
i aquesta obra s'està inspirant en els set pecats capitals.
però inspirada només.
És una obra vostra?
Meva, meva, sí.
Teva.
I què ens expliqueu?
Doncs cada pecat té la seva gràcia.
Té el seu secret.
Clar, no podem desbracar aquí tot el que et dient,
però no ens mereix parlar de la superviaga,
de la mandra, entens?
O de l'avarícia.
O l'enveja.
Veig que cadascú té el seu...
És a dir, que l'obra està dividida en set parts,
per dir-ho d'alguna manera,
i cada pecat té la seva part.
Exacte.
L'únic que estan units és per l'humor,
que totes són molt divertides,
les històries nostres,
i que la gent s'ho passarà molt bé,
però gaudiran de set espectacles en un.
Jo crec que la Rosa i la Maribel ens haurien de dir
per què els pecats les protagonitzen només dones.
Perquè la nostra companyia només hi estem dones.
Perquè jo els hi volia preguntar què passa,
que no hi ha homes pecadors.
No, pecadors sí,
però que vulguin fer teatre penso que no gaire.
Expliqueu-nos una mica quins són els papers que feu,
perquè m'imagineu que fareu moltes coses
parlant de set pecats.
Com en cada obra, cada triufe,
cada sketch fem tres o quatre papers.
Explica'ns, Rosa, què fas.
Com pots fer la gula,
com pots fer la soberbia,
fas un parell o tres de pecats.
Ella fa la mandra,
jo faig la mandra,
faig la gula,
i també la luxúria.
La luxúria perquè hi sortim totes.
La luxúria és per tots.
Anem per parts,
anem a aclarir-nos,
o anem a...
Primer,
els set pecats capitals quins són,
perquè jo crec que...
Això serveix per repassar-los.
Per repassar allò que ens explicàvem...
Allò que ens explicàvem quan anàvem a aquest decisme.
Anàvem a aquest decisme.
Nosaltres, tu i jo sabem el que són els pecats,
però hi ha gent que sap les...
Com es diu?
Les virtudes.
Les virtudes.
Les virtudes o així.
Ellos ho saben, jo no ho sé.
Molt bé.
A veure,
els pecats,
per ordre,
la superbia,
la mandra,
dos,
l'avarícia,
tres,
la ira,
quatre,
l'enveja,
cinc,
la gula,
sis,
la luxúria.
Molt bé.
Set.
Aquests són els set pecats capitals.
Aleshores,
cada pecat té la seva actriu pecadora?
Moltes.
O en cada pecat surten...
Moltes, sí.
Sí, dos o tres de nosaltres sortim en cada pecat.
A vegades fins a sis i vuit,
i la luxúria,
que és el més pecador de tots, diguéssim.
Ah, és a dir,
acabeu totes.
Totes.
Totes pecats.
Totes pecats.
I procurarem fer pecar el públic.
que això també va bé que el públic pequi.
Ah, sí?
Feu...
Feu...
Que pequi.
Provocació?
Sí, provoqueu el públic.
Una miqueta.
Una miqueta.
Bueno, sí.
Aquesta vegada potser es pot dir que sí,
que més que d'altres vegades.
Sí.
A veure,
i la Rosa i la Maribel,
que ens expliquen una mica,
doncs, els seus papers,
o és que, clar,
feu tantes coses que...
En fem tres o quatre de papers,
vull dir...
Explica de la mandra,
la pobra dona que ve,
pobret,
a fer un...
Bueno,
jo com que vinc al poble,
no?
Visc al poble,
allò que es diu Mandongo,
aquelles botifarres.
Sí.
I vaig a la capital
i resulta que haig de pagar uns impostos
per poder-ho vendre.
Bé...
I, bueno,
i per poder pagar aquests impostos,
passo...
No ho vulguis, sapiguem.
Ja, ja m'ho imagino.
Va a un lloc públic.
Ja, ja, ja.
I la Maribel,
què ens explicaria dels seus papers?
Bueno,
jo surto amb un que és de la soberbia,
però que no soc jo la protagonista de la soberbia.
I després en surto amb un altre,
que és l'Avarícia.
Aquí, sí, clar, ets.
I, a veure,
aquí és un dinar de Nadal
i on tota la família que es troba,
tots hi tenim uns interessos, no?
I jo soc una tieta
rodejada de gent
que espera els meus diners.
Espero que la vingui.
Escolta, Vicenç,
això t'ha portat molt de temps a escriure?
O la idea com sorgés,
això de centrar-se en els pecats
i ho has anat fent tot seguit?
O una mica...
Ara m'escric aquest...
No, no, va ser tot seguit.
Tot seguit.
Sí, sí, quan t'hi poses, t'hi poses.
No, va ser, mira,
parlo d'aquesta obra
i és la segona vegada que la fem.
La vam estrenar l'any 99,
amb la primera versió.
L'any 99?
Sí, i l'hem recuperat
i hem...
Perquè ara hi ha coses,
tecnologies noves,
vídeos i coses...
Ara ja...
Elles tenen més bagatge,
ho fan millor encara
i arrisquem més.
I el text és el mateix?
El mateix.
Quasi, quasi el mateix.
Quasi.
He canviat alguna coseta.
I alguna coseta ha canviat, no?
Alguna coseta ha figit,
he canviat alguna cosa
i sobretot,
jo m'ho he inspirat a la pel·lícula Seven,
del David.
Això va ser la meva inspiració.
I la porteu al Teatre Metropol
aquest diumenge
a les 7 de la tarda.
És l'última obra,
però és que no pareu, no?
Com a 45 RPM.
No, la veritat és que no.
Contínuament esteu fent coses.
I guanyant premis.
I que no us podem queixar.
Quin és l'últim que heu guanyat?
A Calonja.
Van guanyar a Calonja, Girona.
A Calonja.
Sí, van guanyar 6 premis.
Aquí tenim dos actrius
que van guanyar el premi
i jo també el millor director.
Vull dir que va quedar tot de casa.
De 8 premis que optaven,
6 van ser nostres.
Veig 14 pecadores.
14.
S'ha dit 7 pecats i 14 pecadores.
A dos pecadores.
Per pecat.
Moure 14 pecadores,
com es mouen?
Com es dirigeixen?
Costa.
Ai, pobra.
Té el cel guanyat amb nosaltres.
Tot el que ho hem de dir, no?
Jo ja directe al cel.
Jo a Sant Pere dius
xat ho passa que...
No, però ara com ho portes?
Bé, ja porta molt de temps.
Fins i tot és més fàcil dirigir
14 pecadores que 14 pecadores.
Els homes no són tan fàcils de dirigir.
Tenen més por al ridícul
i costa més que a les dones.
Jo amb elles m'ho passo bé.
Hi ha de tot, no?
Hi ha de dir que m'he d'enfadar i tot això,
però és més fàcil.
I sempre tenim les portes obertes
que si un home vol formar part de la companyia que vingui.
Ara, atendre les conseqüències, no?
Vull dir que...
I les pecadores com porten aquesta direcció?
Bé, la prova és que fa 16 anys que aguantem,
que gairebé quan ho diem no s'ho creiem.
perquè va començar així tot com una mica...
Va, provem-ho, provem-ho, provem-ho.
Havíem fet teatre per la canalla i llavors vam dir
vinga, va, i aguantar 16 anys.
14 dones que ell ha aguantat.
I nosaltres també, un equip de 14 dones també...
Aguantar-se entre vosaltres té mèrit, eh?
Perquè de gallinetes n'hi ha un munt, eh?
I de galls també, vull dir que...
No deixa de ser un mèrit.
I quantes obres heu fet?
Moltíssimes, no?
16.
És que 16...
Una pedalla.
Una activitat frenètica, no?
Bé, perquè sempre estrenem el juny,
que és quan acaben les escoles,
com que la majoria són mestres,
llavors tenim com una espècie d'obligació,
quasi, d'estrenar cada juny.
És un deure, no?
És el final de les escoles.
És el final de les escoles.
Les mestres ja ho esperen, no?
Les escoles ja diuen, va, aquest any també, no?
Aquest any també, no?
I és com una trobada de mestres,
jo diria, quasi de tot el Tarragonès, no?
I és bonic.
Maribel, com convidaries el públic
a anar a veure aquesta obra?
Perquè heu dit que heu avançat
que provoqueu el públic també?
Bé, el provoquem una miqueta,
però jo crec que el que més provoquem
és el somriure de la gent, no?
Perquè, doncs, com que tot està pensat en clau d'humor,
i la gent moltes vegades tenim preocupacions
que no ens deixen tenir estones
en les que pots disfrutar i riure,
doncs aquesta és una ocasió, no?
Només dura un horet i quart,
no vol dir que tota l'hora i quart estàs rient,
però, a veure, s'escapen moltes risses,
perquè com que a més ja l'han fet en altres llocs,
ja sabem que la gent riu, no?
I elles a vegades no s'esperen,
perquè com no sabem on riure el públic,
perquè cada públic és diferent,
moltes vegades, clar,
s'aixafa algun diàleg per culpa d'aquest,
la gent riu...
S'escapa el riure, també a vosaltres, o què?
A vegades, a vegades, a vegades.
Més una empatada.
Què tal, els assajos?
I molt de temps, o què?
Com ho porteu, això?
Fem dos assajos a la setmana
i de pràcticament hora i mitja, dues hores, no?
Perquè entre que comencem i ens hi posem,
doncs passa mitja horeta,
perquè sempre les dones
sempre tenim coses per comentar i per dir.
Si estan de rebaixes...
Els homes també, però les dones...
Sí, però nosaltres acabem de seguir,
però elles han d'estar una estona, sí.
Ja les deixo parlar una estona, eh?
Dilluns i dimecres assagem.
I ara ja després d'aquest diumenge,
i ara el que ens posem és en l'estreno
de l'obra nova que farem al juny.
Al juny.
Sí.
Què, podem avançar?
Quina és?
Bueno, això el director,
perquè nosaltres només ens ho he insinuat,
però no sabem encara.
No teniu ni idea, encara.
Dilluns, dilluns és la lectura.
Dilluns és la lectura de mitja obra que tinc escrita.
Primer els pecats capitals.
Primer a pecar, i després ja parlarem.
I després ja parlarem.
Però bueno, la nova obra
té a veure molt la ciutat amb la nova obra.
Amb Tarragona?
Sí.
Està molt pensada en Tarragona.
Molt, molt, molt.
Rosa, tu què tal?
Els assajos, no cal dir-ho,
la mecànica, la dinàmica,
la feina del grup ja està superassumida.
Molt bé, molt bé.
És clau, creus,
per superviure 14, 15, 16 anys com a grup,
el bon rotllo que pugui haver-hi entre director i...
Sí, home, és indispensable.
És que si no, ja no existiria el grup, eh?
Vull dir, hi ha d'haver bon rotllo...
Home, hi ha temporades amb més bon rotllo,
però vull dir, hi ha d'haver bon rotllo
perquè si no, si no hi ha una bona dinàmica, no funciona.
Perquè la gent quan té problemes, la gent, vull dir, les vostres...
Sí, sí, clar.
En fi, les pecadores, en aquest cas,
com se solucionen? Anar al teatre i assajant?
Exacte.
És una teràpia, eh?
Sí, sí.
O sigui, arribes allà i te n'oblides de moltes coses.
I dius, calla, avui tinc teatre al mar de bé,
vas allà i se t'oblida tot
i va, al mar de bé, surts com a nou,
com si haguéssit pres una vacuna
i surts vacunada.
Una de les companyies més veteranes de Tarragona,
45 RPM, ara per cert que s'ha creat una coordinadora
de teatre matern, no, Vicenç?
Ah, i la vam presentar.
Ah, i la vau presentar?
Sí, sí, sí.
Què voleu fer amb això?
Menjar-se el món, quasi.
De moment, presentar-nos i presentar projectes.
De moment, l'Ajuntament em sembla que
ens ha obert les portes obertes
i això està molt bé.
I a partir d'ara, ja avancem més,
ja t'explicaré més.
Molt bé, sí, ja parlarem més.
Ja tindrem temps de parlar d'aquesta...
Ja era hora, perquè a Tarragona
hi ha molta gent que fa teatre.
Sí.
Molta gent que fa teatre.
Molts grups, eh?
I que no se sap.
Vull dir, és trist, però molta gent
no ens dona a conèixer
o no tenim la sort,
o no tenim la sort,
nosaltres no podem queixar-nos,
però hi ha molta gent que fa.
I ho fa molt bé, eh?
De veritat que ho fa molt bé.
Doncs dels més coneguts
al món del Teatre Matèr de Tarragona
són els 45 RPM.
Diumenge a les 7 de la tarda
al Teatre Metropol,
no s'ho perdin,
14 pecadores representant
els 7 pecats capitals
sota la direcció del Vicenç Canyón.
Vicenç, en Rosa, Maribel,
moltes gràcies.
A tu.
A tu, a tu.
Que vagi molt bé
i a triomfar diumenge.
Gràcies, que vagi bé.
Bon dia.