.
Dos quarts i mitja d'onze del matí,
seguim analitzant els jocs del Mediterrani,
la notícia del cap de setmana.
Hem parlat ampliament ara de les qüestions més urbanístiques
de la construcció d'equipaments
amb el tinent d'alcalde Javier Terrés.
I ara volem conversar amb el director general
de la candidatura de Tarragona 2017,
el senyor Vicenç Anyó.
Senyor Anyó, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara que ja han passat gairebé quatre dies
i que ens ho podem analitzar amb una mica més
de tranquil·litat i de perspectiva,
en fi, vostè com valora,
com analitza la notícia de dissabte?
Molt positivament,
perquè, com heu vist per la votació,
era molt difícil,
perquè en el nostre,
en compte nostre jugava,
que sempre ho hem dit,
que era una candidatura forta del sur.
Alejandria ho era,
però, clar, jo crec que ha comptat també
la seguretat que pot donar Tarragona
com a bona organizadora.
I jo crec que això ha sigut decisiu
en el moment que corren.
Realment, vostè ja havia previst,
i ho havia dit públicament,
com a mínim la nostra companya enviada especial a Turquia,
ens ho explicava el divendres.
Vostè ja preveia que seria molt ajustada la votació
i que realment l'objectiu era aconseguir 36 vots.
Exacte, perquè a l'haver només que dues candidatures,
el normal és que no es produixin vots en blanc,
perquè si hagués produït algun vot en blanc,
n'hauria hagut una segon votació,
les segons votacions són perilloses.
Però l'altre de l'objectiu era arribar a aquests 36 vots necessaris,
però a la majoria de la Sultana, primera volta.
Bé, i es va aconseguir.
I ara què, senyor Anyó?
Ara, després de les celebracions,
ara com hem d'encarar les primeres passes
de l'organització dels Jocs?
Home, jo, si parlo del punt de vista pràctic,
de lo que passa en Almeria,
i també del punt de vista teòric,
el que jo em dono en les classes,
precisament de l'organització de l'esport de la universitat,
ara lo normal és que n'hi ha en eleccions el 20 de novembre,
n'hi haurien d'esperar,
perquè lo primer és que les institucions se senten
i que pacten la formació del comitè,
tot el tema del pressupost,
el pressupost té dos parts,
un, el pressupost de gestió,
i una altra part és el pressupost de construcció
de les instal·lacions que siguin necessaris.
i a partir d'ahí n'hi ha que començar a treballar fort,
perquè aquest tipus de competicions,
els Jocs mediterranis, els Jocs olímpics,
el muntar de futbol, per exemple,
te'l donen 6-7 anys d'antelació,
perquè són necessaris per a tota l'organització que comporta.
Primer, doncs, el que hem de fer
és constituir el comitè organitzador, no?
Sí, sí, això a més es refleja en el contracte que s'ha assenyat,
n'hi ha 6 mesos de pla per a muntar el comitè organitzador,
que no sobra massa temps,
perquè ara n'hi ha que refer a estatuts,
les institucions tindran que posar-se d'acord en tot el tema,
i això comporta un cert temps,
però, bueno, no sobra temps,
podem dir que d'això 6 mesos
se pot fer perfectament tot això.
Jo crec que està la cosa molt avançada,
ja de candidatura,
i, per tant, pot començar ràpidament
tot el que és l'organització.
Qui ha de formar part del comitè organitzador?
Com?
Qui ha de formar part del comitè organitzador?
És a dir, quines institucions o quines entitats
han de formar part del comitè organitzador?
No, jo penso que tenen que part de les institucions.
Jo crec que aquí ara
n'hi ha hagut dues institucions
que han encapçalat la candidatura,
diguem, que és el COE
i l'Ajuntament de Barcelona,
i s'ha de incorporar la Generalitat,
el Consell Superior dels Pols,
l'Administració Central
i també tot el tema i la Diputació, no?
Ells deuen pactar.
Mira, si posem l'exemple d'Almeria,
n'havia de representar per cada institució
i el COE i l'Ajuntament tenien un nom més,
n'hi haurien quatre.
Després a aquest comitè
també s'incorpora la figura que allí existia,
el secretari general
i del comitè que s'encarregava
tots els temes jurídics
i després el consejero delegado
en aquell moment allí en Tarragona
que no n'hi havia un president executiu, no?
Así lo normal que també forma part
del president executiu
i siguiente el model que té Tarragona
i el secretari general, per exemple, no?
És a dir, que hauria d'haver-hi això,
dues o tres persones
que d'alguna manera facin l'execució, no?
Executin l'encàrrec que rebin
de les institucions
que estan en el comitè organitzador.
Exacte.
Lo normal es que el comitè organitzador
harà fachar uns estatuts definitius
que ja són de candidatura,
però haurà de modificar-los
i que, bueno,
faig també unes normes de funcionament intern
i en aquest comitè
n'hi ha dos o tres persones
que porten tota l'organització
des del punt de vista executiu, no?
I després, de baix,
si l'executiu o general,
lo normal és que n'hi ha gent,
un director per cada uno,
això està precisament en el dossier de candidatura,
ja mos demanava al comitè internacional
que ferem un quadre,
un organígrama obligatòriament
de com funcionaria l'organització després, no?
Aleshores, ahí n'hi ha un director d'esports
o un àrea d'esports,
n'hi ha un àrea de logística
o d'operacions i serveis
on estaria el transport,
l'allotjament, els voluntaris,
fins a tota una sèrie de mitjans de comunicació,
l'atenció de mitjans de comunicació
que té tot el tema de l'infraestructura
i després la pàgina web
i tota el que és la part comunicativa
i promocional, no?
I la part de l'àrea de tecnologia també,
fins que hi ha relacions internacionals
i en els comitès olímpics
i per tant tot això estaria penjant
de lo que determina en primera banda
el comitè organitzador
i després executar-ho
a partir de la part executiva del comitè, no?
I pel que fa a les instal·lacions,
quina creu vostè, senyor Anyó,
que hauria de ser la primera
que hauríem ja d'afrontar
el més aviat possible?
A veure, el més aviat possible,
nosaltres realment de construcció a construcció
no teníem bàsicament,
a part d'alguns pavellors
que són més ràpids de fer, no?
I era el complexe de piscines,
que això tarda,
o sigui que normalment
jo el que he d'experiències
és que, per exemple,
pots tardar tant
en tot el tema burocràtic, administratiu,
la pròpia construcció,
perquè hi ha que fer concurs,
en fi, dotar-lo pressupostament,
després fer un concurs,
adjudicar-lo,
fer-la contractes,
començar les obres, no?
Aleshores seria el complexe de piscines,
seria el que més tardaria
i, per la decisió ja
en part de l'Ajuntament
de si hi ha un nou camp de futbol o no, no?
En l'actual ja m'ho van dir
el comitè organitzador
que és suficient per a les xocs
i que s'obre, diguem,
però ja és una decisió de la ciutat, no?
És a dir,
que són les dues obres més...
que tindríem necessitat de més temps, no?
Les altres són instal·lacions
que en un any, any i mig,
es poden fer,
o sigui, tenim tres de sobre.
Bueno, i no s'obliden de la vila mediterrània, no?
La vila mediterrània, sí, això,
sí que comporta almenys dos anys,
dos anys i mig de construcció
i tot el que sigui,
que vagi per davant en la qüestió administrativa, no?
Clar, tenim, com deia a vostè,
el complex de les aigües,
que sigui el més complex,
que va a la zona de Camp Clar,
tenim el pavelló,
que aquest sí que seria el pavelló esportiu,
que aquest sí que seria més ràpid de fer,
que també va a Camp Clar.
Sí, és més ràpid.
I després tenim el tema del camp de futbol.
Després, en les aigües,
també hi ha diversos pavellons que es farien,
però que, bueno,
que són pavellons més petits
i que no comporten massa test de construcció, no?
No tenim...
Tenim temps, com veus,
tenim temps,
però ens podem dormir, eh?
Clar, sí, sí.
Clar,
aquestes serien algunes de les primeres coses
que hauria d'aprovar, segurament,
ja al llarg de l'any vinent,
al llarg del 2012,
aquest comitè organitzador, no?
Evidentment, evidentment.
Jo crec que totes les qüestions d'infraestructures
que han de quedar molt clares
és qui les financia
i com se fan i com se fan
al llarg del 2012
per començar la construcció,
o fer ja els concursos
que pertoquen al llarg del 2013
i que puguen tindre's,
perquè seria bo també complir un objectiu
que en Tarragona,
que en Almeria va sortir molt bé,
i era tindre's,
per exemple, allí,
l'objectiu era tindre's
de totes les instal·lacions
finalitzades en el 2004
per a poder provar-les, no?
Perquè això també és important,
de cara a una bona organització,
poder provar les instal·lacions,
fer el que es diu
en l'argot esportiu,
les proves test, no?
Clar.
Que Barcelona va ser un gran exemple,
que després l'ha copiat molta gent,
del que volia fer una bona organització,
i fer una prova test
en el mateix lloc
que se faria definitivament la competició.
Sí, clar,
la veritat és que, clar,
acabar un any abans,
ara permet anar aprovant
totes les instal·lacions.
Aleshores...
La data no és
que és quan es convenció
del 2017,
sinó totes aquestes coses,
n'hi hauria que tindre les acabades
a finals del 2017, no?
Aleshores, coses que hauran de decidir
des del comitè d'organitzadors,
per exemple, si es fa o no
el nou estadi,
ara fa una estona
amb el tinent d'alcalde
de l'Ajuntament,
Javier Terres,
ja ens ha comentat,
doncs,
sempre que hi ha aquestes dues possibilitats,
fer el nou estadi a Camp Clar
o reformar l'actual del Nàstic.
Jo li pregunto la seva opinió.
Vostè què faria?
Mira, jo...
Per a mi me valen
les dues qüestions, no?
Perquè per a xocs,
com a tants xocs,
és suficient trobar el Nàstic.
Per això és una decisió
que no em tocaria a mi,
vull dir,
sinó a l'Ajuntament, no?
I a la ciutat en si mateixa, no?
Nosaltres ja tenim clar
que reformar,
sobretot,
la zona de premsa,
que n'hauria d'ampliar-la
i la zona VIP en l'estadi,
la resta,
i, bueno,
i el graderí,
també,
alguna cosa de les grades,
però serveix perfectament
per a xocs.
Ara, una altra cosa
és que la ciutat
tinga un altre projecte
i també ens vindria molt bé,
millor encara, no?
Sí, clar,
aquesta és una decisió de la ciutat,
en tot cas,
a vostè li preguntava
la seva opinió.
I també, clar,
el que s'haurà de decidir
al llarg dels propers mesos
és on va definitivament
la Vila Mediterrània,
tot i que en el dossier
queda clar
que va a Pou Boronat.
Sí, exacte,
però, bueno,
això jo recordo
que en Almeria
també es canvia,
en el dossier
et posava una classe
i després se va a fer.
L'important
és fer-la,
al principi
en Almeria
anava més prou
de la ciutat
i després
a l'anatoll
i, per tant,
això és...
Pescara també
no va decidir
fins a dos anys
abans pràcticament
on anava la Vila
i, per tant,
allà n'hi ha temps
per ubicar-la
en un lloc o en un altre,
no?
Ahir parlen
amb en Juan Luis Navarro,
assessor de la candidatura
i membre
del comitè organitzador
d'Almeria 2005.
De les seves paraules
jo en destacaria
bàsicament
una,
la necessitat
de la unitat política
que es mantingui
durant tot el projecte,
dues fer uns jocs
realment
a la mida
de Tarragona.
És a dir,
no voler fer
una cosa més gran
segurament
de la que
sigui realment necessària.
Coincidiria
amb aquests
dos objectius,
senyor Anyó?
Sí, sí,
absolutament.
Això són
les dues claves
d'Almeria.
En discussió política
n'hi haguem moltes,
és jògic,
però mai,
mai,
mai
se va perdre
la unitat,
no?
Podria discutir
el que fos.
Les discussions
anàvem més,
per exemple,
en l'àmbit municipal
que dins del propi comitè,
que normalment
totes les decisions,
per exemple,
jo recordo
totes menys una,
seran fer
per consens,
no?
I això
és molt important.
I després,
per l'altra banda,
jo crec que
els xocs
meitranis
són el que són.
Jo crec que
per a Tarragona
és,
com diuen
l'alcalde
l'altre dia,
que estic molt d'acord
en eixa
expressió,
no?
És a dir,
a sopar a Tarragona
és com una,
com uns xocs
olímpics per a Barcelona,
no?
I per tant,
n'hi ha que tindre
d'aquest saber
que és un xoc mediterrani
i ajustar-se a això,
no?
I no voler fer més
que...
És a dir,
no voler-ho fer més gran
del que segurament
és adequat
per a una ciutat
com aquesta,
perquè recordem
que Tarragona
haurà estat
una de les ciutats
amb menys població
que haurà organitzat
uns jocs mediterranis.
Sí, sí,
segur,
perquè ja,
per exemple,
a Mediagüera,
pescara per l'estil
té 150-160.000 habitants,
per tant,
Tarragona serà
de les més petites
i no la que més,
sí, sí.
Senyor Vicent Añó,
director general
de la candidatura,
gràcies per aquestes explicacions
i per haver participat
durant uns minuts
en aquest programa
amb els oients
de Tarragona Ràdio.
Gràcies i molta sort.
Moltes gràcies
a vosaltres.
Que vagi molt bé,
adeu,
bon dia.
Gràcies.