La Ràdio de les Festes, Tarragona Ràdio.
I ara és el moment d'anar cap a la Catedral de Tarragona
on ens oferirem en directe l'ofici d'aquesta Diada de Santa Ticle.
A la banda tècnica, Joan Maria Bertran,
a locució i saludem el cap de Departament de Mitjans de Comunicació
de l'Arcabisbat de Tarragona, en Dirac Bertran.
Dirac, bon dia.
Hola, molt bon dia, Sílvia, bon dia, estimats veuidors de Tarragona Ràdio.
Estem parlant des d'aquí, des de la Catedral,
però no des del lloc habitual,
perquè avui, a causa de les obres que s'estan celebrant
a la Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona,
no es pot celebrar aquesta missa de la Solemnitat de Santa Ticle
en l'Altar Major, en lloc habitual,
sinó que s'està fent a punt de començar ja
aquesta Eucarístia en un dels àngols del claustre de la nostra catedral.
Veiem ja que el cor que dirigeix,
i l'orquestra que dirigeix en Museen Miquel Barberà està a punt,
veiem com també el públic s'aixeca.
Això vol dir que el braç de Santa Ticle està a punt d'entrar aquí,
en aquest claustre,
perquè tinguin els amics oïdors de Tarragona Ràdio
una idea de l'ubicació d'aquesta celebració,
d'on està l'altar,
els hi direm que està just davant de la porta
de la capella del Corpus Christi,
és a dir, l'antiga sala capitular
i ara dedicada a museu.
De moment encara no veiem.
Sentim el so d'entrada,
que és el propi d'aquesta diada,
el cant d'entrada de Santa Ticle,
que és una obra realitzada pel plorat mestre Joan Juncà
i harmonitzada per Sant Miquel Barberà.
Veiem les autoritats,
tant locals com autonòmiques,
com militars,
que estan ja en els seus llocs.
de preferència ara entra la creu alçada
acompanyada dels turifraris
i també precedint els mossens
que concelebraran aquesta missa
de la diada de Santa Ticle.
Se sent el so del cor i el que són els més catedrals
i aquests cant d'entrada
l'estan donant com a solista
a mossèn Joan Magí.
Van entrant els diversos concelebrants
que presideixen el senyor arquebisbe
que és el portador del braç de Santa Ticle.
Veiem ara mossèn Joan Manuel González
portant l'Evangeliari,
és un diaca, diaca permanent
i ara comença la processó
dels membres del capítol,
la catedral d'aquesta
Santa Església Catedral
Basílica Metropolitana i Primada.
Ara veiem el senyor arquebisbe,
portador del braç de Santa Ticle.
Entre els convidats
en guany hi ha
un prelat orgollà.
que concelebrarà també
amb el senyor arquebisbe,
es posa en els llocs de preferència,
junt amb el vicari general
de les ideòcesis,
mossèn Joaquim Fortuny.
en aquests moments
l'Ajuntament
ocupa el seu lloc.
Veiem la bandera
de la ciutat
i anem escoltant
aquest cant d'entrada
tan característic
d'aquesta
diada de Santa Ticle,
perquè una de les coses
que es pretenen
en aquesta
diada
i que en d'altres
que cadascun
atingui el seu cant
que les faci
identificadores.
Llàstima, amics uïdors,
que no pugui arribar fins a vostès
l'olor d'incens.
Realment, la celebració avui
amb aquest marc insòlit,
el claustral,
agafa també unes dimensions
d'intimitat
realment corprenedores.
El senyor que visus
en aquest moment
està procedint
a incensar l'altar.
És tot un acte
en honor de Santa Ticle
que, per cert,
serà la gran protagonista
d'aquest curs
que tot just inicia.
Ella, per exemple,
se la dedicarà
a un congrés internacional
els dies 27-27
i 29 d'octubre
que porta per títol
Tecle, Deixeble de Pau,
Santa d'Orient
i d'Occident.
Aquest tindrà lloc
al claustre de Sant Pau
de l'edifici
renovat del seminari.
Tradició i modernitat,
natura i espiritualitat,
bellesa i harmonia
envoltaran
la capella romànica
de Sant Pau,
que és un lloc de culte
i símbol
de la predicació
de l'apòstol
a l'antiga Tàraco.
Un home del pare
i del fill
i de l'Espírit Sant.
Amén.
La pau sigui amb vosaltres
i amb vosaltres
els nostres païs.
Molt estimats
germans i germanes,
ens trobem aquí
en aquesta gran solemnitat
de la nostra patrona,
Santa Tecla.
no és el lloc
més apropiat
certament
per una Eucaristia,
però també
estem contents
perquè aviat
tindrem
una catedral
neta i bonica,
un lloc
on també
la nostra santa
sigui
més honorada
encara
que ara.
Per això,
celebrem
amb goig
aquest moment
i comencem
demanant
perdó
per les nostres
faltes
i els nostres
pecats.
la solista Núria Salla
dona una melodia
del llibre vermell
de Montserrat
que
dóna pas
en aquest acte penitencial.
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
que Déu-me i potença
piada de nosaltres
ens perdoni els pecats
i ens dugui
a la vida eterna.
Amén.
És el moment del glori
a aquesta magnífica obra
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
Montserrat
de Montserrat
de Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Montserrat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
lectora en aquest cas!
Lectura del llibre de la Saviesa
Lectura del llibre de la Saviesa
Les ànimes dels justos
Estan en mans de Déu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ει!
Dàà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Far!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'hora al gresol
i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los,
s'alçaran com una flama,
com les guspires que incendien el rostoll.
Governaran nacions i dominaran pobles,
i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els que tenien posada en ell la confiança
comprendran la veritat
i els que l'han estimat fidelment
estaran amb ell
perquè dona als seus sants el favor i la gràcia
i vindrà a visitar els seus elegits.
Paraula de Déu.
Ens hem sentit aquest fragment
de la lectura del llibre de la Saviesa
i tot seguit vindrà al salari responsorial.
La melodia ha estat conjuntada
per un senyor Miquel Barberà
amb les estrofes de diferents autors.
el soli esteso,
el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Antón,
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
Bona nit, el senyor Jordi Guardia.
I en tot moment tindré sempre als llavis la seva lluança.
La meva ànima es gloria en el Senyor, se n'alegraran els humils quan ho sentim.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Tots en mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats al Seu nom.
He demanat al Senyor que em guis, ell m'ha escoltat, res no m'espanta.
Oh, Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
El seu vers i la mirada us omplirà de llum.
I no haureu de baixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Acampa l'àngel del Senyor, entorn dels seus fidels per protegir-los.
i el senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Oh, Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Després del cant del pèl salmista, en aquest cas del senyor Jordi Guàrdia,
entrem a la segona lectura,
de les lectures pròpies d'aquesta solemnitat de Santa Ticle.
Lectura de la carta als cristians hebreus.
Germans, recordeu els vostres primers temps.
Quan acabat de rebre la llum de la fe,
vau sostenir tantes lluites i sofriments.
Us vau ser insultats i maltractats públicament.
D'altres us vau fer solidaris dels que hi sofrien tot això.
Vau compartir les penes dels presos
i quan s'apoderaven dels vostres béns ho vèieu amb goig,
sabent que teniu altres béns millors que duren per sempre.
Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia.
Us espera una gran recompensa.
Només sofrint amb constància,
podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que ell ha promès.
Paraula de Déu.
Ara, abans de l'Evangeli, s'entornarà l'Aleluia,
que és un verset propi d'aquesta solenitat de Santa Ticle.
Alleluia, Alleluia, Alleluia.
Alleluia, Alleluia.
Després de rebre la benedicció, el dià que agafa l'Evangeliari,
el porta a l'Ambó per possedir a la lectura la proclamació del Sant Evangeli propi d'aquest dia.
Alleluia, Alleluia, Alleluia.
Oh, Senyor, sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu.
Glòria a vos, Senyor.
En aquell temps, Jesús digués als deixebles aquesta paràbola.
«Passarà amb el regne del cel com amb deu noies que sortiren amb torxes a rebre les pors.
Hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no se'n portaren oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents se'n proveï d'una ampolla.
Com que el nuvi trigava, els vingués on i totes s'adormiren.
Ja era mitja nit quan se sentia cridar,
«Les pors és aquí, sortiu a rebre'l!»
Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres,
«Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen».
Però les prudents els respongueren,
«Potser no n'hi hauria prou per a totes, val més que aneu a comprar-ne».
Mentre hi eren, arriba el nuvi,
i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa,
i la porta queda tancada.
Finalment arribaren les altres i deien des de fora,
«Senyor, senyor, obriu-nos!»
Però ell no les respongué,
«Us ho dic amb tota veritat que no us conec».
Velleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l'hora.
Paraula del Senyor.
El dia que donaves a l'Evangeliari,
el senyor arcabisbe que presideix aquest ofici de Santa Tecla
i tot seguit procedirà a fer la seva homilia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, garbимо'ns.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Serveixen les meves paraules per, en primer lloc, saludar-vos a tots els que us heu donat cita aquí en aquest dia
en què celebrem el record de la nostra Santa Patrona.
També vull fer-ho a tots aquells que, per raó de la malaltia, de l'edat o de les seves obligacions laborals,
no poden acompanyar-nos, però estan presents en esperit seguint la retransmissió d'aquesta Santa Missa a través de Tarragona Ràdio.
Serveixen també aquestes paraules per demanar disculpes per l'insòlit del lloc i de les seves incomoditats.
Volgui Déu que el pròxim any puguem celebrar aquesta solemnitat a la catedral ja restaurada
i que el nou òrgan acompanyi el cant de l'Assemblea, que tan admirablement sostenen el cor i l'orquestra dels amics de la catedral.
Des del dia de Santa Tecla de l'any passat fins avui han passat moltes coses.
Particularment he viscut una sèrie d'experiències singulars.
Voldria recordar-ne algunes relacionades amb la nostra excelsa patrona.
Però qui era Santa Tecla?
Els sants Geroni, Epifani, Gregori, Nicer, Ambrós i Joan Crisòstum van parlar d'ella en termes entusiastes.
Dia rere dia, durant segles, tots els sacerdots l'han invocat en el cànon de la missa.
Li rezaven també a la capçalera dels moribunds en el moment d'administrar l'última unció.
Senyor, deien, tu que deslliurares la benaurada tecla de cruels torments,
tinguis la bondat de lliurar aquesta ànima i donar-li la felicitat eternament.
Santa Tecla, verge i màrtir, deu la seva extraordinària celebritat a un apòcrif del cicle segon,
als fets de Pau i de Tecla.
Allí se'ns diu que era jove i guapa, i que vivia a Iconi, l'actual Cònia a Turquia,
quan es va convertir, escoltant, encuriosida, predicar a Sant Pau.
El passat mes de febrer, convidat per les autoritats turques,
vaig tenir la sort de poder visitar les ciutats natals del nostre evangelitador Sant Pau i de Santa Tecla.
Vam estar a Tars i Cònia, així com l'emplaçament de la tomba de la nostra patrona a Silivke,
lloc des d'on segurament ens va arribar aquesta sagrada relíquia del braç de Santa Tecla
que avui també tenim aquí present i que aquesta tarda portarem pels carrers de Tarragona amb un sol lluent.
Allà vaig tenir ocasió de presentar als meus anfitrions el projecte,
al seminari Centre Cultural i Pastoral Tarraconense.
Va ser una experiència conmovedora, trepitjar els mateixos llocs,
passar pels mateixos carrers que per als qui van passar,
als que van sembrar en nosaltres, la llavor del cristianisme.
Va ser com una mena de preparació per al Congrés Internacional
que, si Déu vol, se celebrarà els propers dies 27, 28 i 29 d'octubre.
Un congrés de primer ordre que organitza el nostre Institut Superior de Ciència Religiosa i Sant Fructuós
i que comptarà amb especialistes procedents de tres continents, Europa, Amèrica i Àsia.
Serà també com una mena de petita degustació del que serà, si Déu vol,
aquest centre pastoral, científic, cultural i de diàleg de gran nivell
que volem posar aquí a l'edifici seminari.
En aquest congrés sabrem nous detalls de la vida de Santa Tecla
que a partir de la seva conversió va seguir a Sant Pau en algun dels seus viatges.
El seu cel per divulgar l'Evangeli, com es pot imaginar,
l'havia de conduir al martiri.
La nostra patrona va viure temps difícils.
El cristianisme era perseguit amb acarnissament.
Ho acabem de llegir en la segona lectura.
Ja en temps de Sant Pau els parla aquells primers cristians
com tindrien dificultats.
Els que estaven empresonats els animava.
Com sabem tots molt bé, és una història antiga i nova a la vegada.
Era perseguit el cristianisme a la ropa imperial.
Ho va ser després a Tarragona i a tants altres llocs.
Jo diria, germans, i sense exagerar,
que ho és encara avui en molts països.
Nosaltres hem de pregar sempre i hem de treballar perquè la pau,
la llibertat, la verdadera llibertat.
De vegades aquesta persecució, germans, no és una persecució a la sang,
però sí a la ridiculització del cristianisme,
a fer veure que coses importants i boniques no tenen cap valor.
He dit que la nostra patrona era una noia jove
en el moment de la seva conversió.
I parlar d'un jove em fa pensar
en l'esdeveniment eclesial més important d'aquest any,
la Jornada Mundial de la Joventut,
que va reunir primer a la nostra arxidiocesi
més de 6.000 joves
i després gairebé dos milions de joves
al voltant del Sant Pare a Madrid.
Va ser una ocasió inolvidable.
a la qual vaig tenir el goig d'assistir,
com també ho va ser la presència
en les diverses ciutats de l'arxidiocesi,
després també al Fòrum de Barcelona,
amb aquella gran Eucaristia,
i també, finalment, a l'Eucaristia,
que vaig tenir l'honor de presidir,
a la Tarraco Arena Plaza,
amb més de 8.000 persones,
la majoria joves de diversos països.
ha quedat en el nostre record,
en la nostra memòria,
aquest acte tan impressionant,
de pregària, d'amor,
de convivència,
de comunió entre persones,
de països tan diversos,
però tots ells amb una gran fe,
en el nostre Senyor Jesucrist.
El començament d'aquesta homilia
he aludit a l'insòlit marc d'aquesta celebració.
La bellesa de l'art romànic i del gòtic,
que també s'agermanen en aquest meravellós claustre,
emporta a la memòria precisament unes paraules
en la festa d'acollida de les jornades
després del Via Crucis.
Ens deia el Sant Pare,
la fe i l'art
s'harmonitzen per arribar al cor de l'home
i convidar-lo a la conversió.
Quan la mirada de la fe és neta i autèntica,
la bellesa es posa al cervell
i és capaç de representar els misteris
de la nostra salvació
fins que moure'ns profundament
i transformar el nostre cor,
com va passar a Santa Teresa de Jesús,
en contemplar una imatge de Cris molt nefrat.
Fins aquí les paraules del Sant Pare.
El cor de tecla també es va transformar
en conèixer Jesús.
Fins a la seva mora cel·lèucida
es va consagrar a Déu i al proisme
i afrontar totes les dificultats
que comporta ser un cristià
conseqüent i coherent.
Davant els tribunals va demostrar
que es poden imposar
amb la violència els comportaments,
les observances, les activitats,
però no la veritat.
I enfront dels enemics
va intentar el diàleg,
mostrant-nos que hem de posar-nos
sempre en recerca de la veritat,
dels valors, de les virtuts.
Tenim drets humans fonamentals.
Els drets fonamentals
són coneguts i reconeguts.
I precisament això
ens posa en diàleg
l'un amb l'altre.
La veritat com a tal
és dialogant,
ja que ser que coneixer millor,
comprendre millor,
i ho fa en diàleg
amb els altres.
D'aquesta manera,
buscar la veritat
i la dignitat de l'home
és la millor defensa
de la llibertat.
Defensar la llibertat de l'home
va ser una de les actituds de Jesús.
M'agradaria comentar
i llegir unes paraules
en què el Sant Pares
es va acomiadar dels joves
a la Jornada Mundial de la Joventut.
És per nosaltres també
com un full de ruta
que ens ha de servir,
especialment a vosaltres joves
que m'escolteu.
La festa de la fe
que hem compartit
ens permet mirar cap endavant
amb molta confiança
en la providència
que guia l'Església
pels mars de la història.
Per això,
el roman jove
i amb vitalitat,
tot afrontant
ardues situacions.
Això és obra
de l'Espírit Sant
que fa present
Jesucrist
en el cor dels joves
de cada època
i els mostra així
la grandesa
de la vocació divina
de tot ésser humà.
Hem pogut comprovar també,
deia el Papa,
com la gràcia de Crist
ensorra els murs
i franqueix les fronteres
que el pecat aixeque
entre els pobles
i les generacions
per fer de tots els homes
una sola família
que es reconeix
unida
en l'únic pare comú
que conré
amb el seu treball
i respecte
tot el que ell
ens ha donat
en la creació.
Això desitjo jo
de tot cor
que es faci possible
en el cor
de molts dels nostres joves
de la nostra
Arxidiócesis.
No tenim tampoc
aquest any
els representats
de les ciutats
agermanades,
Orleans,
Avignon,
Clágenburg,
Stafford,
Alguer,
però les tenim
en els nostres records
i en els nostres cors
i avui també
en les nostres pregàries.
Que tingueu tots
una bona festa major
de Santa Tecla,
els que m'escolteu aquí
i els que ho feu
a través
de Tarragona Ràdio.
L'homilia del senyor
Arquivisbe
ha sigut un cant
a la pau,
al diàleg
i a la llibertat.
Després de l'homilia
es farà
la professió
de la fe
sobre una melodia
de Monsenyor
Miquel Barberà
i el mestre
Joan Juncà.
De totes les coses
visibles
i invisibles
i en un sol
senyor
Jesucrist
fill unigènic
de Déu
nascut
al Pare
abans
de tots
el segle
abans
A
el
рас
abans
de Josem
i
AGN
Gentrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare,
per ell tota cosa fóu creada.
I per obra de l'Esperit Sant, s'encarnada la Verge Maria,
i és teu home.
I per obra de l'Esperit Sant, s'encarnada la Verge Maria,
per ell tota la vida, i resucitar el tercer dia.
Com deien ja les Escritures, i s'embuja el céu, un céu a la dreta del Pare.
Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor infont la vida,
crec en l'Esperit Sant, que és Senyor infont la vida,
que procedeix del Pare i del Fil.
I en una sola Església,
Sant, catòlica i apostòlica,
professo que hi ha un sol baptisme
per perdonar el pecat.
i la vida, la gloria,
i la vida, la gloria,
amén, amén, amén, amén.
Per la intercessió de Santa Tecla,
patrona nostra, preguem Déu d'aquí de balla i tot bé,
per l'Església i la ciutat de Tarragona,
que celebrem gots la seva solemnitat.
Ho farem cantant Kirie Eleison.
Pel Papa Benet,
per l'Arcabisbe Jaume,
per tota l'Església,
demanem la força dels màrtirs
que confessaren l'Evangeli amb la paraula i la vida.
preguem el Senyor.
Kirie, Kirie Eleison.
Ascents amb roig és el que dirigeix la oració universal,
o sigui, la pregària dels fidels.
Per les parròquies,
per tots els laics i laiques,
demanem que amb el llevat de l'Eucaristia
renovin la vida de les famílies i la societat.
preguem el Senyor.
Kirie, Kirie Eleison.
Kirie, Kirie Eleison.
Per Tarragona,
per tots els que hi viuen,
per tots els que hi venen,
demanem la capacitat d'acollida i de convivència
amb tots els que s'hi volen quedar.
preguem el Senyor.
Kirie, Kirie Eleison.
Kirie, Kirie Eleison.
Pels hospitals,
la presó i els col·legis,
els instituts i universitat,
que posin la persona al centre dels seus serveis i activitats.
Preguem el Senyor.
Kirie, Kirie Eleison.
Pels que han mort d'un any ençà
en l'esperança de la immortalitat,
que siguin trobats dignes del Regne del Cel.
preguem el Senyor.
Kirie, Kirie Eleison.
Kirie, Kirie Eleison.
Pels qui celebrem avui,
amb aquesta Eucaristia,
la Diada de Santa Tecla,
que aquesta festa ens anticipi ja
l'alegria i el goig del cel.
Preguem el Senyor.
Kirie, Kirie Eleison.
Kirie, Kirie Eleison.
Escolteu, Déu,
el poble que commemora el martiri de Santa Tecla
i per la seva intercessió
veniu a la nostra ciutat talment
que els seus fills rebin de vos generoses benediccions.
Per Jesucrist,
nostre Senyor.
Comença tot seguit el que podríem anomenar
la litúrgia de l'Eucaristia pròpiament dita,
mentre els ministres porten i col·loquen a l'altar les oferenes.
El cant de l'oferratori
és una obra del mestre Joan Juncais,
propi també d'aquesta solemnitat de Santa Tecla.
Veiem el mestre de cerimònies de la catedral,
mossèn Josep Caraltó,
i el dià que mossèn Josep Manel Montalès
que estan preparant l'altar per aquesta part de la missa.
de la missa.
de la missa.
El senyor arcabisbe ha agafat la patena amb el pa
i tenint una mica alçada sobre el tast
està fent l'oració pròpia d'aquest moment.
i ara fa l'opropia amb el calze.
i ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
i ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
i ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
i ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
i ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
i ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
i ara fa l'oració pròpia d'aquest moment.
en aquests moments el senyor arcabisbe
està procedint a encensar l'ofrena.
i tot seguit ho farà el poble.
després d'haver-ho fet amb la creu.
el senyor arcabisbe
ara el dia que està sensant amb el senyor arcabisbe.
I m'entestà, no sé, el que veus és rentar les mans
o l'incestat, o el dia que va incendent en el poble.
Pregueu, germans i germanes, perquè aquest sacrifici meu i vostre
sigui agradable a Déu Pare Omnipotent.
Senyor, pregueu abans vostres aquest sacrifici
per alloança i glòria del seu nom
i també pel nostre llei de totes les seres santes i desiguals.
Senyor, accepteu les ofrenes que us presentem
en la commemoració dels sants màrtirs
i concediu-nos de mantenir-nos ferms en la confessió del vostre nom.
per Cris, Senyor nostre, amén.
Ara comença la pregària eucarística.
El Senyor sigui amb vosaltres
i el nostre esferit
amunt els cor
posarem al Senyor
donem gràcies al Senyor Déu nostre
i que sempre us glorifiquem
és realment just i necessari
oh Pare Sant
que sempre us donem gràcies
i que sempre us glorifiquem
perquè per confessar el vostre nom
la sang de la màrtir
santa tecla
besada imitació del vostre fill
Jesús Cris
proclame les vostres meravelles
així feu que en el martiri
la força es manifesta en la feblesa
i que el dèbil
sigui fora donat testimoni
per Cris, Senyor nostre
per això
amb tots els àngels i els sants
cantem la vostra glòria
tot dia
Sant, Sant, Sant
és el Senyor
Déu de l'univers
el cel i la terra
som plens de la vostra glòria
oh sana
a dalt del cel
beneït el qui ve
en nom del Senyor
oh sana
a dalt del cel
vos sou realment sant
Déu i Pare nostre
i amb raús canta lloances
tot l'univers creat
perquè pel vostre fill
Jesús Cris
nostre Senyor
i amb el poder de l'Espírit Sant
doneu vida a totes les coses
i les santifiqueu
i no deixeu mai
de reunir-vos un poble
que de llevant fins a Ponent
presenti el vostre nom
una oblació pura
per això
us supliquem oh Pare
que santifiqueu
pel vostre esperit
aquestes ofrenes
que hem presentat
per a ser consagrades
perquè es converteixin
en el cos
i en la sang
del vostre fill
Jesús Cris
nostre Senyor
que ens confia
la celebració
d'aquest sacrament
ell mateix
al vespre
en què el van trair
prengue el pa
i donant-vos gràcies
i beneim-vos
al partir
i al donar
als seus deixebles
tot dient
preneu
i mengeu-ne tots
que això
és el meu cos
entregat
per vosaltres
Igualment
havent sopat
prengue el calze
i donant-vos gràcies
i beneim-vos
al passar
als seus deixebles
tot dient
preneu
i bebeu-ne tots
que aquest és el calze
de la meva sang
la sang
de l'aliança
nova i eterna
besada per vosaltres
i per tots els homes
en remissió dels pecats
feu això
que és el meu memorial
ara seguirà l'aclamació
de fe
proclameu
el misteri
de la fe
anuncieu
la vostra
mort
ofereixem
la vostra
resurrecció
esperem
la vostra
retorn
Senyor
Jesús
per això
pare
celebrant
el memorial
de la passió
salvadora
del vostre
fill
de la seva
admirable
resurrecció
i de la seva
ascensió
al cel
mentre esperem
el seu
retorn
us oferim
en aquesta acció
de gràcies
el sacrifici
sant
i vivent
mireu
l'ofrena
de la vostra
església
reconeixeu-hi
la víctima
que ens ha
reconciliat
amb vos
concediu-nos
que els que
rebem el cos
i la sang
del vostre
fill
plens
del seu
Espírit
sant
siguem en
crisi un
sol
cos
i un sol
esperit
que ell faci
de nosaltres
una oferina
eterna
a fi que
obtinguem
l'herència
amb els vostres
escollits
en primer lloc
amb la verça
Maria
Mare de Déu
amb els apòstres
i els màrtirs
amb Sant Pau
i Sant Atecle
i amb tots els sants
que sempre ens ajuden
en la seva
intercessió
us preguem
senyor
que aquest sacrifici
de reconciliació
dugui a tot el món
la pau
i la salvació
enfortiu
en la feia
en la caritat
la vostra església
que encara
peregrina la terra
juntament amb el vostre
servent
el Papa Benet
amb el nostre
bisbe Jaume
i amb els altres
bisbes
els preveres
els tiaques
i tot el poble
que us heu redimit
acolliu
acolliu les súpliques
d'aquesta família
que heu emmès
a la vostra presència
per la vostra
pietat
pare clementíssim
reuniu
els vostres
fills dispersos
pel món
els nostres
germans
difunts
i tots els que han
sortit d'aquest món
en la vostra amistat
enmeteu-los
al vostre regne
allà esperem
retrobar-nos
amb ells
i saciar-nos
per sempre
de la vostra glòria
per Cris Senyor
nostre
pel qual vos
concediu al món
tots els vents
per ell
amb ell
i amb ell
vos deu
pare omnipotent
a la unitat
de l'esperit
sant
rebeu
tot l'humor
i tota glòria
dels segles
dels segles
amén
fidels
o manament
del Salvador
i seguint
el seu divi
mestrat
si gosem
dius
Mare
nostra
que esteu
en el cel
sigui
santificat
el vostre
nom
vingui a nosaltres
al vostre
reina
facis la vostra
voluntat
així a la terra
com es fa
en el cel
el nostre
Pade
cada dia
donem
doneu-nos
senyor
el dia
d'avui
i perdoneu
les nostres
culpes
així com
nosaltres
perdonem
els nostres
deutors
i no
permeteu
que nosaltres
caiem
a la
tentació
anys
desviureu-nos
de qualsevol
mal
allibereu-nos
senyor
de tots els
mals
feu que
hagi
pau
als nostres
dies
i per la vostra
misericòrdia
guardeu-nos
de pecat
i de qualsevol
perturbació
mentre esperem
l'accompliment
de la nostra
esperança
la manifestació
de jesucrist
el nostre
salvador
perquè
som
nostres
per sempre
el regne
el poder
i la glòria
senyor
nostre
jesucrist
que diguereu
als apòstols
us deixo la pau
us dona la meva pau
no mireu
els nostres
pecats
sinó
la fe
de l'església
i doneu-li
aquella
pau
i aquella unitat
que vos vau demanar
vos que viviu
reineu
pels segles
dels segles
la pau
del senyor
sigui sempre
amb vosaltres
i amb vosaltres
i amb vosaltres
i amb vosaltres
i amb vosaltres
i amb vosaltres
doneu-vos la pau
estem ara
en el moment
dels ritus
de la pau
el senyor
arcabisbe
va donar
la pau
als diferents
concelebrants
en aquest moment
veiem
el monsenyor Fuentes
bisbe de Minas Gerais
amb un senyor
amb un senyor
amb un senyor
mossèn Joaquim
Fortun
vicari general
mossèn
Josep
Graltó
també
mossèn Joan
de Rigoners
i el poble
també es va donant
la pau
S'ha procedit a la fracció
del pa
el senyor
que ha agafat el pa
consagrat
l'ha partit
sobre la patena
i ara
està
repartint-ho
entre els concelebrants
mentre el poble
canta
l'anyell de Déu
l'anyell de Déu
que és una
administració
de mossèn
Miquel Orberà
feliços els convidats
a la seva taula
senyor
com podeu comprendre
més val que ningú es mogui
del lloc on es troba
hi haurà sacerdots
que es desplaçaran
per
els dos
laterals
d'aquest claustre
per tant
aneu
el que més a prop
tingueu
i tingueu paciència
perquè
doncs la manera
com estem configurats
no demana
moviment
sinó
respecte
el lloc
en què
cadascú està
acaba de donar
mossèn
Jaume Roig
Canonja
del capítol
de la catedral
les instruccions
per procedir
a la comunió
evidentment
recordin
els envelduïdors
que estem
retransmitint
aquesta cerimònia
des del claustre
de la catedral
i
la ubicació
de les cadires
en llocs
per a les persones
doncs
només deixi
un petit
espai
per
que es puguin
moure
en aquest cas
els preveres
que refleteixen
la comunió
el cant de
comunió
és
una obra
del mestre
Odiló
Planàs
i del mestre
també
Joan Juncà
els dos
desapareguts
al mig del perill
vaig clamar
al senyor
ja em va escoltar
i me'n va treure
tinc el senyor
a favor
res no em fa por
els homes
els homes
que poden fer
els homes
que poden fer
que n'és
de pa
no em va escoltar
al senyor
verdura
perdura
perdura
desmunt
perdura
que mon snor
perdura
perdura
tear
el seu amor.
Més val emparar-se en el Senyor
que posar confiança en els homes.
Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.
Que n'és davant
el Senyor.
Per dur a terra
i el seu amor.
Per dur a terra
i el seu amor.
Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos.
la dreta del Senyor
fa progressos.
la dreta del Senyor
és poderosa.
que n'és davant
i el seu amor.
per dur a terra
i el seu amor.
i el seu amor.
la dreta del Senyor.
i el seu amor.
la dreta del Senyor.
la dreta del Senyor.
i el seu amor.
la dreta del Senyor.
i el seu amor.
la dreta del Senyor.
que n'és davant
i el seu amor.
al Senyor.
i el seu amor.
i el seu amor.
i el seu amor.
i el seu amor.
i el seu amor.
Mentre es continua repartint-se
la comunió,
el col·le d'orquesta
interpretant una música de fons que en aquest moment interpreta l'orga
en mans de l'organista de la Catedral, senyor Jordi Vergés.
Com deia el senyor escobisbe, esperem que l'any de l'any vinent
la propera celebració es pugui fer amb tota solemnitat
dintre de la catedral restaurada i ja amb l'orga nou.
Recordem que el cant de l'Assemblea el sosté al cor i orquestra de la Catedral
que dirigeix el senyor Miquel Barberà.
Recordem també, mentrestant, que el 27, 28 i 29 d'octubre
hi haurà aquest gran congrés sobre tecla, deixeble de pau, santa d'Orient i d'Occident.
Les paraules de diversos professors i experts sobre les actes de pau i tecla
gairebé faran reviure en les roques que fonamenten la capella de Sant Pau
i al seminari algunes paraules que l'apòstol pronuncia allà mateix
anunciant l'Evangeli i posant, per exemple, a la seva deixeble i col·laboradora
en l'evangelització, tecla.
Cal dir que el congrés va tenir una prèvia, diguem-ne, al passat dia 19
quan es va inaugurar l'exposició de gots i imatges de Santa Tecla
que romandrà oferta fins al dia 30 al mateix edifici del seminari.
En aquell acte es va presentar un llibre editat per agogistes tarragonins
que recull gots antics i més nous dedicats a la Santa.
Són gots de les ciutats de Tarragona, de Sitges i de Barcelona.
En aquest acte el cor amics de la catedral va interpretar un breu repertori
de cants dedicats a la patrona de Tarragona.
És a dir, que el tret de sortida per aquest congrés i també, en certa manera,
per les festes de Santa Tecla no podia ser més espectacular ni més emocionant.
Cal dir que mossèn Joan Roig i Montserrat, que és el rector d'Ull de Molín
i d'altres pobles del Priorat, que no enge honorari de la seu metropolitana,
que veiem des d'aquest lloc de retransmissió, és l'autor d'aquest llibre
que porta el títol de Goig de Santa Tecla, protomàrtir, titular de la seu metropolitana
i primada de Tarragona i patrona de la ciutat.
És a dir, es tracta d'un tresor més per a tots els tarragonins i amants de Santa Tecla.
També podem dir que des de la delegació de mitjans de comunicació social
de l'Arquivisbat de Tarragona i de Tarragona Ràdio.
A partir d'ara ja anirem oferint informació sobre aquest congrés
i de la forma de participar-hi,
tot recordant que el nombre de places és limitat a 200.
Com poden veure els amics oïdors de Tarragona Ràdio,
aquest programa des del mes de setembre fins a octubre
és realment exquisit i realment durant tots aquests dies
no podrem, si no, bategar amb Santa Tecla.
Ella assenyala amb el seu dit a Sant Pau, el seu mestre.
I Sant Pau és el nostre pare i pastor, model del bisbe fructuós,
tal i com ho va escriure el redactor de les actes martirials.
Era tal com l'Esperit Sant, per boca de l'apòstol Sant Pau,
bas de l'acció i mestre dels pagans,
havia manifestat que calia que fos un bisbe.
en aquest marc del claustro de Tarragona,
que suposem serà la primera vegada que acull,
en el llarg de la seva més que multicentenària història,
acull aquesta celebració de la Diada de Santa Tecla.
El claustre dóna a la cerimònia d'avui
un caràcter de recolliment d'intimitat realment corprenedor.
Amics de Tarragona Ràdio,
desitgem que la nostra transmissió
vagi arribant adequadament fins als seus receptors.
gràcies al bon fer del nostre company amic,
Joan Maria Bertran.
Ja sí, ja s'ha acabat de combragar.
Veiem des d'aquest lloc de retransmissió,
el braç de Santa Tecla,
que està en un lloc diferent de la ritual,
a peu d'altar, sinó que en aquesta ocasió està darrere,
amb una espècie de peanya.
Per aquest sacrament celestial,
concediu-nos, Senyor, gràcies a bondoses
en la festa de Santa Tecla,
verge i màrtir,
i feu que pels sofriments d'una mort tan gloriosa
aprenguem a sofrir en fermesa
i arribem a l'alegria de la victòria eterna.
Per Cris, Senyor nostre.
Ara, després de la benedicció,
al final de la missa,
passaran només les autoritats
i els sacerdots a venerar
la relíquia de Santa Tecla
que els donarà el mateix arcabisbe.
Pels altres també ho podreu fer,
però no us mogueu del lloc
quan s'hagi acabat això.
Jo em posaré cap allà a la mateixa porta
que dóna sortida al carrer
i podreu venir per tots costats,
diríem, a venerar la relíquia
i acabar d'aquesta manera
aquesta celebració solemne
de la festa de Santa Tecla.
Vull recordar també
que a les sis de la tarda
a la Capella del Santíssim
celebrarem
les segones vespres
de Santa Tecla
i a la qual us convidem
a participar-hi
i a tenir present
que no surt
d'aquí el claustre
la processó
sinó directament
del Pla de la Seu
des de la Casa Balcells
que tots coneixeu.
El Senyor sigui amb vosaltres
sobre la vostra esperit.
Sorquivita procedeix a la benedicció.
Com sempre, abans de donar-vos la benedicció,
agrair les autoritats,
les persones,
agrair al senyor Bisbe
que ens acompanyi,
agrair al cor i orquestra
de la catedral
i avui felicitar també
les tecles
que estan aquí
i a les que ens escolten
per la ràdio també,
a tots vosaltres,
la meva estimació,
la meva benedicció
i el desig
de fer una bona festa
de Santa Tecla.
que Déu, el nostre Senyor,
que ens ha reunit
per celebrar la festa
de Santa Tecla,
patrona de la nostra ciutat,
us beneixi,
us protegeixi
i us confirmi
amb la seva pau.
que Cris que ha manifestat
en Santa Tecla
la força renovadora
del misteri pasqual
us faci autèntics testimonis
del seu Evangeli.
que l'Esprit Sant
que l'Esprit Sant
que en Santa Tecla
ens ha donat un exemple
de solidaritat fraterna
us faci capaç de crear
una veritable comunitat
de fe i amor.
que l'Esprit Sant
que us benixi,
Déu tot poderós,
Pare,
Fill
i Espírit Sant
Amén.
Ja et mans aneu
vosaltres en pau,
donem gràcies a Déu.
I ara, després de la missa,
mentre el senyor archivisbe
fa el braç de Santa Tecla
i ofereix l'avançació
el primer del pispe de Minas Gerais
i després els diferents preveres
que hi ha aquí
en aquest improvisat presbiteri
i tot seguit ho farà
amb les autoritats.
Estan sonant les notes
dels goig de Santa Tecla
que és una obra anònima
del segle XVIII
que en realitat
es tracta d'una melodia popular
recollida pel senyor Enric Prats
i que va ser orquestrada
en el seu dia
pel mestre Joan Juncà
que Déu tingui en la seva glòria.
Escoltem-lo
acompanyat de tots els fidels
el cor i orquestes
dels amics de la catedral
que dirigeix
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
Monsenyor Miquel Barberà.
I mentre es procedeix a la veneració
de la relíquia de Santa Tecla,
una relíquia que va vindre de les llunyanes terres d'Armènia,
un obsequi del rei Òssim d'aquell antiquíssim país,
el primer que va ser oficialment cristià en el món,
doncs procedirem també a recordar-los
i que aquesta tarda a les 6, a la capeta del Santíssim,
entrant pel claus de la catedral,
tindrà lloc les segones vespres de Santa Tecla.
Després, tot seguit, farem la processó,
que, com ha dit mossèn Joan Roig,
no sortirà com és habitual des de la catedral,
sinó des de Casa dels Ells,
i al costat, allà al Pla de la Seu,
mirant la catedral a mà esquerra.
I amb el desig que fem nostre,
que ha proclamat el senyor arcabisbe,
d'una magnífica dia de Santa Tecla per tothom,
plena de felicitat,
acomiadem aquesta transmissió.
Recordem que aquí ha tingut cura de l'aspecte tècnic,
el nostre company i amic Joan Maria Bertran,
i els ha parlat Didac Bertran,
cap del Departament Diocesar de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Des del claustre de la catedral,
basílica metropolitana i primada de Tarragona,
acomiadem aquesta transmissió,
i al mateix temps que repetim el nostre desig de felicitat
a tots els oïdors de Tarragona Ràdio,
també ho fem extensiu a la nostra companya i amiga Sílvia García.
Endavant, estudis centrals.