Passen tres minuts de tres quarts d'onze del matí,
després d'aquest incís en forma de concurs
per regalar entrades per anar aquesta nit al Teatre Metropol.
Ara tornem a l'actualitat del dia,
l'actualitat política que té un nom propi,
el d'Albert Vallbé, regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
i que ahir a la nit era ratificat com a número 1
d'Unió Democràtica de Catalunya
de cara a les properes eleccions municipals,
les d'aquí, les de la ciutat de Tarragona,
del dia 22 de maig.
Tot això després, però, d'uns dies convulsos
al seu partit, a Unió Democràtica,
per la dimissió en bloc de l'executiva local.
Tenim aquesta hora del matí, línia directa,
a través del telèfon amb Albert Vallbé.
Senyor Vallbé, molt bon dia.
Bon dia, Ricard, com estem?
Com entén aquesta votació que va rebre ahir?
Sembla un vot a favor, només cinc en contra,
i dos en blanc.
Com entén aquesta votació de l'Assemblea
de Unió Democràtica de Catalunya d'ahir?
Mira, Ricard, partint de la base que l'Assemblea
és l'orga màxim d'expressió de la militància,
on tots i cada un dels militants de l'Unió Democràtica
poden anar i dir la seva,
el fet que tinguéssim primer una presència de públic important
vam omplir l'acceleracte de la Càmera de Comerç,
i que el resultat fos de 95 i escaig contra un 4 i poc,
acredita que hi ha una unanimitat,
hi ha un assentiment de la nostra militància
en favor de la nostra candidatura, no?
No és un pecat de presumpció,
nosaltres ho vam treballar molt,
ja des de feia mesos, no?
I bé, i el resultat ha sigut el que ha sigut,
amb el qual ara hauríem de fer una lectura de maroteca
per veure totes les coses que es van dir
des de la part contrària,
si tenien raó o tenien raó, no?
És a dir, les han dit molt gruixudes,
i a mi em dol personalment,
perquè jo crec que, bueno,
que sigui un argument el que jo tingui 65 anys,
em fa l'efecte que és un despropòsit, no?
Cadascú té l'edat que té
i cadascú a la vida fa el paper que li toca fer, no?
Llavors, això, i després altres acusacions,
que si la política, diguem, electoral d'una democràtica
era fosca o era bruta,
inclús crec que van dir,
doncs m'assembla un despropòsit, no?
El senyor Pellegrí, secretari senyor del partit
i conseller d'Agricultura,
quan va venir aquí a Tarragona
amb aquella idea dels acordeixements,
ho va deixar molt clar,
va dir que això era un despropòsit,
i inclús ell veia responsabilitat, diguem, política,
per part dels que havien esventat
tota aquesta qüestió, no?
Llavors, ja, ja, ja, ja, ja,
també no es tracta ara de fer victimisme, no?
Però el que sí que és,
és una recomanació absoluta i clara
que no es pot anar per la vida d'aquesta manera.
És a dir, Unió Democràtica creix
perquè els militants ens preocupem
de convèncer altres ciutadans
de la bondat de la idea
que és una boníssima manera de fer política,
que, malgrat, en aquests moments
sembla paradoxal,
però que hi ha molt bon ambient
entre els companys per, ja dic això,
per interessar-se pels temes de ciutat,
i en aquest moment en concret
per ajudar a fer campanya a la vitalla de fons
i tombar al govern socialista,
que ja n'hi ha prou, no?
Com entén, però,
que hagi dimitit en bloc
tota l'executiva local?
Tot estava en contra, doncs,
de la seva candidatura
en aquestes eleccions principals,
senyor Ballbé?
Ricard, el que està clar,
és a dir, el resultat,
el resultat numèric,
una mostra.
És a dir,
ells havien perdut absolutament
la confiança de la militància.
Un resultat tan evident
com guanyat per el 95%
demostra que ve,
doncs,
el termòmetre d'efecte electoral
el tenien molt baix,
molt baix, molt baix,
és que inclús jo suposo
que van votar els 5 o 6
que són els dimissionaris,
o 8 que són els dimissionaris,
i aquest va ser l'únic vot,
diríem,
contrari a la nostra candidatura.
Això demostra que
la resta del partit,
excepte aquest grup,
són unànims,
en aquest sentit,
no?
Són unànims.
I ja dic,
la nostra gent no són gent,
no són canelleta,
que els puguis enganyar
amb un caramelet
o que els puguis convèncer
d'una manera puntual.
Són gent que segueixen
molt directament
qui és qui
i què és el que cada vegada
ho fa al lloc on està
i quan arriba el moment
de les eleccions,
això es passa a recepta.
Si tu te n'has preocupat
de la militància,
si tu has treballat
per la ciutat
dintre de l'àmbit
que et correspon,
és molt difícil
que hi hagi
un fallo diferent,
una votació diferent,
no?
I aquí ja dic,
el tema va ser clar,
perdó,
jo francament
vaig tenir una verdadera alegria,
perquè jo sabia
que les coses anirien bé,
però no em podia imaginar
que anirien tant
i tant i tant bé.
Però ara la situació
del partit
queda clarament en fractura,
queda clarament dividit,
o simplement els membres
de l'executiva local
abandonen els càrrecs
i ja està.
Exacte,
és que el que veu del cas
és que una fractura,
i aquesta era una segona lectura
que jo estava expectant,
era saber
aquests dos sectors
quins tants percent
ocupaven
dels militants
del partit,
no?
I el que està claríssim
és que,
i a més ja dic,
no és una apreciació meva
interessada
i oportuna,
sinó que
el resultat,
el percentatge
d'uns i els altres
acredita
que ells són
quatre i al cabo.
Llavors,
no n'hi ha de fractura
al partit,
el partit continuarà
funcionant igual de bé
amb l'absència
d'aquests senyors,
val?
Que ells,
ja dic,
continuaran,
ells han manifestat
que faran
un grup d'opinió,
que és el que
fan els partits,
no?,
per mantindre
una certa disidència,
que respecto,
que, bueno,
doncs que,
evidentment,
per part nostre
seran considerats
amb la seva condició
de militants,
no oblidem
que ells
no han plegat
com a militants,
han plegat
amb el seu càrrec
de membres
de l'executiu local,
no?
Doncs molt bé,
s'anomenarà
un nou executiu local
o es triarà
un nou executiu local
i la vida del partit
continuarà
exactament igual
i et diré,
continuarà millor
perquè no hi haurà
aquest punt de tensió
aquest desencontre
constant
que tenia
amb la majoria
del partit
amb els senyors
de l'executiu local.
Aquesta executiva local
havia donat a entendre
que amb la seva candidatura
s'obstaculitzava
l'arribada
de gent més jove,
no?,
de nous candidats,
d'una certa renovació
del partit.
Què n'ha de dir?
He de dir que l'únic
que ja hi ha allà
sóc jo,
la resta dels meus companys
de candidatura
són d'una joventut
quasi insultant
i en aquest moment
no et sabia dir
els noms
però no n'hi ha cap d'ells
que passi
que estigui,
que estan totes
les ràdies
als 40
i gent més jove,
l'únic veterano
el Robert Bandrell
no crec que arribi els 40
i les altres
les altres candidates
i candidats
són gent molt jove
i llavors doncs
el tema de l'abrat
és un tema particular
jo crec que
seria perniciós
si hi hagués una persona
que fos molt jove
però que portés
això,
quatre legislatures
ocupant el càrrec,
no?
Jo crec que el tema de l'abrat
penseu que en definitiva
el nostre electorat
es desgrana
amb ciutadans
de diferents edats
i cada ciutadà
a l'abrat que té
té els seus problemes
és a dir,
del mateix mòdul que
a totes les llistes
es procura que hi hagi
gent jove
de les joventuds dels partits
jo crec que hi hauria
que haver una persona gran
també
perquè els nostres sèniors
és a dir,
els tarragonins
que tenen ja canes
els tarragonins
que estan jubilats
necessiten també
una representació específica
que s'han ocupat
els problemes
de la tercera edat
que són molts
i són molts i molt greus
i a mi m'agradia
ocupar aquest espai
I com entén
la decisió
anunciada també
fa uns dies
el seu company
de grup municipal
Raül Font
de deixar
la política activa
després d'uns quants
mandats
a l'Ajuntament
de Tarragona
i amb anteriors
càrrecs
que havia tingut
el govern
l'entenen
la mateixa línia
del que està passant
ara
en aquestes
visions diferents
dins d'Unió Democràtica?
És evident
que el Raül Font
era l'inspirador
d'aquest grup
això
ningú ho nega
ningú ho nega
a mi em sap greu
perquè amb el Raül Font
jo he col·laborat
d'una manera franca
i molt fraternal
durant dues legislatures
i hem tingut
una sintonia absoluta
i tal
molt bé
ara
el Raül va començar
a pensar
que ell era
el meu hereu
polític
i potser
no va tindre en compte
que el testament
el fa
el testador
no el fan
els hereus
el testament
el fa
aquell que disposa
llavors
al Raül
en aquest sentit
li passa
una mica
el que ell s'ha buscat
és a dir
ell va adoptar
una postura
crítica
ja no ara
sinó
ja fa
ja fa temps
amb altres eleccions
hi van haver
amb altres assemblees
del partit
estic parlant de fa
dos, tres i quatre anys
i ell mantenia
una postura
una postura
ja dic
en primer lloc
divergent
de la majoria
del partit
a Tarragona
i bastant
contraposada
doncs
amb les tesis
generals
del partit
i això
li va originar
una certa
desconfiança
de
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
ha perdut
el recolzament
de la
militància
el Raül
era una persona
que ho feia molt bé
una persona
que estava molt
incardinada
amb la ciutat civil
tarragonina
però
no hi
no ha encertat
ben bé
el camí
creu que li pot
passar factura
al partit
en fi
tot el que està
passant aquests dies
de cara a les eleccions
municipals
del 22 de maig
no en absolut
perquè
tu ho saps
perfectament
com amb aquests
dels mitjans
aquest és un tema que
en 24 hores
passarà a ser
objecte de la
maroteca
i per altra banda
jo crec que sí que
hi hauria una factura
una fractura
i una factura
evidentment
si el resultat
hagués sigut
48
a 63
no?
que llavors sí que hi hauria
un partit
trencat
i hi hauria diversitat
d'opinions
i inclús
personals que podien dir
jo no vaig a votar
perquè no estic d'acord
però és que
és que Unió Democràtica
és una pinya
en aquest moment
és una pinya
en torn
a la candidatura
que Unió Democràtica
ofereix
a la candidatura
general de
Convergència i Unió
i enamorats
de la seva
candidata
de Convergència i Unió
com no podia ser
d'una altra manera
Albert
Vallbé
doncs
número d'Unió Democràtica
ratificat
ahir al vespre
per l'assemblea
del seu partit
gràcies doncs
per atendre
aquesta comunicació
en directe
i per atendre
els micròfons
de Tarragona Ràdio
en aquest matí de dijous
gràcies i que vagi molt bé
a vosaltres
adeu-siau
bon dia