Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No ho tinc mal entès!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és el jazz!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La veritat és que 18 anys ja, a més a més, és conegut, és conegut arreu.
Per exemple, l'any passat, les produccions pròpies que vam fer aquí
van anar a Terrassa, van anar d'altres festivals de jazz.
Per tant, això és 18 anys, però ja és un festival.
El format és similar al d'altres anys?
Quan dic el format, vull dir, pel que fa a les actuacions,
una mica repartides en diferents locals i espais, en diferents horaris,
coses al carrer, coses en el metropol, però també en bars, restaurants...
És a dir, hi ha una mica la filosofia dels darrers anys?
Sí, sí. El format és similar, el que passa és que s'incorporen en alguna novetat.
És a dir, tenim Dixi a l'escola, que precisament demà comença amb Dixi a l'escola,
que això ja és un format habitual.
Els Vespres Dixi, els Sopres Dixi, a diferents restaurants i locals de la ciutat.
La Nària de Cavalls, amb la Cervesa Ámbar, això és el fixe.
El concert central, que també és un clàssic.
I tota la sèrie d'altres concerts per bandes de fora i per bandes locals,
que afortunadament aquests 18 anys el que hem fet és aflorar moltes bandes locals d'aquí de Tarragona,
que també van a d'altres llocs, consolidades i bones.
Llavors, com a novetat, aquest any en tenim dues.
Una és la trobada de Big Bangs, de les escoles de música,
que trobo que és una novetat i que tindrà la primera trobada a Caixa Tarragona.
I després, l'altra novetat d'aquest any és un pícnic,
que el farem el diumenge, l'últim dia, perquè de fet comença demà del 12 fins al diumenge.
I el farem aquí al magnífic parc del Francolí que tenim, al parc, no a baix, sinó al parc,
en el qual a partir de la una hi haurà diverses bandes tocant
i la gent s'haurà de portar la seva carmanyola i hi haurà beguda.
De beguda, si volen, no cal que en portin, però sí que s'hauran de portar la carmanyola.
Bé, és un pícnic en família i escoltant aquestes bandes de jazz,
la veritat és que és una novetat, va ser una idea de l'alcalde
i ens hi hem posat, és el primer any i esperem que la gent vingui.
A més a més, esperem que es faci un dia magnífic.
Home, si fa un dia com aquests que estem tenint, fins i tot massa calor i tot, però en fi...
Bueno, va ser una miqueta.
La gent podrà, doncs, aleshores, estar a la gespa, no?, del parc.
Sí, sí, bueno, a la gespa, a les taules, recordo que al parc hi ha taules i seients.
És a dir, és un lloc on habitualment la gent ja hi va anar a fer pícnic.
És a dir, es celebren des dels aniversaris dels nens fins a, bueno,
els pots veure'ns diumenges i dissabtes que es porten el seu bocata i el seu pícnic.
És un parc lúdic, el parc del Francolí.
I bé, hem volgut aprofitar això.
I a més a més, amb aquests dies que ens fa ara, doncs, era l'ideal, no?,
per fer una novetat afegida a les bandes de música de les nostres escoles.
Coincidint amb aquest XVIIIè Festival, l'Ajuntament ha decidit encarregar la producció, no?,
tota la coordinació musical, en fi, de totes les actuacions i de tots els que es fan,
a l'empresa Batall i concretament al Jordi Freixas,
què farà de coordinar del festival que ja és conegut aquí a la ciutat, entre altres coses,
perquè ha dirigit i ha coordinat ja des de fa anys el festival,
que és el Festival de l'Estiu dedicat a les músiques del món.
Per què han decidit fer aquest encàrrec?
Bé, el tema és que el director, que era un tècnic propi de l'Ajuntament,
va demanar una excedència, ja està fora d'Espanya, de fet,
i llavors vam pensar que, ja que teníem tan bona experiència,
que sabíem que era un professional el Jordi Freixas,
i que, a més a més, teníem tan bons resultats sempre al QS,
al Festival d'Estiu,
doncs vam pensar que seria la seva empresa la més adequada,
estar treballant junt amb una altra persona molt a prop nostra
i els nostres tècnics també donant-li suport,
i la veritat és que estem contents, estem contents del resultat.
Doncs anem a saludar-lo, el Jordi Freixas, a través del telèfon.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia i moltes gràcies.
Ja et coneixem-hi molt, de cada estiu del Festival QS,
ara us incorporeu a la coordinació del Festival de Dixilan.
Escolta, amb la tinent d'alcalde de Cultura
ja ens ha explicat una mica el format del festival,
que no hi ha gaires canvis, encara que siguin algunes novetats.
Des del punt de vista musical,
clar, la gran estrella és la Eliane Elias,
i després tenim altres bandes.
Com definiries o què ens explicaries
de la gent que participa en aquest festival?
Bé, d'entrada dic que m'agrair la sort
de poder treballar aquest any en aquest projecte,
i en aquest sentit recollim tot el que és la història
dels 17 anys anteriors del festival,
i per tant el bon fer de directors i coordinadors.
Personalment vaig decidir que en un acte tan integrat com Tarragona
havia de tenir una col·laboració forta, clara i eficient,
i en aquest sentit com a, sota la nostra direcció, diguéssim,
com a coordinador, en general hi ha el Quique Colmenar,
que és un gran músic, un gran productor,
i que al mateix temps es pateia i es coneix Tarragona pam a pam,
i veritablement han fet un treball molt agradable amb agilitat.
Tornem, el festival.
El festival jo crec que és una gran oportunitat
per donar com a activitat,
que junta una activitat que pot ser internacional,
però al mateix temps pot ser una activitat de base a Tarragona,
en què hi participen la majoria de grups són de Tarragona, ciutat i de l'àmbit.
I al mateix temps és una activitat que a l'entorn de la música
serveix per dinamitzar tot un munt de sectors socials
que va des dels escolars fins als adults,
des de les biblioteques fins als grups de música,
des dels bars i restaurants que s'hi impliquen
perquè s'hi fan els concerts a dins,
fins a les sales,
i participen els teatres,
i participen la Caixa Fòrum, Caixa Tarragona,
de tota una sèrie que és un ampli ventall
de la societat tarragonina
que pot treballar dintre un mateix festival
i aportar el seu gra d'arena
perquè sigui una gran festa caracteritzada,
jo crec, per la qualitat
i les ganes de viure quatre dies intensament.
De les actes o dels concerts, què destacaries?
Ens faries alguna recomanació, jo,
molt sintètica per anar obrint boca,
perquè dijous a més ja dedicarem una part important del programa
a analitzar més detall tot el que tindrem en el festival.
Què ens destacaries?
Mira, començant per una punta i per l'altra,
diria que no hem d'oblidar, encara que sou,
doncs ja està, que ho he comentat,
que és la Liana Lías,
però no hem d'oblidar perquè és una gran artista
que tenim una oportunitat única en aquests moments
de tenir-la aquí en exclusiva.
Pensem que s'ha totejat amb artistes
com un Harvey Hancock o Peter Eskins,
o que ha col·laborat amb el seu peixam Gilberto Gil,
i a més bé acompanyada de la seva parella,
que és Mark Johnson,
avui considerat un dels contrabaixistes més potents
i l'últim contrabaixista de Bill Evans,
i al més amb el bateria de l'enyorat trio,
es Benjamin Benson,
que va ser un dels màxims dinamitzadors
del que va ser el jazz contemporani.
Jo diria que ningú s'ho perdi
perquè és un concert que al mateix temps
té molta qualitat artistica en quant al jazz,
és molt càlid,
ja que des de l'any 81
que Eliana Lías va començar a treballar
amb el contrabaixista Di Gómez,
ha sigut una factura,
un artista capdalt de l'escena del jazz
amb arrels carioques.
Porta molts anys
i fent una gran obra.
Dit això,
després hi ha els dos blocs,
el bloc que seria,
sobretot,
els artistes que ens venen de la resta de Catalunya,
com Joan Chamorro,
Andrea Motis,
com pot ser el Vintage Band de Mareu Casas,
que presenta aquí tota una proposta
sobre el que era el jazz antic,
quan jazz, blues i estils no estaven ben definits,
però al mateix temps
seria una mica injust no repassar-ho tot,
però recordar que hi ha totes les bandes
tarragonines,
des de les molt ribardits,
si és topingant,
cocodrillos,
a l'escòcia jazz band,
al pixi-dixi,
que és igual,
que ens els trobarem
per tot Tarragona
donant-nos tot tipus
d'aproximació al dixi
a les músiques de jazz.
Però al mateix temps voldríem destacar
les dues bandes també
que ens venen de fora,
que una és de tall clàssic,
com és la nova Escòcia jazz band,
que serà una meravella
perquè porta molts anys
en els circuits del dixi
i estem molt contents
de poder-la tenir aquí,
i en l'altre sentit,
una banda molt jove,
que és Doctor Groove,
que és una banda,
bàsicament,
de carrer,
que a l'entorn del Groove
i del Funky
desarrolla un espectacle
molt dinàmic
i molt actual.
A part d'això,
indubtablement,
tothom ha de veure
l'exposició
Bye Bye Jazz Beards,
que és sobre
grans artistes de jazz
recentment desapareguts,
o les altres activitats,
com heu comentat,
del pícnic Dixi,
o de la trobada,
sobretot,
que acull molta gent també,
la trobada de Big Bands.
Bé,
jo diria que és una activitat
equilibrada,
perquè quan ens demaneu
aquestes coses
tindríem ganes
de dir exactament
tots els concerts
que hi participen,
i ens costa molt
destacar-ne
un d'entre 80 activitats.
Com dèiem,
dijous dedicarem
una part del programa
més extensa,
a més a parlar
amb les bandes aquí,
especialment amb tota la gent
que hi participa,
però en fi,
ja hem fet un tas
per anar recordant
a la gent
que demà arrenca oficialment
ja l'activitat
del festival
i que es perllongarà
fins al proper diumenge.
Jordi Freixas,
moltes gràcies
per atendre aquesta trucada,
i en fi,
seguirem en contacte
al llarg de tota la setmana.
Moltes gràcies,
i encantat
de poder coordinar
i dirigir
una activitat
que és molt potent
i molt adequada
per l'època primavera
que estem
i que ha de ser
de l'aprofitament
d'absolutament
tots els tarragonins.
Gràcies, Jordi.
Gràcies a vosaltres.
Fins ara, Jordi.
Amb el Jordi Freixas
a través del telèfon
i amb la tinent
d'alcalde de Cultura
des de l'estudi.
Per cert,
tots els actes,
menys el del concert
de la Lian Elies,
crec que són gratuïts.
Sí, exactament.
I el concert
tampoc no és massa car.
No és massa car,
perquè, clar,
la gràcia,
el que dèiem abans
és la participació
de tanta gent
dels locals,
dels bars,
de les cerveceries,
dels restaurants
que fan el dic si en sopar,
per exemple.
Cal agrair,
perquè realment
és el que he comentat
el Jordi,
la predisposició
és total.
La veritat
és que, bé,
l'Ajuntament
posa la seva part,
però ells
han de posar
la seva
tant a les sales
com els restaurants.
Deixeu-me afegir
el que ha dit el Jordi,
que les exposicions,
una és
el Cafè Metropol,
d'acord,
el Cafè de Baix,
i l'altra
estarà
a la Biblioteca Pública
de Tarragona.
Ho dic perquè
les exposicions
ja van començant,
encara que comencin demà
les actuacions,
realment les exposicions
ja hi són,
i hi ha molta gent
que ja les ha pogut veure,
però bé,
només recordar
aquest petit apunt.
I sí, sí,
són 70 actuacions,
22 espais,
22 espais
que han col·laborat,
que de fet
col·laboren.
Perquè la majoria
de locals,
per exemple,
venen a l'Ajuntament
a posar la porta
perquè volen participar,
és al revés,
l'Ajuntament
ha d'anar al darrere
dels locals?
Jo diria que hi ha,
com que és un costum,
doncs jo crec que en part
doncs els organitzadors
hi van
i després n'hi ha probablement
que d'altres anys
no intervenen,
que és al revés,
no?
És allò
d'anar buscant
i d'anar incorporant-se,
a més n'hi ha de fixos,
evidentment,
les dues caixes,
les dues fundacions
ja són fixes de temps,
la biblioteca també,
i els espais...
Clar, però després tenim
la vaqueria,
el cafè del Metropol,
el cafè Museum,
l'Antiquari,
el cafè Arts,
el local de la colla
dels xiquets de Tarragona,
el Club Nàutic,
diferents restaurants,
l'Entre Rambles,
el Pizzeria de Nicola,
el Quim Quima,
l'Origa,
el Rústic,
en fi...
Fins a 22,
fins a 22.
És que el Grup Bar,
en fi,
hi ha moltíssimes...
moltíssimes activitats.
200 músics, eh,
que tindrem repartits
en aquesta setmana,
tan concentrada,
de música,
de llibres,
de setmanes anda...
Hi ha moltíssima activitat.
De fet,
de totes maneres,
segurament,
que la gràcia del festival
és trobar-se
totes aquestes actuacions
repartides
per diferents punts.
Alguna cosa més,
Carme,
creix,
pot destacar?
A la gent que s'ho passin bé
i que disfrutin
de la Dixi
i que Eliana Elies
val la pena.
Poques vegades
podem tenir figures mundials
del jazz
d'aquesta categoria
i, a més,
en exclusiva.
És a dir,
també si tenen
coneguts fora d'aquí
que sàpiguin
que no hi haurà
cap més concert
a tota Catalunya
i a tota Espanya,
de moment.
Ja sé que això forma part
i ja no li he preguntat
al Jordi Freixas
deu formar part
de la negociació complicada
però deu costar
portar una figura
com Eliana Elies?
El Jordi ha treballat molt bé
i el Batall
han treballat molt bé.
La veritat és que
els va costar,
bueno,
fins que van decidir
quina era la figura
però tan aviat
com Eliana Elies
els va dir que sí,
doncs ja la decisió
va ser portar-la amb ella.
Doncs recordem
que actuarà
el proper divendres
a les 10 de la nit
al Teatre Metropol
és la gran estrella,
la gran artista convidada
d'aquest Festival Internacional
de Música.
el preu 25 euros
poden comprar
a les localitats
a les taguies
del Teatre Metropol
o com sempre
al Servicaixa
o també al telèfon
902-33-22-11.
El festival està en marxa
en parlarem
amb molt més detall
en els propers dies.
Demà continuaran
les...
començaran ja les actuacions
i nosaltres
el dijous especialment
dedicarem una bona part
del matí
de Tarragona Ràdio
a aquest festival
de Dixilan.
Amb la tinent
d'alcalde de Cultura
Carme Crespo
avui hem fet
el primer tast.
Carme Crespo
que vagi molt bé.
Gràcies.
Bon festival.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.