A les 10 del matí, 10 minuts.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deia en fa moment, abans de la publicitat,
el nostre primer convidat a aquesta hora
és el nou president de l'autoritat portuària de Tarragona.
Va assumir el càrrec ara fa tres setmanes
en substitució de Josep Anton Burgasset.
En els últims nou anys havia tingut un càrrec de gestió
a la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
I fa uns anys també, per cert,
havia estat tertúlia habitual d'aquesta casa de Tarragona Ràdio.
Així que després de molts anys torna
i ara com a president del port de Tarragona.
És el senyor Josep Andreu
i amb ell volem analitzar avui i repassar
el moment en què es troba al port de Tarragona.
Senyor Andreu, molt bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Com porta personalment aquesta nova responsabilitat?
Doncs bé, molt bé.
Molt engrescat i molt il·lusionat.
i bé, a treballar, que és el que toca ara,
que tenim molta feina amb el port.
Canvia molt ser gestor d'una xarxa sanitària
com la de Santa Tecla
a comandar unes instal·lacions tan importants
des del punt de vista econòmic,
però també social i ciutadà,
com són les del port de Tarragona?
Home, la realitat és que bastant.
Canvia bastant.
Però bé, escolta'm,
fa nou anys quan comentaves
vaig entrar a la xarxa sanitària social de Santa Tecla.
Tampoc coneixia res del món sanitari i social,
pràcticament.
I bé, força dels anys crec que vam fer una bona feina.
Ara que es tracta és de fer-la com a president de la doctora Portuària.
S'esperava el nomenament?
No, no, no, no, la veritat, si soc sincer, no.
Això va ser, jo, diem,
bueno, estava en un lloc de treball que estava molt bé,
molt còmode,
treballant amb el projecte amb el doctor Joan Maria Atzerà,
del projecte de la xarxa sanitària social de Santa Tecla,
i a mitjans de gener,
quan vaig rebre una trucada
i vaig rebre com a opció la proposta,
però em vaig quedar molt sorprès.
Posteriorment, a mesura que es van avançant els dies i les setmanes
i van agafant força
i allò que era una possibilitat es anava convertint en una quasi realitat,
doncs bé, la veritat és que molt engrescat
i finalment, quan vaig tenir la sort i l'honor
que el president de la Generalitat em va anomenar,
doncs molt feliç, molt feliç pel nomenament
i, bueno, saber respondre la confiança que em fa el president de la Generalitat.
No s'ho va pensar gaire?
No, no, no.
Ho va tenir clar des del primer moment?
Sí, sí, sí.
Ho vaig consultar amb les persones
més properes a mi
i també he de dir
la família, amics
i el mateix doctor Joan Mariat Gerà
i el qual, l'he de dir,
que des del primer moment
em va donar tot el seu recolzament
per optar-hi i aconseguir-ho.
Ara que ja ha portat tres setmanes
al despatx del president del port,
com definiria la situació actual?
Quina sembla que és la radiografia que podem fer del port de Tarragona ara mateix?
Bé, jo...
Bé, jo...
Bé, d'entrada, dic que...
Jo crec que hem trobat un...
Diguem, un bon treball,
ho tinc a dir així,
un bon treball fet per als anteriors presidents,
i en concret l'anterior president,
el senyor Burgessé,
perquè, a més a més,
en aquests llocs de treball,
d'aquesta responsabilitat,
treballes molt al nivell...
És a dir, sí que tens un dia a dia, no?,
que cal resoldre,
però treballes molt a nivell estratègic,
a mig i llarg termini, no?
Diguem, ara serà inevitable
que moltes coses que ara anirem trobant
i anirem posant a marxa
són fruit del treball d'anteriors presidents,
en particular del senyor Burgessé.
En parer, ara ens tocarà plantejar coses
i enfocs d'estratègia i a nivell empresarial
que no seran una realitat
fins d'aquí quatre, cinc o més anys, no?
Per tant, des d'aquest punt de vista,
jo crec que el Port ha fet bé la feina
i està ben posicionat
i, com dic, aquests dies,
per anar assumint aquest lideratge
de motor econòmic del territori, no?,
que és el que una mica tothom espera de nosaltres.
La seva tasca, doncs, o la seva gestió,
creu a priori que pot ser bastant continuïsta
de la que s'ha fet en els darrers anys?
Quatre, vuit, deu anys
en què sembla que hi ha hagut més o menys
una tasca continuadora a la presidència del Port?
Bé, és que no és tan continuïsta
pel perfil, diguem, presidencial,
sinó continuïsta per la pròpia demanda
de la dinàmica empresarial del Port, no?
El Port té unes dinàmiques empresarials molt potents
i a nivell d'estratègia ben marcades, no?
Llavors, els que en aquests moments,
en aquest cas em toca a mi,
doncs, assumir aquest lideratge,
doncs, has de continuar aquests camins fets, no?
Vull dir, llavors, no és tant de continuïsta,
sinó des de la política, diguem, de treball,
de fet per anteriors presidents,
sinó és continuïsta perquè la mateixa,
insisteixo, dinàmica del Port
i dels operadors del Port
t'aporta cap a ella, no?
L'última entrevista que li vam fer
a l'anterior president de l'autoritat portuària,
Josep Anton Burgassé,
a finals de l'any passat,
al passat mes de desembre,
li preguntaven pel tràfic de mercaderies,
en fi, per l'activitat pròpia del Port de Tarragona,
ens indicava que el 2010
s'anava a tancar amb unes xifres prou positives,
d'un cert creixement
respecte a exercicis anteriors,
tenint en compte la importància del Port
com a motor econòmic de la ciutat i de les comarques,
i tenint en compte el context de crisi
en què ens movem,
de crisi internacional,
sempre és important saber una mica
això, l'evolució del Port, no?
El Port, quin ambient respira.
A data d'avui,
per les dades que pugui tenir vostè,
com respira el Port?
Bé, a veure,
el Port estem encara tancant
les dades definitives
del que és tot l'exercici 2010,
tant a nivell econòmic
com a nivell de volum d'activitat, no?
A veure,
creiem que tancarem
amb un 4,5-4,7% de creixement,
on és el global de l'activitat del Port.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
és una bona notícia
en un context econòmic, no?
A partir d'aquí, evidentment,
hi ha diferents activitats
que han crescut molt més,
hi ha altres que,
motiu dels moments econòmics
que hi som,
s'han vist més repercutides
o han tingut una legera frenada, no?
Però bé, en general,
com a missatge,
diguem,
el Port,
en un context de dificultats econòmiques,
ha crescut,
ha crescut un 4,5-4,7%.
Som el cinquè Port d'Espanya,
estem fregant, fregant,
intentant, diguem,
agafar el de Bilbao,
que és el quart Port d'Espanya,
i en això estem,
a veure si podem anar creixent
i pujant posicions.
I quins són els sectors
que més s'han crescut?
És a dir,
qui està tirant del carro?
Perquè s'havia parlat també molt
al llarg del 2010
del sector petroquímic,
que gràcies a les exportacions
estava,
s'hava sent el motor també
de sortida econòmica
d'aquestes comarques.
Sí, a veure,
el Port de Tarragona,
un dels seus lideratges,
i doncs,
com sempre,
les classificacions
se les pots fer
de ben comptes que convingui.
Aquesta classificació
que diem
de cinquè Port d'Espanya
és amb el volum total
de mercaderies.
Pel que fa
a productes energètics,
granels líquids,
etcètera,
el Port de Tarragona
és un dels primers
d'Espanya.
Llavors,
en aquest aspecte,
clar,
tota la importància
del nostre complex
petroquímic,
per tant,
tot el que és
el moviment de cru
i el moviment
de productes químics
és on nosaltres
tenim un lideratge clar
i està creixent
i anant a l'alça.
En aquests moments,
fins i tot,
aprofito per comentar-lo,
potser sortirà més endavant,
però, bueno,
fins i tot,
el context que tenim internacional
de tots els conflictes
que tenim a Líbia,
que estem mirant amb atenció
a veure com pot afectar,
tenim,
per dir-ho d'una manera,
la circumstància
o la casualitat
d'aquests moments
en Repsol
està en parada tècnica,
amb la qual cosa
aquesta conjuntura,
encara que soni
una mica estrany,
diguem,
ens ha ajudat
en que la parada tècnica
coincideix
amb el conflicte de Líbia.
De totes maneres,
més o menys
estem movent
entre 8 milions i mig,
9 milions de tones de cru,
totes les perspectives
són que això
se va consolidant
i n'hi anirà creixent
en aquest aspecte,
me consta
que també hi ha alternatives,
per si cas,
el de Líbia s'extèn
i va més enllà
de tenir importació
de cru
d'altres territoris,
en concret
de països de l'est,
per compensar
la manca d'arribada
de cru
de Líbia,
que era un dels punts
d'on s'abastien.
Des d'aquest punt de vista,
diguem,
el cru
té bones perspectives,
també té moltes bones perspectives
tot el que és
els productes químics,
fins i tot tenim
inversions previstes
en ampliació del moll
i de la química
que van en aquest sentit.
Per tant,
tot aquest aspecte,
això,
diguem,
el tenim ben consolidat
i amb bones projecció
de creixement.
Un altre aspecte
que tenim
i que estem potenciant,
i em sembla que ja
s'han parlat diverses vegades
amb l'anterior presidència,
és tot el tema
del creixement
de contenidors.
El creixement
de contenidors
és un mercat de futur,
vull dir,
tota la projecció
que hi ha
en les principals consultories
del món
en el tràfic
de mercaderies
indiquen que,
fins i tot
en els pitjors escenaris
econòmics possibles,
el creixement
de contenidors
es va a l'altre.
És un mercat
que el moviment
de mercaderia
per contenidor,
per la seva seguretat,
rapidesa,
etcètera,
anirà més.
Per tant,
nosaltres
hem d'agafar
aquesta estela,
bueno,
hagi dit,
tenim en aquests moments
un operador important
que és el DP Wall,
que és això,
que és el nostre,
diguem,
col·laborador
en tot aquest tema
de creixement
del port
en aquest aspecte.
El 2010
vam moure
255.000 contenidors,
la perspectiva
pel 2011
són 285.000,
30.000 contenidors més
i estem adaptant
unes instal·lacions
portuàries
per tenir capacitat
de moviment
d'uns 500.000 contenidors.
Per tant,
això també indica
cap on anem
el nostre creixement.
Després,
també,
tot el creixement
de granels.
L'any 2009
ha sigut complicat,
per exemple,
tot el tema
de pinços,
cereals,
etcètera,
ha sigut complicat
per la mateixa
activitat econòmica
de les granges
i tot això
que ha baixat,
ha baixat,
aquí ha sigut
unes activitats
que ens ha baixat,
però bé,
jo crec que és un tema
conjuntural
i en quan això
s'ha tornit
a recuperar,
tornarem a recuperar
tot el tema
de tenir bons resultats
amb el tema
del granel
de pinços
i després ja entrem
amb altres
línies
de treball.
Ara fa pocs dies
va sortir la premsa,
hem obert
tot el tema
de pasta paper.
Tenim
una nova línia
amb 100.000 tones
de pasta
de paper,
mercaderia de fusta,
la mercaderia en general,
no l'oblidem,
també és important
amb aquesta línia.
Això vull dir,
hi ha diferents línies
de treball
i que les perspectives
són molt bones
pel port de Tarragona.
Aleshores,
amb tota aquesta reflexió
i anàlisi que ens fa
i amb les dades
que ens comentava
del 2010
a punt de tancar-se,
podem preveure
que el 2011
podria anar també
en una línia positiva?
Sí,
la nostra perspectiva
és que també
seria una línia positiva
el 2011
justament amb aquestes línies
que té anar treballant.
És a dir,
si els contenidors
complim els objectius
que tenim previstos,
tota la zona
dels productes
protolífers i de cru,
també va tot
com té que anar.
La càrrega general
augmenta
com tenim previst.
I també m'he oblidat,
perquè també és molt important
per a nosaltres,
tot el tema
dels cotxes,
també el moviment
de cotxes,
també ha afectat molt
per la conjuntura econòmica,
però malgrat tot,
i l'altre dia
estava amb el president
de Berger
i comentava
que la seva confiança
en el port de Tarragona
és molt important,
que és un port
molt atractiu
des del punt de vista
per ells,
des del punt de vista
d'estratègia
de la seva empresa.
Per tant,
també,
quan tota la conjuntura
econòmica
comenci a remuntar,
el port de Tarragona
també
ha d'estar preparat
per donar resposta
a aquest creixement.
Pel que fa
a les pròpies instal·lacions
portuàries,
abans ja ha citat
l'ampliació del moll
de la química,
quines altres
s'estan fent
o quines altres
hi ha previstes
de fer
durant els propers mesos,
de posar-les en marxa
o per contra
preveu que hi hagi
algunes que estaven
previstes
que s'hagin d'aturar
un temps
i retardar?
En moment,
aturar,
en aquests moments
no tenim damunt
de la taula
d'aturar res.
Una altra cosa
és que alguna
de les previstes
la tinguem que,
diguem,
moure'n el temps.
En aquests moments,
les nostres grans inversions
van enfocades
al moll d'Andalusia,
que és on està
tot el tema
del tràfic
de contenidors,
diguem,
d'adaptar
totes les instal·lacions
del moll d'Andalusia
pel tràfic
de contenidors,
perquè, bueno,
a part de fer
tota la infraestructura
i tot,
s'ha de preparar
tot el moll,
etcètera,
a part d'això.
També tenim
la previsió
del moll de química,
com t'he comentat.
També tenim
una inversió
que és important,
que és una estació portuària,
que és la estació
intermodal,
també molt estratègica
per a nosaltres,
però justament
aquest tràfic
de mercaderia
és poder-lo
que entri
i surti
amb facilitat
a través d'una estació
intermodal.
Aquí
voldria fer
un incís
perquè aquesta estació
intermodal
no només
és important
pel port
i estratègica
pel port,
sinó també
pel territori,
des d'aquella perspectiva
de liderar
el territori.
És una estació
que, diguem,
no està prevista
que sigui 100%
d'ús
del port,
sinó que també
sigui ús
pels empresaris
del territori,
que per circumstàncies
també necessitin
el moviment
de mercaderies
a través
de l'estació
intermodal.
Com a grans
eixos,
jo crec que
en moll d'analogia,
en moll de química,
l'estació
intermodal
serien
del que tenim
previst
en els propers
mercaderies
3-4 anys
en difens calendaris.
Això és competència
directa i pròpia
de l'autoritat
portaria.
N'hi ha d'altres
obres d'infraestructura
que corresponen
a altres administracions
però que poden
afavorir
i molt
el port de Tarragona.
Aquí estic pensant
en el tema
de l'autovia 27,
tot el conflicte
que ja s'arrossega
des de fa temps
sobre la lentitud
o no
de les obres
en marxa
o per exemple
també la connexió
ferroviària
amb ampla
de via europeu
que ara per exemple
arriba a Barcelona
i per tant
afavoreix directament
el port de Barcelona
i no el de Tarragona.
Aquestes serien dues
prioritats
pel no president del port
a reivindicar?
Sí, sí, sí,
per descomptat.
Com a president
del port
el que s'espera
de mi
tant
com a president
de la portuària
i el que esperen
diguem
tots els empresaris
del territori
i els empresaris
que treballen
els operadors
del port
és això
que des de la nostra
posició
puguem també
liderar
i també reclamar
tot allò
que sigui bo
pel port
i el seu territori.
I com els veu
aquests dos temes?
L'A27
home
estarem al costat
de les obligacions
empresarials
que ja hem tingut
converses
perquè es visualitzi
que també
és estratègic
pel port.
L'A27
és fonamental
és evident
que pel territori
però també
pel port.
Hem de pensar
que el port
de Tarragona
pel nord
tenim el port
de Barcelona
pel sud
tenim el port
de València
dos grans ports
que són
el segon
i el tercer
d'Espanya.
Per tant
si
el nostre creixement
natural
i el nostre creixement
estratègic
el que nosaltres
li diem
al nostre hinterland
seria tota la zona
de penetració
des de Tarragona
cap a l'interior
Aragó
Madrid
etc.
Per tant
aquest eix de comunicació
si bé aquest
el tenim bé
a nivell de ferrocarril
avui per avui
perquè el fet
de posar l'AVE
alliberar molta via
diguem
de l'interior
per
d'accés
a la zona
d'Aragó
i a la zona centre
el que és per carretera
no.
Per tant
per nosaltres
és fonamental
per el que és
el moviment de mercaderia
aquest eix
de Tarragona
Montblanc
i fins i tot
nosaltres anem més enllà
és fonamental
Montblanc-Tàrrega
també la segona fase
perquè llavors
ja ens unim
amb l'eix transversal
llavors això
ja sí que ens dóna
accés a tot això
per tant
nosaltres estarem
en els foros
que toquin
i quan toqui
també reclamant
el que creiem
que és
fonamental
pel port.
Això una.
Dos
pel que fa al tema
de la connexió ferroviària
bé
nosaltres també
estem adherits
a la plataforma
Fermet
també estarem
en aquells foros
on se'ns demani
i puguem estar
diguem
explicant
el que representa
el corredor mediterrani
jo crec que això
és un tema
que ja és obvi
per tothom
l'altre dia
també ho comentava
no és un tema
només de Tarragona
fins i tot
de mateix
Barcelona
València
Múrcia
per tots
corredor mediterrani
el que sí
que estem fent
nosaltres
és evidentment
les circumstàncies
són les que són
la plataforma
Fermet
el que pretén
i és
bueno
liderar
tot aquest tema
de les necessitats
logístiques
del nostre territori
i claus
pel proper creixement
jo diria que
fins i tot
en molts anys
de futur
és bueno
fer tots els nivells
de pressió que sigui
a nivell
de la comunitat econòmica europea
en fi
que se reconeixi
que s'identifiqui
el corredor mediterrani
la possibilitat
de tenir fons europeus
per construir
totes les infraestructures
necessàries
en aquest aspecte
com te dic
nosaltres estarem
en tots els foros
que faci falta
per reclamar
i fer força
i impulsar
el que sigui
la plataforma
Fermet
per un costat
i per l'altre costat
també estem estudiant
plans alternatius
perquè si finalment
no avança
el tema
de la comunitat econòmica
no tenim el reconeixement
o hi ha problemes
o es retrasa
també estem buscant
plans alternatius
perquè com bé dius
l'ample europeu
arriba fins a Barcelona
bueno en concret
arriba fins a Castellbill
al Bisbal
al costat de Martorell
i això després
s'està collant
amb el port
molt bé
llavors la idea
seria aquests 80 quilòmetres
més o menys
que ens separen
fins a Castellbill
quines alternatives
tindríem
i quines hi hauria
bueno estem treballant
estem estudiant
ja
per algun tipus
d'iniciativa
públic-privada
perquè n'hi ha
estem en converses
ja en operadors
privats
que estan interessats
perquè
com tothom veu
la importància estratègica
de la connexió
estem
en converses
amb ells
estem fent estudis
tant econòmics
com tècnics
per veure possibles
viabilitats
que és el que
ens pertoca
tenir plans alternatius
i no confiar
només en un
sol pla del corredor
més coses
a més
s'ha trobat
el nou president
del port
només assumir el càrrec
tot el tema
de la Marina Tarracó
ja tenim la sentència judicial
ja podem
sembla que respirar
tranquils
pel que fa
a les edificacions
que es van construir
en el seu moment
però també hem de recordar
que fa uns mesos
just abans de tot
aquest embúlica judicial
es va anunciar
una inversió
i una entrada
en el Consell d'Administració
de Port Tarracó
per part
d'autoritats
o de diners
del Qatar
tot això
es confirma
i què pot suposar
o què vol fer
el president del port
per potenciar
la Marina Tarracó
un cop
sembla que tenim
despejat
el tema judicial
pel que fa als edificis
bé
primer de tot
qui em coneix
i tu també em coneixes
una mica
és que soc una persona
prudent
per la naturalesa
efectivament
hi ha la sentència
però encara estem
en temps
de possibles recursos
per tant
deixem aquell punt
de prudència
i crec que és
el que pertoca
finalment
i esperem que sigui així
se confirma ja
que la sentència
és ferma
i que dins del període
de recursos
no hi ha cap problema
ni cap incident
bé
evidentment
és una bona notícia
va sorgir
els tres dies o quatre
d'haver assumit jo
la presidència
de la portuària
jo crec que aquí
en primer lloc
jo ho vaig dir
en el seu moment
jo he tingut la sort
de trobar-me
i amb aquest resultat
tan bo
pel port
i per Tarragona
ciutat
jo crec que és molt important
per la ciutat
de Tarragona
poder gaudir
d'unes instal·lacions
d'aquest tipus
destacar també
la bona feina
feta
entre els equips
de tècnics
i els serveis jurídics
tant de l'autoritat portuària
com de l'Ajuntament
de Tarragona
perquè crec que
s'ha portat
d'una forma
molt professional
molt discreta
i amb molta prudència
que és com s'han de portar
aquestes coses
perquè segur
si s'hagués fet
bombo i platillo
potser ara
estaríem parlant
d'un altre resultat
per tant
des d'aquí
la meva felicitació
als serveis jurídics
de l'Ajuntament
i del Port
i als serveis tècnics
que també han col·laborat
en la redacció
del Pla Espacial
amb molta velocitat
i amb els tècnics
això és important
dit això
a partir d'ara
bé
la sentència
evidentment
hi ha
hi ha un acord
a veure
hem de recordar
que aquí
l'autoritat portuària
diguem
és senzillament
en aquests moments
un espectador
perquè l'autoritat portuària
el que fa
és un títol
concessional
a la
a l'empresa
Marina Tarraco
i és ella
la que posteriorment
d'acord
vull dir
està tutelat
en el contracte
de la concessió
després ella posteriorment
doncs bueno
diguem
per entendre'ns
ven la concessió
amb un tercer
aquest tercer
és un grup
d'inversors
d'inversió
de Catar
sembla sent
jo no tinc més informació
que potser
el que surt
a la premsa
és un tema
que també hem de treballar
aquests dies
i també conèixer
qui són
evidentment
el grup inversor
de Catar
en el seu
clausulat
i en les seves condicions
de l'acord
o preacord
doncs
va posar un clausulat
on volia la protecció
necessària
perquè diguem
no hi hagués
cap
cap
topall jurídic
lògic
no?
quan tu compres una cosa
o compres un pis
el que vols és lliure de càrregues
lliure d'hipoteques
vols que no hi hagi cap
cap ombra
ni cap problema jurídic
això
ara ja s'ha resol
esperant
amb aquest punt de prudència
que seguirà la sentència
ferma
i ara diguem
ja poden
diguem
entenem
que ja està despejat
el camí
perquè
tal
la
IMT
la Marina de Tarraco
com aquest grup inversor
de Catar
ja poden començar
les seves converses
bueno
per procedir
el procés
de
de la venda
què pot fer
l'autoritat portuària
aquí?
home
jo crec que el que podem fer
és estar
amatents
estar
a disposició
i col·laboració
tant de la Marina de Tarraco
com dels nous inversors
a veure
què és
amb tot allò
que nosaltres
puguem ajudar
i facilitar
des del punt de vista
diguem
com a autoritat portuària
i com a
en definitiva
propietària
de les instal·lacions
no?
i dels entorns
que ells maneguen
conèixer també
la seva
qui són
vull dir
conèixer també
els seus projectes
i a veure
en què podem col·laborar
perquè a vegades
poden haver
com he dit aquests dies
projectes complementaris
que coneixent bé
el seu projecte
l'autoritat portuària
podria impulsar
o treballar
en projectes complementaris
que facilitin
que els nous inversors
diguem
puguin prioritzar Tarragona
això
no veiem que el context econòmic
és el que és
no només econòmic
sinó fins i tot
polític mundial
i llavors
suposo que
tota aquesta afectació
no sabem com pot afectar
a nivell del projecte
de Tarragona
però bé
és el que ara també
ens posarem a disposició
una vegada
hagi passat
i sigui ferma la sentència
contactarem
i ens posarem a disposició
per conèixer'ls
i que ells també
trobin aquell acolliment
per dir-ho d'alguna manera
i aquell
esperit de col·laboració
per part de l'autoritat portuària
per facilitar les coses
i acabo
l'última és en relació
a l'antiga seu
de l'autoritat portuària
de la qual també es va parlar
molt els darrers mesos
un cop
els treballadors
i tot el personal
de l'autoritat portuària
es va traslladar
el nou edifici
queda descartat
l'enderrocament
de l'edifici
vostè descarta
l'enderrocament
com havia proposat
l'anterior president?
no, no
jo no descarto res
això
també ho he comentat
aquests dies
jo no descarto res
jo l'únic
que he dit
és dir
a veure
una mica
intentant deixar
el que ja coneixem
que sigui
clar i definitiu
ho diem
primer
l'edifici no té luminosi
això ja ho he dit
ho dic també
per anar descartant coses
que no
no generen
una desinformació
que no toca
punt 1
punt 2
ara avui
totes les instal·lacions
de l'autoritat portuària
estem al nou edifici
s'ha guanyat
uns 1.500 metres quadrats
respecte a les instal·lacions
anteriors
diem
bueno
és un edifici
encara estem
ajustant coses
etc
però bueno
estem ben instal·lats
i llavors
pel que fa l'edifici vell
el que fa l'edifici vell
el que
jo he comentat
és que
a veure
jo he demanat
tot l'informe tècnic
és un informe tècnic
molt complet
que s'ha d'estudiar
i elegir
en calma
a veure exactament
quines són
les possibilitats
que té
l'edifici
és un altre
dient també
aquests dies
és
té
diguem
tres circumstàncies
que hem de tenir en compte
una
és un edifici
que ja té uns anys
i que per tant
i per l'ubicació
que té
i la seva
diguem
el costat
de la línia de mar
doncs té una degradació
important
de ser d'això
doncs per tant
s'ha de fer
una inversió important
en rehabilitar
temes
d'instal·lacions
temes
que hi ha
goteres
hi ha
hi ha
hi ha filtracions
hi ha això
bueno
tot això
a veure
quin impacte té
un segon tema
que és molt important
i no podem oblidar
sigui per qui sigui
és tot el tema
que necessita
una rehabilitació
estructural
per dir-ho
una manera
que fa referència
a tenir
diguem
tots els permisos
i tota la legalitat
pel que fa
al codi
de ficabilitat
allí no es pot
realitzar
cap activitat
si no
adapta
les instal·lacions
perquè
compreixi
aquest codi
això és un tema habitual
en el món
dels edificis
en el món
de l'urbanisme
i s'ha de fer
aquestes rehabilitacions
que tampoc
en aquests moments
desconec el cos
i tres
el que estem
estic dient
home
no oblidem
que això és un edifici
de domini públic
per tant
no és una entitat
privada
que al final
fa el que vol
amb el seu edifici
és un edifici
de domini públic
i que per tant
per entendre'ns
una sessió
gratuïta
o una sessió
diguem
sense cap tipus
de contrapestació
que arribat al moment
ja se podrien estudiar
però bueno
diguem
no
no
no puc fer-ho
és un edifici
de domini públic
i des d'aquest punt
de vista
hem de buscar
quines són les formes
de trobar les compensacions
per tant
si posem
aquestes tres coses
damunt de la taula
jo el que jo he dit
diré
escolta
anem a estudiar
havia una quarta cosa
havia una quarta
variable
que també estudiar
que era de dir
escolta
si s'ha de rehabilitar
a nivell
de la seva degradació
s'ha de rehabilitar
estructuralment
a nivell
que compleixi
la normativa
i la legalitat
vigent
se podria
també
aprofitar
per fer
com una
reestructuració
diguem
ergonòmica
de l'edifici
per
diguem
optimitzar més
els espais
qui ho ha conegut
sap que l'edifici
el seu
per exemple
com a exemple
el seu nucli
de comunicacions
era central
era l'edifici
estar
al seu nucli
de comunicacions
era central
bé
això
suposo que en el seu moment
tenia els seus avantatges
o el seu
qui ho va dissenyar
ho va fer
amb el millor criteri
possible
això
sembla ser bé
que també
reduir espais
a més
per certes necessitats
d'espais
sobretot
de temes administratius
i de temes
de suport administratiu
també s'ha estudiat
una alternativa
també estudiar
tots són estudis
d'intentar fer un nucli
de comunicacions
diguem
integrat a l'exterior
avui hi ha una escala
d'emergència
però fer un altre
nucli
integrat a l'exterior
són idees
que hi ha
damunt de taula
però a veure
tant la rehabilitació
diguem
per la seva degradació
com la rehabilitació
estructural
tot això costa diners
i molts diners
per tant
hem de veure
el que estic dient
és en els propers mesos
veure
què val cada cosa
què val
l'apartat A
què val l'apartat B
i què val l'apartat C
i amb els números
a la mà
i és d'aquesta perspectiva
que això és un espai
de domini públic
i llavors
hi ha una sèrie
de tasses
diguem
que s'ha tindrien
que tenir en compte
veure
a veure
això
com sortiria
per un costat
i veure
qui pot estar interessat
per l'altre costat
llavors a veure
com ho podem combinar
si això
al final
no ho combinem
doncs
resulta que
ja són molts diners
els que s'han de posar
per rehabilitar-ho tot
perquè
que opressi
el Codi de Fecabilitat
perquè
rehabilitar la seva degradació
són molts diners
l'autoritat portuària
ha de fer una inversió
molt forta
però després no pot repercutir
doncs
llavors hem de intentar parlar
i no descartem res
però evidentment
abans treballarem
moltes opcions
això és el que vull dir
però no descartem res
i també el que he dit
és que
i això també ho vaig parlar
en la primera trobada
institucional
que vam tenir amb l'alcalde
i també la voluntat
de l'autoritat portuària
és que
efectes
del que és
la nostra ciutat
no sigui
un edifici
tancat anys i anys
allí
sense cap ús
això tampoc
ho volem evitar
no tindrem una solució
en tres mesos
ja ho dic ara
però bueno
potser estarem
un any o d'això
fins que tinguem
tots els informes tècnics
puguem parlar
amb diferents
diguem
entitats
o organitzacions
o persones
que puguin estar interessades
i bueno
posarem fil avui
en aquest tema
doncs així
acabem aquest ampli repàs
que hem fet a l'actualitat
del Port de Tarragona
el convidem
per una altra entrevista
més endavant
per parlar més d'allò
que dèiem al principi
de l'entrevista
estratègies de futur
qüestions i projectes
més a llarg termini
però avui era la primera entrevista
que li fèiem a Tarragona Ràdio
al president del Port
i volíem això
doncs comentar
sobretot els temes
que són més d'actualitat
en aquests moments
al Port Tarragona
senyor Josep André
moltes gràcies
per acceptar la invitació
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
moltes gràcies
a la vostra disposició
i ens tornem a veure
i portarem més coses
fins la propera
que vagi bé
moltes gràcies
adeu-siau