logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A les 10 del matí, 10 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
En els propers minuts us parlarem del Congrés Internacional
Tecla d'Eixeble de Pau Santa, d'Orient i d'Occident.
Un Congrés Internacional que s'inaugurarà demà dijous
a l'edifici del seminari que es perllogarà fins dissabte
amb la presència d'experts especialistes en el tema,
com dèiem, procedents de diferents països.
Aquest matí ens acompanya el màxim responsable de l'organització,
el director de l'Institut Superior de Ciències Religioses en Fructus,
Musem Josep Maria en Cavalda.
Senyor Cavalda, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com ho tenim tot això a punt?
Doncs, en principi, molt bé.
Vull dir, ja estem esperant els congressistes, els ponents,
vull dir, els que presenten comunicacions
i demà esperem, si Déu vol, iniciar el Congrés.
Més enllà del Congrés, ara parlarem dels detalls, dels continguts,
dels experts que estaran aquests dies a Tarragona.
hi ha un altre aspecte col·lateral, que és l'estrena,
aprofitant el Congrés d'unes instal·lacions que han estat reformades,
del propi edifici del seminari.
Què s'ho posa també per a vostès?
Doncs bé, l'edifici del seminari realment està molt canviat.
El claustre de la capella de Sant Pau
presenta una imatge nova, espectacular,
realment molt bonic i que és un marc magnífic
en el qual nosaltres l'estrenarem, pràcticament.
I demà tothom podrà gaudir d'aquest nou espai
que s'ha obert a Tarragona
i que l'arcabisbe té el desig que sigui un espai cultural,
de diàleg religiós, diàleg intercultural
i, podríem dir, un espai nou que s'obre a tots els tarragonins.
Estem parlant de l'ala esquerra, podríem dir, de l'edifici,
on hi ha la capella de Sant Pau, que s'ha mantingut, evidentment.
Home, i tant, que sí, és el tresor.
I suposo que després s'han adequat a altres sales, no?
Doncs totes les dependències, s'han fet despatxos,
s'han fet noves aules per l'institut,
hi ha aquesta aula magna amb una còbuda de 250 persones
on s'hi celebrarà el congrés
i, podríem dir, és una remodelació profunda de l'edifici.
És una oportunitat, doncs, que té aquest Congrés Internacional
d'estrenar aquestes instal·lacions
que, a més, m'imagino que com a institut, no?,
vostè com a director de l'institut,
també obre, d'alguna manera, una nova etapa
per poder fer-hi més coses.
Molt, certament.
Vull dir, l'institut, doncs,
passem, com qui diu,
d'un estat, doncs, que hi ha a les aules
i les dependències, doncs, està en un estat, doncs,
vull dir, ja una mica precari, no?
Passem, doncs, en unes aules, doncs,
totes noves, amb els mitjans audiovisuals,
amb la calefacció, amb l'aire acondicionat,
vull dir, realment, doncs, serà, doncs, un espai
on podrem, doncs, dur a terme les nostres tasques,
doncs, amb molta més qualitat, sí, sí.
De moment, doncs, com dèiem, el seminari estrena demà,
serveix per estrena demà aquest Congrés Internacional
sobre la figura de Santa Tecla.
Què pretenen els organitzadors amb aquesta trobada?
Doncs, bé, Tecla és una de les figures importantíssimes
en el cristianisme primitiu.
És una figura del segle primer,
una noia que es va convertir gràcies a la predicació
de l'apòstol Pau, doncs, a l'actual Turquia, no?
I que va tindre un èxit sorprenent en l'Església Primitiva.
Va ser una evangelitzadora, va ser una dona que ensenyava,
que batejava, no?
I per als tarragonins jo crec que és molt important
descobrir la història, la vida de Santa Tecla, no?
Perquè a vegades ens quedem una mica amb la llegenda
que, doncs, els torments que va sofrir, doncs, aquesta noia,
ens quedem una mica amb les qüestions una mica més barroques
o podríem dir que també la literatura ha anat ampliant, no?
Però apropar-nos a la persona real, vull dir,
jo crec que és molt interessant.
I apropar-nos a la vida de Santa Tecla,
doncs, de mà d'historiadors, d'experts,
de persones que coneixen profundament el cristianisme primitiu,
el culte que es va donar a Santa Tecla,
a les esglésies d'Orient, també, doncs, aquí a Tarragona
com un fet singular.
Penso que és molt interessant.
Com ho han organitzat, aquest congrés?
Són tres jornades, són tres dies?
Sí.
Experts, historiadors diversos, com ho han organitzat?
L'estructura del congrés és molt clara, no?
Primer s'estudia les actes de Pau i Tecla,
que és el document de referència per estudiar la vida de Santa Tecla.
És un document, doncs, del segle segon, tercer.
I després passem, podríem dir, allò que els pares de l'església,
doncs, una mica, han escrit, han fet referència a la vida de Santa Tecla.
Aquesta és la segona part, Tecla i els pares de l'església.
Després hi ha una tercera part, que és el culte,
una cosa molt important,
vull dir el culte a les esglésies d'Orient, d'Occident,
a Hispània, a Tarragona, no?
I, finalment, podríem dir la qüestió, doncs,
de l'arqueologia,
la iconografia i l'epigrafia, no?
Podríem dir són aquests quatre blocs
que són importantíssims.
I qui vindrà?
Perquè venen experts, jo ja deia que era una trobada internacional,
ve gent d'aquí,
i participarà gent d'aquí, experta,
que coneix aspectes de Tecla,
però ve gent de fora.
Bé, venen professors, sobretot, molts d'Itàlia,
perquè Itàlia, doncs,
és el centre de la cultura, doncs, romana i cristiana,
i tenen molts experts, no?, en història antiga.
Sobretot, podríem dir,
hi ha l'Institut Patrístic Agustinianum, a Roma,
de la Universitat Lateranense,
i són ells els que ens han, doncs, ajudat
i ofert, doncs, especialistes,
i molts d'ells venen d'aquest Institut Patrístic Agustinianum.
També ve altres persones, podríem dir,
per exemple, doncs, arqueòlegs
que han excavat, doncs,
la mateixa Salèusia,
com la senyora Renat Pilinger, d'Àustria.
Després venen també alguna persona, doncs,
experts que han publicat darrerament
en aquests últims anys, 2001-2002,
sobre el culte de Santa Tecla,
un professor dels Estats Units
que es diu Stephen Davis,
i, bé, altres, podríem dir,
ara no em poso a anomenar-los,
perquè segurament me'n deixaré, no?,
però persones que han estudiat, doncs, molt bé,
que són personalitats de primer ordre
en la qüestió dels evangelis,
perquè les actes de pau i tecla
és un evangeli apòcrif.
És a dir, són aquests textos antics
que no van entrar dins del cànon
de la Bíblia, del Nou Testament,
però que són textos, vull dir,
que tenen una validesa per a l'Església,
no?, vull dir, com si realment fossin, doncs,
textos de primera mà, no?,
sobre testimonis del cristianisme, no?
Mai fins ara s'havia fet una trobada
d'aquestes característiques tan àmplia,
analitzant els...
en fi, aquests diferents aspectes
en relació a la figura de tecla?
Bé, no ho sé, vull dir, el que cerca l'Institut,
estem molt orgullosos de poder, doncs,
haver portat persones, vull dir,
que són enteses en el tema,
aquí a Tarragona,
i celebrar un congrés sobre la nostra patrona,
i, a més a més, d'aquest congrés,
doncs, en sortirà un llibre,
que seran les actes del congrés,
en les quals hi haurà les dades actualitzades
sobre la figura de tecla,
serà un llibre de referències.
És a dir, per nosaltres és un orgull
que Tarragona pugui oferir després
a tot el món científic,
a nivell, podríem dir, internacional, mundial, no?
Podríem dir un llibre que és actualització
de totes les dades sobre la figura de Santa Tècla.
Tarragona ho podrà oferir en el futur,
a partir d'aquest congrés,
i, a més a més, també és una oportunitat
perquè aquests dies, aquest cap de setmana,
tenint en compte la presència d'aquests experts
que venen de fora,
puguin conèixer també la ciutat,
en fi, les instal·lacions del propi seminari,
però el conjunt, no?,
de la riquesa patrimonial.
Evidentment, aquest és un interès
que nosaltres, doncs,
sempre que hem organitzat un congrés,
com vam fer, doncs,
amb el congrés del juny del 2008
sobre Sant Pau i Sant Fructuós,
doncs, és dedicar un dia
només per visitar Tarragona, no?,
i sobretot els monuments, doncs,
més antics,
fer-los conèixer, doncs,
la Tarragona romana
i la Tarragona cristiana, no?,
vull dir,
perquè realment Tarragona no sigui oblidada,
sinó que realment en els primers segles,
doncs,
fins al segle IV, V, V, VIII, no?,
vull dir, Tarragona realment és un centre
de la cultura occidental
o del món romà,
de la part occidental, no?,
i això, doncs,
és una qüestió que nosaltres, doncs,
diem i que volem que els quedi molt clar.
Ara que citava aquest congrés
dedicat a les figures de Pau i Fructuós
del juny del 2008,
el congrés d'aquests dies,
d'alguna manera,
és una continuació d'aquell?
Evidentment,
és una continuació,
perquè nosaltres a l'Institut
volem, doncs,
la tradició, no?,
eclesial de Tarragona,
doncs, afirma que l'apòstol Pau
va vindre, doncs,
a predicar aquí a Tàrraco
i el primer congrés, doncs,
va versar, va voler,
podríem dir,
treure arguments, no?,
d'aquest viatge,
últim viatge de Pau a Hispània
i l'alta probabilitat
que realment Pau sortís de Roma
i del port d'Òstia
i, doncs,
el primer lloc d'estí,
doncs, fos Tàrraco, no?
Evidentment, després, vull dir,
va ser, doncs,
les actes del martiri de Fructuós
en aquell primer congrés,
que penso que es van actualitzar
molt l'estudi sobre les actes
des del punt de vista literari,
des del punt de vista, doncs,
teològic,
i ara, doncs,
podríem dir,
és la deixeble de Pau,
Santa Tecla, no?
Podríem dir,
Tarragona és una...
és una església que té, doncs,
unes arrels paulines claríssimes
i el culte de Santa Tecla,
podríem dir,
mostra aquest lligam
en Pau, no?
Vull dir,
nosaltres volem donar, doncs,
intentar anar donant arguments,
podríem dir,
que confirmin
aquesta tradició.
En l'església,
la tradició ja té un pes
enorme,
vull dir,
en el sentit que,
quan una cosa és tradició,
en majúscula,
volguem dir, vull dir,
és una cosa certa, no?
Però,
evidentment,
nosaltres estem en una cultura,
amb una mentalitat molt racionalista
i, doncs,
vivim en una època
que ens agrada, doncs,
donar, doncs,
arguments,
podríem dir,
dades,
que constatin
la mateixa tradició, no?
El camí que van obrir
amb aquell congrés
dedicat a Pau i Fructuós
el 2008
i que ara es consolida
amb aquest congrés
dedicat a la figura de Tecla
és un camí
que té més recorregut?
És un camí
que té molt de recorregut.
Molt.
En el sentit,
molt, sí.
Perquè,
pel 2013
nosaltres pensem
organitzar una...
Ja el tenim,
vull dir,
quasi enllestit,
falta, doncs,
les qüestions
més organitzatives,
decidir els dies,
etcètera,
però tenim pensat
un congrés
sobre
els últims anys
de la vida de Pau.
Precisament,
per aclarir,
podríem dir,
aquest tema oblidat
de què va passar
en els últims anys
de la vida de Pau.
Què va fer Pau
els últims anys
després
del seu arrest
a Roma
i que ens en parla
els fets dels apòstols
i queden,
podríem dir,
uns quatre anys
que no sabem res,
massa cosa
de la vida de Pau
fins al seu martiri,
no?
Llavors,
doncs,
és probable que
Pau,
doncs,
realitzés aquest desig
d'evangelitzar
a Hispània,
no?
llavors,
nosaltres,
aquest congrés
dels últims anys
de la vida de Pau
ja fa dos anys
que hi treballem,
és a dir,
podríem dir,
hem estat treballant
dos congressos
pràcticament
al mateix temps
perquè,
evidentment,
per demanar
estudis seriosos
s'ha de fer amb temps,
concertar amb els professors
que es comprometin
a fer un estudi,
podríem dir,
això no es fa,
no s'organitza un congrés
en sis mesos,
no?
sinó que es demana
contactar amb els professors
com a mínim
dos anys abans
perquè puguin
fer la seva feina,
no?
Molt bé,
doncs ja podem anunciar
que hi haurà aquest congrés
el 2013.
En aquests dies,
per cert,
hi haurà una presència destacada
més enllà dels experts,
en fi,
dels especialistes
que hi participen,
de personalitats
i fins i tot
d'autoritats
de Turquia,
no?
Per exemple,
i de Síria.
Sí.
Hi ha una delegació
de Turquia
que penso que és
molt interessant
que hagin volgut
doncs també
vindre a Tarragona
i en ocasió
del congrés
perquè doncs
a Turquia
és el lloc
on van néixer
les primeres comunitats
cristianes.
A Turquia,
doncs,
hi ha Tars
on va néixer Pau,
hi ha Icònia
on va néixer Tecla,
vull dir,
hi ha altres,
podríem dir,
llocs que
són les primeres
comunitats cristianes
que Pau va evangelitzar,
que Sant Pau
va crear,
no?
I penso que és molt interessant
que Turquia
doncs
s'interessi
per les qüestions
del cristianisme primitiu
que tenen
en el seu mateix país,
no?
Després,
la delegació
de Síria
que ve encapçalada
doncs
per l'ambaixador
de Síria-Espanya
i després també
per un bisbe ortodox
de Damasc
i després també
per un director
d'un centre
que
de la llengua aramea
perquè
precisament
en un poble
d'allà de Síria
que es diu Malula
doncs
allí
és el lloc
on es recorda
que Santa Tecla
doncs fugint
d'una de les persecucions
va caure en una roca
i la roca
la va protegir
d'aquella persecució
i allí
hi ha un monestir
dedicat a Santa Tecla
i en aquell lloc
precisament
es parla arameu
es continua parlant
la llengua
que parlava Jesús mateix
i ve el director
d'un institut
doncs
sobre la llengua
l'arameu
i
realment
doncs
s'han interessat
pel congrés
i han volgut
participar-hi de totes
i
podríem dir
per nosaltres
és un honor
que
gent
que estan
en els mateixos llocs
on es venera
Santa Tecla
des de molt antic
doncs
s'hagin assabentat
del nostre congrés
i
hagin volgut
ser-hi presents
quanta gent
esperen que hi participi
en aquests dies
nosaltres
podríem dir
vam fixar la xifra
de 200
de 200 persones
i gairebé
hi estem
doncs
apropant-nos
jo penso que encara
vull dir
hi ha persones
que encara es poden decidir
de dir
doncs vinga
anem al congrés
li volia preguntar
precisament
perquè clar
perdoni abans que res
és un congrés
podríem dir
molt parentesos
o pretén també
obrir-se
a persones
més o menys
interessades
en el tema
encara que no
coneguin
no tinguin
un gran coneixement
mira jo no vull
enganyar ningú
vull dir
en el sentit
que les conferències
són diverses
hi ha conferències
molt especialitzades
conferències
que doncs
algú una mica
doncs
s'hi pot perdre
no
però
en el seu conjunt
podríem dir
doncs
jo penso
que són
molt comprensibles
i a part
doncs
hi haurà traducció
simultània
de tal manera
que una persona
parla en anglès
en italià
o en francès
o
hi haurà traducció
ho digueu
la persona
ho podrà escoltar
doncs
en català
no
o en castellà
llavors
en aquest sentit
doncs
no hi ha cap problema
que qualsevol
que qualsevol persona
pot participar
en un congrés
no és necessari
que sigui professor
que sigui especialista
etcètera
vull dir
o que sigui estudiant
universitari
no
qualsevol persona
pot participar
en un congrés
què cal fer
a dia d'avui
a 24 hores
de l'inici del congrés
encara
anys podem inscriure
a 24 hores
de l'inici del congrés
es pot inscriure
doncs
senzillment
trucant a l'institut
al número
977
23
38
33
posant-se en contacte
amb nosaltres
anant a la pàgina web
de l'institut
que és insaf.arcabisbat
de Tarragona.cat
pujant al mateix seminari
que la secretaria
està oberta
venint
el mateix dia
del congrés
i encara
és a dir
encara tenim places lliures
no
vull dir
si no tinguéssim places lliures
sí que diríem
ho sentim molt
però ja
ja no hi ha lloc
per tothom
però encara
doncs
la sala
on fem el congrés
és suficientment gran
que encara
hi pot haver
haver-hi gent
i a més servirà
perquè la puguin
veure
d'estrena
perquè com dèiem
servirà
aquest congrés
servirà d'alguna manera
per estrenar
aquestes
instal·lacions
remodelades
del seminari
el congrés
arrenca demà
a les 9 en punt
la inauguració
anirà a càrrec
de l'arquivisba
metropolità
de Tarragona
i Primat
Monsenyor Jaume Pujol
a partir d'aquí
la presentació
del congrés
que farà
el nostre convidat
avui
aquí a la ràdio
i ja
just després
les primeres xerrades
les primeres conferències
i taules rodones
que s'aniran produint
fins dissabte
a la tarda
cap a les 6 de la tarda
està prevista
que hi hagi
les conclusions
d'aquest congrés
sobre la figura
de Tecla
com a deixeble
de Pau
Monsenyor José María Galaldà
director de l'Institut
Superior de Ciències
Religioses en Fructors
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
i explicar-nos
aquest congrés internacional
que veiem
que sense dubte
té un abast
i una profunditat
ben clara
moltes gràcies
moltes gràcies a vostè
que vagi molt bé
adeu-siau
bon dia