.
Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, què tal? Divendres 3 de juny.
Data assenyalada en vermell i amb números ben grossos
als calendaris de tots els nàstiquers.
Avui fa 5 anys que la primera divisió ens obria les portes mig segle més tard.
És un d'aquells dies que segurament mai oblidarem
ni on érem, ni què feien, ni com ho vam arribar a celebrar tots plegats.
Molts a Xerès en una nit massa curta
per tantes sensacions noves que ens passaven pel cap.
D'altres, a Tarragona, a la plaça de la Font,
convertir la ciutat en una autèntica fastassa continuada
on no es podia parlar de res més que no fos nàstic, nàstic i més nàstic.
Si de tot allò ens n'hem de quedar amb una sol imatge
i costa moltíssim, en un sol instant segurament,
jo em quedaria, i deixeu-me que hi foti cullerada personal,
amb la rebuda dels jugadors a l'aeroport del Prat,
on va ser un autèntic espectacle a veure tot ple
de senyeres de color grana
i amb els càntics de primera de tota l'afició desplaçada
fins a terres barcelonines.
Us confesso que em va arribar a caure alguna llàgrima
al trepitjar Catalunya.
També em quedaria amb la brutal rebuda
que va tenir l'equip als carrers de la ciutat.
Una autèntica marea grana
on costava avançar a ritme d'autobús
va rebre la plantilla amb la gent llançada literalment a la Imperial Tarraco.
Cinc anys més tard, totes les imatges, tots aquells sons,
són tan sols records, inolvidables, sí, però records.
Emocions que costa tornar a sentir hores d'ara,
emocions que han quedat en aquells cinc anys
i que segurament mai ningú de nosaltres podrà oblidar.
cinc anys més tard,
un es pregunta on ha quedat tot allò
i què se n'ha fet d'aquells dies gloriosos.
És una jornada de celebració,
però també avui tenim un mínim apunt per la vergonya.
La vergonya de la nova denúncia del Constància Dinca,
que no en té prou en guanyar un eliminatori als despatxos,
sinó que ara demana part de la taquilla,
que no va poder fer en el partit de tornada.
Aquell partit que el mateix Constància Dinca
no va arribar a deixar jugar mai a la Pobla de Mafomet,
a terres mallorquines.
Com deia també una cantant mallorquina,
què volen aquesta gent que truquen de matinada?
Benvinguts al Sembra Nàftig,
avui un Sembra Nàftig especial,
des d'ara i fins les 9 del vespre,
una horeta parlant del conjunt grana,
però avui, com diem, estem de celebració.
Avui fa 5 anys que el Nàftig va bujar
a la primera divisió
i la millor manera de tancar aquesta setmana,
on hem estat celebrant tots plegats també la permanència
a segona A,
ho hem decidit que seria amb un reportatge,
un reportatge que elaborà la redacció d'Esports de Tarragona Ràdio
i que aproximadament quan faltin 6 minuts
per dos quarts de nou del vespre
començarà a sonar aquí el Sembra Nàftig,
recordant primer els 10 anys
que farà el 24 de juny
de l'ascens de segona B a segona A
amb Josep Maria Nogués a la banqueta
i després els 5 anys
que fa d'aquell ascens a primera avui,
dia 3 de juny,
aquell 3 de juny del 2006,
a l'Esteia Chapin,
quan el Nàftig tornava
a la primera divisió del futbol estatal.
12 protagonistes
d'aquells dos ascensos
han parlat per Tarragona Ràdio
i han analitzat des de l'actualitat
com veuen ara tot allò que va passar.
Abans, però, d'aquest reportatge
us posarem el dia
de com està l'actualitat de Can Nàftig.
Escoltarem a Joan Carles Oliva,
escoltarem a José Moragón,
també a Abraham González
i us donarem l'última hora també
de la Pontferradina.
I abans de tot plegat,
com cada dia el que volem fer
és repassar els titulars imprescindibles
que ens ha deixat aquest divendres 3 de juny.
Joan Carles Oliva afirma
que l'equip anirà a competir a Pontferrada
però segura que no pot exigir més a la plantilla
després d'un final de temporada
on el conjunt grana ha anat al límit.
Pel que fa a les altes i baixes,
Oliva diu que el Nàftig lluitarà
per mantenir els jugadors importants
tenint clar quin és el límit econòmic.
El tècnic diu que li agradaria, per exemple,
comptar amb Barry Powell,
tot i les ofertes que ja té l'holandès.
Però em vaig acomiadar d'aquella manera,
d'aquella manera de dir
si pots estar aquí perfecte,
entraria dintre d'aquell terç
que dius que n'hi ha dubtes,
jo m'agradaria que pogués continuar
i si ell ara té millors sortides
el club intentarà,
intentarà amb aquest i amb altres casos,
però si no és possible,
doncs no és possible.
José Moragón jugarà el seu segon partit
com a titular amb el Nàftig
al porter mallorquí.
ja ha dit que espera poder esborrar
l'espina clavada del partit de Granada,
on va encaixar sis gols en el seu debut
amb el conjunt gran.
a Moragón també ha deixat un interrogant
amb el seu futur.
L'estiu és llarg,
jo de moment tinc un any de contracte,
poden passar moltes coses
i jo estic content de la temporada
que he fet,
de el que he après,
de el que he treballat
i espero que algun dia això es reflecti.
Abraham González diu al Sembra Nàftig
que podrà jugar demà
davant del seu equip,
el català que pertany al Nàftig,
però està cedit a la Pontferradina,
va reconèixer que només hagués decidit
no jugar
en cas que el Nàftig
s'estigués jugant la permanència
i ho hagués fet
per decisió pròpia.
El Constància din
que torna a denunciar
la pobla de Mafumet,
aquest cop pel perjudici econòmic
de no disputar el partit
de tornada de l'eliminatòria
de 100 segona divisió B.
El president del filial
del Nàftig, Josep Mir,
en declaracions de Tarragona
a ràdio s'ha mostrat indignat
davant el pas que donà
l'equip balear
que demana la part
de la taquilla corresponent
a aquell partit
que no es va arribar a jugar mai.
Ara reclamen
la recaptació
del partit
que havíem de jugar amb nosaltres.
Hombre,
és que això ja...
I que la federació,
doncs bueno,
deu ser reglamentació,
ho accepta
i passa l'escrit,
la reclamació
al jutge competent
perquè és el que té
de determinar
la quantitat
que nosaltres
tenim de pagar.
Tot plegat
a Sperpèntic.
Un Sembrenàstic
el d'avui
que fa possible
com sempre
tècnicament
la Sílvia Potter-Garcia
amb el Jordi Blanc
i el Joan Andreu Pérez
de la redacció
es parla en nom
de la redacció d'esports
de Tarragona Ràdio
Quim Pons.
Passen cent dinuts
de les vuit del vespre
aquí comença
el Sembrenàstic.
Participa
al Sembrenàstic
a través del Facebook,
al Twitter,
per correu electrònic
a
sempreanàstic
arroba
tarragonaradio.cat
o amb missatges
de telèfon mòbil
al 271.
Nàstic,
espai
i el comentari.
Grup Vixant.
Més de 25 anys
d'experiència
construint
i respectant
el medi ambient.
Tot plegat
per oferir
el millor servei
als nostres clients.
Qualitat,
seguretat,
agilitat,
sostenibilitat,
polivalència,
servei integral.
Grup Vixant
patrocina el Nàstic
a Tarragona Ràdio.
Grup Vixant.
Sempre amb el Nàstic.
Bayer.
Ciència.
per una vida millor.
Promociones José Luis.
Vivendes de 2, 3 i 4
habitacions a Tarragona,
zona vall de la Rebassada.
Visiti el nostre pis
mostra al carrer
Josep Carné número 3
o truqui al 977-29-09-49.
Promociones José Luis.
Fem ciutat.
Abans que comenci la jornada,
el diari més a prop teu.
Cada dia repartim
més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia
a la teva població.
Tarragona,
Reus,
Torre d'en Barra,
Vilaseca,
Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia
amb les informacions
més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més
o un dia més.
Siento el orgullo,
Siento el orgullo,
Siento el orgullo,
Siento el orgullo de llevar tu nombre en mi corazón.
Sempre n'estic, amb el suport del Grup Vixant.
que ve, que ve, que va a sonar por ti.
que ve, que ve, que ve, que ve, que ve, que va a sonar por ti.
cantar pel Domingo García amb la guitarra de Fernando Morán i de l'Alex Pareja a l'Auditori de Caixa Catalunya,
o Catalunya Caixa, en aquest cas, aquest passat dimecres, en el Sembra Nàftig especial per celebrar la permanència.
Passant 9 minuts de les 8 del despre, això és el Sembra Nàftig,
sobretot la sintonia de Tarragona Ràdio,
fins les 9 horeta de Nàftig,
ja us dèiem abans especial,
perquè avui ficarem aquest reportatge per celebrar els 5 anys de l'ascens de primera divisió
i també els 10 anys que farà el pròxim 24 de juny de l'ascens de segona B a segona divisió A.
Ja sabeu que tenim diferents vies de comunicació obertes,
que ens podeu deixar també les vostres opinions,
via Facebook, via Twitter i via correu electrònic.
A més a més, avui també us volem anunciar un premi,
un concurs que engega Tarragona Ràdio i l'Hotel Hacienda,
tenia altres coses al cap ara,
i l'Hotel Hacienda mitjançant via Facebook també,
Twitter i correu electrònic.
Aviam, ens expliquem, anem per parts.
El concurs i el premi, que és gros, que regala l'Hotel Hacienda,
és una nit de luxe, una nit a la suit nupcial de l'Hotel Hacienda,
per tots aquells que encertin qui serà l'últim golejador del nàstic aquesta temporada.
Que quedi clar, eh?
Qui serà l'últim golejador del nàstic aquesta temporada?
Fins ara és Alex Bergantinos, queda un partit, el de demà.
Per tant, qui farà l'últim gol del nàstic?
Podeu anar enviant les vostres respostes just fins que comenci el partit del nàstic.
Per tant, abans de les 6 de la tarda demà,
heu d'enviar totes les vostres respostes,
i ja ho diem, ho podeu fer al grup d'amics del Sembra Nàstic al Facebook,
si no, via Twitter, ficant arroba Sembra Nàstic i la vostra resposta,
i si no, correu electrònic, sempre a nàstic arroba tarragonaradio.cat.
Abans de demà de les 6 de la tarda,
si envieu qui serà l'últim golejador del nàstic,
per exemple, que no voleu arriscar i fiqueu Alex Bergantinos,
pensant que demà no farem cap gol,
doncs fiqueu Alex Bergantinos,
i si Alex Bergantinos és l'últim golejador del nàstic,
entrareu en aquest sorteig per guanyar una nit de luxe,
l'Hotel Hacienda, la suite nupcial de l'Hotel Hacienda,
una nit que us regala aquest hotel,
juntament amb Tarraona Ràdio,
i que podreu gaudir l'afortunada que guanyi aquest concurs,
que és fàcil, és només posar un nom, un nom d'un jugador,
i qui farà l'últim gol?
Ja diem, si creieu que n'hi haurà gols, Bergantinos,
que creieu que algú marcarà,
doncs com ja ha anat enviant gent,
per exemple, l'Andrea Lóf diu,
marcarà Mayrata, el Jaume Anton francès,
Ruf, el Jordi Abella, Eloi, Jesús Ramiro Ruiz,
Mayrata, Rafael Robles Fontanet,
Alex Bergantinos, Alba Pérez Moreno,
Álvaro Rey, el Fer Gato, Albert Virgili,
vaja, i anar contestant, eh?
La Montse Rodríguez, per exemple, vota el Fernando Morán,
podeu anar enviant,
si aneu enviant, doncs entrareu en aquest sorteig
per guanyar una nit de luxe a l'Hotel Hacienda,
és facilet, eh?, el concurs,
mira, el David Blas Hernández ja diu l'Àlvaro Rey,
molt fàcil, fins demà abans de les 6 de la tarda,
ho podeu enviar al Facebook, al Twitter o al correu electrònic
i entrareu en aquest sorteig d'una nit de luxe a l'Hotel Hacienda
per dues persones que podreu gaudir,
doncs qui guanyi, més el vostre acompanyant.
Dit això, entrem en matèria perquè l'equip a hores d'ara
deu estar a punt a punt ja d'arribar a Pontferrada,
on demà el Nàftig juga l'últim partit d'aquesta lliga,
el darrer partit de la temporada partida a les 6 de la tarda
davant de la Pontferradina, un partit
intrescendent amb números a la mà,
un partit on els d'Oliva no juguen absolutament res
i on la Pontferradina tampoc uns estan a segona B,
el Nàftig té la permanència per la seva banda ja assegurada
des de la setmana passada.
Oliva però ja ha avisat que no vol que l'equip es relaxi,
que vol que l'equip competeixi, això sí,
té clar que no pot exigir més aquesta plantilla.
Oliva diu que aquell repte d'arribar als 50 punts
li encantaria, li agradaria, li faria molta il·lusió
perquè és l'objectiu que es va marcar a principi de temporada
però que ara amb la permanència ja a la butxaca
doncs que no pot demanar més a un equip
que ha anat al límit les últimes temporades.
Escoltem, Joan Carles Oliva.
Anem a competir però també hem de tenir clar,
molt clar que jo no afegiré més pressió a aquest equip.
M'agradaria arribar als 51? Sí,
però jo no vull ficar amb més pressió en un equip
que ha fet el que hauria de fer, no?
És a dir, passi el que passi demà,
passi el que passi demà,
l'equip competirà i després marxarem de vacances
amb una sensació molt, molt dolça
de tot el que l'equip ha fet, no?
Un Oliva que també ja ha dit
que l'11 que faci demà pot servir
per veure alguns detalls de jugadors
que li interessa veure.
L'11 més probable és el següent.
El format per José Moragón a la porteria
amb una línia de quatre, Manel Ruz
al lateral dret, Mingu al lateral esquerra,
Mayrata i Xisco com a centrals,
Bergantinos i Seuane al doble pivot,
Miqui Martínez a la dreta, Vicente a l'esquerra,
Morán fent d'enllaç i Eloy Gila
com a home més avançat de l'equip grana.
Fora de la convocatòria han quedat noms il·lustres
com Tuni i Sanchón,
que Oliva ja ha dit que venien a arrossar
amb molèsties les últimes jornades
i que per tant es deixa fora.
També ha quedat fora Barry Powell
d'aquesta convocatòria o Raül Fuster,
un dels habituals titulars a les últimes jornades.
Els habituals també fora,
Gerardo Feixant i Rubén Navarro,
juntament amb Rodri i Àlex Ortiz,
aquests dos últims flacionats,
queden fora d'aquesta llista de convocats
i han entrat Walter i Vicente,
que són les principals novetats d'aquesta llista
un cop Oliva ha explicat
que havia parlat amb els dos jugadors
i que per tant els havia dit
que entrarien en aquesta llista
i que els dos havien acceptat
viatjar fins a Pontferrada.
Com dèiem, Oliva ha dit
que espera haver-hi algun detall encara
en aquest darrer partit de Lliga.
Crec que Bergantinos i Felipe
han sigut jugadors claus en aquest equip.
Molt importants.
No sé el que s'ha de pagar.
Totes les valoracions es fan
quan te'n vas de vacances.
És a dir, també segurament demà,
quan fas l'alineació,
hi ha algun aspecte que vols analitzar.
No fas les coses per casualitat, no?
Ni fas una alineació demà per agrair res,
sinó perquè realment encara vols ser competitiu
i encara n'hi ha situacions
que vols una miqueta analitzar
i les decisions es prenen
quan acabi l'últim partit.
Això aquí, Joan Carles Oliva,
les decisions es prenen
quan acabi l'últim partit.
Sentíem el començament del tall
que parlava de Bergantinos i de Sanchón.
És per la informació que avui
treuen els companys del Diari de Tarragona
per aquests 10.000 euros
que ha pagat el nàstic
per la permanència al Granada.
Un Granada que enguany ha fet l'agost
amb el gimnàstic de Tarragona
i que li hem preguntat a Joan Carles Oliva,
lògicament Oliva ha dit
que eren calés ben invertits
perquè finalment l'àstic
havia aconseguit l'objectiu
que era la permanència
gràcies a l'ajuda
de jugadors com Bergantinos i Sanchón.
Crec que Bergantinos i Felipe
han sigut jugadors claus en aquest equip.
Molt importants.
No sé el que s'ha de pagar
ni si he d'anar a Granada
especialment a donar-li les gràcies
però si he d'anar jo vaig.
Jo vaig.
No hi ha cap problema, de veritat.
Crec que al final
amb tots els nos que vam rebre del Granada
que al final pogués arribar aquest sí
jo crec que va ser força important
en aquell moment
i com s'ha vist
durant tot el recorregut que hem fet.
I acabem escoltant a Joan Carles Oliva
amb un tall que ha parlat de fitxatges.
Avui se li ha preguntat ja
per la plantilla de l'any vinent.
Ella ha fet un sí
i l'ha dit que habitualment
quan s'acaba una temporada
més com aquesta
el que li passa pel cap d'un entrenador
és repartir la plantilla en terços.
Ella ha dit que un terç de la plantilla
a ella li encantaria que es quedés,
un terç té dubtes
i l'altre terç té clar
que no seguirà la pròxima temporada.
Li hem preguntat per un nom propi,
un nom que a les darreres hores
és el que ha sonat amb més força
i amb més ofertes d'altres equips
com Múrcia i Cartagena, per exemple.
El del Pichichi del Nàftig
aquesta temporada
el del Kiler Dutrech
Barry Powell.
Oliva diu que estaria encantat
que Powell es quedés,
que el Nàftig
intentarà oferir-li
una renovació a Powell,
de fet li oferirà,
però que si econòmicament
no s'arriba a les ofertes
que li han arribat al Dutrech
doncs lògicament Powell
acabarà marxant de Tarragona.
Però em vaig acomiadar
d'aquella manera,
d'aquella manera de dir
bueno, si pots estar aquí perfecte,
entraria dintre d'aquell terç
que dius que hi ha dubtes,
jo m'agradaria
que pogués continuar,
però bueno,
suposo que
tal com acabarà la temporada
amb el gos que ha fet
tindrà ofertes,
bueno,
si és per millorar,
escolteu-me,
vull dir,
res a dir,
res a dir.
És aquesta una miqueta
la relació que volem tindre,
vull dir,
al final,
el futbol és una mica això,
és a dir,
ens hem aprofitat també
del seu rendiment
i si ell ara té millors sortides
doncs el club intentarà,
intentarà,
jo et dic,
amb aquest i amb altres casos,
però si no és possible,
doncs no és possible.
És aquell Joan Carles Oliva
sobre les entrades i les sortides,
tindrem temps,
la setmana que ve
el Sembra Nàftig no s'acaba avui,
no s'acabarà dilluns,
fins al dia 22 farem el Sembra Nàftig
i us parlarem i molt
d'entrades i sortides
i del que pot passar
a partir d'ara
a Can Nàftig.
Hem d'escoltar un altre
dels protagonistes avui,
com és José Monagón,
el porter mallorquí,
que serà titular
per segon cop
aquesta temporada
amb el Nàftig,
que el seu debut
no va ser afortunat,
no per ell,
sinó pel resultat tal com va anar,
va debutar,
recordeu,
a Granada en aquell 6 a 1,
en el debut també
d'Oliva a la banqueta
i el José Monagón
ha dit que espera treure's
aquella espineta clavada
que li queda d'aquell partit
i demostrar
que és més bon porter
del que va poder demostrar
aquell dia.
Això sí,
el porter mallorquí
també ha deixat un interrogant
en el seu futur,
ha reconegut
que enguany
tenia ganes
poder de jugar
algun minut més,
que Rubén Pérez
ha demostrat
que és un tros de porter
al millor de la categoria
segons Moragón
i que per tant
ho ha tingut molt complicat
però que si s'ha de passar
un altre any en blanc
doncs potser veuria
amb bons ulls
una cessió
o abandonar el Nàftig
en aquest estiu
que ell ja ha dit
que seria molt llarg.
L'estiu és llarg
i jo de moment
tinc un any de contracte
poden passar moltes coses
i bueno,
jo estic content
de la temporada
que he fet,
de lo que he après,
de lo que he treballat
i bueno,
i espero que algun dia
això es reflecti.
No hi ha cap interrogant,
perquè això sí que és veritat
que jo tinc ganes de jugar
i clar,
és una putada,
per dir-ho d'alguna manera
està tot l'any així
però ja t'he dit
que estic content
perquè ha estat
tota la temporada
en un segon A
damunt tenim la permanència
que l'any que ve
tornem a estar segon A
és aquest avui
José Moragón
un altre dels protagonistes
perquè demà serà titular
tot i que Oliva
no ha volgut desvetllar
i per tant
tindrà una nova oportunitat
per demostrar
el porter mallorquí.
I acabem amb el repàs
de l'actualitat del Nàftig
amb un tall de veu
d'Abraham
el jugador ara mateix
de la Pontferradina
que l'any passat
o bé aquest any mateix
ha jugat al Nàftig
i que l'any que ve
diu que vol tornar
a jugar amb el Nàftig
i que ens explicava
la seva relació contractual
demà jugarà Abraham
ell ho ha dit
que pot jugar
que no hi ha cap clàusula
al seu contracte
que l'impedeixi jugar
i a més a més
ha reconegut
que només
no hagués jugat
en cas
que el Nàftig
s'estigués
jugant encara
per exemple
la permanència
simplement
per no fer-li mal
al Nàftig
escolteu Abraham
que deia ell
el sembra Nàftig
Sí, sí
sí que podré
por eso
yo también estaba
porque también
también quería aclarar
que el otro día
hice declaraciones
y creo que llegaron
a Tarragona
m'han comentado
que se malinterpretaron
no sé qué
que yo dije
que el partido
si el Nàftig
se jugaba algo
no lo jugaría
pero por una decisión mía
no porque tenía
ninguna cláusula
del Nàftig
ni nada
que allí me dijeron
que habían dicho
que era porque
una cláusula del Nàftig
y era por decisión mía
porque yo no quería
fastidiar a mi
a mi equipo
Doncs això és el que he dit
a Abraham González
a les últimes hores
i quan falten 10 minuts
per dos quarts o nou
del vespre
marxem rapidísimament
cap a Ponferrada
i en plan telegrama
cap al Diario de León
per parlar
amb el Paco Tero
Paco
Buenas noches
Buenas tardes
Buenas noches
Paco
en plan telegrama
porque el tiempo
està fatal
el partido
per la Ponferradina
¿para qué puede servir?
¿Qué se ha dicho
esta semana en Ponferrada?
Pues puede servir
para dar una alegría
a la afición
si puede paliar un poco
el descenso
de categoría
lo que es la pena
por el descenso
de categoría
y eso
para dar una alegría
para despedir
a Óscar de Paula
que cuelga las botas
y más que eso
se mira al postpartido
porque se va reunir
el consejo de administración
para decidir
el futuro de Claudio
y de la plantilla
por cierto
hablando de lo que
estabais comentando
de Abraham
efectivamente
no tenía
ninguna cláusula
podía jugar
pero ni él
ni el entrenador
iban a
decidir jugar
en caso de que
el Nasti
no estuviese salvado
como llega salvado
va a jugar
pero si no
ya había dejado
incluso el técnico Claudio
la semana pasada
claro
que si el Nasti
se jugaba algo
no iba a jugar
Abraham
no por ninguna cláusula
sino para no meter
al chaval
en un marrón
Ayer Abraham
nos lo contaba
en el Sembranastic
¿te atreves con un once
o Claudio va a hacer
muchos cambios?
Bueno
algunos cambios va a hacer
pero sí
te voy a dar un once inicial
va a haber cambio
en la portería
ha habido rotaciones
estas semanas
y en este encuentro
va a jugar
Alejandro en la portería
que además
tiene una oferta
de renovación
línea defensiva
Cristian
en el lateral derecho
centro de la defensa
para Iván Cuadrado
y para Alcaide
toda vez que Luis Prieto
está sancionado
y en la banda izquierda
redondo
luego otra línea
de cuatro
juega con un 4-4-2
por la derecha
Corán
en el centro
Abraham
y Toribio
y en la izquierda
jugaría Joseba Delormuy
el ataque sería
para Gais Casaisar
y para Yuri de Sousa
Pues esto puede ser
el once de mañana
de la Ponferradina
¿qué tal el tiempo?
¿Bueno?
Sí, hace bastante calor
esta semana
ha hecho
buen tiempo
y bueno
quizá esté nublado
pero
suponemos que no
va a haber ningún
problema en ese sentido
Pues Paco
mañana nos estrenamos
en el Turalín
nos vemos
y nos escuchamos mañana
en el campo de la Ponferradina
primer encuentro entre Ponferradina
i n'estic en una categoria
profesional de futbol
en el Turalín
Paco, hasta mañana
Hasta mañana
Buenas tardes
És el Paco Otero
des de la reacció
del diario de León
breument
perquè com dèiem
avui tenim
aquest premi preparada
aquesta sorpresa preparada
volíem parlar una estona
de la Pobla
i de fet ho farem breument
perquè avui hem sabut
que el Constància
ha denunciat
novament a la Pobla
avui per tema
taquilles
és una història
simplement
esperpèntica
diria que lamentable
vergonyosa
i fiqueu-li l'etiqueta
que vulgueu
la Pobla
el Constància
reclama ara
la Pobla
part del taquillatge
del partit de tornada
aquell partit
que no es va arribar a jugar mai
aquell partit
que el Constància
va impedir que jugués
perquè va eliminar
la Pobla
els despatxos
doncs ara
el Constància
li reclama
part del taquillatge
al filial d'anàstic
d'aquell partit
de moment
la Federació Espanyola
ha acceptat el recurs
que això també
s'ho haurien de fer mirar
i ara està en mans
d'un jutge
de fet ho ha explicat
Josep Mirel
president de la Pobla
escolteu què ha dit
a la Sintonia Terragona Ràdio
ara reclamen
la recaptació
del partit
que havien de jugar
amb nosaltres
hombre
és que això
doncs bueno
deu ser reglamentació
ho accepta
i passa
l'escrit
la reclamació
al jutge
competent
perquè és el que té
de determinar
la quantitat
que nosaltres
tenim de pagar
i així
de moment estem
i després d'aquí
els dos altres
continuar fent escrits
recursos
negant-nos a pagar
i el que sigui
vull dir que
no acabarem mai
no acabarem mai
en aquest cony de Constància
Aquest era
Josep Mirel
parlant del
Constància
d'Inca
per cert
que som tots
molt de la Laurin
força Laurin
i aviam si
aconsegueixen
fer la seva feina
ho anem deixant aquí
demà hi tornem
a partir de les 5
ja serem al Toralín
per viure
aquesta última jornada
recordeu que
Xiuola un andalús
Pérez Montero
se l'ha encarregat
de xiular
en aquesta última jornada
a Lliga
on només hi ha coses
en joc
per lluitar
per qui queda líder
si el Rayo
o el Betis
recordeu que el Betis
rep el Villarreal
i que el Rayo
juga davant del Barça B
tots els partits
aquests demà
a les 6 de la tarda
i que a veure
qui es fiquen al playoff
aquests partits van unificats
demà també a les 8 del vespre
el que jugaran
Recreativo i Granada
el que jugaran
Valladolid i Alcorcón
Celta i Cartagena
i Elxi i Xerés
demà última jornada
de la segona A
baixem al Toralín
nosaltres hi serem
a partir de les 5 de la tarda
ara us deixem
amb aquest reportatge especial
de l'ascens de primera
i l'ascens de segona B
a segona A
que tingueu molt bona nit
i felicitats a tots plegats
que avui fa 5 anys
del que va ser
autènticament un somni
bona nit i fins demà
i ara ja sí que
no podem jugar amb més davanters
un defensa per un davanter
estem jugant amb 4 davanters
les entrades
segons pal
el gol de Zamora
era una jugada
que ja teníem
treballada
durante l'anio
que ja nos havia d'ad
creo que
més de un gol
i la jugada
bueno
sobre todo
era una jugada
que teníem ensaiada
en la que jo
normalment iba a prensar
a primer palo
i Gordillo
era el que teníem
que finalitzar
la jugada
És una d'aquelles jugades d'estratègia que estàs tot l'any perseguint, treballant en el dia a dia.
Et surt moltíssimes vegades bé, però mai acaba amb gol.
I va acabar amb gol bé, el dia possible més que més ho necessitàvem.
Per tant, benvingut sigui.
Un córner tancat que feia moltíssim, on Serrano anava i pentinava habitualment molt bé.
I Guardillo intentava definir el segon pal i aquell dia va sortir tota la perfecció,
va fer el gol que ens va portar cap a les 100.
Bueno, pues fue la jugada típica nuestra de córner, ¿no?
Nosotros teníamos un córner muy bueno que era alto y el palo, Serrano la peinaba
y entonces entrábamos o Guardillo o yo o cualquier otro a la segunda jugada.
Entonces entró Guardillo por delante y marcó una jugada que teníamos, la verdad, que muy bien ensayada.
Pues bueno, ese gol de Zamora fue una jugada que llevábamos preparando todo el año,
que no venía un córner cerrado, el primer palo, para que peiné Serrano
y pues entraba entre puntos de final y según palo al borde del área pequeña
y era finalización, ¿no?, con la suerte de que en el partido más importante
o en el que, bueno, más importante era el último contra el Zamora,
pero ahí contra el partido contra el Zamora en casa
y bueno, y aquí seguimos el gol, al final fue el último
i el que no el diu él, l'ansiado va a defensar.
El gol de Castillejo, veig a veure si és Castillejo o és Guardillo,
però hem marcat, hem marcat la pilota centrada, morta davant de la frontal,
ha posat al cap Guardillo, hasta el Guardillo s'abracen Josep Maria Nogués i Robert Elvira.
Josep Maria Nogués, entrenador del Nàstic des de l'any 99 fins al 2001,
actualment director esportiu del Nàstic.
La segona volta, sens dubte, com tu díos, va ser una primera volta irregular,
on l'equip alternava bons partits amb altres no tant,
amb una irregularitat en compte als resultats,
i tot va ser després del partit de Cuenca,
on l'equip va agafar una dinàmica positiva,
vam decidir no reforçar l'equip al mercat d'hivern,
ni confiar en la gent que teníem, i em sembla que es van fer 42 punts.
Em sembla que la segona volta va ser extraordinari,
amb una dinàmica de grup, un vestidor fenomenal,
una unió entre tots molt gran, que al final va acabar
amb aquell descens històric que, com sempre diem,
va donar peu a que es creix una mica la Nàstic Mania
i la gent tornés a retrobar-se a Tarragona amb el futbol d'elit.
José Antonio Gordillo, jugador del Nàstic des de l'any 98 fins al 2002,
actualment membre de la secretaria tècnica del Betis.
Pues sin duda, y según pasa el tiempo, cada vez estoy más convencido,
y cuanto más futbolteo, más convencido aún en el buen ambiente
que había en el vestuario.
Sin duda, había buenos jugadores, o muy buenos jugadores,
en el ambiente que reinaba en el vestuario,
en los solidarios que éramos unos con otros,
los que éramos, y en un jugador que metió 27 goles.
Santi Castillejo, jugador del Nàstic des de l'any 99 fins al 2003,
actualment entrenador del Reus Deportiu.
Recuerdo que sobre todo que la primera vuelta solamente hice 6 goles,
el equipo no andaba bien y yo solamente hice 6 goles,
entonces la segunda vuelta fue increíble,
entre la segunda vuelta y playoff, meter 21 goles,
prácticamente todos los días, entonces para mí fue algo inolvidable.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Castillejo, Castillejo, Castillejo, gol, gol, gol, gol.
S'ha posat les mans al cap perquè no s'ho creu,
hat-trick de Castillejo, Cádiz, Cádiz, 0.
Lluís Codina, jugador del Nàstic des de l'any 99 fins al 2006,
actualment segon entrenador almirandès.
Perquè va ser el moment que hi va haver un canvi,
de passar 1.200, 1.500 espectadors,
vam passar al final, com vam pujar a primera,
a tenir més de 10.000 persones.
Al final el canvi va ser molt radical
i al final és el bo,
que a l'afició del Nàstic hi ha afició a futbol,
però faltava donar una empenta
i al final nosaltres vam ser els protagonistes,
però també destacàvem que hi va haver altres plantilles abans
que ho van intentar i no ho van aconseguir
i també els vam recordar en aquell moment
perquè al final tots formem part de l'història del Nàstic
i ho serem.
Jesús Mari Serrano, jugador del Nàstic des de l'any 99 fins al 2006,
actualment membre de la secretaria tècnica del Nàstic.
Jo crec que, a veure, sincerament,
per a mi la primera divisió va ser un premi,
era molt difícil lograr-se mantenir aquesta categoria,
a competir amb els equips que hi havia
i crec que, de moment, la divisió,
la que és la del Nàstic,
crec que és la segona divisió,
afianzar-nos ahí.
Ojalá que lleguen millors moments,
que podamos tenir una tranquil·litat,
perquè llevamos ja uns anys que,
per una cosa o altra,
sempre estem en situacions complicades.
Ja et dic que ens assentem en la categoria
i després, poc a poc,
començar a crear i a intentar iniciar una il·lusió
que el dia de la mañana
ens poda llevar a estar otra vegada
o, per almenys, pelear
per intentar estar en la màxima categoria.
Possiblement sí que ha vingut ràpid,
nosaltres, històricament,
com tu molt bé dius,
hem estat un club que ha estat acostumat
a competir a tercera divisió
i a segona ve molts anys
i, de cop i volta,
a partir del 2001,
jo crec que el club va fer una evolució,
va passar a ser un club molt més professional
i a tindre mires més altes.
El fet de pujar a primera,
jo crec que també va ser un salt importantíssim,
home, es va veure
que Tarragona és futbol,
és nàstic
i que la gent es va implicar moltíssim
i el club va canviar
quant a infraestructures,
model de funcionament.
A partir d'aquí,
bueno, hem estat un club
que ha intentat sempre
mantindre'ns a l'èlit de la segona divisió,
inclús mirant tembre de Raúl
i il·lusionats
amb aquell poder tornar a aconseguir
aquell ascens,
però, bé,
nosaltres estem...
que tindrem que cindre
una realitat molt clara,
que és que treballem
a posar unes limitacions
i és un club on ha de lluitar
ara mateix
per estabilitzar-se
la segona divisió A
i a partir d'aquí,
és veritat que més endavant
sí que tens clar
que et pots il·lusionar
en intentar algun dia
pujar a primera,
però ara mateix
hem de ser un club
que l'objectiu nostre,
com sempre hem dit,
ha estat
ha de ser
el mantindres
a la segona divisió
d'una forma més o menys còmoda
que és el que estem lluitant ara mateix.
Jo crec que el nazi
ha canviat per a millor,
és un equip ja
molt més professional,
és un equip
amb una estructura
consolidada
en segona divisió A,
i és un equip que
poco a poco
ha ido mejorando
en tots els aspectos,
doncs jo penso
que foi molt important
perquè era un equip
amateur,
era la veritat,
era un equip amateur,
era un equip
de segona divisió B,
i ara és un equip
important
dins de la categoria,
un equip
que tot el món ja coneix
que és un equip
ben estructurat,
que és un equip
que és apetecible
per a molts
jugadors i és un equip
que esperem
que es consolide
en aquesta categoria,
que no volva
a baixar
nunca més
a la segona divisió B
i que tot
el que haga
a partir de ara
pugui
a mejorar
i subir
les cotes
que té actualment.
quan tu toques
la primera divisió
crees que sempre
va a ser el mateix,
doncs és difícil,
és difícil.
Jo crec que el Nasti
per afició,
per afició,
per tot,
té que estar en segona
de vegades en segona,
luchant per a la primera,
però tampoc
se le pot pedir
a un club
com el Nasti
sempre intentant subir
o en primera divisió.
Per tant,
quizás no escogiu
un poco
de desprevenidos
de la gent,
de decir,
hemos subido
molt ràpido,
ja som de primera,
bueno,
no,
hay que ganarselo,
hay que consolidarlo,
y eso es lo difícil.
El moment
on s'acaba el partit,
la invasión de camp
i després
la plaça de la Font,
jo crec que allò
va a ser espectacular
i és possiblement
amb les dues imatges
que més et quedes.
La pilota
per banda dreta,
a uns 15 metres
a la frontal,
dos homes
de tanca defensiva
del Nasti,
tot el Samora
dins l'àrea del Nasti,
tot el Nasti
també defendent-la,
compte que ja som
fora del descompte,
la centrada,
la toca Sergio Lara,
final,
final,
final,
final,
final,
final,
Tarragona,
torna a la segona divisió,
a...
S'haurà sentius de Mariano
que si Robert Elvira...
És el segon top
que venim aquí,
us vàrem prometre
que el dia 24
estaríem tots aquí.
Això s'ha fet patir
i torno a repetir,
Tarragona està segona!
Visca el Nasti
i visca Tarragona!
Visca el Nasti
i visca Tarragona!
Visca el Nasti
i visca Tarragona!
Visca el Nasti
i visca Tarragona!
Bona nit a tothom!
Bona nit a tothom!
Tarragonins!
Estem a la segona divisió!
Bona nit!
Vosaltres heu fet possible!
Vosaltres ens heu ajudat a aconseguir-ho!
Bona nit!
Sant Joan
és una nit màgica!
Avui
és una altra nit màgica!
La nit!
La nit del Nasti!
Bona nit!
Com vosaltres i com nosaltres,
tots els jugadors i tots els que hem format part d'aquest èxit,
sentim els colors del Nasti com si fos la nostra pròpia vida.
I així ho seguirem sent la pròxima temporada
i tots els anys que tothom defensi el Nasti.
Visca Tarragona i visca el Nasti!
Hem de guanyar com sigui!
Manolo Herrero l'avent!
Malament!
Malament aquí al mig del camp!
Ve a posar la cama a Ángel Cuellar,
però falta de Cuellar!
Però què diu?
Però què diu?
Però què li passa aquest home?
Clos Gómez avui està fent un arbitratge increïble!
S'està, s'està, s'està...
S'està avassallat, eh?
Si era al revés!
Era planxa contra Ángel Cuellar!
Sí, jo recordo que sobretot més que res el partit
va ser un partit molt intens
on es va viure també el premi de dir
doncs d'estar a segonar et toca el Madrid, no?
A vegades quan estàs tocat i et surt tot de cara
doncs et passen aquestes coses, no?
Et toca el millor equip que pot tocar després del Barça
doncs va tocar el Madrid, no?
I el gol va ser una jugada...
Hem jugat molta intensitat al partit
i va ser una jugada per la banda esquerra
de cara al gol nord
i vaig centrar
i crec que darrere no sé qui era, no me'n recordo
però bueno, si no l'havies estovat carant
que perquè anava una mica forçat
doncs jo crec que hagués marcat el company, no?
Així que, bueno, al final va entrar
i va crear molta il·lusió
perquè passarà l'inquinatòria
va ser un lloc també memorable
i ara no es podria guanyar el Madrid a la d'esport
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
del nàstic!
Li ha marcat el Madrid!
Li ha marcat el Madrid!
GOOOOOOOL!
de tota Tarragona!
El gol per ser en pròpia porta
però què més dona?
Què més dona?
El 37 de la segona!
82 de partit
la centrada
de Lluís Codina
un defensador al Madrid
ara intentarem saber qui era
Caranca
gràcies Caranca
intentant tallar la pilota
se l'ha fotut a dins
n'estic un
Reial Madrid 0!
Al cop de cap de Belboades
que intentava arribar amb defensa
ara hi arribarà Manolo
Manolo deixa la pilota al terra
perquè sigui Lluís Codina
que hi arribi
i arriba bé Diego Torres
atenció a la passada bona
busquen a Jonathan
és bona, és bona, és bona
2 per 1, 2 per 1
Jonathan amb Diego
Diego!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
de Nàstic!
El segon de Diego
Jonathan i Diego
sens dubte
una parella de luxe
el segon del Nàstic
s'ensorra el nou estadi
el 20 de la segona
el premi per Nàstic
ara sí que casi xom
ara sí que casi xom
Nàstic 2
haurem-se 0
Josep Maria Andreu
president de la SAT
des de l'any 2001
fins al 2007
actualment president
del Club Gimnàstic
i membre del Consell
d'Administració Grana
Bé, jo diria que
es va fer una planificació
perfecta
un treball responsable
en sentit comú
per part d'ho
executing
conú
en l'afecte de la
per part de l'any 2002
de fred
de l'any 2002
en el mes Store
és un moment
antic
que és Next
expectations
i per part d'una
part de l'any 2008
de baixar a segona B, es van marcar l'objectiu
amb cinc anys pujar a primera divisió.
Vam aconseguir quatre, gràcies a la pinya de tothom
i sobretot el suport de la gent del Nasti.
Aquest és el Nasti, que ara aplaudeix el seu públic,
és el Nasti que pot escriure la pàgina més gloriosa de la seva història
aquest 3 de juny del 2006 a l'estadi del nou Chapin, aquí a Xerez.
Doncs de moment el Nasti que ha estat el primer a moure la pilota
i ara es d'ara han de dir que el Nasti matemàticament
és equip de la Lliga de les Estrelles.
Això ara sí, cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera, això és la història del Nasti.
El 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera.
Arcas Piqueras, que dona el servei de porteria.
La banqueta dreta...
Final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera, ja som a primera.
59 anys després, celebrem un ascès.
Ja està, els corredets...
Lluís César Santpedro, entredor al Nasti des de l'any 2004 fins al 2006.
Actualment, sense equip.
Satisfacció, alegria, orgullo, emoció.
Yo creo que es un mar de sensaciones.
Es algo inolvidable y que...
Que bueno, que cuando uno mira para atrás, pues tiene envidia sano, ¿no?
Vida sana de un momento muy feliz, el más feliz de mi vida, ¿no?, a nivel deportivo.
Home, jo crec que va ser un somni fer realitat, ¿no?
Tota la gent del Nasti.
Sabíem que era molt difícil, molt complicat, però bé, va ser una tarda extraordinària, ¿no?
Jo crec que la gent del Nasti mai ho oblidarem, la tarda de Jerez, ¿no?, on el Nasti va aconseguir pujar a primera divisió.
Abel Boades, jugador del Nasti des de l'any 2003 fins al 2006, actualment jugador del Toledo.
Home, pues, més que res, pues, em ve, pues, record de Chapin, perquè quan t'hàrbit pita el final del partit i, bueno, i l'alegria que suposa per al vestuari i per a tota l'afició, pues, que el Nasti aconseguir pujar a la primera divisió després de tants anys.
Eixa és la primera imatge que em ve i, bueno, i després, pues, recordar partits de primera divisió, pues, com el debut en el camp de l'Espanyol amb una victòria, pues, aquesta també és de més important.
Diego Torres, jugador del Nasti des de l'any 2003 fins al 2005, actualment jugador del Baracaldo.
Pues, yo creo, por lo que viví esta semana, se me hizo muy, muy larga. Yo creo que tantos, todos mis compañeros como yo, estábamos deseosos de jugar ese partido.
Si, pues, nosotros hubiéramos ido, hubiéramos jugado al día siguiente del partido en Lumancia.
Pues, me daban muchas vueltas a la cabeza, es decir, una semana con todos los preparativos, que la calle, digamos, la afición estaba de fiesta.
Entonces, bueno, tenías ganas de que llegara ese partido, sobre todo, que se culminara ya.
Porque si llegas el partido y por lo que sea pierdes, tienes que esperar otra semana más y eso se hacía muy, muy largo.
Entonces, bueno, se empezó el partido con mucho valor, tuvieron, creo que dos oportunidades, dos palos.
Y, bueno, nosotros, ya te digo, como éramos un equipo bastante difícil, ¿no?, de hacernos gol.
Pues, bueno, al final y al cabo, pues, empató a cero.
Cuando pitó, pues, todo el mundo estalló y, pues, lo que te comenté antes, ¿no?
Yo creo que la recompensa, la recompensa viene, ¿no?
Y, bueno, simplemente ese ascenso fue conseguido gracias a toda Tarragona y toda la afición, ¿no?
Que siempre nos ha podido haber imprimido cuando las cosas se han ido mal y yo creo que el motor ha sido muchas veces ellos.
Ismael Marchal-Irursun, jugador del Nàftig des de l'any 2005 fins al 2007, actualment retirat.
Muy buenos recuerdos, un año, pues, inolvidable, porque nadie pensaba, después de la primera vuelta, pues, que podíamos pelear,
pues, inclusive, por quedarnos entre los cinco primeros y, sin embargo, pues, el equipo, a pesar de que en casa estuvo irregular la primera vuelta,
desde fuera de casa ganábamos muchísimo y eso nos hacía mantenerlos más o menos, pues, bueno, en una zona templada.
Pero lo que sí está claro es que la segunda vuelta, cuando empezamos ya a ganar también en casa y fuera conseguíamos sacar resultados positivos,
pues, poco a poco nos lo empezamos a creer, ¿no?, que había posibilidades reales de estar arriba y pelear, ¿no?
No aguantar el timón del barco, cuando las cosas iban mal. Ahí fue clave José María Andreu, los empezaron mal,
pero aún así nos fuimos haciendo con una idea de juego poco a poco, los resultados, pues, no llegaban,
pero conscientes de que estábamos en la dirección alejada, ¿no? Unas veces ganas por casualidad, otras veces mereciéndolo,
otras veces pierdes de la misma manera. Y, como dice Ismael, yo creo que esa sí que fue una de las claves, ¿no?
Y la solidaridad de los jugadores, el convencimiento del trabajo que iba en la dirección adecuada,
aunque al principio las cosas no saliesen. Y el apoyo del presidente, ¿no? Eso fue crucial.
Me acuerdo, sobre todo, de ese año que, bueno, venía jugando alternada, alternaba a jugar título o no,
y, bueno, hubo una serie de lesiones en la defensa que me obligaron a jugar los ocho últimos o nueve partidos,
donde tenía mucho más que perder casi que ganar, ¿no? Porque, bueno, tenía que rendir a un gran nivel,
creo que cumplí bien y luego, sobre todo, el partido de Jerez, donde fue un partido agónico,
donde recuerdo que tuvieron un larguero, fue saber que tenías el ascenso a tus manos y, bueno,
al final lo conseguimos, muy ilusionado y cada vez que voy a ese campo, como bien decís vosotros,
pues, bueno, me acuerdo de esa situación, ¿no? Y fue un hecho, pues, bueno, un sueño hecho realidad,
que parecía a priori que éramos un equipo que no contamos ni mucho menos para ello,
pero, bueno, al final la ilusión, el trabajo, las ganas y la regularidad que pudimos tener ese año
nos llegó a conseguir el objetivo, ¿no?
Romén Pérez, jugador del Nàftig des de l'any 2005, actualment un dels capitans de la plantilla.
Bueno, pues el mejor momento de mi carrera deportiva, ¿no?
Partió contra Jerez, aunque nos quedaban dos jornadas por delante, queríamos finiquitarlo ya,
y, bueno, el resultado fue de empate, que era lo que nos valía y, la verdad,
que la mayor alegría que me iba en el fútbol. Espero que este domingo pueda haberme otra parecida.
Manel Ruz, jugador del Nàftig des de l'any 2005 fins al 2007.
Actualment forma part de la primera plantilla grana.
Hombre, pues la verdad es que yo empezaba, ¿no?, en esto del fútbol y muchísima ilusión, ¿no?,
porque fue mi primer año entero como profesional, después de jugar con el Valencia en primera
y, bueno, pues jugar casi 30 partidos con el equipo, el campo todos los domingos lleno,
la verdad que fue una sensación espectacular, nunca lo olvidaré.
Todavía veo las fotos de la Rúa, del ascenso del ayuntamiento y, la verdad, que se te pone la piel de gallina.
Fue un partido con, yo creo que, más nervios que el partido del Numancia.
Estaba claro que el día de hoy era el partido del Numancia en casa.
O sea, apoyar con toda nuestra gente, sabíamos que con una victoria prácticamente teníamos el ascenso conseguido.
En el mundo del fútbol, nunca dos más dos son cuatro, ¿no?
Ya te cuenta que se pueden pasar muchas cosas.
Logramos esos tres puntos contra el Numancia en casa, entonces, prácticamente, lo tenemos a nuestro alcance.
Lo que pasa que, bien es cierto que el empate prácticamente ya, bueno, prácticamente no,
estábamos matemáticamente ya en primera.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
El gol de Diego, el color de Esperanza, el nuevo estadio.
Hemos de tornar el patiment otra vez.
Lluís Fabregas torna a agafar la bufanda, la torna a apretar.
Li vaig dir rodar que no em queden ungles, per favor.
Déu-n'hi-do, eh? Quin patiment.
Doncs ara va cap allà Ismael, l'altra vegada.
I ara atenció perquè Caballero ja sap on l'ha xutat abans Irúrzun, eh?
Clar, fa un petó la pilota Ismael.
Atenció al llançament, vinga.
Caballero sota pals, Irúrzun que la tocarà amb la dreta.
Veurem si ara entra bé i l'àrbitre dona el gol.
Atenció, Ismael, xuta amb la dreta, Irúrzun.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Es que este árbitro no era la primera vez que me hacía repetir un penalti, la verdad.
Y ya había coincidido en algún otro partido.
Y la verdad, la verdad que tenía dudas cuando lo tiré de que lo diera a la primera como gol, ¿no?
Cuando entró el primer tiro, la verdad que sentí alivio y la verdad que mucha alegría.
Pero cuando vi que me andaba a repetirlo, pues bueno, la verdad que estaba con confianza.
Incluso había compañeros como Merino, creo que era y Diego Torres en ese momento que me comentaron como si me quería tirarlo y tal.
Y bueno, la verdad que el segundo disparo pues aún lo tiré mejor porque aguanté bien a Caballero y la verdad que pude cambiarle de lado.
Y bueno, la verdad que mucha alegría, ¿no?
Porque el partido se había complicado con el 1-0 y ese empate, la verdad, que nos metía en el partido.
Era un punto muy bueno contra un equipo bastante fuerte.
Y fui a dedicarlo a toda la grada que estaba ahí del Nasti, que se habían desplazado muchísima gente.
Y la verdad que, bueno, que fue un momento muy bonito.
Aquest és el Nasti que ara aplaudeix al seu públic.
És el Nasti que pot escriure la pàgina més gloriosa de la seva història.
Aquest 3 de juny del 2006 a l'estadi del Nuevo Chapin, aquí a Xerez.
Doncs de moment el Nasti que ha estat el primer a moure la pilota i ara es d'ara han de dir que el Nasti matemàticament és equip de la Lliga de les Estrelles.
Això ara sí, cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera, això és la història del Nasti.
El 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera.
Arcas Piqueras, que dona el servei de porteria.
La banqueta dreta, final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som de primera, ja som de primera, 50, 9 anys després, celebrem un servei, ja està.
Els canadés, els cuarentes, els Camilo Rots, ja tenen a Deus, el Nasti que és la primera.
Vamos a acceder a primera, tío.
Toma por tot Tarragona i per tota la filó que ha estat d'un principi amb nosaltres.
Esto va per vosaltres, per vosaltres va.
Ja ho hem aconseguit, ha costat, són moltes jornades, però la verdad que mereix la pena mirar a aquesta gent.
Mientras que les ha arribat, la verdad que és un robo.
Hoy és un dia molt especial, el mío és el més important de mi vida deportiva.
Ja ho he dit ayer i ho he de repetir perquè hoig és un dia que portaré sempre en la casera
i serà un dia marcat en el calendari.
La situació de Tarragona i la ciutat van a competir con les millores capitales del país,
van a jugar contra els millors rivales que puguin trobar en España.
Se van a veure en Tarragona moltíssim futbolista que estan llamades a ser i són,
moltes d'aquestes, els millors futbolistes del món.
Això no se ve tots els dies.
¡Cela!
Sí, sí, sí, chavales, sí, de primera, de primera somos.
Doncs estem al vestidor, escolta.
Estem ara mateix a la terminal BDQ de l'aeroport del Prat,
aquí a ser-hi-do, a la d'aficionat de la gimnàstica de Tarragona.
I ara mateix estem sortint de les instal·lacions de la bodellera,
amb aquests tres autocars, anem just darrere de l'autobús,
com us deia, el cobert, l'autobús del Nàstic,
darrere d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana,
la unitat mòbil de Tarragona Ràdio.
El so perfecte ara.
Seguint aquesta rua, l'imperial Tarroc ara mateix, la rua està aturada,
la gent està tirada als carrers, el jugador saltant.
Un bote, dos botes, de debatre, que no bote,
un bote, dos botes, de debatre, que no bote.
Ja no és un somni, és una realitat.
Som de primera!
Gràcies, gràcies perquè amb vosaltres hem l'obrat d'arribar aquí.
Gràcies, Tarragona, visca el Nàstic, visca Tarragona, gràcies!
Y ahora, ahora todos juntos, campeones, campeones!
Oh, eh, oh, eh, oh, eh!
Campeones, campeones!
La pilota per Abel Boades, dona el llei de la banda d'atenció a la basalda al llarga,
intenta buscar Campano, atenció, Campano,
esdevant de la porteria, el suta de Campano, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
El cinc de la segona, el gol del Nàstic a primera divisió,
l'ha marcat Campano
el gol històric d'Atlàstic
el gol de Campano
l'hem vist, l'hem vist
a mitja sortida de Carlos Cameni
la història d'Atlàstic
té un altre nom propi
Alejandro Campano
5 de la segona
guanya Atlàstic a Montjuïc
Espanyol 0
Atlàstic 1
ha marcat Campano
Atlàstic es posarà a la dreta
de la nostra posició
al Madrid a l'esquerra
al costat de la pilota
l'Antoni Minilla
comença a partir la mou Atlàstic
Sí, bueno, més que a veces
el gol sí
perquè, bueno, ara
pues tinc el Gaisca
té ja quasi 5 anys
i moltes vegades
em demana que
que mi posi aquest gol
i per això
pues sí que me'n recorde
i per on vaig tirar
i això
la veritat és que
pues bueno, són moments
que quan el veig
pues em posa
la pell de gallina
perquè, bueno
jo crec que
tot jugador espanyol
i jugar a primera divisió
i fer un gol
pues a
en teoría
el mejor porter del món
pues yo creo que
somos más de satisfacción
Panal, Panal
Panal favorable a l'Atlàstic
l'entrada a l'àrea
la centrada
Gilberto
i targeta groga
que ha caigut
i targeta groga
pel jugador
del Real Madrid
i Macu Kul
alterna la targeta
per Canavaro
18 ara mateix
de la primera meitat
del nou estadi
el Nàstic
que té l'oportunitat
d'avançar-se
en el partit
Iker Casillas
sota pals
Mejuto González
que li diu
a Macu Kul
aquí enrere
tots darrere
de la línia
de l'àrea
el de Benimodo
que posarà
la pilota en joc
ell ha jugat
amb el Nàstic
a segona B
ho ha fet
a segona A
ara està a primera divisió
atenció
al llançament
de Ben Boades
al llançament
amb la seva cama esquerra
la bona
al llançament
de Ben
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
no hay proyectos
yo se lo hablo
desde el punto de vista
de la entrenadora
no hay proyectos
entonces
el proyecto es el siguiente partido
si no ganas
el siguiente partido
como entrenador
tienes problemas
ya
no hay proyectos
es mentira
todo el proyecto
el evento
de Júdia
el final
que tienes que
entregar en partido
y el partido
el proyecto
el entrenador
es el partido
siguiente
si estos tres partidos
sin ganar
ya te cuestionen
y el cuarto
ya te echan
Entonces llegamos a primera división y las cosas no iban de la manera adecuada
y todo el mundo se puso nervioso, nos fuimos conscientes de nuestras limitaciones
y se tomó la decisión que se toman siempre, prisas y equivocaciones sucesivas
que al final se pagan con el descenso.
Se podría haber descendido igual, pero de otra manera, a lo mejor se descendía de otra manera.
Pero en definitiva yo me quedo con los momentos dulces, los momentos bonitos,
una ciudad entregada, 40.000 personas en la calle,
la plaza de Pondas Reventar, la cara de satisfacción de las personas,
los piqueros que vieron ascenso a primera división después de estar muchos años fieles en el campo
y eso perdura y perdurará porque eso quedará en la historia del Náste de Tarragón y de su ciudad,
y de todas las personas que desean el bien del Náste.
Al final cuando consigueis un ascens y estás a primera división
pensas que igual ets un equipo de primera y que siempre estarás allá.
y al final si vas veient els equips que están en primera división es muy complicado.
Estem veient grans equips que tienen grans pressupostos y al final acaban baixando.
En l'estil, pues, este año el Deportivo, otros años el Saragossa, l'Atlético de Madrid.
Vull dir, si lo piensas diría que es impensable que bajen a estos equipos.
vull dir que el Náste, quan va pujar, jo crec que era candidat a baixar i va fer una temporada, jo crec, digna.
El problema és, després, remuntar el vol i pensar que això,
poder aconseguir l'ascens una altra vegada era molt complicat.
I crec que va ser un...
Al final l'eufòria també et fa que fas un bon equip i creus que pots tornar a l'intentar.
No és dolent això, però sí que a vegades aquesta pressió que et col·loques com a favorit des del principi,
doncs passa a fort.
Va servir per veure la nàstica primera, bàsicament, no?
I per consolidar un projecte que s'havia iniciat el 2002 amb la transformació del club en Ciutat de Norma Esportiva.
Possiblement a l'essència s'hagués gestionat bé l'any de primera divisió,
s'hagués tingut una mica més de paciència.
Jo estic convençut que s'hagués put aconseguir alguna cosa més, no?
Però bé, vam perdre la categoria, teníem uns ingressos, diríem que justos, no?
Per estar a primera divisió, però possiblement no vam gestionar bé l'èxit, no?
L'èxit no es va gestionar bé i s'ha tirat en aquestes últimes quatre temporades
el treball que es havia fet, el treball que es va tirar per la bord del treball que es havia fet
durant tot aquest temps, no?
Jo penso que el Nàstic una vegada puja a primera, que és el més difícil,
podíem tornar a baixar a segona divisió, però amb la situació del Nàstic,
com un club absolutament escenajat econòmicament,
podíem, al cap d'una temporada, retornar perfectament a primera divisió
i, lamentablement, no sortit bé, no?
I com prou està que aquestes últimes quatre temporades
el Nàstic, a més, l'està lluitant per estar a primera divisió,
estem lluitant per no perdre la categoria, no?
L'està lluita una cosa per sorpresa, pilla jo crec que a tot el món un po' desprevenido, no?
i qui és reaccionar el més possible, no?
Jo crec que es planificat la temporada,
doncs un po' intentant reforzar el equip dins de les posibilitats del Nàstic,
de la millor manera possible.
I, bueno, jo crec que tuvim un po' de mala suerte al principi amb Luis,
jo crec que, empeçant ganant el primer partit contra el Espanyol,
i després jo crec que esmèrit per haver sacat més partits adalent,
i, bueno, va a venir la destitució de Luis,
i hi ha un període de transició
fins que intentem entender un po' a Paco Flores la forma de jugar,
després els jugadors un po' encontraron un 11 el técnic,
i, bueno, hi ha hagut un po' de irregularitat en el equip,
i això no fa a la factura a l'aigua de la temporada.
L'heu va a reaccionar, però en primera divisió els errors es paguen
i paguen un po' la novatada.
Però sí és cert que, bueno, jo crec que la situació del Nàstic
que vive actualment ara, jo crec que viene dada
del desfase econòmico que després de esa temporada
se ha fet, jo crec que les coses no s'han fet bé
i ara està passant la factura a l'aigua.
Sí, la verdad que jo crec que ha canviat molt el Nàstic.
El Nàstic, en mi époque, era un club molt humilde,
sabían perfectament el que éramos, dónde estábamos.
En primera yo creo que se subieron un poco a la parra,
fichando grandes futbolistas, cobrando mucho dinero,
luego pues vinieron problemas económicos, si no recuerdo mal,
que yo creo que es lo que pasa en el fútbol últimamente,
que cuando no tienes saneado un club vienen todos los problemas.
Este club yo creo que era un club saneado
y bueno, pues ahora mismo la verdad que están teniendo
muchos problemas económicos, deportivos
y ahora se está reflejando en el campo.
Nàstic del Madrid
normal, indeb през,
Barça, Madrid,
Ernestikat ya está aquí,
Barça, Madrid, Ernestikat ya va aquí,
Barça, Madrid, Ernestikat ya está aquí,
Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, el tercer.
A la frontal pel Rus, podem que fa Rus, hem morat molt bé, la pilota pel Rus, la penja Rus, Power Miguel!
Però ara jo crec que també hem de reflexionar, hem de reflexionar perquè jo crec que el Nàstic no té que arribar a aquesta situació.
però hem d'intentar engegar amb Juan Carlos, amb qui sigui, per un projecte una miqueta més consolidat
i que es permeti una mica gaudir més de la segona, perquè si no vas, el que deia fa un moment, amb molta necessitat a cada camp.
No pots anar a Vall d'Aulit amb aquella necessitat de tres punts, si no, no te mantens.
Jo crec que l'equip ha aconseguit una línia de punts que et podria permetre viure tranquil·lament,
però jo crec que hem d'apretar més tot i fer les coses d'una altra manera.
הא, einander!
Sagats!
Sempre n'estic, arreu del món, a través de tarragonaradio.cat.
う
мерик
う
う
う
う
う
ä
う
Fins demà!