Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda, què tal com esteu? Benvinguts al repassar l'actualitat esportiva de casa nostra,
amb protagonisme pel Nàstic en un dimecres en què a partir de dos quarts de nou es reuneix el Consell d'Administració del Nàstic,
que té sobre la taula diferents temes com els possibles fitxatges, l'afer Comé o la imatge que ha donat el Nàstic fent oficial el fitxatge del jugador
i des dins un cop no va superar la revisió mèdica.
Són temes que tractarem avui sempre a Nàstic, però ja sabeu que com cada dia el programa us formula una pregunta.
Creieu que el Nàstic ha fet el ridícul amb la situació del no fitxatge de Comé?
És la pregunta que avui us formula el sempre a Nàstic, que com sempre us convidem a que participeu, a que la contesteu,
via Facebook, via Twitter, via e-mail, i ja sabeu que només per participar demà sortejarem dues entrades dobles
per anar a veure el Nàstic Cartagena del proper diumenge a les 6 de la tarda al nou estadi,
el que segurament hores d'ara, i només estem parlant de la vuitena jornada de Lliga,
i és un dels partits importantíssims d'aquesta temporada com l'ha qualificat avui Joan Carles Oliva.
Per tractar tota l'actualitat del Nàstic avui hem convidat l'Àngel Sant Martín.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Nando Uidobro.
Nando, bona tarda.
Bona tarda.
I de seguida podrem saludar també la Júlia Esporrin.
Us faig la pregunta.
El Nàstic creieu que ha fet el ridícul amb tota la situació que s'ha donat amb el no fitxatge de Comé?
Bueno, y es que no estoy seguro exactamente cómo ha sido el timing de los hechos, ¿no?
No sé si exactamente se presentó oficialmente como que se ha sido fichado y después...
No, jo t'explico.
El club va fer oficial dilluns al vespre o dilluns a mitja tarda que havia arribat a un acord amb Comé
i que el presentaria l'endemà, que havia de passar a la revisió mèdica i punt.
L'endemà al matí no passa una part de revisió mèdica, l'altra s'enderrareix, s'enderrareix la presentació del jugador
que en principi estava previst per dimarts al migdia i a partir d'aquí és quan Comé no passa aquesta revisió mèdica exhaustiva
que havia marcat el Nàstic i per tant, doncs, no fa el fitxatge.
Bueno, en ese caso sí que no sé si el ridículo o no, pero pienso que seguimos un poco en la línea de fitxa que estamos haciendo
y ya si se rizaba un poquito pues esta ha sido ya la guinda del pastel, ¿no?
Yo creo que la presentación ha de ser, creo, no he estado nunca en ese mundo, pero yo creo que la presentación ha de ser
siempre después de que se ha llegado a todo tipo de acuerdos.
El acuerdo será un acuerdo económico, ver que hay un acuerdo por las dos partes, que no tiene asuntos pendientes con otro equipo,
que los papeles están bien y dentro de ese proceso de fichaje-selección creo que una parte importante es la parte médica.
Una vez se subsanen todos los flecos y se atan, pues es cuando se va a hacer la presentación, nunca antes,
porque puede darse este caso como se han dado otros en el fútbol, ¿no?
Pero desde luego estamos para eso, para tirar cohetes.
No és la primera vegada i moltes vegades pequen els equips de confiança.
Bueno, la superarà, és un jugador professional, pim-pam, i després passa el que passa.
A veure, jo vos diré una cosa, vist els resultats que hem tingut d'algun jugador per aquí,
agraeixo que ho haguem parat a temps, que, a veure, el que deia l'Àngel, estic totalment d'acord,
és mirar els papers, els transfers, tenir-ho tot en regla, i llavors anunciar a bombo i platillo, tot el que vulguis,
i inclosa la revisió metge primer.
Prefereixo no haver fitxat un jugador que tingui problemes seriosos
i d'aquí dues setmanes estem amb un altre, lesionat de llarga duració,
com està passant constantment en el nàstic, tiramilles.
8 i 4, busquem la veu de la jornada.
Sempre nàstic, la veu de la jornada.
I avui la veu de la jornada és per Joan Carles Oliva.
Sí, perquè ha parlat del no fitxatge de Comel,
Tenic Grana s'ha mostrat tranquil i ha volgut treure ferro.
Els problemes del genoll del camerunès que han desencallat en el seu fitxatge,
que han desencallat, volíem dir, el seu fitxatge.
Oliva ha reconegut que ell havia donat el vistiplau a l'incorporació de Comel,
ja que futbolísticament era un jugador interessant,
però també tenia els seus dubtes per l'estat del seu genoll,
com finalment s'ha confirmat aquests problemes.
Va ser una possible incorporació que al final no va poder tirar-se endavant
i res més, no?
Vull dir, crec que com a futbolista ningú tenia cap dubte que ens podia anar bé.
Ara, si hi ha un dubte a nivell de que estigui físicament bé o en condicions,
llavors ja no entro i crec que el club ha de actuar.
al final prenent les decisions correctes, no?
Avui és dimecres 5 d'octubre i aquests són els titulars.
Sempre n'estic, la jornada en titulars, amb el patrocini de l'Hotel La Fienda.
El Consell d'Administració del Nàstic es reuneix a dos quarts de nou del vespre,
marxem cap a les oficines del nou estadi.
Quim Pons, bona tarda.
Bona tarda.
El Consell té sobre la taula diferents temes avui,
com per exemple el dels fitxatges.
Després d'aquest fitxatge frustrat de Comé,
avui el Consell exposarà o donarà llum verd a la incorporació de dos nous fitxatges.
També altres temes sobre la taula,
com pot ser l'arrenca o el començament d'aquesta temporada del gimnàstic de Tarragona,
un començament amb molts dubtes
i que avui el Consell també exposarà les seves idees sobre aquests temes.
Us en parlem de tot des d'aquí, des de les oficines del Nàstic.
De moment hem vist entrar només a Juan Morán,
el més puntual d'aquest Consell d'Administració.
Joan Carles Oliva li treu ferro al nou fitxatge de Comé.
A tenir gran, espera que el club en breu trobi a un futbolista
de dissimulades característiques del camerunès Oliva
ha deixat molt clar que a més vol un central per reforçar la plantilla.
Carles Oliva té clar que la meva prioritat seria un central.
Aquesta és la meva prioritat.
Focarem una mica amb dos plantejaments molt clars,
però amb la dificultat, torno a dir, que surtin noms importants.
I algú existeix, però si aquests no tinen endavant,
jo crec que serà complicat.
Els jugadors del Nàstic confien en la feina que estan fent.
En aquest sentit, Galindo assegura que l'equip cada dia
està consolidat més, tot i els mals resultats.
El jugador propietat de l'Arsenal s'ha mostrat satisfet
amb el treball que està fent l'equip,
tot i que ha assegurat que la necessitat de sumar ja una victòria és evident.
Confiando en el trabajo que venimos haciendo,
la verdad que lastimosamente encajamos goles que se podrían evitar
y bueno, eso nos perjudica mucho a lo largo y a transcurrir del partido.
Y en sí, confiamos en lo que venimos haciendo
y esperemos que ya este domingo podamos arrancar.
Des de dos quarts de vuit de l'espre,
el filial del Nàstic juga partit de final de la Copa Federació a Sant Boi.
La Pobla juga en la final autonòmica de la competició
davant del Sant Boià a doble partit.
Al voltant de la mitja hora de joc, el resultat és d'empat a zero
i destaca l'alignació, la incorporació a la porteria d'Antonio David,
venia sent suplenes d'arres dos partits,
i també la incorporació de Mozo,
que ja hi juga als seus primers minuts amb el filial grana.
La Pobla, creo que nunca ha jugado esta competición
y otra vamos a ganarlo.
L'equipo está nos motivado, hemos hablado de ello
y el equipo va intentar salir de Sant Boià a ganar
por la diversificación.
La secció de futbol sala del Nàstic es marca objectius ambiciosos.
Consolidació dels equips infantil i senyor
i l'ascens a la divisió d'honor del juvenil.
Objectius per la secció de futbol sala del Nàstic.
Aquest cap de setmana, tots tres equips han començat la lliga.
El coordinador de la secció de futbol sala, Enric Batista,
ha parlat de les previsions per la temporada.
I després, esportivament, doncs, bueno,
aquest any esperem això, a consolidar les categories.
A veure amb el que veig també podem fer l'intent
a l'ataca de divisió d'honor,
que és l'únic equip que ens falta per pujar a la màxima categoria.
I a nivell de senyor, doncs, continuant exactament igual
com estem fins ara, política d'escola.
Busquem altres arguments esportius
que ens ha deixat aquest dimecre 5 d'octubre,
com que l'Oli Salas ha fet oficial
la seva candidatura a presidir el Club Basquet Tarragona.
Fins ara formava part de la Junta,
que ha encapçalat Sergi Brú.
La seva proposta és seguir una línia continuista
amb el bàsquet professional i també la base
com a principal objectiu de la gestió d'una instal·lació pròpia.
Relació al bàsquet professional,
respectar la història del club
i mantenir el professionalisme a la ciutat.
el bàsquet d'un nou projecte que s'ha iniciat aquest estiu.
Continuar i reforçar el bàsquet bàsquet elit,
el Club Basquet Tarragona,
reduir el doble històric
i, sobretot, intentar aconseguir la gestió d'un pavelló propi.
A grans trets, això és el que ens deix l'actualitat esportiva de casa nostra,
que a partir d'ara anirem desgranant
amb tot el que fa a l'actualitat del Nàstic.
Un sempre Nàstic, el d'avui que fa possible tècnicament,
la Sílvia García,
us parlen Joan Andreu Pérez, Quim Pons i Jordi Blanc.
8 i 10, arrenc el sempre Nàstic.
Participa al sempre Nàstic a través del Facebook,
al Twitter, per correu electrònic a
sempre-nàstic arroba tarragonaradio.cat
o a missatges de telèfon mòbil al 271.
Nàstic espai i el comentari.
Promociones José Luis.
Descompte del 4% en els nostres habitatges en construcció.
Fins al 31 de desembre.
Aprofita la ocasió.
Promociones José Luis.
977-2909-49.
2909-49.
¿Lo conoces?
Gran Hotel La Hacienda.
Un lugar ideal para celebraciones, bodas, bautizos,
comuniones y comidas de empresa.
Con exclusividad de servicio y salones.
Presupuesto a medida y cerrado.
Y con un sinfín de posibilidades
para que el día de su celebración sea inolvidable.
Gran Hotel La Hacienda.
Plaza de la Unión Europea 1, La Pineda.
Teléfono 977-37-31-11.
El Corte Inglés fa un any a Tarragona.
I per celebrar-ho et convidem a una gran festa.
Amb el que no s'ha vist mai de l'univers Bendeu i de Transformers.
Un taller d'itjòquei.
I molts regals.
Entrades per Disney Life, concerts, espectacles.
És el primer aniversari del Corte Inglés de Tarragona.
Celebra-ho amb nosaltres.
Blasco Assessors, especialistes en assessorament laboral fiscal i comptable.
En moments difícils, una empresa necessita tot l'ajut possible.
A Blasco Assessors posem una sèrie de professionals al seu servei
amb atenció personalitzada en tot moment.
Gestió laboral, comptabilitat, impostos, pensions,
assessorament jurídic col·laboral, estudi i planificació de plantilles.
Demani pressupost sense compromís.
Blasco Assessors, carrer Méndez Núñez, número 6, entre sol.
Telèfon 977-24-3751.
Blasco Assessors, sempre amb el nàstic.
Grup d'Ixan.
Més de 25 anys d'experiència construint i respectant el medi ambient.
Tot plegat per oferir el millor servei als nostres clients.
Qualitat, seguretat, agilitat, sostenibilitat, polivalència,
servei integral.
Grup d'Ixan patrocina el nàstic a Tarragona Ràdio.
Grup d'Ixan, sempre amb el nàstic.
Bayer. Ciència per una vida millor.
Has tastat els esmorzars de l'amstelleria?
Tenen la més àmplia varietat de tot Tarragona.
Entrepans freds i calents.
Són especialistes en esmorzars de forquilla.
Callos, capipota, codillos, galtes, ous trencats, cua de bou,
sèpia, bacallà...
A més, de dilluns a dissabte,
també tenen una àmplia varietat de plats en el menú diari.
Tasta'l per només 12 euros.
Recorda el nostre nou horari.
Estem oberts a partir de les 8 del matí.
Amstelleria.
Al carrer Vidal i Barraquer, número 44.
Telèfon 977 22 66 87.
Sempre fent costat el nàstic.
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Fins demà!
Sempre n'estic, arreu del món, a través de tarragonaradio.cat.
Amb un minut arribem al punt d'un quart de nou de l'espre.
Això és el Sempre n'estic, sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada.
Els que en seguiu per internet, a tarragonaradio.cat.
Els amics del Facebook, del Twitter, del correu electrònic,
que van opinant ja per la pregunta que avui formula el programa,
que de seguida li formularem també a la Júlia Esporrin,
que s'ha incorporat ja a la tertúlia del Sempre nàstic,
però avui estarem pendents.
Tenim diferents fronts oberts.
Per un costat, la reunió del Consell d'Administració del Nàstic,
prevista a partir de dos quarts de nou del vespre,
i per l'altre, aquest partit que està jugant al filial del Nàstic,
la final de la Copa Federació, a nivell autonòmic,
a nivell Catalunya, que està jugant des de dos quarts de vuit del vespre,
al camp del Sant Boià, i ara mateix l'equip de Quico Ramírez
està perdent des del minut 39, està perdent 1 a 0 amb gol de Masip.
Recordem que aquesta final és a doble partit,
que avui es juga a Sant Boi,
i que d'avui en dues setmanes es jugarà al municipal de la Pobla.
Veurem què passa amb aquest partit,
però com dèiem, minut 39 de la primera meitat,
s'ha avançat el Sant Boià,
guanya 1 a 0 a la Pobla de Mafomet, gol de Masip.
Salutem el Juli Esporrin. Juli, bona tarda.
Molt bona tarda.
Abans els preguntava als teus companys de Tertúlia
i a tots els oients si creien que el Nàstic havia fet el ridícul
amb el no fitxatge de Comé,
amb tota la situació que s'ha donat,
no amb el fet d'haver dit aquest jugador no és vàlid,
no el fitxem,
que això és el que segurament el Nàstic no havia fet abans
i ho havia d'haver fet segurament
amb més d'un, dos i tres casos de jugadors
que han passat per Tarragona.
Jo dic la situació en general,
el fet d'anunciar
que hem arribat en un acord,
que no hagués,
quan el jugador ja ha passat una part de la revisió,
digui que és un jugador important,
un jugador que costa molt portar-lo,
un catxer més alt pel Nàstic
i que després tot això
acabi amb aquestes conseqüències
de no fitxar el jugador.
Sí, evidentment,
la qüestió podria quedar
amb una simple anècdota.
si fos un cas aïllat,
una gestió aïllada,
jo crec que mal plantejada des de l'inici,
perquè, com ara us deia micro tancat,
és difícil pensar que un jugador
amb aquest catxer
a la segona divisió,
el 31 d'agost,
no trobi aquí,
d'entrada ja és sospitós,
però bueno,
es poden donar casos,
es poden donar circumstàncies.
I per tant,
podria ser purament una anècdota,
si només fos un cas aïllat,
insisteixo,
però és que el cúmul de despropòsits
que portem en els últims anys
és tan gran,
és tan gran,
que és un desensís darrere l'altre,
és un desordre d'un darrere l'altre,
és no fer res bé,
no plantejar bé les pretemporades,
no plantejar bé les plantilles,
no plantejar res bé.
O sigui, és veritat,
ara, a més a més,
acompanyat de mala estrogança,
és cert,
però ho dic més que res
pel cúmul de lesions,
una altra cosa que hauríem de potser,
no sé,
intentar entendre,
no sé si és fortuit o no ho és,
no ho sé,
però el que sí considero
és que més enllà del fet
que és fer un ridícul monumental
a nivell de tot el futbol professional,
és que és una més,
una més,
i és que a la vegada
comencem a estar farts,
els que sentim el nàstic
i el portem a dintre,
vull dir,
estem molt farts ja
d'aquesta situació
que es perdura,
jo recordo que,
jo no recordo aquesta situació,
fins i tot,
recordo que he vist
temporades de tedi,
de problemes,
de pobresa,
de deixadesa,
i tot més aviat
per l'assumpte econòmic,
però és que jo recordo
potser un desgavell,
aquests desgavells
no són comparables
a l'època aquella
que vam tenir
el president,
el senyor Sicar,
em va a descansar,
que,
no el Sicar,
que coneixeu tots,
sinó el senyor Sicar,
que del taxe,
el taxe,
Sicar,
que va voler fer
una miqueta
en un equip
per tirar endavant
i més aviat
quasi per poc
no ens enfonsem.
Jo crec que
des de les hores
i ja ha plogut molt,
potser deu fer
més de 20 anys,
no estic veient
el cúmul
de despropòsits
i d'animalades,
és tot tan
és tot tan
estaparpèntic
el que està passant
en aquest club
aquests últims anys
que la veritat
és que jo n'estic tip,
no puc aguantar-me més ja.
Bueno,
doncs,
deixeu-me que marxem ara
cap a les oficines
del Nàstic,
un quart i tres minuts
de nou del vespre,
per tant,
si no anem a ratx,
amb 12 minuts
s'ha d'arrencar
la reunió
del Consell d'Administració
del Nàstic,
a les oficines
ja el Quim Pons,
Quim,
bona tarda.
Bona tarda.
Dèiem que a dos quarts de nou
està prevista
que arrenqui
aquesta reunió
del Consell d'Administració,
en principi
seria una reunió
si més no breu
perquè s'ha de parlar
sobre els dos fitxatges
que s'han de fer,
aquest jugador
que vingui a ocupar
la plaça
que semblava
que s'acabaria
emportant Comé
i el central
i a partir d'aquí
el que ja pensàvem
la setmana passada,
Josep Maria Nogués,
la seva gestió
al Nàstic
està en molts dubtes
per part de molts consellers
d'aquest Consell d'Administració
i jo no sé
si el que va passar
o el que va passar
en les darreres
24-48 hores
s'ha estat ja
pràcticament
la cirereta del pastís.
Doncs,
de moment,
ben poca cosa
us podem explicar
des d'aquí
des de les instal·lacions
del nou estadi
perquè l'únic conseller
que hem vist entrar
és Juan Morán.
Jo no sé
si els altres ja hi eren
quan hem arribat
i això que hem arribat
força puntuals
haurien de ser
dos quarts de vuit al vespre
quan arribàvem aquí
a les instal·lacions
del nou estadi
o bé encara han d'anar passant
i han d'anar arribant
per tant des d'aquí
des de l'aparcament
on ens trobem nosaltres
cap aquí
cap a les oficines
del gimnàstic de Tarragona.
Hi ha diferents temes
sobre la taula
com bé deia Jordi
els principals
les mitges puntes
i un central
segurament
que és el que ha demanat
avui Joan Carles Oliva
aquest ajudador central
que està buscant
l'entrenador
del gimnàstic de Tarragona
i també
aquest començament
amb molts dubtes
de l'equip a la Lliga
com es replendeix
això a partir d'ara
i fins i tot
com comentaves
aquesta direcció esportiva
i els darrers esdeveniments
que podrien fer
trontollar
la figura de Josep Maria Nugues
tot i que això
segurament a les d'ara
és un dels temes
que no sé si es tractaran
avui en aquest Consell
d'Administració
del Gimnàstic de Tarragona
estem pendents
del que pugui succeir
d'aquestes oficines
del nou estadi
de Tarragona
oficines del Club Gimnàstic
on suposem
que hi ha d'haver
conseller ja dins
perquè ja et dic
només hem vist
entrar Juan Morán
en aquesta reunió
i per tant
o estaven ja dins
força més puntuals
que ningú
o encara han d'anar
arribant tots aquí
a dos quarts de nou
quan està prevista
aquest començament
d'aquesta reunió
doncs ordinària
del Consell d'Administració
del Gimnàstic de Tarragona
Bueno
tindrem aquesta connexió
oberta per qualsevol cosa
si al punt de quarts de nou
arriben els consellers
així en grup
doncs tornaríem
a veure
a veure què passa
i com dèiem
tenim pendenta
o tenim oberta
la connexió
al llarg del programa
per veure què va passant
d'acord?
Perfecte
Fins ara
el Quim Pons
el Consell d'Administració
del Nàstic
per analitzar una mica
aquesta
aquesta situació
de l'equip
i sobretot
aquests
aquests fitxatges
us està
sorprenent
amb negatiu
aquest arrencar
de Lliga?
La verdad
es que
como decía el compañero
Sporrin
yo no recuerdo
llevo 25 años
en Tarragona
prácticamente los 25
yendo al Nàstic
socio
mejor dicho
abonado
y no recuerdo
una situación
tan negativa
negativa
porque bueno
deportivamente
no sé
si soy pesimista
o realista
simplemente
veo la situación
lo veo muy negro
lo veo muy negro
porque no veo visos
por ninguna parte
denuncié
la semana pasada
en estos micrófonos
que no entendía
un vicepresidente económico
que genera un déficit
superior al 100%
del presupuesto
la temporada siguiente
es el presidente
de la sociedad
hoy vivimos una situación
que no sé si ridículo o no
pero es un error
de procedimiento
estrafalario
me parece a mí
a la hora de contratar
un jugador
que es lo que
teóricamente nos va salvar
diría desinformación
no también
en este caso
el máximo responsable
tècnic del club
que es el director
esportivo
porque después
escoltareu
a Joan Carles Oliva
que él reconeixía
o sí que tenía
entes que el jugador
ya podía
tener problemas
de genoll
sí pero de todas formas
el director deportivo
yo no quiero defenderle
o sea
para mí puede ser
no sé
para mí lo más grave
del director deportivo
es que cuestione
la labor de los médicos
o sea
que ponga
tela de juicio
la posibilidad de que
hombre
que se le podía haber contratado
que ha habido jugadores
con lesiones aparentes
o potenciales
crónicas
y que luego han rendido
y han marcado goles
creo que en el diario
hacía un momento
de todas formas
yo creo que
el fichaje este
es un error de procedimiento
catastrófico
o sea que
ya solo nos falta esto
que no tengamos las ideas claras
de cómo lo hacemos
no sé si ridículo
o no ridículo
me parece que ridículo
ya lo estamos haciendo
no diría tampoco ridículo
estando ahí en la clasificación
donde estamos
pero más que ridículo
no me gusta esa palabra
ya jugando a fútbol
es que no veo visos
de mejora
por ninguna parte
porque cuando hay resultados deportivos
todo lo demás
se olvida
desaparece
hay un pequeño error
pues no pasa nada
ya está
pero es que yo
no soy pessimista
por naturaleza
o me he convertido
pero lo veo tan negro
a mi me preocupa el joc
yo el primer día que vamos
el primer partit de la temporada
crec recordar que es el Valladolid
sí
aquell 0-3
a mi em va deixar
a mi em va deixar
molt espantat
no hi ha pel resultat en si
perquè en una primera lectura
dius
bueno
el Valladolid
possiblement sigui
un dels gallets
de la categoria
i va
podem acceptar
que això és
però
te miraves
amb una visió
tècnica
segurament
l'Àngel
que té coneixements
d'entrenador
i en sap una mica més
que jo
de futbol
ho podrà confirmar
i jo vaig veure l'equip
que dius
és que les lesions
no em serveixen d'excusa
quan veus que l'equip
no bascula
no es mou bé
que l'altre equip
simplement ens feia
el jaque pastor
pràcticament
ens movia cap a un costat
cap a l'altre
i al nàstic
descol·locat
dius
és que tenim molts lesionats
escolti
però això és una qüestió
de sistema
no
de què
tinguis lesionats
perquè si juga Papito
o juga Jaumet
quan tu tens assajat
un sistema de joc
és molt clar
jo no l'he vist millorar
en excés
al nàstic
el partit de Vilareal
home
l'he vist jugar pitjor
al nàstic
l'he vist jugar pitjor
no és de lo pitjor
que l'he vist
tampoc és per tirar coets
no és per tirar coets
trobo que l'equip
tampoc
m'assembla ben entrenat
ho sento
ho sento també carregar
inclús contra l'Oliva
que és una persona
que em cau bé
li veig bones intencions
però l'equip
jo el vaig veure
molt mal preparat
començant la temporada
si seguim
home
política de fitxatge
sí
tenim lesionats
però si a la jornada 7
ja estàs buscant
reforçar l'equip
en dos posicions
alguna cosa
no funciona
massa bé
el que deia
l'Àngel
el del Consell
efectivament
no és massa coherent
que una persona
que és l'encarregada
de portar els números
que després resulta
que hi ha un forat
molt més gran
del que
s'estava parlant
passi
a president
a presider la societat
més encara
quan
jo això ho he dit
moltes vegades
en antena
per tirar un equip endavant
és molt important
la il·lusió
esperonar la gent
algú que tiri del carro
emocionar la gent
jo això
jo això només ho he vist
en els darrers anys
en l'època del Josep Maria
el rei
hi ha una manca
de lideratge clara
una manca
de lideratge
és gris
és un Consell
ho sento
amb tots els respectes
a les persones
que el composa
però és gris
a mi
no m'estira
enlloc
ni em motiva
ni em fa il·lusió
i ens té desencisats
penso a tota l'afició
és tan greu la situació
que no és que l'afició
estigui
cabrejada
està un pas més enllà
absolutament
derrotada
hi ha la gent
amb el capjup
i això és de lo pitjor
que et pot passar
sí
a més a més
que
el que ara deia
és de la il·lusió
és molt cert
és molt cert
i és molt important
que aquest lideratge
es transmeti a l'entorn
però jo recordo
fins i tot
que
en aquella època
que no fa massa
anys d'això
van pujar a segona
i les temporades
van baixar a segona B
jo recordo
que
la gent
estava al camp
demanant
l'any que ve
tornem a pujar
va baixar
tota la gent jove
exaltada
i l'any que ve
tornem a pujar
això és
que se't posa
la pell de gallina
és a dir
era una altra època
era una altra visió
van baixar
van fer una temporada
que ens vam desil·lusionar tots
perquè
vam tornar a caure
a la segona B
i vam dir
d'aquest pou
que ens tornà a costar
a sortir
i la fotografia
que se't queda
és
2.000 joves
abans
al camp
davant de la junta directiva
davant del pacor presidencial
cridant
l'any que ve
tornem a pujar
se'n doneu compte
de la diferència
anàvem per avall
i la gent
amb una il·lusió
i amb unes ganes tremendes
i avui
estem
salvant la categoria
amb més pena
que glòria
cada temporada
fent ridícul
darrere ridícul
i la gent
amb un punt
de passotisme
de desincís
i sobretot
d'indiferència
que jo crec
que la gent
comença a estar farta
jo estic fart
particularment
jo estic fart
jo aquest dissabte
sincerament
no espero
el pitjor
perquè m'emprenyaré
no espero
el pitjor
perquè m'emprenyaré
si us sembla
comencem a escoltar
una mica
el que s'ha dit avui
avui ha parlat
Joan Carles Oliva
l'hem vist
bastant
més tranquil
del que tothom
es podria preveure
després que a ell
li posessin
segurament
la cirereta
amb el fet
de tenir un jugador
com Comé
que era un jugador
que ell reconeix
que li agradava
per la forma
de jugar
i que finalment
no l'acabés
tenint
tot i això
hem dit que
hem vist un Joan Carles Oliva
més tranquil
i ha donat
la seva explicació
de com
ho ha viscut ell
tot això
del fitxatge
i que finalment
s'ha acabat convertint
amb la no incorporació
del jugador cameronès
va ser una possible incorporació
que al final
no va poder
tirar-se endavant
i ja
i res més
crec que com a futbolista
ningú tenia cap dubte
que ens podia anar bé
ara
si hi ha un dubte
a nivell
que estigui físicament bé
o en condicions
llavors ja no
ja no entro
i crec que el club
ha de actuar
al final
prenent les decisions
correctes
suposo que també
hi havia algun antecedent
que et feia
ser una miqueta més
caut
i des del club
la setmana anterior
et diu
que n'hi ha la possibilitat
d'incorporar
un parell de jugadors
i una mica
marquen les prioritats
llavors a partir d'aquí
comencen a sortir noms
dels quals
surt el nom de Come
i bueno
doncs donem el vistiplau
perquè pensem
que és un jugador
que ens pot ajudar
a banda dreta
a banda esquerra
amb la qual cosa
ahi
ahi acaba una miqueta
la meva aportació
si després està
en més condicions
o menys
doncs és una altra
és una altra història
aquesta és la versió
de Joan Carles Oliva
ell decideix
que aquest jugador
li pot anar bé
i a partir d'aquí
lògicament
la feina
era d'altres persones
d'esbrinar
si aquest jugador
estava en condicions
per poder jugar
o no
un Joan Carles Oliva
que avui s'ha mullat
ahir
no fa tant
pràcticament
fa 24 hores
a Josep Maria Noguès
encara li van preguntar
un cop
fitxeu un jugador
de mitja punta
que pugui jugar
per banda
estil Come
si l'acabeu trobant
l'altra fitxa
què voleu fitxar
un central
o un davanter
doncs no ho tenia clar
si un central
o un davanter
avui Joan Carles Oliva
es mulla
ell ho té clar
Joan Carles Oliva
té clar
que
la meva prioritat
seria
un central
aquesta és la meva prioritat
el que sí que està clar
que
possiblement
podíem tindre
algun dubte
en la posició
que pogués arribar
si finalment
se quedava de Come
i havíem de buscar
un sol jugador més
i ara
si hem de buscar dos
doncs bueno
buscarem
buscarem una mica
amb dos plantejaments
molt clars
però amb la dificultat
torno a dir
que surtin noms
importants
i algú existeix
però si
si aquests
no tinen endavant
jo crec que serà
serà complicat
buscar jugadors
torno a dir
que millorin
l'equip que tenim
bueno
aquestes dues posicions
són les que vosaltres
creieu que li falten
al Nàstic
i dic que
perquè ja no n'hi ha més
però és que
el futut és
tenir un debat
de si fitxem
un davanter
o un central
és a dir
el central és més útil
perquè el pots fer fer
l'Alexanco
però el pots posar davanter
es remata
a parar
i és un debat
que no es té clar
ni quines posicions
sí
però bueno
a mi que l'entrenador
lo tenga claro
ya me parece bien
i comparto con él
que ha de ser un central
analitza en casa
que no se n'ha encajado
però el que no ho tenia clar
ahí perdona
era el director esportiu
bueno pues
yo pienso que
ambos tienen que estar
en la comisión
no sé quién está
podemos hablar
de error de procedimiento
pero no sabemos quién está
ja t'ho dic yo
la comisión esportiva
la formen
José María Fernández
Josep María Nogués
Jesús María Serrano
i Joan Carlos Oliva
són els que formen
la comisión esportiva
bueno
dos personas
tienen seny
por lo menos
bueno yo creo que
partiendo de lo que necesita
estoy de acuerdo
con el entrenador
y la he preguntado
i t'has oblidat
Lluís Fàbregas
ah Lluís Fàbregas
sí perdona
també he dit
que ara mateix
puntualíssimament
ha arribat
Antoni Vallvardú
i arriba també
José María Fernández
acompanyat de Jordi Lloret
en aquest Consell d'Administració
del Gimnastí de Tarragona
per tant van arribant
els protagonistes
però puntuals
vol dir
mega puntuals
són dos quarts de nou
en punt
i se n'arriben ara
tots aquí
després ens expliques
qui hi ha
i qui no hi ha
sí
pels que he vist
ja et dic
també en Juan Morán
he vist Antoni Vallvardú
i ara veig que arriba
José María Fernández
acompanyat de Jordi Lloret
molt bé
doncs ara tornem d'aquí
una escleta
bueno ja saps
aquestes cinc persones
formen
aquesta comissió esportiva
vale vale
de acuerdo
però és que
jo estoy de acuerdo
con el entrenador
que hace falta un central
y no es porque sea
multa defensivo
pero hemos encajado en casa
nueve goles
y hemos metido uno
me parece
en casa
en los partidos de casa
yo
y otros tres fuera
a parte de eso
12 goles
en 5 partidos
en los símils taurinos
y pienso que se me ve
un poco el alma
ahora cuando hable de esto
al torero
cuando sale a la plaza
lo primero que le enseñan
es a defenderse
y no a cortar orejas y rabos
y a torear bien
primero defenderse
y que no te pille el toro
una vez sabes defenderte
y no te pille el toro
podrás acabar la faena
o no acabarla
o podrás cortar orejas y rabos
y podrás meter goles
y ganar partidos
pero de entrada
empieza a defenderte
y empieza a defenderte
porque el primer día de liga
que dices tú Fernando
que se te cae el alma
al suelo
a ver jugar
a mí ya en pretemporada
en pretemporada
en el partido Copa Cataluña
Girona-Barça-B
yo me los miraba
y un momento
que hice un comentario
y el que estaba a mi lado
el compañero Ricardo
decía
es que ten raro
y yo no veo
el Nastic superior
a estos dos equipos
pero anteriormente
vino Las Palmas
a hacer la presentación
no sé si estuviste tú
también
y aquello
y sin Javi Guerrero
me quedé pasmado
me quedé acojonado
perdona
porque
si os voy a hacer la presentación
primero
ya comencemos
la temporada
que son
desgabell
darrere desgabell
no trobem
que vingui a presentar-se
i allò
li diem
les palmes
que andava por aquí
tu vols venir a presentar-te
o què?
o sigui
ja com venien vermudes
exacte
exacte
i dic
bueno
com que vindran
d'estiu
doncs vindran
a fer un equip
una patxanguita
collons
és que
ens van pintar la cara
no és aquell dia
com el dia de Lliga
com el dia de Lliga
va ser una
perdona
un calco
bueno
doncs si us sembla
escoltem més
Joan Carles Oliva
parlem ara ja
de la situació
d'aquest partit
d'aquest proper cap de setmana
i lògicament
li hem preguntat
a Joan Carles Oliva
si ell creia
que aquest partit
podia ser
un ultimàtum
per ell
la darrera ocasió
de
poder
mantenir-se
a la banqueta
del Nàstic
Joan Carles Oliva
ha dit que no
que no hi vol pensar
en això
que es vol centrar
en què
ell veu que l'equip
va millorant
que l'equip
està fent millor
les coses
ha explicat una mica
la situació
d'aquest equip
que pràcticament
diu que
no ha fet
pretemporada
perquè a la pretemporada
els jugadors
estaven les juniors
per tant
creu que ara
s'està fent
pràcticament
aquesta pretemporada
i sobretot
ha dit que no vol
decebre ningú
i s'ha referit
sobretot
a diferents aficionats
que van compartir
un sopar
amb ell
en un restaurant
de la ciutat
a final
de la temporada
passada
que el Juli Esporrin
estava amb aquest
en aquest sopar
doncs per vosaltres
Juli
diu que no es vol
decebre
que no vol faltar
la paraula
del que us va dir
en aquest sopar
escoltem
Joan Carles Oliva
no tinc mai
aquesta sensació
la veritat
és que el que me coneix
el que m'ha vol treballar
amb el dia a dia
sap que
jo tinc la mateixa il·lusió
que el primer dia
que vaig arribar aquí
fins i tot encara més
perquè
la setmana passada
us deia
que hi ha diverses etapes
dintre del treball
de l'entenedor
i possiblement
quan vam començar
a tenir aquesta dinàmica
doncs
em vaig veure
una mica més afectat
perquè possiblement
no esperava
tan aviat
estar patint
ara que estàs instaurat
en aquest problema
i ja l'analitzis
amb una miqueta més
de fredor
i amb més
tranquil·litat
doncs ara
per mi
ha tornat
aquella etapa
una mica
de força
il·lusió
d'il·lusió
per fer el treball
al màxim
torno a dir
fa tres mesos
estàvem sopant
amb amics
amb socis del club
que te donaven les gràcies
per tot el que va passar
i no vull decebre'ls
amb ells
absolutament
perquè vull que continuïn
confiant amb el seu entrenador
i que confiem en aquest equip
ja ho he sentit Juli
vull que continuïn
confiant amb ell
principalment els d'aquell sopar
però suposo que és extensible
els quasi bé
4.000
i escaig
aficionats
que té el Nàstic
o socis que té el Nàstic
doncs jo amb l'entrenador
crec que
no hi desconfio
sincerament
desgraciadament
sempre
però tu creus que si perd
un metge davant del Cartagena
això es pot trencar?
sempre es trenca la corda
pel mateix lloc
però
jo si algú trenca
aquest acorda
doncs no seré jo
qui ho critiqui
perquè lamentablement
els entrenadors
sempre estan amb aquest acord
de fluixa
i sempre tenen
les maletes preparades
són els típics tòpics
però jo et demanaré
darrere
que hi hagi una ristra
de gent
que també vagi darrere d'ell
o sigui
jo ho demanaré
demanaré que darrere d'ell
hi hagi dos o tres persones més
o sigui
no em conformaré
amb que diguin
ja hem fotut fora l'entrenador
ara en tenim un de nou
a veure si tenim sort
i canvi el vent
no no
jo exigiré
més dimissions
dimissions
o sessions
és que sembla
a hores d'ara
almenys
i això vull dir
és respecte
al mostreig
dels comentaris
que hi ha
al facebook
del sempre nàstic
ahir preguntàvem
si
Joan Carles Oliva
si no hagués
si Joan Carles Oliva
en aquest cas
tenia
un ultimàtum
aquest cap de setmana
si se'l faria fora
si no se'l faria fora
i seguint aquest mostreig
es veu clarament
que la gent
pràcticament
culpa més a Nogués
que no pas
a Joan Carles Oliva
el que passa
que el món del futbol
per un entrenador
també és molt clar
si no aconsegueixes resultats
acabes al carrer
jo també el faig culpable
Oliva
ho sento molt
però és que jo
tal com els he vist jugar
el que vos deia
de sistema
em preocupa
no em sembla
que l'equip
se l'hagi entrenat bé
se l'hagi treballat bé
que la planificació
la fa un director tècnic
sí
però suposo
que l'entrenador
està d'acord
i si no estàs d'acord
amb el que t'han portat
surts i dius
escolti jo
amb això no puc fer res
a partir d'aquí
té una part de responsabilitat
i com estic
totalment d'acord amb el Juli
hi ha molts més
que tenen responsabilitats
però jo penso
que aquí
Oliva
doncs potser no ha estat
prou viu
i lo de les lesions
de veritat
no em serveix
com a excusa
jo a tot el personal
que està en el staff
tècnico
sempre dic
i no és corporativisme
però sempre dic
que no hi ha que echar
al entrenador
no hi ha que echar
a nadie
hi ha que trair
a otro millor
és evidente
que ara trair
a otro entrenador
millor
implica
primero
echar a este señor
que a mí me merece
tota la confianza
estoy convencido
que este lo está
haciendo lo que puede
el año pasado
nos sacó de un pozo
terrible
este año
yo creo que no tiene
mimbres
y bueno
se podría hablar
con respecto a su trabajo
lo que hablas del sistema
pues un sistema
puedes ver que se trabaja
no se trabaja
es difícil verlo en el campo
yo es muy difícil
ver un sistema en el campo
porque creo que el Nastic
no lo tiene
no sé si no lo tiene
no lo trabaja el entrenador
o los jugadores
no lo saben aplicar
pero hay cosas objetivas
que sí se pueden
ver y plasmar
yo sigo sin entender
que
no voy a decir
el calificativo
a decir
hacen dos jugadores
posiblemente uno
el más alto siempre
en las jugadas de córner
preparando como el gilicórner
que digo yo
eso es algo objetivo
una estrategia
no sé si la lleva
el propio entrenador
la lleva el segundo
o quien lo lleva
pero no entender esa jugada
porque ha de estar siempre
el Vigueira
con el señor
que saca el córner
justo al lado
como si quisieran hacer
el gilicórner
y luego sacan en largo
por favor
ponen los jugadores altos
para rematar
que igual le pegan la cabeza
y entra
no lo sé
esas son cuestiones
ya más objetivas
con respecto al entrenador
pero con lo de cargarse a gente
el secretario técnico
el entrenador
tráeme a otros mejores
y yo me cargo a estos
pero tráeme a otros mejores
también nombres y apellidos
y a poder ser
que sean más baratos
que cuesten menos
que estamos para tirar cohetes
en el club
o son una altra pregunta
¿tenim equip per mantenir-nos
o el que ya no serveix
per res?
Yo personalmente pienso
que no
personalmente pienso
que no
ni este entrenador
ni nadie
yo personalmente
ojalá me equivoque
jo crec que tenim
un equip de
13-14 titulars
dels quals
en tenim lesionats
5 o 6
i això
és un forat important
jugues en foc
jo també deixeu-me dir
que
amb el que respecta
deies d'Aranando
que no juguem res
és veritat
però com molt bé
deia ara el company
també
els equips
es construeixen
des de darrere
jo sempre ho he dit
sempre m'he definit
cap a aquest
cap a aquest
abesant
jo soc defensiu
t'es construeixen
des de darrere
si tu darrere
no et fan gols
segur que els del davant
t'agafaran confiança
però el problema
que és que els del davant
ara mateix
no tenen confiança
perquè
fins i tot han d'anar
a cobrir parceles
que potser no els tocaria
cobrir
jo
en alguna tertúlia
he sentit
i també per algun lloc
que em sento jo
alguna crítica
que el Powell
jo només diria
que el Powell
portem sis partits
me'n penso
i porta tres gols
i dos o tres penaltis
que li han estafat
és a dir
què et vull dir
amb això
que no és un gran
i no li comptes
les pilotes defensives
que treu
a la sortida de cornes
és el millor defensa elàstic
el home no pot donar més
se puede pedir más
a mi a més
dieu-me
quantes pilotes
li han arribat
en condicions
per rematar
l'esclençat
ha fet tres penaltis
tres gols
i me'n penso
que a fora
n'ha rematat
dos o tres
perquè no n'hi ha arribat més
el Barça
fots més gols
que el Vini
i d'aquestes
ha fet un gol
de jugada
que és una bona assistència
de l'Honga
segurament
de l'un milloret
que han vist
aquesta temporada
i ho pregunto
què vol la gent
però què es pensen
que tenim a Ronaldo
o Messi
o què?
vull dir
tenim un senyor
de l'entès centre
que si li arriben pilotes
fa gols
i ho està demostrant
per cert que ahir
donàvem una bona notícia
que era que
Toni
en tres o quatre setmanes
estarà a punt
avui n'hem de donar
una de dolentes
allò d'anar compensant
la balança
perquè Juan Domínguez
demà serà operat
a la clínica
Quirond
a Barcelona
per part del doctor
Cugat
i del doctor
del Nàstic
del doctor
Carles Hernández
del Pubis
Aquest és un jugador
que hi havia per allà
al centre
alguna vegada
Aquest és un jugador
que sincerament
el Nàstic
massa servei
tampoc no n'hagués fet
perquè quan ha estat bé
ja sabeu
que a principis de temporada
entrenava al marge
que després
el van tornar
a agafar
amb l'equip
i que quan ha estat bé
no entra ni en convocatòria
però el cert
és que el jugador
estarà de baixa
entre
sis
i vuit setmanes
per tant
aquesta és una
baixa més
que tindrà
el Nàstic
els que sembla
que estaran
a punt
perquè avui també
a l'entrenament
han faltat jugadors
com Xecchi
o com Bueno
seran Luna i Galindo
veurem si Luna
en els propers partits
ens torna a donar
un raci tal
com ens va donar
l'altre dia
a Vila Real
i veurem si Galindo
també es va posant
les piles
després escoltarem
a Galindo
però avui
Joan Carles Oliva
ha reconegut
que amb aquesta milloria
que allí veu a l'equip
també veu milloria
amb aquests dos jugadors
dos jugadors
que venen d'un futbol
bastant diferent
i que diu que lògicament
el seu procés d'adaptació
ha estat més lent
del que tots esperàvem
Clarament
clarament
perquè a més a més
són jugadors
que venen d'un futbol
on segurament
tenen molta més llibertat
de maniobrar
dintre del camp
i quan arriben aquí
es troben una mica
el xoc
de dir
ara estàs fent
un treball col·lectiu
més important
i el treball
d'intentar
defensar col·lectivament
que has d'integrar
ràpidament
i no anar una miqueta
de forma més aïllada
i això de vegades costa
una mica més
però jo crec que
els dos han interpretat
bé aquest missatge
i cada setmana
també jo els veig
més participatius
està clar que sí
doncs això
veurem si poquet a poquet
van entrenant amb l'equip
i acabem amb Joan Carles Oliva
parlant de lògicament
el Cartagena
del rival del Nàstic
aquest proper diumenge
a la nova estadia
a partir de les 6 de la tarda
torna Javi López
i Xavi Bartolo
com a rivals del Nàstic
en aquest partit
que arrencarà a les 6
i amb el que lògicament
Joan Carles Oliva
no vol parlar
d'ultimàtums
però té clar
que aquest és
hores d'ara
un partit molt important
per no posar-li
un altre qualificatiu
bastant més dramàtic
No, no és una qüestió
de posar més dramatisme
jo crec que tots els partits
sempre són importants
però quan necessites
una primera victòria
cada partit
te se fa més collamunt
hem d'estar bé a casa
i els nostres aficionats
volen que aquest partit
sigui una miqueta
un punt d'inflexió
i hem de tindre
els aficionats a costat
però al mateix temps
nosaltres hem de demostrar
que és l'única cosa
que no podem fer
és que el partit
realment per nosaltres
és molt important
és a dir
podem tindre qualsevol resultat
perquè amb aquestes coses
no podem esbrinar
el que pot passar
el que sí que ens podem equivocar
és que l'equip surti
amb una mentalitat
de dir
hem fet tot el que és impossible
per guanyar-lo
si no fem això
realment
tot el que estem fent
no té cap mena de valor
aquest és El que és la vida
aquest és Joan Carles Oliva
parlant del partit
d'aquest diumenge
per cert que
la Pobla
ha encaixat
un segon gol
al minut
48
ja la segona part
Dani Romero
ha marcat el 2-0
per part del
Sant Boyà
per tant
perd l'equip
de Quico Ramírez
en aquest partit
d'anada
de la final
de la Copa Federació
en la seva categoria
de torneig autonòmic al camp del Sant Boià.
Per tant, la Pobla perd 2 a 0.
En un minut arribem al punt de 3 quarts de nou del vespre,
fem una pausa per la publicitat,
de seguida passem pel nou estadi.
Participa al SempreNàstic a través del Facebook,
al Twitter, per correu electrònica,
semprenàstic, arroba, tarragonaradiopuntcat,
o amb missatges de telèfon mòbil al 2711.
Nàstic, espai i el comentari.
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Promociones José Luis, vivendes de dues, tres i quatre habitacions
a Tarragona, zona vall de la Rebassada.
Aprofiti els nous preus, pisos de dues habitacions des de 143.000 euros
i pisos de tres habitacions des de 177.000 euros.
Per a més informació, l'esperem al carrer Josep Carné, número 1,
o també ens pot trucar al 977-2909-49.
Promociones José Luis, fem ciutat.
¿Lo conoces?
Gran Hotel La Hacienda.
Un lugar ideal para celebraciones, bodas, bautizos, comuniones y comidas de empresa.
Con exclusividad de servicio y salones.
Presupuesto a medida y cerrado.
Y con un sinfín de posibilidades para que el día de su celebración sea inolvidable.
Gran Hotel La Hacienda.
Plazo de la Unión Europea 1 La Pineda.
Teléfono 977-37-31-11.
Blasco Assessors, especialistes en assessorament laboral fiscal i comptable.
En moments difícils, una empresa necessita tot l'ajut possible.
A Blasco Assessors posem una sèrie de professionals al seu servei
amb atenció personalitzada en tot moment.
Gestió laboral, comptabilitat, impostos, pensions, assessorament jurídic col·laboral,
estudi i planificació de plantilles.
Demani pressupost sense compromís.
Blasco Assessors, carrer Méndez Núñez, número 6, entre sol.
Teléfono 977-24-3751.
Blasco Assessors, sempre amb el nàstic.
Grup VicSan.
Més de 25 anys d'experiència construint i respectant el medi ambient.
Tot plegat per oferir el millor servei als nostres clients.
Qualitat, seguretat, agilitat, sostenibilitat, polivalència, servei integral.
Grup VicSan patrocina el nàstic a Tarragona Ràdio.
Grup VicSan, sempre amb el nàstic.
Easy come, easy go, that's just how you live.
Oh, take, take, take it all, but you never give.
Should have known, you was trouble from the first kiss.
Had your eyes wide open.
Why would they open?
A Tarragona Ràdio, sempre n'estic.
Tres quarts i dos minuts de 9 de l'Espra.
Continuem endavant el sempre nàstic.
Un sempre nàstic que compartim amb el Nando Uidobro,
l'Àngel Sant Martín i el Júlia Esporrin,
i amb tots vosaltres,
i també amb el protagonisme de les oficines del nou estadi,
perquè des de fa 12 minutets
haurà començat aquesta reunió del Consell d'Administració.
Abans el Quim ja ens deia que anaven arribant els consellers.
Quim, com està ara mateix la situació?
Doncs està igual que connectàvem abans.
Mira, han arribat José María Fernández del costat de Jordi Lloret.
Per tant, aquests dos ja han entrat.
José María Andreu, que ja hi era,
perquè estava per temes del club d'intrejar
a les oficines del gimnàstic de Tarragona.
Antoni Vallbardú i Juan Morán.
Aquests són els qui són avui en aquesta reunió
del Consell d'Administració del Nàstic.
Per tant, ficaríem falta avui, per entendre'ns,
Jordi Virgili, Joan Alegret, Joao Malvareda,
José Luis García, Antonio García i Domen Ramon Quadrat,
que tampoc ha entrat en aquesta reunió del Consell.
Per tant, està en marxa aquesta reunió del Consell d'Administració.
Tenim previsió de si durarà molt, poc...
En principi ens han dit que serà curt,
el que passa que curt i llarg,
quan hi ha aquest tipus de reunions,
de vegades són termes que no es poden dir en precisió,
i per tant, doncs haurem d'esperar que això s'acabi,
Jordi, per determinar a veure com anirà.
Va, ens tornem d'aquí una estoneta.
Tens la secció del repte a punt o què?
Home, i tant, avui he preparat.
Tu vols que ho fem ara o no?
Sí, d'aquí dos minuts.
Ara tornem.
Avisa'm, eh?
Tu vés afinant la veu i vés preparant-ho tot.
Prepara't, que és bonic, això.
Aquesta secció del repte, qui serà avui el protagonista?
Preguntàvem, ens preguntàvem nosaltres,
preguntàvem als oients, ningú ha contestat.
Ningú ha contestat.
Jo és que crec que amb el que està caient el nàstic...
Sí, és una secció que pot tenir una vida curta, no?
Un altre cop, val.
Home, jo crec que no, no, la podem anar posant els dimecres.
Els dimecres, allò que no hi hagi consells calents, no?
Doncs l'anem posant la secció.
Quan ens vagi bé, la fiquem, no?
Vinga, doncs ara tornem d'aquí una mica.
Vinga, fins ara.
Sempre n'estic, l'opinió dels oients.
I l'opinió dels oients, l'opinió vostra,
respecte a aquesta pregunta que fèiem, eh,
de si el nàstic havia fet el ridícul
amb la situació del no fitxatge de Comé.
No perquè no s'hagi donat el vistiplau,
que això ho aprovem,
i a més a més, com dèiem abans,
tant de bo això s'hagués fet amb altres jugadors
que han passat pel nàstic.
Però si amb tota aquesta situació,
doncs el Pau Ricomà diu,
doncs em sembla que sí.
El David Martorell diu,
ridícul és poc.
L'Arnau Curto diu,
el nàstic no,
el nàstic és un gran equip amb una gran història.
Els directius, diu, han fet el ridícul.
El Carrer ja mateix.
El Kevin Carreras diu, efectivament.
El Manuel López Mangrener diu,
mig ridícul.
Ridícul total hauria estat
que el jugador s'hagués lesionat
el primer dia d'entrenament.
El Ricard Oliver diu,
i tant, no poden tenir la boca tancada,
però si jo ho dèiem,
com ha de venir un jugador que està a l'atur
i no s'ha entrenat gens ni mica.
El Rubén Amater diu,
ja fa temps que fem el ridícul.
El Juan José Moya diu,
si no ridícul, es perpèntic.
Sembla que hem trepitjat merda
i tot el que fa surt malament.
L'Aleixa Jiménez diu,
el nàstic no, el Nogué sí,
el ridícul seria un cas Curro Torres,
jugador acabat i fitxar-lo.
El Pedro Rodríguez diu,
jo pensava que abans d'anunciar un fitxatge
de manera oficial s'havia de signar un contracte.
Sembla ser que no.
El Brat Matxambrat diu,
potser el ridícul el fan les persones,
però la gent des de fora no pensem en Nogués
o la directiva.
El nom del nàstic és el que surt perjudicat ara mateix.
La imatge que donem és la d'estar davant la classe,
al mig de tots,
diu d'en peus, cara a la paret,
amb els braços estirats,
en creu, aguantant dos llibres cada mà
i unes orelles de burro.
El Guillem Benet diu,
el ridícul no el fa el nàstic,
el fa el tonto de...
deixem-ho estar.
El Roger Plana diu,
ho ha fet bé,
ha fet bé de no fitxar a un altre coix
i molts missatges.
Us agraïm la participació
perquè aquests darrers dies
està traient fum
el Facebook del Sempre Nàstic.
Amb 9 minuts arribem
al punt de les 9 del vespre.
Ara sí que arriba
la secció del repte.
I aquesta és una sintonia
que em fa especial il·lusió
perquè sé que al Quim Pons
li agrada molt
i per això és la que introdueix
aquesta secció del repte.
Ho tens tot a punt, Quim?
Tot a punt.
Sí?
Sí.
I això com comença?
Doncs això comença
amb missatges dels oients
que ens demanaven
que busquéssim diferents jugadors.
Vaig penjar un post al Facebook,
te'n recordes?
Sí, sí, sí.
Que fa un fotimea temps
i ja van haver-hi diferents noms.
Va guanyar per golejada
amb 5 vots
Cristiano Mar Lopídio.
I vaig dir, carai,
doncs he de buscar aquest tio.
Jo m'he pensat,
a més és un tio
que ens portarà bon rotllo
perquè va estar aquí
a la temporada de l'ascens
i vaig pensar, doncs busquem-lo.
Lopídio va ser d'aquell 11
que va pujar a primera divisió.
Estava en aquell equip
de Xerés
d'aquell 3 de juny
un equip amb Rubén Pérez
a la porteria,
amb Bruça al lateral dret,
Lopídio al lateral esquerra,
amb Serrano i David García a centrals,
Abel i Merino al doble pivot,
Cuellar a la dreta,
Pinilla a l'esquerra,
Bolo i Diego Torres.
Aquest era l'11 del nàstic
aquella tarda a Xerés
i allí era Cristiano Mar Lopídio.
Primera búsqueda fàcil.
Vam fer un Google, tu,
vaig aixecar Cristiano Mar Lopídio
i em va sortir que jugava
a l'Unió Deportiva Santa Marta
i tu em diràs
i això on
Pabrots para Santa Marta?
Doncs t'ho explico.
Està al costat de Salamanca,
Santa Marta de Tormes,
que és una població bonica
al costat de Santa Salamanca
i allí jugava
no, no, de Salamanca
i allí jugava Cristiano Mar Lopídio.
Vaja, jugava.
És el que creiem nosaltres
i la primera trucada
va ser a l'Unió Deportiva Santa Marta.
Unió Deportiva, llégame.
Hola, buenos días.
Teníamos de Tarragona Radio
i era para pedir un favor
porque hemos visto
que Cristiano Mar Lopídio
jugaba aquí.
¿Esto es verdad o no?
¿Cómo lo jugaba a dónde?
En Santa Marta.
No, en el Santa Marta no.
Al final no lo hicimos ficha
porque no podía desplazarse
y entonces él dijo
que claro,
que para jugar solo los de casa
iba a jugar un compañero
que tenía que jugar luego fuera.
Y al final no hizo ficha
con nosotros, no.
Queda't amb dos detalles
de la respuesta.
¿Jugaba a dónde?
Cuando le dices
jugaba aquí
digo, jugaba a dónde?
Dic, hombre, aquí, en Santa Marta.
Y la segona
no vino a jugar
para no joder a un compañero.
Ens lo dirà el señor Antonio
que es un dels responsables
de la Unión Deportiva Santa Marta.
Tenim pista falsa
pero ahora sí
que Antonio ens posa
jo crec que es sobre la pista
més correcta
per trobar Christian Omar Lopidio.
Vam seguir parlant
una estona amb ell
perquè era un tio trempat
i vaja,
ens explica una mica
per on podem trobar Lopidio.
Aquí tiene un restaurante
Leonardo
de esta cadena de Leonardos
pero no te digo el teléfono
ni, no tengo ni idea.
Ni idea, vale.
¿Y el restaurante
se llama Leonardo?
Sí.
¿Y está aquí?
Está en Santa Marta, sí,
en la carretera de Madrid.
¿Y es de Christian este?
Sí.
Espérate,
de todas maneras,
espérate a ver si a lo mejor
aquí en la guía
te podía decir algo.
Pero un momentito.
Vale, gracias.
Ah, pues por restaurante
no viene.
y a ver si viene por bar.
Pues no viene, oye.
No sé el nombre
de quién está.
El mismo teléfono
está en nombre
de alguno de ellos.
Bueno, que no li venia, eh?
Ni per bar ni per restaurant.
Aquest home semblava
el 10818,
allò que buscà.
Em semblava una mica això,
però no, eh?
Prometo que era una empleata
a la Unió Deportiva Santa Marta.
Amb la perruca i tot.
Sí, que ens va atendre
molt simpàticament
i que ens va intentar buscar...
Cadena de Restaurants Leonardo, eh?
Leonardo, eh?
Tenim la pista ja
Cadena de Restaurantes Leonardo.
I clar, jo dic,
això és una cadena.
Leonardo, aquest sona, blanc.
A pizzeria, no?
A Mia Da Vinci.
Va, perfecte.
I és nom italià,
segur que hi ha un fotiner
de pizzeries
que es diuen
Pizzeria Leonardo.
I vaig pensar,
Google,
Pizzeria Leonardo
i segur que trobo això.
Doncs no,
no és una pizzeria Leonardo,
sinó que és una cadena
d'hamburgueseries.
Leonardo
que es troba, doncs,
per Castella,
sobretot per Salamanca
i la central està a Salamanca.
Vam trucar al Leonardo de Salamanca
i vam trobar
el Mourinho de les hamburgueses.
Ull al borde
que vam trobar a Salamanca.
Leonardo.
Hola, buenos días.
Buenos días.
Hola,
te llamo desde Tarragona.
Una pregunta,
¿tú tienes el teléfono
de la Leonardo
de Santa Marta de Tormes?
No.
¿De la hamburguesería?
¿No lo tienes?
No, de Santa Marta no.
No,
¿y sabes dónde lo puedo encontrar?
¿Cómo?
¿Sabes dónde lo puedo encontrar?
Ni idea,
por páginas amarillas
o algo así.
Vale,
buscarlo por allí.
Porque, bueno,
estaba buscando
a Cristiano Marlupidio.
Es de ellos ahí.
¿Es de él,
no?
Sí.
Sí, vale.
¿Y tú sabes
dónde lo puedo encontrar a él?
Te digo que no tengo ni idea.
No tenemos contacto
ninguno con ellos.
Nada que ver.
Ull, eh?
Jo crec que el concepte
cadena de restaurants
es trenca aquí.
Perquè, clar,
no es coneixen
el de Salamanca
amb el de Santa Marta.
Els separen
exactament 15 quilòmetres,
perquè em vaig ficar
a mirar-ho pel Google.
És la distància
que hi entre un restaurant
i l'altre
i no es coneixen.
No es queden en contacte.
Perquè deuen ser competència, home.
Vaja,
ja t'he dit
que era el Mourinho
de les hamburgueses
amb l'accent portugués
i amb la seva simpatia
quan el vam trucar.
És aviat Brasilea
que portugués.
Bueno,
i jo m'he quedat,
Juli,
sobretot amb la resposta
perquè jo crec que respon
no abans de la pregunta.
O sigui,
jo abans de la pregunta
i diu no.
I dic, ostres,
però bé,
ens quedem amb això
i vam...
Potser era àrbitre de tenis.
Ves a saber.
I estava mirant un partit.
Pon el tenis
que lo vas a flipar.
Segurament va dir això.
Escolta'm,
anem per feina
perquè,
què vaig fer?
Diré d'altres contactes,
buscaré,
remanaré
i al final
vam trucar
a un mòbil
que ens van donar
i va sortir el tema.
Christian.
Sí.
Hola,
soy Quim
de Tarragona Ràdio.
Ah, dime,
què tal?
¿Cómo andamos?
Bien.
Doncs ja el tenim.
Localitzar Cristiano Marlopidio...
Molta il·lusió
la teva trucada
tampoc no l'hi ha fet, eh?
No, molta il·lusió
no l'hi va fer.
Vaja,
més que res va sorprendre
perquè devia dir
què vol aquest pirat ara
de Tarragona Ràdio
que em truca a mi
que fa no sé quants anys
que no jugo allí.
Cristiano Marlopidio,
per cert,
que com a futbolista
del Nàftig
va jugar també
el Benidorm,
el Mèrida
i el Guijuelo
on va acabar penjant
les botes
amb 35 anys
doncs el Cristiano Marlopidio.
El Guijuelo,
com sentia ara,
no sé si passa pels pernils
o què,
s'hauria inspirat-ho
i va dir que muntava
això del Leonardo.
Com ens explica ell?
Atenció
a l'explicació
de Lopidio
sobre el Leonardo.
Quedeu-vos
amb l'especialitat
de la casa
perquè a mi no em va acabar
de quedar clara.
Nada,
tengo un bar aquí
que cuando, bueno,
me quedé con un restaurante
así acá y
y me dedico a eso
y después el fin de semana
obviamente me hice
un equipo de cafetería
y juego
para pasar el rato.
Bueno,
también se me hace más fácil
porque me conoce
todo el mundo
y vamos donde Lupi,
vamos donde Lupi
y bueno,
y la verdad que es muy cómodo.
Lo tenía desde siempre,
¿sabes?
Desde que empecé a jugar
pero lo tenía,
estaban mi cuñada,
mi hermana
y mi suegro
y ahora como dejé ya
el fútbol
me quedé yo
y eso,
bueno.
Y eso,
no te vas a creer
que es un restaurante
de cinco estrellas
ni nada,
es un simple,
normal,
como soy yo,
así,
normal.
¿La especialidad cuál es,
Lupi,
para entendernos?
No,
es de todo,
o sea,
hamburguesas
y platos combinados.
Está,
es fácil,
eh?
Hosti,
hamburguesas
y platos combinados.
Aquí,
Blanc,
seríem els tios
més feliços del món,
eh?
Amb el Lupi,
que es un tros de pa beneit,
que es un encantatiu,
i a sobre fotent-nos hamburguesas
i platos combinados
fins a rebentar.
Ara ho entenc
que després has de fer ràgid.
Clar,
de tant en tant,
de tant en tant.
Però escolta,
és millor onze mesos de ple
i un de parar una mica,
que no pas anar-te restringint
tota la vida.
Va,
més de l'Upi,
perquè li hem preguntat
sobre el tema
al Santa Marta,
ja que abans l'Antoni
ens explicava
tot el que havia passat
amb el Santa Marta,
i li hem volgut preguntar
què havia passat,
perquè ja et dic,
eh?
Si fas un Google,
l'últim lloc que et surt
que va jugar l'Upi
és el Santa Marta.
i no quería,
para decir cuatro días
que no puedo
y dos sí,
decidí preferible que no,
que tenía buena relación
con el presidente
y digo,
mira,
para estar creando mal roto
de si un día viene
y otro día no,
no,
preferí tomarme lo más tranquilo
y ya te digo,
juego cuando puedo
y para matar el gusanillo,
a veces voy con los veteranos
del Salamanca también,
a jugar,
que me llaman
y nada más.
Doncs això és el que fa
l'opini de futbol,
poqueta cosa,
amb els vatanars del Salamanca,
amb aquest equip de la cafeteria,
i ha arribat el moment
de posar-nos els drets
de gallina de piel
perquè l'Upi recorda
aquell ascens,
eh,
de la temporada 2005-2006
on ell pertanyia
a la plantilla del Nàftig,
ell va arribar
al mercat d'hivern ja,
vejam,
ven a entrar a la segona volta
perquè venia de l'Hércules,
una temporada
on no havia jugat
pràcticament ni un minut
amb l'Hércules
i que va acabar fitxant
pel Nàftig
on va aconseguir
l'ascens primera.
L'Upidio
recorda així la temporada,
ell diu que és
la millor temporada
de la seva vida,
el millor any de la seva vida
el que va passar a Tarraona
d'on guarda
grans i grans records.
Bueno,
la millor,
la verdad que fue,
yo llegué
en el segundo semestre,
quiero decir,
en el mercado de invierno
y fue algo impresionante
porque ya el equipo
venía en alza,
venía,
estábamos cuarto
y bueno,
aparte,
bueno,
fue algo,
había una comunión
entre la afición,
el grupo excelente,
el campo lleno
todos los domingos,
bueno, bueno,
algo muy bonito
y bueno,
lo festejo todo,
la verdad que,
bueno,
te hablo y se me pone
la piel de gallina
porque lo tengo,
lo tengo muy presente
y muy bonito,
la verdad que,
y me duele ver ahora
cómo está el lastic,
está fatal
y digo,
no puede ser
y yo lo comento
siempre cuando estoy en el área,
pensar que,
bueno,
de mi etapa
queda Rubén,
creo,
el portero.
Y Ruz que volvió.
Y Ruz,
es verdad,
sí,
bueno,
no sé si la palabra
es lástima,
pero sí,
me molesta un poco
porque si,
pobre,
porque,
porque se quieren
hacer las cosas bien,
la verdad que me han tratado
diez puntos de foco,
decirlo,
la verdad.
Quim,
estás por aquí o qué?
Sí,
sí,
tant,
i tant,
i tant,
és que m'havia emocionat,
tu,
jo sento a l'Upi
parlant així d'aquell any
i...
Aquí a micro tancat
el Juli deia,
mira,
com ara,
tot això que descrivi ella,
aquest bon rotllo,
un equip a malsa,
l'afició i l'equip
amb una plena comunió,
el camp ple,
etcètera,
però us heu quedat amb la frase,
veu,
el Nàstic fatal,
definint-ho ara
com la situació del Nàstic,
i si ens emocionàvem,
prepareu-vos ara
perquè és un moment
de llàgrima fàcil,
eh?
Això era la celebració,
he volgut recuperar aquest tallet
perquè després li he preguntat
a l'Upi
per aquesta celebració,
això era el moment
de la celebració
d'aquell ascens,
en directe,
a la sintonia de Tarragona a ràdio,
en aquell sempre nàstic especial,
l'Upi Dio parlava
amb el seu pare
des d'Argentina,
que va seguir tot el partit
per la ràdio
en català
des de l'Argentina.
Hola, hijo.
¿Cómo andas, loco?
Muy bien, muy contento.
Me pasé toda la tarde
escuchando la ràdio
y estoy muy feliz
de que hayan ascendido.
Gracias por haberme traído
a este mundo, querido.
No, por favor.
Jo crec que és una
de les millors frases
d'aquell ascens,
eh?
Gracias por haberme traído
a este mundo querido.
L'Upi Dio,
al seu pare,
des d'Argentina,
i li vaig preguntar,
i va dir,
mira, Lupi,
és que m'emocionaste ese día.
Ja saps que jo soc fàcil
d'emocionar,
també,
però amb aquesta frase
em va emocionar molt
al Lupi,
li vaig voler preguntar
i també ens va respondre
sobre això.
Sí, sí,
porque yo sé
lo que he pasado,
lo que hemos pasado todo
y la verdad que ver eso ahí,
bueno,
fue increíble,
bueno,
poder hablar con él.
Él no estaba,
estaba mi madre
y bueno,
y también me emociono
ahora mismo
porque la verdad
que fue un momento
y bueno,
yo tengo un,
como todo el mundo,
no sé a sus padres,
pero bueno,
yo sé que si no fuera,
hubiese tenido otros padres
y más ahora que soy más grande
y conociendo a muchas personas,
seguramente no hubiese ni llegado
ni al fútbol,
pero si tuviese el apoyo
que he tenido de mis padres,
sin poner una pega,
sin un pero.
Doncs aquest és Cristiano Marlopidio,
aquest jugador argentí
de 35 anys
que va pertanyar al Nàftig
la temporada 2005-2006
on va aconseguir
la sense primera divisió
i que ara
té el Bar Leonardo
o el restaurant Leonardo
Santa Marta de Tormes
i que juga amb l'equip del bar,
el de cafeteria
i amb els veterans
del Salamanca.
Prova superada,
els aplaudiments
de l'estudio
de Tarragona Ràdio.
He d'agrair molt
a Antonio,
el senyor
de l'Unió Deportiva
Santa Marta
que ens va donar
una pista boníssima.
Perquè a Leonardo
a Salamanca
no hi aniràs,
no?
No, no, no.
Ja li vaig dir,
Blanca,
si tornem a Salamanca
algun dia,
o sigui,
espero que sigui
perquè ells pugin,
que no per una altra
de frase
que no vull ni pensar,
anirem segurament
a Santa Marta
de Tormes
al Leonardo.
Serem fixes allí.
Molt bé, molt bé.
Bueno, Quim,
deixem aquí de moment això,
eh?
Sí, deixem aquí.
Aquesta secció tornarà...
Algum dia.
Sí.
I mecles que ve,
no?
Perquè és festa.
No, no,
i l'altre potser tampoc.
I l'altre potser tampoc
perquè estarem jugant
a Almeria, no?
Doncs sí,
al·lumina d'aquí un mes
tot en aquesta secció,
sense cap problema.
Molt bé.
Continues fent guàrdia, no?
Sí, aquí a la porta,
tot tancat,
lluns fosques,
han marxat,
vaja,
els nens més joves
que feien entrenaments
fins ara.
Hem canviat ja
de tongat d'entrenaments,
han arribat ja
segurament els més grans
que comencen a entrenar-se ara
aquí a l'aneix
de gesper artificial
del nou estadi
i seguim pendents
d'aquesta reunió
del Consell
on, ja et dic,
amb membres del Consell
d'Administració del Naftic,
la veritat que no hi són tots
i és José María Fernández,
president de la SAT,
i és Josep Maria Andreu,
i és també
Antoni Vallvardú
i és Juan Morán,
a més a més de Lluís Sàbregas
i de Jordi Lloret.
Molt bé, doncs, Quim,
que tornem d'aquí una estoneta.
Fins ara.
Nou del vespre i quatre minuts,
per cert que la Pobla
continua jugant aquest partit
davant del Sant Bullà,
està perdent 2 a 0,
ara mateix està en el minut 30
de la segona meitat
i l'equip de Quico Ramírez
que continua perdent.
Per parlar del partit,
del més immediat del Naftic,
aquest partit davant del Cartagena,
avui Joan Carlos Bolíva
ha evitat dir que era una final,
però sí que era
un partit molt important,
abans l'hem escoltat,
és un partit en què el Naftic
s'hi juga molt,
perquè una derrota
podria portar conseqüències
i a més a més
l'equip es començaria
a complicar la vida
i ja sabem el que acaba portant això.
És un partit de doble fil, no?
Et ve el Depor
i dius
bueno, tinc molts números a perdre
i si perds no passa res,
tens molt a guanyar
i molt poc a perdre,
però tens un partit d'aquells
que tens molt poc a guanyar
i moltíssim a perdre,
o sigui, és més necessita, clar.
Estic d'acord,
estic d'acord.
Yo pienso que ganando
no hacemos nada
y perdiendo,
perdemos mucho.
Sí, sí, sí.
Es el único que podemos ganar
teóricamente yo
y el Naftic solo puede mejorar.
Solo puede mejorar.
Solamente podemos empeorar
si nos gana el Cartagena.
Només faltaria que no guanyéssim.
És que només faltaria.
I com preveieu el partit
d'aquest cap de setmana?
Com dèiem abans,
la tornada de Javi López,
Javi Bartolo,
amb el Cartagena.
Jo tinc por.
Sí, sí,
perquè és que ara
tots els que venen a Tarragona
ja,
ja,
bueno,
el sitio
para venir a comprar,
de rebajas,
com veia Andorra.
Bueno,
si algun ve una mica sobrat
potser el sorprenem,
no?
Que això de vegades
el futbol també
és una altra lectura.
De vegades l'equip
aquell que vas a jugar
de babapo.
Però bueno.
I la millora
de l'altre dia
a Villarreal,
que abans ho comentava
una miqueta,
dona per ser optimista
o no?
Desgraciadament jo no l'ho vi,
solo vi el resultat
i no vi el partit.
Jo ho vaig veure tot
i jo vaig veure moments
puntuals
en els que es va fer
més coses,
sobretot
al davant
que en altres partits,
s'ha intentat més.
El sortir
després
de l'Adrià Luna
va revolucionar
molt el partit
i Powell
va estar precisament
fi
si no arriba a ser
que el cabronet de l'àrbit
ja
se'ns va menjar
dos penaltis
molt clars
sobre ell.
Bé,
sí que vaig veure
algunes cosetes
però vaig donar a veure
molt de
desgavell defensiu
en jugades puntuals.
Realment
tenien jugadors
tres o quatre jugadors
joves molt ràpids
i bé
ens van passar
ens van fotre la cara vermella
amb bastantes jugades.
que afortunadament
la Lliga
té 42 partits
i és llarga.
És la millor conclusió
que en treus
pel que ve que ara.
Sí,
no, no,
a veure,
afortunadament
hi ha molts punts
a disputar
i encara
tenim recorregut.
És que en una Lliga
amb quatre partits
menys
com seria
amb
menys equips
ja estàs
a la setena jornada
i ja estàs
a la cua
de tot.
En el pessimisme
que nos
hayamos
immersos
después de
lo que hemos visto
en los primeros partidos
de Lliga,
lo peor es eso,
que la Lliga
es muy larga.
I aquest pessimisme
que tenim tots plegats
i el fet
que ara
tots tres
ens fa por
el partit
d'aquest diumenge
preocupa també
l'ambient
hostil
que hi pugui haver
al nou estadi?
Per exemple
que comença
a córrer
per Facebook
tota una sèrie
d'iniciatives
per rebre
l'equip
i tot el que està
passant
aquests darrers dies
creieu que...
Et sembla
que la gent
a Tarragona
és hostil
amb l'equip?
Per dir hostil
dic
que hi haurà
una mala rebuta
o sigui
que deixarem
d'aplaudir
quan surti
l'equip a escalfar
que és una cosa
que es fa
els 100
que hi ha
quan surt
l'equip a escalfar
i després
del partit
normalment
no acostuma
mai
a haver-hi
ni xiulès
ni pràcticament
res
perquè quan
acaba el partit
jo crec que si
el canvi a 4.000 persones
en aquell moment
ja només n'hi ha 1.500
El público
yo siempre lo digo
y lo dice
es un tópico del fútbol
es soberano
es soberano
el problema está
que cuando estamos
en este pessimismo
igual hoy
ya os acuso a vosotros
de que no habéis hecho
buena elección
en los contratules
pero ustedes creo
que somos pessimistas
por naturaleza
y os decía
falta algo más
de espenta
que no sé si la hay
pero bueno
Clar
és que el problema
potser és aquest
perquè nosaltres
anem rotant
de tertulians
bé
vosaltres ho sabeu
cada 5-6 setmanes
és una simbiosis
que se retroalimenta
el equipo
la afición
la afición
el equipo
desgraciadamente
cuando entras
en esta dinámica
de malos resultados
de pasar
del aplauso inicial
que siempre lo hay
la afición
siempre aplaude
a ese equipo
en el primer minuto
de juego
y cuando sale en el campo
siempre aplaude
de ese aplauso
al primer pitido
si lo analicéis
el tiempo que transcurre
cada vez es más corto
el margen que se les da
es menos
y cada vez es más corto
el transformarse
la ovación
en el pitido
y la gente
cuando estamos
decaídos
o desanimados
o pesimistas
ese tiempo es corto
y nos transformamos
enseguida
antes del pitido
está el murmullo
sí
pero cuando estás ya
y posiblemente
antes que el pitido
y el murmullo
ya hay algún
es abrupto
dirigido
al director técnico
al entrenador
vete ya
y luego ya es cuando
un poco
colectivamente
empiezan
los sonidos de viento
m'has quedado
yo no lo tengo claro
el que puede pasar
este diumenge
no sé como lo puede acabar
si en caso
de que perdéssim
yo creo que
este diumenge
si en somos 4.000
y perdemos el partido
potser acabaremos
con 4.000
al campo
porque muchos
tienen ganas
de desplazar-se
al final
no lo sé
me da la sensación
que la gente
nos envaece
este pessimismo
porque
de otra manera
no veus res clar
no ho enfoques
d'una altra manera
i s'està
s'està encomanant
aquest pessimismo
a la grada
i la gent
té ganes
que passin coses
jo crec que la gent
en aquests moments
té ganes
que passi algo
no sé què
però algo
i pot ser que
aquest diumenge
si no es guanya
o el partit
s'enfoca malament
i comences
que marca
l'equip contrari
i tal
es pot anar
calentant l'ambient
es pot anar
calentant
però
d'una forma molt clara
insisteixo
pot ser d'aquelles derrotes
podria ser d'aquelles derrotes
en què la gent
es queda
fins a l'últim minut
per veure si passa algo
perquè potser
és l'hora
que passi algo
no sé
és la meva visió
potser crec que
fa l'hora
que algú
comenci d'explicar
el que passa
i potser demanar responsabilitats
molt bé que passa
amb 5 minuts
arribem al punt
d'un quart de 10 del vespre
fem una mínima pausa
per la publicitat
a la tornada
saludem a l'Àlex Pareja
ja sabeu que tots els dimecres
a terra
amb les històries de la segona
participa al SempreNàstic
a través del Facebook
al Twitter
per correu electrònica
sempre nàstic
arroba
tarragonaradiu.cat
o amb missatges de telèfon mòbil
al 271
nàstic espai
i el comentari
abans que comenci la jornada
el diari més a prop teu
cada dia repartim
més de 25.000 exemplars
cada dia gratuïts
cada dia
a la teva població
Tarragona
Reus
Torre d'Embarra
Vilaseca
Salou
a més de 20 localitats
cada dia
amb les informacions
més properes
tu decideixes
si avui és un dia més
o un dia més
has tastat
els esmorzars
de l'Amstelleria
tenen la més àmplia
varietat de tot Tarragona
entrepans
freds i calents
són especialistes
en esmorzars de forquilla
callos
capipota
codillos
galtes
ous trencats
cua de bou
sèpia
bacallà
a més
de dilluns a dissabte
també tenen una àmplia
varietat de plats
en el menú diari
tasta'l per només
12 euros
recorda el nostre nou horari
estem oberts
a partir de les 8 del matí
Amstelleria
al carrer Vidal i Barraquer
número 44
telèfon 977
22 66 87
sempre fent costat el nàstic
Bayer
ciència
per una vida millor
05
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
He pensado en ese momento, pero a veces hay gente que no le gusta recordarlo, me da igual.
Yo aquel día pasó eso y pasó...
Hay veces que detrás de una tragedia se esconden toneladas de buena suerte.
Como el segundero de un reloj avanzando milímetro a milímetro.
Esta es la historia de una lesión que pudo ser mortal o que pudo acabar con la carrera de un futbolista.
Héctor tuvo la suerte en forma de un par de milímetros.
Todo lo demás es mérito suyo.
Són les històries de segona, avui amb l'Hector Simón.
I lògicament qui ens presenta les històries de segona és l'Àlex Pareja.
Àlex, bona nit.
Hola, bona nit.
Avui Héctor Simón el protagonista, eh?
Sí, el que acabeu d'escoltar ara era l'inici d'un interessantíssim i esplèndid reportatge que van fer els companys d'Informer Robinson.
Ara ja fa unes quantes temporades.
i que explicava la primera part de la història de l'Hector Simón, que és aquell jove jugador de l'Espanyol que estava cedit al Racing de Ferrol a la segona divisió.
i el 20 de desembre del 2005, després de guanyar el camp del Tenerife, va tenir un accident molt desgraciat,
però que a la vegada, com explicava també el company d'Informer Robinson, amb molt bona sort.
Héctor Simón, amb uns companys, després de guanyar el Tenerife, van sortir a celebrar-ho.
Començaven també les vacances de Nadal, feien nit a l'hotel de Tenerife,
i quan van arribar després de sopar, com que feia bona temperatura, tot i això el 20 de desembre,
van decidir fer un bany a la piscina.
L'Hector Simón s'hi va llençar de cap per la part menys fonda,
i va estar a punt, a punt a punt, de protagonitzar una història molt semblant a la de Ramon Sant Pedro.
Quedar-se paraplàgic de per vida.
No només no ho va quedar així, sinó que amb el Tenerife va aconseguir tornar a jugar a futbol.
Li va costar moltíssim, li va costar dos anys de rehabilitació,
baralles amb els metges perquè pensaven que no ho podria aconseguir,
però finalment l'Hector va tornar a jugar.
Aquí, quan l'Hector disputa el seu primer partit de nou amb l'Espanyol,
va haver un partit de Copa Federació a la ciutat esportiva de Sant Adrià,
és on acaba l'informe Robinson,
i on el bloc Històries de Segunda comença la segona part d'aquesta història,
perquè és la història,
un cop ja l'Hector es torna a sentir futbolista,
el que li arriba a costar tornar a triomfar al futbol professional.
Tant és així que no ho ha aconseguit,
pensa que aquesta lesió es produïa el 20 de desembre del 2005,
no ho ha aconseguit fins sis anys després,
ara que ho està jugant tot i ho està jugant de meravella a les siles del Sabadell.
Tu que has parlat amb ell,
a més l'Àlex ara mateix està seguint el Sabadell per TV3,
per tant tens un contacte pràcticament diari amb l'Hector Simón,
què és el que t'ha explicat?
Què és el que li ha costat tant, Àlex,
per retrobar aquest toc de futbolista després d'aquest accident,
que els que vulguin mirar poden entrar al bloc de l'Àlex,
aquesta història és de segona,
i veureu allí penjant l'informe Robinson,
és de gallina de piel en alguns moments,
ho explica Keco Pinya, el porter del Racing del Ferrol,
ho expliquen també els metges,
sinó que el metge arriba a parlar que va estar molt a prop de la mort,
vull dir que podria haver quedat paraplègic,
com comentava l'Àlex,
però també podria haver mort en aquest accident que va tenir l'Hector Simón,
i a partir d'aquí, en aquesta segona part,
per què li va costar tant, Àlex,
tornar a sentir-se futbolista,
tornar a entrar en el món del futbol un cop superada aquesta lesió,
que va quedar això en un ensurt dintre el que cap.
Sí, i amb un record en forma de cicatriu,
de l'operació que té a les primeres vèrtebres,
i una placa metàl·lica que l'acompanyarà tota la vida,
i que farà que soni cada cop que passi per un altre detector de metalls als aeroports.
Jo, com comentaves,
és de les poques històries
que per moment he pogut fer cara a cara
amb els protagonistes del bloc,
per aquesta facilitat del tracte del dia a dia
que ara tinc amb els jugadors del Sabadell.
Realment,
ell ho té molt interioritzat,
ho té molt assumit,
té molt coll avall,
que allò que li va passar va ser, d'una banda,
una desgràcia,
perquè un accident així sempre ho és,
però per l'altra va ser una segona oportunitat.
I ell, després de tot això,
m'explicava aquesta segona part de la història
que per ell encara ha estat més dura
que superar la lesió que es va produir al coll
quan es va llançar a la piscina.
Ell recupera del tot la capacitat per ser futbolista
l'any 2008,
l'estiu del 2008,
és a dir,
que passen dos anys i mig
de recuperació i d'incertesa.
I en aquest estiu del 2008
és quan l'Hèctor Simón,
que tot i tenir un any més de contracte amb l'Espanyol,
ja veia que no tenia lloc a un filial
amb certa edat
i que, a més a més,
acabava de baixar a tercera divisió,
i accepta una oferta del Girona,
de Raül Agner,
que va portar molt fort per ell,
que ell és de la província de Girona,
i per tant,
li agafava molt a prop de casa,
ell volia jugar a futbol professional
perquè s'hi considerava capacitat,
i és aquí on comença un altre malson,
i un malson encara més dur
i pel qual, malauradament,
han passat un munt de futbolistes més.
Just,
firma pel Girona,
comença la pretemporada
i té una lesió als lligaments.
Això fa que
tot el ritme que hagi pogut guanyar
durant la pretemporada anticipada
que havia fet ell
per mirar de començar molt fort
amb els seus nous companys,
el perdi,
va estar dos mesos de baixa,
i després es troba
que li falta
la dinàmica d'equip.
Ell feia dos anys
que s'entrenava en solitari,
però diu que
li costa moltíssim
tornar a entrar,
a fer bromes al vestidor,
a poder entrar
en una dinàmica
de companyonia,
a sentir-se part d'un equip,
que era una cosa
que havia perdut
i que li va costar moltíssim.
Diu que,
abans d'això,
ell estava psicològicament
molt baix de confiança,
diu que li faltava,
notava que ell encara
no tenia el toc de pilota
que havia tingut abans
i fins i tot
tenia aquella por
normal i lògica
després de superar
qualsevol lesió
a no poder tornar a ser el mateix
i les coses van anar
molt malament.
Finalment,
només va poder jugar
14 partits
en aquella temporada
i aquests 14 partits
en una sessió
va jugar
la segona part de la temporada
cedit a la cultural llaonesa.
És a dir,
el cop moral
d'intentar
intentar-te en un equip
de segona,
tenir la mala sort
de tenir aquesta lesió
de lligaments,
veure
que tu no estàs capacitat
de moment
per competir
a aquest nivell
i haver de fer un pas
enrere
a acceptar
que no ets el que eres
i anar-te'n
a un equip
de segona divisió
en el qual,
per cert,
tampoc va acabar
de triomfar,
només va jugar
14 partits
i la gran majoria
d'ells
entrant
des de la banqueta.
Però
tota història
té una part positiva,
no?
Perquè fins ara
només són desgràcies,
Àlex.
Alguna part positiva
per acabar la història?
No vull acabar-la
en plan Walt Disney,
però sí que una part positiva
sí que té aquesta història.
Sí,
encara hauria de passar
un altre i més
un altre i més
de desgràcies,
per això que
la capacitat
de perseverança...
T'aviso que m'estàs ensorrant, eh?
La capacitat
de perseverança
d'aquest home
és infinita,
i així és com es titula
també, precisament,
l'entrada
del blog referida
a l'any següent.
La percepció
és infinita,
perquè l'any següent
arriba la pretempora
del Girona,
parla amb Cristóbal Parraló,
que llavors
era l'entrenador
de l'equip,
i li diu que sí,
que compten amb ell,
però a l'hora
de la veritat
no juga
ni un minut.
i el segon
entrenador,
el Gen Kovic,
que era l'ajudant
de Cristóbal Parraló,
li havia de donar
fins i tot
explicacions,
de mira,
doncs no estàs entrant
en l'equip per això,
per això d'altre,
fins i tot
va haver de recórrer
a una empresa
de coaching,
això que ha estat
tan de moda ara,
que és per mirar
de fer un canvi mental,
de fer un clic
al teu cervell
per mirar
de potenciar
les teves habilitats,
i finalment
va decidir
tornar-se
un altre pas enrere
i anar-se'n al Benidorm,
amb tanta mala sort
que quan comença
a jugar al Benidorm
té una lesió
al Pubis
i no acaba
d'entrar mai
en la dinàmica
d'equip
i finalment
en acabar
aquella temporada
que només va jugar
set estonetes
amb el Benidorm
s'ha d'operar
i s'ha de perdre
l'inici
de la pretemporada
següent.
Pareja, pareja,
pare, pare, pare, pare,
això arreglemo ràpid,
perquè estic,
de veritat,
la pressió
comença a ser ja
preocupant.
Ara arriba,
ara arriba la part bona
de la part bona
de la història.
Necessito un final feliç,
te t'ho prometo.
la part maca, sí, home, sí.
La part maca de la història
és que tot i aquests
entrebanys
i tot i aquestes circumstàncies,
ell mateix m'ho deia,
deia, jo,
qualsevol altre jugador
ho hagués deixat,
però jo després
de tot el que havia passat,
després de tota la lluita
per recuperar-me
de la primera lesió,
jo no volia deixar-ho així,
jo volia que el futbol
em retirés,
però d'una altra manera,
i llavors
s'ofereix
a entrenar,
a provar,
amb el Castelló,
que acabava de baixar
de segona A,
que tenia uns problemes
econòmics brutals,
però ell ja
li era totalment igual
tot,
fins i tot
assumia
que estava perdent calés
anant al Castelló.
És una aposta arriscada,
però que,
no obstant,
li surt d'allà el més bé,
perquè al final
acaba jugant
34 partits,
acaba fent 4 gols,
acaba descobrint
una nova posició al camp,
que és la de pivot
més endarrerit,
una posició de pivot defensiu
que fins ara
no havia ocupat,
i és quan
llavors
comença
de nou
a despertar
l'interès
de clubs
de segona divisió
que,
tot i aquest
bon rendiment
que havia tingut
en aquesta temporada
del Castelló,
clar,
tenia les seves reticències
perquè és un home
que arrossegava
un historial
de lesions
brutal.
Sí, sí,
una mica
li podrien haver penjat
l'etiqueta
de Malastruc, eh?
Sí,
sí, sí,
realment
és allò
d'un fitxatge arriscat,
que és un tema
que està molt de moda
ara a Tarragona.
Bé, aquí van i tornen,
Àlex, ja ho saps.
arriscats.
Sí, sí.
Doncs,
gràcies a aquest bon rendiment,
aquests quatre gols,
aquests 34 partits,
aquell mestratge
a la direcció
del Castelló,
finalment,
l'hèctor Simón
té la seva recompensa
i aquest estiu
fitxa
pel Sabadell,
un equip
que acabava
de pujar
de categoria,
que era una mica
com la capsa
de bombons
del Forrest Gami,
que no saps
què t'hi trobaràs,
i de moment,
mira,
l'equip ha començat
com un tro,
i l'hèctor és un dels sis jugadors,
els únics sis jugadors
a la plantilla
del Sabadell,
que després de sis jornades
ho han jugat
absolutament tot,
no s'ha perdut
ni un sol minut,
o sigui que,
després de
un munt d'anys,
després de tres anys i mig
de lluita
per,
de dos anys i mig,
perdó,
de lluita
per recuperar-se
d'aquesta lesió
estil mar adentro,
i després
de dues temporades
nefastes
amb una...
amb un cúmul
de circumstàncies
de lesions
i de mala sort,
és a dir,
després de cinc anys i mig,
el ball l'hèctor
aconsegueix veure
la llum
al final del túnel
i ara gaudeix
del futbol
com ningú.
I hi ha una història
molt maca,
una frase molt maca
que m'explica ell
quan,
després d'analitzar
tota aquesta trajectòria,
jo li dic
si hi ha alguna cosa
que li sap greu
d'haver-se perdut
en aquests cinc anys
de lluita
i em diu
que ell té molt assumit
que és
molt afortunat,
que té molta sort
per haver pogut
tornar a jugar a futbol,
però que l'únic
que es posa
una mica trist
és quan
va al camp
de l'Espanyol
a veure
a jugar
l'equip blanquiblau,
perquè ell considera
que si no hagués passat res
ell hauria pogut jugar
en aquest equip,
hauria pogut arribar
al primer equip
i a ser un dels jugadors
destacats.
Però automàticament
el mateix Héctor
en la mateixa frase
em diu
clar,
jo vaig a veure
l'Espanyol,
els miro,
em fa ràbia,
però després em giro,
em trobo una persona
amb una cadira de rodes
i sé que també
podria ser-hi.
Em podria haver tocat
a mi també
estar en aquesta situació.
Per tant,
sóc feliç
i he de saber
donar gràcia
a tot el que tinc.
I aquesta és la història
de l'Hector Simón,
un home que,
de veritat,
en el tracte personal
guanya moltíssim
i que es mereix
tot el que li passi de bo.
I això, Àlex,
ho rematem amb?
Amb una cançó
de Paul Jam,
un grup que,
mira,
ara mateix acaba de ser...
El mes passat
va fer 20 anys
de la publicació
del seu primer disc
i és una cançó
precisament
d'aquest àlbum
de debut.
L'àlbum es diu Teni
i la cançó
es diu
Alive.
És a dir,
estic viu.
I és el que importa
ara mateix
a l'Hector Simón.
Doncs mentre anem
escoltant la cançó
t'anem acomiadant,
Àlex,
que ha estat un ple
com sempre.
Ens retrobem
no dimecres que ve
que és festa,
sinó d'aquí dues setmanes.
En 15 dies
tornem a parlar,
companys.
I marxarem fins a Romania,
pareja que m'ho has promès.
Sí, sí,
agafarem l'express
de Transilvània.
Perfecte.
Que vagi bé, pareja.
Bona nit.
Adéu.
She said I'm ready
for you
I can't remember
anything
to this very day
except the love
the love
so you know where
now I can see
I just stay
I'm still alive
la música
que serveix també
per il·lustrar
aquesta secció
de l'Àlex Pareja,
secció que hem enregistrat
aquesta tarda.
Amb 3 minuts
arribem al punt
de dos quarts
de 10 del vespre.
S'ha acabat ja
el partit
de Copa Federació,
d'aquesta final
de Copa Federació
que jugava
la Pobla
al camp del Sant Boià.
Finalment 2 a 0
al minut 39
Masip
i al 48 Romero
han marcat
els dos gols
del Sant Boià
i per tant
ara a la Pobla
li tocarà remuntar.
Serà d'avui
en dues setmanes
el municipal
de la Pobla
en el partit
de tornada
d'aquesta final.
3 darrers minuts
de programa
per passar de nou
pel nou estadi
per veure
com està la situació
a la reunió
del Consell d'Administració.
Quim?
Doncs segueixen reunits
els consellers
del gimnàstic de Tarragona.
Marxa Josep Maria Andreu
per motius personals.
ens ha abandonat
aquesta reunió
del Consell
i el Consell
s'hauria reunit
encara sense
cap decisió
presa
i veurem què explica
Josep Maria Fernández
d'aquí una estona
us ho explicarem tot
ho podreu seguir
mitjançant la nostra
plana web
i també els informatius
d'aquesta casa
a partir de demà
a la set del demàtig.
Per tant,
allà us rematem
per tota la informació
veurem què explica
Josep Maria Fernández
que d'entrada
hauríem de donar
el vistiplau
als fitxatges
com el més important.
Sí, sí
i veurem també
si es planteja
alguna cosa
per a partir d'aquest diumenge
ja que es tracta
de la primera final
de la temporada
podríem dir
davant d'un partit
tan important
com el d'aquest cap de setmana
i veurem també
què diu el Consell
què ha passat
en aquesta reunió
que cada moment
es preveia curta
però cada moment
ja s'ha allargat.
Per cert,
em reclamen des d'aquí Jordi
que si ens pots enviar
unes pizzas o alguna cosa
sisplau.
Bueno, ara la Sílvia
és l'encarregada d'això.
Val.
Jesús Jordi demana
quatre formatges
i Jaume Aparicio
diu que hi ha una romana
i va bé.
Escolta, ho farem al revés.
Avui canviarem.
Avui trucarem directament
a Leonardo's.
Ah, home, truca a Leonardo's.
Perfecte.
Que t'ho vagin enviant.
Que em sembla perfecte.
Vinga, doncs que vagi bé.
Bona nit.
Bona nit.
Anem tancant amb el nou estadi
i ja sabeu
el que succeeixi
al Consell d'Administració
les decisions que es prenguin
i les veus dels protagonistes
a la nostra plana web
a tarragonaradio.cat
i demà a partir de les 7 del matí
als informatius de Tarragona Ràdio.
Agradeu-li al Júli Esporrin,
a l'Àngel Sant Martín
i al Nando i d'Obro
que ens hagin acompanyat.
Senyors, bona nit, gràcies
i espero que a la propera
siguem més optimistes, eh, Ángel?
Bona nit, sí, intentarem
però això depèn de un part
de l'estadi també, eh?
De ben segur que sí,
amb dos a un el diumenge.
Això ho remuntem, això ho remuntem.
Molt bé, senyors, que vagi bé, gràcies, bona nit.
3 de 0.
Anem tancant el programa
i tornem demà a partir de les 8 del vespre.
Que vagi bé, bona nit.
Sempre nedant en un mar de cors
Traçant una ruta que ens porti a algun lloc
Sempre nàstic, el rebús de la jornada
a Tarragona Ràdio.
Busquem el refugi en poemes absurts
I de sobte la música ens mou
A un lloc més amable
Tots menys tu
Tu et quedes mirant-nos a tots
En prendre el viatge
Sense tu
Sense tu
Sense tu
Oh, oh, oh
Oh, oh, oh
Com vés a prop més lluny
� Gentlemen
Dépula
For如果 맨�ual
Sufi
E
Tu
Mè
Đías
Tu
Et