.
Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Hello, I'm Ben-Berry Pau, and Ben-Sidrena for the guest phase two.
Bona tarda, què tal?
Com deia Barry Pau, bon Nadal a tothom perquè avui comença aquesta sèrie de programes especials del sempre nàstic
que ens conduiran durant aquestes vacances nadalenques a recordar el que ha estat l'any 2011 a Canàstic.
Un any amb altibaixos de muntanyes russes autèntic, un any de molt patiment on l'equip li ha costat
i molt sortir del pou del descens a segona B i on finalment es va aconseguir la permanència a la segona divisió.
És per això que avui hem volgut començar pel final de la temporada passada,
pel final de la temporada 2010-2011.
El nàstic es va salvar després d'haver guanyat a casa dos partits de forma consecutiva
davant del Betis i davant de l'Albacete.
Tarragona Ràdio del sempre nàstic ho va celebrar amb un programa especial a Caixa Tarragona
molt musical i que avui hem volgut recordar.
Ho van fer amb Fernando Moran a la guitarra i amb les veus, per exemple,
del president de la SAE, José María Fernández, del president del club, José María Andréu,
de les hores director esportiu, José María Nogués,
i del tècnic també en aquell moment, Joan Carles Oliva
i entre d'altres protagonistes, a més a més de Moran,
i era també el capità, un dels capitans del nàstic, Rubén Pérez,
en aquell programa especial que vam fer a Caixa Tarragona.
Hem volgut començar per aquí, pel final, pel que va ser la celebració d'aquella permanència.
Esperem que us agradi, que es porti bons records,
aquest programa que fèiem, com diem, a l'auditori de Caixa Tarragona.
Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, avui fem un programa de fi de trajecte, de fi de temporada,
i ho fem amb la permanència a la butxaca.
Nosaltres avui aquí a l'auditori de Catalunya Caixa
i envoltats de tots els que dia a dia sou fidels a Tarragona Ràdio,
sanifiquem la cluenda de la setzena temporada del programa,
el programa de gai de referència del nàstic a Tarragona,
tot i que el programa continuarà encara fins al proper dimecres 22 de juny.
Fa un any fèiem aquest programa fent una crida a jugadors, a aficionats,
per tal de guanyar-la a ells i salvar la categoria.
Fa uns dies que també li donàvem tombs al programa d'avui
perquè vèiem complicat que el nàstic a salvés en la penúltima jornada.
Però la permanència ja és una realitat
i avui el programa ha de ser una festa del nàstic,
de la ràdio i també de tots vosaltres, dels oients.
És el moment de felicitar-nos tots plegats,
des dels jugadors, als tècnics, a l'entitat, als aficionats
i als que creuen amb el nàstic.
El nàstic ens atarà la propera temporada,
la vuitena de forma consecutiva, entre segona divisió i primera,
igualant un rècord de la dècada dels 40 i 50,
amb vuit temporades seguides.
Tota aquesta felicitat, com deia dilluns al sempre nàstic,
l'Àlex Bergantinyos, cal gaudir-la.
Però també, com deia el president del club el passat diumenge,
cal reflexionar i analitzar perquè el nàstic
s'està acostumant a tancar les temporades
en una posició massa perillosa.
La reflexió arribarà, no en tingueu cap dubte,
però avui toca gaudir.
Per tant, felicitats a totes i a tots,
comença el sempre nàstic.
Avui és dimecres 1 de juny
i la plantilla ha tornat a la feina després de dos dies de festa
per començar a preparar l'intrascendental partit
del proper dissabte a Pontferrada.
Quim Pons, bona tarda.
Bona tarda.
Tenia preparat una llau de preguntes.
De com veies l'equip,
si Olivia havia donat ja pistes del possible 11,
com era la Maria Grana per anar a Pontferrada?
Però totes aquestes preguntes no cal que te les facin.
No, jo crec que la Maria Grana no hagués fallat.
Veiem com està avui l'auditori, la patxoca que fa.
Jo crec que la Maria no hagués fallat per anar a Pontferrada,
que segur que irà amb tots,
i sobre l'11 d'Oliva alguna cosa haguéssim pogut dir ja aquest dimecres.
Però avui farem un programa diferent,
un programa de festa,
un programa per celebrar la permanència.
Com bé deia, ens tindrem temps per reflexionar
i avui ho volem fer amb els pesos pesats
d'aquest gimnàstic de Tarragona.
Ho farem amb el president del Consell d'Administració del Nàstic,
el José María Fernández,
també amb el president del club,
el José María Andreu,
que s'haurà d'aquí una estona aquí a la taula amb tots plegats.
També, més a més, amb l'entenador,
amb Joan Carles Oliva,
que estarà una estona amb nosaltres,
i amb el tècnic del filial,
amb el Quico Ramírez,
perquè el filial del Nàstic ha fet un tros de temporada també en guany.
A més a més,
també hi haurà el director esportiu del gimnàstic de Tarragona,
Josep María Nogués,
i tres futbolistes del primer equip,
com són el Rubén Pérez, l'Albert Virgili i el Fernando Morán.
Avui, sorpresa especial,
perquè els companys, a més a més, de l'última mitja hora,
Miguel González i Pepe Ardila,
amb el perill que això suposa,
i sota la responsabilitat d'aquest programa,
faran una secció especial, una estoneta,
us deixarem que gaudiu amb ells,
de, vaja, no ho sé,
d'algú que han preparat ells,
i que ja ens explicaran de què va el tema.
I a més a més,
aquí sí que agafeu-vos fort,
perquè tindrem música.
La gent que està a l'auditori ja ho veu,
ara aquí davant nostre ja hi ha cinc cadires,
quatre micròfons,
els atrils preparats,
les partitures preparades,
han estat afinant des de fa una estona,
els més matiners ja els han sentit
com tocaven ells,
perquè avui Domingo García,
Àlex Pareja,
Miguel Zanón,
Maribel Torres
i Fernando Morán
faran una estona de música
al Semprenàstic.
Prepareu-vos,
perquè és molt bo,
els hem sentit,
i és molt bo
el que podreu escadultar avui al Semprenàstic.
Per tant, doncs,
festa d'ahir de la grossa
fins al punt de dos quarts de deu del vespre,
un Semprenàstic,
el d'avui que fa possible,
tècnicament,
els estudis de Tarragona Ràdio,
la Sílvia García,
aquí a l'auditori,
els tècnics d'aquest auditori
de Catalunya Caixa,
també el nostre tècnic,
el Lluís Comas,
amb el Joan Andreu Pérez
i la Rosó Arimanya,
la producció,
us parlen Quim Pons i Jordi Blanc.
8 i 5,
arrenc el Semprenàstic.
Participa al Semprenàstic
a través del Facebook,
al Twitter,
per correu electrònica
semprenàstic
arroba tarragonaradio.cat
o amb missatges de telèfon mòbil
al 271.
Nàstic, espai i el comentari.
Siento tu calor en mí,
siento cerca tu emoción,
siento un ale al corazón,
vibrando juntos llenos de ilusión,
siento el orgullo,
siento el orgullo
de llevar tu nombre
en mi corazón.
Sempre n'estic,
amb el suport del Grup Vic Sant.
Gracias afición por ti,
el sueño se ha hecho realidad.
Gracias por saber estar
en los momentos de dificultad.
Gracias por siempre,
gracias pues siempre
llevaré tu nombre
en mi corazón.
Gritando Nàstic,
sintiendo dentro de mí,
crece el orgullo
de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo
que ya estamos aquí,
uniendo esfuerzos
ganaremos por ti.
Por ti.
Llevamos todos tu color.
Por ti.
Es ganar nuestro corazón.
por ti.
Iremos juntos para ti.
I per tant,
podem continuar,
podem continuar endavant.
Us deia que són les 8 del vespre
i 8 minuts,
gran notícia,
així estem tots informats
de l'hora que és
i arranquem aquest
sempre Nàstic especial.
Ja us deiem abans
que tenim molts convidats,
de seguida anem
amb la primera actuació musical,
ja veieu que aquí tenim
aquest grup musical
que avui ens acompanyarà,
però abans que res,
deixeu-m'ho saludar
al president
del Club Gimnàstic de Tarragona,
el Josep Maria Andreu.
Josep Maria, bona tarda.
El Gimnàstic de Tarragona
aquest any celebra
el 125è aniversari
i avui Josep Maria Andreu
ens acompanya aquí
a l'Auditori de Catalunya Caixa,
amb ell parlarem una estoneta,
i també amb el president
del Consell d'Administració del Nàstic,
el Josep Maria Fernández.
Josep Maria, bona tarda.
Abans que res,
i que m'agradaria a tots dos
que m'expliquessin una mica
quines sensacions vau viure
el passat dia diumenge
quan l'àrbitre
va xiular al final del partit.
Són sensacions difícils de explicar,
pases d'aquesta inquietud,
d'aquest malestar
que tots en aquella moment
estàvem sentint.
I quan ets d'acord
que el pitiu final
arriba
i mantenim la categoria,
evidentment,
explicar les sensacions
jo crec que cada un
les toma d'una manera,
però sí que les podem generalitzar.
Una felicitat,
una tranquil·litat
i un pensar
que seguim
en aquesta categoria
tan importante
que ha costat
o costó tantos anys
conseguir
i que evidentment
perder-la
seria una verdadera pena
per a tots.
Per tant,
aquesta satisfacció
i aquesta felicitat
és el que jo me quedo
en el pitiu final.
Josep Maria?
Bé, jo definiria
en dues paraules,
felicitat
i tranquil·litat
perquè realment
era un moment feliç,
havíem aconseguit
salvar la categoria,
tots sabíem
que era molt important
i tranquil·litat
perquè d'alguna forma
el fet
de mantindre's
a segon A
podem fer
que el projecte
continuï,
de lo contrario,
si n'estigués
per la categoria
ho haguéssim passat
francament malament
i les coses
haguéssim complicat moltíssim.
Per tant,
felicitat absoluta
i tranquil·litat
perquè penso que
el futur
torna a estar obert
i bé,
i estic a començar
a treballar
pensant
en el que pugui passar
l'any que ve.
Més que paraules
també que hi hagi música.
Sí,
i li hem d'agrair
al Fernando Morán
que l'any passat
s'havia compromès
que va dir
hosti,
no me metáis en este marrón
que no estamos salvados
i aquest any va dir
estem salvats,
vinc a tocar,
no tinc cap problema,
el que vulgueu,
totes les facilitats del món.
bé acompanyat del Miguel Fanon
i de la Maribel Torres,
després tindrem altres actuacions,
però és la primera
i jo,
vaja,
ja no parlo més
perquè vull que toquin ells
i que se senti,
però abans de començar,
perquè això sembla
que estiguem sols
tu i jo a Blanca
avui aquí,
però aquí hi ha un fotimer de gent,
un aplaudiment pel Fer
i pels que estan tocant,
no?
Vinga va,
tolo tu i jo Fer.
Bueno,
muy buenas tardes a todos
i, bueno,
abans de nada,
agradeceros,
a tota la afició
que habéis estado
tot el any a tope,
ha sigut un any
bastant complicat
i, bueno,
felicitar també al club,
al mister,
a tots els companers,
perquè, bueno,
al final ho hem aconseguït
i ha sigut també
gràcies a vosaltres,
de veritat,
un aplauso també per vosaltres,
vale?
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Bueno,
pensaréis,
què hace este tío aquí,
no?
Bueno,
pues en principio,
como os ha comentató Kim,
me metí en un embolao
y como conseguimos
la salvació,
aquí estamos,
¿no?
Vamos a tocar dos canciones
del Jardín de Celia,
que és un projecte
que tinc amb amiguetes
i vam a cantar
la primera,
és en el mismo andén
y, bueno,
la hice meses después
del atentado
del 11M de Madrid
y un poco,
pues bueno,
pues hago un guiño
a esos cuentos
que te cuentan los abuelos,
¿no?
Y que te das cuenta
que cuando eres mayor
la vida es un poco diferente,
¿no?
En el mismo andén.
Espero que os guste,
¿vale?
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Ahora quiero que me cuentes
esa historia
de una princesa sola
en su balcón
Ahora quiero que me cuentes
que hace el príncipe
borracho en una cantina
hasta el amanecer
Vaya abuelo
No me dijiste
que el amor y el odio esperan
en el mismo andén
Vaya abuelo
No me explicaste
que así ya se trataba
a esa gente
de buena fe
Vaya abuelo
No me dijiste
Que el amor y el odio esperan
En el mismo andén
Vaya abuelo
No me explicaste
Ahora quiero que me cuentes
esa historia
Vaya abuelo
¿Por qué?
¿Por qué?
¿Por qué?
¿Por qué?
Porque a Blanca Nieves
nunca despertó
¿Por qué?
Porque su querido amado
se fue con la del quinto
diez años menor
Esas palmaditas
Vaya abuelo
No me dijiste
Que el amor y el odio esperan
En el mismo andén
Vaya abuelo
No me explicaste
Vaya abuelo
No me dijiste
Que si ya se trataba
Que si ya se trataba
a esa gente
De buena fe
Vaya abuelo
No me explicaste
Miguel Jalón a la guitarra
Chau, Rafael
Gracias
Esto es mucho más jodido
que salir a jugar al fútbol
Bueno, como os ha presentado
Miguel Jalón
El mejor guitarrista
que hay en Cataluña
Un gran tipo
Y Maribel a la voz
Cantante de
Rezampis
Un grupazo
Bueno, pues vamos a tocar otro tema
El último
Que se llama
Son las once menos diez
Y lo hice hace bastante tiempo
Un día a esa hora
Y habla un poco de
De uno creer en lo que hace uno
Independientemente de lo que
Puedan pensar los demás
¿No?
Eh...
Así que, bueno
Muchas gracias
Y ojalá el año que viene
Volvamos a estar aquí
¿Vale?
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No està-hi!
Bueno!
No està!
No està gens malament la actuació encapçalada per Fernando Morán que ja ens dia que es posa més nerviós cantant que no pas jugant a futbol!
Déu-n'hi-do!
Molt bé!
Comencem amb l'entrevista del consell d'Administració i del club gimnàstic.
Per començar, m'agradaria preguntar-li a José María Fernández una mica
i ara què? A partir d'ara, com hem de confeccionar el projecte esportiu de la propera temporada?
Bueno, ara què? Han pasado 48 horas desde que nuestra salvación se pudo consolidar
y evidentemente entramos en un periodo de reflexión seria y rigurosa.
Tenemos que analizar y aprovechar todas las partes que tenemos como buenas
y hemos realizado bien y evidentemente analizar si cabe mucho más de forma exhaustiva
la que nos hemos equivocado. Evidenciar de que en todo proyecto siempre hay una parte
que es con la que tienes que quedar y con la que tienes que mantener como rigurosa
para la siguiente temporada y revisar, pensar, analizar y cambiar en las que has cometido el error.
Este es el momento en el que estamos ahora. Evidentemente no vamos a parar, tenemos que seguir.
Prisa de horas tampoco tenemos. Yo creo que tenemos que ser muy conscientes
y tener la paciencia como para trabajar de forma segura y en eso estamos.
¿Y de diners, cómo estaremos? ¿El presupuesto de la propera temporada?
Está claro que en la presente temporada que terminamos ahora nosotros partíamos
de unos ingresos ordinarios y unos gastos ordinarios y así está confeccionado el presupuesto.
Durante la temporada nos hemos visto obligados en el mercado invernal a realizar un gasto extraordinario
y evidentemente la situación económica, que no es buena para nadie, nos ha ocasionado
que no cumplamos algunos objetivos que teníamos como ingreso ordinario, llámese captación de socios,
llámese publicidad y evidentemente, como seguimos siendo conscientes de la situación y de una realidad,
para la temporada 2011-2012 evidentemente el presupuesto se verá reducido en el porcentaje
en el que los ingresos este año no se han visto cumplidos.
¿Y quién será el porcentaje, más o menos?
Porque la gente comence a tener una idea de todo plegat.
Cerramos el 30 de junio, estamos todavía trabajando con algunos ingresos
y por lo tanto hablar ahora de una cantidad sería un riesgo innecesario.
Lo que sí puedo adelantar es que evidentemente no tiene nada que ver con los cierres de ejercicios anteriores.
Just al día de aconseguir la permanencia, el míster, Joan Carles Oliva, que el tenim aquí assegut a primera filera,
que després pujarà, envia un missatge que deia que el Nàftig tindria cert avantatge
perquè ja havia fet els deures en els últims anys en algunes coses econòmiques, sobretot.
Això es veu igual des del Consell? Aquesta percepció es té la mateixa?
Correcto. Yo creo que Joan Carles es un hombre, ya lo he dicho y me he manifestado algunas veces,
un hombre que se ha hecho de casa, que es un hombre de club y sabe y es consciente de la realidad deportiva y económica.
Entonces, él acierta en su punto de vista.
El Nàftig el año pasado ya realizó un presupuesto muy agustero en el que partía de ingresos ordinarios
y gastos ordinarios. Nada de extraordinarios, porque los extraordinarios pueden llegar o no.
Los gastos los hemos tenido muy controlados, es más, en algunas partidas de gastos se han visto rebajadas
por el gran trabajo que se ha realizado desde el Departamento de Administración
y los ingresos, pues ya lo he dicho, se han visto rebajados en algunas partidas.
Por lo tanto, el Nàftig, en esta temporada 2010-2011 que terminamos ahora, ya ha empezado a hacer los deberes.
Y, por lo tanto, esto es una piedra que tenemos ahí, que nos sirve de base y que continuaremos con ella.
Por lo tanto, en la presente temporada volvemos a realizar un presupuesto, evidentemente,
como ya he comunicado anteriormente, a la baja, otra vez con esos ingresos que he anunciado anteriormente.
Y Juan Carlos Oliva, como el resto de miembros que forman el cuerpo técnico, dirección deportiva, administración,
saben que esta es una realidad.
Por lo tanto, los que sigamos en este club tenemos que seguir con esa base,
con ese recorte presupuestario que vamos a tener que realizar.
Y, evidentemente, el Nàftig lo viene realizando esta temporada y lo realizará la siguiente,
y así pensamos seguir.
El fútbol español está, yo no voy a decir en bancarrota ni mucho menos,
porque cada uno sabe en su casa lo que tiene,
pero el fútbol español, el fútbol profesional, no puede seguir el camino que viene llevando
durante todos estos años, ¿no?
O sea, sabemos todos que la mayoría de clubes están endeudados
y no lo que pueda tener de duda el Nasti, sino muchísimo más.
Y, evidentemente, desde el fútbol profesional, desde la Liga,
se está confeccionando un protocolo de actuación que tiene mucho que ver en relación directa
con lo que es el protocolo de actuación de la UEFA.
Y este control económico y presupuestario que se va a llegar a plasmar dentro de tres temporadas
es la que va a marcar el fútbol español.
Por lo tanto, los clubes que ya venimos trabajando en esta situación,
temporada anterior, temporada siguiente, que será la nuestra, y la siguiente,
nosotros estaremos en posición de cumplir todos los preámbulos
y todos los pactos coarcados en este protocolo.
Yo tengo que decir que probablemente hay algún club de fútbol,
de la Liga de Fútbol Profesional, que no va a poder cumplir con esos artículos de protocolo.
Josep Maria, ¿quín futur preveus al Nasti?
¿I qué creus que s'ha de rectificar per no arribar cada temporada a les últimes jornades patintant?
Sí, sí, a tu.
Bé, jo crec que el futur del Nasti es té a mirar des d'una vessant optimista, no?
Jo crec que aquest any s'ha ficat fre a la situació, diria que patètica,
que el Nasti ha viscut durant les últimes tres temporades.
El Nasti, en les últimes tres temporades, ha generat un dèficit
escalofriant amb més de vuit milions d'euros de pèrdues
i aleshores, evidentment, aquest any s'ha ficat fre.
L'any que ve, com deia el president, es té a reubrir el pressupost.
Però hem de ser conscients d'una cosa, no?
Que el Nasti és una societat, no?
Una ciutat com qualsevol altra també es podria comparar
a una economia familiar, no?
Un es té que gastar el que es té que gastar i no més, no?
No es pot estirar més el bras que la màniga, que penso que és el que s'ha fet al Nasti.
L'any que ve, al Nasti tindrà un pressupost, aproximadament,
entre 5 i 6 milions d'euros.
En aquest moment, estem vivint una crisi important.
L'any 2004-2005, que no hi havia la crisi que vivim ara,
no teníem els 5 milions de parades que té aquest país en aquest moment.
Al Nasti tenia un pressupost de 5 milions d'euros.
I vam quedar setents, no vam generar dèficit.
Era un club sanejat, era un club modèlic.
a la temporada 2005-2006, com recordeu tots,
el Nasti va pujar primera,
amb un pressupost de 6 milions d'euros, sense deutes,
continuava sent un club modèlic.
Per tant, en una època més bona econòmicament que l'actual,
es va fer la feina ben feta,
amb responsabilitat, amb sentit comú,
i es van aconseguir els èxits esportius que tots volíem,
amb el suport, evidentment, de la nostra gent,
perquè, com dic jo sempre,
la gent del Nasti és el millor que tenim
i és el principal actiu que té la nostra societat.
Per tant, jo crec que no ens té que preocupar
el fet que el Nasti aquest any
redueixi el seu pressupost d'una forma important
perquè, en moments diferents i més difícils,
el Nasti va fer les coses ben fetes amb menys diners.
Jo crec que la vida, a vegades, no es tindrà molts diners
si no sàpiga els administrar i sàpiga els gastar.
Penso que el Nasti en aquests últims anys no ho sàpiga fer
i ara em paga les conseqüències.
Però bé, jo crec que ara ja no val mirar enrere,
han de mirar endavant, s'ha de mirar el futur amb optimisme,
han salvat la categoria, que això era vital pel futur del Nasti
i mantenir l'il·lusió i pensar que l'història del Nasti
que té 125 anys ha passat per situacions difícils, complicades.
Aquests últims tres anys, segur que no sortiran
com els millors de l'història del Nasti.
Possiblement la gent, quan llegeixi, o els nostres fills,
o els nostres nets llegeixin l'història del Nasti,
aquestes últimes tres temporades, o a vegades temporades,
la gent se les passarà per alt, perquè no interessaran
i hem de mirar que fer les coses millor i treballar,
perquè tenim, el Nasti té el més important que pot tindre
una societat anònima o un club, que és la seva afició i la seva gent.
El diumenge era un dia difícil, jugàvem un partit important,
sabíem tots que si el Nasti guanyava i el Barça perdia,
salvàvem la categoria,
i tots érem molt conscients, no?
I la gent va respondre, van vindre més de 13.000 persones al camp,
donant suport i condicionant l'equip,
i això és el més important, no?
Per tant, que si nosaltres continuem tenint el suport de la nostra gent,
jo crec que es ha de mirar el futur amb optimisme
i pensar que se'n sortirem d'aquesta situació,
fer les coses ben fetes
i que el Nasti té que treballar
en els propers 3, 4, 5 anys
per tornar a fer un projecte per pujar a primera divisió, no?
Deies, el Nasti té 125 anys.
Aquest any s'està celebrant aquest...
s'està commemorant aquest 125è aniversari del Club Gimnàstic.
Com valores tota la feina que s'ha fet de les diferents accions
per aquesta commemoració?
Bé, nosaltres estem molt contents.
Tots érem conscients que, com deia abans,
que vivim una situació econòmica difícil,
però també érem conscients
i actuant amb responsabilitat,
sabíem que havíem de celebrar els 125 anys d'història, no?
El Nasti és el club més antic d'Espanya
i, d'alguna forma, la Junta Directiva del Club
va considerar fer des de les diferents seccions del club
diferents actes, no?
Però remarcant els quatre que eren els més importants per nosaltres, no?
El dia 1 de març,
que vam fer l'apertura al Teatre Metropòli,
vam posar el monolit de la Rambla Nova,
que va ser un acte important i emotiu per a tots nosaltres.
El segon acte important,
que era el de l'exposició que hem fet al Moï de Costa,
que hem tingut un èxit importantíssim.
Més de 4.000 persones ja han passat per aquesta exposició.
Estic segur que serà una de les més visitades de la història del port.
Després, al mes de setembre,
està previst que l'Enric Pujol presenti un llibre del Nasti,
un llibre amb moltíssimes fotografies
i on hi haurà un resumen important de tota la història
del que ha passat amb aquests 125 anys.
I, per últim, a l'acte final del mes d'octubre,
on volem fer un reconeixement a tota la gent
que fa més de 50 anys que és soci del Nasti
i a totes les persones que, amb el seu esforç,
amb el seu treball, amb la seva il·lusió,
han fet possible que arribem aquí
i que tots avui estiguem orgullosos
de la nostra història,
dels nostres colors i del nostre escut.
José María Andreu, president del Club Gymnasti.
José María Fernández, president de la Societat Anònima Esportiva.
Moltes gràcies per estar a nosaltres
i felicitats per la permanència.
Gràcies a vosaltres.
El Joan Carles aquí a Tarragona,
que a la roda de premsa deia que per ell era un orgull,
elevava molt el nàstic.
Jo no sé, ara, amb el pas del temps,
com has viscut de dins aquest nàstic?
No, tens raó.
Tens raó que jo el primer dia que vaig arribar
vaig arribar amb moltíssima satisfacció, no?
Per mi, entendre el nàstic era un orgull,
com a català,
com a una persona que havia viscut el nàstic
des de feia molt temps,
i la veritat és que ha sigut un plaer treballar aquí.
Jo crec que, a més, és un missatge molt repetit,
que ho he dit moltes vegades, no?
M'he trobat un club
i especialment un vestidor increïble.
I amb això jo crec que dona gust treballar.
El dia a dia, per mi, ha sigut,
no te diria fàcil de gestionar,
ha sigut fàcil de gestionar la gent,
però no la situació, no?
Amb la qual cosa hem tingut que patir.
però no crec que hagi patit menys
que tota la gent que està aquí, no?
Que estimem el nàstic
i que sabíem lo important que era
per tothom aconseguir el nostre objectiu.
I ha sigut un repte
que no hem aconseguit
faltant una jornada per acabar la lliga
i jo crec que té un mèrit
per part dels jugadors increïble, no?
I mèrit també té la plantilla de la Pobla,
aquí representada pel Quico Ramírez.
Déu-n'hi-do, quina temporada que ho fes, eh?
Sí, la verdad es que hoy la Pobla
no tiene que ser una excepción de esta fiesta, no?
Yo creo que hemos vivido un fin de semana
cargado de emociones
y la Pobla, en su caso,
pues, bueno, hemos vivido de una forma diferente.
Pero hoy es momento de hacer resumen un poco
a la temporada
y querría aprovechar este momento
que me habéis dado
para agradecer al club,
al Nastic, a la Pobla,
a los medios de comunicación
todo el esfuerzo y todo el empeño
que le han puesto
en apoyar al equipo
en estos momentos tan difíciles,
a la gente que hemos estado trabajando
durante todo el año en el campo,
el cuerpo técnico y ayudantes
y muy especialmente
tener un recordatorio
a los grandes perjudicados
de esta situación
que son los jugadores,
pues que lo han pasado mal,
que no son conscientes
de lo que han dejado de ganar,
pero sin duda
que son los grandes
artífices
de este gran momento
que vive el filial,
que vive el fútbol base
y que vive la Pobla
y yo desde aquí
agradecer muy especialmente
a los jugadores
ese esfuerzo.
angélicia
y el que se está
a la vida
Bona tarda, benvinguts a aquesta edició especial de l'última mitja hora
avui des de l'Auditori de Catalunya Caixa.
Josep Ardila, bona tarda.
Miquel González, bona tarda.
Avui no hem pogut fer allò de ara comencies tu, ara començo jo,
perquè no teníem ben bé clar, no teníem qui començava.
No, però bueno, ja ho hem aclarit.
Vinga, doncs comencem aquesta primera i última edició especial
de l'última mitja hora des de Catalunya Caixa, des de l'Auditori.
Ens han deixat uns minuts, diu...
Feu durant uns minuts allò una mica del jiji, jaja,
els millors talls que han passat per l'última mitja hora del Sempre Nàstic
i que tenen, com dèiem, doncs alguna relació amb el Nàstic.
Què, és la tarda dels secretariosos o què?
Doncs sembla que sí, sembla que sí.
Anem per feina perquè hem preparat vuit perles humorístiques...
Mare de Déu, senyor.
Mare de Déu, senyor, ja ho pots ben dir.
Comencem parlant del Pepe Ardila, aquí a la meva esquerra.
L'any passat, aquesta temporada passada,
col·laborava amb el Sempre Nàstic als partits de l'inici de temporada.
Escolteu com va fer el repàs als jugadors l'1 per 1, no ho tenia massa clar.
Al seu costat, dorsal 17, Rafa Barber.
Rafa Barber.
Ah, l'has perdut, aquest, eh?
Espera que ho trobem.
T'has escapat per la banda.
Te m'has escapat per la banda.
Josep, ara mateix passes quasi bé pel costat de Manel Ruth.
No sé si el podrem agafar un momentet,
si finalment, Josep, t'has pogut apropar o no?
Diuen que esperem demà la presentació,
a dos quarts de sis de la tarda, eh?
Per sentir a Manel Ruth.
Doncs esperarem demà.
Demà d'esquerra, dorsal 14, Capi.
Capi.
Tant t'has parlat els papers, avui.
Que fos capità en Prada, ara sí.
Doncs ja ho veieu.
Porta dos a zero, eh?
Dos a zero, ja.
Ni Manel Ruth ni Natàlia Rodríguez.
Rincón del Soto, eres?
Sí, sí, Rincón del Soto.
Bona esperes, eh?
Dorsal 23, Rodríguez.
Aves... Aves Cruz Rodríguez.
Què?
Rodri, dors al 23. Ara ho busquem.
És igual, anem per... seu Anne, si vols, va, dors al 16.
Sí, que ara se'ns ha...
No, Rodri, Rodrigo Jiménez, Molina, vinga, n'esputà malament.
T'ha quedat clar, no, qui era Rodri?
Déu n'hi do. Ha quedat claríssim.
Sí, sí. Ara parlem del programa Semprenàstic en general.
Hi ha moments, a vegades, de descontrol.
No menys per ells el Jordi Blanc, eh?
No, no, mai, mai el Jordi Blanc.
I nosaltres un dia ens vam posar a imaginar
allò que fem a vegades a l'última mitja hora.
Com seria el Semprenàstic si es fes atenció des d'una discoteca?
La cançó és en homenatge perquè hem d'estar contents.
Clar, si hi ha futbol,
com tots hi ha patint que no hi hauria futbol, eh?
I lògicament aquí m'ha proposat
i posem aquesta cançó que així...
No, per aquí no...
O sigui, si tu t'has tornat un xungo de polígon,
no m'hi pots dir a mi, tio.
Vull dir...
Això és cosa teva.
Què vol dir això, del xungo de polígon?
No, no, tu mateix.
Escolta la música i m'entendràs.
Què et sembla?
Quedi clar que és un muntatge, eh?
Sí, sí, clar, clar.
Que no han arribat a fer el programa d'aquesta manera.
Atenció, perquè ara anem a parlar del gran Àngel Garcia.
Hola, guapos.
Hola.
Hola, Àngel.
Hem posat molts moments protagonitzats per ell.
Molts, eh?
De fet, jo tinc un esmorzar pendent amb ell, també.
Un dia ve ho haurem d'agrair.
Sí, sí.
Ara tirarem uns talls que ens han impactat.
Me cago en l'olla, per què et deixem tirar?
Per favor.
Perquè hem d'escolzar el seu tall.
Escolteu com durant un partit,
l'Àngel s'alterava sobremanera.
Ja em portem 7 o 8 i aquest any no pot ser encara.
I l'any que ve, ah, no ho sé.
I l'any que ve, ah, no ho sé.
I assistirem tot el rato.
I tots els...
I Àngel ni hòsties.
Un planter que camocina.
A mi, em parleu de la pedrera,
i a mi ja no m'enganyen més, tio.
No és com te.
No, però...
Te putti més alt, però més clar no.
A mi no em convenceràs mai a la vida.
Així de clar i contundent ho dic.
Tota arribada, tota arribada.
Mucha chicha y poca limonada.
Yo no sé què passarà el dia que falti aquí.
Quanta raó, quanta raó.
Jo no entenc tampoc el dia que falti ell.
Què us sembla?
És un desastre total.
Avui pitjor que mai a la història del món mundial.
Vaja.
El gran Àngel Garcia.
Ara n'hem parlat d'un altre espai mític
del programa de les retransmissions del Nàstic,
La Porra, dirigida i realitzada per la gran Teresa Ortega.
La jovenzuela Tero Ortega.
I tant, i tant.
La jovenzuela.
També n'han passat molts de moments a La Porra,
però un dels que més ens agrada,
el que sempre recordem
és quan un dia en un partit
a La Porra va trucar la mascota del Nàstic.
Saludem al primer concursant.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la mascota.
Amb com?
La mascota.
Com la mascota?
La mascota del Nàstic.
Ah, molt bé.
El Nàsticus.
Sí, el Nàsticus, sí.
Digue'm, quin serà el resultat, Nàsticus?
Uno, dos.
Guanyarà el Nàstic per tot punt de...
Sí, guanyarà el Nàstic, home.
Clar.
Molt bé, que vagi molt bé.
Gràcies.
Vinga.
Què us sembla, el Nàsticus?
Fantàstica la porra.
Un aplaudiment, sí senyor, per el Nàsticus.
I un altre mític del sempre Nàstic, des dels seus orígens, és el nostre company d'esports, Joan Andreu Pérez.
No hay derecho.
Per ell també n'hi ha, i n'hem triat un compilat dels seus millors moments, a la redacció esportiva de Tarragona Ràdio.
I en plena esportiva, que és el més destacat avui, Joan Andreu Pérez.
Nàstic, Nàstic, Nàstic.
I Club Bàsquet, Nàstic, i Club Bàsquet Tarragona fan...
El Club Bàsquet Tarragona ha sumat al primer triomf.
Protagonistes, a peu de llispa, a peu de parquet volíem dir, estem parlant de bàsquet.
Ràpidament, una primera comunicació amb el nostre company Joan Andreu Pérez, que es troba ja a peu en de gespa al nou estadi, Joan Andreu.
Atenció, Joan Andreu.
No hay derecho.
Sembla ser que el nostre company Joan Andreu Pérez no ens acaba d'escoltar.
M'afegi això a la salutació per cap al Quim Com, Quim Com, Quim Com, cap al Quim Pons.
Permet als granes sumar set punts i guanyar per primer cop lluny del nou estadi.
Què et sembla?
Déu-n'hi-do.
I ara, pareu màquines.
Anem a parlar, ja ho ha anunciat abans Quim Pons, de l'entrenador Joan Carles Oliva, que el tenim aquí davant.
Que ens perdoni, eh?
Sí, que ens perdoni.
Ens n'anem fins al sempre nàstic del dia 15 de desembre de l'any passat, el 2010, quan va venir al programa i explicaven com havia estat la seva història amb Peter Van, una habitació d'un hotel, un jacuzzi...
Un russos, un pacte...
Escolteu.
He trucat al mòbil, eh?
Peter Van agafar el mòbil, aquell mòbil que devia tenir...
Me diu, vine, vine a l'hotel, on dic.
Ell vivia en una habitació d'un hotel.
Ah, a Vitória, eh?
A Vitória, a Vitória.
I me'l trobo amb un bar nus.
Amb un bar nus.
I jo, la veritat és que me porta amb un jacuzzi del hotel perquè diu, russos haremos pactos en jacuzzi.
I me va tindre dos hores al jacuzzi.
Us ho juro.
Ell va aguantar el jacuzzi dos hores i jo cada quart d'hora tenia que sortir, perquè jo estava ja al chup-chup, a rogat.
Després de les dos hores me va portar a la habitació, vam sopar peix.
Jo dic, ara solament falta que me digui que em va llegir a la habitació, però bueno.
I llavors me va treure, us ho juro, eh?
Me va treure un contracte de 10 anys.
A 25 millons per temporada.
Me diu, vine, vine a l'hotel.
I me'l trobo amb un bar nus.
Me porta amb un jacuzzi.
Me porta amb un jacuzzi.
Nosos haremos pactos en jacuzzi.
Nosos haremos pactos en jacuzzi.
Jacuzzi.
Jacuzzi.
Jacuzzi.
Bom, sopar peix.
Ara solament falta que me digui que em va llegir a l'habitació, però bueno.
Que sapigueu que és...
Un aplaudiment, sí.
Un aplaudiment.
Que sapigueu que des de llavors, molts dies arribem a la redacció i el primer que diem és
Ahir vaig xopar peix, no?
I és el primer que diem.
No marxeu encara perquè tornem a tenir a Joan Carles Oliva, però ara el protagonista és Quim Pons.
Atenció.
Passeu-vos en situació, vale?
S'acaba el partit.
Roda de premsa, que començava amb un incident, que ara sentireu.
I després, una interessantíssima pregunta, alt nivell periodístic, del nostre company Quim Pons.
Escolteu, sisplau.
Doncs ja entrem a Joan Carles Oliva en aquesta sala de premsa del nou estadi.
Començarà la compareixença pública del tènic del gimnàstic de Tarraona.
A parlar amb Joan Carles Oliva.
Que ara li ha caigut el...
I que se li ha desmuntat una cosa de la publicitat d'aquesta sala de premsa del nou estadi.
És que n'hi ha tanta, davant, que de vegades costa bellogar-te.
I ara, ràpidament, ja està arreglat.
Ara de màgia, i ja podrà començar aquesta compareixença pública de Joan Carles Oliva,
amb el que començarem a parlar.
M'hem de donar, sisplau, el torn de paraula.
Amb Oliva, comencem a preguntar-li al tècnic delàstic.
Joan Carles, bona tarda.
Bona tarda.
El resum seria, no ha pogut ser, en un partit que no sé com explicaries.
ha tingut dos parts, no? La primera i la segona, segurament.
La segona, per tronc.
Gràcies.
No, que pata, ensigna la mà.
Què se pot respondre amb una pregunta tan ben plantejada?
La veritat és aquesta, no?
Sí, tens raó, tens raó.
Sí, jo crec que a la primera part no ens hem...
no...
no ens han cregut el missatge, no?
Jo crec que no s'han acabat de creure que Joan Carles Oliva li contestés.
Sí, sí, una primera i una segona, vull dir, per acabar-ho de matitzar.
I ara acabarem ja per acabar amb música.
que el Miquel diu que no ho volia, no ho volia tornar a recordar.
No, no, no, no.
Però no els tingut més remei.
I tornarem a sentir ràpidament la destrossada versió de l'himne del Nàstic,
que van cantar Miquel González i Quim Pons el dia del programa,
que es va fer en directe des de la fira d'Abreu de Bona Vista.
Nàstic, nàstic, crida l'afició, nàstic, nàstic, ets el millor.
Ets la tradició i l'orgull, el degat, entre els clubs de l'esport.
Nàstic, nàstic, crida l'afició, nàstic, nàstic, ets el millor.
Cantar els petits, cridar els nostres, nàstic, tu és el tot.
I fins aquí.
Ningú sap si ho hem acabat per dalt, si ho hem acabat per baix,
si ho hem acabat al mig, no ho sabem.
Acabem aquí, agrair, com sempre, a tot l'equip del sempre nàstic,
als que heu vingut, a Lluís Comas des de l'Auditori,
i també a Sílvia García, que està als controls.
Miquel, que vagi bé.
Moltes gràcies, fins la propera, bona nit.
Us farà aplaudiment pels companys de l'última mitja hora,
al Miquel González i al Josep Ardila.
Fernando, acabas contrato, el año que viene, ¿qué?
Bueno, pues, en principio, creo que seguiremos.
Estamos ahí hablando con...
Nos acabas de dar la noticia de la tarde, ¿eh?
No, bueno, faltan algunas cosillas que hay que ajustar
y, bueno, la verdad es que yo estoy aquí muy feliz
y, bueno, mi familia igual
y ojalá, ojalá que lo solucionemos, bueno, pues, en estas semanas
y podamos aquí estar algún año más.
Siento tu calor en mí
Siento cerca tu emoción
Siento grana el corazón
Gritando juntos llenos de ilusión
Siento el orgullo
Siento el orgullo
Siento el orgullo
Siento el orgullo
Siento el orgullo
De llevar tu nombre en mi corazón
Gracias a tu, tío, por mí
El sueño se ha hecho realidad
Gracias por saber estar
En los momentos de dificultad
Gracias por siempre, gracias por siempre, llevaré tu nombre en mi corazón.
Gritándola a ti, sintiéndolo dentro de mí.
Es el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí, uniendo esfuerzos ganaremos por ti.
Por ti llevamos todos tu color, por ti has ganado nuestro corazón.
Por ti iremos juntos para compartir, la ilusión de un viejo sueño fue cumplir.
Gritándola a ti, sintiéndolo dentro de mí.
Música
Y es el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí, uniendo esfuerzos ganaremos por ti.
Ahora con canta al auditor y por qué llevamos todos tu color.
Mes por, por qué desgrana nuestro corazón.
Mes por, mes por, dos, tres, por ti iremos juntos para compartir
la ilusión de un mejor sueño y por qué.
Por ti llevamos todos tu color, por qué desgrana nuestro corazón.
Por ti iremos juntos para compartir la ilusión de un mejor sueño y por qué.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
i si continua, que comencem a preparar la 17a temporada.
Que moltes gràcies a tots, felicitats, sempre nàstic i bona nit.
Sempre nàstic, el rebús de la jornada a Tarragona Ràdio.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
la ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
la ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
La ilusión de un mejor sueño que hoy cumplí.
Virgili, Virgili el tercer.
No com nosaltres que estem a Blanc Hooligan.
És que ha passat tot.
Estem a Blanc Hooligan.
Es de Sevilla.
Esto lo hace una fiesta, vaya.
¿Vais a subir esta mañana o esperáis por la tarde?
No, a nosotros ganar hoy aquí y disfrutar.
Y disfrutar.
Que vamos a disfrutar con el Betis hoy.
Que esto es un sentimiento lo más grande.
Ahí está, por más líos.
Allí en Sevilla otra vez.
Y de fiesta.
A chilepupu chile.
Os vais a salvar pero la semana que viene.
Es de fiesta ahí, hombre.
Que vamos a estar.
Hoy tenemos capa en el coche, ¿no?
Nos falta hoy ganar.
Dependemos de nosotros.
Y luego apoyamos todos al Nati desde Sevilla.
El Nati.
Nosotros estamos con el Nati pero hoy no.
Mañana.
Bueno, pero espero que nosotros nos salvemos hoy.
Mira, hay gente del Nati, ¿eh?
Tomás, anima'm una mica, porque todo esto es vertiblanco.
Yo no se en jugo, avui ya.
Ahora mismo estoy comentando con mis compañeros
si esto es Tarragona o Sevilla, porque yo estoy realmente alucinado.
Aquí por cada camiseta del Nati veo diez del Betis alrededor, no sé.
Estic aquí a Sevilla o estic a Tarragona, porque esto es una invasión en toda regla.
Sí, sí, si normalment ya animem, ahora será el doble o el triple, porque ya lo veus aquí.
Vull dir, esta gente no para.
A chilepupu chile.
Ocún Puchele.
S'ha guardat aquén minuto de silenci.
Respectuós minuto de silenci al nou estadio.
nou estadi, i ara sí,
començarà el partit, ho farà fins i tot,
una miqueta abans de l'hora en punt,
de les 12 del migdia, Sorella Cuenca,
que es mira als assistents, té l'hoquei de tothom,
i suposo que està esperant una miqueta
que s'apropin les 12 del migdia.
Cridori impressionant dels aficionats
del Betis, arrencarà el partit,
ho farà mateix la Moixa, el Betis,
la pilota que l'agafa ara, Bergen Tienyozui,
aquí, en Pinyet, que li acaba prenent la pilota, que llença la contra
per part del Betis, Ull, el Betis, que intenta arribar per aquí,
amb Jonathan Pereira, fins la línia a fons,
el terra Manel Ruz no aguanta encara,
Manel Ruz, que ve, Manel Ruz, com treballa
amb Jonathan Pereira, i acaba
ambortant-se la pilota, molt bé, Manel Ruz.
Van d'esquerra penjarà la pilota,
Toni per terra, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
De Robérsio, amb pràpia porta,
gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 24 de la primera,
marca el lastig, bona jugada a la contra,
li posa l'oig, per Toni,
La s'entra quan la buscava Pauel.
Roversio hi posa la cama, enganya Castro i marca el primer gol del nostre.
El llançament...
El públic del Betis cantava gol.
L'efecte òptica.
L'efecte òptica ha tocat xarxa per fora i tots crideu en gol.
El llançament a aquesta pilota, defensant la jugada d'aquesta pilota.
Rubén.
Ui, quina parada.
Rubén.
Quina parada.
Puta Pau, és que no he vist què feia Roversio.
Però ara mateix diu que es pot començar, comença a la segona meitat.
Manel Ruf, llançament llarga de pilota perquè baixi Barry Pauel.
Hi pot anar Barry Pauel.
Lluit amb Belenguer.
Pauel, entre dins l'àrea.
El xuta Pauel, fora!
Mira, mira com anima el públic del Nasti.
Sí!
Fins demà!
La pilota per l'Eloi, la pilota per l'Eloi.
Fins demà l'Eloi!
Fora!
No, que t'equivoques Eloi, que t'equivoques, que te l'estaven demanant a les dues bandes.
Mira, mira, aquesta pilota que bona per l'Eloi Xila, la frutal!
Posa la pilota i intenta fer el retall, home no, Eloi, home no!
Salva Sevilla intenta fer la jugada, demana que sali pròpi algú, la pilota va per a Xile Maná,
pilota d'Islària, un llançament d'aquesta pilota, busquen a Salva Sevilla,
un llançament de Rubén Castro i el gol!
Hòsticul, hòsticul.
I això que sentia els colors, eh, Quim?
La que ens acaben de liar, eh.
Quina pilota li ha deixat, home, a Sevilla, allí?
La pilota per Raül Fuster, pengerà la pilota, Raül Fuster, per Sansón!
Casó!
Bergantina és fora!
Quina bona jugada que hem tingut!
Perquè Baixi Powell haurà de lluitar com sempre amb Belenguer, acaba caient, l'àrbitre diu que...
I hauria de ser targeta per Belenguer, eh!
Hauria de ser targeta per Belenguer!
Sí senyor!
Al carrer, al carrer, a Belenguer!
Sí senyor!
Mira, mira, mira, la pilota pel Fernando Morandis, l'àrea pilota per Bergantinos, mitja volta!
Paral!
Paral!
Paral!
Paral sobre Bergantinos!
Paral sobre Bergantinos!
La roberta de quin color?
Espera, espera, espera!
Però si hi ha Roversius amb el carrer, també!
El carrer, sí, sí!
El carrer!
El carrer!
El Betis després de la segona groga de Roversio!
Vermella, els dos centrals, per al carrer!
Llançament de Powell, cama dreta, llançament de Powell!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
El killer no falla, el killer no falla!
L'11 gol!
Més pitjit que mai!
Per guanyar el Betis!
38 de la segona!
Guanya l'àstic!
Nàstic 2!
Betis 1!
Bedank, berri!
Bedank, berri!
Bedank, berri!
Però recupera el barí del gol rei, que penja la pilota!
Gol!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili!
Virgili el tercer!
El tercer del nàstic!
El pitjiti del filial!
Albert Virgili!
Quin gol a Ro!
El tercer del nàstic!
Per sentenciar!
Nàstic 3!
Betis 1-1!
Ha marcat Virgili!
El cap Virgili!
Pixixi!
Pixixi!
Pixixi!
Pixixi!
Pixixi!
Gol d'Albert Virgili!
Què ha dit gol?
Golos d'Albert Virgili!
Golos de tot Tarragona!
Golos d'un tio de la casa!
Gol d'Albert Virgili!
Em frego els ulls perquè no m'ho crec!
Acaba de marcar un tarragoní amb el nàstic!
Gol d'Albert Virgili!
Nàstic 3!
Betis 1-1!
Escolteu, escolteu, escolteu!
Escolteu, escolteu!
Oliva!
Oliva!
Oliva!
Oliva!
Oliva!
Oliva!
Oliva, no!
Oliva, no!
Sí, sí!
Oliva, Oliva, Noastadé!
Això està fet ja, no!
S'ha acabat el partit!
Els jugadors del nàstic han xecat les mans!
Victòria del nàstic!
Nàstic 3!
Betis 1-1!
Crec que l'equip es mereix ja una victòria així,
en un equip contra el Betis, amb la categoria que té!
I crec que en tot moment hem mosculat la victòria avui.
Però el que sí he fet és aixecar-me que feien un gol,
perquè la veritat és que no podia aguantar,
perquè era un dia important per a la gent del Nàstic i de Tarragona avui.
Fas cara d'haver patit moltíssim avui, eh?
Avui solament, avui solament.
Portem molt temps, però jo soc dels privilegiats, porto menos,
que molts socis i molts jugadors i molts directius
i moltes persones del Nàstic, que fa molt temps que estan patint
i per això el sabor és especial
i per això volem patir fins al final,
però volem tindre premi, volem acabar bé,
volem que el compte acabi bé
i per això hem fet el que avui hem fet, no?
Treballar, lluitar, tenir intensitat,
sàpiguen on havíem de fer els esforços, aquí havíem d'apretar.
Jo crec que l'equip ha jugat un partit molt complet
i també ha presentat una miqueta les seves credencials,
de dir, no estem aquí per passar l'estona, volem acabar-ho tot bé.
De maravilla, la veritat que ha sigut grandioso, no?
perquè, bueno, volver a sentir-te futbolista i...
Encima, ganar, com hem hem ganat al primer de la clasificació,
la veritat que ens dona ales per a aquests tres partits.
Hemos encontrado un equipo que tiene ganas, tiene ganas,
porque se está ganando también mucho,
hay que felicitarlo también porque no era tan fácil.
Com nosaltres que estem en plan julián,
és que ha passat tot quan anem a plan julián.
¡Vergili!
¡Vergili!
¡Vergili!
¡Vergili al tercer!
Sempre nàstic, el rebús de la jornada a Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Ho sé, tranquil·lar-me.
Ja continuïn la meitat de la història, l'altra meitat va passar a la sauna.
Però crec que la feina la hem de fer ara, i dintre d'un mes ja no estarem a temps.
Ja estarem una altra vegada amb el ritme competitiu, i llavors les solucions ja hauran passat.
I crec que pel camí s'han quedat jugadors importants,
de vegades per l'aspecte econòmic i de vegades per altres aspectes que un no acaba de quadrar.
Jo, per exemple, tinc un desensís interior perquè hi ha un jugador que jo crec que hauria d'haver acabat en l'àstic i no ha acabat.
I ho dic públicament, no m'importa, però jo no sàpiga, que és Jorge Luque, un pivot,
que jo crec que necessitàvem un pivot, i no va arribar per petits detalls,
perquè no se va pensar que era prioritari, i ara per ara no tenim, jo crec que no tenim ni els noms.
I els noms, com a qual cosa és una miqueta més preocupant, no?
I perquè a mi s'ha quedat Luque, s'ha quedat Pepe Díaz, s'ha quedat jugadors,
que no estem sent operatius perquè quan apareix un nom, per determinades raons,
o per criteris esportius o econòmics, s'ha quedat tot pel camí.
Jo, com que estic fotut, estic fotut per la situació, per tot.
De vegades és una mica per la impotència, d'intentar fer més coses i, bueno,
arribes fins aquí, no? Si no portes ara 11 mesos patint, no? 11 mesos.
I, bueno, pues, bueno, pues, t'es que continuar i fer,
intentar, pues, treure els millors de tí mateix,
però no mirar cap al futur, sinó plantear-te el dia a dia
com un repte personal cada vegada que t'hi xeques, no?
I això és el que intento fer sempre.
Pua, fa 10, eh? Fa 10 que fa mal la cara.
No, t'he jo contat, he perdut 4 kilos des que estic al Nàstic.
Sí, sí, 4, però bueno, per això fa mal la cara.
Tum, turrum, turrum, turrum, turrum, turrum, estic content.
Oliva, oliva, oliva, oliva, oliva!
Sí, oliva, oliva, oliva, oliva, oliva, oliva, oliva.
Sempre nàstic, el regust de la jornada a Tarragona Ràdio.
Si vens amb mi, no demanis un camí planet, ni estels de gent, ni una mà ple de promeses sols.
Un poble sort i que la vida ens doni un camí, nena.
Un poble sort i un poble sort.
La buscava de primeres, molt bé per Fernando Morat dins l'àries,
curadet ara amb tres jugadors del Valladolid.
Arriba Miqui Martínez, costo Villal.
El 25 de la segona, el gol de Rubén Navarro, una pilota morta.
Ha estat el més viu per posar-ne al fons de la xarxa,
per posar l'àstic al davant del marcador.
El segon de Rubén Navarro, amb la sabarrata de l'àstic aquesta temporada.
S'ho mereixia el de Sallet,
n'ha sigut amb el cat Rubén Navarro, balladolí 0.
Nosaltres tampoc li hem fet res per crear-li problemes.
No l'hem provat.
No l'hem provat, eh?
El que passa és que el porter és un 50% de...
Sí, estem d'acord.
Però quantes vegades ens hi ha de porta?
Quantes vegades?
Una.
Aquella de Rubén Navarro que es pot una parada espectacular.
Exactament, aquí sí, però després no l'hem provat més.
Per tant, tampoc sabem si...
Mira, mira, mira, mira.
Mira, mira, mira, mira.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del nàstic, gol del nàstic.
Viguera.
Gol de Borja Viguera.
El gol del nàstic al minut 41 d'aquesta segona veïtat
amb aquesta jugada que ha passat ràpida, ràpida,
però que Borja Viguera ha acabat posant la pilota al fons de la xarxa
per avançar al nàstic.
Aquest gol sí que pot palaver els 3 punts avui.
El Carlos Viguera ha marcat el nàstic,
el guàstic 1-1.
A l'esquerre se fa Powell,
intenta Powell afrontar.
Ah!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol de Barry Pauelant!
Quin golarro del Killer d'Utrecht!
Ho ha fet solet! Li ha posat morant!
Ha guanyat per velocitat!
També cap al centre!
El té exclamat a defensa!
I va a la dreta Bernabé!
Pichichi Pauel!
Cinquè gol de la temporada!
Quin golarro!
Ho han dit avui, marcava Pauel!
Ha marcat Pauel!
Gol del Nàstic!
Nàstic 2!
Salamanca 0!
Doncs mira, aquesta falta és perillosa a l'esquerra
a la porteria de Covenyo i al costat de la pilota
Felipe Sanchón i Fernando Morán!
Arrosca, canviades, eh?
El llançament ara de la pilota, la posada a Fernando Morán, cama dreta,
penjaqueta pilota de Pauel!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
El gol de Pauel!
El gol de Pauel! El sisè!
Mís Mitjichi el d'Utrecht!
Havia de marcar Pauel!
Ho han dit avui tornarà a marcar!
Torna a marcar Pauel per avançar el Nàstic, el 3 de Rivero!
El 38 a la segona!
Que bé que la penja de Morán!
El cop de cap de Pauel!
I el gol del Pichichi!
Sisè gol del Killer d'Utrecht!
I ha guanyat el Nàstic, el 3 de Rivero!
Rayo 0! Nàstic 1!
Qui ha marcat, Quim?
Pauel!
La pilota que l'està movent al Nàstic, pilota per Rodri!
Carril de la banda dreta!
Felipe Sanchón que intenta encarar a Llorente!
El xuta a Sanchón!
Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Ara li ha entrat a Sanchón!
Ara li ha entrat a Sanchón!
El gol de Felipe!
El primer amb la samarreta del Nàstic!
per capgirar el marcador!
El minut 8 de la segona meitat!
Ara sí que guanya el Nàstic!
Per fi que en girem un marcador!
Veurem si ho aguantem!
Ha marcat Felipe Sanchón!
El primer gol amb la samarreta del Nàstic!
8 de la segona!
Ja guanya el Nàstic!
Xerés 1!
Nàstic 2!
Ha marcat Felipe Sanchón!
La pilota que la busca Pau, eh?
Li arriba Fernanda Morant a la frontal!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Quin color roda Morant!
El que no havia aparegut fins ara!
Veu avançat a Casilla!
Des de la frontal a la creua!
Casilla tixen antena!
La pilota estuda!
En font de la xarxa!
Marc Fernando Morant!
Asegura el marcador!
El cívol del madrilet aquesta temporada!
Minut 26 de la segona!
Amplia diferència!
μέna!
Ara que ve que ha pressionat a Pau...
Li ha portat la pilota de Hyo work.
Pawe hasta la línia de fons.
¡Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol, gol!
Gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de Powell, gol de Powell, gol de Powell!
Més Pichichi, el nou de la temporada de Powell!
I ha tret petroli on no hi havia ni aigua.
La jugada fins a la línia de fons.
S'emporta la pilota amb l'1 contra 1 de Haio fins a la línia de fons.
Juta, ajustadet, li posa la pilota entre el pal i el porter.
El gol del Nàstic, 21 de la primera.
Gol de Powell, gol del Kilar Lutrac.
Ja t'ho he dit, Quim Camar, que va Powell.
Nàstic 1, nou m'hanci a 0.
Molt bona por Bergantinos, a l'espai per Sanchon.
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de Felipe, gol de Felipe, gol de Sanchon!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
El gol de Felipe Sanchon, el segon amb la samarreta del Nàstic
per empatar el partit, que ve li ha posat Mergantinos.
I ha batut Sanchon, Aragoneses a l'esquerra.
Gol del Nàstic, 44 de la primera meitat.
Ha empat el partit Felipe.
Gol del Nàstic, gol de Sanchon.
N'ha tingut Tenerifeú.
I pot arribar Tenerifeú.
I pot arribar Tenerifeú.
I pot arribar Tenerifeú.
Ara la pilota per Powell.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de l'Òjila!
La jugada de Tenerifeú, que arriba de la banda esquerra.
Però és que bé l'havia aguantat també Sanchon,
com li ha donat per Tenerifeú,
com ha posat la pilota a l'espai.
I acaba de posar l'empat per part del Nàstic a l'Òjila,
que acaba de marcar el seu quart de l'aquesta temporada
amb la samarreta de l'Òjila.
Venia la banda esquerra,
venia Soleta a l'Òjila per empatar el partit.
Minut 14 de la segona meitat empat a l'Òjila.
Sociedat Deportiva Huesca 1,
Nàstic 1, ha marcat a l'Òjila.
No hi ha pogut arribar Felipe Sanchon.
Ara aguanta Sanchon, ha de córrer cap a aquella banda.
Apareix per la banda dreta.
Ha treballat aquí Sanchon per recuperar aquesta pilota
que la penja ara mateix per l'Òjila.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Que bé que l'ha posat Sanchon.
I que bé que l'ha rematat a l'Òjila.
El cinquè gol de l'Òjila aquesta temporada
amb la samarreta de l'Òjila.
Han sucat els dos màxims golejadors de l'Òjila.
Quina bona jugada.
Que bé Sanchon com ha treballat, com l'ha posada.
I que bé a l'Òjila.
Ajustadeta, el pal dret de la porteria de Manu Herrera
per donar tranquil·litat.
34 de la primera.
Marca el segon a l'Òjila.
Nàstic 2, el cor, con 0.
Sanchon.
For all the years that I've known you, baby,
I can't figure out the reason why I lay to you, baby.
I no.
Juga amb una balança al Vilarreal.
La pilota per al Barito Rey.
Alvaro Rey davant Marinho.
I pot posar la gol.
Al Barito Rey li dona Miqui.
El xuta a Miqui.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Miqui Martínez.
Jugada a la contra.
Bona per al Barito Rey.
Al Barito Rey, que semblava que no la volia posar,
li dona Miqui Martínez.
I aquest Batmariño, el 47 de la segona,
el segon del Nàstic, el gol de Miqui Martínez.
El primer del de Prats de Lluçanès amb la samarreta del Nàstic.
Vilarreal B0, Nàstic 2, ha marcat Miqui Martínez.
Mira, mira, mira, la pilota per Ferrando Morandis,
la pilota per Bergantinos, mitja volta.
Paral, paral, paral, paral, paral, paral, paral, paral, paral, paral.
Sobre Bergantinos.
Paral sobre Bergantinos.
I la targeta de quin color?
Espera, espera.
Groga, però si hi ha Roversio, és amb el carrer també.
Sí, sí, sí.
Al carrer, amb nou home, ens queda el Betis,
després de la segona groga de Roversio.
Vermella, els dos centrals, fora al carrer.
Llançament de Powell, cama dreta, llançament de Powell.
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El Quilero falla, el Quilero falla, l'11 gol, més petit que mai.
Per guanyar el Betis, 38 de la segona, guanya el Nàstic.
Nàstic 2, Betis 1.
Ha marcat Virgili.
Però recupera el Betis 2, rei, que penja la pilota.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili, Virgili,
Virgili, Virgili, Virgili, el tercer, el tercer del Nàstic,
per sentenciada, Nàstic 3, Betis 1 i 1, ha marcat Virgili.
Llàstima que la pilota se li ha quedat massa escurada,
però acaba traient un cor a l'esquerra de la porteria de Miguel.
És tot just el primer del Nàstic en tot el partit.
Andrés, ràpidament, Niancur, pilota per Sanchón,
a la frontal pel Rus, veurem que fa Rus,
amb Morà molt bé, la pilota pel Rus, la penja el Rus.
Power, Miguel!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Virgili, Virgili, Virgili, Virgili,
minuts a la segona, quina bona jugada col·lectiva.
I Virgili, despreta l'aturada, Miguel.
Aprofita el refugi de Fosgins.
El segon per donar la permanència.
Ara sí que és matemàtica tal com està.
El segon del Nàstic marca Bergantinyos.
Nàstic 2, el va 3D1.
Sempre n'estic, arreu del món, a través de tarragonaradio.ca.
Nàstic 2, el va 3D1.
Nàstic 2, el va 3D1.
Nàstic 2, el va 3D1.
Nàstic 2, el va 3D1.
Bona nit