Sempre nàstic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio
Buenas tardes, un saludo muy feliz de estar aquí en Tarragona Ràdio.
¿Qué tal está?
Estoy un poco todavía así sorprendido por lo que pasó ayer, que me pareció un premio excesivo a lo que sucedió, pero bueno, es importante también empezar bien para que el equipo vaya canalizando un poco las expectativas de la responsabilidad que tiene.
Ahora enseguida hablamos del partido y un poco también de Jorge de Alessandro.
Abans el que fem com cada dia és anar-vos presentant tot allò que farem des d'ara i fins al punt de dos quarts de deu del vespre.
Saludem el Quim Pons. Quim, bona tarda.
Bona tarda.
L'equip avui ha entrenat. Aquesta setmana d'Alessandro no dóna festa a la plantilla.
No, no, a treballar tota la setmana per preparar partit de dissabte. Recordeu, 8 del vespre, Santo Domingo al Corcon. Avui també ja hem conegut plàning de viatge.
L'equip marxarà divendres a dos quarts d'una del migdia per carretera, emparada per dinar a Lleida i després, tal com acabi el partit, també tornarà per carretera cap a Tarragona, després de jugar aquest partit davant de l'Alcorcon.
Després de la victòria d'ahir, una golejada històrica, ara en parlarem àmpliament, però avui la pregunta del Sembra Nàftig és òbvia, eh?
Algú va definir un dia que això del futbol és qüestió de sentiments, qüestió de sensacions.
Doncs avui us volem preguntar això. L'estat d'ànim, l'estat d'ànim general de tots vosaltres. Quin estat d'ànim teniu avui? Sou feliços? Esteu contents?
Sou pessimistes? Sou optimistes? Això és el que avui us formula el Sembra Nàftig, l'estat d'ànim de l'afició del gimnàftig de Tarragona.
Ja ho sabeu, diferents vies de comunicació obertes al Twitter del programa, arroba Sembra Nàftig, i el vostre comentari al grup d'amics del Facebook del Sembra Nàftig.
Allí també podeu baixar la vostra resposta, i si no, via correu electrònic, sembranàftig, arroba tarragonaradio.cat. L'estat d'ànim. Volem simplement això avui, el vostre estat d'ànim.
I els que ho poden fer avui de paraula a l'estudio de Tarragona Ràdio són els tres convidats a la tertúlia, el Manolo Fuster. Manolo, bona nit.
Hola, bona nit.
El Joan Maria García, Joan Maria, bona nit.
Molt bona nit.
Gabriel Sabaté, Gabriel, bona nit.
Hola, bona nit.
I quin és el vostre estat d'ànim després d'aquest 5 a 0 davant del Sabadell?
Jo feia comentari que si m'ho has enviat algun amic el resultat per allò, per ser més i tal, l'has dit, bueno, està bé, no? Que no és la fetxa, no?
Bueno, un partit d'aquells que jo quasi no me'n recordava de l'altre 5 a 0, i sí que me'n recordava dels molts petits que no guanyàvem.
I que ahir va ser, bueno, ens va sortir tot molt bé. Jo, si fos l'Alexandre, ja has demanat una cosa d'aixes, només per dir el màxim que has pogut demanar, i ens va sortir estupendo.
A més, no podem demanar més que el partit que ens va sortir ahir.
Una cataracta de felicitat i, entre altres coses, doncs perquè, clar, veus un equip que efectua una metamorfosi, que és capaç de realitzar coses que pensaven que no podria arribar a realitzar,
tot i que veies que hi havia jugadors, que hi havia material per treballar, que simplement era una qüestió de convèncer aquests jugadors que eren capaços de fer-ho, no?
Jorge de Alessandro ha arribat, els ha convençut, òbviament que encara queda i resta molt, molt per patir, perquè, òbviament, si no m'equivoco, queden 8 jornades, 7 o 8 jornades per finalitzar la primera volta,
queden uns 20 i pico punts en joc, i per aconseguir la xifra mítica dels 50 i per assolir els 25, permeteu-me que sigui matemàtic,
doncs de 7 a 25 ens quedarien 18, posa-li que arribem al final de la primera volta amb 23-24 punts,
i aleshores encara ens restaran aconseguir per almenys 15, 16, 18 punts per arribar als 25,
queden 20 i pico en joc, o sigui que, però de totes maneres la gran sensació que tenim
i el fet que sabem i que podem és evident.
Per fi, no? Per fi vam poder gaudir d'un gran espectacle de futbol, per fi vam marxar tots somrient,
i com deia el Josep Maria, avui saber que és només l'inici d'una feina a fer xuga,
i esperem que aquest inici ens porti als 50 punts.
Haurem de treballar molt, haurem de patir molt, però l'inici és immillorable.
Doncs aquesta és la pregunta que avui us formula el sempreanàstic, eh?
quin és el vostre estat d'ànim després d'aquest 5 a 0 davant del Sabadell,
les vies de comunicació, les habituals del programa,
ja sabeu que dijous sortejarem dues entrades per veure el nàstic Guadalajara
del proper divendres 18 de novembre a la nou estadi.
8 i 5, busquem la veu de la jornada.
Sempre nàstic, la veu de la jornada.
I avui hem trobat 4.903 veus de la jornada.
Sí, de fet, perquè la veu de la jornada la tenim avui aquí,
que seria la de Jorge D'Alessandro,
i avui hem volgut donar el premi al nou estadi
que va registrar la millor entrada de la temporada
per presenciar una golejada que costarà d'oblidar.
L'afició va tornar a retrobar-se amb l'equip,
i l'equip amb l'afició en una matinal d'èxtesi col·lectiu,
que esperem que s'allargui per sortir de la lletania
en forma de conformisme passiu,
en la que portem ficats ja massa temps.
Així sonen avui les 4.903 veus d'aquesta jornada.
Avui és dilluns 7 de novembre,
des d'ara i fins a dos quarts de 10 del vespre,
vam haver de parlar de l'actualitat del Nàstic
i d'acabar el programa, com fem tots els dilluns,
amb el resum del que ha estat aquesta primera victòria del Nàstic.
5 mesos i mig després, l'equip ha tornat a guanyar un partit,
però també tindrem el 5 de la jornada amb la Tere Ortega.
Tere, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tenim avui al cinc de la jornada?
Parlarem de l'homenatge al futbol d'ahir a Samamés,
del ridícul de l'Atlètic de Madrid a Getafe,
escoltarem l'opinió de Borja Viguera
sobre la delicada situació de la Real Societat,
és el nou cué de la primera divisió,
i us explicarem un ensurt dissabte al ciutat de València
arran del gol de Jordi Alba.
Javier Vic, responsable del Llevant.
El gol de Jordi Alba,
se produjo una avalancha en el momento de la celebración,
bueno, porque los jugadores también pueden un poco hacer ahí el gol,
o ciertos jugadores, bueno, al final una pequeña avalancha
y hubo unos seis seguidos muy leves.
El cinc de la jornada arribarà al voltant d'un quart de deu del vespre.
Ara és moment de repassar els titulars.
Victòria històrica del Nàstic.
Des de la temporada 2003-2004,
a segona divisió B i amb un 6-1 davant del Girona,
els grana no marcaven 5 o més gols al nou estadi.
El darrer 5-0, a segona A, data de la temporada 51-52.
Llavors, el capità de l'equip, Mingú, reconeix que la plantilla
s'havia compromès per trencar la mala dinàmica de resultats
en una setmana plena de canvis.
Hi ha hagut canvis, l'equip s'ha compromès,
hem tingut moltes reunions, moltes xarles,
i bueno, esperem que sigui l'inici, no?
Penso una victòria molt merescuda i molt contents.
No, ara marxem contents, tenim una setmana per endavant
per rumiar, per pensar el que hem fet bé
i a seguir en aquesta línia.
Powell ja és el tercer millor golejador de segona divisió A.
El Dutrec, després dels dos gols d'aquest diumenge,
situa amb set dianes a un gol dels pitxichis
de la segona Ulloa i Jusselo.
Powell diu que està sorprès per el canvi de l'equip
i explica que la diferència ha estat el fet
de ficar-se per primer cop per davant en el marcador
aquesta temporada jugant com a locals.
Jo també, però crec que la diferència
estem molt concentrat i crec que és la primera vegada
quan hem marcat 1-0
i tenim confiança i molt ràpid el 2-0 també
i és un joc diferent.
El filial del Nàstic no perdona i segueix en play-off.
Ho va fer davant d'un rival directe com és el Vilafranc,
els de Kiko Ramírez es van imposar per dos gols a zero
i són quarts ara mateix a la tercera divisió.
La Pobla encadena 8 jornades sense perdre
i Ramírez parla de moment clau a la Lliga
per lluitar per la fase d'ascens.
Le sacas 3 puntos más a un rival directe ahora mismo
y sirve porque el equipo está en una fase de la Lliga
en la cual creo que si se mantén arriba
podemos dar guerra d'aquí a final de temporada.
El filial del Nàstic i el seu porter Sergio
sumen ja 720 minuts sense encaixar cap gol a la Lliga.
D'altra banda, el juvenil Grana va empatar a zero
a Sombi Biloni davant del Mallorca i és sisè a la divisió d'honor juvenil.
És dilluns, per tant, busquem altres arguments esportius
que ens ha deixat a la cap de setmana.
Joan Andreu Pérez, bona tarda.
Bona tarda.
El Tarragona Bàsquet 2017 agafa aire.
La victòria davant de la Serquia fa que és de Berni Álvarez
sumin ja la tercera victòria de la temporada
i es situin a la zona tranquil·la de la classificació
i empatats amb set equips.
Berni lamenta el fet d'haver deixat escapar partits
que deixarien l'equip pràcticament en llocs de privilegi.
Podríem haver aconseguit algun partit més,
que avui hi ha algun partit que no hem estat potser al nivell,
com l'altre dia, tot i perdre, no és tan important el resultat,
sinó la manera de fer-ho.
I això, al final, fa que el nostre balanç estigui bé,
estigui content, però que podíem millorar-lo,
també ho tinc clar.
A la primera catalana, l'Igualada frena l'embranzida del Torreforta.
L'equip de Bonem va caure per 4-1 de bandes de l'Anoi
i trenca la dinàmica de quatre jornades sense perdre.
José López, d'entredor del Torreforta,
diu que l'equip acumula molts partits
i diu que no té arguments
per explicar la golejada encaixada a les comes.
La veritat és que és el primer equip que hem superat
des de fa molt temps i no hem estat a l'alçada
i hem guanyat fàcil, hem guanyat 4-1
i penso que l'equip està una mica cansat
de tots els partits que hem acumulat,
però que no valen les excuses de millorar, treballar,
perquè ja es veu que si te relaxes,
doncs te pinta en la cara, com avui.
El Camp Clar s'emporta el derbi per 0-3
i enfonsa el Bonavista.
L'equip vert i blanc va ser superior al Bonavista
que segueix sense conèixer la victòria.
El Camp Clar, com ha explicat el seu tècnic,
que l'Oi Martínez trenca una dinàmica
de tres jornades sense guanyar
i reconeix que el resultat ha estat més ampli
del que s'havia vist sobre el terreny de joc.
Bueno, sí, trenquem una mala ratxa
tres partits, doncs, puntuant somment un punt
i perden a dos.
Un camp molt difícil perquè és un derbi
i, bueno, un partit molt ajustat
i, bueno, l'estateja, doncs, ha anat als tres punts.
El Rupi Tarragona superior al Reus.
Els Terrenys van superar per 18 a 10 al Reus.
Al volto ens vam decidir el tram final del partit
gràcies a un darrer assaig.
Carlos Pérez és el president del Rupi Tarragona.
Era una satisfacció especial porque, bueno,
el derbi siempre es el derbi
y, a partir de ellos, lleva una dinámica positiva.
Nosotros venimos de descender de primera
y, bueno, siempre hay ese temor, ¿no?,
de seguir bajando, pero, bueno,
ha sido un partido muy disputado,
porque ha habido oportunidades para los dos equipos,
hasta el sentido final cualquiera lo podía haber ganado.
Oliver tanca el Mundial amb el futur incert.
El circuit de Xes ha servit per a posar puny final
al Mundial de Motociclisme.
Oliver va acabar en 22ª posició a l'última corsa
i sense apuntuar en les 5 proves que ha disputat.
El pilot aragoní treballa ara per la pròxima campanya
on encara no sap si podrà seguir en Moto2
o a la nova Moto3 amb KTM.
Continua amb la progressió aquesta, no?,
de les formes, pues, bueno, positiva com ha anat fins ara
i del carànting vinent veurem què és el que passa.
Per ara encara no ho tinc clar.
Veurem què és el que fem.
Estic avaluant la KTM de Moto3 amb la gent de KTM
i veurem quina és la decisió que prenen, també.
I Albert Montañés és la principal atracció
de l'estatal de clubs de tenis
que es farà aquesta setmana a les pistes del Tarragona.
Els 8 millors clubs de l'estatal
trobaran a les pistes del club de Cala Romana.
Noms com el de Marcel Granolles o Feli Fiano López
són, juntament amb Montañés,
les raquetes més destacades.
El gerent del club Tarragoni David Valeriano
ha destacat el bon nivell que es veurà
amb els diferents clubs participants.
Un sempre nàstic, el d'avui que fa possible
tècnicament la Sílvia García.
Us parlen Joan Andreu Pérez, Quim Pons i Jordi Blanc.
Amb dos minuts arribem al punt d'un quart de nou del vespre.
Això és el sempre nàstic.
De seguida parlem ja amb Jorge de les Sants.
O serà després d'aquesta pausa per la publicitat.
Participa al sempre nàstic a través del Facebook,
al Twitter, per correu electrònic a
sempre nàstic arroba tarragonaradio.cat
o a missatges de telèfon mòbil al 27011.
Nàstic espai i el comentari.
Promociones José Luis
Descompte del 4% en els nostres habitatges en construcció
fins al 31 de desembre.
Aprofita l'ocasió.
Promociones José Luis
977 29 09 49
29 09 49
¿Lo conoces?
Gran Hotel La Hacienda.
Un lugar ideal para celebraciones, bodas, bautizos, comuniones y comidas de empresa.
Con exclusividad de servicio y salones.
Presupuesto a medida y cerrado.
Y con un sinfín de posibilidades para que el día de su celebración sea inolvidable.
Gran Hotel La Hacienda.
Plaza de la Unión Europea 1 La Pineda.
Telefono 977 37 31 11
Blasco Assessors
Especialistes en assessorament laboral fiscal i comptable.
En moments difícils, una empresa necessita tot l'ajut possible.
A Blasco Assessors posem una sèrie de professionals al seu servei
amb atenció personalitzada en tot moment.
Gestió laboral, comptabilitat, impostos, pensions, assessorament jurídic laboral,
estudi i planificació de plantilles.
Demani pressupost sense compromís.
Blasco Assessors, carrer Méndez Núñez, número 6, entre sol.
Telèfon 977 24 37 51.
Blasco Assessors.
Sempre amb el Nàstic.
Has tastat els esmorzars de l'emstelleria?
Tenen la més àmplia varietat de tot Tarragona.
Entrepans, freds i calents.
Són especialistes en esmorzars de forquilla.
Callos, capipota, codillos, galtes, ous trencats, cua de bou, sèpia, bacallà...
A més, de dilluns a dissabte, també tenen una àmplia varietat de plats en el menú diari.
Tasta'l per només 12 euros.
Recorda el nostre nou horari.
Estem oberts a partir de les 8 del matí.
Amstelleria, al carrer Vidal i Barraquer, número 44.
Telèfon 977 22 66 87.
Sempre fent costat el Nàstic.
Bayer. Ciència per una vida millor.
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Bona nit.
que venen a lentar a Gran Campos.
Y soy San Lorenzo.
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
¡Ajuta Artur!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Bona.
La Cidlària es bona al transament.
Gol, gol, gol, gol de Toni, gol de Toni.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Estalucas que ve per l'Una, l'Altre, la Cataluna.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Todo el mundo se acabó.
Y suiza, Lorenzo, uno, cero.
Sempre Nàstic, arreu del món, a través de tarragonaradio.cat.
Un quart i tres minuts de nou de l'espre.
Continuem endavant el Sempre Nàstic,
ara ja amb l'entrevista amb Jorge D'Alessandro.
Ahir plovia el nou estadi, però la pluja va venir també de gols del Nàstic
davant del Sabadell.
L'equip estava molt necessitat
i aquesta setmana va arribar Jorge D'Alessandro
i sembla que de moment ja ha posat remei amb aquesta necessitat.
Abans ja el saludàvem, Jorge.
Buenas noches de nuevo.
Muy buenas noches.
Que podemos hablar en catalán.
Como queráis, y si no pregunto me lo traducís.
La tarda que parlarem amb el Jorge D'Alessandro en català.
Jo no sé, fins que va arribar el Nàstic,
què coneixia del Nàstic si havia seguit una mica
la trajectòria d'aquest inici de temporada de l'equip.
Sí, sí, el que l'equip lo conocía perfectamente,
lo conocía del año anterior porque
tuvieron una lucha titánica con el Salamanca,
que se disputaron entre los dos una plaza,
seguí ese mano a mano.
Bueno, el azar quiso porque prácticamente
tenían las mismas campañas los dos.
El azar en un momento de magia
permitió que nuestro Nàstic se salvara afortunadamente.
y este año también un poco el cambio de plantilla
con algunos jugadores nuevos, también los conozco a todos.
Todos, prácticamente no me sorprende ningún jugador.
Bueno, Adrián Luna, que no tenía gusto de conocer
porque no lo había visto jugar nunca.
El resto conozco a todos, ¿no?
Inclusive de la contera porque había visto jugar el hoy,
había visto jugar a Bueno, un chico que jugó el otro día
con el Cartagena, hizo unos minutos.
Había visto jugar también al otro chico que había debutado
también, que se utilizó del filial, que eran los nuevos,
y el resto los conocía por su trayectoria.
A Galindo lo conocía del Salamanca, supongo, ¿no?
También lo conocí con a Galindo, sí, sí,
porque inclusive la persona que lo trajo,
que era Miguel Torresilla,
porque es un convenio bilateral que tenían con el Arsenal,
y Galindo estuvo lesionado en el Salamanca.
Tampoco hizo una campaña de las...
Bueno, fue una incógnita, diría.
Cuando rebó la trucada de algún del Nástic
para poder venir a entrenar aquí,
¿qué le pasó por el cap al Jorge de Alessandro?
Bueno, yo tenía muchas ganas de trabajar
y, bueno, por un momento me cogió la duda
porque miré la tabla clasificatoria,
sabía la derrota que había tenido en el mini-study,
y aparte que llamé a gente amiga,
me había dicho que no había el equipo dado buena imagen.
No digo que jugar bien o mal,
que no había estado el equipo aguerrido y combativo
y me preocupó un poco,
pero bueno, ya tuve la oportunidad de hablar
con el director general del club,
el señor Luis Fernández,
perdón, Luis Fábregas, perdón,
caballero en toda regla,
el presidente del club que me llamó,
y bueno, más o menos,
no digo que me convencieron,
pero bueno, ahí se pudo un poco decidir el tema.
Luis fue contundente, Luis Fábregas estuvo excepcional
y también su presidente.
Me preguntó por el equipo
y le comenté lo que sabía del equipo.
¿Y cómo ha estado aquella semana?
¿La semana? ¿Cómo ha sido?
¿Esta primera semana la toma de contacto?
Una terapia de choque.
Es decir, yo llego y me encuentro un equipo,
miro las caras y me doy cuenta.
Es decir, tuve que utilizar toda la política de persuasión
que puede tener una persona
cuando llega a un sitio que no es positivo.
La dinámica era negativa, eso es una evidencia,
y el equipo estaba tocado,
el equipo estaba francamente tocado.
Es decir, lo que expresaba en el terreno de juego
era lo que yo me encontré, ¿no?
Había muchísimas dudas,
dudas de su capacidad,
que es lo peor que puede tener un profesional de fútbol,
porque claro, si tú dudas de tirar un regate,
de tirar un túnel, de tirar un pase,
de hacer una genia...
Es decir, eso no es bueno para un equipo, ¿no?
Vaya hartón de trabajar, ¿no, mister, la primera semana?
¿O esta será una metodología durante toda la semana lo mismo?
No, más o menos, no.
Fue una terapia porque fue muy agresiva,
porque evidentemente tú tienes que poner...
Para que una cosa se ponga en marcha...
Es decir, hay que poner ideas.
Yo no puedo solicitar lo que no he enseñado.
Entonces, bueno, evidentemente pusimos en práctica las ideas
para que se puedan hacer reales en el campo de juego.
Entonces, bueno, más o menos fue esa catarata de información excesiva.
Yo tenía miedo que a veces una catarata de información excesiva
provoca estrés paralizante.
Es decir, una persona se siente agrollada.
Y eso lo trataba de yo de ir y tal.
Y sin embargo, afortunadamente, y podemos decir
que toda la información que se le dio al equipo
la digirió bien, porque la utilizó bien en el campo de juego.
Eso es la imagen que hemos tenido, ¿no?
A eso sí me remito.
Viendo lo que hizo ayer el Nastic,
uno, lógicamente, lo que le pasa por la cabeza
es preguntarte dónde estaba este equipo
y por qué este equipo, hasta ayer, no jugó como jugó.
¿Tanto se nota la mano de un entrenador en el banquillo?
¿Tanto se nota la mano de Alessandro en este equipo?
No, no creo que haya sido eso.
Porque si no, estamos hablando de magia.
Y soy una persona que debate el antimagia.
Yo creo en el trabajo, en la continuidad y en el día a día.
No hay otro secreto del fútbol.
Y por eso soy muy pro-Bielsa, soy muy pro-Guardiola,
sobre mi club Benítez, que es mi ídolo, el entrenador,
un entrenador y muchos otros, ¿no?
Inclusive carreras, ¿por qué no?
Para dar ya un paso a la generación joven.
Y yo creo que la dinámica de rutinas positivas,
hábitos de entrenamiento, son los que te llevan a jugar bien.
Entonces, prefiero evitar eso de posima mágica,
porque realmente no es un buen compañero de viaje.
Supongo que la llegada, mejor que esto, es imposible, ¿no?
Mira, he cogido los tres periódicos locales de Tarragona.
En el diario de Tarragona, D'Alessandro hace el milagro.
En el mes de Tarragona, D'Alessandro debuta con goleada.
Y creo que en el interior es goleja y enamora al Nástic de D'Alessandro.
Y en el nuevo esportivo, D'Alessandro se estrena con el Nástic,
a Munzing, a Serú, contra el Sabadell.
Titular también en portada para toda Cataluña, en este caso,
en el nuevo esportivo.
¿Tienes la sensación que es D'Alessandro?
No, no, a eso me da miedo. Son los jugadores.
No soy entrenador de nombre propio, no me gusta.
No me gusta. Me gusta que los jugadores sean los protagonistas.
Me gusta arroparlos, me gusta defenderlos.
No, no es bueno para el Nástic realmente que yo asume un rol que no me corresponda.
Porque no es así.
Es decir, el rol, los protagonistas son los futbolistas,
que es lo que su afición necesita, y son los ídolos.
El entrenador tiene la responsabilidad de que el equipo trabaje,
del equipo esté con las mejores ideas posibles,
y el acierto en la alineación, que decíamos, ¿no?
Acertar en la alineación y en los cambios, eso es mi obligación.
No pretendo eso, os juro que no pretendo.
Pero, claro, es que no puedo diluir la responsabilidad en la terapia de choque.
Es decir, en esta semana mi protagonismo es intenso,
pero yo prefiero que paulatinamente vaya mi rol a un papel secundario.
No sé, porque va a ser el bien del club.
Si yo sigo siendo protagonista, algo no va a funcionar.
Entonces yo prefiero ya que el equipo vaya...
Bueno, faltan cosas, evidentemente, ¿no?
Faltan todavía, hay que dar un mes, por ejemplo,
para que el equipo tenga su propia vida.
El mensaje claro es este, Jorge, por eso.
El mensaje a seguir, el mensaje que has querido transmitir al equipo,
el mensaje que vimos ayer en el campo.
¿Vamos a ver esto cada partido o, como ayer decías,
la policía no es tonta, ya nos van a pillar
y tendremos que cambiar, tendremos distintas variables.
No, no, que cambiar, no, insistir en movimiento.
Yo creo que los equipos contrarios en el próximo partido,
yo espero un partido de que Guadalajara me juegue al contragolpe,
jugará con Aníbal solo arriba y esperando un tiro libre de Ernesto
y los demás flotando entre líneas.
Es lógico, porque ya no se empiezan a ver.
Y el equipo va a replegar en medio campo
y nosotros vamos a tener que jugar en espacio reducido
y eso, ¿sabéis que eso exige un mayor esfuerzo al equipo?
Escúchame, yo sí sería adentrado de él y veo lo que vi, es lo que haría.
Entonces hay que pensar que la policía no es tonta.
Entonces tenemos que adaptarnos a que los rivales,
a partir de ahora, van a tener otro señuelo.
Van a venir aquí, al menos de entrada, con precaución.
Y eso nos va a exigir a nosotros a sufrir más,
a poner más ganas, en fin, ir con más al contacto en los rebotes, etc.
Todo lo que implica jugar contra cerrojos.
Estamos hablando mucho de aspecto motivacional, ¿no?
Tú hablabas de terapia de choque en este equipo,
pero futbolísticamente ayer se vieron cosas que no se habían visto.
Se vieron diagonales, se vieron triangulaciones,
se vieron dos interiores que jugaron por dentro,
pero que también salían afuera con la doblada del lateral constantemente.
Algo sí que se ha trabajado.
Son los automatismos, eso es nuestro estilo de juego.
Eso empieza a ser nuestro estilo de juego.
La posibilidad de jugar con dos interiores metidos adentro
me proporciona una gran libertad para mis laterales ofensivamente,
que es lo que pretendo.
A mí no me gusta jugar con personas fijas en la banda,
porque al final, yo decía que al final te comen como conejos,
porque el lateral te toma el tiempo y al final te liquida.
Entonces yo prefiero que las bandas sean intermitentes,
que los jugadores vayan entrando por circunstancias del juego.
Eso es un poco mi concepto futbolístico.
Y si no tengo que jugar como el Barça, con línea de tres, dos abiertos,
tal cual, pero yo no soy el Barça.
Es decir, que me proporciona una seguridad en la circulación de balón,
que yo tenga tres centrocampistas que me den una flidez permanente.
Pero yo no los tengo.
Como el Barça juega el Barça.
Entonces, evidentemente, los que no poseemos eso,
nosotros tenemos que tener alternativas y automatismos
para conquistar sectores del campo.
Lo que yo quiero tener, perdóname, gente, es en el punto de penalti.
Porque en el punto de penalti se meten los goles.
Si yo no tengo a nadie en el punto de penalti,
cuando viene un centro, malo va a ser que meta gol.
Si yo tengo en el punto de penalti dos y uno que llega atrás como Morán,
la metemos, mira la imagen, hay tres en el área.
Es decir, si no hay gente en el área, no se meten los goles.
Entonces, un poco eso es lo que te quería comentar.
A ver si la imagen, creo que la imagen habla por sí sola.
¿Ayer te sorprendió alguien?
Decir, ostras, no me esperaba que jugar así.
Lo digo porque nosotros salimos alucinados con Powell.
Lo que puede ser, ¿no?
Sí, sí, sí.
¿El juego colectivo?
Sí, sí, sí.
Lo peinó todo, lo luchó todo.
Y más que tiene que mejorar.
Cuanto menos corra, más va a jugar bien, me refiero.
Cuanto más simplifique su juego en jugar y descargar para la segunda línea,
él tiene que hacer su rol.
Mejor va a jugar.
Ayer, el otro día, ya lo viste cómo pasó, dio una asistencia de gol definitiva
y creo que eso lo tiene que hacer mucho más.
Creo que puede aportar mucho más.
Aparte, él estaba contento, creo que estaba contento.
Sí, sí, bueno.
Él sabía.
El jugador distingue lo que es meter un gol tal cual cuando ha jugado bien.
Porque a veces en el fútbol no es jugar bien el hecho de tener mucha pelota, ¿no?
Pero, y Powell ayer distinguió lo que era jugar bien y eso puede ser importante.
¿Qué impulso ha recibido hoy Jorge D'Alessandro?
Porque, claro, ayer salimos todos del campo con una sonrisa que creo que en Tarragona no se veía.
Bueno, desde que Cipión pasó por la ciudad y desde el día que subimos a primera y poca cosa más.
¿Qué impulso ha recibido hoy durante todo el día Jorge D'Alessandro?
Bueno, yo soy bastante prudente, ¿no?
Aparte, soy siempre un poco insaciable porque no me, no me, a mí siempre quiero lo que va a venir.
Lo que va a venir.
Y yo estoy pensando en el domingo, ¿no?
Entonces, precisamente a la prensa le he huido un poco porque viene...
No, hay que ilusionar a la afición, la gente tiene que vivir de esta ilusión y la tiene que disfrutar.
Pero yo no me puedo detener porque me puede llevar a equívocos esto.
Es decir, esto fue un primer paso y para mí agradezco, pero bueno, voy a agradecer a todos vosotros lo que habéis hecho
y lo que la gente, sobre todo el aficionado, tiene que disfrutar este momento.
Porque esto es la grandeza del fútbol.
Pero nosotros los profesionales que somos los encargados de hacer realidad este sueño,
tenemos que pensar de otra manera.
Yo pienso de otra manera.
Y una de las preguntas que hoy me han hecho más, y en un par de sitios, es cómo se gestiona ahora eso.
Porque un equipo que estaba acostumbrado a no ganar, que de repente gane 5 a 0,
esta euforia que ahora decías, ¿no?
Que el profesional quizás se tiene que...
¿Cómo se canaliza todo eso para que ni estemos tan tan arriba ni nos venga un bajón de repente de todo?
¿Cómo se canaliza? Jugando juntos.
Porque yo estoy ya jugando con vosotros y con los señores.
Es decir, si yo estoy poniendo prudencia, vosotros vais a ser prudentes.
Y el nivel de exigencia va a ser el mismo.
Entonces, yo lo único que he descubierto ayer es que este equipo tiene futuro.
¿Cuál es el futuro? Que puede jugar.
Que puede competir.
Ganará, perderá, competará, como cualquier equipo.
Pero podemos competir en cualquier sitio.
Y eso es muy importante.
Eso es lo que han descubierto ellos.
Que tenemos una luz a la esperanza.
Que el camino es difícil, ¿cómo no lo vamos a ver?
Y que hay unos números ahí evidentes que hay que cumplir para conseguir el objetivo.
Pero nos da luz a la esperanza.
¿Y cuáles han sido los pilares de este triunfo?
¿Cuáles han sido los pilares?
El trabajo y el orden.
Entonces, seguimos trabajando y seguimos usando la táctica como compañero de rigor.
Que es el orden.
Un equipo tácticamente bien puesto es un equipo que realmente tiene garantía de competir.
Y más o menos son los dos engranajes que vamos a manejar.
Pero claro, y los jugadores saben que le vamos a exigir.
Algún oyente preguntaba, una curiosidad que yo te quería preguntar también, porque ayer me fijé al lado del banquillo del del Nastic.
¿Qué pasó con el cambio de Tuni?
Porque te giras para los que estaban calentando, gritas a Tuni y Tuni sale del banquillo y dice,
míster, que estoy aquí, que ahora salgo a calentar.
Sí, no, porque yo prácticamente cuando vi una ventaja numérica en el medio,
entonces estoy pensando y creí que tenía ya a Tuni calentando.
Fue una desinteligencia por mi parte.
Porque yo creí que realmente tenía ya a Tuni en el trío.
Porque tenía un chico golpeado, entonces tenía la posibilidad de que se me lesionara el lateral,
pasar Chisco Campos de lateral derecho y colocar a Ortiz de central.
Una posibilidad.
Tenía otra posibilidad de pasar a Chisco Campos de lateral incorporando a Rodri y a Galindo por el medio.
Eso es lo que iba manejando.
Y tenía un resultado de por medio.
Y yo tremía mi camisa al Borora.
Pero decido no, decido colocar a Tuni en banda izquierda para equilibrar el pasillo
y colocar a Morán en el sitio de Peragón, que fue lo que hice.
Para mantener las bandas y ya ir un poco metiendo a Morán con tres por dentro.
Esa fue la idea.
Fue mi culpa.
El tema físico de Tuni y Morán, ¿cómo los ves?
Porque salen de lesiones.
A Morán lo vi excelente, a Tuni quizás algo más bajo.
Y Tuni para jugar de titular es decir, tiene que darme un poquito más y quiero.
Y ya se ha hablado con él.
Y puede que en estos partidos de fuera de casa posiblemente sea un jugador importante
porque tiene muy buen gol de pedido de balón.
Jugador que puede ser determinante, pero quiero que tenga el ritmo partido.
Ritmo de competición.
No que se vaya, tiene que dar ritmo.
Ir, volver.
En fin, ¿no?
¿Y cómo se sintió Jorge de Alessandro en un banquillo?
En un retorno a un banquillo.
¿Cómo te sentiste?
No sé, yo me vi tranquilo.
Como si no te hubieras ido nunca.
Sí, yo no me vi mal.
No hice ninguna...
No me vi con muchos gestos, ¿no?
No, no, bien, bien, sí.
No me vi mal, no, no, no, no.
Pocos espavientos con el árbitro, bien también, ¿no?
No, no hice muchos espavientos.
No, no, muy bien.
Con línea que le dije alguna cosita al oído, pero cariñoso.
Pero no, de verdad, le digo, perdón, un fuera de juego le pita a Powell que se iba solo.
Le digo, no fue, no fue, le digo, sí, tenías razón.
No, pero bueno, no pasa nada.
Eso es verdad, se lo dije así.
Déjame, yo acabo ahora, Jordi Seguirá.
Te preguntaba en la primera entrevista que nos concedías, que trababa una radio,
te preguntaba, ¿qué queda del Jorge de Alessandro de Figueras?
Me decías, casi todo.
Guardo, guardo, mi método es ese.
¿Qué queda del Jorge de Alessandro que campeonó con San Lorenzo cuando era jugador muy joven y campeonó?
Porque quizá la gente no lo sabe, pero este señor tiene, no sé si decir el orgullo,
de que con San Lorenzo es el único equipo de la Liga Argentina.
Campeón invicto.
Campeón invicto en dos temporadas, 68 y 72, del Nacional y del Metropolitano.
De los dos, con Jorge de Alessandro en los dos equipos.
Sí, sí, sí, yo tuve la suerte de ser jugador de esos equipos, de San Lorenzo 68,
que fue el mejor equipo de todos los tiempos que existió en Argentina.
¿Suplente de Irusta?
Exactamente, suplente de Irusta, jueces y partidos en ese torneo.
Sí, sí, me gusta el dato, es verdad.
¿Qué queda de ese Dario de Alessandro?
Todo, en mi escuela.
En mi escuela, ahí me educaron.
Toto Lorenzo, ¿no?
Genio.
He tenido los mejores técnicos del mundo.
Juan Carlos Lorenzo, he tenido Elba de Pado Batín.
Y hay una anécdota que la aprovecho para contarla,
que cuando se habla mucho de la manta corta y manta larga,
estaba yo jugando, porque eso lo dijo un técnico brasileño que tuvimos,
Elba de Pado a Lima, Tim, lo dijo.
Y en esa frase, apropiada hoy por todo el mundo futbolístico,
y yo era uno de los protagonistas en ese partido.
Estaba yo en el partido.
Cuando dijo, fue con Vitorio Nicolás Coco, precisamente,
que teníamos un problema en el entretiempo,
y nos estaban atacando y no controlábamos el partido.
Le dice, Coco, mira una cosa, o se tapa la cabeza o se tapa los pies.
Él no me jugó en una zona de nadie.
Solo un apunte, Jorge, recordar que Juan Carlos Lorenzo
está a punto de ganar una Copa de Europa con el Atlético de Madrid
y a falta de ocho segundos la perdió un grandísimo técnico
en el año 74, con Ayala, con Ratora Ayala,
con Heredia jugando en el Atlético de Madrid.
Juan Carlos Lorenzo era el míster del Atlético de Madrid
y al Atlético de Madrid le queda para la historia la tristeza
de que a falta de ocho segundos Garate se lesiona
y Svarsenbeck, que era el central del Bayern de Múnich,
metió el gol.
Jugaron otro partido, y aquel día el Bayern de Múnich
con los Beckenbauer y compañía le ganaron al Atlético de Madrid.
Pero jugaron a Lorenzo, por eso cuando se echó la punta
de un gran entrenador efectivamente lo fue.
Aparte quería decir, porque la gente joven,
la historia está para ver si tocarla,
y voy a contar un tema táctico,
porque ha sucedido mucho que estos técnicos jóvenes
se habían apropiado.
He escuchado la barbaridad de decir que jugaban 4-2-3-1.
El primer 4-2-3-1 que hubo en la historia
lo jugó a Argentina de la mano de Juan Carlos Lorenzo
en el Mundial del 66.
Y el equipo jugaba Ferreiro, Perfumo, Álvarez, Marzolini,
Ratín, Alberto González, Solari, Hermín Donega,
Pinino más y Luis Artime.
Entonces ese equipo de memoria del 66
fue el primer 4-2-3-1 que hubo en el mundo,
jugado en el Mundial de Londres.
Entonces apareció una generación de técnicos muy joven
que empezaron a hablar con eso de propiedad táctica.
Y bueno, esto, afortunadamente, periodistas como Alfredo Reláño,
que hemos tenido oportunidad de comer en alguna oportunidad,
o el mismiso Santi Segurola cuando hablo, tal cual.
Pero escuchar esto en manos de algún técnico,
decir, esto casi lo inventé yo, 4-2-3-1,
señores, del año 66.
Como lo mismo, escuché la insolencia,
a la insolencia, que no me gustó nada,
que cuando se llega al Inter de Milán,
un entrenador habla y compara a Mauriño con el Eño Herrera.
Y me parece eso, comparar a Dios con el Diablo,
porque el Eño Herrera, señores, inventó el Líbero.
El Líbero.
El Líbero.
El mejor equipo que yo vi en mi vida fue el Inter,
que era una máquina,
y el señor Pichi, tácticamente,
que se jugó aproximadamente hasta...
Bueno, actualmente, yo en mi libro de táctica tengo el Líbero,
porque en algún partido en un campo pequeño
me están bombando balones, pongo el Líbero.
No sé si me entiendes.
¿Por qué?
Porque hay que ganar y mete un tío que me corte todo atrás.
Entonces, no se puede comparar a Mauriño,
que es un hombre que ha ganado cosas,
pero, señores, al que inventó algo en el fútbol,
con lo difícil que es inventar,
recordarles aquí en Bedín, Guarniare, Pichi,
Luis del Sol, Peiró,
Jair da Costa, Mazola, Peiró,
Luis Suárez y Corzo.
Bueno, ese equipo era de Leño Herrera.
Entonces, Leño Herrera,
cuando se habla de Leño Herrera,
yo casi, casi creo que hay que ponerse de pie.
Perdón, esto es un matiz,
porque en el fútbol inventar es tan difícil,
es tan difícil,
que un señor como Leño Herrera,
que ha marcado una época en todo esto,
se lo quiere comparar con Mauriño,
porque abrazó a Tarassi.
En una esquina, ¿no?
Entonces digo, no, por favor,
esto me parece muy poco serio.
En el Facebook del programa,
Jorge, ahora mismo,
Antonio Roldán cuelga una foto
de que dice, en el junio del 74,
San Lorenzo visitó España
para enfrentarse a la Unión Deportiva Salamanca.
Y una foto de un joven,
Jorge de Alessandro,
ahí, bueno, ya te la paso.
Sí, sí, sí, bueno, bueno, me encanta.
Bueno, ahí me compró en Salamanca,
porque nosotros vinimos,
y aparte,
la fuente es que he bebido,
por eso yo digo que,
por eso mi tesis,
cuando comento y debato desde un micrófono
que decía, yo siempre pediré
a la formación integral de los técnicos,
que son un poco la madre de todo esto,
es el entrenador de ese equipo,
de esa foto de Salamanca,
es ni más ni menos que Osvaldo Zubeldía.
Osvaldo Zubeldía fue campeón
del Estudiantes de la Plata,
que por primera vez ganó al Manchester United,
0-1, gol de Verón de cabeza,
en la famosa hoguera humana.
Centro de Madero, gol de la bruja Verón,
padre de la brujita Verón.
Pero señores,
vosotros no sabéis una cosa,
no sabéis una cosa.
No sabemos mucho.
No, déjame que te explique.
No, no, hablo.
Solo fuera una.
No, bueno.
Que Osvaldo Zubeldía
inventó el fuero de juego en juego real.
El primer equipo que aplica
a la defensa adelantada en juego real,
que era lo más difícil de entrenar,
ni yo me atrevo a decirlo,
yo lo único que le hago es,
como lo hice el domingo,
con línea de tres,
sobre golpeo,
que es un adelantamiento de líneas.
Pero la línea de cuatro movimiento,
para que realmente sorprenda al rival,
la inventó Estudiantes de la Plata.
¿Recordáis aquel Estudiantes de la Plata?
De Salvador Bilardo, Pachamé.
¿Recordáis aquel equipo
que fue campeón del mundo?
Exactamente, de Bilardo.
Y eso fue el legado,
el patrimonio técnico
que me dejó Osvaldo Zubeldía.
La invención del fuera de juego
en movimiento,
en juego real.
Entonces,
esos son gente
que fue mi técnico
y bueno.
Podríamos hablar mucho
de...
Perdonadme,
es que me fui por las nubes y...
Estamos ya prácticamente acabando, Jorge.
Perdona,
es que veníamos a hablar del Nasti,
pero estamos ahora
un poco retros.
Está bien, está bien.
Hay otro Jorge de Alessandro,
el más mediático,
seguramente,
el comentarista.
Sí.
¿Cuántos años?
¿30 años?
¿Desde que empezaste en Antena 3?
Más o menos,
más o menos,
sí.
Sí, sí.
Del 82, 83, seguramente.
Sí, quiero recordar, sí.
Empezamos con José María García
que quiso hacer un programa,
el famoso carrusel y todo esto
y le puso a la voz del narrador
y vosotros,
como vosotros hacéis ahora,
el comentario.
Gran maestro, ¿eh?
Y confió.
García era un gran maestro,
un gran profesional,
un gran profesional.
y confió en ese perfil
y bueno,
y ahí nos,
bueno.
Y esta semana,
mediáticamente,
¿te has dado cuenta
de lo que ha significado
que llegara Jorge de Alessandro
aquí a Tarragona también?
Sí.
Lo digo porque,
sin ir más lejos,
ayer,
el primer mensaje
que entró en Punto Pelota,
mensaje SMS,
era de un aficionado del Nasti.
No me digas,
no me di cuenta,
no lo he visto.
Me alegro infinitamente.
Venimos a entregar todo
lo que podemos para el Nasti
porque es lo que necesita
y vamos a entregar
todo lo que podamos dar,
¿no?
Queremos salir de esta situación
y vamos a intentarlo.
Y vamos a intentarlo
y eso es la clave,
¿no?
No,
es que están llegando
un montón de mensajes,
estoy saturado.
La María Soler dice,
me encantan las entrevistas
con D'Alessandro,
no habla como un entrenador,
sino habla como un tertuliano más
que ama el fútbol.
Gracias por venir al Nastic.
Decirle a D'Alessandro,
Sergio Cerdán,
que me ha hecho disfrutar
en el partido como nunca.
Jorge, quédate.
Daniel Maliaferé dice
que te pongamos la canción
de Matador
que se adaptó
de los fabulosos Cadillac,
una versión que está adaptada,
la escuché esta tarde,
para la hinchada
de San Lorenzo,
por ejemplo,
que está muy bien
porque a los hinchados
de San Lorenzo
se los conoce también
como el equipo matador,
¿no?
Los cuervos,
matador.
Los matadores,
el equipo de San Lorenzo
de 68.
¿Y Boedo vamos a volver
o no volvemos?
¿A Boedo?
¿Volvemos o no volvemos?
¿Cómo lo tenemos eso, Jorge?
Muy difícil.
Muy difícil,
está el tema tocado.
Y aquí, bueno,
es que hay un montón
de comentarios, Jorge,
y todos muy positivos
para Jorge de Alessandro.
Por ejemplo,
dice Sergio también,
Alessandro,
que bueno,
que viniste,
¿estarías dispuesto
a quedarte si nos salvas?
Lo más importante de todo
es que hemos abierto
la esperanza.
Eso es lo más importante.
Y desde la esperanza
que nos permita eso,
¿no?
Poder crecer
y salir de esta situación.
Ese es el mensaje,
nada más.
Y que tengan fe en nosotros,
nada más,
y que vamos a trabajar.
Eso es lo único
que puedo decir.
Pues muy bien, Jorge,
que te agradecemos mucho
que hayas estado hoy
con nosotros
y que haya mucha suerte
esta temporada.
Bueno,
que la necesitamos
y que esto no sea,
que haya muchos,
no digo cinco a cero,
pero que haya muchos triunfos.
Muy bien, Jorge,
muchas gracias.
Un placer a todos.
Jorge D'Alessandro,
l'entrenador del Nastic,
avui a l'estudio
de Tarragona Ràdio,
en aquest primer tram
del Sempranastic.
En dos minuts
arribem al punt
de tres quarts de nou
de l'espre,
publicitat,
de seguida
després arrenca ja
la tertulia del programa.
de l'espre,
de l'espre,
de l'espre,
de l'espre,
de l'espre,
¡ices,
estés matador!
Fins demà!
Fins demà!
Gran Hotel La Hacienda, un lugar ideal para celebraciones, bodas, bautizos, comuniones y comidas de empresa, con exclusividad de servicio y salones.
Presupuesto a medida y cerrado, y con un sinfín de posibilidades para que el día de su celebración sea inolvidable.
Gran Hotel La Hacienda, Plaza de la Unión Europea 1, La Pineda, teléfono 977-37-31-11.
Blasco Assessors, especialistes en assessorament laboral fiscal i comptable.
En moments difícils, una empresa necessita tot l'ajut possible.
A Blasco Assessors posem una sèrie de professionals al seu servei amb atenció personalitzada en tot moment.
Gestió laboral, comptabilitat, impostos, pensions, assessorament jurídico-laboral, estudi i planificació de plantilles.
Demani pressupost sense compromís.
Blasco Assessors, carrer Méndez Núñez, número 6, entre sol, teléfono 977-24-37-51.
Blasco Assessors, sempre amb el nàstic.
Grup Vic Sant, més de 25 anys d'experiència construint i respectant el medi ambient.
Tot plegat per oferir el millor servei als nostres clients.
Qualitat, seguretat, agilitat, sostenibilitat, polivalència, servei integral.
Grup Vic Sant patrocina el nàstic a Tarragona Ràdio.
Grup Vic Sant, sempre amb el nàstic.
Fantàstica oportunitat.
En las Jornadas de Puertas Abiertas de Ibercaja, los días 11, 12 y 13 de noviembre,
encontrarás pisos de uno y dos dormitorios a precios inmejorables.
Con una hipoteca sin competencia y además, te regalamos los muebles y electrodomésticos
por un valor de hasta 3.000 euros si compras en estos días.
Hasta el 100% del precio de compra financiado por Ibercaja.
Te esperamos en la calle 1342 Bonavista, teléfono 619-478-996.
Bayer. Ciència per una vida millor.
Unitat d'Urologia i Rejoveniment Vaginal amb Láser, doctor Alejandro Egea.
Urologia General, Láser per tractar el creixement de la pròstata i càlculs renals.
Criocirurgia per al tractament del càncer de pròstata i de ronyó.
Incontinència, ladioplàstia i menoplàstia.
Ens trobaràs al Centre Mèdic Rambla Nova, a la Rambla, número 103 de Tarragona.
Per a més informació, truca al 977-250-000
o visita el nostre web www.alejandroegea.com
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuït.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
I'm taking a moment just imagining that I'm dancing with you.
I'm your pole and all you're wearing is your shoes.
You got so, you know what to do to turn you into your eyes.
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
Go!
La pluja de gols ahir al nou estadi.
Ha marxat ja Jorge d'Alesandro.
Diu-n'hi do.
Com en sap de futbol i tots aquests records que té molta experiència al món del futbol
i no menys experiència davant del microf.
Jo també em sumo a l'al·lucinada col·lectiva.
Parlar de futbol així dona gust.
El domini que té del micròfon i d'un estudi de ràdio.
Perquè clar, ara segurament la gent més jove l'identifica molt amb Punto Pelota,
que seria un altre extrem, però lògicament ell ha estat molts anys de comentarista
amb una cadena com era Antena 3 Ràdio i després posteriorment a les cadenes que ha anat passant
José María García.
Per tant, té una llarga i dilatada trajectòria davant d'un micròfon.
Ens centrem amb l'equip, amb el partit, amb la situació.
Jo em quedo amb el que ha dit Jorge d'Alesandro, que segurament ha acabat de donar aquell missatge optimista.
Després del partit d'ahir veig que tenim futur.
I això suposo que tranquil·litza tots una mica, no senyors?
Sí.
Un se pregunta a vegades, o bueno, un arriba a la conclusió que el futbol és tan gran
perquè passen coses com les que van passar ahir.
Jo no sé...
Ahir titulàvem Gabriel per fregar-se els ulls.
Us els heu fregat molt aquesta nit?
Jo és que crec que avui me sento molt cansat i jo crec que és que dormint repetia el partit una i una altra vegada.
Jo m'he vist per internet i altres o altres vegades als ulls i no em canso, no?
És el que deia, no?
Que gran és el futbol que en una setmana un equip que frega el ridícul a Barcelona,
perquè jo crec que van fregar el ridícul, fa el partit que fa.
Es va veure una intensitat i una ràbia que aquest equip no havia demostrat en cap de les 11 jornades anteriors.
I en definitiva van poder sortir des de feia molt temps, suposo que des del dia d'Albaceta,
des de l'estadi amb un somriure.
Evidentment no es pot acabar aquí, no hem fet res, seguim ara penúltims a quatre punts de la salvació.
El que passa és que un comença a creure que un equip que és capaç de jugar al futbol que va jugar ahir,
encara que no el veurem tant diumenge, se n'ha de sortir.
I després de la lliçó d'autoestima i d'empenta i fins i tot de realitat que ens ha donat el míster,
jo crec que veiem el futur amb molt més optimisme.
Jo crec que, a veure, els partits els veíem, jo crec que els jugadors estaven esperant que els fessin el primer gol
per dir, bueno, ja estem perdent. Estaven derrotats antes d'hora.
O sigui, l'actitud dels jugadors és que creies, bueno, si aquí no hi ha res més.
Pensàvem que aquí...
La parània de l'Alessandro hauria funcionat per entendre'ns.
Això és el que hi ha. Després, els dos minuts de jugar es va haver-hi una actitud que jo creia que no has aguantat,
vam tindre sobre que vam fer el gol, però jo dic que és impossible que aquests xavals,
que són els mateixos de fa 15 dies, que estiguin fent aquest partit.
Per tant, el que estem dient és una altra actitud.
I aquest home el que haurà fet és dir-los que, escolta, que aquí, efectivament,
la diferència dels equips que venien no era avassalladora, eh?
El que passa és que els nostres estaven afonsats.
I, bueno, en vist que ahir, bueno, escolta, que ho ha dit abans ell,
jo crec que el Toni, que té que dir molt en aquest equip, encara no està gent.
En vez que el Morán ahir va fer un partidàs hasta que el va canviar-lo,
que tenia...
El maestro, eh?
El maestro, eh? Morán és el maestro.
Sempre que tenia 18 anys, tu, eh?
I el Mingo va fer un partidàs que havia temps que no el feia, tu i tu, Tom, tu.
Però tant, com és possible, això?
Però és la motivació.
Hi ha un detall, i que poder vas separar el...
Jo crec que t'has percebut, però que jo m'he fixat en les veus.
Mingo, quan parla, quan fa les decles d'ahir, afònic, eh?
Ah, afònic.
Adrià Luna, a les decles, afònic.
I tots dos jugant i rendint i lluitant tot el que es va veure al terreny d'això.
Vull dir que va exprema, s'ha viut exprema, no?, a l'equip, allò, en plan suc de taronja,
fins que ha tret tot el suc.
I veure'l, i veure'l, i veure'l al camp, el tio.
No va parar.
No va parar un segon cridant, enfadat.
Estava en 4-0, i el tio es cridava i es pegava un...
Bueno, això és molt important per els jugadors que l'entrenador estigui al món, eh?
És molt important.
A mi m'agradaria fer una reflexió amb calma, una vegada ja passada l'eufòria.
Ja t'ha passat?
És que jo encara estic...
No, és que clar, això m'endurarà fins dijous, calcull.
Del que ha succeït al llarg d'aquestes darreres, o d'aquestes primeres 10-11 jornades que portem,
a veure, agafem l'equip, el dissenyem, fem una pretemporada.
Jo ho vaig comentar a la darrera tertúria de la qual vaig assistir.
Hi ha un equip que fa petxoca, però que de cop i volta se'ns lesionen els homes importants i fonamentals.
Longàs, Toni, Mairat, el qual encara no ho tenim.
Imagina't amb el Mairat al darrere.
Vull dir, tots els jugadors, podríem dir, importants s'eslusionen.
I Xisco i Arzu estan pletòrics.
I Arzu fa una sortida en el gol.
Fixem l'Arzu.
L'Arzu arriba pràcticament amb la lliga començada o a punt de començar.
L'Adrián Luna gairebé, doncs, també.
I aleshores, doncs, bé, ens trobem amb un equip que hem de retocar, redissenyar.
I vull recordar la figura de Juan Carlos Oliva.
A Oliva se li desmunta el xiringuito i aleshores comença a muntar-lo.
Per quan comença a intentar...
Jo, per exemple, el partit del dia del Deport no em sembla que el Nasti jugui un mal partit.
Fins i tot arriba a fer o a efectuar un partit brillant.
Però, amb tot això, les peses fonamentals encara no estaven a lloc.
Justament, el gran misteri o la gran pregunta és
com és que quan ja comences a recuperar aquestes peces
i comences a tenir l'equip una miqueta ja més resituadet,
amb el Moran ja amb tres setmanes ja de futbol en actiu,
el Tuni que ja comença a tenir tres o quatre setmanetes
que ja comença a jugar d'una manera més regularitzada,
el Longas ja porta més temps, etcètera.
No ets capaç d'ordenar les peces i veure com l'equip,
i això per a mi és molt important, aquest equip juguen molt separat,
sobretot en atac, aquest equip juga amb una distància entre línies brutal,
les combinacions són impossibles,
vull dir, quan fas el balanç ofensiu el fas absolutament desordenat,
i aleshores l'Alessandro ha tocat una tecla molt important que és el tema de l'ordre.
Ahir cadascú jugava al seu lloc i de cop i volta els jugadors amb aquest ordre.
Com diu ell, amb els interiors, Longas, que aparentment era un home que tenia que jugar més a banda,
efectivament, entra cap dins.
El Moran, que és un home també d'intern, sembla que aparentment jugui en banda,
però no, és un home que també juga per dins perquè els laterals pugui empujar.
Era un 4-4-2, amb els dos interiors, fent interiors, jugant per dins,
amb diagonals constants, amb Powell fent diagonals també a dalt per deixar l'espai
que poguessin entrar a les segones línies,
amb el carril sencer pels dos laterals,
era ABC del futbol, ABC del futbol,
i també hem de ser realistes.
Vam tindre molta sort, el Sabadell va tindre molta mala sort.
Però és que jugava a Manol davant d'un gran equip.
Sí, sí, i vaig jugar...
I que jugava al futbol.
I que deixes jugar.
I que deixes jugar.
Va fer dos oportunitats de gols antes de marcar nosaltres, dos.
I després, durant el partit,
mos va aparèixer a Santa Tegla 40.000 vegades, tu,
i se'n vaig dir totes els col·lenets que hi havien per allà.
I el que passa és que això de la sort,
quan no la teníem, no ens volíem excusar això,
tampoc no m'excusaré ara amb això.
No, no, no, el que vull dir és de primer,
ja ho hem trobat.
O sigui, els han motivat, els ha canviat la idea,
els ha dit que poden jugar, i ho han demostrat.
El Sabadell va deixar jugar, no va vindre aquí a defensar-se,
va deixar jugar molt, molt, i vam tindre sort.
Per tant, a veurem, jo penso que el Toni ha de recuperar-se més.
Quan s'ha de recuperar, l'equip tornerà a estar...
El Longas ha de donar molt més de si, encara.
El Longas va fer un primer partit molt bo.
Ahir, però, home, les dues passades que fa...
La del gol de Powell i la del gol d'Adrià Luna,
és d'escambar.
El gol de Powell, la triangulació, no?
Peragon amb Longas i Powell,
la triangulació és, jo crec, de llibre de manual
per gravar-la i ensenyar-la en una escola de futbol.
Diu, mireu, senyors, la diagonal és aquesta
i la combinació és aquesta.
I la passada de Longas cap a l'1 a l'espai,
l'últim gol, cert que el partit ja està trencat,
però sí que...
Quim, la gran pregunta, si em permeteu,
ja fent permís de les darrere,
doncs, què va passar, o què ha passat
al llarg d'aquestes setmanes?
Que ha passat al llarg d'aquestes setmanes
perquè ja ha recuperat
tots els jugadors importants i de pes
de cop i volta.
Ahir el Nàstic,
perquè si mires l'alineació,
dius, ostres,
aquesta és una alineació que fa patxoca,
però aquesta mateixa alineació,
amb mans,
ja no vull dir de l'anterior tècnic,
però amb unes altres mans,
no funcionava.
Però ara,
ahir, veus el partit,
dius, ara sí funciona.
Què ha succeït aquí?
Quan estàs en un baixa d'aquest tipus,
necessites alguna cosa,
necessites...
Sí, no, no, indubtablement.
O buscar-te una nòvia,
o...
Una cosa o altra,
necessites alguna cosa
que et traigui de...
Jo,
ho he contat algunes vegades,
jo quan era petit anava a caçar,
a veure amb gossos,
i hi havia un senyor gran
que quan els gossos estaven avorrits
pegava dos crits
i aquells gossos...
Però això el que feia falta,
estaven desmotivats,
estaven...
se sabien perdre dos,
necessitaven un crit,
i l'han trobat
i els ha sortit bé.
És el que feia falta,
de veritat que són els mateixos jugadors,
jo crec també que els va situar millor,
també és veritat,
i vam tindre sort,
i escolta,
i...
Però com és que aquest home,
si els saps situar...
I abans no estàvem més situats?
Aquesta és la pregunta de millor.
Jo crec que és la pregunta de millor.
Jo crec que és la pregunta de millor.
Jo crec que és una qüestió
de creure o no creure.
Per començar,
els meus respectes
a don Carles Oliva,
jo crec que el Nací
li ha d'estar molt agraït
perquè l'any passat
ens va salvar
d'una situació
gairebé tan compromesa
com la que estem ara.
I jo crec que
Joan Carles Oliva,
tots sabem
que no estava gaire d'acord
en la confecció
de la platilla
que se li va fer.
Deixem-ho aquí.
Però jo crec que
Joan Carles Oliva
ho va intentar,
però arribava un moment
en què ni ell creia.
L'actitud de Joan Carles Oliva
a la segona part
del ministadi,
Quim, tu que estàs a la banda.
No és l'actitud
de Joan Carles Oliva,
sempre.
Jo crec que Oliva
es va veure despatxat
després de Cartagena.
Jo crec que ella
es veu ja al carrer,
després de Cartagena
es veu ja...
Però és que
l'actitud de l'Oliva
a la d'Extra Mea
i l'altre dia,
a la manqueta,
és tan diferent.
Jo crec que Oliva
ho va intentar...
Però l'actitud d'Oliva
en aquests últims partits,
perquè és el que deia Gabriel,
l'any passat Oliva
va fer de l'Alessandro,
per entendre'ns,
i Oliva ens treu
d'una situació
molt complicada l'any passat,
no ens oblidem,
es va treure d'un lloc fumut, eh?
A banda de la tremenda mala sort,
jo ho he explicat alguna vegada,
jo a l'estiu
vaig poder anar a un entrenament,
Joan Carles Oliva
en aquell entrenament
tenia 12 jugadors
de primera plantilla,
i l'home estava entregat
en aquell entrenament,
i es va treure
un molt bon entrenament,
jo crec que les coses
no van sortir,
i fins i tot ell dubtava.
Llavors,
ha arribat un terratrèmol,
ha arribat una persona
que coneix molt el futbol...
Com que deia Manel,
moments d'aquests
que estàs de capa caiguda,
t'has de buscar alguna cosa,
o revoltsí,
o alguna cosa,
el que sigui,
que et porti cap aquí,
i d'Alessandro segurament
és la peça
que de moment ha fet
que això,
que sense fer res,
la setmana passada
ja tornés,
no?,
l'expectació...
I ara a sobre
ja ha fet.
Antes de descomençar el partit,
ja va motivar
a tots els periodistes,
hi havia una quantitat
de càmeres i tal,
ja va motivar el partit
abans d'això.
Fixa't ahir,
les pancartes que hi havia al camp,
les tres pancartes
que hi havia al camp Grosses,
una era Acción,
l'altra també Acción,
l'altra era Acción Gordo
i l'altra era
Dale, Dale, d'Alessandro.
Les tres pancartes
anaven per l'entrenador,
no hi havia cap d'ànim
a l'equip.
Per això insisteixo molt
en el fet que,
insisteixo en el partit
del dia del D,
perquè tothom va veure
per la televisió,
aquell dia n'estima
va jugar d'una manera...
Sí, sí, exactament.
Sobretot la segona meitat
va jugar d'una manera
molt ordenada
i els jugadors
creien en ells mateixos
i creien en les coses
que estàvem fent.
La pena és que
després no va haver
la continuïtat necessària.
Òbviament,
ell ha actuat
com a terapeuta,
ja ho ha dit clarament,
d'alguna forma
ha rescatat anímicament
l'equip,
però és que veus
els jugadors
un per un,
veus l'equip que tenim
i que els jugadors
ja estan gaire bé
o en fase de plena recuperació,
el Toni encara li manca,
morant,
òbviament,
amb 35 anys,
és un home que pot donar,
però físicament,
com ell ha explicat,
fins i tot fora de micro,
és un home al qual
l'haurem de dosificar,
l'haurem de dosificar,
ahir fins i tot
quan fa un canvi posicional
i posa el Morant
una mica com a més adelantat
per tal que ja no hagi
de fer tants metres
fins que el canvia,
vull dir,
ell actua amb molta intel·ligència,
però és que veus a Pere Gón,
veus a Longas,
veus a...
Aquest nano,
aquest nano que jo estic convençut
que acabarà triomfant
en el món del futbol,
perquè estic convençut
que és l'Adrien Luna,
jo penso que triomfarà,
és una miqueta com l'Eto
quan va arribar a l'Espanyol,
que ningú el coneixia
i no va triomfar,
i tinc la sensació
i la intuïció
que a l'Adrien Luna
sentirem-me a parlar d'aquí
o un o dos o tres anys
sentirem-me a parlar d'aquí,
potser m'equivoco.
I com això,
doncs veus a...
Vull dir,
veus jugadors
i veus un equip
i un 11
que fa petxoca,
però clar,
si aquell 11 funciona
i està en plenes condicions,
en plena forma,
però clar,
com veus que l'equip
se't lesionen,
quan veus aquest equip
juga d'una manera
absolutament desordenada,
amb molta distància,
defensen malament,
les línies molt obertes,
estan defensant com...
Aleshores dius,
qui ha estat
o quina ha estat
la causa de tot això?
I realment,
possiblement,
arribes a la conclusió
que hi ha hagut
una desmotivació
o possiblement
hi ha hagut
una baixada per part...
Deixar-se anar,
no?
És allò de,
quan veus que està adoptant malament,
no?
Inconscientment,
segurament,
i se'ns passa a tots,
no?
És com,
no sé,
quan estàs corrent una cursa
i veus que no pots enganxar-los
de davant
i a poc a poc,
inconscientment,
et vas deixant anar,
et vas deixant anar
i cada cop se t'en va més,
no?
Com el ciclista...
Vosaltres veu
el centre d'esport Sabadell
i veus els jugadors
del centre d'esport Sabadell
i veus els jugadors
del Nàstic
i llegeixes
les dues alineacions
i en tot el respecte
pel planter del Sabadell,
dius,
amb el Nàstic,
amb el que té el Nàstic
no hauria d'estar...
A mi no em desagrada
el Sabadell,
les bandes atacants
amb l'Anzarrota
eren bueno,
fins i tot Florian
en punta
és un bon referent,
jo crec,
a mig del camp
el té apanyadet,
ahir crec que era Hector Simón,
Ciércoles i Arteaga,
no?
Més del camp era ahir,
faltava Puigdollers
com a peça allà
al mig del camp
perquè va lligar
i té problemes
en defensa,
sobretot als laterals,
perquè allà
ubica allà en Songo
de lateral
que és un central
i Óscar Ramírez
que home,
a mi no m'acaba de motivar
i els centrals,
home,
Toni Lau
no és allà
un paradigma
de central tampoc.
No fa una mica
segona B
com el Nàstic
quan puja
i juga amb l'Histar?
Ahir té Pablo Ruiz
lesionat,
per exemple
que és un bon central
és del Córdoba,
té el porter Ian Macall
lesionat
i per això està jugant
ara de naves
no,
està fent malament
però vaja
Ian Macall
en teoria
havia donat més
seguretat
al porter del Sabadell
que també té
retocs importants
Naví Lujá
que és un jugador
que havia donat molt
no està donat molt a dalt
jo crec que el Sabadell
també
jo crec que és un bon equip
i que juga molt bé
a futbol
i més carreres
crec que és un entrenador
que té les idees molt clares
i que els fa jugar
però tornant
al Nàstic
quan tu parlaves
jo m'estaven recordant
i torno
al primer partit
que fem
no
perdó
el tercer partit
que fem
amb Noguers
quan pugem a segona
teníem un central
que es deia Marcelo
i tant
s'ha dit pel Barça
amic de Rivaldo
Marcelo i Triguinho
aquest no vam eliminar el Madrid
per culpa seva
si no
vam estar
a fer dos fallos
que ja estan allà
i
en aquell partit
que
em sembla que empatem
o perdem 0-1
tenim
en l'últim minut
una jugada
amb el Marcelo
i Noguers
és excusa
i no és que vulgui atacar
Noguers
sinó que vull explicar
un concepte
que
o és que
tenim molt mala sort
perquè sempre hi ha
una cama
d'un defensa
que ens impedeix
ahir
les cames dels defenses
eren
les del Nàstic
perquè
Txecci
es lesiona
que no sé com està
està bé
està bé
és un cop
però
la tremenda estirada
que fa
per evitar
un xut
d'un jugador
del Sabadell
i segurament
si estigués
la dinàmica
que estem
per no que és
un nano jove
hagués acabat canviant
però
em sembla
que
el Quim ho va dir
a la retransmissió
que
el Marcelo
diu
a muerte
xaval
a muerte
i Txecci
està
tota el rato
apretant-se
però acaba
que se n'oblida
a mi d'Alessandra
em diu a muerte
i em aguanto
no em faci falta
també t'aviso
i si te dius
reflexiones
esos movimientos
també
també em faci falta
sí, sí, sí
em posa moltíssim
això l'hi va dir a Paragon
crec
sí, sí, sí
llavors
suposo que és
aquest retremol
que parlaven
i aquesta intensitat
que jo crec que
des de l'equip
que va pujar
a primera
jo
sobretot en defensa
no l'havia vist
perquè evidentment
vam patir en defensa
en alguns moments puntuals
però la veritat
és que l'actitud
va ser tremenda
jo crec que ha estat la clau
fem una primera repassada
dels missatges
que anem fatal de temps
com sempre
llegim-ne un que em sembla
molt interessant
i repassem també
el que s'ha dit de la pregunta
va
va aquí anem eh
avui us estem preguntant
per l'estat d'ànim
hi ha moltes
però que moltes
respostes avui
al Facebook
al programa
Malditat Blu
diu
content
però amb els peus
a terra
diu
per pensar
en alguna cosa més
primer
ens hem d'escapar
del descens
l'Antonio Roldà
en extasi total
en partidos anteriores
me dormia
i ayer
no quería
que se acabase el partido
a Luis Martínez
si fuese siempre
sí
a Luis Lindo
estoy extasiado
pero también
con una sensación extraña
parece que no sea real
anoche me costó coger el sueño
dando vueltas
a lo que vi
hoy eso sí
una flor
no hace primavera
y aún no hemos hecho nada
solo son tres puntos
al Cergato
comienza una nueva temporada
y vamos
con asignaturas de la pasada
el primer examen
lo hemos sacado
con nota
ahora toca estudiar duro
para el siguiente
y ponernos
al nivel del resto
de compañeros
la Rosa Franquet
euforia y confianza
al Dani Mendo
tranquilidad
tengo la convicción
de que esto
se puede sacar adelante
pero hay que ir
partido a partido
tirar de euforia
ahora mismo
es muy malo
paso a paso
al Manel López Magrané
más euforia
caí
pero menos
jasparen cada más
al Rubén Teruel
mi estado de ánimo
es bajo
esperaba un 10-0
y al final
un triste 5-0
digo ja ja ja
digo brutal
sin dianas
y ni un solo gol
digo a esto
se le llama
obra de arte
y jugando bien
el Javier Quevedo
esperaba que se reforzara
más con jugadores del filial
pero creo
y es pronto todo el día
decirlo
que era más cosa
de la entrenadora anterior
que de los jugadores
el Robert Miquel
jo tinc unes ganes impressionants
que sigui dissabte
a les 8 del vespre
a mi em passa el mateix
Robert
per menjar-nos a l'Alcorcón
el meu estat d'eufòria
és màxim
diu no sé per què
però ara tinc moltíssima més confiança
amb els partits
l'Adri Bernet
d'eufòria
però calmada avui
l'Alex Makumouchi
diu contens
però
per la revolució
d'Alessandriana
diu
però pas a pas
i pensar més
en l'Alcorcón
que és la nostra pròxima víctima
el Justes i l'Aver
per a mi
el millor del partit
ha sido
diu
que ha destacat
tot l'equip
alguno un poquit més
però tots han estat
a molt bon nivell
alguna cosa impensable
fins a ayer
el Sergi Budesca
una passada
molt content
de veure el Nàftig
golejant
diu
pocs hem vist així
aquest Nàftig
diu
visca el Nàftig
i visca Tarragona
el Jura Félix Geranya
cuesta creerlo
sin embargo
hemos comprobado
que la fe de los jugadores
consigo mismo
mueve muntanyes
solo faltaba
alguien que la inculcara
a l'Antonio Arjona
mi estado de ánimo
es de impaciencia
porque ya podría ser viernes
y mañana partidazo
diu
enhorabuena
a toda la familia
Nàftigera
al Mar Sanper
d'incredulitat
vaig veure els 5 gols
sota la plovisca
constant
i encara no m'ho crec
ni veient-lo
encara no m'ho crec
diu
el Jordi Alvareda
estic molt esperançat
després de veure el partidaz d'ahir
espero que no sigui flor d'un dia
gràcies Alessandro
i visca Nàftig
perdó
però és que n'hi ha
43 només afegits
n'hi ha la pregunta
crec que un centenar
que han arribat només avui
posteriors a la pregunta
Déu-n'hi-do
els missatges que hi ha
només avui
és que en tinc un darrer
sí que sí que sí que sí
és una reflexió
que fa el Brad Matxambrat
diu 3 punts
diu a veure
sense parlar aquest home
l'Alessandro
diu i tranquil·litza
doncs el futbol
no té secrets per ell
d'una altra banda
hem guanyat el primer partit
de Lliga
i no de qualsevol manera
l'hem guanyat
com el Barça o el Madrid
diu avorrint
el porter contrari
d'anar a buscar la pilota
dins de la seva porteria
diu però quasi sempre
hi ha un paró
posant els peus a terra
mirant la classificació
t'agafen tots els mals
que aquesta setmana
ens han marxat
diu sí que falta
molta Lliga
però estem molt malament
costarà molt
diu però crec
que ho aconseguirem
diu
ah
almenys
ja no som quest
visca el Nàftig
i visca Tarragona
digues
només fer un apunt
fixa't tu
si aquest home
ha fet ressorgir
ha fet ressorgir
l'equip
que fins i tot
el Rodri va jugar bé
el millor partit
des que és jugador
del Nàftig
hi ha un comentari
via Twitter
del David
que diu
què li ha donat a Rodri
fa el comentari
via Twitter
per cert que David
jo no sé el diari aquest
que dius
que m'he deixat
ja me l'explicaràs
i també diu
impressionant
diu el Sembra Nàftig
que diu
parla
sentir parlar
d'Alessandro Futbol
el diu
emociona
diu
HH
i de l'Inter
diu
més gran de la història
i l'Argentina
del 66
9 i 9
fem una pausa
per la publicitat
a la tornada
saludem ja la Tere Ortega
i busquem el 5 de la jornada
participa al Semprenàstic
a través del Facebook
al Twitter
per correu electrònica
sempre nàstic
arroba
tarragonaradio.cat
o amb missatges
de telèfon mòbil
al 271
nàstic espai
i el comentari
promociones José Luis
vivent des de dues, tres i quatre habitacions a Tarragona
zona vall de la Rebessada
aprofiti els nous preus
pisos de dues habitacions
des de 143.000 euros
i pisos de tres habitacions
des de 177.000 euros
per a més informació
l'esperem al carrer Josep Carné
número 1
o també ens pot trucar
al 977-2909-49
promociones José Luis
fem ciutat
lo conoces
Gran Hotel La Hacienda
un lugar ideal
para celebraciones
bodas
bautizos
comuniones
y comidas de empresa
con exclusividad
de servicio
y salones
presupuesto
a medida
y cerrado
y con un sinfín
de posibilidades
para que el día
de su celebración
sea inolvidable
Gran Hotel La Hacienda
Plaza de la Unión Europea
1 La Pineda
Teléfono 977-37-3111
Blasco Assessors
Especialistes en assessorament laboral
fiscal i comptable
En moments difícils
una empresa necessita
tot l'ajut possible
A Blasco Assessors
posem una sèrie de professionals
al seu servei
amb atenció personalitzada
en tot moment
Gestió laboral
Comptabilitat
Impostos
Pensions
Assessorament jurídico laboral
Estudi i planificació
de plantilles
Demani pressupost
sense compromís
Blasco Assessors
Carré Méndez Núñez
número 6
Entre Sol
Teléfono 977-24-37-51
Blasco Assessors
Sempre amb el Nàstic
Sempre en Nàstic
El 5 de la jornada
amb Tere Ortega
En 4 minuts
arribem al punt
d'un quart de 10 del vespre
Tere Ortega
Bona nit
Hola
Bona nit
Veu que ja ha entrat
l'indicatiu
Esperàvem que entres l'indicatiu
Però ja l'havia posat
la Sílvia García
És que nosaltres
encara estem
bocabadats
després d'aquesta
recital
de futbol
que avui ens ha donat
Jorge D'Alessandro
aquí a l'estudio
de Tarragona Ràdio
Tere
a tot això
la jornada de segona divisió
encara no ha acabat
perquè el darrer partit
fa una estoneta
que ha començat
la nova condomina
Sí, la nova condomina
minut 20 aproximadament
de la primera part
empaten a 0
Murcia i Deportiu
de la Colonya
el que passa que són
dos equips
que miren més cap amunt
que no a la zona
del Nàstic
a la zona de descens
Molt bé
Què és el que destaquem
d'aquesta jornada
primera i segona?
Primer ha destacat
de la jornada
els 6 penals
xiulats
i transformats
a segona divisió
A
en segon lloc
i ja primera divisió
parlem d'un ensurt
en el Llevant
València
va caure a part
de la grada
de la ciutat de València
quan els aficionats
Xe celebraven
el gol de Jordi Alba
el primer gol
Javier Bic
responsable de gestió
i organització
del Llevant
ho ha explicat avui
a Tarragona Ràdio
Puede ser que en esa valla
no estudia bien
pero bueno
sí que es verdad
que
todas las revisiones
de seguridad
que tenemos que pasar
a principios de parada
están pasadas
sin ningún problema
ya te digo
son como circunstancias
una avalancha
la celebración
la policía
normalmente suele colocarse
ahí para evitar
ciertas avalanchas
y no estaba
porque estábamos
en otra zona
del campo
Tercer a ressaltar
lo del futbol
d'ahir a Samamés
amb la historia de mort
de Marcelo Bielsa
i Pep Guardiola
inclosa
El Barcelona
emite mensajes
de mucha mayor
consistencia
que van a perdurar
en la memoria
de los que queremos
al futbol
Felicitar
a l'Atleti
a sus entrenadores
a sus jugadores
por el partido
que han hecho
El futbol
es así de hermoso
cuando un equipo
se dedica
sale a ganar el partido
y el otro
se dedica
a ganar el partido
a intentar ganarlo
L'infer de la jornada
l'ha trobat
l'Atlètic de Madrid
al Coliseum
Alfonso Pérez
va a perdre
contra un Getafe
que va a remuntar
un en contra
i amb un home a menys
coses com aquestes
sonaven
ahir
al Manzanares
Hola Atléticos
y Atléticas
bienvenidos
una vez más
a Atleti
por Catrojiblanco
y bueno
digo bienvenidos
por decir algo
porque
estamos
no sé
no sé
no sé si decir
deprimidos
mosqueados
doncs
depressió
en aquest podcast
Rojiblanco
després de la derrota
encaixada ahir
a Getafe
per l'Atlètic de Madrid
el cinquè protagonista
un tècnic
que també està
qüestionat
com Gregorio Manzano
l'entrenador
de l'Atlètic de Madrid
es tracta
de Montagnier
de la Real Societat
i és que
la contundent derrota
4-0
dels bascos
a Vallecas
els ha situat
que ho és
de primera divisió
pel jugador
s'ha dit
el nàstic
Borja Viguera
ja
esperances
a remuntar
la verdad que
se empezó
muy bien
pero bueno
ahora se llevan
de 21 puntos 1
y bueno
la realidad
es que en primera división
si estás tanto tiempo
sin puntuar
sin ganar
los demás equipos
pues lo hacen
y te encuentras
en esta situación
pero bueno
yo creo que
que va a ser
anecdótico
este día
en el que estamos
en el que está
en la Real
pues
la última posición
como está
y seguro
que va tirar
para adelante
una Real
que va començar
molt bé
la Lliga
però que
s'ha enfonsat
fins a l'última
posició
de la classificació
per cert
una última hora
el Girona
es confirma
ha destituït
ha fet fora
Xavi Julià
com a director esportiu
per temes
més que esportius
contractuals
eh
molt bé
doncs Tere
que això és el que ens
deixa la jornada
proper cap de setmana
sí que hi ha futbol
a segona
però no a primera
sí
a segona
jugant tots els partits
a primera no
perquè
hi ha partit
de selecció
de seleccions
per tant
molts jugadors
que han estat
reclamats
pels seus països
per disputar
alguna competició
ja quedarem
no per veure
l'Albani a Cervatjan
home i tant
jo el que vull veure
saps que
a Paper Diop
l'han convocat
en Senegal
sí sí
l'han convocat
al Senegal
mira ahora
si juga
i Quim
quedem per veure
aquest partit
perfecte
Paper Diop
al Senegal
Jordi Alba
per Espanya
no està gens malament
tots dos formaven part
d'un equip
que va passar
sense massa pena
ni glòria
i Mico
suposo que també
haurà estat
convocat
per Venezuela
per la Vino Tinto
sí
amb la Morevieta
sí sí
molt bé
que ho deixem
que ho deixem aquí
que vagi bé
igualment
adeu
anem tancant
amb la Tera Ortega
un quart i un minut
de deu del vespre
darrere tongada
darrere tongada
de missatges
al Facebook
sí perquè n'hi ha moltíssims
i els hi donem sortida
uns quants més
com la Maria Soler
que diu
feliç
contenta de veure
que amb aquest entrenador
podem fer coses grans
el Sergi Cerdán
feliç esperançant
l'Elisenda Wall
alegria i esperança
el camí és llarg
però així anirem fins al final
l'Aleix Jiménez
content
sense més
ahir vam gaudir
el Jordi Tarragó
bé
estic content
però no eufòric
el Sabadell va ajudar
una mica
a la victòria
amb el seu joc
alegre i obert
encara han de venir
molts equips
remplons
el Dani Jotaela
hacía tiempo
que no cenava
i dormia tan bien
espero ver
continuidad
en el Corcón
el Gerard Márquez
d'Alessandro
és un estat d'ànim
el Joan Biosca
jo encara no m'ho puc ni creure
el Jesús Ramiro
el dia després
atenció
feliz
però como dicen
los italianos
piano piano
se llega lontano
i en mi tierra
se dice
cuidado
con las arrencadas
de caballo
no terminen
en parada de burro
ánimo
i sempre n'estic
Jesús
que això ho salvem
home
el Salvi Guinart
home
estic content
però no puc evitar
sospitar coses
diu
aquests palandengos
que han fet el ridícul
durant tants partits
com és que ara
juguen
decentment
i fins i tot
fan 5 gols
es pregunta el Salvi
Santiago Sánchez
jo estaré contento
toda la setmana
i el sábado
ja veremos
aquí més
el Jimmy de la Torre
diu
pues muy bien
he salido
en un montón de fotos
gracias a que estaba
al lado del marcador
i no paraban
de hacerle fotos
al 5-0
al Ricardo Oliver
ilusionado
pero dolgut
dolgut
amb els jugadors
perquè s'han demostrat
un cop més
que quan volen
fan fora l'entrenador
i que han tingut
a tota la decisió
emprenyada
massa dies
i el David Aranda
aquest és el semàntic
que veuràs
antes
gimnàstic
después
cinc
nàstic
i sempre gimnàstic
t'agrada?
està bé
jo me n'alegro
perquè veig
per exemple
estats d'ànim
com el de Jesús Ramiro
que me n'alegro
molt per ell
que el veig
feliç i content
amb aquest
5-0 de l'equip
i l'estat d'ànim
de l'afició
és sense cap mena
de dubte
positiu
perquè realment
veníem
del desert
de l'autèntic desert
aquest inici
de temporada
i segurament
de les darreres temporades
per tant
esperem que a partir d'ara
la cosa
comenci a rutllar
una mica millor
el Carles Sallaref
diu
ostres acabo d'escoltar
la Tera Ortega
explicant l'ensur
del ciutat de València
i la veritat
és que no m'estranya
recordo la temporada
2001-2002
quan vam anar
amb el nàstic
i vam començar
a votar
la grada tremolava
i feia una mica
de iu-yu
comenta el Carles Sallaref
era un dels camps
del ciutat de València
afectat
per Luminós
i totes aquestes
totes aquestes històries
que tenien un gol
i una grada
que havien de tirar
a terra
que no sé si
finalment
no l'han acabat
de tirar a terra
ho hem d'anar
deixant aquí
agrair-li al Manolo Fuster
al Josep Maria García
i al Gabriel Salaté
que ens hagin acompanyat
senyors gràcies
bona nit
i fins la propera
a vosaltres
aquí endemà l'equip
torna a la feina
sense parar
aquesta setmana
no no
sense parar
a partir de les 10 del matí
a Camp Clà
en principi
dimecres doble sessió
els dos al nou estadi
ho dir perquè dimecres
potser a la tarda
i torna a haver-hi partit
a les 4
hi ha una sessió
programada a la tarda
al nou estadi
veurem què passa
i demà també
a dos quarts de dues
la plantilla
visitarà les instal·lacions
de BASF
de BAS
on hi haurà un dinar
fins i tot
amb jugadors
tècnics i directius
a l'empresa química
de Terra Unida
molt bé
doncs que ho deixem aquí
que vagi molt bé
ara el que ve
és brutal
ara és brutal
perquè això és
gallina de piel
5 a 0
és un matí
de pluja
de gols
i també
pluja d'emocions
ahir al nou estadi
ho deixem aquí
que vagi bé
fins demà
bona nit
lo que no se puede
variar el camino
arriba del camino
es decir
el camino se ha andado
yo no me puedo bajar
en el medio del río
del caballo
este equipo
ha cogido un estilo
y va a morir
con este equipo
tantas veces
me mataron
tantas veces
me morí
sin embargo
estoy aquí
resucitando
gracias
la pilota que la posarà en joc
al centre d'esport
sabadell
l'àrbitre
té el ok
per tant
començarà
el partit
puntualitat
màxima
comença
el partit
ja pilota
el sabadell
Rubén Pérez
sota pols
a la porteria
del gol de mar
arriba l'andalús
puja uns quants metres
mira arthur
ara se'n va
pràcticament
la frontan
uffle
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
gol
per marcar el segon gol d'aquesta lliga.
El gol de Morán, arriba el Maestro per marcar,
per començar el camí cap a la salvació.
Gol d'El·làstic, gol de Morán, 18 de la primera,
guanya El·làstic, Nàstic 1, se va del 0.
Ha marcat Morán, ha marcat Morán, ha marcat Morán,
Nàstic 1, se va del 0.
El carril de la banda dreta menja la pilota, Ben Abbas, corna.
Ui, aquesta pilota anant de bala amb aquestes pilotes, Rubén.
beesauade, beesauade.
Bona a la pilota per Barry Paul, d'Eslária, enxuta el Pao, el gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de Barry Paul.
El sisè del Echici, del Killer, que bé la posada.
Allà on no podia arribar d'Anavens,
per donar més tranquil·litat a l'equip,
per intentar seguir guanyant aquest partit.
El deu del Killer,
El migal de Barry Powers, el segon d'Alnàstic, el 27 a la primera.
Gol de Powell, gol d'Alnàstic, Nàstic 2, Saba Dangerous.
Pujeria, incredulitat al nou estadi perquè el Nàstic guanya 2 a 0.
Sí, sí, 2 a 0 guanya el Nàstic.
Ha marcat el Killer, ha marcat el Dutrec.
Jugada espectacular de la davantera grana.
Triangulació entre Peragon, Longas i Powell.
El Dutrec no falla, el Killer no perdona.
Bé d'Aln Berri, bé d'Aln Berri, bé d'Aln Berri.
Proposo canonització immediata de l'il·lustríssim senyor Jorge d'Alessandro Iferlo Marqués de la muntanya de l'Oliva.
Va xiular la falta, va xiular la falta.
S'ha acabat, s'ha acabat.
S'ha acabat, s'ha acabat la primera meitat del nou estadi.
Guanyen les 5 a 0.
Xiuula comença la segona meitat.
I ara torna a ploure amb certa intensitat, eh, sobre el nou estadi.
Segons es veuen les imatges sembla que plogui més.
Jesús Mari Serrano i D'Alessandro han entrat a la banqueta conversant.
D'Alessandro s'ha senyat, deu ser creient.
La pilota que ve que la té ara, Rodri.
La pilota per Powell, ara està massa solet Powell, eh.
Està sol, està sol, està sol.
Ha de venir Longas que ve que ha tallat aquella pilota Rodri en la zona amb l'alterreny de joc.
Peragón per a Nadal, eh.
Peragón per a Nadal, eh.
Mira que ve.
Mira a ningú.
Mira a ningú què ha fet, quina xilena més bona que ha fet.
Xilena defensiva.
Ja s'atreveix a tot.
Home, és que ell ve...
Túní per Peragón al canvi i More Nadal, eh.
Torní per a Nadal, eh.
I se la.
Tercer, tercer.
Ui, aquesta jugada bona, ara, Perderri Powell la fa afrontar.
La veix encara la pilota i entra a d'atún.
I la pilota encara és per a Powell, enxuta a Powell!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
La jugada del Nàssic la tenia Powell.
Ligueix per Longas.
Altra vegada, la pilota li torna Powell.
Enxuta Powell, crevat a l'esquerra,
toca l'esquerra d'Antoni Lau.
La pilota es cola a les lleves de la botanyia,
de la reda, el sàpid, el sàpid, el sàpid, el sàpid, el sàpid.
Gol, gol, gol, gol, gol.
En algun moment per sentenciar el partit,
gol de Paola, Néstor 3, Saba del 0.
El llançament d'aquesta pilota va a cop de cap de Barry Paola,
la pilota encara és bona, és bona al transament.
Gol, gol, gol.
Gol, gol de Toni, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El primer de Toni, aquesta lliga.
Quin gol de Toni.
El Néstor ara està abocat a l'atac.
L'ha tornat a tocar Paola i a dintre posa-la a tu, Toni.
A mitja sortida, pata de naves,
el setge de la segona, el quart del Néstor,
el gol de Toni, Néstor 4, Saba del 0.
S'estrena Toni amb una assistència de Paola de circ,
que per treure-se el barret el que ha tornat a fer el Dutrech,
perquè l'ha donat d'esquena cap el de Sòllar.
Que fàcil, fàcil, fàcil.
L'ha creuat a la sortida de de Naves i fa el quart.
Sí, sí, el quart.
Repetim, eh?
Sí, sí, el quart.
Néstor 4, Saba del 0.
Mira, mira, mira com ha apret ara el nou estadi.
El nou estadi d'amplaus a la tribuna,
tota enlairada, per Fernando Morán.
Aplaudeix d'Alessandra, també.
I ara també, el públic tempeu el nou estadi,
mira d'Alessandra, s'ha girat cap a la graneria,
aplaudint com volent-hi,
tots aplaudir el killer.
Aixeca la tribuna,
ovació pel Dutrech.
i la segona.
Pobrengafà Longas,
se'n va cap al centre,
aguanta Longas, que ve per Longas,
el segon de Longas!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
El cinquè del Nàstic,
el primer de l'una,
amb la samarreta del Nàstic,
que bona jugada de Longas,
com ha vist la dones marcada de l'Uruguayà,
i li posa la pilota suau
a la sortida de De Naves,
se'n va escurat,
i la pilota al fons de la xarxa,
37 a la segona,
el cinquè del Nàstic,
el gol d'Adrià Luna,
Nàstic 5,
Sabadell 0!
Passada cap a l'est cruz,
i ara s'ha complert el 47,
i xiu la marisca al Sánchez,
s'ha acabat el partit,
el Nàstic guanya el primer partit a Lliga,
aplaudiments al nou estadi,
5 a 0,
el Nàstic ha guanyat,
ha derrotat el centre d'esport Sabadell,
va estar al nou estadi,
a Roberto Peragón,
un dels protagonistes,
a guanyat al partit,
Roberto,
increïble, no?
Sí, creo que estar contentos
y nada,
saber un poco
lo que nos ha tocado sufrir
y este es el camino.
Son los mismos jugadores,
yo creo que se han reforzado
y fundamentalmente lo que hemos tratado
es de buscar las sociedades,
se han asociado,
Morán con uno,
Longas con el otro,
es decir,
los mejores jugadores,
los pasadores,
se han asociado bien
y eso fomenta que haya profundidad,
a ver si la mantenemos
también con próximos rivales,
lo que sí detecto
que a partir de próximos partidos
ya los rivales nos van a hacer
un gran cerrojo,
porque esto lo vio todo España
y bueno,
ya la policía no es tonta,
los contrarios van a jugar su partido,
entonces vamos a tener que,
aparte de todo,
tener paciencia también,
que hoy realmente
el rival fue muy digno
porque jugó a ganarnos de cara.
Bueno,
está claro,
aquesta setmana
hi ha hagut canvis,
l'equip s'ha compromès,
hem tingut moltes reunions,
moltes charles
i bueno,
esperem que sigui l'inici,
no?
Penso una victòria molt merescuda
i molt contents.
No,
ara marxem contents,
tenim una setmana per endavant
per rumiar,
per pensar el que hem fet bé
i a seguir en aquesta línia.
Yo también,
però crec que és la diferència,
estem molt concentrati
i crec que és la primera vegada
quan hem marcat 1-0
i tenim confiams
i molt ràpid el 2-0 també
i és un joc diferent
quan ara podem ser esperant
i després contra-ataques
i és el joc per nosaltres
sempre n'estic
el regust de la jornada
a Carragona Ramon.
Con la mano levantar
Tocaré
El cielo
Con la mano levantar
Tocaré
Yo tocaré
Con la mano levantar
Tocaré
El cielo
Con la mano levantar