Arxiu/ARXIU 2011/ESPORTS 2011-2012/
Transcribed podcasts: 355
Time transcribed: 18d 10h 0m 1s
Time transcribed: 18d 10h 0m 1s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, avui fem un programa de fi de trajecte, de fi de temporada, i ho fem amb la permanència a la butxaca.
Nosaltres avui aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa i envoltats de tots els que dia a dia sou fidels a Tarragona Ràdio,
sanifiquem la cluenda de la setzena temporada del programa, el programa de gai de referència del nàstic a Tarragona,
tot i que el programa continuarà encara fins al proper dimecres 22 de juny.
Fa un any fèiem aquest programa fent una crida a jugadors, a aficionats, per tal de guanyar l'ells i salvar la categoria.
Fa uns dies que també li donàvem tombs al programa d'avui perquè vèiem complicat que el nàstic es salvés en la penúltima jornada.
Però la permanència ja és una realitat i avui el programa ha de ser una festa del nàstic, de la ràdio i també de tots vosaltres, dels oients.
És el moment de felicitar-nos tots plegats, des dels jugadors, als tècnics, a l'entitat, als aficionats i als que creuen amb el nàstic.
El nàstic encetarà la propera temporada, la vuitena de forma consecutiva, entre segona divisió i primera, igualant un rècord de la dècada dels 40 i 50, amb vuit temporades seguides.
Tota aquesta felicitat, com deia dilluns al sempre nàstic l'Àlex Bergantinyos, cal gaudir-la.
Però també, com deia el president del club el passat diumenge, cal reflexionar i analitzar perquè el nàstic s'està acostumant a tancar les temporades en una posició massa perillosa.
La reflexió arribarà, no en tingueu cap dubte, però avui toca gaudir. Per tant, felicitats a totes i a tots, comença el sempre nàstic.
Avui és dimecres 1 de juny i la plantilla ha tornat a la feina després de dos dies de festa per començar a preparar l'intrascendental partit del proper dissabte a Pontferrada.
Quim Pons, bona tarda.
Bona tarda.
Tenia preparat una llau de preguntes de com veies l'equip, si Oliva havia donat ja pistes del possible 11, com era la Marea Grana per anar a Pontferrada, però totes aquestes preguntes no cal que te les facin.
No, jo crec que la Marea Grana no hagués fallat. Veiem com està avui l'auditori, la patxoca que fa. Jo crec que la Marea no hagués fallat per anar a Pontferrada, que segur que era amb tots.
I sobre l'11 d'Oliva alguna cosa haguéssim pogut dir ja aquest dimecres. Però avui farem un programa diferent, un programa de festa, un programa per celebrar la permanència.
Com bé deia, ens ja tindrem temps per reflexionar i avui ho volem fer amb els pesos pesats d'aquest gimnàstic de Tarragona.
Ho farem amb el president del Consell d'Administració del Nàstic, el José María Fernández. També amb el president del club, el José María Andreu, que s'haurà d'aquí una estona aquí a la taula amb tots plegats.
També, més a més, amb l'entenador, el Joan Carles Oliva, que estarà una estona amb nosaltres. I amb el tècnic del filial, el Quico Ramírez, perquè el filial del Nàstic ha fet un tros de temporada també en guany.
A més a més, també hi haurà el director esportiu del gimnàstic de Tarragona, Josep María Noguès, i tres futbolistes del primer equip, com són el Rubén Pérez, l'Albert Virgili i el Fernando Morán.
Avui, sorpresa especial, perquè els companys, a més a més, de l'última mitja hora, Miguel González i Pepe Ardila, amb el perill que això suposa i sota la responsabilitat d'aquest programa,
faran una secció especial, una estoneta, us deixarem que gaudiu amb ells, de, vaja, no ho sé, d'algú que han preparat ells i que ja ens explicaran de què va el tema.
I a més a més, aquí sí que agafeu-vos fort, perquè tindrem música. La gent que està a l'auditori ja ho veu, eh?
Ara aquí davant nostre ja hi ha cinc cadires, quatre micròfons, els atrils preparats, les partitures preparades, han estat afinant des de fa una estona,
els més matiners ja els han sentit com tocaven ells, perquè avui Domingo García, Àlex Pareja, Miguel Zanón, Maribel Torres i Fernando Morán
faran una estona de música al Semprenàstic. Prepareu-vos, perquè és molt bo. Els hem sentit i és molt bo el que podreu escadultar avui al Semprenàstic.
Per tant, doncs, festa d'ahir de la grossa fins al punt de dos quarts de deu del vespre, un Semprenàstic, el d'avui que fa possible tècnicament els estudis de Tarragona Ràdio,
la Sílvia García, aquí a l'auditori, els tècnics d'aquest auditori de Catalunya Caixa, també el nostre tècnic, el Lluís Comas,
amb la Joan Andreu Pérez i la Rosó Arimanya, la producció, us parlen Quim Pons i Jordi Blanc.
8 i 5, arrenca el Semprenàstic.
Participa al Semprenàstic a través del Facebook, al Twitter, per correu electrònica a semprenàstic arroba tarragonaradio.cat
o amb missatges de telèfon mòbil al 271, nàstic espai i el comentari.
El millor pernil de Guijuelo, exclusives Germo.
Els millors embotits ibèrics, exclusives Germo.
Més de 25 anys dedicats a la venda, l'engròs i el detall de cars i embotits per a tot Tarragona.
Exclusives Germo, estem a Torres Jordi, Residencial Palau, telèfon 977 25 19 30.
Exclusives Germo, amb els 25 anys de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Celebraciones que recordaremos toda la vida, por eso es tan importante acertar en la decisión.
En el Gran Hotel La Hacienda te ofrecemos un trato personalizado para tu celebración de boda o de primera comunión.
En el Gran Hotel La Hacienda ponemos a tu disposición los profesionales más expertos,
la más amplia variedad de menús, nuestros exclusivos salones y todo en un entorno lleno de encanto.
Descubre nuestras promociones especiales para 2011 y 2012
y la gran novedad de bodas con alojamiento para todos los invitados.
Gran Hotel La Hacienda, el lugar ideal para tus mejores celebraciones.
Más información en Gran Hotel La Hacienda, Plaza de la Unión Europea número 1, La Pineda.
Telefono 977 373 111.
Grup Vic Sant.
Més de 25 anys d'experiència construint i respectant el medi ambient.
Tot plegat per oferir el millor servei als nostres clients.
Qualitat, seguretat, agilitat, sostenibilitat, polivalència, servei integral.
Grup Vic Sant patrocina el Nàstic a Tarragona Ràdio.
Grup Vic Sant, sempre amb el Nàstic.
Bayer. Ciència per una vida millor.
Promociones José Luis.
Vivendes de dues, tres i quatre habitacions a Tarragona, zona vall de la Rebassada.
Visiti el nostre pis mostra al carrer Josep Carné número 3
o truqui al 977 29 09 49.
Promociones José Luis. Fem ciutat.
Siento tu calor en mí.
Siento cerca tu emoción.
Siento un área al corazón.
Vibrando juntos llenos de ilusión.
Siento el orgullo.
Siento el orgullo de llevar tu nombre en mi corazón.
Sempre n'estic, amb el suport del Grup Vic Sant.
Gracias afición por ti.
El sueño se ha hecho realidad.
Gracias por saber estar en los momentos de dificultad.
Gracias por siempre, gracias por siempre, llevaré tu nombre en mi corazón.
Gritando Nàstic, sintiéndolo dentro de mí.
Gritando Nàstic, sintiéndolo dentro de mí.
Crece el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí.
Uniendo esfuerzos ganaremos por ti.
Por ti, llevamos todos tu color.
Por ti, es ganar nuestro corazón.
Por ti, iremos juntos para...
I per tant, podem continuar endavant.
Us deia que són les 8 del vespre i 8 minuts.
Gran notícia, així estem tots informats de l'hora que és.
I arrenquem aquest sempre Nàstic especial.
Ja us dèiem abans que tenim molts convidats.
De seguida anem amb la primera actuació musical.
Ja veieu que aquí tenim aquest grup musical que avui ens acompanyarà.
Però abans que res, deixeu-m'ho saludar
el president del Club Gimnàstic de Tarragona, el Josep Maria Andreu.
Josep Maria, bona tarda.
El Gimnàstic de Tarragona aquest any celebra el 125è aniversari.
I avui Josep Maria Andreu ens acompanya aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa.
Amb ell parlarem una estoneta.
I també amb el president del Consell d'Administració del Nàstic, el Josep Maria Fernández.
Josep Maria, bona tarda.
Abans que res, sí que m'agradaria a tots dos que m'expliquessin una mica
quines sensacions vau viure el passat dia diumenge
quan l'àrbitre va xivlar el final del partit.
Són sensacions difíciles de explicar, no?
O sea, pases de esa inquietud, de ese malestar que tots en ese moment estàbamos sintiendo, no?
Y quan te das cuenta que el pitido final llega i mantenem la categoria, evidentment explicar les sensacions
jo crec que cada un la soma d'una manera, no?
Però sí que les podem generalitzar.
Una felicidad, una tranquilidad y un pensar que seguimos en esta categoria tan importante
que ha costado o costó tantos años conseguir y que evidentemente perderla sería una verdadera pena para todos, no?
Por lo tanto, esa satisfacción y esa felicidad es con lo que yo me quedo en el pitido final.
Josep Maria.
Bé, jo ho definiria en dues paraules, no?
Felicitat i tranquil·litat perquè realment era un moment feliç,
havíem aconseguit salvar la categoria, tots sabíem que era molt important
i tranquil·litat perquè d'alguna forma el fet de mantindre la segona A
podem fer que el projecte continuï, no?
De lo contrario, si el Nàstic es provoca categoria, ho haguéssim passat francament malament
i les coses haurien complicar moltíssim, no?
Per tant, felicitat absoluta i tranquil·litat perquè penso que el futur torna a estar obert
i bé, i estic a començar a treballar pensant en el que pugui passar l'any que ve.
Els dos heu parlat de felicitat, felicitat és el que ens envolta ara mateix
els aficionats del Nàstic per aquest projecte que pot continuar tenint viabilitat a la segona divisió
i per això avui volem gaudir d'aquest programa perquè segurament a tots ens passa la memòria
el programa de la temporada passada, aquell programa era una setmana clau pel Nàstic
perquè havia de rebre l'ells aquí al nou estadi, tots sabeu més o menys com anava
i com volem gaudir d'aquesta felicitat, Quim, hem dit, doncs avui més que paraules també que hi hagi música.
Sí, i li hem d'agrair al Fernando Morán que l'any passat s'havia compromès que va dir
hosti, no me metáis en este marrón que no estamos salvados
i aquest any va dir, estem salvats, vinc a tocar, no tinc cap problema, el que vulgueu
a totes les facilitats del món.
Vé acompanyat del Miguel Fanon i de la Maribel Torres, després tindrem altres actuacions
però és la primera i jo, vaja, ja no parlo més perquè vull que toquin ells i que se senti
però abans de començar, perquè això sembla que estiguem sols tu i jo, Blanca, avui aquí
però aquí hi ha un fotimer de gent, un aplaudiment pel Fer i pels que estan tocant, no?
Vinga, va.
Tot el tuyo, Fer.
Bueno, muy buenas tardes a tots i, bueno, antes de nada, agradeceros, no?
A tota la afició que ha estat tot el any a tope.
Ha estat un any bastante complicat i, bueno, felicitar també al club, al míster, no?
A tots els companys, perquè, bueno, al final ho hem aconsegut i ha estat també gràcies a vosaltres, de veritat.
Un aplauso també per a vosaltres, ¿vale?
Bueno, pensaréis qué hace este tío aquí, no?
Bueno, pues en principio, como os ha comentado Kim, me metí en un embolao y como conseguimos la salvación aquí estamos, ¿no?
Vamos a tocar dos canciones del Jardín de Celia, que es un proyecto que tengo con amiguetes.
Y vamos a cantar la primera, es en el mismo andén y, bueno, la hice meses después del atentado del 11M de Madrid.
Y un poco, pues bueno, pues hago un guiño a esos cuentos que te cuentan los abuelos, ¿no?
Y que te das cuenta que cuando eres mayor la vida es un poco diferente, ¿no?
En el mismo andén, espero que os guste, ¿vale?
Ahora quiero que me cuentes esa historia.
De una princesa sola en su balcón, ahora quiero que me cuentes qué hace el príncipe borracho en una cantina hasta el amanecer.
Vaya abuelo, no me explicaste que así ya aceptabas a gente de buena fe.
Vaya abuelo, no me explicaste que el amor y el odio esperan el mismo andén.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Ahora quiero que me cuentes esa historia.
Porque su querido amado se fue con la del quinto diez años menor.
Esas palmaditas.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me dijiste que si ya saltaras a gente de buena fe.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Árabe.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A veure's.
¿Dónde hay rifles, cargados con tinta, cantadas al papel?
Hoy voy a recordar, cantando con mi madre,
¿Dónde no había un juez, dónde los pundes se construyen sin encajar?
¿Dónde hay tipos que caminan desnudos contra la tempestad?
¿Dónde hay gente que camina descalza sin saber por qué?
¿Dónde hay noches en vela, con piratas tarados, víctimas del soñar?
Tardes de mayo, ojos cansados, ¿quién te recordará?
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
¿Dónde hay noches en vela, con piratas tarados, víctimas del soñar?
Tardes de mayo, ojos cansados, ¿quién te recordará?
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Sigue así, si mañana el sol brillará.
Sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
No està gens malament l'actuació encapçalada per Fernando Morán, que ja ens ha dit que es posa més nerviós cantant que no pas jugant a futbol.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Com deia aquell, vindran més.
Vindran més, eh?
Vindran més, sí.
Ho deia el teu amic.
Sí, vindran més.
No caldria anomenar-nos.
No, no, no.
Coses del passat que no han estat bé també no cal anomenar-nos.
Comencem amb l'entrevista amb el president del Consell d'Administració, amb el president del Club Gimnàstic.
Per començar m'agradaria preguntar-li a José María Fernández una mica, i ara què?
A partir d'ara, què? Com hem de confeccionar el projecte esportiu de la propera temporada?
Bueno, ara què? Han pasado 48 horas, desde que nuestra salvación se pudo consolidar, y evidentemente entramos en un período de reflexión seria y rigurosa.
Tenemos que analizar y aprovechar todas las partes que tenemos como buenas y hemos realizado bien.
Y, evidentemente, analizar si cabe mucho más de forma exhaustiva la que nos hemos equivocado.
Evidenciar de que en todo proyecto siempre hay una parte que es con la que tienes que quedar y la que tienes que mantener como rigurosa para la siguiente temporada.
Y revisar, pensar, analizar y cambiar las que has cometido el error, no?
Este es el momento en el que estamos ahora. Evidentemente, no vamos a parar. Tenemos que seguir. Prisa de horas tampoco tenemos.
Yo creo que tenemos que ser muy conscientes y tener la paciencia como para trabajar de forma segura, y en eso estamos.
¿Y de diners? ¿Cómo estaremos? ¿El presupuesto de la propera temporada?
Está claro que en la presente temporada que terminamos ahora, nosotros partíamos de unos ingresos ordinarios y unos gastos ordinarios, y así está confeccionado el presupuesto.
Durante la temporada nos hemos visto obligados en el mercado invernal a realizar un gasto extraordinario.
Y, evidentemente, la situación económica, que no es buena para nadie, nos ha ocasionado que no cumplamos algunos objetivos que teníamos como ingreso ordinario.
Llámese captación de socios, llámese publicidad, y evidentemente, como seguimos siendo conscientes de la situación y de una realidad,
para la pretemporada 2011-2012, evidentemente, el presupuesto se verá reducido en el porcentaje en el que los ingresos este año no se han visto cumplidos.
¿Y quién será el porcentaje, más o menos?
Porque la gente comence a tener una idea de todo plegat.
Cerramos el 30 de junio, estamos todavía trabajando con algunos ingresos y, por lo tanto, hablar ahora de una cantidad sería un riesgo innecesario, ¿no?
Lo que sí puedo adelantar es que, evidentemente, no tiene nada que ver con los cierres de ejercicios anteriores.
Just al día de aconseguir la permanencia, el míster, Joan Carles Oliva, que el tenim aquí assegut a primera filera, que després pujarà, envia un missatge que deia que el Nàftig tindria cert avantatge
perquè ja havia fet els deures en els últims anys en algunes coses econòmiques, sobretot.
¿Això es veu igual des del Consell? Aquesta percepció es té la mateixa?
Correcto. Yo creo que Juan Carlos es un hombre, ya lo he dicho y me he manifestado algunas veces, un hombre que se ha hecho de casa, que es un hombre de club,
y sabe y es consciente de la realidad deportiva y económica. Entonces, él acierta en su punto de vista.
El Nàftig el año pasado ya realizó un presupuesto muy agustero en el que partía de ingresos ordinarios, ingresos y gastos ordinarios.
Nada de extraordinarios porque los extraordinarios pueden llegar o no. Los gastos los hemos tenido muy controlados, es más,
en algunas partidas de gastos se han visto rebajadas por el gran trabajo que se ha realizado desde el Departamento de Administración
y los ingresos, pues ya lo he dicho, se han visto firmados en algunas partidas.
Por lo tanto, el Nàftig, en esta temporada 2010-2011 que terminamos ahora, ya ha empezado a hacer los deberes.
Y, por lo tanto, esto es una piedra que tenemos ahí, que nos sirve de base y que continuaremos con ella.
Por lo tanto, en la presente temporada volvemos a realizar un presupuesto, evidentemente, como ya he comunicado anteriormente, a la baja.
Otra vez con esos ingresos que he anunciado anteriormente.
Y Juan Carlos Oliva, como el resto de miembros que forman el cuerpo técnico, dirección deportiva, administración, saben que esta es una realidad.
Por lo tanto, los que sigamos en este club tenemos que seguir con esa base, con ese recorte presupuestario que vamos a tener que realizar.
Y, evidentemente, el Nàftig lo viene realizando esta temporada y lo realizará la siguiente, y así pensamos seguir.
El fútbol español está, yo no voy a decir en bancarrota ni mucho menos, porque cada uno sabe en su casa lo que tiene.
Pero el fútbol español, el fútbol profesional, no puede seguir el camino que viene llevando durante todos estos años.
O sea, sabemos todos que la mayoría de clubes están endeudados y no lo que pueda tener deuda el Nàftig, sino muchísimo más.
Y, evidentemente, desde el fútbol profesional, desde la Liga, se está confeccionando un protocolo de actuación
que tiene mucho que ver en relación directa con lo que es el protocolo de actuación de la UEFA.
Y este control económico y presupuestario que se va a llegar a plasmar dentro de tres temporadas es la que va a marcar el fútbol español.
Por lo tanto, los clubes que ya venimos trabajando en esta situación, temporada anterior, temporada siguiente, que será la nuestra y la siguiente,
nosotros estaremos en posición de cumplir todos los preámbulos y todos los pactos marcados en este protocolo.
Yo tengo que decir que probablemente hay algún club de fútbol de la Liga de Fútbol Profesional que no va a poder cumplir con esos artículos de protocolo.
José María, ¿quín futur preveus el Nàftig i què creus que s'ha de rectificar per no arribar cada temporada a les últimes jornades patintant?
Sí, sí, a tu.
Bé, jo crec que el futur del Nàftig es té que mirar des d'una vessant optimista, no?
Jo crec que aquest any s'ha ficat fre a la situació, diria que patètica, que el Nàftig ha viscut durant les últimes tres temporades.
El Nàftig, en les últimes tres temporades, ha generat un dèficit escalofriant, amb més de 8 milions d'euros de pèrdues.
i aleshores, evidentment, aquest any s'ha ficat fre.
L'any que ve, com deia el president, es té que robir el pressupost.
Però hem de ser conscients d'una cosa, no?
Que el Nàftig és una societat, no?
Una societat com qualsevol altra, també es podria comparar a una economia familiar, no?
Un es té que gastar el que es té que gastar i no més, no?
No es pot estirar més el braç que la màniga, que penso que és el que s'ha fet al Nàftig.
L'any que ve, al Nàftig, tindrà un pressupost, aproximadament, entre 5-6 milions d'euros.
En aquest moment estem vivint una crisi important.
L'any 2004-2005, que no hi havia la crisi que vivim ara, no teníem els 5 milions de parats que té aquest país en aquest moment.
El Nàftig tenia un pressupost de 5 milions d'euros.
I vam quedar setents, no vam generar dèficit, era un club sanejat, era un club modèlic.
La temporada 2005-2006, com recordeu tots, el Nàftig va pujar primera, amb un pressupost de 6 milions d'euros, sense deutes, continuava sent un club modèlic.
Per tant, en una època més bona econòmicament que l'actual, es va fer la feina ben feta, amb responsabilitat, amb sentit comú,
i es van aconseguir els èxits esportius que tots volíem, amb el suport, evidentment, de la nostra gent,
perquè, com dic jo sempre, la gent del Nàftig és el millor que tenim i és el principal actiu que té la nostra societat.
Per tant, jo crec que no ens ha de preocupar el fet que el Nàftig aquest any redueixi el seu pressupost d'una forma important,
perquè, a moments diferents i més difícils, el Nàftig va fer les coses ben fetes amb menys diners.
Jo crec que la vida, a vegades, no es tindrà molts diners si no sàpiga els administrar i sàpiga els gastar.
Penso que el Nàftig, en aquests últims anys, no ho sàpiga fer i ara em paga les conseqüències.
Però bé, jo crec que ara ja no val mirar enrere, han de mirar endavant.
S'ha de mirar el futur amb optimisme.
Han salvat la categoria, que això era vital pel futur del Nàftig,
i mantindre l'il·lusió i pensar que la història del Nàftig,
que té 125 anys, ha passat per situacions difícils, complicades.
Aquests últims tres anys segur que no sortiran com els millors de la història del Nàftig.
Possiblement, quan la gent llegeixi, o els nostres fills o els nostres nets llegeixin la història del Nàftig,
aquestes últimes tres temporades o quatre temporades, la gent se les passarà per per alt, no?
Perquè no interessaran i hem de mirar fer les coses millor i treballar perquè tenim...
El Nàftig té el més important que pot tindre una societat anònima o un club, no?
Que és la seva afició i la seva gent.
El diumenge era un dia difícil, jugàvem un partit important,
sabíem tots que si el Nàftig guanyava i el Barça perdia, salvàvem la categoria,
i tots érem molt conscients, no?
I la gent va respondre.
Van vindre més de 13.000 persones al camp, donant suport i condicionant l'equip,
i això és el més important, no?
Per tant, que si nosaltres continuem tenint el suport de la nostra gent,
jo crec que es ha de mirar el futur amb optimisme i pensar que se'n sortirem d'aquesta situació,
fer les coses ben fetes i que el Nàftig ha de treballar en els propers tres, quatre, cinc anys,
per tornar a fer un projecte per pujar a primera divisió, no?
Ja deies, el Nàftig té 125 anys.
Aquest any s'està celebrant, s'està commemorant aquest 125è aniversari del club gimnàstic.
Com valores tota la feina que s'ha fet de les diferents accions per aquesta commemoració?
Bé, nosaltres estem molt contents.
Tots érem conscients que, com deia abans, que vivim una situació econòmica difícil,
però també érem conscients i, actuant amb responsabilitat,
sabíem que havíem de celebrar els 125 anys d'història, no?
El Nàftig és el club més antic d'Espanya
i, d'alguna forma, la Junta Directiva del club va considerar
fer des de les diferents seccions del club diferents actes, no?
Però remarcant els quatre que eren els més importants per nosaltres, no?
El dia 1 de març, el que vam fer l'apertura al Teatre Metropolium,
vam posar el monolit de la Ramla Nova, que va ser un acte important i emotiu per a tots nosaltres.
El segon acte important, que era el de l'exposició que hem fet al Moï de Costa,
que hem tingut un èxit importantíssim.
Més de 4.000 persones ja han passat per aquesta exposició.
Estic segur que serà una de les més visitades de la història del port.
Després, al mes de setembre, està previst que l'Enric Pujol
presenti un llibre del Nàftig, un llibre amb moltíssimes fotografies
i on hi haurà un resumen important de tota la història
i del que ha passat amb aquests 125 anys.
i, per últim, a l'acte final del mes d'octubre,
on volem fer un reconeixement a tota la gent que fa més de 50 anys que és soci del Nàftig
i a totes les persones que, amb el seu esforç, amb el seu treball i amb la seva il·lusió,
han fet possible que arribem aquí
i que tots avui estiguem orgullosos de la nostra història,
dels nostres colors i del nostre escut.
Josep Maria Andreu, president del Club Gimnàstic,
Josep Maria Fernández, president de la Societat Anònima Esportiva.
Moltes gràcies per estar a nosaltres i felicitats per la permanència.
Gràcies a vosaltres.
Dos quarts i dos minuts de nou del vespre.
El que fem ara mateix és una mínima pausa per la publicitat.
De seguida saludem a Josep Maria Nogués, Joan Carles Oliva i Quico Ramírez.
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuïts.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Més.
El millor pernil de Guijuelo, exclusives Germo.
Els millors embotits ibèrics, exclusives Germo.
Més de 25 anys dedicats a la venda, l'engròs i el detall de cars i embotits per a tot Tarragona.
Exclusives Germo, estem a Torres Jordi, Residencial Palau, telèfon 977 25 19 30.
Exclusives Germo, amb els 25 anys de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
En el Gran Hotel La Hacienda ponemos a tu disposición los profesionales más expertos,
la más amplia variedad de menús, nuestros exclusivos salones y todo en un entorno lleno de encanto.
Descubre nuestras promociones especiales para 2011 y 2012
y la gran novedad de bodas con alojamiento para todos los invitados.
Gran Hotel La Hacienda, el lugar ideal para tus mejores celebraciones.
Más información en Gran Hotel La Hacienda, Plaza de la Unión Europea número 1, La Pineda.
Telefono 977-373-111.
Gran Hotel La Hacienda
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Ojalá que lo solucionemos en estas semanas y podamos aquí estar algún año más.
Nos hemos acostumbrado a padecer mucho, ¿no?
Siempre los tramos finales de temporada.
Estamos en esa dinámica...
Sí, pero yo creo que es un concepto que hay que ir entendiéndolo.
Creo que ahí están en segunda B equipos míticos, como el Alavés, el Logroñés, el Cádiz.
Y hay que agradecer y valorar el hecho de estar en la segunda división.
El año que viene jugaremos con equipos como el Depor, el Almería, el Murcia.
Creo que hay que valorarlo y estar orgullosos de poder salvar la categoría.
Creo que a partir de ahí se puede ir construyendo en un futuro otras metas.
Pero creo que ya el conseguir la salvación es un éxito tremendo.
Albert, ¿tú qué? ¿Com ho tenim per l'any que ve, va?
No, pues res. Ara suposo que tocarà parlar.
I en principi molt content, molt de la salvació, que la gent es mereixia una festa com la del diumenge aquí a casa.
A més, podeu disfrutar amb tota l'afició.
I de cara a l'any vinent, pues bueno, ara arribarà l'hora de parlar i es veurà què passa.
Quants cops has vist el gol contra el Betis?
No, més que veure'ls en el moment de sentir-ho, de veure tothom content,
tota l'afició content de veure algú de casa que marca i, personalment, no pots imaginar l'alegria que vaig sentir.
Suposo que ha estat espectacular, no?, el que has viscut aquest any.
Sí, perquè vam començar amb un projecte a la Pobla que al principi era salvar la categoria.
L'equip va començar a funcionar molt bé, es va treballar molt bé i a mi, personalment,
les coses m'estaven funcionant, per motius suposo econòmics del futbol.
Em va tocar l'oportunitat de pujar al primer equip del Nàstic, després de tants anys, ja hi havia estat fa 10 anys,
i doncs, re, em sentia preparat psicològicament, físicament, em va donar l'oportunitat.
El míster ha confiat bastant en mi, que és la cosa que li agraeixo,
i només parles d'agraïment a tothom, a tota la gent del Nàstic, de la Pobla,
i a tota la ofició com a Puyata, incondicionalment, des del primer moment.
Rubén, a ti també te pregunto para el any que viene, ja sé que tens contrato,
per tant, continuaràs en Tarragona, no?
Sí, bueno, si me suben el 40% que me he quitat el any el any el año pasado.
Perfecto, y si no, pues también me quedo, me quedé el any el año pasado, no me va a quedar otro.
El fútbol es un juego colectivo, jugáis todos, pero vaya pedazo de temporada que te has marcado, ¿no?
Bueno, llevo toda temporada diciéndolo, yo creo que ha sido gracias a que el equipo,
yo creo que ha estado todo el año a un nivel muy alto defensivamente y hemos recibido pocos goles.
Ojalá el año que viene se lo lleve el delantero del equipo
y no pasemos por los problemas que hemos pasado este año y yo creo que, bueno,
es agradecer a toda la gente que ha participado en el votar en esto
y, bueno, también a los compañeros que son parte también de ello.
Albert Rubén, vosotros el tema guitarra y beu, no, no, no, com yo, ¿no?
Més o menys, allò, fent galls.
A mí m'ha encantat, m'ha encantat veure'l des d'allà a baix,
perquè ho fa molt bé i que ho vagi repetint bé.
Jo la canto alguna vegada en el campo, ¿cómo va a cantar?
No, no mucho, últimamente bien.
Bueno, alguna vez.
Últimamente bien, bien.
Alguna vez sí, pero últimamente bien.
¿Cert, te preparas o qué?
Llamamos a los otros.
Tornaran a sortir ara el Miguel Zanón,
tornarà a sortir la Maribel Torres i el Fernando Morán,
que abans hi han cantat dues cançons,
però avui ara que la festa és grossa.
Domingo García i el company periodista de TV3, Àlex Pareja,
també a l'escenari, per favor,
que vagin sortint perquè ara l'acabem de liar.
Primer interpretem un tema que interpretaran els quatre
i després ho rematarem amb el portí tots plegats,
cantant aquí a l'auditori.
Tot vostre, monstros.
Vull dir, ara l'Albert i el Rubén us faran corros des d'aquí darrere.
Blanc i jo apaguem el micro.
Podeu aplaudir, seguir el ritme, cantar si sabeu la cançó,
perquè crec que el tema és conegut.
A Fernando Morán, a Miguel Zanón, a Maribel Torres i a Málex Pareja.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Máiguel Torres, amb més.
Domingo García, abans conegut com Domingo García,
i que toca també la cançó del portí,
amb el Fernando Morán i l'Àlex Pareja.
Pareja, he sentit a curcoveint la teva veu,
m'has enamorat un cop més.
Portí, aquesta us la sabeu, podeu cantar a tots,
perquè aquesta us la sabeu segur.
ho diré ràpid perquè
anem una mica malament de temps
aquesta cançó la vull dedicar
a tres equips que tot i que no han
aconseguit el seu objectiu
doncs penso que s'ho mereixen
s'ho han currat i molta força per l'any que ve
un és el Constantí del meu poble
que ha estat tota la lliga primer
i al final no ha pogut pujar
després a l'ADT que estan aquí
els seus directius
i lògicament al poble del Quico
per tots vosaltres, molts ànims
Siento tu calor en mi
Siento cerca tu emoció
Siento grana corazón
Gritando juntos llenos de ilusión
Siento el orgullo
Siento el orgullo
de llevar tu nombre
en mi corazón
Gracias a ti
por mi
mis sueños se ha hecho realidad
Gracias por saber estar
en los momentos de dificultad
Gracias por sentrar
Gracias por siempre
llevaré tu nombre
en mi corazón
Gritando lastim
Siento el orgullo
de ser hoy parte de ti
de ser hoy parte de ti
Decirle al mundo
que ya estamos aquí
Siento el orgullo de ser hoy parte de ti
Nos ganaremos
Por ti
Llevamos todos tu color
Por ti es gran a nuestro corazón
Por ti iremos juntos para compartir
La ilusión de estos sueños hoy cumplir
Gritando nasty, sufriendo dentro de mí
Desde el orgullo de ser parte de ti
Decirle al mundo que ya estamos aquí
Uniendo sueños ganaremos por ti
Ahora con canta al auditor y
Por
Llevamos todos tu color
Mezpor
Por ti es gran a nuestro corazón
Mezpor, Mezpor
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por ti es gran a nuestro corazón
Por
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Domingo García
Fernando Morán
Álex Pareja
Brutal
Gallina de piel
Anem tancant el programa
Agrair-vos a tots la vostra assistència aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa
Que el Semprenàstic continua
Que comencem a preparar la 17ª temporada
Que moltes gràcies a tots
Felicitats
Semprenàstic
i bona nit
Indicado
Pública
Bona tarda, avui fem un programa de fi de trajecte, de fi de temporada, i ho fem amb la permanència a la butxaca.
Nosaltres avui aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa i envoltats de tots els que dia a dia sou fidels a Tarragona Ràdio,
sanifiquem la cluenda de la setzena temporada del programa, el programa de gai de referència del nàstic a Tarragona,
tot i que el programa continuarà encara fins al proper dimecres 22 de juny.
Fa un any fèiem aquest programa fent una crida a jugadors, a aficionats, per tal de guanyar l'ells i salvar la categoria.
Fa uns dies que també li donàvem tombs al programa d'avui perquè vèiem complicat que el nàstic es salvés en la penúltima jornada.
Però la permanència ja és una realitat i avui el programa ha de ser una festa del nàstic, de la ràdio i també de tots vosaltres, dels oients.
És el moment de felicitar-nos tots plegats, des dels jugadors, als tècnics, a l'entitat, als aficionats i als que creuen amb el nàstic.
El nàstic encetarà la propera temporada, la vuitena de forma consecutiva, entre segona divisió i primera, igualant un rècord de la dècada dels 40 i 50, amb vuit temporades seguides.
Tota aquesta felicitat, com deia dilluns al sempre nàstic l'Àlex Bergantinyos, cal gaudir-la.
Però també, com deia el president del club el passat diumenge, cal reflexionar i analitzar perquè el nàstic s'està acostumant a tancar les temporades en una posició massa perillosa.
La reflexió arribarà, no en tingueu cap dubte, però avui toca gaudir. Per tant, felicitats a totes i a tots, comença el sempre nàstic.
Avui és dimecres 1 de juny i la plantilla ha tornat a la feina després de dos dies de festa per començar a preparar l'intrascendental partit del proper dissabte a Pontferrada.
Quim Pons, bona tarda.
Bona tarda.
Tenia preparat una llau de preguntes de com veies l'equip, si Oliva havia donat ja pistes del possible 11, com era la Marea Grana per anar a Pontferrada, però totes aquestes preguntes no cal que te les facin.
No, jo crec que la Marea Grana no hagués fallat. Veiem com està avui l'auditori, la patxoca que fa. Jo crec que la Marea no hagués fallat per anar a Pontferrada, que segur que era amb tots.
I sobre l'11 d'Oliva alguna cosa haguéssim pogut dir ja aquest dimecres. Però avui farem un programa diferent, un programa de festa, un programa per celebrar la permanència.
Com bé deia, ens ja tindrem temps per reflexionar i avui ho volem fer amb els pesos pesats d'aquest gimnàstic de Tarragona.
Ho farem amb el president del Consell d'Administració del Nàstic, el José María Fernández. També amb el president del club, el José María Andreu, que s'haurà d'aquí una estona aquí a la taula amb tots plegats.
També, més a més, amb l'entenador, el Joan Carles Oliva, que estarà una estona amb nosaltres. I amb el tècnic del filial, el Quico Ramírez, perquè el filial del Nàstic ha fet un tros de temporada també en guany.
A més a més, també hi haurà el director esportiu del gimnàstic de Tarragona, Josep María Noguès, i tres futbolistes del primer equip, com són el Rubén Pérez, l'Albert Virgili i el Fernando Morán.
Avui, sorpresa especial, perquè els companys, a més a més, de l'última mitja hora, Miguel González i Pepe Ardila, amb el perill que això suposa i sota la responsabilitat d'aquest programa,
faran una secció especial, una estoneta, us deixarem que gaudiu amb ells, de, vaja, no ho sé, d'algú que han preparat ells i que ja ens explicaran de què va el tema.
I a més a més, aquí sí que agafeu-vos fort, perquè tindrem música. La gent que està a l'auditori ja ho veu, eh?
Ara aquí davant nostre ja hi ha cinc cadires, quatre micròfons, els atrils preparats, les partitures preparades, han estat afinant des de fa una estona,
els més matiners ja els han sentit com tocaven ells, perquè avui Domingo García, Àlex Pareja, Miguel Zanón, Maribel Torres i Fernando Morán
faran una estona de música al Semprenàstic. Prepareu-vos, perquè és molt bo. Els hem sentit i és molt bo el que podreu escadultar avui al Semprenàstic.
Per tant, doncs, festa d'ahir de la grossa fins al punt de dos quarts de deu del vespre, un Semprenàstic, el d'avui que fa possible tècnicament els estudis de Tarragona Ràdio,
la Sílvia García, aquí a l'auditori, els tècnics d'aquest auditori de Catalunya Caixa, també el nostre tècnic, el Lluís Comas,
amb la Joan Andreu Pérez i la Rosó Arimanya, la producció, us parlen Quim Pons i Jordi Blanc.
8 i 5, arrenca el Semprenàstic.
Participa al Semprenàstic a través del Facebook, al Twitter, per correu electrònica a semprenàstic arroba tarragonaradio.cat
o amb missatges de telèfon mòbil al 271, nàstic espai i el comentari.
El millor pernil de Guijuelo, exclusives Germo.
Els millors embotits ibèrics, exclusives Germo.
Més de 25 anys dedicats a la venda, l'engròs i el detall de cars i embotits per a tot Tarragona.
Exclusives Germo, estem a Torres Jordi, Residencial Palau, telèfon 977 25 19 30.
Exclusives Germo, amb els 25 anys de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Celebraciones que recordaremos toda la vida, por eso es tan importante acertar en la decisión.
En el Gran Hotel La Hacienda te ofrecemos un trato personalizado para tu celebración de boda o de primera comunión.
En el Gran Hotel La Hacienda ponemos a tu disposición los profesionales más expertos,
la más amplia variedad de menús, nuestros exclusivos salones y todo en un entorno lleno de encanto.
Descubre nuestras promociones especiales para 2011 y 2012
y la gran novedad de bodas con alojamiento para todos los invitados.
Gran Hotel La Hacienda, el lugar ideal para tus mejores celebraciones.
Más información en Gran Hotel La Hacienda, Plaza de la Unión Europea número 1, La Pineda.
Telefono 977 373 111.
Grup Vic Sant.
Més de 25 anys d'experiència construint i respectant el medi ambient.
Tot plegat per oferir el millor servei als nostres clients.
Qualitat, seguretat, agilitat, sostenibilitat, polivalència, servei integral.
Grup Vic Sant patrocina el Nàstic a Tarragona Ràdio.
Grup Vic Sant, sempre amb el Nàstic.
Bayer. Ciència per una vida millor.
Promociones José Luis.
Vivendes de dues, tres i quatre habitacions a Tarragona, zona vall de la Rebassada.
Visiti el nostre pis mostra al carrer Josep Carné número 3
o truqui al 977 29 09 49.
Promociones José Luis. Fem ciutat.
Siento tu calor en mí.
Siento cerca tu emoción.
Siento un área al corazón.
Vibrando juntos llenos de ilusión.
Siento el orgullo.
Siento el orgullo de llevar tu nombre en mi corazón.
Sempre n'estic, amb el suport del Grup Vic Sant.
Gracias afición por ti.
El sueño se ha hecho realidad.
Gracias por saber estar en los momentos de dificultad.
Gracias por siempre, gracias por siempre, llevaré tu nombre en mi corazón.
Gritando Nàstic, sintiéndolo dentro de mí.
Gritando Nàstic, sintiéndolo dentro de mí.
Crece el orgullo de ser hoy parte de ti.
Decirle al mundo que ya estamos aquí.
Uniendo esfuerzos ganaremos por ti.
Por ti, llevamos todos tu color.
Por ti, es ganar nuestro corazón.
Por ti, iremos juntos para...
I per tant, podem continuar endavant.
Us deia que són les 8 del vespre i 8 minuts.
Gran notícia, així estem tots informats de l'hora que és.
I arrenquem aquest sempre Nàstic especial.
Ja us dèiem abans que tenim molts convidats.
De seguida anem amb la primera actuació musical.
Ja veieu que aquí tenim aquest grup musical que avui ens acompanyarà.
Però abans que res, deixeu-m'ho saludar
el president del Club Gimnàstic de Tarragona, el Josep Maria Andreu.
Josep Maria, bona tarda.
El Gimnàstic de Tarragona aquest any celebra el 125è aniversari.
I avui Josep Maria Andreu ens acompanya aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa.
Amb ell parlarem una estoneta.
I també amb el president del Consell d'Administració del Nàstic, el Josep Maria Fernández.
Josep Maria, bona tarda.
Abans que res, sí que m'agradaria a tots dos que m'expliquessin una mica
quines sensacions vau viure el passat dia diumenge
quan l'àrbitre va xivlar el final del partit.
Són sensacions difíciles de explicar, no?
O sea, pases de esa inquietud, de ese malestar que tots en ese moment estàbamos sintiendo, no?
Y quan te das cuenta que el pitido final llega i mantenem la categoria, evidentment explicar les sensacions
jo crec que cada un la soma d'una manera, no?
Però sí que les podem generalitzar.
Una felicidad, una tranquilidad y un pensar que seguimos en esta categoria tan importante
que ha costado o costó tantos años conseguir y que evidentemente perderla sería una verdadera pena para todos, no?
Por lo tanto, esa satisfacción y esa felicidad es con lo que yo me quedo en el pitido final.
Josep Maria.
Bé, jo ho definiria en dues paraules, no?
Felicitat i tranquil·litat perquè realment era un moment feliç,
havíem aconseguit salvar la categoria, tots sabíem que era molt important
i tranquil·litat perquè d'alguna forma el fet de mantindre la segona A
podem fer que el projecte continuï, no?
De lo contrario, si el Nàstic es provoca categoria, ho haguéssim passat francament malament
i les coses haurien complicar moltíssim, no?
Per tant, felicitat absoluta i tranquil·litat perquè penso que el futur torna a estar obert
i bé, i estic a començar a treballar pensant en el que pugui passar l'any que ve.
Els dos heu parlat de felicitat, felicitat és el que ens envolta ara mateix
els aficionats del Nàstic per aquest projecte que pot continuar tenint viabilitat a la segona divisió
i per això avui volem gaudir d'aquest programa perquè segurament a tots ens passa la memòria
el programa de la temporada passada, aquell programa era una setmana clau pel Nàstic
perquè havia de rebre l'ells aquí al nou estadi, tots sabeu més o menys com anava
i com volem gaudir d'aquesta felicitat, Quim, hem dit, doncs avui més que paraules també que hi hagi música.
Sí, i li hem d'agrair al Fernando Morán que l'any passat s'havia compromès que va dir
hosti, no me metáis en este marrón que no estamos salvados
i aquest any va dir, estem salvats, vinc a tocar, no tinc cap problema, el que vulgueu
a totes les facilitats del món.
Vé acompanyat del Miguel Fanon i de la Maribel Torres, després tindrem altres actuacions
però és la primera i jo, vaja, ja no parlo més perquè vull que toquin ells i que se senti
però abans de començar, perquè això sembla que estiguem sols tu i jo, Blanca, avui aquí
però aquí hi ha un fotimer de gent, un aplaudiment pel Fer i pels que estan tocant, no?
Vinga, va.
Tot el tuyo, Fer.
Bueno, muy buenas tardes a tots i, bueno, antes de nada, agradeceros, no?
A tota la afició que ha estat tot el any a tope.
Ha estat un any bastante complicat i, bueno, felicitar també al club, al míster, no?
A tots els companys, perquè, bueno, al final ho hem aconsegut i ha estat també gràcies a vosaltres, de veritat.
Un aplauso també per a vosaltres, ¿vale?
Bueno, pensaréis qué hace este tío aquí, no?
Bueno, pues en principio, como os ha comentado Kim, me metí en un embolao y como conseguimos la salvación aquí estamos, ¿no?
Vamos a tocar dos canciones del Jardín de Celia, que es un proyecto que tengo con amiguetes.
Y vamos a cantar la primera, es en el mismo andén y, bueno, la hice meses después del atentado del 11M de Madrid.
Y un poco, pues bueno, pues hago un guiño a esos cuentos que te cuentan los abuelos, ¿no?
Y que te das cuenta que cuando eres mayor la vida es un poco diferente, ¿no?
En el mismo andén, espero que os guste, ¿vale?
Ahora quiero que me cuentes esa historia.
De una princesa sola en su balcón, ahora quiero que me cuentes qué hace el príncipe borracho en una cantina hasta el amanecer.
Vaya abuelo, no me explicaste que así ya aceptabas a gente de buena fe.
Vaya abuelo, no me explicaste que el amor y el odio esperan el mismo andén.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Ahora quiero que me cuentes esa historia.
Porque su querido amado se fue con la del quinto diez años menor.
Esas palmaditas.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me dijiste que si ya saltaras a gente de buena fe.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Vaya abuelo, no me explicaste.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Árabe.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A veure's.
¿Dónde hay rifles, cargados con tinta, cantadas al papel?
Hoy voy a recordar, cantando con mi madre,
¿Dónde no había un juez, dónde los pundes se construyen sin encajar?
¿Dónde hay tipos que caminan desnudos contra la tempestad?
¿Dónde hay gente que camina descalza sin saber por qué?
¿Dónde hay noches en vela, con piratas tarados, víctimas del soñar?
Tardes de mayo, ojos cansados, ¿quién te recordará?
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
¿Dónde hay noches en vela, con piratas tarados, víctimas del soñar?
Tardes de mayo, ojos cansados, ¿quién te recordará?
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Sigue así, si mañana el sol brillará.
Sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
Tú sigue así, si mañana el sol brillará.
No està gens malament l'actuació encapçalada per Fernando Morán, que ja ens ha dit que es posa més nerviós cantant que no pas jugant a futbol.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Com deia aquell, vindran més.
Vindran més, eh?
Vindran més, sí.
Ho deia el teu amic.
Sí, vindran més.
No caldria anomenar-nos.
No, no, no.
Coses del passat que no han estat bé també no cal anomenar-nos.
Comencem amb l'entrevista amb el president del Consell d'Administració, amb el president del Club Gimnàstic.
Per començar m'agradaria preguntar-li a José María Fernández una mica, i ara què?
A partir d'ara, què? Com hem de confeccionar el projecte esportiu de la propera temporada?
Bueno, ara què? Han pasado 48 horas, desde que nuestra salvación se pudo consolidar, y evidentemente entramos en un período de reflexión seria y rigurosa.
Tenemos que analizar y aprovechar todas las partes que tenemos como buenas y hemos realizado bien.
Y, evidentemente, analizar si cabe mucho más de forma exhaustiva la que nos hemos equivocado.
Evidenciar de que en todo proyecto siempre hay una parte que es con la que tienes que quedar y la que tienes que mantener como rigurosa para la siguiente temporada.
Y revisar, pensar, analizar y cambiar las que has cometido el error, no?
Este es el momento en el que estamos ahora. Evidentemente, no vamos a parar. Tenemos que seguir. Prisa de horas tampoco tenemos.
Yo creo que tenemos que ser muy conscientes y tener la paciencia como para trabajar de forma segura, y en eso estamos.
¿Y de diners? ¿Cómo estaremos? ¿El presupuesto de la propera temporada?
Está claro que en la presente temporada que terminamos ahora, nosotros partíamos de unos ingresos ordinarios y unos gastos ordinarios, y así está confeccionado el presupuesto.
Durante la temporada nos hemos visto obligados en el mercado invernal a realizar un gasto extraordinario.
Y, evidentemente, la situación económica, que no es buena para nadie, nos ha ocasionado que no cumplamos algunos objetivos que teníamos como ingreso ordinario.
Llámese captación de socios, llámese publicidad, y evidentemente, como seguimos siendo conscientes de la situación y de una realidad,
para la pretemporada 2011-2012, evidentemente, el presupuesto se verá reducido en el porcentaje en el que los ingresos este año no se han visto cumplidos.
¿Y quién será el porcentaje, más o menos?
Porque la gente comence a tener una idea de todo plegat.
Cerramos el 30 de junio, estamos todavía trabajando con algunos ingresos y, por lo tanto, hablar ahora de una cantidad sería un riesgo innecesario, ¿no?
Lo que sí puedo adelantar es que, evidentemente, no tiene nada que ver con los cierres de ejercicios anteriores.
Just al día de aconseguir la permanencia, el míster, Joan Carles Oliva, que el tenim aquí assegut a primera filera, que després pujarà, envia un missatge que deia que el Nàftig tindria cert avantatge
perquè ja havia fet els deures en els últims anys en algunes coses econòmiques, sobretot.
¿Això es veu igual des del Consell? Aquesta percepció es té la mateixa?
Correcto. Yo creo que Juan Carlos es un hombre, ya lo he dicho y me he manifestado algunas veces, un hombre que se ha hecho de casa, que es un hombre de club,
y sabe y es consciente de la realidad deportiva y económica. Entonces, él acierta en su punto de vista.
El Nàftig el año pasado ya realizó un presupuesto muy agustero en el que partía de ingresos ordinarios, ingresos y gastos ordinarios.
Nada de extraordinarios porque los extraordinarios pueden llegar o no. Los gastos los hemos tenido muy controlados, es más,
en algunas partidas de gastos se han visto rebajadas por el gran trabajo que se ha realizado desde el Departamento de Administración
y los ingresos, pues ya lo he dicho, se han visto firmados en algunas partidas.
Por lo tanto, el Nàftig, en esta temporada 2010-2011 que terminamos ahora, ya ha empezado a hacer los deberes.
Y, por lo tanto, esto es una piedra que tenemos ahí, que nos sirve de base y que continuaremos con ella.
Por lo tanto, en la presente temporada volvemos a realizar un presupuesto, evidentemente, como ya he comunicado anteriormente, a la baja.
Otra vez con esos ingresos que he anunciado anteriormente.
Y Juan Carlos Oliva, como el resto de miembros que forman el cuerpo técnico, dirección deportiva, administración, saben que esta es una realidad.
Por lo tanto, los que sigamos en este club tenemos que seguir con esa base, con ese recorte presupuestario que vamos a tener que realizar.
Y, evidentemente, el Nàftig lo viene realizando esta temporada y lo realizará la siguiente, y así pensamos seguir.
El fútbol español está, yo no voy a decir en bancarrota ni mucho menos, porque cada uno sabe en su casa lo que tiene.
Pero el fútbol español, el fútbol profesional, no puede seguir el camino que viene llevando durante todos estos años.
O sea, sabemos todos que la mayoría de clubes están endeudados y no lo que pueda tener deuda el Nàftig, sino muchísimo más.
Y, evidentemente, desde el fútbol profesional, desde la Liga, se está confeccionando un protocolo de actuación
que tiene mucho que ver en relación directa con lo que es el protocolo de actuación de la UEFA.
Y este control económico y presupuestario que se va a llegar a plasmar dentro de tres temporadas es la que va a marcar el fútbol español.
Por lo tanto, los clubes que ya venimos trabajando en esta situación, temporada anterior, temporada siguiente, que será la nuestra y la siguiente,
nosotros estaremos en posición de cumplir todos los preámbulos y todos los pactos marcados en este protocolo.
Yo tengo que decir que probablemente hay algún club de fútbol de la Liga de Fútbol Profesional que no va a poder cumplir con esos artículos de protocolo.
José María, ¿quín futur preveus el Nàftig i què creus que s'ha de rectificar per no arribar cada temporada a les últimes jornades patintant?
Sí, sí, a tu.
Bé, jo crec que el futur del Nàftig es té que mirar des d'una vessant optimista, no?
Jo crec que aquest any s'ha ficat fre a la situació, diria que patètica, que el Nàftig ha viscut durant les últimes tres temporades.
El Nàftig, en les últimes tres temporades, ha generat un dèficit escalofriant, amb més de 8 milions d'euros de pèrdues.
i aleshores, evidentment, aquest any s'ha ficat fre.
L'any que ve, com deia el president, es té que robir el pressupost.
Però hem de ser conscients d'una cosa, no?
Que el Nàftig és una societat, no?
Una societat com qualsevol altra, també es podria comparar a una economia familiar, no?
Un es té que gastar el que es té que gastar i no més, no?
No es pot estirar més el braç que la màniga, que penso que és el que s'ha fet al Nàftig.
L'any que ve, al Nàftig, tindrà un pressupost, aproximadament, entre 5-6 milions d'euros.
En aquest moment estem vivint una crisi important.
L'any 2004-2005, que no hi havia la crisi que vivim ara, no teníem els 5 milions de parats que té aquest país en aquest moment.
El Nàftig tenia un pressupost de 5 milions d'euros.
I vam quedar setents, no vam generar dèficit, era un club sanejat, era un club modèlic.
La temporada 2005-2006, com recordeu tots, el Nàftig va pujar primera, amb un pressupost de 6 milions d'euros, sense deutes, continuava sent un club modèlic.
Per tant, en una època més bona econòmicament que l'actual, es va fer la feina ben feta, amb responsabilitat, amb sentit comú,
i es van aconseguir els èxits esportius que tots volíem, amb el suport, evidentment, de la nostra gent,
perquè, com dic jo sempre, la gent del Nàftig és el millor que tenim i és el principal actiu que té la nostra societat.
Per tant, jo crec que no ens ha de preocupar el fet que el Nàftig aquest any redueixi el seu pressupost d'una forma important,
perquè, a moments diferents i més difícils, el Nàftig va fer les coses ben fetes amb menys diners.
Jo crec que la vida, a vegades, no es tindrà molts diners si no sàpiga els administrar i sàpiga els gastar.
Penso que el Nàftig, en aquests últims anys, no ho sàpiga fer i ara em paga les conseqüències.
Però bé, jo crec que ara ja no val mirar enrere, han de mirar endavant.
S'ha de mirar el futur amb optimisme.
Han salvat la categoria, que això era vital pel futur del Nàftig,
i mantindre l'il·lusió i pensar que la història del Nàftig,
que té 125 anys, ha passat per situacions difícils, complicades.
Aquests últims tres anys segur que no sortiran com els millors de la història del Nàftig.
Possiblement, quan la gent llegeixi, o els nostres fills o els nostres nets llegeixin la història del Nàftig,
aquestes últimes tres temporades o quatre temporades, la gent se les passarà per per alt, no?
Perquè no interessaran i hem de mirar fer les coses millor i treballar perquè tenim...
El Nàftig té el més important que pot tindre una societat anònima o un club, no?
Que és la seva afició i la seva gent.
El diumenge era un dia difícil, jugàvem un partit important,
sabíem tots que si el Nàftig guanyava i el Barça perdia, salvàvem la categoria,
i tots érem molt conscients, no?
I la gent va respondre.
Van vindre més de 13.000 persones al camp, donant suport i condicionant l'equip,
i això és el més important, no?
Per tant, que si nosaltres continuem tenint el suport de la nostra gent,
jo crec que es ha de mirar el futur amb optimisme i pensar que se'n sortirem d'aquesta situació,
fer les coses ben fetes i que el Nàftig ha de treballar en els propers tres, quatre, cinc anys,
per tornar a fer un projecte per pujar a primera divisió, no?
Ja deies, el Nàftig té 125 anys.
Aquest any s'està celebrant, s'està commemorant aquest 125è aniversari del club gimnàstic.
Com valores tota la feina que s'ha fet de les diferents accions per aquesta commemoració?
Bé, nosaltres estem molt contents.
Tots érem conscients que, com deia abans, que vivim una situació econòmica difícil,
però també érem conscients i, actuant amb responsabilitat,
sabíem que havíem de celebrar els 125 anys d'història, no?
El Nàftig és el club més antic d'Espanya
i, d'alguna forma, la Junta Directiva del club va considerar
fer des de les diferents seccions del club diferents actes, no?
Però remarcant els quatre que eren els més importants per nosaltres, no?
El dia 1 de març, el que vam fer l'apertura al Teatre Metropolium,
vam posar el monolit de la Ramla Nova, que va ser un acte important i emotiu per a tots nosaltres.
El segon acte important, que era el de l'exposició que hem fet al Moï de Costa,
que hem tingut un èxit importantíssim.
Més de 4.000 persones ja han passat per aquesta exposició.
Estic segur que serà una de les més visitades de la història del port.
Després, al mes de setembre, està previst que l'Enric Pujol
presenti un llibre del Nàftig, un llibre amb moltíssimes fotografies
i on hi haurà un resumen important de tota la història
i del que ha passat amb aquests 125 anys.
i, per últim, a l'acte final del mes d'octubre,
on volem fer un reconeixement a tota la gent que fa més de 50 anys que és soci del Nàftig
i a totes les persones que, amb el seu esforç, amb el seu treball i amb la seva il·lusió,
han fet possible que arribem aquí
i que tots avui estiguem orgullosos de la nostra història,
dels nostres colors i del nostre escut.
Josep Maria Andreu, president del Club Gimnàstic,
Josep Maria Fernández, president de la Societat Anònima Esportiva.
Moltes gràcies per estar a nosaltres i felicitats per la permanència.
Gràcies a vosaltres.
Dos quarts i dos minuts de nou del vespre.
El que fem ara mateix és una mínima pausa per la publicitat.
De seguida saludem a Josep Maria Nogués, Joan Carles Oliva i Quico Ramírez.
Abans que comenci la jornada, el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuïts.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'Embarra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Més.
El millor pernil de Guijuelo, exclusives Germo.
Els millors embotits ibèrics, exclusives Germo.
Més de 25 anys dedicats a la venda, l'engròs i el detall de cars i embotits per a tot Tarragona.
Exclusives Germo, estem a Torres Jordi, Residencial Palau, telèfon 977 25 19 30.
Exclusives Germo, amb els 25 anys de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
En el Gran Hotel La Hacienda ponemos a tu disposición los profesionales más expertos,
la más amplia variedad de menús, nuestros exclusivos salones y todo en un entorno lleno de encanto.
Descubre nuestras promociones especiales para 2011 y 2012
y la gran novedad de bodas con alojamiento para todos los invitados.
Gran Hotel La Hacienda, el lugar ideal para tus mejores celebraciones.
Más información en Gran Hotel La Hacienda, Plaza de la Unión Europea número 1, La Pineda.
Telefono 977-373-111.
Gran Hotel La Hacienda
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Ojalá que lo solucionemos en estas semanas y podamos aquí estar algún año más.
Nos hemos acostumbrado a padecer mucho, ¿no?
Siempre los tramos finales de temporada.
Estamos en esa dinámica...
Sí, pero yo creo que es un concepto que hay que ir entendiéndolo.
Creo que ahí están en segunda B equipos míticos, como el Alavés, el Logroñés, el Cádiz.
Y hay que agradecer y valorar el hecho de estar en la segunda división.
El año que viene jugaremos con equipos como el Depor, el Almería, el Murcia.
Creo que hay que valorarlo y estar orgullosos de poder salvar la categoría.
Creo que a partir de ahí se puede ir construyendo en un futuro otras metas.
Pero creo que ya el conseguir la salvación es un éxito tremendo.
Albert, ¿tú qué? ¿Com ho tenim per l'any que ve, va?
No, pues res. Ara suposo que tocarà parlar.
I en principi molt content, molt de la salvació, que la gent es mereixia una festa com la del diumenge aquí a casa.
A més, podeu disfrutar amb tota l'afició.
I de cara a l'any vinent, pues bueno, ara arribarà l'hora de parlar i es veurà què passa.
Quants cops has vist el gol contra el Betis?
No, més que veure'ls en el moment de sentir-ho, de veure tothom content,
tota l'afició content de veure algú de casa que marca i, personalment, no pots imaginar l'alegria que vaig sentir.
Suposo que ha estat espectacular, no?, el que has viscut aquest any.
Sí, perquè vam començar amb un projecte a la Pobla que al principi era salvar la categoria.
L'equip va començar a funcionar molt bé, es va treballar molt bé i a mi, personalment,
les coses m'estaven funcionant, per motius suposo econòmics del futbol.
Em va tocar l'oportunitat de pujar al primer equip del Nàstic, després de tants anys, ja hi havia estat fa 10 anys,
i doncs, re, em sentia preparat psicològicament, físicament, em va donar l'oportunitat.
El míster ha confiat bastant en mi, que és la cosa que li agraeixo,
i només parles d'agraïment a tothom, a tota la gent del Nàstic, de la Pobla,
i a tota la ofició com a Puyata, incondicionalment, des del primer moment.
Rubén, a ti també te pregunto para el any que viene, ja sé que tens contrato,
per tant, continuaràs en Tarragona, no?
Sí, bueno, si me suben el 40% que me he quitat el any el any el año pasado.
Perfecto, y si no, pues también me quedo, me quedé el any el año pasado, no me va a quedar otro.
El fútbol es un juego colectivo, jugáis todos, pero vaya pedazo de temporada que te has marcado, ¿no?
Bueno, llevo toda temporada diciéndolo, yo creo que ha sido gracias a que el equipo,
yo creo que ha estado todo el año a un nivel muy alto defensivamente y hemos recibido pocos goles.
Ojalá el año que viene se lo lleve el delantero del equipo
y no pasemos por los problemas que hemos pasado este año y yo creo que, bueno,
es agradecer a toda la gente que ha participado en el votar en esto
y, bueno, también a los compañeros que son parte también de ello.
Albert Rubén, vosotros el tema guitarra y beu, no, no, no, com yo, ¿no?
Més o menys, allò, fent galls.
A mí m'ha encantat, m'ha encantat veure'l des d'allà a baix,
perquè ho fa molt bé i que ho vagi repetint bé.
Jo la canto alguna vegada en el campo, ¿cómo va a cantar?
No, no mucho, últimamente bien.
Bueno, alguna vez.
Últimamente bien, bien.
Alguna vez sí, pero últimamente bien.
¿Cert, te preparas o qué?
Llamamos a los otros.
Tornaran a sortir ara el Miguel Zanón,
tornarà a sortir la Maribel Torres i el Fernando Morán,
que abans hi han cantat dues cançons,
però avui ara que la festa és grossa.
Domingo García i el company periodista de TV3, Àlex Pareja,
també a l'escenari, per favor,
que vagin sortint perquè ara l'acabem de liar.
Primer interpretem un tema que interpretaran els quatre
i després ho rematarem amb el portí tots plegats,
cantant aquí a l'auditori.
Tot vostre, monstros.
Vull dir, ara l'Albert i el Rubén us faran corros des d'aquí darrere.
Blanc i jo apaguem el micro.
Podeu aplaudir, seguir el ritme, cantar si sabeu la cançó,
perquè crec que el tema és conegut.
A Fernando Morán, a Miguel Zanón, a Maribel Torres i a Málex Pareja.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Máiguel Torres, amb més.
Domingo García, abans conegut com Domingo García,
i que toca també la cançó del portí,
amb el Fernando Morán i l'Àlex Pareja.
Pareja, he sentit a curcoveint la teva veu,
m'has enamorat un cop més.
Portí, aquesta us la sabeu, podeu cantar a tots,
perquè aquesta us la sabeu segur.
ho diré ràpid perquè
anem una mica malament de temps
aquesta cançó la vull dedicar
a tres equips que tot i que no han
aconseguit el seu objectiu
doncs penso que s'ho mereixen
s'ho han currat i molta força per l'any que ve
un és el Constantí del meu poble
que ha estat tota la lliga primer
i al final no ha pogut pujar
després a l'ADT que estan aquí
els seus directius
i lògicament al poble del Quico
per tots vosaltres, molts ànims
Siento tu calor en mi
Siento cerca tu emoció
Siento grana corazón
Gritando juntos llenos de ilusión
Siento el orgullo
Siento el orgullo
de llevar tu nombre
en mi corazón
Gracias a ti
por mi
mis sueños se ha hecho realidad
Gracias por saber estar
en los momentos de dificultad
Gracias por sentrar
Gracias por siempre
llevaré tu nombre
en mi corazón
Gritando lastim
Siento el orgullo
de ser hoy parte de ti
de ser hoy parte de ti
Decirle al mundo
que ya estamos aquí
Siento el orgullo de ser hoy parte de ti
Nos ganaremos
Por ti
Llevamos todos tu color
Por ti es gran a nuestro corazón
Por ti iremos juntos para compartir
La ilusión de estos sueños hoy cumplir
Gritando nasty, sufriendo dentro de mí
Desde el orgullo de ser parte de ti
Decirle al mundo que ya estamos aquí
Uniendo sueños ganaremos por ti
Ahora con canta al auditor y
Por
Llevamos todos tu color
Mezpor
Por ti es gran a nuestro corazón
Mezpor, Mezpor
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por ti es gran a nuestro corazón
Por
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Por
Llevamos todos tu color
Domingo García
Fernando Morán
Álex Pareja
Brutal
Gallina de piel
Anem tancant el programa
Agrair-vos a tots la vostra assistència aquí a l'Auditori de Catalunya Caixa
Que el Semprenàstic continua
Que comencem a preparar la 17ª temporada
Que moltes gràcies a tots
Felicitats
Semprenàstic
i bona nit
Indicado
Pública