.
Sempre Nàstic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Soc Enxisco Campos, jugador del Nàstic,
i vull donar bon Nadal i bones festes a tothom
i a la gent de Sempre Nàstic.
Què tal? Bona tarda. Ja hi tornem a ser.
Aquests programes especials del Sempre Nàstic recordant aquest any 2011,
un any que també serà recordat segurament per tots plegats
per la celebració del 125è aniversari
de la Fundació del Gimnàstic de Tarragona.
Ha plogut molt des d'aquell 1886 quan es fundava el Club Gimnàstic
i és per això que durant tot l'any hem fet diferents programes especials,
hem recordat aquella celebració, aquell inici del Club Gimnàstic
i tot el que s'ha fet des del club aquesta d'amburada,
que no està poc per recordar aquest 125è aniversari
de la Fundació del Club de Gà en el món de l'esport al nostre país.
És per això que avui hem volgut recordar aquest 125è aniversari
i ho hem fet amb el programa especial que fèiem també
a l'inici dels actes del 125è aniversari,
amb aquell especial que es va fer al Teatre Metropol.
També farem una visita per al museu,
per l'exposició que es va fer del 125è aniversari
acompanyats de l'Enric Pujol
i escoltarem també l'acte de Cluenda a Josep Maria Andreu,
president del Club Gimnàstic.
Bon dia avui per recordar aquests 125 anys
de la història del Gimnàstic de Tarragona.
Bona tarda, què tal com esteu?
Avui és un dia d'enhorabona i de celebració.
Avui fa 125 anys, 12 tarragonins van fundar el Club Gimnàstic de Tarragona,
com no podia ser d'altra manera.
El sempre anàstic avui s'aboca en els primers actes d'aquesta commemoració.
Això sí, sense deixar tampoc de costat
que demà hi ha jornada de lliga,
que demà aixapint davant del xerez el nàstic té una nova jornada
per intentar sortir del descens.
Benvinguts al sempre anàstic,
que des d'ara i fins a dos quarts de d'edat al vespre
us farà una visita guiada per tota la informació grana.
La il·lusió de la nostra terra
És l'orgull de la meva ciutat
Un equip que tots identifica
Uns colors que tot s'agermenar
Seguidors d'un equip ple de glòria
Uns plegats sempre l'hem d'estimar
I fer junts el camí a la victòria
Disposats per jugar i per guanyar
Tradició des de fa més d'un segle
Patrimoni de la capital
Terra bona romana per sempre
Patrimoni de la humanitat
Uns colors que tanyeixen de joia
Uns colors que ens porten il·lusions
Els fan viure l'esport i la glòria
En orgull a totes les seccions
Nàstic, nàstic, grita
Un 1 de març de 1886
12 tarragonins van posar en marxa, van fundar
el Club Gimnàstic de Tarragona
Ho van fer en una reunió que es va celebrar
al Cafè del Centre, el número 58 de la Rambla Nova
El primer president va ser Joan Estiles Portal
Per tant, avui és un dia d'enhorabona pel Nàstic
perquè celebra aquest
125è aniversari
Avui és el punt de partida
d'un munt d'actes que es faran al llarg
d'aquest 2011
Una mica més amunt del número 58
més a prop del balcó
davant del número 16
primera seu del Club Gimnàstic de Tarragona
hi ha la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
amb el Lluís Comas en la part tècnica
i el Quim Pons
Quim, bona tarda
Bona tarda
Uns actes que estan prevists que comencin
si no ho hem fet ja
ara mateix al punt de dos quarts de vuit del vespre
De moment encara no han començat aquests actes
de fet tenim tota la plana major aquí davant
i ara mateix és quan comencen aquests actes
perquè sona la música de la banda municipal
de música de Tarragona
en aquesta coca central
davant del número 16
i al costat ara mateix del president del Club
Josep Maria Andreu
i de l'alcalde de la ciutat
Josep Félix Ballesteros
que parlen, que miren el monòlit
que tenen just davant seu
i que ara mateix conversen
ells dos seran els grans protagonistes
avui segurament d'aquest acte
els escoltarem als parlaments
que faran aquí a la Rambla Nova
i també l'entrega de la medalla d'or de la ciutat
que es farà per part de l'Ajuntament de Tarragona
al Club Gimnàstic de Tarragona
ara mateix en aquesta banda
era el primer que estava anunciat
en aquest programa d'actes
que havia començat a partir de dos quarts de vuit
i que ha començat amb força puntualitat
i que posteriorment servirà
per començar a descobrir
la placa commemorativa
que s'ha situat en el número 16
d'aquí de la Rambla Nova
una placa commemorativa
que també veiem ja des d'aquí
que està tapada amb una senyera
amb la bandera de Tarragona
i que descobrirà el president del Club Gimnàstic de Maria Andreu
en aquest acte del 125è aniversari
posteriorment es farà l'inauguració d'aquest monòlit
i a partir d'aquí hi haurà també els parlaments
tant de Gimnàstic de Maria Andreu
com de Gimnàstic de Fèlix Ballesteros
aquí a la Rambla Nova
intentarem parlar amb Gimnàstic de Fèlix Ballesteros
veurem si ens donen dos segons
si els podem agafar en breu
a veure si podem agafar
Gimnàstic de Fèlix Ballesteros
Joan Maria Andreu ha dit que no volia parlar
fins que acabés l'acte
podem veure si parlem amb el president
primer diu que parla després
alcalde, senyor Ballesteros
bona tarda
molt bona tarda
de plena aquest 125è aniversari
què significa això per la ciutat
i per un club com el Gimnàstic?
primer la immensa vinculació
que té la història moderna de la ciutat
amb el club gimnàstic o el gimnàstic
com va ser originàriament
després veure aquí
tantes generacions
aquí hi ha quatre generacions de tarragonins
fins i tot en algun cas cinc
que s'han anat donant relleus
amb el carnet del nàstic al cor i a la butxaca
i en tercer lloc
doncs un orgull
que podem lluir a tot arreu
perquè a més és el club poliesportiu
més antic de tot l'estat
per tant avui arrenca aquesta sèrie d'actes
que estan molt ben plantejats
que té molt d'èxit popular
com estem veient
en un dia que no és fàcil
d'estar aquí al tram final de la Rambla
que fa fred
està ple de gom a gom
veient aquest monòlic
que té una dignitat extraordinària
jo l'havia vist amb maqueta
però no ho vaig voler veure fins avui
i realment ha quedat molt bonic
i és digne de la història
d'aquest club
més que centenari
jo encara recordo els 100 anys
i guardo la moneda
que em van regalar
per motiu dels 100 anys
avui és una data per recordar
a més a més
és un d'aquells dies que segurament
s'explicarà d'aquí uns anys
que explicarem tots
i jo vaig veure el 125 aniversari
del Nàstic
efectivament
efectivament
poques vegades es pot viure això
i a la nostra generació
ens ha tocat viure-ho
i reconèixer-ho públicament
per tant felicitats Nàstic
i felicitats Tarragona
i pregunto també
per l'entrega de la medalla d'or
de la ciutat
se n'entreguen molt poques
van molt comptades
i el Nàstic tindrà aquest privilegi
també
no sé què vol dir això
doncs de fet la té
molt poca gent
en algun cap d'estat
i potser hi ha dues o tres medalles donat
vol dir que el Nàstic
és tan important per Tarragona
que el Nàstic és Tarragona
i Tarragona és Nàstic
i vol dir que a més a més
havent-se aprovat per unanimitat
i amb un entusiasme popular important
perquè la iniciativa va ser de l'Ajuntament
però també al mateix temps
de molts socis
i de molta gent
que ha estat vinculada al Nàstic
vol dir que el Nàstic
forma part del moll de l'os
de la nostra identitat
Gràcies alcalde
Gràcies
que ja el reclamen
perquè ha d'anar al costat
de Josep Maria Andreu
a fer aquesta descoberta
de la placa
que us explicàvem
del número 16
on va tenir origen
aquest Club Gimnàstic
de Tarragona
l'any 1886
on, com deia Jordi
i 12 tarragonins
llençaven aquesta iniciativa
per formar
el Club Gimnàstic
ara sona l'himne
del Gimnàstic de Tarragona
tocat per la banda
de música municipal
de la ciutat
sona l'himne
del Gimnàstic de Tarragona
Jordi
si et sembla
l'escoltem
a veure si
podem tenir un so
una mica digne
de tot plegat
i podeu sentir com sona
aquest himne
interpretat per la banda
de música de la ciutat de Tarragona
de la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
i també
Així ha sonat aquest himne del gimnàstic de Tarraona,
interpretat per orquestra, per la banda, en aquest cas municipal ciutat de Tarraona,
i ara sí que es procedirà a fer aquesta descoberta d'aquesta placa del número 16 d'aquí la Ramla Nova,
on, com dèiem, va ser la seu fundacional del Club Gimnàstic de Tarraona, avui fa exactament 125 anys.
Era un 1 de març de l'any 1886 quan es fundava aquest Club Gimnàstic de Tarraona,
quan aquests 12 tarragonins, encapsulats per Joan Estiles Portal,
decidien tirar endavant aquest Club Gimnàstic de Tarraona,
un club que actualment té fins a 8 seccions en actiu encara,
entre d'elles hauríem de separar segurament la secció de futbol,
que tot i que a més renom li dona el nom del nàstic,
està a part, està en aquesta societat anònima esportiva de futbol,
i per tant la consideraríem a part amb aquestes 8 seccions que engloben el nàstic.
Les altres són les de pilota, la de latisme, la de tenis, la de bàsquet,
la de tenis, taula, gimnàstica, rítmica o bé futbol, sala.
Són les diferents seccions que engloba el nàstic.
Ara, com dèiem Jordi, es farà aquesta descoberta de la placa,
en aquest número 16 de la Rambla Nova,
s'aproximaran cap aquí el president del Club, Josep Maria Andreu,
acompanyat de l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros,
també de l'artista Joan Blasques, que també s'aproxima en aquesta posició,
i ara sí que ho faran ja, Josep Maria Andreu i Josep Félix Ballesteros,
posen anar pels diferents mitjans gràfics,
uns quants avui seguint aquest acte, doncs presents,
i ara Josep Félix Ballesteros i Josep Maria Andreu es disposen a fer aquesta descoberta de la placa.
És una placa de color blanc, de marbre, i s'aplauveix.
En ella s'hi lleveix.
El 16 de març de 1886, el Club gimnàstic va instal·lar en aquest número
el seu primer local social, i amb la data d'avui, 1 de març de 2011.
Com dèiem, és una placa de marbre,
amb l'escut amor del gimnàstic de Tarragona, en un dels seus extrems.
Ja s'hi pot llegir això que dèiem, eh?
Doncs l'1 de març de 1886, el Club gimnàstic va instal·lar en aquest número
el seu primer local social.
És el que s'hi lleveix en aquesta placa que acaben de descobrir
el president del club, Josep Maria Andreu, i l'alcalde de la ciutat,
Josep Félix Ballesteros.
Aquí hi ha molta gent?
Hi ha força gent.
Jo abans et deia unes 400 persones.
T'he de dir que aquesta coca central de la Rambla enganya,
perquè costa xifrar la gent que hi ha aquí, perquè és complicat
saber exactament quanta gent hi cap, quanta gent s'hi pot ubicar,
però vaja, jo no sé poder més, eh?
És que poder hi ha 500 o 600 persones.
Ara costa comptar més, com que estem al mig de la gent,
tampoc pots alçar massa el cap, però Déu-n'hi-do la gent que s'ha donat cita avui aquí,
Déu-n'hi-do la gentada que hi ha aquí, tot i el fred que fa,
tot i el vent que fa també en aquesta Rambla nova aquí dalt.
I ara començaran aquests actes, Jordi, si et sembla,
escoltem l'Enric Pujol, president d'aquesta comissió
del 125è aniversari del gimnàstic de Tarragona.
Avui fa 125 anys, que en el número 58 d'aquesta Rambla nova
es va crear, es va constituir el club gimnàstic,
després passaria a dir-se el club gimnàstic de Tarragona.
Hem fet, l'alcalde de la ciutat, el senyor Josep Fèlix Ballesteus
i el president del club, Josep Maria Andreu,
han descobert la placa en aquest número 16,
on hi va haver el primer gimnàs de la ciutat i quedava el gimnàstic.
Seguidament s'inaugurarà, més que descobrirà perquè no està tapat,
aquest monolit de l'artista tarragonès Joan Blázquez
i que representa els 125 anys que ha tingut el club gimnàstic
vinculat a la ciutat.
Si el primer monument del centenari es va fer el club,
aquest hem volgut que estigués inserit a la ciutat.
Per tant, aquest és l'acte.
Ha començat la banda Unió Musical de Tarragona
interpretant l'himne del gimnàstic que han arrenjat ells pel dia d'avui
i finalment es tancarà aquest acte amb l'actuació de les quatre colles castelleres de Tarragona,
xiquets, jove, castellers del Serrallo i castellers de Sant Pau,
que enlairaran els pilars de comiat.
Ara, tot seguit, té la paraula l'artista,
el Joan Blázquez, que és la persona que ha creat aquest monolit.
Doncs parlarà Joan Blázquez, l'artista que ha fet aquest monolit
i que també està l'encarregat de fer la placa, aquesta commemorativa,
i agafa el micròfon.
Estem just a la coca central de la Rambla Nova,
som en directe els del centenari Estic.
Senyores i senyors, amics, sobretot amics tots,
i gent de Tarragona com jo.
Us explico una mica, en plan així, d'una forma ràpida,
el que ha sigut la inspiració i el que he volgut dir
amb aquestes formes que veieu aquí.
En principi hi ha una pedra d'almedo a baix,
recordant una mica la romanitat de Tarragona,
que és tan important.
A continuació tenim una base de columna,
que ve a ser com les columnes que es necessiten
per aguantar els grans edificis,
sempre per una catedral o qualsevol edifici important
necessitar unes columnes grans,
i aquí això hauria d'aguantar els 125 anys d'història
que té el Nàstic,
que és un pes molt fort.
Tenim la prova que és el club més antic de tot Espanya.
A continuació, la forma que té
em va inspirar l'agulla del Mèdol,
perquè el Mèdol és una pedrera
i el Nàstic ha estat una pedrera
d'esportistes durant tots aquests anys.
Després l'escut posat així fora del que és la pedra blanca
perquè destaqui, perquè és del que es tracta.
Es tracta que quan la gent vegi això
no ha de veure una obra del Blázquez,
han de veure el Nàstic.
i és tot això.
Moltes gràcies per vindre a tothom.
Doncs ha guardat Joan Blázquez,
l'artista que ha fet aquest monòlit
que se'ns haurà d'aquí de la Rambla Nova.
És un monòlit que es veu,
per tots aquells que encara no heu passat avui
per la Rambla Nova.
No us penseu que és una cosa petita,
sinó que es veu, que salta a la vista.
Parla ara el president del club,
Josep Maria Andreu.
Bona tarda.
Moltes gràcies a tots per la vostra assistència.
Avui és un dia important, especial a la part de la gent del Nàstic.
El Nàstic celebra 125 anys.
L'1 de març del 1886,
12 homes, 12 esportistes,
van fundar el Club Ginàstic de Tarragona.
I avui en aquest local,
el de la Rambla Nova 1-16,
hem ficat una placa
que va ser on va començar la història esportiva del Nàstic.
Una història que ens ha portat avui
a ser un club de referència.
Vull agrair també un club de referència
a la nostra ciutat i a les altres comarques.
Vull agrair especialment a l'Ajuntament de Tarragona
aquest monolit que avui fiquen aquí a la Rambla,
que ben segur millora el paisatge de la nostra Rambla.
És un monolit que per la gent del Nàstic
servirà com un homenatge
per a totes les persones
que amb el seu esforç i amb el seu treball
han fet possible
que tots estiguem orgullosos
de la nostra història,
dels nostres colors,
del nostre club
i del nostre escut.
Visca el Nàstic, visca Tarragona.
Gràcies.
Josep Maria Andreu
acaba amb aquesta sonora d'ovació
de la gent que s'ha donat cita avui
aquí a la coca central de la Rambla Nova.
I li toca el tornar a Josep Félix Ballesteros,
l'alcalde de la ciutat,
que acabarà aquest torn de parlaments.
A la terima també hi són
José Colzano, conseller d'Esports
i l'actual president de la SAT,
José María Fernández.
Senyor regidor d'Esports,
senyor síndic de Greuges,
senyor president de la Federació Catalana de Futbol,
en fi, expresidents, socis,
castellers,
gràcies per aquests pilars
que a més igualen gairebé el monolit
que tenim aquí.
En primer lloc,
dir-vos que em sento molt orgullós
i molt content
de poder ser,
que puguem ser la nostra generació
la que visquem aquests 125 anys.
Encara recordo,
i ho comentàvem abans
amb algun expresident,
els 100 anys,
el centenari del club,
en aquell monument
que hi ha a l'entrada
de les instal·lacions,
ara ho recordàvem
l'Antoni Bellverdú.
Encara guardo,
a més a més,
a casa el quadro
amb les dues monedes
del centenari,
el llibre de l'Enric Pujol,
de referència,
que és aquell llibre
que té el monument
a la seva portada
i la portada groga,
si no recordo malament.
Bé,
des dels primers fundadors
d'aquest club,
que és el club polisportiu
més antic de l'Estat,
el club polisportiu
més antic de l'Estat,
d'aquí pocs anys
també celebrarem
un gran aniversari
del futbol.
Bé,
des d'aquells primers pioners
que van fer el club
fins al centenari
i fins ara,
fins a aquest 125è aniversari,
han passat moltes coses.
hem tingut moltes alegries,
hem tingut molts èxits,
alguns ensurts,
petitets,
però sempre ho hem viscut
amb orgull,
amb honor
i amb la satisfacció
d'haver fet una gran obra
no només per Tarragona,
per Tarragona i per tot arreu,
per Catalunya,
per tot l'Estat.
Som un club
amb una tradició extraordinària
que forma part,
a més a més,
del moll de l'os
de la nostra identitat tarragonina.
No s'entendria
Tarragona sense el Nàstic,
almenys en la seva història moderna
i el Nàstic,
òbviament,
sense la seva ciutat,
sense la referència.
Aquest monument
fa que aquesta Rambla,
que és l'artèria principal
de la nostra ciutat
per on circula la nostra sang,
que és la nostra gent,
sigui més blana,
més grana que mai,
sigui més grana
com intenta emmolar
la pedra
que dóna forma
a l'escut del Nàstic
que sosté aquest monòlit.
Felicitats,
president,
a tota la teva junta directiva
també,
per aquests actes
que anirem vivint
al llarg d'aquest any
i que puguem viure
tots plegats
amb alegria
aquests actes,
molts actes,
que el Nàstic
seguirà a segona A,
el del futbol,
segur, segur, segur,
i que, a més,
de ben segur,
de ben segur,
que totes les seccions,
que és molt important,
no cal oblidar
que hi ha tenis,
que hi ha pilota,
que hi ha diverses seccions esportives,
guanyin amb vitalitat
aquest any
aprofitant aquests 125 anys
d'història magnífica,
d'èxits
i de molt d'orgull.
Moltíssimes felicitats.
Visca el Nàstic!
A veure,
això no funciona, eh?
Visca el Nàstic!
Visca!
Visca Tarragona!
Visca!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'alcalde de la ciutat,
acabant en pla
en showman
la seva actuació,
l'antarimat
d'aquesta coca central
de la Rambla Nova,
i ara, doncs,
el que manca
és l'actuació castellera
de les quatre colles
de la ciutat,
la colla de Xiquets del Serrallu,
la colla de Sant Pere i Sant Pau,
la colla jove
i els xiquets de la Tarragona,
que actuaran, doncs,
en aquesta coca central,
també,
fent els pilars tradicionals
d'una actuació castellera
o de la finalitzada
en actuació castellera,
en aquest cas.
S'aproven cap al monòlit,
tant el president del club,
Josep Maria Andreu,
com l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
perquè tallaran la senyera,
és una senyera
que s'ha ficat
voltant la base,
podríem dir,
d'aquest monòlit,
i que serà tallada
ara mateix
per, doncs,
el president del club,
com veiem,
Josep Maria Andreu,
que s'aprova
amb l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
a tallar aquesta senyera,
que com una cinta,
per entendre'ns,
com una inauguració,
doncs,
serà tallada ara
per representar
que es dona,
doncs,
el tret de sortir
d'aquests actes
del 125è aniversari
del gimnàstic de Terrellon.
Ara, Josep Maria Andreu,
tallarà aquesta senyera,
el monòlit
està completament descobert,
lògicament,
no està cobert,
es veu des de fa una bona estona,
és d'ahir que s'instal·lava,
de fet,
i ara mateix,
com dèiem,
l'alcalde de la ciutat
i el president del club,
Josep Maria Andreu,
tallant aquesta senyera,
doncs,
amb acte
de donar per inaugurats
aquest 125è aniversari
i per donar com inaugurar
també aquest monòlit
que s'ha presentat
en aquest acte
aquí al tram central
de la Rambla Nova.
Estic feliç,
Josep Maria Andreu,
que tornaran a fer posicions,
com dèiem,
per fer aquests pilars
que ja es comencen a aixecar,
que ja es comencen a alçar
al tram central
de la Rambla Nova,
amb els xiquets de Tarragona,
amb la colla jove,
amb els xiquets del Serrallo
i la colla de Sant Pere i Sant Pau,
tots ells alçant aquests pilars.
Hem de dir, per exemple,
que Rubén Pérez,
porteu del nàftig,
és seguidor de la colla
de Sant Pere i Sant Pau
i que fins i tot
arriben amb samarreta,
no s'ha posat camis habitualment,
però sí que va amb samarreta
com a mínim el Rubén Pérez.
S'alcen aquests pilars
de les quatre colles tarragonines
que comencen a alçar-se,
els són en gralles ja
i per tant pujen ja
els pilars
tant de les quatre colles
de la ciutat de Tarragona
que s'alcen pilars de quatre
que s'alcen en aquest tram central
de la Rambla Nova.
Ja tenim l'enxaneta situada
i per tant fenaleta saluden
i els pilars carregats ja
saludant cap a la zona
on es troba tant el president del club
com l'alcalde José Belesteros
extenen les quatre colles
unes senyeres grans
com unes banderoles
amb l'escut del gimnàstic de Tarragona
amb els anys de 1886 i de 2011
que s'extenen aquests pilars
i l'altre amb el logotip
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona,
aquell logotip en forma de senyera ròmbica
amb el 125 gran
just al centre d'aquest logotip.
Baixen ja els pilars,
aquests pilars de salutació
cap a aquest 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona
i per tant Jordi
o jo que ets molt arrat en timing
o en principi amb aquests pilars
es dona per acabat
aquest primer acte del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona.
Ara es traslladarà tot cap al Teatre Metropol
on a partir de les 8 del vespre comença la segona part
de tot plegat amb aquesta entrega
de la medalla d'or de la ciutat de Tarragona
com explicava abans
l'alcalde de la ciutat
Joaquim Balesteros
a la sintonia de Tarragona.
Més o menys es va sobre l'horari previst,
per tant el proper acte
serà dos quarts de nou
aquest alliurament de la medalla d'or de la ciutat.
No sé, Quim,
si per cotzar una mica l'opinió
de temps històrics del nàstic
o no tants històrics al teu voltant
per veure una mica quines són les sensacions,
quin és el sentiment avui
quan el club gaudeix
i comença a commemorar aquest 125è aniversari.
Volia intentar parlar un moment amb Josep Maria Andreu
però és que diu que no farà declaracions
fins que no acabi tot l'acte.
Per tant, haurem d'esperar una bona estona
per poder copsar l'opinió del president del club,
Josep Maria Andreu,
sobre tot plegat,
sobre aquest acte i tot plegat.
Mira, tinc algun sèrie d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona,
Jose Cossane, si et sembla,
que l'agafarem.
Josep, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal? Com va tot?
Molt bé, molt bé.
Molt bonic, no? Tot?
Bueno, aquests dies són preciosos,
són fantàstics
i més una celebració com aquesta, no?
125 anys no se'n fan cada dia
i més d'una entitat tan important
i tan carismàtica dintre de la ciutat
com és el nàstic.
Què significa això per Tarragona,
per la ciutat?
Clar, el fet que el nàstic,
el nàstic és una entitat,
sobretot, és un club molt conegut
a molts punts de l'estat
i de fora de l'estat, però de l'estat i de Catalunya.
Tenim esportistes en aquest moment
com la Natalia Rodríguez
que té una connotació
i un reconeixement internacional
a nivell europeu, a nivell mundial,
a nivell espanyol i català
i un equip de futbol com el nàstic,
i moltes més seccions.
Per exemple, la gimnàstica rítmica
és molt conegut també.
El fet que el nàstic tingui un punt de referència
a la rambla de la nostra ciutat,
al costat pràcticament del balcó del Mediterrani,
és un reconeixement al nàstic
per part de la ciutat que li dep,
al nàstic molt,
però que al nàstic també li dep a la ciutat.
Això que ha explicat l'alcalde de la simbiòsit,
ciutat-nàstic, nàstic-ciutat,
d'aquesta manera, jo diria,
que queda una mica més enfortida
amb un monument com aquest.
La gent que passi per aquesta avinguda,
per aquesta gran avinguda,
que és la rambla nostra,
i vegi que nosaltres l'hem fet
un monument al nàstic dintre de la nostra rambla,
veurà que l'estimen de veritat.
José, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
José Cossano,
és el conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona.
Ens intentem bellugar una mica,
perquè era la veritat que costa,
perquè la zona que estem
costa una mica de bellugar-se entre la gent.
Ara ja ens hem anat bellugant
i intentem començar l'opinió de més gent
que es troba situada en aquesta tram central
de la rambla nova de Tarragona,
on s'ha fet aquesta celebració.
I, Jordi, si em dones dos segons,
vaig a veure si m'ho convenç, Andreu.
Bueno, dos segons,
per veure si podem parlar amb Josep Maria Andreu,
que serà difícil,
perquè remet al final de l'acte,
el que passa que l'acte acaba a les 10 de la nit,
i a les 10 de la nit nosaltres ja no estem en directe,
però bé, ja hem escoltat el que ha dit també
en aquest missatge,
juntament amb l'alcalde de la ciutat,
el senyor Josep Fèlix Ballesteros,
i sembla que podem tornar cap a la rambla nova, aquí?
Sí, amb Josep Maria Andreu,
que molt amablement ens atén abans d'hora
del que tenia previst.
Josep Maria, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Jo abans Carré volia començar per preguntar-te
com van les passigolles,
perquè a mi ja me n'han pujat unes quantes
per la panxa i cap amunt.
Bé, bé, van bé,
el que passa que avui és un dia especial,
un dia emocionant,
per tota la gent de l'Nàstic,
l'Nàstic celebra avui 125 anys
de la seva fundació,
a l'1 de mar del 86, del 1886,
12 valents van formar,
van fundar el Club Ginàstic,
i bé, ja hem arribat fins aquí, no?
I ara a pressa i què?
Doncs a seguir treballant, no?
A seguir treballant
i d'alguna forma
a continuar a fer les coses
com s'han fet en aquests últims anys,
perquè el Nàstic avui,
després de 125 anys,
s'ha convertit en un club de referència
per a la nostra ciutat,
per a les nostres comarques,
i com jo he deia abans,
aquest monolit que des d'avui
millora el paisatge de la Rambla
i que té que servir com a homenatge
a tota la gent que ha treballat
i s'ha esforçat pel Nàstic,
i que d'alguna forma
ens fa sentir orgullosos
de la nostra història,
dels nostres colors,
del nostre escut
i del nostre club, no?
Però sí, quina salut té actualment
el Club Gimnàstic?
Com està la salut?
Bé, la salut del Club Gimnàstic
és fantàstica, no?
És un club econòmicament sanejat,
una cosa és la SAT,
que des de l'any 2002
és societat d'únima esportiva,
però el Nàstic funciona perfectament,
tenim unes seccions,
set seccions,
que estan treballant molt bé,
tenim grans esportistes,
gent que les dirigeix
de forma extraordinària,
i tenim una salut,
però molt bona, molt bona.
El Jordi s'ha hagut de quedar a l'estudi,
jo sé que li fotria molta il·lusió
estar aquí,
perquè ell, vaja,
sé que té un gran apreci
cap a Josep Maria Andreu,
també cap al gimnàstia de Tarragona.
Jordi, t'escolta el apreci.
Josep Maria?
Jordi, què tal?
Bona nit.
Bona nit, home.
Felicitats.
Moltes gràcies, igualment,
per tota la gent del Nàstic.
Suposo que avui és un d'aquells dies
molt especials,
suposo que amb la presidència
de Josep Maria Andreu,
al llarg d'aquests darrers 10 anys,
al capdavant del club,
i també el temps que has estat
davant de la societat anònima esportiva,
hi ha molts moments importants,
hi ha moments esportius molt importants,
però suposo que avui és un d'aquells moments històrics.
Sí, home, avui és un dia molt important,
avui celebrar 125 anys
és un motiu d'orgull i de satisfacció,
som el club més antic d'Espanya,
i tots estem molt feliços i molt contents, no?
Molt bé, Josep Maria,
doncs no volem entratindre més,
que vagi molt bé aquest 2011,
que serà l'any que se celebrarà
aquest 125è aniversari,
amb tot un bon grapat d'actes
i els primers que ja s'han posat en marxa
i que, com sempre,
els estem seguint aquí en directe,
el sempre nàstic a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada molt forta.
Josep Maria Andreu,
el president del Club Gimnàstic,
atenent els micròfons de Tarragona Ràdio,
Quim, i suposo que ara la comitiva ja,
direcció cap al Teatre Metropol,
allà és el següent punt d'atenció
de tots aquests actes que es fan en aquest primer dia,
però que hem de recordar que això va per llarg,
perquè des d'ara i fins a l'octubre hi ha diferents actes.
Mira, mira, espera, que els he trobat tots junts,
em demanaves els històrics i els he trobat tots junts.
Javi Garcia va fins i tot amb americà avui elegant,
perquè són 125 anys i això s'havia de celebrar.
Mira, et canto l'alineació.
Juli Esporrin, Javi Garcia, Jesús Ramiro,
Pachi Galea i Salvi Guinard.
Tots juntets ara, eh?
I jo vull que cadascú em digui què significa per ell
aquests 125 anys del nàstic.
Juli, comença, va.
Emoció, moltíssima emoció.
Un sentiment molt gran.
Home, una il·lusió tremenda,
perquè jo quan vam fer el centenari
me'n recordo que vaig desfilar al camp,
era petit, anava al col·legi
i m'ha fet molta il·lusió estar avui aquí.
Jesús va.
Jo dels 125, te puedo decir,
dels últimos 57 que hace que lo sigo,
desde que tenía 10,
ha habido de todo, de verdes, de maduras,
esperemos que sigan maduras.
Pachi.
Doncs jo estic molt content i molt emocionat
i només espero que els que estem avui aquí
puguem estar al 150 aniversari
ja puguem ser al 175.
I Salvi, rematen-ho a això.
Jo remato dient que estic molt content i molt il·lusionat,
perquè quan van fer 100 anys jo estava fent el meu segrest legal.
O sigui, l'Emili, com si diguéssim,
ara estic allò molt content i vivint-lo intensament.
Doncs Jordi, la gent que ha vingut a veure aquest 125 aniversari,
ara que ha començat tot esfilant,
queden poquets aquí,
la gent comença a anar cap al Teatre Metropol,
perquè a les 8 està previst que tot comenci allí,
però encara hi ha gent que resta aquí,
parlant i discutint la jugada del que s'ha vist avui,
d'augment d'aquesta estrena d'aquest 25 aniversari
amb la posada al llarg d'aquest monòlit
i amb la placa que s'ha instal·lat aquí al número 16 de la Rambla Nova
commemorant la Fundació del Gimnàs de Tarragona 1 de març del 1886.
Fa goig aquest monòlit o què?
Fa goig, fa goig.
Sí, sí, sí, ja el veuràs.
Vull dir, si passeges per la Rambla es veu,
no és una cosa petita que diguis, l'he de buscar,
no, no, vull dir que es veu, és gros,
és llarg, no sé quant deu fer jo d'alçada ara,
però tranquil·lament uns 5 metres deu fer d'alçada aquest monòlit
que s'ha instal·lat aquí a la Rambla Nova.
Molt bé, doncs, Quim, que et deixem,
que amb el Lluís Comas ara marxeu cap al Teatre Metropol
i que allà farem una segona part d'aquests actes,
estarem en directe al lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat.
Quim, fins ara.
Vinga, fins ara.
Anem tancant aquesta primera connexió amb la unitat mòbil,
després hi tornarem, perquè d'aquí aproximadament una mitja hora,
dos quarts de nou està prevista el lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat,
a partir d'aquí es visionarà un vídeo d'uns 12 minuts aproximadament,
d'una mica resumint la història del Nàstic,
també aquesta actuació de la Sala Trono
i tot això s'acabarà amb un pastís,
però, lògicament, aquí seguirem el lliurament de la Medalla d'Or,
perquè la resta, radiofònicament, tampoc no acaba de tenir massa interès,
però sí que volem estar al costat d'aquesta conmemoració,
d'aquest 125è aniversari del Nàstic.
Abans el Quim deia que tenia una de les alineacions
allà al seu costat d'històrics del Nàstic,
aquí a l'estudi de Tarragona Ràdio en tenim tres,
que els hem segrestat també,
perquè no els hem deixat anar avui a anar
amb aquesta conmemoració del 125è aniversari,
perquè estiguin aquí amb nosaltres,
per tractar una mica aquest aniversari
i també per parlar del partit que demà juguen els granes a Chapin
a partir de les 8 del vespre.
De seguida saludarem l'Àlex López,
però ja podem saludar el Josep Maria Riera.
Josep Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I també ens acompanya a l'estudiu de Tarragona Ràdio,
Francesc Obo.
Francesc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ells dos i l'Àlex López repassarem l'actualitat del Nàstic.
D'entrada sí que m'agradaria,
i és una pregunta que també faig a tots els oients
que ens puguin seguir ara mateix per Facebook
o pel correu electrònic,
que ens facin arribar una mica,
no sé, quines sensacions,
quin sentiment teniu el dia que el Nàstic
que commemora aquest 125è aniversari
i una mica com es vau enganxar al Nàstic.
A veure, t'explico.
Jo, quan vaig venir a viure a Tarragona,
jo no soc de Tarragona,
soc de Vinaixa, de la província de Lleida,
van venir a viure a Tarragona,
jo tenia 5 o 6 anys,
i el meu pare es va posar a treballar
a Lleves al Camp com a porter.
No sota la porteria, sinó...
No de Rubén Pérez, eh?
No, no de Rubén Pérez, sinó...
A portes d'accés de l'estadi.
Sinó a les portes, no?
Un tiet meu, en aquell moment,
era el cap dels empleats,
i bé, ell, doncs, els diumenges
va començar a treballar allà baix.
I ja recordo que, doncs,
jo tenia 5 o 6 anys
i mon germà, doncs, amb 3 o 4,
anàvem per avall perquè,
a més a més, els porters en aquella època
ja anaven dues hores abans
a obrir les portes o, bé,
a començar les feines.
I, no res, ens assentàvem allí
i a esperar que comences el partit,
una hora i mig, dues hores i mig abans.
i així, doncs, diumenge arreu, diumenge.
O sigui, bé, des que tinc,
com aquell que diu, ús de raó,
doncs, que ja vaig a baixar i ja vaig al camp,
i així, doncs, bé,
és fàcil enganxar-te de seguida, no?
I les hem viscut de tots colors, no?
I les hem viscut de tots colors
i les coses,
en aquests anys,
doncs, han canviat moltíssim, no?
Vull dir, jo, no sé,
recordo amb molt de carinyo,
doncs, les senyores aquelles dels serveis
que anaven amb les bates vermelles,
els portes amb la gorra vermella,
és tot de coses que ara ja no es veuen, no?
Els camps.
Francesc?
Jo també de molt petitet,
i a l'avinguda Catalunya
els pares m'aportaven a veure els partits del Nàstic,
però molt, molt, molt petitet,
perquè, a banda, és que tinc un record
com va molt perdut, no?
I, bueno, tot aquell ambient,
aquell camp tan ple,
i després, clar,
els records més alegres,
doncs, són els ascensos,
i, clar, els més tristos, els descensos,
això és així, no?
Segurament que poc s'ho pensava
en Joan Estiles Portal
i els altres 11 socis fundadors
del gimnàstit de Tarragona,
i sobretot també William Tarín,
un suís que arriba uns anys després
i que va rellençar encara més
al club gimnàstic,
que això arribaria on ha arribat ara,
a complir el seu 125è aniversari.
Segurament tots ens encastem a parlar
molt del futbol,
del primer equip del Nàstic,
una secció de futbol
que segurament ha estat la més important
al llarg de la història,
que es va fundar l'any 1914
i que va pertanyar dintre com a secció
fins al 2002,
en què es va constituir
amb Societat Anònima Esportiva,
però no hem d'oblidar
tot el munt de seccions
que té el club gimnàstic,
que té actualment,
i que ha tingut,
algunes d'elles han anat desapareixent,
altres encara continuen vives,
com ara mateix el tenis,
l'atletisme,
el bàsquet,
el futbol sala,
la pilota,
m'en deixo moltes,
però són seccions
i també és el moviment associatiu
del Club Gimnàstic de Tarragona,
que avui celebra
el seu 125è aniversari,
que a partir d'avui
tots aquells que passegin
per la Rambla Nova de la ciutat
podran veure també part del Nàstic,
que no tan sols està a la Budellera,
sinó que també està al centre de la ciutat.
Vuit del vespre i sis minuts,
continuem endavant el Sempre Nàstic,
aquesta és la Sintonia Tarragona Ràdio.
Estàvem pendents d'anar al Teatre Metropol,
perquè allà és on continuen els actes
del 125è aniversari amb el lliurement
de la medalla d'or de la ciutat.
En tres minuts arribem al punt
de tres quarts de nou de l'espre.
Marxem cap al Metropol,
Quim?
Escoltem a la calda de la ciutat,
i de Félix Ballesteros,
som si tenim sort i sona el so.
Escoltem.
...100 anys del setge del francès,
on els tarragonins i tarragonines
varen tenir un comportament solidari
i complert,
també podem aprofitar
per recordar que l'any 1898,
com ja s'ha dit,
un centenar de socis del gimnàstic
van signar un manifest
adreçat al ministre de la Guerra
per formar un batalló de voluntaris
per defensar la nostra ciutat
en marxar als regiments del Mansa
i l'Uxana cap a la Guerra de Cuba.
Aquesta medalla d'or
és el reconeixement a l'esforç constant
de directius, esportistes i socis,
que han aconseguit consolidar
el club poliesportiu més antic de l'Estat.
Un club que l'any 1910
va decidir que el català
seria la llengua oficial
i que va plantar cara
a la dictadura de Primo de Rivera
i Sant la Senyera els diumenges
al camp d'esports
de l'Avinguda de Catalunya.
Un club que ha vist passar
cinc generacions de tarragonins
i tarragonines
i que en els anys grisos de la postguerra
va esdevenir el far
que va il·luminar d'il·lusions
la vida d'uns ciutadans i ciutadanes
sotmesos per la dictadura
amb els seus equips de futbol i bàsquet
jugant orgullosament
a les primeres divisions.
La medalla d'or de la ciutat
és un premi
als 47 presidents
que amb voluntat
sacrifici
aportacions personals
i uns més encertats
que d'altres
que varen sortejar
crisis econòmiques
de fallides
o de fallences socials
i decepcions esportives
però sempre
sempre sempre
fent costat
a la seva ciutat.
Quan l'any 1894
la Junta va decidir
canviar el nom
de Club Gimnàstic
pel de Club Gimnàstic
de Tarragona
ja varen fer
un gest d'obertura
cap a la ciutat
i des d'aleshores
els tarragonins
i les tarragonines
hem sentit el club
com a una part
integradora
de la nostra vida
i han participat
i hem participat
activament
en les 17 seccions
de què ha disposat
l'entitat
al llarg d'aquests anys.
Des de l'Ajuntament
i la ciutat
volem agrair
en el moment
de lliurar
la medalla d'or
a l'actual president
del Club Gimnàstic
en Josep Maria
Andreu
i Prats
allò que l'entitat
ha fet per la ciutat
durant aquests
125 anys
amb el record
encara fresc
que a la memòria
dels 30.000
tarragonins
i tarragonines
que van sortir
al carrer
la tarda del diumenge
7 de juny
de l'any 2006
per celebrar
que l'equip
de futbol
tornava
a la primera divisió
56 temporades
després
de la mà
d'en Josep Maria
Andreu.
Us demano
president
que lluïu
aquesta medalla
d'or
de la ciutat
amb el mateix
orgull
que Tarragona
us fa
ara mateix
el seu lliurament
per molts anys
que pugui continuar
aquest maridatge
magnífic
entre el club
gimnàstic
i la nostra ciutat
Tarragona.
Gràcies!
Gràcies.
Procedint aquest acte d'enlligurament de la medalla d'or de la ciutat al Club Gimnàstic de Tarragona, en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
El senyor Alcalde, secretari general de l'Esport, digníssimes autoritats, senyores, senyores i amics tots,
Abans que tot vull donar les gràcies molt efusivament, en nom de tota la família del Club Gimnàstic, l'Ajuntament de Tarragona i l'alcalde de la nostra ciutat, senyor Ballesteros.
Per aquest reconeixement tan especial i meritori com és la medalla d'or de la ciutat, una medalla que valora la trajectòria d'un club diferent, únic i autèntic,
que identifica a tota una ciutat i a les seves comarques i que és l'expressió visible d'un sentiment.
Avui estem aquí al Teatre Metropol, marc incomparable, no sol per la seva importància artística, sinó també per la seva tradició,
per celebrar un esdeveniment que forma part de la història de Tarragona.
El mateix arquitecte d'aquest teatre, Josep Maria Jujol, com ara deia el nostre alcalde, va dissenyar l'estandard que identifica el club que avui celebra el seu aniversari.
Des de l'1 de març del 1886 fins al dia avui han passat 125 anys.
125 anys des que un grup de 12 homes, encamcel·lats pel senyor Joan Estiles, van decidir unir il·lusions i donar forma i contingut a les seves inquietuds i expectatives esportives, fundant el Club Ginàstic de Tarragona.
No podem passar per alt el fet que és el club més antic de l'estat espanyol.
Un aconteciment pioner, no poc important, si tenim en compte el que això significa.
Una associació poliesportiva, a finals del segle XIX, evidencia una ciutat madura, amb inquietuds i aspiracions,
i amb una visió del futur que anticipa els valors orientats a potenciar la salut i el benestar de les persones.
Tant és així que l'any 1900 el club comptava ja amb 250 socis.
I a més de la gimnàcia, modalitat amb la que es va iniciar, també organitzava excursions, competicions ciclistes i pràctiques d'esgrima i boxe.
I fins al 1914 la Junta Directiva va aprovar, va ser quan es va aprovar, la formació de les accions, configurant així el seu caràcter poliesportiu.
Aquest mateix any han de destacar la formació de la secció de futbol, que amb el temps ha esdevingut la més representativa del club.
La seva trajectòria esportiva no sempre ha estat exitosa, però cal destacar l'ascens de primera divisió,
la temporada 1946-1947 i la seva estada a la categoria durant tres temporades,
juntament amb l'últim ascens a la Lliga de les Estrelles, ara fa quatre anys, del que tots en van gaudir.
L'any 2002, per qüestions legals necessàries, la secció de futbol es va transformar en societat d'anima esportiva,
però continua vinculada a la nostra entitat.
Tota la importància de la secció de futbol no podem oblidar els grans èxits de les altres seccions,
com són la gimnàcia, l'esgrima, el ciclisme, l'excursionisme, la boxa i la lluita, l'al·letisme, el tenis, la nàutica,
el hockey terra, el hockey patins, el bàsquet, el tenis taula, la pilota, la gimnàcia rítmica, el handball i el futbol sala.
Que al llarg d'aquests 125 anys han escrit i escriuen pàgines de glòria de l'història del club.
Totes les accions han donat grans esportistes i campions,
que han portat amb orgull la samarreta del nàstic,
defensant amb el seu esforç i la seva constància els colors del nostre club.
En un dia tan especial com avui, no podem oblidar noms memorables,
com el de la Natàlia Rodríguez, Vito Fuster, Gaietà Cornet, Pedro Hernández,
Maita Montanya, Aurora Lario, Valero Serer, Santi Cop, Diego López, entre molts altres.
Sóc conscient que encara en podria enumerar molts més,
perquè són molts els que han contribuït a incrementar la crònica estel·lar del nostre club.
Actualment, les accions que estan actives són les d'atletisme, tenis, gimnàcia rítmica,
bàsquet, pilota, tenis taula i futbol sala.
Totes elles gaudeixen de bona salut.
Integrades per magnífics esportistes i impulsades per gent compromesa i preparada.
El nàstic està ple de personatges importants i emblemàtics,
des dels esportistes fins als treballadors.
Sense oblidar els socis i aficionats.
Tots ells, units per un mateix sentiment,
han escrit i són protagonistes de l'història del nostre club.
No podem oblidar l'impressionant riquesa humana
perquè representa el principal actiu de l'entitat.
En definitiva, parlar de l'història del nàstic
és parlar de l'història de Tarragona.
És prendre consciència de formar part d'un club únic,
d'un organisme viu, que ens identifica i que és part de nosaltres.
És viure amb passió uns colors que tots portem a la sang.
Per això, amics i amigues, avui celebrem
125 anys d'il·lusions, 125 anys d'esforços,
125 anys de patiments, 125 anys d'història,
125 anys de sentiment per un club arrelat al cor
de la millor ciutat del món, Tarragona.
Visca el nàstic, visca Tarragona.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mira, Josep Maria Andreu, president de l'Estat de Tarragona,
després de fer-hi l'entrega d'aquest medallador de la ciutat,
i en aquest acte que estem seguint en directe aquí a la Teatre Metropol de Tarragona,
de Maris Andreu, jo vaig acompanyat de José Ferri,
perquè espero passar la ciutat, i de José Cosano,
seguirà la xarra aquí al Teatre Metropol,
l'acte que posa la Salatronó,
i que es durà a terme aquí al Teatre Metropol.
Nosaltres unem deixant aquí, des aquí al Teatre Metropol,
agraïm moltíssim l'assistència tècnica de Lluís Comas,
que avui fem manto i mànigues, perquè això aconseguir sonar bé, Jordi.
És un crec de la tècnica.
Molt bé, Quim, moltes gràcies per la feina feta,
i res, que ho deixem aquí, són els actes més importants d'aquesta jornada,
d'aquest 125è aniversari del Nasti.
Gràcies, Quim, bona nit.
Vinga, bona nit a tothom i felicitats.
Anem tancant amb el Teatre Metropol,
amb l'assistència tècnica de Lluís Comas,
hem pogut ser aquí també aquest segon acte.
Havíem arrencat el punt de dos quarts de vuit,
amb el primer acte, la Rambla Nova,
i ara aquest segon al Teatre Metropol.
Amb set minuts arribem al punt de les 9 del vespre.
Avui tenim una columna des del lateral, un xic especial.
Per això volem saludar l'Àlex Pareja.
Àlex, bona nit.
Hola, bona nit.
I dèiem que avui una columna, un pèl diferent, una mica especial per això,
perquè el Nasti està de celebració del seu 125è aniversari.
Sí, sí, sí, per això és una no columna,
perquè simplement, doncs, com que ja sabia que avui anireu bastant atapaïts
entre celebracions, prèmies de partits i tot el que l'actualitat del Nasti comporta avui,
que no és poc, doncs, certament, l'únic que avui es podia desitjar és simplement
Feliz Aniversari per al Club Gimnàstic i, de mica en mica, ja s'apropa també, Jordi,
el centenari de la secció de futbol, el 1914.
És a dir, que quedaven tres anyets i, home, no estaria malament poder-ho celebrar
amb una scensa primera o, si més no, amb una temporadeta a primera divisió.
Ara mateix sona a ciència-ficció perquè la cosa està com està,
però, vaja, qui et diu que demà a Xerès, un estadi que porta molts bons records,
la cosa no pot començar a revifar.
M'agrada ser optimista, m'agrada participar d'uns aniversaris
en què la cosa, doncs, tendeix a pensar que anirà millor
i, per això, la cançó d'avui que hem preparat és de Los Planetas
i es diu, compleños total, quedeu-vos amb el que repeteix el cantant
una vegada i una altra. No serà peor de lo que era. Seguro que és mejor.
No serà peor de lo que era. Seguro que és mejor.
I amb aquest noré que no hi haurà més,
les nostres del servició que me ponga a nosar.
Aquells valents gladiadors i els aurigues fuscos i altitges
foren els esportistes que es convertiren
en els primers idons dels habitants de Tàrrec.
Haurien de passar 2.000 anys perquè la ciutat
es tornés a apassionar per l'esport.
Tot va començar a l'1 de març de 1886,
al número 58 de la Rambla Nova,
on hi era el cafè del centre.
En una de les seves taules,
un de 12 joves tarragonins
van decidir fotar
el Rúdging Nascí.
Avui hem volgut canviar la secció del repte
per un repte més especial.
Hem volgut conèixer el museu
dels 125 anys de la història del gimnàstic de Tarragona,
un museu que està situat al tinglado número 4
de la molla costa de la ciutat.
I hem triat el millor guia possible
per conèixer aquest museu.
És l'Enric Pujol.
Enric, bona tarda.
Bona tarda.
Entrem al museu i comencem a trobar coses.
El primer que trobem són dues samarretes,
a mà dreta, que l'Enric ens ha explicat
que tenen un significat especial.
Sí, la primera pertany a Romà Conillera
i és un regal que li ha fet el Patxigalea
en el Romà Conillera.
És dels anys 82, me sembla que és 83.
És l'abaco, efectes i vinagres.
I la de baix és la que vam estar a primera divisió
que és a fer aquella famosa samarretes d'ourada.
A Mosó s'inicia amb aquestes dues samarretes
i una bandera de la gran penya
en Estic Serrallo, amb esquerra, només entre...
És una sala àmplia, gran,
totalment diàfona, oberta,
per entendre'ns,
i que presideixen dos nans del gimnàstic de Tarragona
a la seva entrada, amb un cartell
que ens pot llegir amb gran, gimnàstic,
1.886, 2.011, 125 anys,
fent història, que és el títol
que se li ha posat a aquesta exposició
del gimnàstic de Tarragona.
Anem entrant i l'Enric ja ens ha dit expressament
que hem de començar per un punt determinat,
que això és un circuit,
que no pot començar per un vol, no?
Sí, hem de dir que això ens ho han muntat
el Port de Tarragona
i sobretot el disseny de l'exposició
ha estat Antonio Latre,
evidentment que també he parlat amb ell i tot
Pallà Ciutadano, el dissenyador
que ha creat aquest espai.
Si entrem, entrant tal com ve
per la porta esquerra,
trobarem aquí les llegendes
de cada esport
que expliquen una mica
què és el que ha tingut cada esport
al gimnàstic al llarg de la seva
i aquí trobarem campions del món,
campions d'Europa, campions d'Espanya,
campions de Catalunya
i amb aquelles seccions
tan poc significatives
com podria ser la boxa,
l'esgrima, el hockey sobre patins,
aquí en tenim també puntual referència.
La primera llegenda d'Enric
és aquella que fica als inicis,
on podem llegir l'1 de març de 1886.
Es va constituir el Club Gimnàcio,
el cafè del centre del número 58
de la Rambla Nova.
Aquests foran els 12 fundadors.
Joan Estilas Portal, primer president,
Josep Maria Buixó,
Rafel Teixidor,
Eugeni Saujar,
Agustí Ferrer,
Fulgencio Beltran,
Agustín Sandoval,
Francisco Rigau,
Leandro Ferrer,
Josep Soliano,
Andreu Vila i Josep Verdú.
I a partir d'aquí
explica també la història
una mica del gimnàstic de Tarragona.
Una idea que, bueno,
us la diem perquè pràcticament
encara no ha sortit publicada enlloc
és que el dia 27 d'octubre,
en la festa de tancament,
volem rendir un homenatge
a aquests 13 fundadors.
Evidentment, ells no hi seran.
Evidentment.
any 1921,
camp de viure a Catalunya,
allò seria la viure a Catalunya,
aquella punxa és la punxa del Carme,
Sant Francesc,
és el primer camp que va tenir
el gimnàstic en propietat
i és quan s'estava construint
el que és la part baixa de la tribuna.
Aquesta és la tribuna
que es va cremar durant la guerra
amb uns i cincs
que hi va haver
després d'un partit
amb les tropes del Lister
i del Campesino,
hi va haver un pit de pic a baralla
i es va cremar la tribuna
l'any 38.
Una fotografia
amb color blanquinegre
més aviat un color sèpia
amb unes tanques baixes,
exacte,
anava a dir
pot ser un nàstic espanyol
un nàstic hérculés
pels colors de l'equip
és un nàstic espanyol
i es veuen unes tanques baixes
amb aquesta tribuna
que ens explicava l'Enric
que es va cremar
que és l'únic que es pot dibuixar
en aquest camp de l'avinguda a Catalunya.
Comencem a trobar objectes
que segurament és una de les coses
que la gent que ha vingut
ens ha dit amb més curiositat.
Objectes com per exemple
hi veig un xandall
d'una marca esportiva
ho diré,
no passa res
de la marca esportiva
de Kelme
amb l'esculpe gran del nàstic
veig una gorra de plat
molt curiosa
si més no
veig un micro
de fa uns quants anys també
i una torxa
que també surt aquí
i diferents actes.
Enric,
explica'ns la curiositat
d'aquesta primera secció
que trobem
amb diferents objectes.
Aquesta és la global
aquí hi ha aquestes petites seccions
que no van tenir
massa volada
algunes sí
però que no disposàvem d'espai
per posar-ho tot.
Totes maneres
de la primera selecció
que es va fer ara un any
aquí hi ha només una cinquena part
perquè no ens hi ha capigut.
Canviem de plafó
i passem a un plafó
on ja hi ha raquetes
on ja hi ha una tovallola
per tant
estem a la secció de tenis
una mica, no?
Tenis i tenistaula.
Aquesta raqueta
concretament
la que està més malmesa
seria dels anys
aquí posa 60
però seria potser
cap a final dels 50
la pala a pim-pom
més dels anys 60.
Aquesta tovallola
de quan l'estic
va estar a primera divisió
l'any 50
que tenien aquestes tovalloles
va fer unes tovalloles
específiques.
Aquí hi ha documentació
de la secció de tenis
de l'any 1912
hi ha el reglament del tenis
el logo que tenia el tenis
i aquí hi ha un trofeig
que l'estiu va guanyar
a Alemanya
a Stuttgart
jugàvem entre l'Stuttgart
van a fer una gira
l'any 49
per recollir diners
havia de fer 5 partits
en va fer 3
perquè no els van deixar
passar a l'altra banda
de Berlín
i es va quedar
sense poder guanyar
els diners que pretenia
i va guanyant l'Stuttgart
3 a 8
li van regalar
aquesta copa
que és de plata
aquesta passada
té conservada
aquí dins del museu.
Veiem un bellot
veiem una medalla
amb la bandera espanyola
però no és un caminat d'Espanya
veiem un arc
una cinta
una pilota
unes bitlles
els aparells tradicionals
de la gimnàstica rítmica.
Sí, aquí hi ha un bellot
de la paret
que és de la Vito Fuster
que va a la campiona
del món
a la secció espanyola
l'any 91
és el bellot
que portava
a dins hi ha un bellot
d'una de les gimnastes
del conjunt
que hi ha la fotografia
que van quedar
terceres d'Espanya
el 2010
amb el nàstic
els aparells
que fan servir
la gimnàstica rítmica
i fotografies
la més curiosa
és la d'aquest
professor de gimnàstica
el senyor Givert
que és data
de 1896
és la fotografia
més antiga
que tenim aquí
al nàstic
el nàstic
si té una secció
que és la més reconeguda
i que ha practicat
un munt de gent
a Tarragona
és la secció
de pilota
i és la que ara
tenim davant
perquè quan anem
veig el guà de pilota
veig el cas
les pales de pilota
i dibuixos d'un frontó
aquesta secció
té molts records
per mi
perquè jo he estat
20 anys jugant a pilota
i campionats de Catalunya
i campionats
de provincials
aquí hem volgut portar
amb el robot erinó
totes les eines
allà a la paleta
es veu la cistella
de sexta punta
aquesta cistella
va quedar campiona
pel món
mira el peix
el de baix
era el remonte
i aquí tenim
les peces
que hi ha
la paleta de goma
la paleta
la pala curta
la paleta argentina
i després
la pala llarga
aquesta és una pilota de mà
i aquest és un guant
és un element
un guant
que es jugava
com a cistella
però que era diferent
anem al bàsquet
ara aquí
s'ha d'incorporar
una samareta
quan el Nàstic
va estar a divisió
de femenines
que s'incorporarà
aquesta setmana
perquè clar
s'ha d'obrir
amb una ventosa
el vidre
i tal
aquella samarreta
ens la va deixar
la Tere Ortega
espero que ho vaig a dir
Tere
és molt bonica
Cinsano Rosse
amb el número 13
jugava la Tere Ortega
a bàsquet
a la secció del Nàstic
Déu-n'hi-do
de totes maneres
això deu ser
anys 80
la que tenim aquí
que ens falta
és anys 90
aquesta pilota
és dels anys 60
però el bàsquet
que és la secció
que en quant
a la mints
en teníem menys
falta la Copa Catalunya
que es va guanyar
que tingués a Montés
va guanyar davant
de l'universitari
a la pista de vida nova
és una Copa Catalunya
com la de futbol
i va desaparèixer
anem a les seccions
seguint passejant
per aquest museu
és la secció del Latisme
una altra de les seccions
que actualment
està donant més èxits
al gimnàstic de Tarragona
de la mà
de la gran Natàlia Rodríguez
però que també té
una llarga història
la Natàlia
és la samarreta
de la Natàlia
quan era Carjo
aquesta de vins
i ella té
una samarreta
d'entrenament actual
la Gietà Cornet
que va ser olímpica
el 88
i la Natàlia
que és olímpica
en quatre olimpiades
hi ha un cartell
molt maco
aquest m'encanta
perquè és l'any 25
és un cartell gran
quan se van fer els campions
a Catalunya del Latisme
que es va organitzar
el gimnàstic
dia de l'ascens
la rua
al carrer
els carrers plens
de senyeres del nàstic
l'autobús
que és el que agafa protagonisme
aquí
amb els dos del nàstic
a la primera filera
amb Diego Torres
amb Bolo
McPocky
amb Alex Pere Zembola
hi ha una senyera del nàstic
la imatge
d'aquella ascens
que segurament és un dels records
que tenim tots més presents
i amb això
s'obre ja
el podríem dir
la facció de futbol
aquí comença
ja la facció de futbol
pròviament dita
té dos vitrines
hi ha fotografies
de fotografies
en vam eliminar moltes
que ja estaven fetes
amb cartell pluma
perquè per deixar
les més orientatives
n'hi ha una de l'any 24
amb Ricardo Zamora
que va jugar
a Portemàstic
reforçant-lo
un acte
d'un partit
de l'any 37
durant la guerra
durant la guerra civil
carnets
de socis
una mica
aquí un llibre
que és el que portava
el president Mariana
notant-ho tot
que és el partit
que va jugar
el nàstic contra el Barça
reforçat per Di Stefano Grifa
i Torriaga
i Ruiz Sosa
coses que poden
entretenir una mica
a l'aficionat
aquí tenim la Copa Catalunya
el nostre Catalunya
aquesta és la pilota
que es va fer
el partit nàstic-Barça
d'inauguració
del nou estadi
l'any 72
signada per tots els jugadors
amb els dos escuts
han nascut el nàstic
i el del Barça
carai
una
la samarreta del Ramon Sicard
en Pau Raposi
quan era infantil
l'any 51
però el primer equip
anava igual
es anaven a botonades
i el quadre aquell
de Bayer Leverkusen
nàstic
l'any 81
que va venir a jugar
el dia de rei
és un partit amistós
que és quan se va començar
a especular
tota aquella història
que la Bayer
volia patrocinar
el nàstic
i tal
venir el Bayer Leverkusen
però realment
Leverkusen
i miur diguen
que eren 14.000 treballadors
de dues fàbriques
i aquí no n'hi ha ni mil
i la cosa va ser
una pura fantasia urbana
aquí hi ha documentacions
molt important
jo crec que això
és el més important
aquí hi ha documents
de 1886
1890
i la creu de Sant Jordi
veig
la creu de Sant Jordi
i hi ha la creu de Sant Jordi
aquí
l'arrea l'òrden
del meditó deportiu
això és el comitè olímpico espanyol
aquí hi ha rebuts
i contractes
de ja dic 1890
i el més
entrar a Sant Estallà
és el primer reglament
del club
de 1886
de fet
a veure
és de 1890
perquè el 86
quan fan
quan constitueixen
el club
no fan un reglament
són 12
vull dir
llavors és quan veuen
que han de pujar
que fan un reglament
i aquest és el famós document
que n'he parlat moltes vegades
que el Nàstic
va fer quan tenia
l'any 1898
quan les tropes
que estaven a Sant Aves
aquí a Tarragona
se'n van anar
a la guerra de Cuba
o havien de marxar
van dir
de fer un petalló
de voluntaris
i van enviar
aquest document
al ministre de la Guerra
oferint-se
sense ser el Nàstic
a fer la vigilància
de la ciutat
aquest és el document original
aquest altre document
és de 1920
i és quan se demana
que el Nàstic
tingui com a idioma oficial
1910, perdona
que tingui com a idioma oficial
català
i l'altre que hi ha aquí
que està una mica tapat
és quan se li va demanar
a la dictadura
de Prima de Ribera
els diumenges
poder aixar la senyera
al camp d'esports
cosa que no hi va haver contesta
i quan no hi va haver contesta
es va seguir sant
aquells valents gladiadors
i els aurigues
fuscos i el pitxes
foren els esportistes
que es convertiren
en els primers lliburs
dels habitants
de Tàrrec
haurien de passar
dos mil anys
perquè la ciutat
es tornés a apassionar
el partit de l'esport
Sempre n'estim
arreu del món
a través de
tarragonaradio.cat
José María Andreu, bona nit
Hola, molt bona nit
Parlem amb el president
del Club d'Innestir de Tarragona
en la cluenda
del 125 aniversari
dels actes
que s'han celebrat
al llarg dels últims mesos
quina valoració
prena tot
podríem fer
justament
d'aquests mesos
que s'ha burrut
que no hi ha
el nasciment del Club
ara fa 125 anys
Des del Club
volíem celebrar
aquests 125 anys
crec que ho hem aconseguit
amb èxit
vam voler fer
quatre actes
importants
per nosaltres
eren
l'1 de març
quan vam ficar
la monolita a la Rambla
la placa
i l'acte inaugural
al Teatre Metropol
on l'estim va rebre
per part de la ciutat
de Medalla d'Or
l'exposició
que es va fer
al moll de Costa
amb el suport extraordinari
de l'autoritat portuària
el llibre
que ha fet
l'Enri Pujol
que crec que és
un llibre magnífic
un llibre que
tota la gent del Nàstic
penso que el té que tindre
i el té que llegir
i l'acte final
que és el d'avui
i després
tots els actes
que han fet
totes les accions
del Nàstic
durant tota
aquesta temporada
l'acte avui
que jo crec
que és el més emotiu
perquè nosaltres avui
el que volem
és fer un homenatge
a tota la gent
que amb la seva fidelitat
han demostrat
el sentiment
pel Nàstic
sent socis
de l'entitat
durant més de 50 anys
jo crec que això
és una satisfacció
i és una cosa
extraordinària
i després
també fer un reconeixement
a esportistes
i a els directius
que amb el seu esforç
amb el seu treball
han fet que avui
tots estiguem orgullosos
de la nostra història
cal recordar que
evidentment
el club gimnàstic
no és més
hi ha algú més
que el futbol
són 8 secions
que en el seu dia
es va criar
el 1886
i que ha tingut moltes coses
a fer al llarg
d'aquest temps de vida
sí
el Nàstic
es va fundar
el 1886
és el club polisportiu
més antic d'Espanya
està clar
que se'l coneix
més pel futbol
en aquests últims anys
però la història
del Nàstic
durant tots aquests anys
d'alguna forma
es té que valorar
que les secions
han tingut campions
medalles olímpiques
han tingut medalles olímpiques
campions del món
campions d'Europa
campions d'Espanya
campions de Catalunya
i estem molt contents
amb els nostres atletes
però està
l'última
la Natàlia Rodríguez
és l'atleta
diguéssim
ara
més cachet
del club ginàstic
però durant la nostra història
jo crec que
el club
ha tingut
possiblement
més èxits
que el futbol
poden donar
per tant
un balanç
positiu
una valoració positiva
del seguit d'actes
que s'han fet
comemoren
el 125 aniversari
del club
bé jo crec que molt positiva
nosaltres hem intentat
fer-me la màxima il·lusió
també des de l'austeritat
perquè sabem
que en aquell moment
estem vivint
una crisi
econòmica important
i teníem
que fer les coses
amb seny
i d'alguna forma
això és el que hem intentat
en què moment
Josep Maria
present del club
gimnàstic de Tarón
es troba l'entitat
bé l'entitat
del club està perfecte
és un club
que té un patrimoni
important
no tenim deute
som un club
que jo crec
que es gestiona
moltíssima responsabilitat
el club
fent esforços
perquè això està clar
per part dels seus socis
i els seus practicants
anem a mirar
les instal·lacions
que aquesta és
la sortida
que tenim
a quina direcció
va el club
gimnàstic de Tarón
cap a quins objectius
es marca
el president
de l'entitat
per als propers anys
pot ser un club
important
com el que hem sigut
fins ara
i tindre cada vegada
més practicants
perquè la filosofia
del nàstic
és que
la gent
que està
al nostre club
sigui practicant
i que faci esport
clar
ha significat
una mica
de gimnàstic
de Tarragona
dins la ciutat
de Tarragona
home
el nàstic
jo crec que no s'entendria
sense Tarragona
no
el nàstic
i Tarragona
diria que són el mateix
i el sentiment
que tots tenim
doncs
està clar
que
és inquestionable
hi havia un altre
dels actes
que es va anunciar
que es podria dur
a terme
és un amistor
de l'equip de futbol
amb el futbol
que el Barcelona
és si en aquest sentit
encara no s'ha pogut
concretar
en dia
de celebració
d'aquest partit
d'amistors
sí
fa poques setmanes
amb el president
de l'assad
el Josep Maria Fernández
ió
van signar
amb el Sandor Rossell
el partit
d'aquest amistors
que ell va prometre
que faríem
aquí a Tarragona
això està firmat
està previst fer
però es té a buscar la data
el Barça és un equip
que ho guanya tot
està a totes les competicions
i aleshores
han de buscar la data
que els hi vagi bé
per venir a Tarragona
però segur que vindran
ser president
del club ginàstic de Tarragona
és el màxim?
bé
és un orgull
i una satisfacció
sempre ho he dit
jo crec que és el més bonic
que li pot passar
a una persona de Tarragona
com a mi
Josep Maria
moltes gràcies
i molta sort
per l'acte d'avui
felicitats
per la feina
que està portant a terme
al capdavant del club ginàstic
vinga
moltíssimes gràcies a vosaltres
i un Josep Maria Andreu
que no ha estat protagonista
només
per aquest 125è aniversari
de la Fundació del Gimnàstic
de Tarragona
Andreu
també està protagonista
dins la societat anònima esportiva
del conjunt Granat
de fet ho va ser
en la passada
Junta General d'Accionistes
que es va celebrar
el 13 de desembre
al Palau de Congressos
de la Ciutat
Andreu
ha estat triat
serà l'encarregat
de portar endavant
el projecte
que ha de portar a constituir
un nou Consell d'Administració
dins la SAE
del Gimnàstic de Tarragona
de fet
Andreu
haurà de liderar
aquest nou Consell
i haurà d'aconseguir
aquest milió i mig d'euros
que s'ha proposat
al Consell Grana
per ampliar el seu capital
d'aquí
el 13 de març
data límit
per fer aquest nou Consell
d'Administració Grana
hem volgut recordar avui també
un fragment
de com vàrem viure
aquella Junta General d'Accionistes
del passat 13 de desembre
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i aquí
al Sembra Nostic
Com és públic
s'està intentant
i s'ha anat buscant
incorporació de nous membres
això no ha estat així
per tant aquest punt
queda sense contingut
i sobre el punt 4
ja abans d'entrar
amb la proposta
d'ampliació de capital
que us llegiré
davant la renúncia
del Consell d'Administració
anunciada ja
el passat
30 o 31 d'octubre
de les diferents propostes
que no ha sortit
cap proposta
ni alternativa
ni
ni de candidatura
us passaré a llegir
l'acord de Consell d'Administració
que s'ha pres
en vista la situació creada
en reunió del Consell d'Administració
de 30 d'octubre del 2011
es va prendre la decisió
de presentar la dimissió
en bloc de tot el Consell
amb la data
de la Junta celebrada
el 13 de desembre del 2011
avui
aquest Consell
vista que no
avui
avui anunciem la convocatòria
d'una nova Junta General
extraordinària
pel dia 13 de març
del 2012
aquest Consell sortint
per responsabilitat
i el no haver-hi una alternativa
continuarà com a màxim
fins a aquesta data
de la nova Junta
el 13 de març
del 2012
Consell d'Administració
igualment faculta
el senyor Josep Maria Andreu Prats
per a procedir
a la recerca de nous accionistes
i formar aquest nou
Consell d'Administració
aquest és
l'acord que ha pres
el Consell d'Administració
a la vista
de la situació creada
de l'anunci
de la dimissió
per considerar que
la tasca era feixuda
i que es necessitaven
nous membres
o noves incorporacions
i fins al moment
no hi ha un resultat positiu
a l'emparada
d'aquesta decisió
que si
no hi ha res en contra
i anunciant
que
anunciem
convocatòria
de Junta
pel 13 de març
en aquest sentit
i amb la
delegació que s'ha fet
el senyor Josep Maria Andreu
per intentar
trobar
nous accionistes
intentar formar
un nou Consell d'Administració
que pugui donar
més força
a la situació
del nàstic
és quan us passem
a explicar
la proposta
d'ampliació
de capital
que igualment
ratificarem
també
en la pròxima
Junta General
Estardinària
que queda convocada
pel dia 13 de març
que és
una proposta
d'ampliació
de capital
d'un milió
i mig d'euros
amb accions
nominatives
de 100 euros
cadascuna
a cobrir
amb un pla
d'un any
delegant amb el Consell
els plaços
per la seva missió
i evidentment
i com sempre
respectant
els drets d'adquisició
preferent
dels accionistes
existents
per tant
aquest és
el bloc
que proposem
ara mateix
a la vista
de la situació
que hi ha
per la vostra
aprovació
i evidentment
perquè manifesteu
el que penseu
gràcies
totes les exposicions
Jordi Lloret
el que us ha avançat
sempre
nàstic
aquesta convocatòria
a la Junta
extraordinària
el 13 de març
del 2012
a partir d'ara
s'ha de fer
un nou Consell
d'Administració
buscant
nous accionistes
que vulguin
entrar
a aquesta ampliació
de capital
d'un milió
i mig d'euros
que proposa
la societat
d'anònia esportiva
del nàstic
us ho explicàvem ahir
us ho tornàvem
a explicar avui
que aquest és el timing
a seguir
ara el full de ruta
que es marca
el Consell d'Administració
del Gimnàstic
de Tarragona
amb Josep Maria Andreu
al capdavant
com a cap visible
d'aquest Consell
d'Administració
del nàstic
per buscar
aquests nous
companys de viatge
que el pròxim
13 de març
poden quedar definits
com a aquest nou
Consell d'Administració
del nàstic
de l'actual Consell
doncs en principi
Josep Maria Andreu
i Jordi Virgili
serien els caps visibles
d'aquest nou Consell
que es pugui llenar
a partir d'aquí
Seguimantor
d'aquestes preguntes
Bueno
jo sigo
sin enterarme
de lo que acaba
de decir aquí
el senyor Lloret
Bueno
me llamo
Jesús Ramiro
creo casi
que no hace falta
que lo diga
Vamos a ver
Hablando directo
y claro
hasta el 30
o el día
que sea de marzo
¿Quién consta
como presidente?
¿Sigue todo igual?
Con un monosílabo
creo que está contestado
Sí, el consejo
como máximo
hasta el 30 de marzo
continuarà igual
si nosotros somos capaces
en este caso
yo ser el encargado
de constituir
un nuevo consejo
de administración
pues cuanto antes
esté constituido
este nuevo consejo
de administración
donde hay que intentar
buscar nuevos accionistas
que incorporen capital
a la sociedad
antes se disolverá
este consejo
que hay actualmente
pero de alguna forma
en este momento
por responsabilidad
y por una serie
de hechos
que están en vigor
y por la situación
actual que tenemos
pensamos que
lo más prudente
es mantener
una estabilidad
y un equilibrio
por básicamente
por responsabilidad
Vale
yo considero
Marcando
Marcando
perdona
un plazo
relativamente corto
para intentar
pues cambiar
la situación
Sí, mire
yo creo
que hemos perdido
dos años
y me da la impresión
de que vamos a perder
dos y medio
que siga todo igual
el 90%
de la masa social
ya no digo
solamente
accionistas
no lo va a entender
creo que me explico
no hace falta
decirlo más alto
creo que lo he dicho
bastante claro
podría ser simbólico
llámenlo como quieran
pero lo que no van a entender
es
que
la composición
de esa mesa
siga igual
y me temo
que no va a traer
buenas consecuencias
yo
la verdad
he venido esperanzado
pero me marcho
decepcionado
en fin
ustedes mismos
gracias
la primera impresión
y es una opinión personal
que da el
ver esta noche
aquí
al consejo
de administración
es como si hubiese
habido una estampida
o una huida
y esto
francamente
duele
por primera vez
tengo que agradecer
personalmente
que al menos
las siete personas
que se han dignado
venir esta noche
agradecerle su presencia
lo mismo que a todos
los que hemos venido
esta noche aquí
pero
me duele
muchísimo
el ver
que de ese consejo
de administración
que teníamos
hace un par de años
no digamos ya
en la época
de la primera división
o al principio
en el ascenso
a segunda
haya quedado
reducido
a lo que se llama
bajo mínimos
yo solamente
pediría
al señor Andreu
o al señor Virgili
o a las personas
que se van a encargar
de renovar
este consejo
de administración
que lo hagan
lo antes posible
y que
lo hagan
de tal forma
que no nos quedemos
decepcionados
y que
el Nasti
no tenga que pasar
por ver
como su consejo
de administración
yo no voy a decir
que va a la deriva
ni muchísimo menos
pero sí que
vemos
que está actuando
bajo mínimos
y sobre todo
lo que no podemos entender
o al menos yo no lo entiendo
es que no se dé
ningún tipo de explicación
de por qué
el resto de los miembros
de ese consejo
de administración
aunque ya sabemos
por la prensa
que algunos de ellos
o la mayoría
no suelen acudir
ni tan siquiera
a las reuniones
el por qué
no se encuentran
aquí
esta noche
y que expusiesen
sus razones
por las que no quieren seguir
o por las que no están aquí
gracias
muy bien
si le parece
contesto yo mismo
vamos a ver
en el año
en diciembre del 2009
el consejo de administración
estaba formado
por más accionistas
importantes
en este momento
quedamos
los que estamos aquí
que representamos
un 30%
del capital
de la sociedad
anónima deportiva
los demás miembros
que estaban
y no están
vamos a ver
no están
porque unos no pueden
y porque otros
no quieren
o sea que a partir de ahora
por esto la propuesta
del consejo
es formar un consejo
nuevo
con gente
nueva
que se incorpore
o sea de alguna forma
la gente que ya no está aquí
es que ha dimitido
del consejo
no está porque
por nada raro
sino porque ha dimitido
por diferentes circunstancias
han dimitido
por lo tanto
nosotros ahora
tenemos que dar un paso adelante
formar un nuevo consejo
con gente nueva
y con gente
que aporte capital
y que vaya
a las ampliaciones de capital
nosotros
intentaremos
los que estamos
o tenemos acciones
intentar ir
a las ampliaciones de capital
que se pueda
pero hay que olvidarse ya
de gente
que tiene acciones
del NASTIC
y que en este momento
no está en el consejo
yo creo que en este momento
los que no están
es porque no quieren estar
o porque por diferentes
circunstancias personales
no pueden estar
por lo tanto
yo creo que nos tenemos
que olvidar de esto
hay que acabar un poco
con lo que a veces
se dice
que es un consejo dividido
no es un consejo dividido
están los que están
y los que no quieren
no están
o sea que de división
no hay
por lo tanto
pensamos que hay que empezar
desde cero
hay que buscar
de alguna forma
reinventar el NASTIC
y empezar pues
como si empezamos
una sociedad nueva
desde que se pueda
intentar buscar
pues
nueva gente
que se incorpore
a la sociedad anónima
pero no hay que buscar
nada más
por las personas
que no están
porque estas personas
no están
porque han dimitido
y no porque tengan
ningún problema
con la gente
a la mesa
sino por lo que decía antes
porque
o no quieren
o no pueden
de la forma
nosotros llevamos tiempo
viendo las dimisiones
que se han ido
produciendo en el Consejo
y sin tampoco
explicaciones claras
de que se han producido
sino gente
que no ha podido
o no ha querido
se ha ido yendo
que este Consejo
evidentemente
estaba en disolución
y en eso
algunos de los miembros
del Consejo
hemos sido muy críticos
hasta tal punto
que bueno
el día 30 de octubre
decidimos entre todos
que como estaba
en disolución
pues ponerle
fecha
de caducidad
al Consejo
y por responsabilidad
no lo hicimos
el mismo día
y nos fuimos todos
sino que
pusimos con fecha
día de hoy
Junta General de Accionistas
y por la misma responsabilidad
hemos decidido
darnos un plazo
de tres meses
para reordenar
todo esto
y la reordenación
pasa por dos o tres caminos
yo creo que
se ha hecho una labor importante
intentando aplazar
a largo plazo
las deudas que habían
con el crédito
de los bancos
de los tres millones
seiscientos mil euros
y los dos millones
que se han podido aplazar
a cinco años legalmente
de seguridad social
y de hacienda
pero realmente
al Nastic
esta temporada
le falta
un millón y medio
de euros
de liquidez
y esa es la realidad
hemos tenido que estar
firmando pólizas
y hemos firmado
dos pólizas
algunos de los consejeros
del actual Consejo
para poder estar pagando
a los futbolistas
y los salarios
del personal
y eso hay que solventarlo
entonces
Consejo en disolución
por los pocos miembros
que somos
y
entrada de capital
con lo cual
el estado un poco ideal
que vamos a trabajar
y la línea de actuación
es intentar buscar
un accionista
pues que
pueda poner
alrededor de un millón
de euros
que es un 20%
de las acciones
tampoco intentar
no vender
el 51%
del Nastic
por responsabilidad
buscar a alguien
que pese
que ponga
un millón de euros
y después buscar
5 o 6 accionistas
de 100.000 euros
de aquí
que
bueno
que ayuden
al nuevo proyecto
y se pueda montar
un nuevo consejo
con gente nueva
y que
dé una sensación
de
de nuevo arranque
de un nuevo proyecto
y que verdaderamente
sea esto
sea un nuevo proyecto
sea un nuevo arranque
y vuelva a ser
el Nastic del futuro
yo creo que
José María lo ha dicho antes
el Nastic del pasado
por lo que sea
está ahí
y tenemos que esperar
que
antes de tres meses
tengamos ya
el nuevo Nastic del futuro
y esa es la realidad
es lo que vamos a intentar
y estamos aquí
por responsabilidad
pero realmente
la decadencia
hasta el día de hoy
de los últimos años
bueno
se evidencia en la mesa
en eso
tienen toda la razón
vale
el president va a ficar
el seu càrrec
a disposición
del consell de administración
va a ficar
el seu càrrec
per lo tanto
de alguna forma
ell entén la situació
com la entenem tots
vull dir
en aquel moment
el Nastic té
una sèrie
de situacions
que
també es poden explicar
perquè no passa res
tenim una inspecció
oberta
a Mizenda
de les temporades
crec que són 2007, 2008, 2008, 2009
que les està portant el president
estem treballant
per a plaçar deutes
amb l'administració
a Mizenda
d'Ives
de temporades anteriors
i quan parlo d'anteriors
parlo de l'any 2008, 2009
2009, 2010
que ell ha negociat
i ha aconseguit
aquestes passaments
i d'alguna forma
el que busquem
és
bueno
doncs uns dies
unes setmanes
per una part
aclarir aquestes situacions
que tenim obertes
i per l'altra part
doncs constituït
un nou consell d'administració
entens
jo crec que
que ara
mira
jo crec que ara
el més important
no són les persones
sinó l'entitat
i la societat anònima
i hem de treballar
amb la màxima responsabilitat
per intentar sortir
d'aquesta situació
perquè jo
abans ho he dit
lamentablement
el Nàstic
va viure tres temporades
per damunt
de les seves possibilitats
i vam passar
de tindre una empresa
que gairebé
cobrava amb interessos
per tindre el capital
a pla fixo
a tindre una situació
com la que tenim
per tant
el que hem d'intentar
és buscar
la màxima estabilitat
i això
només no podem aconseguir
sumant esforços
i entre tots
jo crec que avui
era fàcil
escenificar
un daltabaix
però continuàvem
siguent
cinc persones
al Consell
i això és
el trist
en aquest moment
del Nàstic
el projecte
del Nàstic
comença
quan trobem
accionistes
que es posin aquí
que es posin
a treballar
pel Nàstic
i que portin
una quantitat
de diners
i a partir de llavors
començarà
el nou projecte
del Nàstic
escenificar avui aquí
un canvi de president
siguent les mateixes persones
jo crec que no ens porta enlloc
el Josep Maria us ho ha dit
hem de sumar
hem de sumar
entre tots
jo crec que
és d'agrair
jo crec que és molt important
el pas que s'ha fet
que s'ha delegat
tot el Consell
hem delegat
amb el Josep Maria
i ell assumir
la responsabilitat
de poder buscar gent
de poder sumar esforços
i de poder
començar
un nou projecte
i el nou president
el decidirà
el nou Consell
d'Administració
que es pugui formar
a partir d'aquesta gent
que puguin posar diners
i altra gent
que potser no posin diners
i que se'ls pugui convidar
a participar-hi
i això
significa
dals i baixos
canviar de president
en aquest moment
nosaltres creiem
que tampoc
ens aportaran lloc
hem de treballar ràpid
i si abans de tres mesos
podem tenir això
solventat
amb dos mesos
amb un mes i mig
molt millor
pel futur del nàstic
Bona nit
sóc Federica Dan
i en primer lloc
vull decidir
al senyor Andreu
tota la sort del món
en buscar els nous
accionistes
de la relació
de fets
que heu dit
el senyor Andreu
i el senyor Virgili
podria adoptar
dos postures
una optimista
que és la que m'agradaria
entendre
i una pessimista
l'optimista
és que heu dit
que com a màxim
al març
tindríeu que tindre
el Consell ja fet
i si el teniu abans
convocaríeu la Junta abans
això em fa entendre
que el que fem avui
és un pas necessari
ampliar capital
perquè els accionistes
puguin comprar
les accions
i per tant
convertir-se en accionistes
de referència
en el club
si és així
m'agradaria que ho diguéssiu
per veure si realment
podem tenir la tranquil·litat
que hi ha algú
que ja s'ha preocupat
i que per això
ho feu l'ampliació de capital
no cal que digueu
nom ni que digueu
quins són
però si realment
ja teniu negociacions fetes
i si van en bon termini
i la segona lectura
que podria fer
és pessimista
és que fem l'ampliació de capital
però que encara no tenim
concretat absolutament res
si passés això
també m'agradaria
que em contestéssiu
que passarà el dia 16 de març
A veure
evidentment
hi ha accions fetes
perquè és la nostra responsabilitat
fer-les
i haver-les fet
llavors
el que és
el que és imprescindible
és
trobar els diners
i no tots
gran part d'ells
això és imprescindible
pel nàstic
llavors
a la premsa
tots llegiu
que si els qataris
que si els de Kazajistan
que si els àrabs
que si empreses
mitjanes catalanes
la realitat
és que no hi ha res
concretat
i és difícil
la situació és difícil
perquè potser hi hauria
una situació
fàcil i còmoda
que és
vendre
el 100% del capital
o el 51%
com a mínim
que és
el que molta gent
que d'alguna manera
s'apropa
voldria fer
comprar el 51%
i
no sabem
en mans
de qui quedarà
el nàstic
nosaltres
per responsabilitat
i l'Ajuntament
que és l'accionista
principal
també és de la mateixa opinió
creiem que
l'ideal
seria
el que us he explicat
abans
buscar algú
amb un pes
específic
d'un 20%
que ojalà
fos d'aquí
i 5 o 6 persones
més que completessin
aquesta ampliació
aquesta ampliació de capital
evidentment
empresaris
i gent d'aquí
que hi vulgui
que hi vulgui
que hi vulgui
participar
accions
se n'han fet
n'hi ha
diverses
d'obertes
hi ha converses
serà difícil
tancar-les
però sí que és veritat
que
hi ha un canvi
des del dia
que vam dir
que es dimitia
que m'afrontat
de cara
que això
no pot continuar
com està
perquè si no
final d'any
no podrem pagar
hi ha hagut un canvi
s'ha apropat gent
nosaltres ens hem apropat
a gent
i ara
la nostra responsabilitat
és buscar tot això
i moure-ho
i bellugar-ho
i
s'ha de ser positiu
Fede
nosaltres creiem
que ho aconseguirem
la data que han posat
de 3 mesos
creiem que és prudent
perquè clar
si ens posem
el mes de maig
o el mes de juny
el nàstic
tindrà un problema
molt més greu
que té ara
amb la qual
pensem
que en 3-4 mesos
entre tots
amb l'ajuda
de tots
amb l'ajuda
de tots els accionistes
amb l'ajuda
de l'Ajuntament
i amb l'ajuda
de tothom
que hi pugui participar
hem de ser capaços
de trobar
aquesta sèrie
d'accionistes
segurament
ojalà fossin
15 de 100.000
o 50
de 25.000
però com que
és difícil
pensem
que hi hauria
d'haver algú
més o menys
d'un pes
d'un 20%
i la resta
gent d'aquí
aquestes
són les converses
que tenim
i és la línia
d'actuació
que estem portant
i que ara
el Josep Maria
intentarà concretar
en un parell
de mesos
nosaltres creiem
sincerament
que a final de març
de febrer
hem de tenir
el tema
més o menys
resolt
i ens comprometem
a intentar fer-ho
ara no t'ho podem afirmar
i solament
afegir
un tema
que en el cas
que no trobem
aquests accionistes
que complessin
per aquests patits
i trobéssim un
que volgués
el 51%
de l'àstic
nosaltres
convocaríem
immediatament
Junta General
ho explicaríem
però com dèiem abans
els que estem aquí
ho tenim clar
l'àstic
és de tots
nosaltres treballem
per tots
no mirem
pels interessos
d'un
ni de d'això
és de tots
i nosaltres
el que sí farem
si no hi ha cap alternativa
més
ojalà hi hagi
alternatives
que el capital
estigui molt dividit
que sigui gent d'aquí
seria fantàstic
però en el cas
que no sigui així
i vingués un de fora
que volgués tindre
la majoria de l'àstic
nosaltres
jo crec que
per responsabilitat
i per honestitat
convocaríem
ràpidament
una Junta General
ho explicaríem aquí
i l'opinió dels socis
o dels accionistes
seria la que valdria
per decidir
una situació
com aquesta
Sempre n'estic
arreu del món
a través de