Rubén, felicidad absoluta, ¿no?
La verdad que sí, que nos ha costado mucho, pero todos esperábamos que podía pasar esto y menos mal que ha llegado ya.
Ya tocaba, a dejar de sufrir.
Sí, sabíamos que teníamos que sufrir, ahora hay que disfrutar, olvidarnos de lo que hemos sufrido.
Escucha esto, ¿eh?
Rubén, Rubén, Rubén, Rubén, Rubén, Rubén!
És el so del nou estadi.
És el so per Rubén Pérez, un porter, una persona important en els darrers anys del Nàstic,
que té contracte amb el Nàstic, però amb la temporada que ha fet, no m'estranyaria que arribessin ofertes per ell.
Jordi, espereu un moment, el sentirem en sala de premsa, però el vull agafar ara un moment.
Mister, florant i tot, ¿eh?
Va.
Jo vull que te digui, que vull que te digui.
Emocionat perquè...
perquè hem patit molt, hem patit massa, hem patit massa, hem patit massa, hem patit massa.
Però bueno, al final tot està bé, s'acaba bé.
Però jo crec que la gent s'humereix, el club s'humereix, l'africió s'humereix, els jugadors.
Han estat tot l'any impressionant.
Jo crec que hi ha hagut algun moment que hem vist que estàvem al límit de la situació, al límit, al límit.
I bueno, s'hem mantingut amb tot el que s'ha fet, doncs jo crec que és un pas endavant important.
però ara jo crec que també hem de reflexionar, hem de reflexionar perquè jo crec que el nàstic no té que arribar en aquesta situació.
Hem d'intentar enllegar amb Juan Carlos, amb qui sigui, per un projecte una miqueta més consolidat
i que es permeti una mica, doncs gaudir més de la segona, no?
Perquè si no vas, el que deia fa un moment, amb molta necessitat a cada camp.
No pots anar a Valladolid amb aquella necessitat de tres punts, si no, no te mantens, no?
Vull dir, jo crec que l'equip ha aconseguit una línia de punts que et podria permetre viure tranquil·lament,
però jo crec que hem d'apretar més tot i fer les coses d'una altra manera.
Juan Carlos, gràcies, parlem ara.
Com?
Doncs que parlem ara, ens trobem a la premsa.
És la Joan Carles Oliva, feliç, amb el seu fill al darrere, amb bugit, eh?
Hauríeu d'haver vist la imatge, la imatge de Joan Carles Oliva abraçant-se amb Ismael Mariani,
plorant els dos, abraçats amb la filla també de Joan Carles Oliva,
amb el fill del tècnic lleidatat del gimnàstic de Tarragona.
Ell va dir que avui portaria aquí tota la família, ha vingut la seva dona,
ha vingut els seus pares, ha vingut tothom, ha celebrat la permanència com un nastiquer més.
És Joan Carles Oliva, l'home que ha fet el miracle en aquesta segona volta,
l'home que, juntament amb aquest equip, ha aconseguit salvar i mantenir el nàstic una temporada més
a la segona divisió A.
Gran paper de Joan Carles Oliva que, amb aquesta classificació matemàtica,
amb aquesta permanència matemàtica, té la renovació a la mà,
veurem que s'acaba decidint, però sense cap mena de dubte,
avui és un dia feliç pel nàstic.
Segurament abans parlàvem de dies importants a la història del nàstic,
doncs aquest 29 de maig del 2011 també ho és,
perquè el nàstic ha aconseguit certificar una temporada més matemàticament la permanència
i amb la propera temporada segona divisió A,
el nàstic batrà el seu rècord personal de temporades entre primera i segona divisió
de forma consecutiva, que no està gens malament per la història del nàstic.
Els aficionats que han invaitat la gespa del nou Estadi, Àngel,
hem patit molt, això val la pena,
però segurament l'alegria d'ara no ens ha d'esborrar el que deia Joan Carles Oliva,
s'ha de fer un projecte molt més sòlid, no s'ha de patir tant.
Estic totalment d'acord amb les paraules de Joan Carles Oliva,
o sigui, tot això és molt bonic, realment s'ha salvat la categoria,
però s'ha patit massa, s'ha patit massa,
i portem tres anys consecutius patint moltíssim,
i com tu veus dit abans, quan un pateix massa,
algun any o altre acabes caient com li ha passat a la maceta i com li ha passat al Salamanca.
Per tant, molt d'ull, i hem de fer una reforma molt important,
molt important pel pròxim any, sense cap tipus de sentimentalismes,
però amb el cap, sensatament,
i perquè la pròxima temporada, sigui el pressupost que sigui,
no es torni a passar el que realment s'ha patit amb aquesta.
I dir una cosa, s'ha acabat el patiment, ja era hora!
I això és el que està gaudint ara el públic,
que està al nou estadi, que continua,
i que ara sí sona aquell himne de les grans celebracions del Nàstic,
l'I Will Survive, que sona a tot drap al nou estadi.
Sona l'I Will Survive, el nou estadi de Tarragona,
és la cançó de l'Ascens, la cançó que va identificar
aquella temporada 2005-2006, l'Ascens de Nàstic a primera divisió,
és la cançó de les grans ocasions,
la cançó de Josep Maria Andreu,
i l'I Will Survive, que sona ara per la medafonia del nou estadi de Tarragona.
I l'etiqueta Nàstic, que ens salvem, s'ha canviat per Nàstic, que ens hem salvat.
Doncs ha canviat aquesta etiqueta, això s'ha acabat, s'ha acabat el patiment.
Avui nosaltres hem vingut amb totes les forces,
agraïm-li al Sergi Macià, que ens va donar l'estampeta de Sant Magí aquesta setmana,
a la tertúlia del sempre Nàstic,
i li van prometre que la portaríem aquí,
i li van prometre que si era important la portaríem a la Pol Ferrada.
Però a partir d'avui ja li dic que aquesta estampeta ens acompanyarà
tots els partits del Nàstic,
perquè també ens ha ajudat, ens ha donat aquest cop de mà
a la salvació del Nàstic.
I, Quim, no sé si per la teva posició podem tenir algun protagonista?
De moment no, estem en jornalista i algú que ens han dit que parlarà
amb en Felipe Sanchon, que a la conversió ens ha publicat a Joan Carles Oliva,
per tant esperant que parli Sanchon, els jodors tancats al vestidor,
celebrant-ho, sentien crits, quan hem entrat cap aquí
i ha baixat també el director general Lluís Fàbregas,
que ja entrava al vestidor del Nàstic.
No sé si serà possible parlar amb el president del club avui,
amb Josep Maria Andreu.
Ho intentarem.
Ho intentarem, doncs intentarem parlar amb Josep Maria Andreu.
Això el que s'hi dona peu, Àngel,
és a la festassa que té muntada Tarragona Ràdio,
que l'any passat va quedar diluïda perquè no teníem la salvació,
però aquest any així, dimecres, a les 8 del vespre,
Auditori de Catalunya Caixa, a la plaça Imperial Tàrraco.
Allà us esperem a tots.
Allà hi haurà el president del club,
en un any que celebra el 125è aniversari.
Ens acompanyarà Josep Maria Andreu.
Hi haurà el president del Consell d'Administració,
José María Fernández.
Hi haurà Xavier Oliva, l'entrenador del Nàstic.
Hi haurà Josep Maria Nogués, el director esportiu.
Esperem que ens pugui acompanyar també Quico Ramírez,
l'entrenador de la Pobla per la gran temporada que ha fet la Pobla.
I també 3 jugadors d'aquesta plantilla.
Segurament 3 dels jugadors més importants d'aquesta plantilla,
com són Rubén Pérez, Fernando Morán,
i també volem que ens acompanyi l'esperança de casa,
l'Albert Virgili, que aquesta temporada també ha trobat premi.
Allà també ens acompanyaran nosaltres l'Àngel García.
i és que hi ha un pas generacional important que ja us explicarem.
En definitiva, que us esperem a tots el proper dimecres,
a partir de les 8 del vespre,
a l'Auditori de Catalunya Caixa, a la plaça Imperial Tàrraco.
I ara sí que si us sembla que podem fer, Quim,
si no hi ha novetats, a dos minuts per les 9 del vespre,
és fer una pausa, ens relaxem tots una mica,
prenem una miqueta d'aigua,
baixem les pulsacions,
i a partir d'aquí escoltem protagonistes.
Això tu que tens aigua, aquí baix no en tenim ni gota, tu.
Estem xops i sense aigua.
Pots sortir fora, eh?
A les persos.
Perquè hi ve que és a les persos de tot trap, eh?
Hosti, no, que ja tinc prou aigua.
Mira, entra Mario Simón, si el voleu escoltar,
l'entrenador del Bacete que va entrar a la sala de premsa.
Per si algú li pregunta el per què de tant anar pel partit.
Per què?
Ara entra Mario Simón a la sala de premsa del nou estadi,
veurem què és el que explica,
i si algú li fa alguna pregunta.
Ens quedem en zona mixta per si sortís algun jugador.
Escoltem el que diu Mario Simón,
en aquesta relació de premsa ja al nou estadi.
S'ha assegut ja a la taula per començar a parlar
i per començar a donar les seves opinions del partit d'avui.
Que per dur l'Albacete per dos gols a un
davant del nàstic l'Albacete,
condemnat ja fa jornades a jugar la temporada vinent
a la segona divisió B.
Escoltem a Mario Simón.
Bueno, Mario.
La verdad es que se ha visto al equipo con muchas ganas,
sobre todo al final, de conseguir la igualada.
Parece incluso chocante, ¿no?,
por lo que ha pasado en otros partidos,
que hasta Miguel haya acabado intentando rematar un córner.
Bueno, pues, desde que yo llegué,
creo que hemos pretendido eso.
Sí que es verdad que hubo un momento de la temporada,
sobre todo, pues, los dos últimos partidos
donde el equipo se nos había caído un poco
y le costaba competir.
Pero, no sé, hoy llevamos toda la semana trabajando en eso,
en que el equipo tenía que competir,
en que tenía que dar la cara hasta el final
del campeonato.
Y, bueno, pues, hoy también, seguramente,
pues, el buen ambiente que había,
el ambiente de competir,
no es un ambiente tan fúnebre como había
la semana pasada el día de Tenerife,
con poquita gente, dos equipos descendidos,
pues, yo creo que eso también ayuda
un poquito a la motivación de los jugadores.
El Albacete ha conseguido adelantarse prácticamente cuando menos lo merecía,
una jugada a trompicones de Tato.
Luego ha llegado el gol del empate.
Sin ese gol podríamos estar hablando de otras cosas,
porque ha sido psicológico de verdad.
Yo creo que es la tónica un poco de todo el año,
que no tenemos suerte en nada.
Yo creo que pasando, justo rozando los tres minutos de descuento de la primera parte,
pues, cuando no llega el gol.
Entonces, la segunda parte yo creo que hemos tenido dos, tres ocasiones bastante claras,
pero, bueno, es la tónica de todo el año de no tener esa pizca de suerte que hace falta para salir de ahí
y, bueno, por eso estamos ahí.
Desde que llegaste al banquillo,
tu objetivo era haber llegado aquí con opciones
y haber salido del descenso en este partido.
La fiesta que se está viviendo ahí fuera con la permanencia da mucha envidia, ¿no?
Está claro, está claro que nosotros sabíamos que este partido iba a ser clave
con los 12 que teníamos desde que yo llegué,
pero no ha podido ser así.
Nos hemos caído mucho antes y, bueno, pues, ahora hay que felicitar el Nasti.
Me ha alegrado por su fiesta, no me ha gustado nada.
Bueno, pues, los incidentes del final, en este caso, pues, una persona del club,
que yo creo que es el que al final ha hecho que, bueno,
que se genere un poquito de violencia con eso que le ha caído a látex en la cara
y, bueno, pues, yo creo que hay que tener un poquito de tranquilidad y saber celebrarlo.
¿Qué es lo que ha pasado, Mario?
Bueno, pues, no, él me ha dicho que paramos de correr, que tal,
que, bueno, yo creo que un club serio como el Nasti,
yo creo que una persona como él,
y es verdad que los nervios de estos momentos son complicados de atajarlos
y más en esos ya últimos minutos, pero, bueno, hay un poquito de respeto
porque todos queremos competir y todos queremos ganar.
Una pregunta incidiendo al compañero de Albafete.
A mí la verdad es que me ha sorprendido
que en un partido que ustedes no se jugaban nada,
el portero suba a rematar.
¿Quiere decir que ustedes tenían alguna prima?
¿A los jugadores tenían alguna prima?
Vamos a ver, ya descarté durante...
La pregunta más socorrida de una semana es eso.
Nosotros no venimos aquí privados por nadie,
nosotros venimos a competir
y nosotros queremos sacar y ganar y empatar y sacar algo.
Yo vengo aquí a competir, yo no vengo aquí a ver la fiesta de nadie.
Yo entiendo vuestra preocupación de los últimos minutos,
la incertidumbre, pero yo es que tengo que venir aquí a sacar algo,
a competir.
Si no, es mejor que nos hubiéramos quedado en Albafete.
No, de acuerdo, pero ¿en cuántos partidos de liga ha subido el portero?
Creo que conmigo tres, cuatro.
Bueno, conmigo creo que dos, una vez en Alcorcón,
o sea que ha subido, eh?
No ha subido, o sea que no...
Yo no he visto los partidos, pero se lo preguntaba simplemente, eh?
Bueno, pues en Alcorcón y en casa, o en Celta creo que fue.
¿Alguna pregunta más?
No.
Muchas gracias y enhorabuena, eh?
Ha aclarit, doncs, el dubte de per què vi apujan Miguel a rematar.
És una estratègia, suposo, que l'Albacete ha utilitzat
pràcticament tota aquesta temporada.
La té marcada, és la pissarra de Màrio Simón,
que pugi Miguel a rematar en els últims minuts de partit.
Quan el que jugava era Keylor Navas.
Però bé, deixem-ho aquí.
I ells també el que ha passat, el que ha explicat ell,
si realment ha passat tal com ell diu.
Sí, sí, sí.
Però bueno, a veure, que si està clar...
Mira, primer no sé si hem tingut però per ells...
Àlex Bergantinos, que surt aquí mig despistat,
mig mirant cap a no sé on, no sé en què pensa.
No sé si l'hem de posar en aquest quadrilàter.
Fiquem-lo, va.
Vinga, va, fiquem-lo en el quadrilàter, la voy a dar a Isbergantinos
per poder parlar amb ell.
Álex, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
¿Se ha conseguido?
Sí, por fin, por fin lo conseguimos.
Sufrimos mucho porque teníamos una rémora de puntos
de la primera vuelta importante,
pero mira, nos hemos hecho fuertes en esta segunda vuelta en casa
y lo hemos conseguido.
¿Qué se siente cuando uno acaba un partido como el de hoy,
cuando te van llegando noticias del ministari
y que el Barça había ido goleando al Salamanca?
¿Qué habéis sentido cuando acabó el partido?
Bueno, pues sufriendo mucho al final, ¿no?
Sobre todo las dos últimas acciones que tienen ellos
porque nos habíamos enterado que Salamanca iba perdiendo ya
y que, bueno, aguantando el resultado estábamos salvados, ¿no?
Hemos sufrido los últimos minutos,
pero lo hemos conseguido y ahora una liberación de alegría
y a descansar ya, que es lo que nos merecemos.
Álex, ¿es surrealista que un equipo que no se juega nada
tire el último córner y suba a rematar el portero, no?
No sé.
Sí, extrañado.
Yo, de hecho, me encabré con él en el campo,
pero bueno, supongo que también son los nombres del momento, ¿no?
Si fuera un partido cualquiera, pues nadie diría nada por eso,
así que tampoco hay que dar más vueltas.
Ellos han peleado el partido y no les podemos decir nada por eso.
¿Crees que iban más untados que una tostada?
No lo sé, no lo sé.
Eso nunca lo sabremos y vamos a pensar
que de buena fe se iban a competir sin más
y no había nada por detrás.
Álex, el míster ha dicho que no entendía
cómo el Nastic había llegado a esta situación límite.
¿A vosotros lo entendéis?
Hombre, ya te digo que la primera vuelta
pues sí que te condiciona, ¿no?
Pero sí que es cierto que en esta segunda
hay más puntos para llegar con un poquito más de margen a este final,
pero bueno, se han dado así las circunstancias
y mira, nos hemos salvado con una jornada de interacción
y al final es lo que cuento.
Bien, mintazo en el campo.
Sí, espectacular hoy.
La verdad es que los momentos que hemos pasado mal,
cuando se han adelantado, la gente ha estado muy volcada.
Creo que ha sido la mejor entrada de la temporada
y ojalá el año que viene sea más habitual
y la gente se vuelque con el Nastic
para que no tengan que pasar los apuros este año.
¿Has hablado con Lendoiro ya para el año que viene o qué?
Ni idea, ni idea.
Me han llamado ayer, como han comentado cosas de mí,
pero yo supongo que será como todos los años, ¿no?
hasta que no haya entrenador y él decida lo que hace conmigo,
pues tampoco me quiere hacer ningún tipo de valoración
de donde va a estar el año que viene.
Gracias, Álex.
Venga.
Álex Bergantinos, un dels jugadors del gimnàstia de Tarragona,
un dels pilars d'aquest Nastic a final de temporada,
un dels tios que ha aguantat el mig del camp segurament
i que ha portat més coses a aquest equip en aquest tram final de temporada.
L'equilibri aquell a mig del camp que molts cops havíem reclamat
i que Álex Bergantinos segurament ha estat una de les peces
que ha ajudat que l'engranatge d'aquest rellotge
funcionés lleugerament millor
que el que ho va fer la primera volta del campeonat.
Un altre dels jugadors importants d'aquest Nastic,
d'aquest mercat d'hivern, Álex Bergantinos,
que avui s'ha estrenat marcant aquest gol,
el segon gol del Nastic,
que a més a més ha donat la victòria,
els tres punts a l'equip de Joan Carles Oliva,
aquesta certificació matemàtica
de mantenir l'equip a la segona divisió A.
No sé, Quim, com està per la teva zona?
Si ve algú, fem la pausa ara, la fem curta.
Si voleu fer la pausa, la podeu fer.
Sí, doncs vinga, anem a fer una pausa curta per la publicitat.
A la tornada, escoltem els protagonistes.
I repassem alguns dels marcadors, perquè hi ha partits en joc
des de les 9, Alcorcón 0, Betis 0,
Oesca 1, Mercat Camacho, Valladolid 0,
Cartagena 0, Rayo 0,
Xerés 0, Celta 0,
i Granada 1, Dani Benítez,
ell 0.
Sempre n'estic, el partit de la jornada.
Grup Vic Sant, més de 25 anys d'experiència construint i respectant el medi ambient.
Tot plegat per oferir el millor servei als nostres clients.
Qualitat, seguretat, agilitat, sostenibilitat, polivalència, servei integral.
Grup Vic Sant patrocina el Nàstic a Tarragona Ràdio.
Grup Vic Sant, sempre amb el Nàstic.
Bayer, ciència per una vida millor.
Hay celebraciones que recordaremos toda la vida,
por eso es tan importante acertar en la decisión.
En el Gran Hotel La Hacienda te ofrecemos un trato personalizado
para tu celebración de boda o de primera comunión.
En el Gran Hotel La Hacienda ponemos a tu disposición
los profesionales más expertos,
la más amplia variedad de menús,
nuestros exclusivos salones
y todo en un entorno lleno de encanto.
Descubre nuestras promociones especiales para 2011 y 2012
y la gran novedad de bodas con alojamiento para todos los invitados.
Gran Hotel La Hacienda, el lugar ideal para tus mejores celebraciones.
Más información en Gran Hotel La Hacienda,
Plaza de la Unión Europea, número 1, La Pineda,
teléfono 977-373-111.
Al Raco Daniza, tu restaurante en Tarragona.
Visítanos y te quedarás.
Disfruta de nuestros almuerzos con churros y porras
y si lo prefieres, de cuchillo y tenedor.
Y al mediodía, menú diario e infantil.
Y si quieres, tenemos una amplia variedad de tapas en un ambiente genuino.
Todo esto y mucho más es el Raco Daniza.
Nos encontrarás en la calle Ramón y Cajal, número 56 de Tarragona.
Información y reservas, 977-21-3268.
Aprovecha-te de nuestra promoción especial.
A partir de 10 euros,
ticket de aparcamiento dos horas gratuitas en francés bastos.
Sempre n'estic, el partit de la jornada.
Anem amb l'entrenador endavant del nou estadi.
Ha entrat Joan Carles Oliva ja a la sala de premsa del nou estadi.
S'asseu al míster del gimnàstic de Tarragona
i començarà aquesta conferència pública de Joan Carles Oliva,
que ja s'ha assegut i que començarà a parlar en breu
de tot el que ha passat aquí, avui, al nou estadi de Tarragona.
Començarà la sala de premsa de Joan Carles Oliva.
Si sembla, l'escoltem.
Començant a fer-li preguntes al tènic del gimnàstic de Tarragona.
Comencem.
Vinga, comencem.
Maria, hi ha algú que passa el micro?
Hi ha una confusió de micros.
Comencem a escoltar-li a Joan Carles Oliva.
Felicitats. Ja s'ha aconseguit l'objectiu.
El més simple, ha preguntat com te sents després de tant de patiment
perquè crec que hauran estat els 90 minuts més llargs de la teva vida.
Sí, sí, sí.
Ara m'hi sento bé.
Ara m'hi sento molt bé.
La veritat que no me voldria marxar cap a casa avui.
M'agradaria quedar-me aquí i passar la nit aquí.
Passar la nit aquí m'agradaria perquè, bueno,
hem tornat a viure una d'aquelles tardes que val la pena viure
si el final és com ha sigut, no?
Però, bueno, massa patiment, no?
Massa patiment per tot, no?
La veritat que, bueno, pues, jo crec que el partit és un reflexe una mica
de lo que aquest equip ha fet tot l'any.
és a dir, molt treball, molta intensitat, molta lluita i avui no hem estat tampoc gaire...
Si algú localitza el menor de 9 anys, Néstor Alberto García Robles,
sisplau, portin a l'oficina del Nástic, Néstor Alberto García Robles, de 9 anys.
Per qüestions de seguretat, aquesta malafonia ha d'estar de tot arreu.
Si algú troba un menor de 9 anys, Néstor Alberto García Robles,
por favor, lleve-lo a la oficina del Nástic...
No, no, no.
Si surtin a la PM.
El primer, el primer.
D'acord.
Això és el primer.
Trobant...
No, lo que os dic, no?
Que los primeros 5 minuts és un reflexe de lo que ens ha tocat patir aquesta tarda i tot l'any, no?
És a dir, veies que venien les oportunitats i no les aprofitaves, no?
I, bueno, pues, ha costat molt ficar-se davant del marcador, no?
I després gestionar-lo encara més, encara més, no?
Com la gent, amb aquesta angoixa, amb aquesta necessitat,
doncs han vingut els nervis, les imprecisions, les pèrdues de pilota, no?
Vull dir la veritat que els últims 20 minuts se m'han fet llarguíssims, llarguíssims.
Que no hagués calgut, perquè ja t'he dit, que jo crec que a la primera part l'equip ha tingut dues oportunitats
i després de tot encara crec que hem estat afortunats de marcar l'últim minut, no?
Perquè el silenci que s'ha fet al camp, quan han fet el 0-1 i com ha sigut, no?
Bueno, doncs és perquè el cor encara que s'hi faci més fort, no?
Vull dir, tots els aficionats que han vingut, que jo crec que ha sigut un ambient extraordinari
i ens ha ajudat moltíssim.
Crec que no se'n poden apenerir de com ha anat la tarda i el final que hem tingut, no?
Molt patiment, però res és gratuït, no?
Ara que ja s'ha aconseguit, sí que podem ser sincers del tot i dir que el que s'ha fet té molt de mèrit
perquè el dèficit de punts que tenia aquest nàstic a meitat de temporada era brutal i a sobre
el llistó, aquell llindar que sempre dèiem de la permanència, ha acabat on sempre està.
És a dir, que el que s'ha fet, jo crec que encara no som conscients del que s'ha aconseguit.
Jo crec que el que s'estava fent estava bé, estava bé, però sempre ho s'estava dient.
La valoració, l'única valoració que té l'entrenador, l'equip, és el resultat final.
I és un missatge repetit, no?
Fa dies que la gent em deia salvar-te un 45 punt no té cap mèrit.
Bueno, no té cap mèrit, és que estàvem allà lluitant per un objectiu,
el teníem cada vegada més a prop i ara teníem molta necessitat, no?
I venia el Betis i era imprescindible guanyar i anar a la Vall d'Aulí, tenies que guanyar.
I llavors, bueno, aquest equip ha agafat una mitjana, que en condicions normals és una mitjana de 60-65 punts.
És a dir, que jo crec que la gent se l'ha exprimit al màxim.
Jo crec que, a més, hem tingut algun moment crític de la temporada,
que segurament de portes cap a fora jo no l'he intentat transmetre,
però era aquell punt de veure que l'equip estava al límit de les seves possibilitats
i encara la fita la tenia juny, no?
Bueno, jo crec que s'ha fet i a partir d'ara ja farem les valoracions.
No crec que ni les puguem fer en aquest moment, no? És tot massa recent.
La plantilla, gran part de la plantilla, l'última per part meva, Xavi,
ha mostrat gran capacitat de sacrifici, molta humilitat.
La junta directiva, el Consell, sempre ha mostrat també el teu recolzament,
tot i que no es podia dir res fins que no estigués la salvació tancada.
La gent ha respost els darrers dies com havia de respondre.
Suposo que tens ganes de seguir.
Jo crec que de la pregunta que has fet, la primera part és la veritat,
és l'única veritat, no? És a dir, jo crec que hem creat un clima
que ha fet possible tot el que s'ha aconseguit i després ja farem valoracions, no?
Però torno a dir-te, és que jo crec que el d'avui ha sigut un punt i final increïble, no?
Increïble. Unes sensacions que no vull perdre en aquests moments, vull gaudir-les, no?
Ja t'he dic, jo no tinc paraules, però que acabi el partit.
Cada un dels aficionats que m'han vingut quan estava al camp, no?
A part els meus dos nanos que m'han transmès una miqueta aquesta sensació d'alegria, no?
I de donar-te les gràcies per tot el que s'havia fet, no?
És el que jo em quedaré, no? I a partir d'aquí, ja t'he dic, ja tinguem temps, no?
Però ara gaudim, gaudim una miqueta del que l'equip ha fet, perquè jo crec que ha sigut molt important.
Enric, després Quim, Rafa i l'expareja, Jordi també.
Enhorabona Joan Carles perquè té molt de mèrit el que heu fet.
A mi m'agradaria preguntar-te què t'ha passat pel cap quan ha marcat el gol a l'OBFET?
No, no, res. La veritat que res. No, no, no, en aquell moment no.
En aquell moment res perquè, sincerament, jo tenia la confiança que l'equip generaria moltes oportunitats, no?
I que no podien fallar tantes com s'estaven fallant.
És a dir, fins i tot amb el 0-1, de veritat que estava tranquil pensant que l'equip seria capaç.
A mi, els nermis, realment, m'han vingut quan hem fet el segon gol,
quan faltaven 20 minuts, quan l'equip sabia que el Salamanca perdia,
que només depenia de nosaltres i llavors han vingut aquesta situació de tensió,
perquè no és normal que de cop l'Albacete et domini, tingui la pilota
i tu no siguis capaç de matar el partit, no?
Llavors, aquells últims 15 minuts han sigut els moments més durs per mi d'aquest partit, no?
I després veient un Albacete que és capaç de l'última jugada fins i tot de tirar endavant el porter per rematar-lo, no?
O sigui, unes coses que llavors dius, no sé, per tota aquella gent que dubtava el millor
de la professionalitat, de l'Albacete i tot això, és aquí, aquí ningú regala res, absolutament, ningú, ningú.
I tot el que l'equip ha fet realment s'ho ha hagut de treballar moltíssim, no?
Amb la qual cosa, ja et dic, jo penso que l'equip tenia aquesta possibilitat de recuperar
i al final ha sigut el més épic possible, no?
Vull dir, si algú torna a escriure un guió, doncs, no sé si l'hagués fet d'aquesta manera,
tan rocambolesca, però al final és preciós, és preciós.
No sé què ha passat ja durant tot el partit, però al final és preciós i m'he quedat amb això.
Joan Carles, felicitats, dones que res, ara parlaves del final preciós.
A la prèvia vas dir que en un partit per saber reconduir les emocions de tots plegats,
ha sigut el que ha costat més avui, el fet d'anar controlant aquestes sensacions que es tenien dins del camp?
Sí, perquè torno a dir-te, jo crec que l'equip era molt superior a l'Albacete,
molt superior, però els últims 15 minuts això no ha sigut d'aquesta manera.
És a dir, l'Albacete estava més tranquil, tenia més la possessió,
nosaltres estàvem més aneguitosos, no donàvem tres passes,
es defensàvem molt a pront de la nostra porteria, no rematàvem els córners,
o sigui, tot allò que l'equip ha fet sempre, no pressionàvem la sortida,
és a dir, són moments en els quals jo crec que el fet de veure que la fita,
que l'objectiu estava massa a prop, llavors fa que la responsabilitat sigui més elevada, no?
I gestionar tot això, doncs bé, és complicat, és complicat.
A part, tornar a dir-te que són jugadors, no he dit moltes vegades,
que molts sacrificats i que han patit tant, tant,
que ara la situació que tenen és que realment han de gaudir
i aquests últims minuts, per mi, aquesta responsabilitat,
era molt difícil de poder reconduir, no?
Per què creus que s'ha arribat a una situació com aquesta,
tan límit amb el Nàstic aquesta temporada?
Bueno, doncs perquè les coses no van sortir com tothom esperava, no?
I que reconduir una situació a mitja temporada és sempre molt complicat,
molt, molt complicat, no?
Vull dir, perquè, a més, jo torno a dir-vos,
jo crec que quan un entrenador comença un projecte d'un equip
que està en zona de descens, el més complicat no és sortir,
no és sortir, el més complicat és no tornar a caure,
perquè, a més a més, arribada un nou entrenador,
un nou missatge, les primeres 8-12 jornades,
l'equip reacciona, surt d'allà, però mantindre tot això
i mantindre un nivell de punts per no patir al final
es fa molt complicat, no?
Torno a dir-te, tenim un exemple amb el Tenerife,
que no va ser capaç de reconduir la situació amb 4 entrenadors, no?
Amb la qual cosa, si comences amb aquest dèficit,
se va després, com a mínim, difícil no patir.
Jo coneixo casos d'equips que estiguin en zona de descens
i que a final de temporada no hagin patit, no?
I després, jo et dic, jo tenia al meu cap una situació
que vaig veure al recreatiu, va ser molt dur, allò.
L'equip va reaccionar molt bé,
se va ficar a la posició número 12
i després va quedar últim, tu.
Perquè després qualsevol petit estímul negatiu
et torna a ficar allà baix, no?
I jo crec que el bàsic, el millor que ha tingut aquest equip
és que no ha tornat a caure mai en zona de descens.
I ha mantingut aquest coixill,
encara que de vegades ha sigut tan curta la distància, no?
Perquè la tornada de Huelva,
la tornada de Huelva va ser duríssima, no?
Afortunadament que vam jugar els dos dies
i vam tindre el subidón amb el Betis, no?
I una última.
Tu el primer dia quan vas arribar vas dir que ens salvaríem,
li vas dir a un senyor també l'entenament,
ens ho explicaves també,
esperaves haver-lo convençut,
avui suposo que s'hagi convençut
que la permanència era possible.
M'agradaria saber què t'ha passat pel cap
quan s'ha acabat el partit
i quan t'has fos amb una abraçada amb l'Ismael,
plorant,
què et passava pel cap en aquells moments
si t'han vingut totes les imatges del que has patit fins ara?
És que hem patit molt, eh?
De veritat que hem patit molt.
I hem patit molt col·lectivament,
col·lectivament,
dintre i fora d'aquest vestidor.
Dintre del vestidor hem patit moltíssim el dia a dia, no?
I després, fora, amb l'Ismael com a segon i com a amic,
i com a amic hem patit, hem patit molt,
perquè torna a dir,
tot el teu treball,
sent una miqueta també egoista, si voleu,
tot el teu treball
solament té una justificació si al final és bo, no?
Lamentablement és aquest.
I si patisses, si al final és bo,
doncs bueno, endavant, no?
Endavant.
Però si te quedes allí a les portes,
i el desenllaç final sabies que depenia de molt poc, no?
I si te quedes a un punt, a dos punts,
a una victòria,
llavors sí que te passen pel cap
molts punts que has deixat en molts camps, no?
Sí, mister, felicitats.
Què t'ha passat pel cap?
Per mi és la imatge surrealista
de tota la temporada del futbol professional
que un porter d'un equip que no juga absolutament res
pugi a rematar.
Què et passa pel cap en aquell moment?
N'hi ha tants detalls que
que els ficaries en un pot
i els guardaries
o escriuries un diari, no?
Per recordar-te algun dia, no?
Un porter,
que al minut 95,
d'un equip que ha baixat,
que va a rematar,
no sé,
algun dia potser li podem recordar, no?
No sé, no sé.
Són d'aquelles coses que ja està,
ja han passat i ja està.
Ja està.
Que reflexioni també tothom, no?
No sé.
A qui li dediques aquesta fita
que era la que s'havia marcat
quan tu vas arribar a la banqueta?
Jo segurament li tendria que dedicar
primer a la meva família
perquè ha patit moltíssim,
però seria injust que no li dediqués
especialment a tots els jugadors.
Però no li puc fer a tots els jugadors
perquè la major part de tot això és seu.
O sigui, no puc donar alguna cosa
que és la major part d'ells, no?
Són ells els que, la veritat,
que han fet un treball sensacional,
no des que vaig arribar,
jo torno a dir, eh?
Vull dir, des del principi, eh?
Des del principi.
El que passa és que moltes vegades
has parlat amb ells
i, bueno, sortir d'allà, no?
Sortir d'allà és el que una mica
les ha donat aquesta vida, no?
Però el treball que han fet, de veritat, eh?
Jo crec que, de vegades,
amb un llindar màxim
de les seves possibilitats,
amb la qual cosa aquesta victòria és seva.
Jo crec que no li podem donar a ningú
perquè aquesta victòria és seva, no?
Pregunto per dues curiositats
per acabar per part meva.
Havies fet alguna promesa
i com ho celebraràs?
Promeses són totes familiars
i ja t'he dit, ja ho celebrem,
ja ho celebrem amb la família
perquè s'ho mereix, s'ho mereix, no?
Des del nano que tinc aquí
ja està tot, tots,
perquè de veritat que això,
darrere sempre hi ha tantíssima gent
i no ho sé, no ho sé,
avui m'acostarà molt dormir
i durant la setmana ja pensarem a Pere,
ja pensarem.
Però tot el que fem,
la veritat és que ha de ser una miqueta
la col·lectivitat
i el millor,
jo crec que la millor forma de celebrar-lo
han sigut aquells cinc minuts
que he rondat pel camp, tu.
Perquè ho volia celebrar amb els jugadors
i no he pogut
de tots els aficionats que estaven allà, no?
I aquesta imatge que tinc ara
de cada aficionat que em venia
i donava les gràcies
són aquelles coses
que per mi ja no tenen preu, no?
Dos apunts, Joan Carles.
Quan ha acabat el partit
em comentaves en directe
que aquest club necessita també
un període ara de reflexió.
En tres de les quatre temporades
que fa aquesta segona
d'ençada de l'Aventura Primera
s'ha salvat pels pèls
en la penúltima jornada.
Reclamaves això,
una reflexió per mirar
de tenir una mica més de calma
i construir un projecte realista.
I l'altre no deixa de ser irònic
i curiós
que avui els dos golejadors
siguin els dos homes
que van venir del Granada.
Un gol és mis al Powell,
no se sap ben bé
si és de Powell o de Bergantinos.
Tot l'any.
Sí, però no deixa de ser irònic
que els dos golejadors
han estat precisament
dos dels reforços d'hivern
que han estat una de les claus
per aquesta rebifada de l'equip
i a més a més
els dos homes que venien del Granada
amb aquesta operació
que tant es va criticar
durant mesos.
Has fet la pregunta
tan llarga que la primera part
el període de reflexió.
El període de reflexió
les tres de les quatre temporades
s'ha patit moltíssim.
Sí, sí.
Sí, però jo crec que el component
és totalment diferent.
M'estic morint de calor,
però bueno, és igual.
jo crec que s'ha patit molt
les últimes temporades
però de forma totalment diferent.
És a dir, jo crec que fins ara
el nazi que estava fent
jo crec que projectes
una miqueta més ambiciosos
i van acabant
i van acabar
i van acabar
al final de la temporada
patint molt, no?
Jo crec que aquest any
era un any d'austeritat,
un any de canvi, no?
I amb aquest canvi
s'ha patit,
s'ha patit,
però segurament tocava això.
És a dir,
s'ha d'aceptar
que aquest any
era un any de canvi
i ha passat això,
però aquest any de canvi
s'ha d'aprofitar.
S'ha d'aprofitar
perquè una miqueta
tinguéssim ja una mica
la base de futurs anys.
I segurament us vaig dir
una cosa
que és la que crec
del futbol professional
en aquests moments.
Jo crec que el Nàstic
ja té un avantatge
respecte a l'any proper
i és que aquest canvi
que està fent el futbol
el Nàstic ja porta un any.
En canvi,
hi ha molts clubs
que ho faran ara,
d'acord?
Com a recreatiu,
com a més que us citaria
que ja estan començant
a engegar el concursal,
a reduir el 50%,
a engegar un projecte nou.
El Nàstic ja ve d'allà.
Llavors, ja t'he dit,
la reflexió per mi és aquesta,
de dir, aquest any
s'ha patit,
s'ha arribat al final
en aquestes circumstàncies
i ara s'ha d'aprofitar
aquesta base
i aquest període
que ja ha viscut
per començar
un nou projecte
però basant-se
en el que s'ha fet.
I en aquest sentit
jo sí que crec
que el Nàstic
té una mica de avantatge
respecte a altres clubs
que ara notaran molt
aquesta baixada
de pressupostos
i les entrades
en lliure concursals
i problemes administratius,
tota aquesta parafernalia.
Jordi?
Felipe i Bergantinos.
Felipe i Bergantinos.
Felipe i Bergantinos.
no és solament
Felipe i Bergantinos.
O sigui,
jo crec
i ho vaig dir
i torno a dir
i ho torno a dir
i li diré
les vegades que calgui
que la secretaria tècnica
va fer molt bé
la feina al Nadal.
Vam tindre
que esperar molt
per buscar
el que volíem
i aquí han arribat
moltes bofetades
per molts costats.
La primera va ser
per la qüestió de Felipe
i Ales Cruz.
Jo crec que això
sí que era una cosa
que havíem de deixar
que el temps
posés cada cosa
al seu lloc.
Perquè jo no tenia
cap mena de dubte
del que es podia donar Felipe.
I el gol de Felipe
al minut 45 avui
no s'ha salvat.
Perquè si arribem
al descans
en el 0-1
això hauria sigut
una miqueta
més complicat.
D'acord?
vam buscar
el pivot
que necessitàvem
vam buscar
no se n'oblideu
el jugador
al punt
que buscàvem
que necessitàvem
que era Borja
d'acord?
Que penseu
que lo vam perdre
al tercer partit
i després va arribar
a Tuni
una miqueta
amb les circumstàncies
que vam viure
amb Tuni
hasta que lo vam ficar bé
i imagineu
el tram final de temporada.
És a dir que
tots aquests jugadors
han fet que l'equip
fos més competitiu
però vam buscar
cada una de les peces
però aquests jugadors
no han salvat el Nàstic
sinó una miqueta
diguéssim
el nou conjunt
que vam arribar a trobar
aquest nou equilibri
però torno a dir
que segurament
el mercat de Nadal
de desembre
és sempre molt difícil
buscar jugadors
del perfil que vols
i jo crec que l'equip
va millorar
o sigui
se va encertar
i aquestes coses
s'hi han de dir avui
avui que s'ha acabat
de dir
realment
realment
tot allò
no es va portar
on estem ara
i no solament
és el cap de Felipe
i Bergantino
sinó una miqueta
de tot el que se va buscar
i després va arribar Virgili
i també ha sumat
amb tot això
és a dir
que tothom
ha portat una mica
perquè avui
estem en aquesta situació
Jordi
i després de l'última
l'ADNAE
Jordi Carles
ara ja podem fer més
perquè ara
perdona
perdona
no
tres coses
la primera
la primera
la primera
la primera
la primera
la primera
la primera
la primera
quina és la sensació
que tens
és a dir
l'entrenador
perd el control
té la sensació
que ha perdut
el control
respecte al que està passant
al camp
respecte al que facin
els jugadors
una mica
com et sent
en aquesta situació
en aquesta situació
en aquesta tens
de minuts
que hi ha
aquesta tensió
no
tens d'intentar
reconduir-lo
vosaltres
sou especialistes
en viure
aquest cap de setmana
diverses situacions
ahir vau patir
jo vaig patir
per la televisió
i després
des d'aquí
felicito
felicito el Sabadell
per haver pujat
però els últims 10 minuts
és un altre partit
és que és un altre partit
i avui
ha passat més o menys
el mateix
és a dir
el partit és teu
però
tens d'acabar-lo
tens d'acabar-lo
i qualsevol situació
que el rival
et passi
del mig del camp
et crea angoixa
d'acord
llavors
com a entrenador
que has intentat gestionar
per buscar jugadors
en aquell moment
que tinguessin la pausa
Álvaro l'has canviat
perquè se fiqués cap a dintre
Felipe l'has canviat de banda
perquè se fiqués cap a dintre
Morán
sisplau
l'està veient
que estigués
per davant del doble pivot
per tindre la pilota
en aquell moment
però qualsevol
pèrdua de pilota
que durant el partit
les gestiones
d'una altra manera
aquí
et provoca una angoixa
que el mateix jugador
tire tres metres
cap endarrere
i fa que el rival
avanci
però això
com a entrenador
te dic
que és molt difícil
qüestionar
perquè és un altre partit
qualsevol pilota va a l'àrea
ja us dic
és que
afortunadament
torno a dir
tant ahir com avui
ha acabat bé
però és que són situacions
que ja et dic
se fan del tot descontrolables
i ara que parlaves
del Sabadell
en aquesta segona
que tindrem
aquí a ver
Màstic, Girona
per saber Sabadell
el Badalona ha guanyat
per trampar sa ronda
per tant també té opcions
ha baixat el dèpo
o sigui tenim una segona
xula
de veritat
no sé si això
definitiva
per continuar
la evolució
de poder dirigir
una segona
tan potent
fins a l'any
no feia tantes valoracions
l'única valoració
que et feia és doble
per una banda
satisfacció total
de continuar
de continuar
el Màstic
en segona divisió
que és un club
que s'ho mereix
que és un club
que està fent bé les coses
que jo no m'havia trobat
amb un club
en l'estructura que té
aquest club
de veritat
us ho dic sincerament
que és
ho vaig dir fa molts dies
és un orgull
treballar en un club
en aquestes circumstàncies
i després
tenir un equip més català
la categoria
per mi és formidable
i a més a més
entrenar per Lluís Carrera
és perfecte
tu perfecte
perfecte
benvingut
benvingut a segona A
al Sabadell
que també és un club
que té que estar allà
que també he treballat
al Sabadell
també el meu currículum
és molt ampli
d'acord
amb la qual cosa
tu venga
benvingut a la segona A
i l'última
de la
la
política
ara
l'última
l'última
de la mateixa manera
que has dit
que guardaves
aquella pujada
rematada
del Miguel
del porter
de l'Albacet
al final
i perdó
però si també
guardaràs
el gol
que li han anul·lat
a Bertha
i que hagués suposat
el 2 a 2
com a
com un moment
d'aquells
de guardar
d'aquest partit
Uf, uf, sí, sí, sí.
La veritat és que els últims dies
hi ha una diagonal que tinc
des de la banqueta cap al Líner
que l'he viscut de manera diferent, no?
A Huelva vaig veure molt de dolor
perquè vaig veure el 0-1
i vaig veure el Líner allí mantenint-se, d'acord?
I em va fer mal.
A Valladolid
em va passar el mateix, pensava que era penal
i vaig veure el Líner allí amb el banderí
i em va fer mal. I avui, quan he vist el Líner
que l'Aixecava, de veritat ha sigut el millor moment
del partit, el millor moment, no?
Sense sàpiga si després és o no és
que no ho sé, que ningú m'ha dit absolutament res
no hem parlat ni de la jugada, no ho és?
Doncs escolta'm, tu, torno a dir
és que no era normal tindre tanta mala sort
és que no ho era, és que no ho era
és que no ho era, és que no ho era
de veritat.
I l'última per la d'Anaé?
Mister, felicitats abans que res
vas venir per salvar l'equip
entendries o
tindries sentit que el club
prescindís de l'entrenador
que va venir per salvar l'equip i aconsegueix l'objectiu?
El club pot fer i decidir
sempre el que vulgui, absolutament
vull dir, jo ja ho vaig dir
jo tenia un parell de clàusules al contracte
però
o sigui, que sense cap mena de problema
Joan Carles, això ho té molt
molt clar, absolutament
si el club no està content amb mi
o per el que sigui, absolutament
no hi ha cap mena de problema, de veritat
sóc una persona que, ja t'he dit, que
vaig als jocs i me donen dos anys i me quedo amb un
o sigui, que cap problema, de veritat
cap problema
ja et passarà el que tingui que passar
i res més, no?
i jo, si me permeteu
avui, abans d'acabar, sí que
us tinc que fer una petita
al·lusió
i un record, també
a l'afició de Salamanca
de veritat
perquè séu que ara estan passant malament
des d'aquí
i vull aprofitar
perquè
per mi no m'hagués agradat
de veritat
que hi hagi baixat de Salamanca
i des d'aquí
jo sé que l'afició està
ha estat també malament
i és un club també històric
i ojalà, ojalà que retorni
retorni aviat
a la segona
sí
moltes gràcies a tots
ens tornem dimecres a un quart d'onze
dimecres a un quart d'onze
l'entrenament del
del Nàstic
per tant festa dilluns i dimarts
fins dimecres
l'equip no tornarà
els entrenaments
a partir d'un quart d'onze al matí
en aquesta setmana ja
on vaja
on no en juguem absolutament res
en aquest tren de
temporades
mira
hi ha José María Fernández
hi ha Felipe Sanchón
hi ha Lluís Sabres
hi ha José María Andreu
tria Blanc
però no vulguis tu
no, tria, tria
tu mateix
em feria il·lusió
a José María Andreu
doncs mira
espera
tu has triat
jo te'l porto
després ja parlem amb els altres
espera eh
que Lluís Sabres
no està fotent cops a tots
espera eh
mira que José María Andreu
parla amb Joan Carles Oliva
ara la trobada és entre
Andreu i Oliva
va que l'agafem
va
no sé qui l'he dit
ara
José María Andreu
va que el tenim
el tenim al costat eh
felicitacions entre Andreu i Oliva
el tenim aquí
preci
molt bona tarda
molt bona tarda
a part de la gent del Nàstic
s'ha patit però s'ha aconseguit eh
sí home
hem patit moltíssim
però jo sempre deia
que si avui
logravem tindre un estadi
com el que hem tingut
ple de gent
al costat del nostre equip
doncs
teníem que guanyar
era importantíssim
ens preocupava el resultat
que es pogués donar a Barcelona
però bé
afortunadament el Barça
s'ha portat molt bé
guanyat fàcil
i ens ha ajudat
i avui
s'ha acabat el patiment
i ja ha començat a treballar
però amb la temporada que ve
el míster deia que toca
fer reflexió ara
que toca saber
o començar a pensar
o treure conclusions
de tot el que s'ha fet
aquesta temporada
sí home
això està clar
jo era dels que pensava
que avui necessitava
que això s'acabés
per com te deia
per oblidar una mica
el que ha passat
i com diuen els polítics
ara sobre un període
de reflexió
es té que analitzar
tot molt bé
tot el que
els errors que s'han fet
durant aquesta temporada
rectificar
i canviar el que calgui
deixem que li faré una pregunta
què t'ha passat pel cap
quan has vist que Miguel
pujava a rematar
l'últim còrner?
la veritat és que no ho he vist
no ho he vist
estava mirant allà
però no ve a res
jo estava esperant
que les biters
no en tenia
com encara no pitava
al final del partit
però no he vist
ni que el porter
ha pujat a rebatar
no ho he vist
una pressa
espera que et passo el Jordi
que m'ha demanat expressament això
Jordi t'escolta
Josep Maria Andreu
Josep Maria bona nit
hola Jordi
felicitats
igualment home
has patit de valent
sí home
he patit molt
perquè el fet
que ells es fiquessin
per davant 0-1
doncs això s'ha fet
que es compliques
tot una mica
però bé
hem empatat
abans d'acabar la primera part
que ha sigut fonamental
i a la segona
s'han ficant ràpid per davant
i crec que podria haver
rematat la feina
una mica abans
i llavors
tot hauria sigut més fàcil
però bé
es ha de donar tot per bo
i el que volíem avui
era guanyar nosaltres
que el Barça guanyés
tot això s'ha complert
som equip de segona
el projecte continua
es ha de millorar
i com dèiem ara
es ha de reflexionar
i intentar fer les coses millors
de cara a la temporada que veu
suposo que això és el que pensa ara mateix tothom
que s'ha de reflexionar
perquè el Nàstic en les darreres temporades
s'ha acostumat a salvar-se
en la penúltima jornada
i això no pot ser bo
perquè altres equips que se salven
penúltima, última jornada
al Bacet, a Salamanca
ara mateix mira on són
No, està clar
el Nàstic porta quatre temporades
arriesgant massa
patim moltíssim al final
i evidentment
això es té que acabar
jo crec que
el Nàstic és una ciutat
Tarragona és una ciutat
que ha de tenir un equip a segona
i amb aspiracions de pujar a primera
i no a segona
i patim per baixar a segona B
com portem aquests últims anys
jo crec que
aquesta situació es té que canviar
de totes totes
Molt bé, Josep Maria
felicitats i enhorabona
Vinga, felicitats a vosaltres
i a tota la gent del Nàstic
Adéu-siau
Josep Maria Andreu
el president del club gimnàstic
la història no podia ser tan cruel
l'any que se celebra el 125è aniversari
el club s'havia de mantenir
com fos a segona divisió
Això per descomptat
jo estic de dir
que també estic d'acord
amb això que han dit
que es té que reflexionar
Jordi, parla de Sanchón
si voleu
escoltem a Sanchón
Escoltem a Sanchón
Casi crítica así no había vivido
perquè el equip que havia estat
quan estive en Girona
la situació no estava tan mal
com aquí
que estàvem en descenso
i que parecia que això era imposible
i bueno, ha sigut
ha sigut dur
però ja et dic que
me ha encantat la experiència
i el vestuari
també quan llegué
m'ha ajudat molt
i la veritat que ha sigut bonit
¿Pensabas que costaria tanto, Felipe?
Sí, yo creo que
la gente decía
que íbamos a salir
que parecía que sí
pero la dinámica
desde el principio
de temporada
no fue buena
y se cambió
yo creo
a raíz de la llegada
del Mistres
se cambió
se cambió esa dinámica
pero yo sabía
que esto iba a ser
hasta el final
porque la segunda
es una liga muy difícil
y cuando estás allá abajo
es algo más complicado
y así ha sido
hasta el final
y bueno
y así yo creo
que se sabe mejor
¿Y cuál ha sido para ti
la clave de la permanencia?
Bueno, yo creo que
bueno, el equipo
yo creo que
desde que llegó el Mistres
yo creo que fue
que fue clave
porque
bueno, los resultados
los resultados ahí
ahí están
que desde que
desde que llegó el Mistres
se cambió
se cambió
se cambió la dinámica
y yo creo que
bueno, y el equipo
había buen equipo
lo que pasa que ya tío
cuando estás ahí metido abajo
es difícil
pero yo creo
el Mistres ha sido
parte muy importante
¿Hasta qué punto
estabais enterados
del partido del Barça de Salamanca?
¿Estabais pendientes?
Sí, claro que sí
y bueno
cuando escuché a la grada
pues ya preguntaba
si decían que había marcado
y bueno
yo me he quedado
en el 2-1
en el 2-1 me he quedado
o sea que
luego ya me han dicho
que van 5-1
ya contento y feliz
Felipe, el gol
uno de los más importantes
en tu carrera
el que has hecho hoy?
Bueno, pues puede ser
sí, puede ser
que sea el más importante
porque como ya he dicho antes
nunca había estado
en una situación tan crítica
y hoy conseguir ese gol
pues más de muy feliz
y sí que creo
que ha sido el más importante
¿Y hablamos con Pina
o cómo lo hacemos esto
para el año que viene?
Bueno, ya he comentado antes
que no depende de mí solo
y aquí he estado muy feliz
y contento
y bueno
ahora hay que esperar
a ver qué quieren
bueno, con Granada
y con todo
pero bueno
ahora es un tema
que no creo que tenga que hablar
Lo digo porque
bueno, Jordi habla un italiano
perfecto
si tenemos que ir a Udine
lo hacemos
Bueno, ya eso no sé
no dependerá de mí solo
y como ya te digo
pasarán ahora el verano
que habrá mucho movimiento
y habrá que esperar
ahora ya no
ahora no puedo hablar
porque no creo que sea el momento
¿Es Felipe?
A vosotros
Felipe Sanchón
el jode del gimnòstic de Tarragona
passant per aquesta zona mixta
veurem
mira, hi ha
José María Fernández
mira, que el tenim al costat
José María
bona tarda
Hola, buenas tardes
hoy sí que son buenas tardes
avui molt bones tardes
haurien de ser, no?
Muy buenas tardes, verdad
¿Qué tal? ¿Qué sena el presidente
de la SAT del Nafti
después de conseguir una permanencia
como esta?
Una alegría terrible
o sea, inmensa
no sé lo que decir
de verdad
tenía ganas de que llegara
ese día
y ha llegado
es el día de la salvación
y por lo tanto
pensaría la temporada que viene
Gairebé
no sé si dir
si no se ha patit
avui
Yo creo que sí
yo creo que hemos sufrido
pero muchísimo
todos, todos
toda la afición
además
ver en el campo
13.000 y pico
espectadores como hemos tenido
haciendo la ola
y viendo este espectáculo
yo me he llenado
mucho de orgullo
pero mucho
de orgullo
y unas sensaciones muy buenas
¿Qué ha pensado
cuando avisa Miguel
rematant a l'últim córner
y todo allo?
Bueno
pues lo que deseas
es que termine
coño que no exista ese momento
pero bueno
al final
ese momento existe
y ese momento lo tienes que salvar
se ha salvado
y al final
pues pitada
y a celebrar
¿Por qué creú que ha gustado
tanto esta temporada?
¿Por qué se ha patit tanto?
¿Por qué se ha arribado a esta situación límite?
Bueno
supongo que es un cúmulo de circunstancias
¿no?
Yo creo que el equipo ha crecido mucho
yo creo que el equipo ha mejorado muchísimo
estos últimos partidos
y en cambio hemos tenido decisiones arbitrales
que quizás no hayan sido las correctas
¿no?
Y esto nos ha hecho perder algunos puntos en el camino
que detenerlos
ahora mismo no hubiéramos luchado hoy
de la manera que hemos tenido que luchar
¿Para ser Joan Carlos Oliva
gairebé
segur es l'entrada de l'any que ve
o se lo han de pensar encara?
Bueno
yo
mi intención es no pensar nada
o sea
Juan Carlos Oliva
tenía
en su contrato
la posibilidad
de renovar
de renovación automática
con
la salvación del equipo
el equipo lo tenemos salvado
por lo tanto
yo creo que es un hombre
que ha trabajado muchísimo
muy bien
y el equipo lo ha puesto
donde todo lo queríamos
¿no?
la salvación matemática
¿Eso que hace reflexión
ahora entre dos plegats
del que ya se ha viscut?
Siempre
siempre que hacer reflexión
para lo bueno y para lo malo
siempre que hacer una reflexión
ni para todo lo bueno
hay que dejar de pensar
y hacer reflexión
ni para lo malo
en este caso
hemos vivido una temporada difícil
complicada
y evidentemente la reflexión
hay que hacerla
y además hay que pensar
de cara a la temporada que viene
ahora sí podemos pensar
la temporada que viene
Presidente
va al Consejo de Administración
a decir al míster
en este caso
Juan Carles
queremos que continúe
¿se lo van a decir directamente?
Yo personalmente
se lo digo ahora
y yo quiero que Juan Carlos Oliva
continúe
Gracias Fernando
Gracias a vosotros
José María Fernández
el presidente de la SAT
del gimnastic de Tarragona
que parlava
y el missatge
prou clar
¿eh?
Per ell
Juan Carlos Oliva
continuaría al Nástic
o continuarà al Nástic
Sí, sí
hi ha Mingú
el capi del gimnàstic de Tarragona
Parlem amb Mingú
que situa en aquesta zona mixta del nou estadi
Carles
molt bona tarda
molt bona tarda
molt bona tarda
gràcies
com va
tot plegat
com ho hem paït
tot plegat
del que s'ha viscut avui
una tarda
boja el nou estadi
Home, la veritat és que
fa sigut un any
molt, molt dur
des del principi
fins al dia d'avui
la veritat és que
al final
la cosa ha acabat bé
estem molt contents
molt eufòrics
volem disfrutar una mica
perquè com et comentava
hem patit molt
i ja era hora
de poder respirar
una mica tranquils
Per què ha costat tant això?
Home, quan
quan pateixes tot un any
no és per un sol motiu
penso que
al principi
els resultats
no van acompanyar
tot i que
potser mereixíem
una mica més
i vam anar arrossegant
doncs
els mals resultats
de l'inici
no?
Bueno, al final
la cosa ha acabat bé
i molt contents
ara
els que hagin de fer
la feina
que la facin
nosaltres
intentar
desconnectar una mica
perquè
la veritat és que
físicament
acabes cansat
però psicològicament
molt més
llavors satisfets
de poder seguir
el Nàstic
un any més a segona
molt contents
com et deia
i intentar
disfrutar una mica
el Míster ha dit
que aquest equip
ho veiem tots
ha anat al límit
poder
límit extrem
i que per això
ha tingut moments
de perill autèntic
de dir
que no podem més
jo penso
que hi havia
una bona plantilla
potser mereixíem
més punts
dels que teníem
a la classificació
l'equip
ha passat
per moments
molt complicats
i ha donat la cara
en tot moment
ha sigut
molt respectuós
amb tot
amb el club
amb tot
tot i els
petits problemes
que hi han pogut haver
penso que
el vestuari
entre tots
hem demostrat
ser una pinya
penso que hem estat
a l'alçada
de les circumstàncies
en tot moment
no ha sigut un any
fàcil per nosaltres
però
pel vestuari
jo li dono
una nota alta
perquè després
de tot el que hem
hagut de passar
que no hi hagi hagut
gairebé mai
una veu més alta
que una altra
penso que has de valorar
Preocupa ara
el tema calés?
Ja us ho vaig dir
vull dir
nosaltres
el que ens preocupava
era el tema esportiu
el tema
econòmic
sempre ve
una mica lligat
al tema esportiu
si al final
tu fas els deures
i acabes
salvant
a l'equip
no ens té per què
preocupar
el tema econòmic
la veritat
Deixem que pregunti
ets el capital
l'any que ve què?
Home jo sempre ho he dit
que aquí estic molt a gust
evidentment
a l'etapa
de Juan Carlos Oliva
no ha sigut
la més
la que més minuts
he pogut disfrutar
ni la que més confiança
he tingut
tot anirà en funció
de la gent
que
que hagi de dirigir
una mica
i hagi de planificar
la plantilla
de l'any que ve
la gent
tothom
l'entorn
i tothom
sap que jo
estic encantat
d'estar aquí
i que un any més
he donat tot
pel nàstic
he intentat
portar
el vestuari
el millor
que he sapigut
i la gent
que hagi d'encarregar
de planificar
és la que decidirà
si jo l'any que ve
estic a Tarragona
o no
Carles
s'ha de canviar
l'any vinent
perquè portem dues temporades
jugant en foc
hi ha molts equips
que porten moltes temporades
jugant en foc
com és la Casal
del Baceti
mira com ha acabat
què s'ha de canviar aquí
la temporada vinent
tot el teu punt de vista
començar millor
la temporada
si comences
guanyant partits
sempre tens un matalàs
que et fa estar
molt més tranquil
evidentment
el discurs
d'aquest any
de recortar
con jugadores
más económicos
intentar
tirar
del filial
i tal
sí que sempre
pot ajudar
però crec que no ha de ser
el discurs
de l'any que ve
s'ha de intentar
fer una plantilla
competitiva
i no posar mai
excuses en cap moment
penso que els que som
som
i els que hi hagin
i seran
però mai has de buscar
excuses
en aquest sentit
com està el pati
en el coste econòmic
pinta complicat
no?
bé
però avui en dia
hi ha molts futbolistes
i molts futbolistes
que els agradaria estar
jo em considero
un privilegiat
de poder estar al Nàstic
hi ha molts futbolistes
que per molts motius
vindrien al Nàstic
només pel tema econòmic
evidentment
i a tothom
quan més te'n donen
millor
però no crec que sigui
el motiu
pel qual
tots els jugadors
vindrien aquí a Tarragona
llavors
s'ha d'intentar vendre
i crear
no només vendre
un bon projecte
esportiu
sent conscients
que potser econòmicament
l'equip
no pot
lluitar
amb altres clubs
però penso que l'AFE
està fent una bona feina
està intentant
que ja no hi hagi
tantes diferències
en quant a
pressupostos
i tot això
i bueno
penso que una mica
d'anar en aquesta línia
intentar portar jugadors
amb experiència
que en els moments
difícils com el dia d'avui
o com aquestes últimes jornades
sàpiguen
estar en un vestuari
i en un terreny de joc
Gràcies Capi
Gràcies a vosaltres
Carles Domingo
Pladavall
vingú
i d'un cap i tal l'altre
perquè ja hi ha Rubén Pérez
en aquesta zona mixta
del nou estadi
ha ficat
en aquesta zona mixta
que passa
Rubén Pérez
en aquesta zona mixta
del nou estadi
Rubén
bona tarda de nou
Bona tarda
Què tal?
T'he quedat preguntat
no t'he quedat preguntat
però som a dir
què tal
no me'n queda cap
és l'única que m'ha passat pel cap
Bé
contento
feliç
que és el que tots queríem
La temporada ha sigut duríssima
però s'ha aconseguit
no?
Sí
la verdad que
se ha sufrido
más de la cuenta
ya lo íbamos diciendo
varias jornadas
y mucho tiempo
y
por mala suerte
por errores
por lo que sea
pero
hemos sufrido
más de la cuenta
pero ahora
sinceramente
no creo que haya nadie
del vestuario
que esté pensando
en lo que hemos sufrido
vamos a disfrutar de esto
y bueno
y habrá tiempo
creo que hay dos meses
hasta que empezamos
la temporada que viene
para pensar en lo que se ha hecho mal
y bueno
intentar arreglarlo
Menuda celebración
Sí
sabíamos que bueno
que si el Barça
ganaba el Salamanca
hoy iba a ser un día
grande
para todo el
lastiquero
¿no?
Yo cuando estaba
acabando el partido
veía tras
invasión
invasión
sabía que nos iban
que nos iban a comer
cuando acababa el partido
y bueno
aún así
he podido encontrar
mis amigos
entre todos ellos
y bueno
disfrutando con los que más
han sufrido conmigo
¿no?
que son mi familia
y mis amigos
¿los amigos
los que gritaban
Rubén Rubén
cuando acabado
o había alguno más?
Bueno
supongo que se habrá unido
alguno más
¿no?
es que
¿qué voy a decir yo
de la afición?
siempre me ha estado apoyando
cuando han venido
los momentos malos
siempre han estado conmigo
porque saben
lo que les puedo dar
y bueno
hoy es un día más
¿no?
el cariño que mandaba
al final del partido
dice mucho
y bueno
son seis años ya aquí
y bueno
ojalá siga
¿cómo está el vestuario
después de todo lo que se ha pasado?
ahora Carlas hablaba
de lo que se ha pasado
esta temporada
decía los problemas
que no había el vestuario
que nada ha salido luego
¿cómo está ahora el vestuario?
¿qué reflexión toca hacer
ahora desde el vestuario?
es que el vestuario
este año parecía
que tenía un escudo
¿no?
porque bueno
venían problemas
han venido de todos
de todos los tipos
y parece que
que bueno
en el campo
lo único que
era malo
era lo deportivo
¿no?
pues que a veces
no se jugaba bien
no se hacían bien las cosas
pero en cuanto a entrega
fuerza y actitud
yo creo que
en ninguna fase del año
se nos puede echar en cara
y eso dice mucho
de un equipo
yo creo que otros años
que lo hemos pasado mal
había mucha gente
que lo primero que notaba
es que el equipo no iba
¿como capitán
¿es ha tocado trabajar mucho
el tema del vestuario?
bueno
ha tocado más que otro año
por el hecho de estar ahí abajo
y de que este año
había gente joven
gente que
inexperta en segunda división
y que igual a veces
había que darle
o un cachete
o un ánimo
porque se nos iban
para abajo enseguida
Rubén
Rubén tú eres de los que
más años llevas aquí
de hecho el que más años llevas
tú viviste en el ascenso primera
ahora viviste el descenso
cuatro años sufriendo
en segunda A
¿qué toca hacer?
es un equipo para no
para no sufrir
pero yo creo que todos los años
intentan hacer eso ¿no?
hacer un equipo que
mínimo
no lo pase mal en la categoría
sin luchar
tampoco para más
pero bueno
no lo llegan a lograr
pero yo creo que
este año
otra vez harán el esfuerzo
para hacer un equipo competitivo
y ya sabemos
cómo está la segunda división
no te voy a decir
que el año que viene
va a ser igual que esta
pero seguro que
sufriendo también
ahora que hablas del año que viene
tienes contrato
pero
¿vas a seguir?
sí
yo tengo un año de contrato
y estoy tranquilo
aparte
el club supongo que
estará contento conmigo
y
ellos son los que mandan
ellos son los que tienen el contrato
y si quieren que siga
seguiré
porque es la mejor temporada
de Rubén Pérez
seguramente
bueno
está claro que
ha salido bien las cosas
yo creo que al equipo
defensivamente
y el hecho de salir
defensivamente el equipo bien
también me ha salido a bien
hemos sido
uno de los equipos
menos goleados
y eso también me salpica un poco
pero bueno
estoy igual
está claro que
no solo con hacerlo tú bien
vale
y el equipo
el equipo ha hecho
muchas cosas bien
que también se han unido
a tener pocos goles
encajados
y conseguir esto
Rubén
gracias y felicidades
por la permanencia
y por lo que
te viene ahora
en pocos días
gracias y muchas felicidades
gracias
a disfrutar