...
Doncs aquesta és la sintonia que sempre ens porta cap a Ocina de les Gavarres.
De nou saludem el seu gerent, Josep Eduard Felip, bona tarda.
Bona tarda.
Doncs jo ho tenim tot preparat, eh? A veure, tu, manes, amb què vols que comencem?
Quina és la pel·lícula que fa allò que dius més petxoca o amb més il·lusió?
Potser creus que l'espera l'audiència? Com ho tenim?
Bé, jo començaria pel floquet de neu.
Sí? Sí.
Doncs vinga, som-hi.
Avui tenim una notícia extraordinària per nens i grans.
L'únic orillà blanc del món arribarà demà al zoo de Barcelona.
És ella!
Tu ets en floquet, oi? Benvingut al zoo.
Gràcies.
No volar ser un dels nostres. És un monstre.
Si te'n vas, és molt possible que no tornis. Mai.
Doncs m'hi arriscaré.
En floquet vol anar a veure una bruixa per canviar-se el color del pèl.
Per què no em creieu?
Que se'ns en va la bruixa!
No em sents? Que se'ns en va la bruixa!
Ell!
Doncs aquest és un petit abstracte, clar, és el seu tràiler del Floquet de Neu, una pel·lícula que tracta d'això, del Floquet de Neu, almenys, podríem dir, imaginant una mica com podria ser la seva història a l'arribada al zoo de Barcelona.
Sí, hem de pensar que el Floquet de Neu va ser, bueno, a tot un hit dins el Zoo de Barcelona, que va estar des de l'any 1966 fins al 2003, que ens va deixar, i que tots els que vam poder gaudir de la seva presència vam anar a veure'l algun cop, no?, al zoo.
I la història va d'això, no?, de quan integrem el Floquet de Neu en tots els altres, no?, i, clar, ell té un èxit, perquè realment és diferent i a la gent que va al zoo, doncs li agrada, però ell té un altre problema que és l'integració amb els seus.
Llavors la història va d'això, llavors va buscar la bruixa del nord, que és la cafetat tribuna del Zapataqui, i a partir d'aquí és tot unes històries d'aventures per aconseguir sentir-se estimat tant pels que els admiren com pels que són com ell.
I tenim també un dolent, dolent, dolentíssim, que vol les propietats, diguem, màgiques, diguem-ho així, que pot arribar a tenir el Floquet de Neu, que és també un altre actor que també coneixem bastant bé, no?, el Pere Ponce, si no recordo malament, no?
O sigui que sí?
Sí, no? És que ara estàvem tots dos aquí.
Jo sempre quedo amb els bons.
Clar, jo estava amb el dolent, dolentíssim, i ara va més enllà, ja.
Bueno, doncs això, que hi ha sempre un dolent, que el Floquet de Neu, que és el bo, que és el boníssim, i que teniu l'oportunitat de...
I que, a més a més, és una cosa molt nostra, molt catalana, molt d'aquí, no?, que hem de recolzar, i més en català, evidentment, la farem la pel·lícula, tot i que la estem a tota Espanya,
i que hem d'estar amb els nostres dibuixos i amb els nostres personatges.
Exacte, i que la trobeu a la sala 12 d'Ossina de les Gavarres, allò del trencaclosques, que comentàvem just al principi del programa.
Això mateix.
Anem-hi? Què? Ara ens queda.
El Topo.
El Topo, ostres, ens hem de posar drets per aquesta pel·lícula, diuen, eh?
Drets, tots drets.
Nemi.
Nemi.
Yo sé que es uno de cinco hombres. Lo único que quiero de ti es un hombre en clave.
Arberero.
Disastre.
Soldado.
Espío.
Necesito que hagas algo. Tendré que enviarte arriba a la guarida del león.
Si te pillan...
¿Qué demonios haces aquí arriba?
No debes nombrarme.
Sé quién eres. Tengo algo para vender.
Algo importante.
Me contó un secreto.
La madre de todos los secretos.
Tenía información sobre un agente doble.
Debes suponer que te estarán vigilando.
Las cosas no son siempre lo que parecen.
Todo se ha puesto muy feo.
Usted y yo no somos tan diferentes.
Ambos buscamos los puntos débiles del otro.
Déu n'hi do, eh?
Quanta intriga junta només en una pel·lícula.
Una pel·lícula que si no recordo malament, del topo en si, també es va fer una sèrie fa molts anys i ara la pel·lícula es veu que és més moderna, més atractiva.
Està basada en la novel·la de John Le Carré, que és un espia retirat.
O sigui que això és l'important de la pel·lícula.
Quan estem parlant d'un James Bond, qui vagi a veure el James Bond s'equivocarà.
Sí, sí, sí.
I estem parlant d'un espia britànic retirat que ha de descobrir un espia rus infiltrat i com ell està retirat aprofitant que ell no està a primera línia per intentar aconseguir qui és l'infiltrat.
Estem parlant de Gary Oldman.
Ostres, sí.
Del Dràcula, per entendre'ns.
Del Dràcula, de l'Inspector Gordon, de Batman, de Harry Potter.
Sí, sí, sí.
Després estem parlant també del Colin Firth, el discurs del rei.
Bé, estem parlant de B.J. Jones també.
I després de John Hart, Diana Jones, també de Harry Potter.
Estem parlant de...
La gent molt consagrada, eh?
Sí, d'una pel·lícula d'interpretacions que crec que ens agradarà a tots moltíssim i que a més a més disfrutarem molt del que és l'espionatge real, no?
Que no és tan fantàstic que estem acostumats, sinó a dir què passaria si realment haguéssim de descobrir un espia rus actualment.
Com ho faríem, no?
Com ho faríem i llavors aquí és cada un, no? És un entramat, cadascú et representa una peça d'escacs, vull dir que és una cosa molt curiosa.
I quan ja penses que ho tens claríssim que pot ser aquella persona...
És això, hi ha un munt de girs, sí, sí.
I ja torna una altra vegada a començar perquè per aquí ja el fil s'ha trencat totalment, no?
Això és l'avantatge d'aquesta pel·lícula que ens sorprendrà, que és l'important a vegades que anem al cinema i ens sorprenguin.
Home, clar.
A més, de tant en tant va molt bé aquestes pel·lícules, podríem dir, que tenen la ment dispersa, no?
Que ens dispersa la ment, que ens fan ficar-nos dintre de l'entramat de la pel·lícula.
Sí, que et fa girar, sí, que al final acabes tu dient, a veure, d'aquí els quatre qui pot ser?
Sí, sí, sí.
I llavors acabes dient, però si és el primer, no, però és el segon tampoc, el tercer, no, el quart tampoc.
I al final dius, ja no sap qui és.
Dius, algun, sisplau, que ho dius.
Però és que surti ja el dolent, que no hi ha manera.
Acabem, no?
I llavors és l'última escena, l'últim segon, dius, me'l caz un nen, era aquest.
Però ho diuen, no, al final?
No ho sé.
No ho saps?
Encara no l'hi visc.
Me'l càxi, ho dic perquè a veure si hi haurà una segona part, la diarem.
No, no, em sembla que és una pel·lícula tancada, perquè està basada en una novel·la i no crec que hi hagi segona part.
Però ja saps que algunes vegades ens posen la mel a la boca, el caram, el que sembla que t'ho donin, i de cop hi vols dir, no.
Continuarà.
Oh, això em dona una ràbia.
Bueno, depèn de la pel·lícula està bé.
Home, sí, perquè et dona la il·lusió per veure una altra vegada.
M'ha quedat dues hores més per veure la pel·lícula, noves coses, però és veritat que és un recurs bastant...
Bueno, últimament estava a moda amb Harry Potter i em va amanecer el decrepúscula, vull dir que és una moda actual.
La penúltima, si no recordo malament, de Harry Potter et deixava tan obert que hi havia la següent, que dius, home, per l'amor de Déu, que dissimulin una mica.
Bueno, però ja visen, tampoc enganya a ningú.
Vull dir, hem fet una pel·lícula en dues parts, que sabíeu que veureu una part aquest any i una part l'any que ve.
Amb El Senyor dels Anells, per exemple, van fent tres anys consecutius al Nadal i jo encantant de la vida.
Vaig disfrutar amb la primera, amb la segona i amb la tercera.
Home, s'hauria de treure l'anell aquell com sigui, s'havia de fer, no?
Per això dic que ja ho sabies, que a vegades, si estàvem feta ben tancada, tampoc no és cap problema,
perquè hi ha pel·lícules com aquesta, que per mi és una de les millors pel·lícules que s'ha fet mai al cinema,
doncs amb El Senyor dels Anells ja sabies que acabava i quedava totalment obert,
i la segona sabies el mateix i t'ha quedat totalment obert, i al final sabies com acabava, perquè havia existit el llibre, no?
A mi el que m'he quedat una miqueta així, que no ho sabia, i clar, a veure, també m'hauria d'haver imaginat
arran de l'èxit que va tenir, és la segona part d'Avatar, que crec que ho van veure la darrera vegada que van veure,
i clar, saps allò que dius? No m'imaginava una segona part d'Avatar, perquè es queda tan tancat dintre del què, no?
Però el que diem, són perigues tancades, però que es poden obrir en qualsevol moment,
i pots veure l'evolució.
Hi havia coses, per exemple, a la Guerra de les Galàxies, que ja t'anuncio que farem el febrer,
el primer episodi en 3D.
Molt bé!
El restrenem i el fem en 3D, que ho farem en tots els episodis, o sigui,
amb els sis episodis de la Guerra de les Galàxies, els farem tots en 3D.
Comencem primer amb aquest, el número 1, que seria el quart que s'ha fet, seria l'ordre de l'inversa.
Tot és el mateix, vull dir, sembla una trilogia tancada, ja sé que fa la trilogia d'abans, no?
I fins i tot s'ha de parlar del seu moment de la trilogia de després.
O sigui que els directors aquests tenen molts recursos, i realment això és un avantatge,
perquè al final el que fan són productes molt interessants, i més que allargar-ho, el que fan és innovar, no?
Que és el que a mi m'agrada, que a vegades dius, ostres, que estan tirant de la mà a mella,
i al final la deixaran buida, no?
No, perquè veus les pel·lícules i dius, és una altra història, vull dir, és diferent,
han canviat el format, han canviat els efectes especials, han canviat els protagonistes,
ho canvien tot, o sigui que no estem parant d'allargar, allargar, allargar.
Sí, sí, aguantar l'agonia i que sigui el que vulgui.
Que renoven directors, renoven actors, ho renoven tot.
Sí, sí, sí.
Doncs a veure, estarem pendents, a veure què és el que passa.
I al febrer, a més a més, tenim bones noves, perquè a febrer arriba els Oscars...
Sí, llavors, el topo és d'una d'aquestes que va pels Oscars,
vull dir, el topo és una de les interpretacions, segur que algun Oscar caurà.
I també deien, i parlaven d'una que vindrà properament, que és la de la Meryl Streep,
que també parlaven, que ja...
Sí, la que fa Meryl Thatcher.
Exacte, la de la dama de ferro.
La de ferro fa interpretació brillant, com sempre fa ella.
Déu-n'hi-do.
Doncs el topo, recordeu que la trobeu a la sala 16 d'Ocina, les Gavarres,
i ara ens queden tres, eh?
Vinga, doncs seguim a Noche de fin de año.
Sí, aquesta?
La vols deixar pel final?
Jo ho he dit, però el cap d'any, no?
I així ens desitgem bones festes.
Vinga, doncs deixem.
Doncs no tengas miedo a l'escuridad.
Oh, anava a dir una parolota.
boníssima, crec, eh?
O almenys per la gent que ens agrada a les de por,
que aquestes són aquelles que no tenen sang i fetge,
que de tant en tant ja va bé,
però que algun conaltre ens surt ens en portarem, eh?
Bében con los ojos.
Sally, ¿te gusta la casa?
Hemos trabajado mucho para tenerla lista.
Esta casa no es segura para una niña.
Te esperábamos.
¿Quiénes sois?
¡Libera-los!
¡Libera-los!
¡Libera-los!
¡Libera-los!
Te llamas Sally.
No quiero vivir en esta casa.
Solo ha sido una pesadilla.
No me moveré de aquí.
Queremos jugar contigo.
Sally.
Apaga la luz.
¿Dónde está mi muñeca?
¿No les gusta que haya mucha luz?
Son horribles.
¿Quién es Sally?
Esas cosas.
Queremos ser tus amigos.
Apaga la luz.
La luz.
Apaga la luz.
¡Sally!
¿Por qué estaba precintado ese cuarto?
Algo terrible debió ocurrir en el sótano.
Sácala de aquí.
Tienes que sacarla de la casa.
¿Qué nos pasa?
¿Qué nos pasa?
Queremos hambre.
Te queremos a ti.
¿No te creerás eso?
Que tú sigas negándolo no significa que no estés sucediendo.
Niño, te queremos a ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
A ti.
No tengas miedo a la oscuridad.
Queremos jugar contigo.
Pell de gallina tinc eh, Josep Eduard.
I és que a més a més estàvem començant per aquí fora, que estàvem tots dos que no sabíem què.
Que bonica, no?
Sí, i terrorifica a mateix temps.
Mierdo, mierdo.
I això és una casa, hem de dir?
Sí, del segle XIX, colonial.
Sí, sí, sí.
A Rhode Island i és una nena d'11 anys que decideix anar a viure amb el seu pare i amb la seva nòvia, que no és la seva mare.
i estan parlant que arriben allà, molt bé, una casa molt bonica i tal, però comença a sentir sorolls i la nena veu que hi ha a les golfes criatures malignes.
A partir d'aquí son pare pensa que s'ho està inventant tot.
És el que passa normalment, les criatures ho inventen.
No s'ho creuen, però sembla que hi ha alguna cosa de cert.
No, pel que he pogut sentir, es veu que la mare ja comença a ser més reticent del que diu la nena, no?
Tu no t'ho creus, però jo ja he sentit coses, no?
Sí, la veritat és que els nens se'ls hem d'escoltar molt i hem d'estar sempre molt pendents d'ells, perquè a vegades veuen molt més que en altres.
Sí, i moltes vegades, i això és veritat, no sé si ens ho dirà algun metge, però el que normalment del dia passa qualsevol cosa, depèn de quina nit, ho tornes a reviure, eh?
A través del que diuen i com ho diuen, no?
Sí, sí, a vegades a les nits suposo que deuen tindre aquest procés, no?
D'encara continuar vivint allò que s'ha vivit.
De continuar vivint allò que ha viscut pel monetista, sí, sí.
Doncs aquesta pel·lícula que jo al principi, quan ha arribat el Josep Eduard, deia, ostres, no tinguis niu de l'escurida.
No sé per què l'Econ fos amb un altre de por que també està al fons i que també vindrà.
És espanyola, que és en 3D, que s'estrenarà el dimecres que ve, sí.
I aquesta té a veure, si no recordo malament, aquesta del no tinguis niu de l'escurida, en Mauricio del Toro.
Sí, és el productor, és el productor.
Pensa que ell va renunciar a dirigir-la perquè havia de fer El Hobbit, però al final no ha fet El Hobbit, però bé, ell contén igual, eh?
Hi ha molta gent que està parant en candeletes a fer El Hobbit.
L'any que ve, l'any que ve, El Hobbit serà per mi una de les pel·lícules, jo sóc de Tolquiano, que diuen, i estic encantant.
Bueno, estic, jo amb El Senyor dels Anells ja dic les tinc, les estendides, jo sóc...
Jo, bueno, jo parlo sempre d'El Senyor dels Anells, sempre parlo d'El Senyor dels Anells, jo.
Aquesta nit que portes són els sospitots.
Ara no desapareixeràs, no?
I arribaràs a un altre lloc.
Potser sí.
No, no, encara no, eh? Encara no m'amagis.
Doncs amb un altre... Ai, recordem, aquesta pel·lícula de por la trobeu a la sala 3.
Jo sempre dic, mireu Cartellera, perquè comparteix Cartellera amb el gat amb botes, eh?
Sí.
Perquè estan les dues pel·lícules, una segurament que comentàvem abans serà...
L'any infantil, i llavors a partir de les 6 el farem a l'escuritat.
Oi, aquesta docebona, eh? L'hem d'anar a veure, eh?
Sí, la veritat és que a més a més aquesta setmana...
Què has de fer? Què has de fer el dia de Nadal?
Jo al dinar.
A la família.
A la família, amb la dona i amb la nena, amb tota la família.
No, t'ho feia d'excusa per comentar que el dia 24, importantíssim, no hi ha sessions de nit i que el dia 25 no hi ha ni matinals ni la primera sessió de la tarda.
Dic que no feu plans per aquelles hores, per anar al cinema, perquè clar, òbviament, com qualsevol treballador teniu dret a estar amb la família i gaudir el dia de Nadal.
És una de les petites concessions que ens fem. Penseu que durant tot l'any, durant els 365 dies, treballem des de les 4 a les 12 de nit.
Llavors, només per Nadal, cap d'any i la nit, nochebuena.
Clar, no, no.
No la nit buena.
Sí, sí. La santa nit.
La santa nit.
Doncs són els únics dies que marxem una mica abans i entrem una mica més tard, perquè també ens agrada estar en família com tots vosaltres.
No, i tant. I s'ho mereixeu. I de cara a la nit de cap d'any també el mateix, no?
Sí, la sessió de les 8 ja no la fem i llavors, clar, perquè la sessió de les 8 implica sortir a les 10 o més tard, llavors, clar, mentre has d'anar a casa a canviar-te i anar a sopar, ja s'ha fet l'hora.
I segurament que el dia 1 serà més o menys el mateix.
No, el dia 1 no.
El dia 1 ja comencem a...
Matinals teniu igual?
Sí, a les 4 ja... No, a matinals no, però a les 4 ja estem en marxa, vull dir que a la primera sessió de la tarda ja ens podeu vindre a veure, que estarem allà esperant-vos amb unes ulleres fins a les gaudes.
Tots supercontents de veure'ns el primer dia de l'any.
I amb les ganes i anem.
Jo vinga, va, que tinc una ganes de treballar impressionant.
Veniu tots aquí a veure'ns.
Anem a la muntanya.
Sí, home, sí.
I si no el riu.
No faci falta.
Anem a una altra de les pel·lícules, perquè encara ens quedo en dues, eh?
Molt bé.
A veure, jo la vaig comparar una miqueta amb la de 300.
Potser no per la història, però sí per la forma en la qual està feta la pel·lícula, no per...
Són els mateixos productors.
Veus com sabia que hi havia alguna cosa?
Són els mateixos productors.
Oem immòtrals.
Molt bé.
La guerra de los vencedores
El rey Hiperión y sus legiones quisieron liberar a los titanes y hacer la guerra a este mundo.
Acabaré con el reinado de los dioses.
Si hay un hombre que pueda guiarlos contra Hiperión, ese es deseo.
Yo tengo fe en ti. Demuestra que tengo razón.
No sé si soy capaz de hacer lo que me pide Zeus, pero tú ves el futuro.
Yo no puedo cambiar el futuro.
Dursey.
No sé si soy capaz de hacer lo que me pide Zeus.
¡Luchad por el honor!
¡Luchad por vuestro futuro!
¡Luchad por la inmortalidad!
¡Luchad por la inmortalidad!
Doncs aquesta és la pel·lícula la mateixa que estàvem sentint, Immortals.
Estàvem comentant que a mi m'ha posat especialment nerviós aquestes pel·lícules per allò que els dolents són massa dolents.
I sanguinaris.
I sanguinaris.
I a més tenen el poder i poden anar amb els bons i els bons pobres pateixen un munt.
Pateixen un munt i els fan lesions.
M'ha posat molt nerviós aquesta pel·lícula.
M'encanta.
Veus?
És que no aniríem a les mateixes pel·lícules.
No ens trobarem al cine, tu i jo, em sembla.
No, no, no.
A la porta potser sí, comprant crispetes també.
Però després ja...
Estem parlant d'una pel·lícula mitològica, a més a més.
Déus contra homes, homes contra homes, déus contra déus, armes màgiques.
Màgiques, ostres, tots els elements per no perdre-me-la.
Veus?
És que t'hi veig, eh?
I tant.
Així que m'ha dit que els productors...
De 300.
De 300.
Clar, jo 300 vaig quedar...
A més, tenia un segret que vaig estudiar Història.
Home, llavors ja...
Llavors aquí ja m'has atrapat.
Ja ho tens.
Tema d'espartanos, tema de déus, tema de mitologia grega...
Pensava que a ma filla li vaig posar mi nerva.
Clar.
Una noia, és preciós el nom, eh?
La de saviesa.
Sí, sí, sí.
A més el tenim aquí, també.
Que tenim aquell cap de la Minerva, aquí a Tarragona.
I tant, la Torre de Minerva.
Veus?
La Torre de Minerva.
També, també.
És un nom molt tarragoní, que ara no ho sembli.
Molt de la Tarragona romana.
Quina meravella, eh?
Quina meravella.
Mira, miries, bon petonet.
Això, si ho estàs escoltant, que et portin moltes coses als Reis i el cagatió, eh?
Sí, que s'ha portat molt bé aquí, t'hi veus?
Sí, i tant.
Una altra pel·lícula d'aquelles que recomanem, no?
I tant, estem parlant de Teseu, que és un heroi que ha de lluitar contra els més dolents dolents que diu la Sílvia,
que són superdolents.
Però, a més a més, volen alliberar els titans, que si algun que estudi de mitologia s'han recordat, que són els pares dels déus de l'Olimp, que llavors que serien els déus bons, diem, no?
Doncs els pares que estan tancats.
I llavors volen alliberar-los per poder destruir els homes i els déus.
No s'imagina, és una pel·lícula, és una lluita de tots contra tots.
O sigui, que els dolents són dolentíssims i els bons bons.
I, a més a més, podria ser que ajudessin els titans, que els titans encara són més dolentíssims i més forts, per carregar-se els déus i els humans.
Per l'amor de Déu, no quedarà ningú.
Bé, al final sempre hi ha bastants que quedem pelats.
Per això quedaven 300, que va venir després.
Sí, és que els 300 també, Déu-n'hi-do.
És una altra història, no?
Llavors, dir-vos més una anècdota, que el director és el Tar-105, que és el que va fer la Deuda amb Jennifer López.
O sigui, és un director ja complicat, llavors, amb aquest tipus de cinema, m'agrada aquest tipus de directors perquè crec que encaixen.
I després dir-vos que el lector és el Harry Cavill, que és un lector britànic, que va ser desestimat per ser Batman, va ser desestimat per ser Superman i va ser desestimat per ser un dels personatges de Crepúsculo.
O sigui, que aquest home, per fi, a la quarta, l'ha encertat.
Al final és Teseu, és un heroi, és un personatge que crec que donarà molt de sí i que el portarà una mica on es mereix, perquè dius, ostres, clar, també he tingut competidors molt importants, no?
Però clar, dius, és que és un... era el maleït de Hollywood, una mica, entre cometes.
Opa, però, sí, que sí, jo crec que hauria llançat la toallola, i dius, mira, m'arrereixo.
Doncs mira, després de 10 anys, al final ha aconseguit un paper principal i ja s'ho mereix perquè sempre està el segon...
Ui, que arribo, ai, que no arribo, però al final ha arribat a la meta.
Doncs mira, felicitats per ell i que s'emporti molts èxits.
I que no sé si aquesta pel·lícula també entrarà a la carrera dels Òscars, no ho dic perquè són una mica resistents.
Amb efectes especials, però no ho crec, no ho crec perquè no és el tipus de cine que ells valorin.
No, no, és el que t'ha deia, eh?
Per exemple, hi ha una altra, aprofito per comentar una que tenim de segona setmana en cartellera, que és The Artist, que és muda i és en blanc i negre,
que és una preciositat, que parla sobre el canvi del cine mud al cine sonor, que ha fet bastanta gent,
vull dir, ha vingut bastants espectadors, que a vegades és sorprenent, no?, cine mud i en blanc i negre,
que és el contrapunt a tota la tecnologia que tenim actualment per a Immortal, és en 3D també, no?
És el contrapunt i és una pel·lícula que realment s'ha pot enfortar bastants Òscars,
perquè és la pel·lícula de contracorrent, no?, a dir, en moment tecnològic, en moment de màxima expectativa en el 3D,
d'efectes especials, tornem a l'origen més origen i tornem als anys 30, no?
A més a més, blanc i negre, musical, supercomplexa, no hi ha text, no, no, muda, muda, és una pel·li muda.
Muda totalment, no hi ha ni una miqueta, allò que dius al final que comentin alguna cosa, allò perquè arribi al cine sonor?
No, bueno, és el tema de la música, no?, és muda de diàlegs.
No, no, la banda sonora és bastial, eh?
Clar, vull dir que és una pel·lícula que jo recomano a tothom, que sempre dic que si té un racó pel bon cinema d'aquest,
digues, estres, ara ve una cosa que em recordi alguna cosa, no?, doncs aquest és el moment, perquè ja tots en sabem,
amb Chaplin, no?, vull dir que aquest cine que ens ha agradat sempre a tots, que no hi ha ningú que digui,
a mi el Chaplin no m'agrada.
No, no, a mi sí.
A mi no, a mi sí, vull dir, que hi ha ningú, que sí, que no, que tu, que això, que no hi ha ningú que dir que no li agrada,
a Chaplin tothom l'agrada, això m'refreixo, que no hi ha...
Avui estem, avui estem màxims, eh?, això, sota que es ganem l'any.
No, no, el que passa és que, a veure, tot s'ha de dir, ja tenim, jo crec que la mena la tenim de festa.
Sí, exacte, estem ja, estem a la Gallindi.
Exacte, gairebé, amb la sopa de galets, ja tenim els torrons ja preparats i poca cosa més, no?
I la copeta de cava de més que portem, ja que també s'ha de notar, no?
Sí, tu creus?
Bueno, doncs que recomano moltíssim The Artist, que és una peça esplèndida per veure
i que segurament, aleshores, que ens en tindrem a parlar moltíssim.
Doncs estarem pendents a veure què és el que passa.
The Artist, que la trobeu a la sala 5 d'Ocina les Gavarres.
Això mateix.
I una altra de les pel·lícules, que clar, jo l'havia passat així per sobre,
però encara ens quedaven dos, és veritat, abans de la de Cap d'Any,
que una és la de Rare Exports.
Sí.
La sentim?
I tant.
Sí? Vinga, anem a veure.
I anem directament, la traiem directament, et posa Sitges 2010,
ja t'ho dic ara, l'estem narrant, l'allà, no?
Sí, sí, és la guanyadora del festival de Sitges
i també va guanyar el millor director i millor fotografia.
Sentim-ho.
Nos encontramos ante una tumba sagrada.
Me pregunto qué estarán perforando.
¿Santa Claus está ahí enterrado?
Es que aún crees en Santa Claus.
Mira esto.
El verdadero Santa Claus azota a los niños malos.
Vaya mañanita.
He estado dando vueltas por el pueblo.
Están pasando cosas muy raras.
¿Está Genpa?
Ah, no está.
Todos los niños han desaparecido.
Científicos y sismólogos y un cuerno han estado excavando.
¿Qué demonios han desenterrado?
Es que no lo entiende.
Le aseguro que aún tiene pulso.
Tenemos visitantes de la montaña Corbatón Turí.
No es humano.
Parece que él sí te conoce a ti.
Es Santa Claus.
Va a atacarnos al suelo.
¡Vamos al suelo!
¿Qué hago con él?
Dile que tenemos a Santa Claus y que estamos dispuestos a vendérselo.
¿Qué es lo que quieren?
85.000 dólares.
¿Qué demonios está pasando aquí?
¡Papá, no dejes que me coja!
¡Eso es!
Santa Claus va a averiguar quién es bueno o malo.
¡Feliz Navidad a todos!
Reere Exports, un cuento gamberro de Navidad.
Home, gamberro, gamberro, home, ens agresten el Santa Claus, imagina-s'hi, gamberro.
És el contrapunt d'aquesta cartellera de l'Arthur Christmas, estem parlant de la companyia Arman, que és el que van fer Chicken Round i van fer també God's and Gromit.
I és una pel·lícula finlandesa que nosaltres a vegades ens mirem molt al cinema català amb el finlandès i aquest cinema més de país petit, no?
I realment el que estem parlant és de l'origen terrorífic del Pare Noel.
Home, pobre Pare Noel.
O sigui, la història va dir això, que té un origen terrorífic.
Té un origen terrorífic?
Té un origen terrorífic. Segons els finlandersos, el Pare Noel té un origen terrorífic.
O sigui, no eres tan bo, el senyor... com ho pinten?
Es veu que no. Penseu que va guanyar, com comentava abans, el Festival de Sitges i és una pel·lícula que pot ser aquest contrapunt de dir, a veure, el Pare Noel...
Bueno, anem a veure què és això.
Ostres, home, però mira, com a mètode, podríem dir, de vendre els Nadals, està una miqueta... potser perquè dona el punt gamberro, no?
Sí, ja ho diu... A veure, sembla que la traducció és... no literal, no... a l'Albertola, que diria jo.
Vull dir, un cuento gamberro de Navidad. És volent dir, anem a veure això i penseu que serà de poca vedats, no?
Sí, però potser no és el que esperem, no? Potser la paraula gamberro no seria la més encertada, potser.
No, no és encertada, hem volgut suavitzar, hem volgut donar-li un títol una mica més assequible, però qui vagi a veure, doncs és una crítica una miqueta a aquest món, no?
Ja està. Llavors és interessant perquè, primer, perquè és un cine europeu, que és interessant sempre tot el que arriba dels altres països d'Europa,
i després perquè parla de temes que a vegades costa que algú s'enrigui i de quan en quan ho haurien de fer-ho, no?
Doncs sí, doncs ja t'ho veurem aquest compte. Rar Exports, que ja dius Rar Exports, que dius...
Què deu si això de Rar Exports?
Sí, a tot això...
Pinto gamberro de Navidad a la sala 8, deu si no les gavarres.
Això mateix.
Anem a una altra que acabo de veure a la cartellera, la del cas que només és...
El trencanous, sí.
O el trencanous, i això promete, eh?
I tant.
Anem a veure, a veure com sona aquest trencanous. A més, és acció, fantasía, aventura...
Sí.
¿Ves esa ciudad? Era mi ciudad antes de que el rey Rata me la arrebatara.
Su gobierno fue derrocado. Es víctima de una maldición.
¡No!
Y fue desterrado de su mundo.
Para siempre.
¡Feliz Navidad a todos! Os presento al cascanueces.
Hasta que una noche mágica...
Descubrió a alguien que podía cambiarlo todo.
Hola, Mary.
Tú hablas.
Estaba esperando a alguien como tú.
Solo tú puedes romper la maldición.
Voy a ir a luchar contra el rey Rata y reclamar mi reino.
¿Me acompañas?
Sí.
¿Esto es real?
La realidad es solamente una ilusión.
Lo has hecho. Has creído en mí.
Tu hechizo contra el príncipe se ha roto.
Estas Navidades...
Es una preciosidad.
Experimenta uno de los cuentos más famosos de todos los tiempos.
Lo siento.
Como nunca lo habías soñado.
Vaya, ¿lo haces otra vez, porfa?
En 3 y 2D...
Tengo un plan.
El Fanny, Nathan Lane y John Turturro.
¡Dile hola y adiós a tu príncipe!
¡Hay que detenerle!
¡Cuidado!
El Cascanueces, en 3 y 2D.
Veus, aquí ja ens ho diuen, eh?
Has vist?
Josep Eduard, ja ens diuen que en 3 o en 2D.
Nosaltres la farem en 2D.
Molt bé.
Ja us ho dic ara, que no la farem en 3D.
I estem parlant d'una pel·lícula
basada sobre l'obra de Tchaikovsky,
sobre el ballet,
i que estem parlant d'una nena de 9 anys
que el dia de l'aniversari
el seu tia li dona un regal,
que és el trencanous.
I a partir d'aquí ella creu en aquest juguet,
que és un juguet de fusta,
i comença a passar moltes aventures
i hi ha una maldició, un príncep,
un ratol idolent...
I és d'aquests films que ens agraden molt a tots
perquè ens recorda bastant una mica
a les cròniques d'Àrnia,
o sigui, que sí que és molt...
És molt fantasiosa, no?
Molt fantasiosa,
però sempre ens enganxa a tots una miqueta.
És d'aquestes pel·lícules
que ens agrada d'acompanyar als nens.
Hi ha altres que ens costa més,
perquè potser dius que és massa infantil,
però en aquestes d'aquelles que dius
mira, m'ho estic passant més bé jo que ell, quasi.
I la criatura, papa, m'adormo,
que m'ho puc cap un marxet.
No, no, ara no.
M'ha s'argument, m'ha s'argument.
És aquell moment que diuen
tinc pipí.
I dius, no, no, ara no, ara no,
un moment, un moment.
Té, agafa les tripetes,
ja s'han acabat.
No, que beguda.
I que el pare vol aguantar la situació
que no hi ha manera, no?
Sí, perquè és d'aquestes pel·lícules
que ens agraden molt
i sobre les joguines, no sé,
és que aquells moments que tornes una mica,
i més a aquesta època d'Ània,
una mica la infantesa, no?
És veritat.
I ens ho passem també, no?
I és d'aquelles pel·lícules
que crec que agradarà moltíssim,
que no és una d'aquelles que vinguin fortes,
perquè no ve molt a la televisió,
no sap que hi ha propaganda,
però crec que boca a boca
li farà molt de bé
i que farà que estigui bastant
les setmanes a la cartellera.
Doncs el trencanous,
el cascanueces,
que teniu l'oportunitat
de veure'l a la Sala 6
compartint amb els crepúsculos
i amaneceres.
Sí, ja l'últim, ja l'última vampirada
que tenim.
Home, és que ha anat molt bé, eh?
No l'imagino.
T'ho podries fer creus
i mira que et deixa
amb la mel els llavis,
que parlàvem abans de segones parts,
que et deixen amb la mel,
és que ja et deixa tot el tarro,
a la boca.
Vull dir que és una passada.
És un tarro.
És un tarro,
el senceret.
Ara m'has agradat.
I clar,
i que és allò,
dius, ostres,
m'he quedat aquí esperant
i clar,
s'acaba que comença, no?
I és increïble.
I bueno,
encara està allí
i aguantant molt bé.
La veritat és que
ja tinc molts de fans
i és d'aquelles pel·lícules
que sorprèn,
però que sí, que sí.
Ara t'he de fer la pregunta del milió
i quan és previst
que arribi la segona?
O en la segona i última part?
Sí, igual,
el novembre de l'any que ve.
El novembre de l'any que ve?
O sigui, ostres...
Un any.
Paciència.
Sí, sí.
Mira, aneu al cinema
i aneu recordant
l'altra vegada
fins que arribi.
No l'aguantareu, no?
No l'aguantareu fins al novembre de l'any que ve?
No l'aguantareu fins al novembre de l'any que ve?
No, no.
El més segur és que fem les dues
per recordar-la.
I quan arribi el moment.
Sí, hem fet sempre això
dels maratons que fem,
ja ho saps.
Molt bé.
Bueno,
Akuna Matata, no?
Akuna Matata.
Akuna Matata.
O sea,
no te angusties.
Viscoso,
pero sabroso.
Llegó la hora.
Recuerda quién eres.
Eres mi hijo.
El Rey León de Disney.
Por fin en la gran pantalla
en Disney Digital 3D.
Ai, que bé que queda això, eh?
Disney Digital 3D.
Aquesta sí que està en 3D.
És més que totes les 3D del món mundial, no?
Ja que serà estrenent
és important treballar en 3D, no?
Vull dir,
aprofitar el canvi tecnològic
que fa 15 anys no hi era
i llavors poder-la veure d'aquesta manera, no?
Però una coseta,
han tornat a refer-la una altra vegada
o han aprofitat, podríem dir,
el que ja tenia?
No, l'aprofitat la que tenia
i llavors li han donat la tercera dimensió, no?
Li han fet el, una mica l'han passat
per la màquina, no?
I han dit, vinga, anar a donar-li
donar-li aquest efecte, no?
I després també que la gent
de les noves generacions
la pugui veure en pantalla gran.
Jo me'n recordo, mirad,
explica'm una altra dubte,
que amb el meu filló,
que té 10 anys,
la vaig veure 100 vegades,
aquesta pel·lícula.
Sempre,
jo que vivia a casa amb uns pares,
jo sempre anava a buscar-la amb ell
i la guardaria i la veiem
una vegada, una altra, una altra
i, ostres, la pel·lícula que tinc aquí
com a...
la que he vist més en la meva vida,
gràcies a ell.
I l'altre...
I ara li vaig dir,
mira, la fem en 3D,
que vols venir a veure-la?
I em va dir,
no, m'agradaria a veure Cero Puro.
A veure?
Les coses canvien.
Les coses canvien.
Però bueno, suposo que els de 5 o 6 anys...
Jo sí que volia anar a veure.
Jo sí que volia,
però no m'ha deixat.
Em diu, jo no,
jo vull a Cero Puro,
jo vull dels punys.
Dic-me a casa amb nena,
per fer gràcia a mi.
O sigui que suposo que els de 5 i 6 anys
i els grans
la podem tornar a veure
perquè ens vam estrenar el dimecres
i, curiosament,
dels 50 espectadors que han venit,
clar, un dimecres també
hi havia poca fluència
i un estrenament una mica i 5,
un dimecres una mica estranya,
però no hi havia cap nen.
Cap ni un.
Ostres,
em sembla que anirem tots amb fila índia.
Aquestes noves generacions.
No, no,
em sembla que anirem tots els grans
cap allà i en fila índia.
Jo crec que sí, eh?
I tant.
Home, a veure,
les imatges de l'inici
en tres dimensions
deuen ser espectaculars.
I la música...
És que és...
És increïble.
És una pel·lícula rodona.
Estava pensant l'altra part,
quan el...
Sí,
quan la persecució,
quan intenta salvar el seu fill,
allò,
podíem dir rei...
És que és una pel·lícula
que realment
té unes virtuts increïbles,
perquè té tots els elements.
Té amor,
traïció,
bé,
lluita de classes...
Vull dir,
moltes coses, eh?
Moltes coses.
No,
és que deien que
estava,
podíem dir,
així la història en si,
en Otelo,
no?
Del William Shakespeare.
Sí, sí.
Que anava una mica per aquí,
que la història,
almenys la idea,
s'havia agafat d'allà, no?
Sí,
la veritat és que...
pares,
germans...
Es nota que a Disney,
quan va fer aquesta pel·lícula,
va poder ressorgir una mica
de les cendres,
perquè estava un moment molt delicat
i amb aquesta pel·lícula
va tornar a estar a primera línia
i és d'aquelles pel·lícules
que jo vaig veure cent vegades
i ara estava desitjant
tornar-la a veure
i em sembla que no podrà ser.
Ja estic.
Obre,
i tant,
i jo sol,
o no dissimular,
i no jo sol.
Doncs ara anem al fin d'any,
no?
Anem a cap d'any?
I tant.
Som-hi.
Hay gente que jura
que no queda belleza
en el mundo,
ni magia.
Vamos,
hay que hacer algo
para que dejes de estar
de mal humor en fin de año.
Entonces,
¿cómo se explica
que todo el mundo
se reúna una misma noche?
Es fin de año, tío.
Hay que salir de fiesta.
Para recibir con esperanza
el año nuevo.
Mis propósitos para este año,
si consigues hacerlo realidad
antes de medianoche,
son tuyas.
¿Cuatro entradas para esa fiesta?
Soy el tipo que buscas.
¿Ese es tu vestido
para fin de año?
Es algo en lo que trabajo
por lo que pueda pasar.
Deberías ponértelo esta noche.
La noche de fin de año
es la peor para salir.
Gente que nunca beben
y sale de fiesta
de repente empieza
a darte el coñazo.
El año pasado
conocí a una chica
y era increíble.
¿Qué roto hablas?
¿De todo?
Estás muy guapa.
Llevo años ensayando
este guantazo.
No me he quedado
tan a gusto como imaginaba.
Ahora un poco mejor.
Muy bueno.
Es la noche más importante
de mi carrera.
Si la pastidio...
No lo hagas.
Empieza la cuenta atrás.
¡Vamos allá!
Bueno, ¿cómo estoy?
Alguien va a tener
un buen fin de año.
Propósito número dos.
Flipar.
¿Estás flipando?
Hecho.
¿A quién vas a besar
a las doce?
Sales a comprar
un trozo de pizza
y conoces
al amor de tu vida.
¿Sabes cómo se llama eso?
Trastorno.
Serendipia.
No se juega
con la serendipia.
En eso consiste
el fin de año.
¿Es fin de año?
¿Lo es?
Habrá más famosos
que en un centro
de desintoxicación.
¡Estoy flipando!
¡Feliz año!
Nada como en Nueva York
en fin de año.
Déu-n'hi-do,
quina pel·lícula.
Mira, aquí ja posem
la seva banda sonora
o part de la seva banda sonora.
La de gent important
que surt en aquesta pel·lícula.
És increïble.
Sí, sí.
En una pel·lícula surt
el Robert De Niro,
la Michelle Feef,
la Michelle Swann,
la Sarah Jessica Parker,
la Jessica Biel,
una passada,
un munt d'actors.
Després, com a anècdota,
et dic que el John Bon Jovi
també surt.
que fa dos dies
que va tindre de desmentir
que s'havia mort,
perquè va sortir
que s'havia mort.
Que va ser molt fort, eh?
El rumor,
m'he mort.
No, que no m'he mort.
No sé,
va sortir el rumor,
una cosa molt curiosa,
que diuen que t'has mort.
I que és d'aquelles pel·lícules
que parla d'això
del cap d'any
i que passa una nit
de cap d'any
totes les històries
que s'enllacen entre elles
i acaba sent
una pel·lícula coral
molt important
i molt ben acabada.
Estava pensant
que el Robert De Niro
era Michelle Feef,
darrerament,
perquè la Michelle Feef
no se la hi veu gaire,
últimament.
És ella,
està mig retirada,
li costa molt
agafar pel·lícules.
És una decisió pròpia
que ella ha decidit
una mica.
Jo recordo la pel·lícula
d'Estar Dust
que va passar una mica
sense pena ni glòria
i és una pel·lícula
molt bona
que jo sempre la recomano
que tinc l'oportunitat
i que surten
de nou tots dos.
El Robert De Niro
fent d'un pirata
molt especial
i ella,
Michelle Feef,
que és una bruixa
també que Déu-n'hi do.
Sí, sí, la veritat
és que és una altra pel·lícula
també aquestes
que hem de regal,
una mica de...
Però hem passat
sense pena ni glòria
i fins i tot
quan és allò que
potser perquè tampoc
el boca a boca
ha acabat de funcionar,
però si no,
jo crec que hagués triomfat
perquè tenia
tots els colors
per ser una altra pel·lícula.
Però a vegades sempre...
No sé si coincidia amb Narnia,
vull dir que coincidia amb alguna.
Sempre...
Perquè la van tapar, no?
M'agradablement
hi ha pel·lícules
que tenen aquesta mala sort,
que coincideixen amb altres
que són més potents
o que tenen més difusió
o que interessen més
el gran públic.
I a vegades aquest és un dels problemes
perquè aquest home ha sonat
també per Nadal
i suposo que hi ha Narnia, eh?
Segur, segur.
Jo crec que Narnia va ser
una pel·lícula
que va fer molta gent
i li va agradar moltíssim.
Van anar molt...
Bueno,
va estar un més en cartellera
fent un plincadi a la sala.
Llavors, clar,
també una paral·lela pel costat
que és una altra distribuïdora
que comentàvem abans
al principi de la presentació,
que és una altra distribuïdora
que diu
jo la vull fer també aquí.
Però clar,
tens una altra aquí molt més forta
que t'està agafant molt de terreny, no?
Sí, sí, sí.
Jo crec que si la de Start
ara mateix la tornarien
a posar una altra vegada
en cartellera
una miqueta en plan
vinga,
com si fos nova de trinca
i fessin
un bon moviment de campanya
a televisió i això,
pensarien que és nova.
Pensarien que és nova
perquè hi ha molta gent
que no sap ni que existeix.
Sí, la veritat és que
tens raó amb això,
que va ser una pel·lícula
una mica que va tindre mala sort
en aquest sentit.
I d'aquesta segurament
que trobaríem moltes, no?
Sí, sí, sí.
D'aquesta és que
potser val la pena anar a veure-les
però clar,
ens eclipsen d'altres
i clar,
ens deixem emportar
per el que ens han comentat,
hem vist per televisió,
ens matxancen per tot arreu
i potser per ja ho hem fet.
Això és una mica
el mèrit de publicitat, no?
Clar, clar, clar.
Una mica de dirigir.
Per això és la seva feina.
Sí, sí.
Doncs que trobem maquíssima
aquesta pel·lícula
que la recomanem en especial.
Sí, a més,
en aquestes dates,
doncs va quan...
Cap d'any, cap d'any.
Què passa, cap d'any?
Nova York, imagina'm.
Tots tenim alguna historieta
per explicar la cap d'any.
Home, home,
que no es pot dir, eh?
Ara aquí a la ràdio
no es podria dir, eh?
I algunes d'en poca glòria, no?
Sí.
Però bueno, deixem-ho dir.
A més, estem en horari infantil.
Sí.
No es poden explicar
a veure les històries.
Una mica per allà,
perquè si acabem al fi d'any,
cap d'any,
doncs parlem del 2012, no?
Què és esperar el 2012?
Segons els maies
diuen que no tindrem
massa cosa a fer, eh?
Bueno, els maies
també havien de persistir
per sempre
i van desdepressar
com a civilització.
Et recordo la pel·lícula 2012
que va ser l'avant maig
una miqueta de que...
L'any mil
també havien de morir tots
i encara estem aquí.
Sí, també el mil?
Sí, el mil també.
Me'n càxi, indirem'hi.
El fi del món era l'any mil.
O sigui, que tant de vegades
que s'ha acabat el món
ja l'any...
Vale, demà.
Demà ens veiem a la fi del món.
Ah, per cert,
he estat averiguant
allò que comentàvem allà.
Te recordes?
Terminator 5.
I què?
Segons maies aquí,
interpretació
Arnold Schwarzenegger.
Vale, ara tenia els meus dubtes.
No sé si tornar.
Això que volíem comentar
que l'any 2012
ens esperen pel·lícules
que tornen a estar
a primera línia de foc,
que seria el Terminator,
que ja m'ha confirmat
si no ve que surt
l'anol Schwarzenegger,
que encara no ho tenia confirmat.
No l'han jubilat encara.
L'Indiana Jones,
que tampoc han jubilat
el Harrison Ford,
aquí hi ha un munt de gent
que no està sense jubilar-se encara,
que ja està bé,
que facin pel·lícules,
que a vegades
dius que aquesta gent
no ho fan bé
perquè s'han de jubilar,
que ho segueixin fent.
Sí, home, per l'amor de Déu.
Que ho fan molt bé.
Després, American Pie,
te'n recordes
American Pie, la comèdia?
Sí, no, mira,
la tinc aquí davant, eh?
Bestial.
La tinc, la tinc.
American Pie,
els dos protagonistes
que tenen un criu
i comencen a tenir històries
d'adolescents, bueno.
jo al tràiler
vaig veure i vaig dir
ostres, una altra vegada.
I estan aquí.
I és per pixar-se de riure.
Aquells tres minuts
no vaig parar de riure.
Mira, a veure si surt, eh?
Mira, mira, mira.
Ai, però s'escolta.
Escolteu-ho.
No sé si és tan castellà.
Vinga, carinyo.
Disfrútalo.
Disfrútalo.
My mind's telling me no
But my body
My body's telling me it hurts
Baby
I don't wanna hurt nobody
But there is something
that I
Must control
Papi
Papi
Evan, què haces aquí?
¿Ya sabes abrir puertas?
Ah, Dios mío.
¿Será posible?
Evan, no toques eso.
Bueno, no posem més, eh?
No posis més pel que està per a infantil
encara li harem.
És increïble.
Encara continuem al seu mitjó.
Ostres.
Ostres, posant d'aquell
està tan per a ella
també deixa-te l'estar, eh?
Jo vaig pensar,
diga, ostres,
encara estem igual.
Molt bona.
Vides que tornen a estar
els mateixos de sempre
i crec que serà
una de les comèdies
fortes de l'any
i que tornarem a riure tots
com vam riure
amb American Pie
la primera vegada, no?
Que va ser sorprenent
perquè jo d'aquelles pel·lícules,
aquest humor
una mica més finet,
més britànic,
que dic jo,
que ens agrada tant els catalans.
No, no, una passada, eh?
American Pie 4
que arribarà més endavant.
A veure, no sé si tenc...
Ah, mira, el 13 d'abril.
Sí, encara falta una miqueta.
La teníem prevista,
encara queda una miqueta.
Estic veient que també
veient la tercera de Rec.
Gènesis.
O sigui,
continuen amb la càmera de vídeo
buscant zombies?
No, no,
la veritat és que aquesta saga
ha funcionat molt bé
i és una saga
del Joan Balagueró
i que estem molt contents
que funcioni
i evidentment
és una manera
d'interpretar el cinema diferent.
Déu-n'hi-do,
i estava per aquí
que estic veient G.I. Joe.
Després tenim
el Casa de Fantasmes.
Casa de Fantasmes.
Torna al Casa de Fantasmes.
Els Men in Black 3.
Men in Black 3.
Sí,
hi ha moltes,
moltes,
vull dir,
terceres i quartes parts
perquè estem parlant
de Spider-Man,
de Casa de Fantasmes,
Indiana Jones,
de Batman,
de Parc i Juràssic.
El Parc i Juràssic,
que mira que m'agrada a mi, eh?
Per això dic
que estem parlant
de moltes pel·lícules
que han funcionat,
que ens han agradat,
que han funcionat la primera,
que han funcionat la segona,
funcionarà la tercera
i funcionarà la quarta
i la cinquena,
la sisena
perquè són pel·lícules
que surten cada dos o tres anys
una mica com el Torrente,
no?
Que sempre estan allí
i sempre funcionen.
The Mising Spider-Man
es diu
la pel·lícula que esperem,
però hi ha això
a principis del mes de juliol
que també Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí,
tenim tot aquest any
d'estrenes d'aquest tipus
que ens agradaran molt a tots.
Mira que t'estic mirant
una altra
que també Déu-n'hi-do, eh?
Ice,
Age,
la 4,
Madagascar 3.
Això és veritat,
m'has deixat a les infantils també.
Que tela,
Déu-n'hi-do, eh?
Ja digues,
tenim sort que hi ha...
Blancanieves i la Legenda,
que aquesta és una altra.
En faran dues de Blancaneus.
Dues?
Sí,
una fa la Julia Roberts
i l'altra la feia,
ara me'n recordo qui la feia.
Però vull dir
que n'hi hauran dues
que coincideixen
a vegades també els hi passa això,
que una distribuïdora fa el tema
i l'altra també fa el mateix tema, no?
Però coincidiran dues pel·lícules,
però són dues revisions, eh?
No estem parlant del conte Purido.
Estava mirant aquesta
que ja és de Christian Stewart
que en Charlize Theron...
Això, Charlize Theron.
Era la Charlize, no?
Aquesta és l'altra que també, no?
No me'n recordava.
Molt bé.
Déu-n'hi-do, eh?
I després també recordeu-vos
que també tornarem a fer el Titanic.
El Titanic?
El Titanic.
I no s'enfonsa el món del cine, eh?
Tornem a fer Titanic.
Ostres, però a causa de...
En 3D.
Oh, què m'adius!
Imagina't aquells camarots en 3D.
Oh, oh, quina maravella!
Bueno, que no es pot dir,
o se'ls pot dir al final, no?
Home, jo crec que ja ho saben.
Encara estan intentant
Sí, encara l'estan buscant.
Doncs el James Cameron, a més a més,
que és el director de Titanic,
va fer un documental
sobre el propi Titanic, l'autèntic.
Vull dir que és una obsessió
que té aquest bon home
i que realment és d'aquelles pel·lícules
que crec que pot ser interessant
de tornar a veure,
de revisar una miqueta,
perquè, clar, han passat bastants anys
i és el que es va fer
i donar-li aquesta profunditat, no?
Del 3D, l'espectacularitat,
el va ser tan gran, no?
Vull dir que pot ser interessant.
Bueno, no, deus ser bestial.
Poder veure-ho, a més a més,
com si estiguessis dintre, tu també.
Sí, i a més a més, és clar,
a vegades dius,
el 3D tinc dubtes,
però amb el James Cameron no hi ha dubtes.
O sigui, si és un 3D,
és un 3D de veritat, de qualitat
i veureu pel·lícules que...
Una pel·lícula segur que deu ser sorprenent.
I, bueno, estem una mica amb això,
una mica revisar títols
i donar-los aquest nou encaix, no?
Dins del món actual.
I de les pel·lícules
que continuaran sortint,
Josep Eduard, seguríssim?
Sí, i tant.
Perquè amb això del 3D,
ara que poden continuar conjugant
i...
Sí, jo crec que hi ha moltes pel·lícules
que el 3D no es van fer el seu moment
perquè tonològicament era impossible.
Clar, i ara sí que la tenen.
Clar, llavors volen aprofitar-ho, no?
Això és molt important.
Ens queda alguna cosa?
Perquè, mira, he anat buscant ràpidament
la Celine Dion,
però jo del Titanic, que comentava.
És a dir, que així a menys
acabem per aquí, eh?
Bé, només donar les gràcies
a tota la gent que va vindre
a veure l'enxaneta
el dia de la Marató
que vam col·laborar amb TV3
i que tingueu tots un bon Nadal,
bones festes,
donar-li un potom ogros a la meva dona,
que m'està escoltant sempre.
De part vostra, i tant.
Bon Nadal, eh, papa?
I que tingueu tots un bon cap d'any
i sobretot un any ple de cinema.
Això esperem, eh?
I que vosaltres ho pugueu veure
i ho pugueu compartir amb nosaltres.
I tant.
Gràcies, Josep Eduard.
Bones festes.
A tu, moltes gràcies.
Un any vinent, eh?
De tant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A tu, moltes gràcies,
i te род d'outor,
s'i"?
I te, a tu, à tu,
en mi corazón,
Fins demà!
Love was when I loved you
One true time I hold you
In my life will always go
Near, far, wherever you are
I believe that the heart must go on
Once more you open the door
And you're here in my heart
And my heart will go on and on
You're here
There's nothing I feel
And I know that my heart will go on
We'll stay forever this way
You are safe in my heart
And my heart will go on and on
Oh....
Fins demà!