El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'orso del català, el villó va a Cuba.
Avi Ramon, bona tarda, benvingut a 99, i ara ja això es posa a sèrio i comença amb l'espai de l'avi Ramon.
Avi, què tal? Ja li he dit que estava molt bé, ja ens heu pogut explicar una miqueta a l'inici del programa
i ara ens ha d'explicar una miqueta la seva història, perquè aquí, on el podeu sentir,
l'avi Ramon porta amb nosaltres des que Tarragona Ràdio era Ràdio Fòrum
i que hem fet uns programes especials d'aquests 25 anys,
i l'avi Ramon comparteix amb nosaltres micròfon des que es trobàvem, precisament això, a la plaça del Fòrum,
ja fa uns quants anys, no, avi?
Tarragona Ràdio, la Rambla, aquí, amb la Carra de Nau, sí, bueno...
A veure, jo dic que en antena, jo calculo, avi, que uns 20 anys, 21...
22, 23...
22, 23? Més descomptat de tants, ja?
No, més o menys, perquè els anys passen i un no allòs.
Ara, jo, després de tu, el que m'has presentat, o el que sigui,
molts ja em coneixen, afortunadament,
em coneixen en el sentit que em fa molta gràcia quan trobes amb algú
i diu, avi, o sigui que aquí a la ràdio vau crear un nom,
l'avi Ramon.
En crear d'escola.
L'avi Ramon.
I ho he agafat que molta gent em coneixen més per l'avi Ramon
que per Ramon Martí.
I això, en cert modo, m'ha donat una satisfacció,
perquè, doncs, amb tots aquests anys,
comprim amb tu, a vegades amb altres,
hem fet, doncs, entrevistes, xarles,
el que sigui, el que voldria,
perquè molts me coneixen, afortunadament,
però hi ha molts que no em coneixen
i deuen dir qui és l'avi Ramon
o qui serà, què farà.
Jo només voldria dir una cosa.
No soc periodista,
em van fer un homenatge
com a comunicació no professional.
Això em va donar molta alegria
perquè, doncs, vaig veure, doncs,
que convivia amb els de la comunicació.
No era professional,
però, doncs, tenia aquesta cosa junta amb ells.
Érem una família.
Doncs hi hagi.
Bé, llavors, clar,
ser com una família amb els locutors
i els de la ràdio d'aquí Tarragona Ràdio,
hi havia una altra cosa
que també em feia molta gràcia
i és el contacte que teníem amb els oients.
oients que ens trucaven de fora de Tarragona,
sobretot al Serrallo,
que aquelles xerrades...
Hem de dir que ens trucaven de l'Hospitalet de l'Infant,
que ens van trucar de Bandallós,
i d'aquí de Tarragona, clar,
a part del Serrallo,
com ha dit això de fora de Tarragona...
Sí, sí, sí, anava dient, no?
I pels puestos, Torre d'en Barra,
molts puestos...
Sí, sí, sí.
I això em feia gràcia
perquè el no ser periodista
ni ser una persona
que, per desgràcia o sort, no ho sé,
vaig trobar a la guerra,
el que sigui,
no hi puc anar a estudiar.
L'única cosa que tinc
que és que hi ha una cosa
que els llibres no ensenyen,
és la vida.
La vida perquè de petit ja,
els 12 anys amb la guerra,
ja treballava
i vaig conèixer ja tota classe de gent,
sindicalistes,
bombardejos,
i t'hauria d'espavilar-me
amb els suministres,
amb les coses,
per mi els deixaven...
Deixaven la llibre...
Escolta, mira,
estàvem fora de Tarragona,
mira, això,
quan ho donin,
m'ho guardo,
però el més per tu.
O sigui,
això em va fer espavilar ja
de cara a el que és la vida.
Deixa'm fer un kitkat, avi,
perquè jo he dit abans,
hi ha hagut un moment
que jo he dit sort,
perquè pensava que anava a dir,
doncs,
de compartir amb tots els oients
tot això que...
que totes les experiències
de la seva vida,
i clar,
m'ha anat cap als bombardejos
i dic,
no,
aquí en la paraula sort
no havia d'entrar per enlloc.
No,
però bueno...
El que passa és això,
no?
I això és...
M'ha despistat,
a mi m'ha despistat.
Llavors el que passa és que per circumstàncies
he viscut a Tarragona
doncs amb tota classe de persones.
Vaig conèixer l'eistocràcia,
vaig conèixer els no rics,
vaig conèixer els del partit,
vaig conèixer molts del ajuntament amb els anys,
uns d'una manera,
els altres de l'altra,
però veient com som,
perquè clar,
hi ha una cosa molt important
que sempre ho dic i repeteixo,
hi ha una cosa molt important
que és el que la gent se pensem que som
i en realitat el que som.
Clar,
a vegades pensem que som una cosa
i quan hem el nostre que som nosaltres
a vegades fem el ridícul
i això és molt important,
molt important
quan parlem.
O sigui...
Avi,
digues.
Vostè volia que els amics,
oients d'aquesta casa
ens truquessin
i ens diguessin alguna coseta,
no?
Doncs tenim la primera oïnta,
oïdora.
Això m'anima, eh?
Això m'anima, eh?
Bona tarda, Dora,
què tal?
Hola, guapos,
bona tarda,
què tal?
Estem tots,
que semblem un flan,
semblem que estem de primeres
a quin opció és gairebé
amb l'Avi Ramon, eh?
Escolta'm,
amb l'Avi Ramon
una salutació i una abraçada,
ja em trobo pel carrer
i això que diu l'Avi Ramon
és que jo no l'he dit
d'una altra manera.
Jo me'l veig i dic
l'Avi Ramon,
què, com anem?
Mira,
xiqueta,
tal i qual.
I ara que és un pofos,
un fondo
perquè ell sempre té anèdotes
per explicar,
vivències...
Bueno,
escolta'm,
que la gent no es pensi...
Escolt, escolta'm,
va molt d'escoltar-ho,
ja ho sap vostè.
Jo et dono les gràcies
pel que dius
perquè això introdueix
pel que jo penso dir,
però que el gent no es pensi
que està preparat, eh?
Escolti'm...
M'he quedat sorprès, eh?
Escolti'm,
i si ho pensen,
potser que són
unes persones molt llestes.
Sorprès,
no, no,
sorprès,
no per sentir-te,
perquè ja sé que tu,
doncs,
és una de les persones
que sempre m'animeu
a que continuï,
o sigui...
Clar que sí,
clar que sí.
Faig gran,
ara em fa mal això,
ara em fa mal allò,
però vosaltres,
quan us veig pel carrer,
i avi,
avi Ramon,
el que sigui,
és com si em pres un gelocatil
o em pregués una espirina,
saps?
Llavors,
m'envolentono
i segueixo endavant.
Però això,
quan així...
Jo m'alegro molt
i a mi també
m'ha donat molta alegria
de veure-lo pel carrer
amb la seva dona
moltes vegades.
I ara li diré una cosa,
que jo no sabia
que la seva dona
també era una gran concursant
anys enrere,
que m'ho va dir,
que era una gran contrincada meva.
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
jo no ho sabia això,
m'ho va dir un dia,
dice,
ah, yo te conozco
de cuando los concursos
de no sé cuánto,
di un mal de dir
fa d'anys.
Sí, sí,
de fa anys,
de fa anys.
Molts, molts,
ara que diu la Sílvia
de 20 anys
o no sé què
allà al fòrum,
pots dir que no fa més, nena?
Jo crec que més o menys
va per aquí,
està parlant del 80...
20 i algo.
Sí,
tu portaves trenes,
això segur.
Això sí.
Jo portava un altre ritme
també llavors.
i l'avi estava una miqueta més jove,
però no amb una miqueta només, eh?
Doncs ja és prou, eh?
Amb el que tenim al damunt
i el que corre,
estar més jove,
ja va bé, ja va bé.
Dora, t'agraeixo això
perquè doncs ja tu
has explicat alguna cosa
que jo no cal que ho expliqui
i més si ve d'una persona
que no soc jo.
Bueno,
doncs ja està.
El que li vull comentar l'altre dia
parlàvem amb les meves germanes
que de tant en tant ens juntem
fent un cafetó
i comencem a xerrar de Tarragona.
T'acordes de quan no sé què?
I vam començar
pujant la Rambla cap amunt
totes les botigues
que hi havia
pujant a madereta, no?
Bueno.
I ara totes les que hi havia
baixant cap a Esquerra.
Mare de Déu
no queda ninguna.
No, no, no.
Casa Quadres,
Casa Quadres
i para de portar.
Tancar? No, no.
Casa Quadres
i ara estava tancat per vacants,
o sigui que depèn de com.
Mare de Déu.
Vam començar
la perfumeria
a Mico,
la pasteleria a Miquel,
totes aquestes...
Bueno,
la Tània,
la Tània,
se'n recorda,
aquella botiga.
Pensa, Dora,
que a la Rambla
en aquell temps
hi havia dues parades
d'autocarts als pobles.
Home,
paraven a la Bar Esport?
Eh,
a l'Esport un
i al costat del Quadres
l'altre
que anava
per als altres pobles.
O sigui,
que ha anat canviant tot
d'una manera molt.
I després hi havia
una particularitat molt grossa
i mira,
s'enrotllem, no?
Sí, és igual.
Jo us deixo, eh?
Ja paga l'Ajuntament i això.
Hi havia
al costat
de dalt
de la Rambla,
o sigui,
anant cap al balcó
a l'esquerra,
hi havia botigues
i hi havia aquella casa
de barrets
de podado.
A veure,
sí,
aclaro.
Jo me'n recordo
de bobles
que havia al CIRMOVive,
això no sé com deia,
però de barrets
no me'n recordo
aquesta botiga.
Primer va haver
el club gimnàstic,
tenia allí
el gimnàstia...
Sí,
el bar.
Allí vaig festejar
amb el meu
Glòria Sigui,
quan venia de Barcelona
per passar el diumenge
aquí amb mi,
allà anaven
i ens passaven
amb un cafetó
i mirant el futbol
tota la Santa Tarda.
Doncs al principi,
deixa'm mirar
una mica,
al principi allí
hi havia
els d'aixòs
de gimnàstia
i tot aixòs
del club gimnàstic.
Sí.
Després allí
va ser ja
les cases...
Després allí va haver
el fina fèmina.
I al costat
hi havia una casa
de barrets,
una casa de barrets
que eren, doncs,
clar, sombreros,
però...
Sí, sí, sí,
en barrets.
I primerment
va haver
un senyor
molt important
de Tarragona
que es va casar
amb una noia
d'allí
i li deien
escolta'm,
t'has tratat
amb una noia
d'una casa
de barrets?
Ei, ei.
O sigui,
que a Tarragona
a vegades
hi ha hagut
anècdotes
xistes
i coses
trets
de la mateixa gent
de Tarragona.
O sigui,
ha sortit això, no?
Ja.
Ha sortit altres coses.
Però vull dir
que aquest costat
de Rambla,
com que hi tocava
el sol més,
aquest costat
sempre hi havia
més coses.
Hi havia els cafès,
tres o quatre cafès,
el cilindro...
En canvi,
l'altre costat
que hi havia
el Ricomà
i hi havia
aquest metropol,
a dir,
la gent no hi tenia
tanta tendència...
Perquè feia més fresqueta
i feia més ombra...
que inclús allí
hi havia una casa
de banys.
Hi havia una casa
de banys...
O sigui...
No, no, no,
de banys.
Amb dutxes,
amb dutxes
i tot el que sigui.
Era una mare i filla
que se'n cuidaven de dos.
Jo no, no, no,
no, no, no, no.
Avi i Dora,
Avi i Dora,
que això ha de continuar,
però avui és la carta
de presentació,
deixem acabar
de presentació
de l'Avi Ramon,
deixem acabar
una mica
de la seva memòria.
I Dora,
un dia prometem
que farem un recorregut
per les diferents botigues
que hi havien a la Rambla.
Sí, sí, sí.
També farem un recorregut
per les botigues
que tampoc hi són
i que segur que
molta gent recordarà
de la part alta
de Tarragona
que també han desaparegut.
Vaja, vaja, vaja.
I que vosaltres
doncs ens heu de donar
un cop de mà
i trucau-nos
com has fet tu.
Jo de la part alta
no tant,
perquè a veure,
que no he viscut
per aquella banda,
però avui dia
que el colmadó
de la cantonada
a la placa
d'aquelló,
ara que han fet
els castells
i tot això,
saps què he trobat
a faltar,
veure allò que posava
a l'espar
o no sé què posava aquí.
Exacte, espar,
espar posava
de tota la vida,
gairebé.
Per això, per això.
O almenys,
és aquesta intenció,
una vegada
que veus alguna cosa
i fa molt de temps
que la veus seguida
durant els anys
i sembla que
he estat allà sempre.
Mira si tinc també història.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
La de batalletes
que podria explicar d'a d'hora.
Doncs ara,
tenim un altre dia
que ens puguis tornar
a trucar
i així comentem
amb l'avi Ramon
el que en aquell moment
estiguem fent
o el que a vosaltres
doncs mira,
dius, mira,
m'agradaria fer això.
I és una idea
que agafem
de cara a properes vegades.
Sí, molt bé.
D'acord, carinyo.
En alegro
i una abraçada, eh?
Gràcies, guapa.
A l'avui Ramon,
una abraçada, vinga.
Gràcies, gràcies.
Adéu-n'hi-do.
Això m'ha servit
que una persona
de les que me coneixen
de la família
de la ràdio, no?
Part del que sí.
Ara bé,
doncs això,
que pensin
que si un dia m'equivoco
pensin també
que als anys
arriba un moment
que també hi ha noms
que a vegades
m'ho trobaré potser
encallat
perquè a vegades
hi ha algun nom
que, home, car,
com se deia,
com, saps com ho he dit?
Avi, vostè, encallat?
No, no ho crec.
No de callar, no.
No, no, encallat, encallat.
No, no, el verb
és encallar, eh?
No, no, no,
jo no m'ho crec, eh, això.
No, de callar no callaré.
A més a més, a l'ordinador
de l'avi Ramon,
jo crec que
continua
i està allà molt actiu,
així com algunes vegades
el meu,
i així ho confesso,
jo li dic ara,
moltes vegades
he de fer algun
que una altra recet,
l'avi Ramon
sempre està en marxa,
no sé quines bateries
porta vostè,
l'avi Ramon,
però me les ha de passar
quan pugui, eh?
No, el que passa
és que quan vinc aquí
visco la vida
com l'he viscut,
com és, Tarragona,
el que sigui,
o sigui,
que qui no em conegui,
doncs que sàpiga
que a vegades
el principal
és que quan venim aquí
tot és improvisat.
Doncs sí.
Mai,
mai quan arribem aquí
la Sílvia i jo,
no, no tenim cap paper.
El primer que fem,
preguntem de què parlarem.
I llavors,
pel tema,
per la gent,
si algú ha trucat
o el que sigui,
llavors hi ha d'això.
Perquè clar,
ella diu això de fora.
Jo recordo
que una vegada,
parlant,
parlant una senyora,
va trucar de fora.
I jo li vaig preguntar,
d'on me truca vostè?
Diu,
de Miami.
Dic,
i ara?
Sí, és veritat.
Dic, sí,
que arriba lluny la meva.
Diu, no,
d'aquí d'hospital.
Dic, ah,
perdoni,
perquè jo no pensava jo
que fos tanta lluna, eh?
Avi, jo li dic una cosa
i tenim un repte
que, mira,
podem llençar aquí.
Sap que ara,
a través de la ràdio,
es pot sentir,
però també s'ha escolta
via internet
i que podem arribar
a qualsevol punt del món.
Una vegada.
O sigui,
ens poden trucar,
si volen,
o poden dir-nos alguna coseta
via Londres,
per ells,
Anglaterra.
Que recordes que de Londres
va haver-hi un
que hagi estat
les festes de Tarragona
i el Paralló
de Cosa de Tarragona
va trucar des de Londres
per afirmar
i parlar
a veure
que les coses
que li semblava
de Jocs.
O sigui,
són anècdotes.
No, no,
i convidem la gent
que ho facin.
Han fet entrevistes
tota classe de persones.
Això és veritat.
Avi,
això ho hem de parar aquí
perquè,
a part de l'avi Ramon i jo,
de tant en tant,
l'avi Ramon
té mal costum
d'agafar l'autobús,
de baixar per la Rambla,
caminant,
i de tant en tant
segresta amb algú.
I a vegades...
Això és cert, no, avi?
No rigui,
no rigui,
que és veritat, eh?
Un rus,
un director rus
que havia un que s'ho traduïa,
artistes,
polítics...
Compte amb l'avi Ramon,
compte amb l'avi Ramon,
que com us trobi
per la Rambla
ho farà venir a la ràdio
a xerrar, eh?
l'únic que no vull entrar,
l'únic que no vull entrar,
si no és amb ironia,
és amb política.
És més complicat.
No vol dir,
no vol dir
que doncs,
a vegades,
sense dir,
digui alguna cosa,
però llavors ja va
a càrrec
que entenguin
qui escolta.
Ja, ja.
Que jo no vull comprometre'm
a dir noms d'algú
perquè llavors
m'està greu
pels familiars
o pels que siguin,
no m'entens?
Però a vegades també,
també alguna
que estigui en el tanto...
No, no,
que ell ja es deixa caure, eh?
Que alguna...
Però sempre se serà
mala intenció, eh?
Avi,
no voldran venir.
Com?
Vostè els convidara
i dirà,
no, no, no,
que no puc,
sempre tindran excuses
per no venir aquí a la ràdio.
No, ja saps que vénen contents
perquè sap que el que parlem...
Però marxen
i quan marxen
no van tornar.
No, sí,
sí, ja saps.
Bueno,
quan convingui tots...
O sigui,
que mai portem mala.
i com que tampoc no som,
que diré jo,
ni polítics,
ni som senyors
que hem de crear alguna cosa
i volem públic,
no.
No, no.
No nosaltres som
un més del carrer.
A més,
una de les coses,
avi,
que molta de la gent,
molts dels convidats
que han passat per aquí,
una vegada
que se tanquen els micròfons,
avi,
és que era...
Venia molt nerviós,
no?
Sí, sí, sí.
De veritat,
és la conversa
que normalment els convidats
li venien molt nerviós
perquè no sabia
què és el que anàvem a fer
i una vegada ja
que marxaven
o que ja tancaven els micròfons
com us he dit,
llavors deia,
no, no,
ai, doncs mira
que m'ha agradat l'experiència.
Recorda una vegada,
per a si podem repetir-ho,
recorda una vegada
que mira,
ho explico,
perquè una vegada
havíem de gravar dos dies
perquè no sé què passava
i amb un que vam entrevist...
Alguna escapadeta
que feia algú...
Li vam fer una entrevista
i vam dir,
bueno, ara doncs fins demà.
Diu, escolta,
més que demà
no sé si podré vindre.
Carò, home,
que ara gravarem demà.
Vull dir que a vegades
això d'aquí a la ràdio
sembla una cosa
i més n'altre
un plan de família
per això demano
que si algú
té interès
o vol vindre
que vingui
que serem
tota una família
vull dir
que no tinguin reparo
ai, em vols dir
no sé
si que vingui
que aquí
ho passem bé
ho passarem bé
i la prova està
que quan hem començat
no sabíem com
i mira,
s'hem enrotllat aquí
com aquells que estem
a casa nostra
mira, ja està
és que avi estem
gairebé
gairebé
és casa seva
això ja
perquè abans comentàvem
i si vol
continuem una mica
allà on havíem deixat
la història
la part trista
és
que d'aquests anys
n'hi ha molts
que ja no
dels que col·laboraven
i d'això
ja no hi són
un record
un record
per tots aquests
ara això sí
que s'anivin
i fem
joventut nova
vinga
fem una família nova
bueno, què estàvem dient
la història de l'avi Ramon
va començar
ja fa uns quants anys
que un dia
algú el va trucar
en aquell moment
no era l'avi Ramon
i venia
de contartuli
en algun dels programes
que es feia
dins
del Radio Fòrum
i a partir d'aquí
l'avi Ramon
de
d'una setmana
un dia
d'un dia
dos dies
dos dies
tres dies
i no estava aquí
gairebé tota la setmana
però poc li faltava
i ja dic
com va anar això?
expliqui'm-ho vostè
a mi i tota la gent
no ho sé
perquè me'n recordo
una vegada
quan era aquí
al Carrer de la Nau
que era una tarda
no sé què va passar
i vaig anar
al programa
i llavors
aquell
va començar
a enrotllar-se
enrotllar-me
no sé quantos
enrotllar-se
enrotllar-me
així m'agrada
i el cas
que quan vaig donar compte
havia passat
tres hores
això va ser
amb el Josep Guerrero
des d'aquí un record
per ell
amb el Pep Guerrero
jo parlant parlant
i ell d'això
i no sé quantos
quan me vaig donar compte
havien passat
tres hores
això pot ser un record
això ho ha pensat
d'apuntar-ho al Guinness
no perquè
és normal
perquè la prova està
i amb tu
i amb tu
ens passa el mateix
comencem
comencem
no se n'hi donen compte
i perquè
arriba un moment
que diuen
prou
que si no
espessaríem la tarda
anant parlant
i trucaria un
l'altre
per què?
perquè ho fem
ho fem d'acord
ho fem
doncs
ho sentim
ho sentim
som part de la vida
i com som part de la vida
la vida té això
i també
avi
també farem de tant en tant
un petit kitkat musical
que també posarem
una miqueta de música
la fem ara
el kitkat aquest
i el millor
també podríem fer
pot ser
digui
alguns sorteig
alguna cosa
home
això s'ha de parlar
eh
algun concurs
alguna coquina
perquè hi ha una cosa
molt important
digui
a la vida
que allò que deia jo
no pensar-te
el que ets
si no ets
ser tu
que la gent
te coneguin
com ets
que sabien com ets
llavors
si la gent
sap com ets
te convius
amb ells
si es pensen
que ets una cosa
i després
se desenganyen
malament
doncs de cop
que sàpien com ets
i així llavors
convius amb la gent
ja saben
el que no li agrada
ja no hi entra
però el que conviu
amb tu
i veu que
s'enrotllem
i parlem
el que sigui
doncs és com una família
hi ha ratos
de cada manera
però la de la veritat
a l'hora del menjar
el que sigui
la família
s'uneix
ja ho diu
com ho diem
la família unida
jamás será vencida
doncs nosaltres aquí
a la ràdio
és el mateix
posem una miqueta de mos
i ara tornem amb l'Avi Ramon
en la ràdio
en la ràdio
en la ràdio
és la única
llà
que l'on va veure
no
i won't
be afraid
oh
i won't
be afraid
just as long
as you stand
stand by
me
and darling
darling
stand
by me
oh
stand
by me
oh
stand
now
stand
by me
stand
by me
if the sky
that we look
upon
should tumble
and fall
or the mountains
should crumble
to the sea
i won't
cry
i won't
cry
no
no
i won't
shed a tear
just as long
as you stand
stand
by me
and darling
darling
stand
by me
oh
stand
by me
oh
stand
now
stand
by me
stand
by me


i llavors
aquell artista
tan bo
d'amèrica
de cine
va vindre aquí
a Tarragona
i va anar poca gent
al teatre
a Tarragona
a veure'l
quin va ser aquest
avi
a veure
recordi-m'ho
en aquest moment
no estic molt
d'allò
no li ve present
no li ve present
perquè bon resulta
quan la gent
a Tarragona
se'n va enterar
oh
però si és aquell
que va fer aquella pel·lícula
veus
aquell moment
és el que passa
se'n parla d'una cosa
ai el xip
i a vegades
els noms
esclar
passen
són anys
no m'entens
però veieu
si arribem a fer
algun congurs
podíem donar pistes
i a veure si la gent
ens ho podria dir
que també seria
el seu
i ara veus
m'has preocupat
perquè tinc a la punta
la llengua
i no m'acaba de sortir
però bé
i com això
doncs altres artistes
perquè aquí a Tarragona
la majoria d'artistes
del cine aquell
dels anys
enrere
que sortien
doncs
tots havien actuat
aquí a Tarragona
la majoria d'artistes
de cine
d'aquell temps
doncs tots havien actuat
aquí a Tarragona
i també grans cantants
i és que aquí
hi havia
a part de bons teatres
hi havia bons cinemes
i vedets
la serita Montiel
per exemple
doncs té anècdotes
amb el Chinxilla
vull dir
que a Tarragona
té toreros
també he tingut anècdotes
a Tarragona
m'entens?
vull dir
que aquell que va marxar
sense pagar
quan va viure
ja va pagar
aquella bona dona
i això no m'ho expliqui
encara home
vull dir
que ja vindran
segons el tema
doncs
anem sortint coses
i clar
i depenent també
de l'època
de l'any
que estiguem
per exemple
jo ja avi
i ja li apunto
que de cara al dia 25
tenint en compte
que s'apropa perillosament
tots els anys
que és el dia 1 de novembre
que vagi recordant
el don Juan Tenorio
que li fa recitar
eh
sencer
sencer
des de la primera lletra
fins al final
jo no
vinga
conformem
amb el que havia fet
amb el Tenorio
era el sepulturer
ai
aquell davant de les làpides
bueno
deixem-ho
això ja
recordi que
pel dia 25 d'octubre
perquè
clar
resulta que
enguany
el dia 1 de novembre
cau en dimarts
en el qual cosa
no podrem estar aquí
que serà una llàstima
ja l'hi dic ara
però
ho recuperarem
el temps
de cara al 25
i si m'apura una miqueta
de cara al 8 de novembre
que alguna cosa
podrem parlar
si no són de panellets
que sigui de tots ens
i si no
del que convingui
mentre no sigui
una castanyada
no
no
no
les castanyes
les deixem per d'altra banda
si és alguna castanya
bueno
però que a menys
que siguin dolces
eh
si els plenem pel carrer
i no estem contents
i ens donen una castanyada
una castanya
que no sigui
que sigui simpàtica
clar que sí
i també parlarem
per exemple
de moltes de les tradicions
o coses que es feien abans
i que potser ara ja no es fan
de cara als Nadals
de cara a les festes
de cara a les nits
perquè les nits abans
també tenien
diguem que també tenien
la seva història
no avi
ui ui
Tarragona
és que a Tarragona
ha passat moltes coses
i l'avi ha viscut
també moltes altres
és que a Tarragona
ha tingut una cosa
que per exemple
ara
és que jo algun dia
parlaré de Reus
o d'altres puestos
també
està molt obert
a tot
així com per exemple
Reus
volia ser la capitalitat
pels habitants
que tenia
doncs
a Tarragona
no en tenia
tants habitants
no tenia tanta cosa
però a Tarragona
tenia una cosa
per sort
o per desgràcia
perquè
el militar
tenia aquí
un govern civil
d'alguna gran
importància militar
el clero
tenia una gran importància
dintre el clero
i clar
segons quines coses
Tarragona
no es podien fer
fins que va arribar
l'any 30
31
la República
llavors
i es va expandir
i en poc temps
Tarragona
va començar
a ser
el que havia de ser
sempre
perquè pensa que
els romans
ja va ser capital
Tarragona
avi pel que sembla
mai ho hem tingut
gaire fàcil
aquí a Tarragona
sempre ens han
posat pedres
a les rades
no?
bueno no
però pensa una cosa
pensa que
en l'època dels romans
ja
vam agafar
i vam fer un barri
a 12 quilòmetres
perquè a Tarragona
no hi cabies
tothom
i segons qui
doncs vam fer
un barri
una espècie d'això
a 12 quilòmetres
el que passa
que després
hem sigut amics
hem vist
que no era el que deien
i a fortament
estic content
perquè jo
d'arreus
tinc molt bons companys
molt bona gent
però m'agrada
perquè quan ens veiem
amb ironia
ens diem coses
però sempre les diem
sense
saps com ho diu
ara tu
ara jo
i és bonic
és bonic
escolta
m'ho vas dir
què et pensaves tu
què et pensaves això
i llavors
som amics
som
com si haguessis
un dia
un conte
un TVO
que et xistes
que et xistes
tan al tanto
com els xistes
són veritat
són trets
i és una manera
de llançar-les
vull dir que
hi ha coses
que són tretes
d'això
per això
dic
que amb Reus
tinc molt bona
molt bon simpatia
avi
fem una cosa
ens queda molt poquet temps
ens queden dos minuts
i una miqueta més
i és que aquest cap de setmana
es fan les festes
del Roser
allà a la part alta
el carrer Merceria
correcte
el carrer Merceria
i voltant
i el catedral
ara no ho sé
perquè el catedral
allà al racó
hi ha el vers del Roser
ara no ho sé
com que hi ha obres
com que hi ha obres
no ho sé
si la posaran al clautre
o que faran
no ho sé
home alguna cosa
trobaran segurament
segurament
a Tarragona hi ha
hi ha dues o tres coses
que no s'han perdut mai
no
i que no es perdin
el Roser
el Merceria
el cos del Bou
Sant Pere
vull dir
hi ha una espècie
de puestos
que no es perd
no es pot perdre
perquè hi ha d'això
s'ha ampliat
n'han fet més
n'han tret
però vull dir
que aquestes
són ja
i després també
per exemple
podríem comentar
alguna coseta
de les festes
si avui no fos
el dia de presentació
de l'Avi Ramon
també podríem parlar
per exemple
de la nit de Sant Joan
ui
de les coses
que passaven abans
tenim temps
no
ui
la de coses
vostè vagi carregant també
eh
perquè
aquí
perquè
no s'aturi mai
pensa tu
una cosa
que abans
diguem
obries l'armari
i deies
avui em posaré
aquesta roba
ara
com que ve
la barbena
de la festa major
em posaré aquesta
ara com que ve
a l'estima
em posaré aquesta
ara obres l'armari
i no saps quina posar-te
perquè no saps el dia
com serà
si farà calor
si farà fred
o que sigui
o sigui
que llavors
has d'inclus
t'ha fet gràcia
estrenar una corbata
i saps que jo soc
al·lègic a les corbates
però
si una festa que era
per una vegada
que va venir en corbata
mare meva
la festa
que vam organitzar
però vull dir
que cada cos
tenia el seu temps
ara no
ara
hi ha el mercadillo
ah mira que es barato això
ah mira
i llavors veus que queda
recordat un prest o l'altre
perquè fa gràcia
comprar-ho
però després
avi també ho hem dit
algunes vegades
amb la pròpia
ampolla de cava
i sí
una ampolla de cava
a casa
havia d'haver
doncs no sé
a l'aniversari
del pare
o de la mare
una cosa excepcional
una cosa increïble
que en aquell moment
hi hagués una cosa
com aquesta
una ampolla de cava
a mi el que m'empipa
del cava
saps què és
però ara
totes les que
a mi
el que m'empipa
del cava
és quan s'acaba
avi
doncs parlant
mira vostè mateix
ho ha dit
doncs ja s'acaba
ja s'acaba
almenys per avui
però la setmana vinent
el proper dimarts
l'esperem aquí
i que ens truquin
anava a dir una cosa
la setmana vinent
ja sap
que estarem
a propet
de la Pilarica
home
tan a propet
que estarem
el dia 11
i que l'endemà
és la Pilarica
bons records
també
vostè comenci a pensar
a veure aquest viatge
que va fer d'escapar
de Saragossa
i que tingui a veure
directe o directament
directe o indirectament
amb Tarragona
Saragossa va ser
el principi
d'una nova vida
ja m'ho explicarà
la setmana vinent
avi
si quiero
la setmana vinent
eh
gràcies
ja ens veurem
i que ens perdonin
el rotllo
però som així
avui és el primer dia
no no
i que ens coneguin
com som
el segon dia
que ens castiguin
que ens truquin
i ens diguin
ja s'acostumarà
perquè s'acostuma
la gent
a tantes coses
és dolent quan vol
és dolent
avi
gràcies avi
adéu adéu
quan el català
sortia a la mà
tridava
tridava el meu avi
apenaix que està
apenaix que està
però els valents de Bòrdo
no van tornar
no van tornar
tingueren la culpa
els americans
quan el català
sortia a la mà
els nois de Calesa
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar
solien cantar
visc a Catalunya
i'st Kalkata
a
A
A
A
A
A
A
A
A
B
A
A
B
A
A
B
A
B
A
B
A
B
A
A
A
B
A
B
A
A
A