Màgia, que se posaba en nuestras manos.
Doncs sí, és el que tindrem aquesta mateixa nit,
o podríem dir matinada, no sé què ens ho digui el Salvador Llaveria,
que és el protagonista i el tenim ja a Telefònica.
Salvador, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda.
Ara m'estava barallant, que no sé si dic clar que és el dijous de la nit,
encara que és la matinada, de veritat, del divendres.
Com ho podem vendre, això?
No, no, és el divendres nit.
Ah, és el divendres?
Sí, del divendres al dissabte.
D'acord. Ai, però si ho tenia apuntat, no sé per què, mira, el tenia el dijous.
No, no.
No, no, però de veritat, si entres a internet,
al Facebook, la notícia ens posa que és el dijous.
Ah, bueno, val, sí, ho vaig publicar el divendres a les dotes i mitja.
Ah, d'acord, d'acord.
Ja era conscient que...
Val, val, de que seria una altra.
No sé per què jo m'he apuntat.
Mira que tu i jo vam parlar i t'ho vaig dir divendres, no?
Te'n recordes?
I avui, mira, m'he aixecat jo amb la moto,
deu ser que com no ens ha tocat la grossa,
encara estic així com a mistres tocada.
Doncs tornem a començar aquest divendres, demà mateix,
al Paz Mussolongo,
el tindrem allà.
A partir d'aquí, l'hora més o menys?
Explica'ns com anirà tot.
Bé, a partir de dos quarts d'una, més o menys,
començarà l'espectacle.
Serà la màgia, evidentment,
però també hi haurà humor, hi haurà sorpreses.
Sí.
I, bé, us puc avançar d'aquí,
hi haurà dues parts clarament diferenciades.
Hi haurà la primera part,
que serà màgia de cel·lò o d'escenari,
on faï màgia amb diversos objectes en elles,
o mocadors, o en general.
I després, a la segona part,
farem una màgia molt íntima i personal,
serà una màgia de prop,
que utilitzarem un projectiu i una càmera
perquè pugui arribar tothom,
perquè ho pugui veure tothom de la sala
i gaudir de la màgia de prop, no?
Ai, que bo!
I sempre ho has organitzat així?
O és una cosa que, allò que dius,
amb el pas dels anys t'ho has anat mirant
i dius, mira, convé fer-ho d'aquesta manera
precisament per al tipus de gent
que més o menys va arribant o va venint, no?
Depenent del lloc.
Sí, bé, l'experiència t'adona...
Bé, t'adona...
Un grau, no?
Un grau.
Sí, clar, un grau.
I més, i més, no?
Cada vegada t'ensenya el que fas bé,
el que no fas bé.
Quan no funciona, analitzes el per què no ha funcionat.
I, bé, així ho vas aprenent.
I de les altres que jo,
podríem dir que és la primera vegada que ho faig així.
És a dir, sempre havia fet el màgia d'escenari
o màgia de prop amb càmera
o a vegades sense càmera.
Si hi ha poca gent,
doncs sense càmera també es pot fer, no?
Però aquest és el primer cop que ho faig així
perquè hi hagi més varietat
i per intentar que la gent s'ho passi
el millor possible, no?
Com és la teva màgia?
A veure, m'explico.
Hi ha màgia que potser quan veiem
la del circ, per entendre'ns,
que sempre hi ha alguna persona
que desapareix això.
Tenim la màgia potser del tamarit,
que potser també ha fet la seva escola, no?
Que és més de cartes,
de monedes, precisament.
Com és la teva?
Explica'ns a l'audiència.
Bé, doncs a mi el que m'agrada de veritat
és la màgia de prop.
O sigui, màgia tipus tamarit,
perquè m'entenc.
D'acord, d'acord.
M'agraden molt les cartes,
però també faig màgia amb cubilets,
màgia amb monedes,
màgia de proximitat és el que a mi m'agrada més.
Perquè és el que, diguéssim,
el que està més en contacte amb el públic,
el que tu pots veure de molt més a prop
i com a conseqüència
t'ha sorprès més.
Però també faig altres coses,
com màgia d'escenari,
que és la primera part que faré demà.
I, bé, és màgia més tipus general,
amb diaris, amb mocadors,
amb tot tipus d'objectes,
però de cara, diguéssim,
a fer-ho a l'escenari,
de més lluny, diguéssim.
Però també és una màgia molt participativa,
és a dir, diguéssim,
crido a gent perquè col·labori,
ens ho passem bé tots plegats
i és molt divertit.
Ja veureu.
Fem una cosa, parlem de Salvador,
parlem de tu.
Quan fa que et vas ficar en el món de la màgia?
Després ja parlarem, si vols,
d'una mica, una altra vegada recordarem
com anirà una mica l'espectacle,
de demà mateix.
Però com va ser que un dia
a tu et va donar per això,
per entrar dins del món de la màgia
i començar a conèixer tot aquest món?
Sí, bé, el meu inici,
des de molt, molt, molt petit,
jo recordo que veia els programes d'Altamarís
i d'abans, fins i tot.
Quan jo era molt petit,
que pràcticament ni parlava,
doncs veia un mag per la tele
fer un joc de cartes
i jo he intentat fer-ho,
però clar, jo creia en la màgia
i a mi no em sortia, no?
I dic, bueno, vaig pensar,
aquí hi ha d'haver alguna cosa més, no?
I a partir d'aquí, doncs, bueno,
em van regalar la típica caixa de màgia
del Màgia Borràs.
També recordo que van sortir
durant un temps
comprant uns iogurts de none
que donaven una certa màgia.
Sí, sí, sí, és cert.
Amb tot això plegat,
diguéssim, vaig començar una mica
a fer-ho, no?
Però a nivell molt...
Molt de casa.
per casa, esclar.
Però després,
més a més, als 15 anys
ja m'ho vaig prendre
una mica més en sèrio,
però com no hi havia recursos
en aquell temps,
internet no existia,
llibres no n'hi havia,
vídeos no n'hi hagués,
llavors vaig aprendre
d'una manera molt atípica.
Jo el que feia cada dia
era gravar un mag
que sortia per la tele,
que es diu Pepe Regueira,
que sortia a Telecinco,
i més endavant
una altra que es diu Magomiga
que sortia a Antena 3,
que cada dia feia un joc.
I jo me'l gravava en vídeo
i el veia tantes vegades
com calgués
per treure el truc, no?
Llavors l'intentava imitar
i fer-ho jo
als meus amics
o als meus companys
o a la meva família, no?
I una mica vaig començar així.
Perdona'm, Salvador,
i així sortien?
Tu veies els trucs?
Arribaves més enllà
allò que dius,
ostres,
l'ésser humà
té unes habilitats
per veure segons quines coses.
Ja saps que
hi ha molta gent
que és més sensible
i d'altres que no ho som tant.
Jo sé que en aquest segon grup
tu deus estar en el primer
perquè si ho enganxaves
és que ets una mica crac,
eh, en aquest aspecte.
Home,
tu depèn de l'interès
en què ho hi posis, no?
O sigui,
si tu no ets una cosa
moltes, moltes, moltes vegades
i t'interessa realment
allò que estàs mirant,
és probable
que al final
ho acabes veient, no?
Una altra cosa és que
un cop sàpigues com se fa,
saber-ho fer tu,
que això també és un altre tema, no?
Però, bueno,
així vaig començar
i a partir d'aquí,
bueno,
vaig conèixer
altres mags de casualitat
perquè jo veia anar
al Canal de Reus,
anàvem a un magazín,
cada setmana
feia un joc de mans,
així,
bastant limitat
perquè no en sabia gaire
en aquell temps.
Però, bueno,
em va veure un company
que ara és molt amic meu
fa molts anys,
que es diu Rafa,
que ja estava
una mica més avançat
en aquest món
i a partir d'aquí
me va obrir
moltes portes,
vaig conèixer
que hi havia
botigues de màgia
a Barcelona,
per exemple,
on podies anar
a comprar coses,
o hi havia clubs de màgia,
tampoc ho sabia
i a partir d'aquí
vaig créixer bastant
a nivell artístic.
I es fa també un bateig,
no sé si tens
el teu padrí particular
dins del món de la màgia,
aquell que potser
te va ingressar
dins, potser,
d'aquest món,
el que dius,
ja a nivell més professional?
No, personalment,
no,
però, diguéssim,
ja tinc diverses referències
a nivell, diguéssim,
per exemple,
el Tamariz
ha sigut una gran influència meva,
jo em baso molt
amb la seva màgia,
el T.T. Carroll,
que, bueno,
ja fa anys
va morir,
però era un gran mag
a nivell mundial,
també,
i, bueno,
hi ha altra gent
més propera,
amics peus,
doncs,
també compartir idees
i jocs
i d'uns als altres
ens anem ensenyant,
no?
Et deus estar,
bueno,
quan et conviden a una festa
ja saps el que et toca,
no?
O no?
Sí, tant,
et passa,
et passa, no?
Sovint.
Passa molt,
passa molt bé.
L'altre dia
vaig anar a un sopar d'empresa
i ja...
Ostres,
ja estàs,
ja estàs,
ja estàs.
És allò de tots fent terracó,
no?
Tots fent terracó,
aquí que se segui amb mi,
el Salvador,
que ens ho passem bé,
no?
Sí,
em van obligar pràcticament
a fer màgia
i, bueno,
és el que toca,
com tu dius.
És que m'imagino,
eh, Salvador?
A més a més,
allò de,
el Salvador al costat meu,
eh?
Que sempre ens ho passem bé.
Deixa, deixa.
Treu, treu, treu.
Treu aquesta cadira
i poso un altre
que des de posar el Salvador aquí, eh?
O si no,
quan acabes allò que
notes els ulls
quan ja s'està posant allò
que el sopar
va baixant una miqueta de to,
que ja s'han acabat
amb tots els brindis
del món mundial,
que ja no saps
que hi ha de venir més
per brindar
i llavors és allò de
la vista cap al Salvador
i el Salvador
ja m'ha tocat, no?
Salvador?
És de tard
i, bueno,
he dit,
tret els cafès,
tret el...
Això és el català.
Però ja estàm
una mica impacient.
Per cert,
jo no sé
què n'opines
abans,
no sé si era Telecinq
o una d'aquestes...
Es veien tots els trucs
de com es feia,
saps que hi ha un mag?
Sí.
Que hi ha molts mags
que li encantaria saber
qui és per agafar-lo del coll
i que explica
amb tota sèrie de detalls
com es fan els trucs.
Això és bo
de cara a que la gent
conegui una miqueta més
aquest món?
Sí.
O és l'altre contrapunt?
Allò que dius,
ostres,
però si ho ensenyes
tot,
quina màgia hi ha, no?
Sí, sí, clar.
A veure,
jo crec que no,
jo crec que no és bo
fer això.
Sí.
Perquè clar,
la gent que vol aprendre
realment...
T'envestigui, no?
No n'aprèn,
no n'aprèn,
veient això.
Simplement mata la curiositat
de saber com es fa.
Però qui vol aprendre
no...
O sigui,
s'ha de basar en llibres,
s'ha de basar
amb companys
que t'ensenyin
i t'hotelin.
No és per aprendre,
simplement és per
matar algú
senlló
de veure com fa,
com parteix la dona
per la meitat
o...
Entens?
O sigui,
que no és...
El que passa és que,
bueno,
tampoc...
Tampoc perjudica
amb excés
per la gent
quan ho ha vist
al cap de quatre dies
se n'oblida
i encara que fas
el mateix joc
al·lucinant igual.
Perquè a mi m'ha passat,
no?
Me van dir,
bueno,
he vist tal joc i tal,
al cap d'un any
ho faig
i la gent,
doncs,
no sap com ho faig.
Amb la qual cosa...
No, no,
que és això
que ens agrada, no?
Ens agrada d'alguna manera
que ens encerronin a tots.
Sí, sí,
no,
la gent ja va predicar...
de la part bona, no?
Sí, sí, sí.
I, per cert,
i alguna vegada,
abans em comentaves
al principi de l'entrevista
que, clar,
has d'aprendre,
algunes coses surten bé,
d'altres coses
no surten tan bé,
diguem-ho així.
T'ha passat allò que dius,
per favor,
que s'obri ara mateix la terra,
que m'ho vull marxar cap a casa?
Ha arribat a passar això
sobre un escenari,
perquè, clar,
pot passar, no?
A veure,
és una cosa,
ets humà encara, no?
Salvador?
Sí, sí.
A veure,
t'explico,
pot passar,
evidentment pot passar,
te pots equivocar,
o sigui,
no som infal·libles,
pot fallar el truc.
El que passa és que
moltes vegades
la gent no se n'adona,
és a dir,
com la gent no sap
què faràs,
potser et falla,
ja que sé,
per dir alguna cosa,
no trobes la carta,
en treus una altra,
però després,
un cop t'has equivocat,
rectifica sobre la marxa
i varies el joc
amb un altre final.
Quina sang freda, eh?
Sí, sí.
I això passa sovint,
és a dir,
en cada actuació
potser tens un fallo dos
o...
I no només fallos,
sinó hi ha gent
que reacciona
com no t'esperes o...
Com?
El posa'm un exemple
d'això
que la gent...
Com què?
A veure què t'ha passat,
expliques,
ara m'has posat el cuquet,
ara m'ho has d'explicar.
No, per exemple,
treus un senyor
que sembla sèrio
i és molt graciós i tal
i s'emporta
tot el protagonisme
i...
Què dius?
Sí, però...
Això et deu donar
una ràbia?
El que passa és que,
bueno,
ho has de saber
portar tot això,
no?
I, bueno,
també he actuat
amb pubs,
amb la gent
una mica
sortida de to
i...
o sigui,
l'experiència
com t'he dit abans
t'adona
un grau
o més d'un grau
a vegades
i has de saber
reaccionar
amb aquest tipus de gent,
no?
Home,
a més a més,
aquest divendres
jo espero que tot
vagi molt bé
perquè són dos quarts
d'una a la matinada,
o sigui que també l'hora,
és que tu també...
A quina hora surts?
Tu també, eh?
Què no hi havia
per fer-ho
després de sopar
a vora a les 10,
quarts d'11?
Una hora raonable,
home!
No,
és que si em dono
més temps d'ensejada...
Ah, què dirà,
man?
Dubto molt
que sigui per això, eh?
Ja t'ho dic ara.
No cola, no cola, no.
No, no,
que va, que va.
Bueno.
Però què és
quan acabes de sopar?
Que vas parlar
mal del Mussolungo
i dic jo
és que no acabo
de sopar
fins a dos quarts d'una.
A mi no m'espereu
fins a aquella hora
però jo he d'acabar de sopar.
Sí, sí.
És això, no?
Sí, sí.
No, el que passa
és que, bueno,
és quan s'ha començat
a omplir el pub
i, bueno,
jo vaig una mica abans
a preparar-ho tot,
a muntar la càmera,
a preparar-ho
per quan la gent
estigui allà
i a començar
i, bueno,
fins que s'acabi l'espectacle, no?
Tenim aquest divendres,
recordem,
però jo no sé
si tens alguna cosa
més en cartera,
tens alguna coseta més
a l'agenda?
Sí,
el dia 8
estem jo
i altres companys
del club
perquè, bueno,
no ho he explicat
però formem
diguéssim
donar d'alta
un club a Reus
de màgia.
Ah, molt bé.
Sí,
es diu Amic,
associació de Maxi
i les Unistes de Catalunya
i, bueno,
fem gales
de forma regular
així
per família,
familiars,
i el dia 8,
que si no recordo malament,
cau en diumenge,
fem un matinal,
és a dir,
per la gent que no sap
què fer
i vulgui venir
a sobir,
doncs allí fem una gala
que som tres mags
més un presentador
d'escenari,
és a dir,
estem amb el teatre.
El feu desaparèixer també
el presentador o no?
El presentador també és mac,
eh?
Ah, de car, de car.
Sí, sí.
Llavors,
farem una petita gala
de més o menys una hora,
hora i mitja,
com a molt,
i serà el Bravium Teatre,
el teatre Bravium
del Pallol.
Ah, fantàstic.
Recordem que serà
el dia 8 de gener,
o sigui,
per a aquells que volen començar
amb molta il·lusió
i amb moltes ganes l'any,
tenim aquesta opció, no?
Del dia 8
al diumenge
fent matinals
i que allà us trobaran.
I, per cert,
parlem d'aquest club,
com vas començar
a formar part
d'aquest club
de l'amic?
Bé,
això va ser
de forma més o menys casual,
perquè nosaltres
ens reuníem
a un bar
que era
el propietari
de Mac,
també,
i, bueno,
com que estàvem allí
tots reunits
cada dia,
pràcticament,
doncs vam dir,
bueno,
i per què no fem
alguna cosa més sèria,
no?
Per què no muntem
un club
amb els seus estatuts
i fem activitats
i, bueno,
va agradar la idea,
vam començar
a fer-ho així
una mica
a poc a poc,
però ara,
clar,
ja fa molts anys
d'això,
això hem passat
potser 15 anys,
ja,
i, sí,
i ara ja tenim
un club estable
amb conferències
de mags internacionals,
han vingut
molts de
campions del món
aquí
a donar conferències
i, bueno,
i gales
també,
i vull dir,
la gent que estigui
interessada
en aprendre la màgia
i vulgui mirar,
està convidada a venir,
ens reunim
els dijous,
cada dijous
de la setmana,
a partir de les
9 i mitja,
a 10,
on es troba,
el vostre local,
Salvador?
Sí,
és el Bravium mateix.
El Bravium mateix,
perfecte.
al teatre,
sí, sí,
estem allí,
és la nostra seu.
D'acord.
I llavors,
cada, bueno,
cada X temps,
fem, ja com he dit abans,
gales
per recollir diners
i invertir-los
i invertir-los en activitats,
no?
També us poden contractar,
per exemple,
jo que dius,
mira,
jo tinc una festa d'aniversari
que és el que passa
amb els nens
i vull que sigui,
aquest any vull que sigui
més especial
que altres anys,
no?
Sí.
Si m'apropo un dijous
a dos quarts de la nit
al teatre,
a Bravium,
parlo amb vosaltres,
puc fer una contractació?
Sí, sí,
i tant, i tant.
Ah, fantàstic.
Tothom que vulgui
pot contractar-ho
a nivell o personal
o a nivell de club.
Sí.
I a nivell de club
normalment anem
diversos,
anem tres,
quatre mags
o els que estiguin
disponibles aquell dia
i una part,
diguéssim,
dels ingressos
ho donem al club
per invertir-los
en llibres
o per conferències,
etcètera.
Però sí, sí,
es pot fer això.
Ah, doncs fantàstic.
Ho dic perquè moltes vegades
és allò que dius,
ostres, no sé,
vull fer alguna cosa especial
per a mon fill
o per a algú de la família
perquè fa una d'aquelles
dades que ens agraden,
una edat així especial
i us per trencar una mica
la tradició,
doncs que millor que això,
no?
Sí, sí, correcte.
Tindràs la màgia a casa,
mai millor dit, no?
Sí, sí.
I de fet s'està,
bueno, s'ha posat molt de moda,
vull dir,
hi ha moltes actuacions de màgia
amb comunions
o batejos
o casaments,
també.
Doncs recordeu
que a partir de...
Bé,
els dijous,
normalment,
durant aquestes festes
segurament que tindreu
alguna paradeta,
no?
Sí.
A continuareu,
igual.
No,
fem una paradeta
fins al gener
i després continuarem
les activitats
com sempre.
Molt bé.
el dijous
a partir de dos quarts
de deu
al Teatre Bràmium
i aquest,
podríem dir,
demà mateix
et tindrem a tu
a sobre de l'escenari,
podríem dir-ho,
del pub,
no?
Més o menys
d'escenari o no?
No dic de l'escenari.
Bé,
hi ha un escenari
però jo no estaré.
Ah, d'acord.
Per això t'ho he preguntat,
dic,
deixa'm-ho preguntar,
perquè potser li agrada
estar més
allò que dius
amb la gent,
no?
Sí,
ho munto,
diguéssim,
un escenari
propi a baix
perquè pel tema
de la càmera
hi ha el projector,
saps?
Però si no
estaria a dalt.
Però bé,
tant se va
perquè la gent
que vingui
ho podrà veure igual.
Perfecte,
doncs el pub
Mosolungo
serà a partir
de dos quarts
d'una de la matinada
del divendres
de cara al dissabte
i si heu quedat
encara amb més ganes
les matinals
ho tindreu
el dia 8 de gener
al matí,
aquest diumenge,
al Teatre Bràmium
que també fareu
una cosa especial
i ben maca
per poder gaudir
amb família.
Salvador,
gràcies,
gràcies,
que acabi de provar
bones festes
Igualment.
I que continuï la màgia
dins de la teva vida
per molts anys, eh?
Vale,
gràcies.
A tu,
adeu-siau
i fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs recordem
una altra vegada,
ràpidament,
serà aquest divendres
a dos quarts d'una
i després
teniu l'oportunitat
el diumenge,
recordem,
diumenge,
dia 8 de gener
de poder gaudir
d'una miqueta
més de màgia.
Ja tardes,
les tardes
de Tarragona Ràdio.