A més a més, mama, no em deixen passar de llarg.
No, he de fer la cua.
Ells fan bé, ells saben el que es vol.
Faltin tres minuts o ja comenci la pel·lícula.
Primer hem de passar per allà, perquè si no, no hi ha manera.
La veritat és que a vegades ve gent de Barcelona,
que aquí estiu a ja, i ens ho diuen.
Això ens fa sentir molt bé.
Quan ens diguin que els irada molt més que els seus cines d'allà a Barcelona,
ens encanta que ens ho diguin.
A més a més, després tens l'apartat per aprimar,
que és la part de les gasolines,
que dic jo, que és totes les xutxes.
Sí, aquestes estan molt bé per la dieta.
Per aprimar, ui, és el millor, és el millor que podem fer.
Tenim més de 350 referències.
Déu-n'hi-do, eh?
Entre gats, bueno, ratolins, cocodrils...
És el que t'anava a dir, taurons, braços, pocs...
Tots l'animal que vulguis el trobaràs per allí.
El dolent és allò que dèiem, clar.
Si estàs una miqueta a la dieta, passa de llarg, eh?
Això si no passes de llarg per la part de l'escripeta.
Va, fa en dues o tres només, va, no passa res.
En dues o tres no t'arà.
Bueno, si m'has de convèncer, ja t'ho dic, ja estic més que convençuda.
Molt bé, quan ets convençut.
Doncs anem a veure que dèiem abans aquest mal de cap,
però, clar, de cop i volta arriben una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set pel·lícules,
i això s'ha d'organitzar ja amb les pel·lícules que ja estan prèviament,
i que també hi ha una demanda bastant forta encara per tot el públic que visita Ossina les Gavarres.
És veritat.
Hem d'anar compaginant, hem d'anar fent,
i a partir d'aquí, Josep Aduar, ara ja t'ho deixo a les teves mans,
amb quina és la pel·lícula potser més esperada,
que ha arribat aquest cap de setmana.
Comencem amb la part més grossa?
Sí, comencem per allò fort.
Comencem pel Happy Feet 2.
Happy Feet?
Sí.
Som-hi.
¿Qué es esto?
Una ola de cambios.
Hay que aprovechar y cogerla.
Five, four, three, two.
We are a part of the real nation.
Hay muchos motivos para bailar.
¿Cuál es el mío, papá?
Solo lo averiguarás bailando.
¡Vamos, hijo!
¡Con tiempo de todo!
Eric, no ha estado tan mal.
¿A dónde vas?
¡Me largo!
¡Quiero ser libre, Bill!
¿Crees que pueden haberse ido?
¡No, walkie day!
¡No, walkie day!
¡No, walkie day!
¡No, walkie day!
¡We're the walkie day!
¡We're the walkie day!
¡Wow!
Vosotros, los del frac, ahuecando el ala.
Espero que te disculpes, porque si no voy a darte un rompazo.
Todos están atrapados por enormes paredes de hielo y nieve.
¿Qué le vamos a hacer?
Solo es un pingüino normal y corriente.
¡Es un pingüino que vuela!
¡Oye, enséñales a volar!
Hijo, somos pingüinos.
¡No podemos volar!
¡Cuidado!
¿Eso ha tenido que oler?
¡Hala!
¡Es increíble!
¿Habéis venido todos?
Menos el que se ha quedado atrás.
Tenía un buen rancaso.
¡Oh, no!
Está aquí.
Hay que extender por la cadena alimentaria.
Le pegaré un bocado a algo con cara.
Está dura.
Es que te estás comiendo el culo.
Tú conmigo lo llevas claro.
¡Claro no!
¡Clarísimo!
Es el momento, Bill.
Happy Feet 2.
¡Ya te digo!
¿Para qué están los amigos si no es para ayudarse?
Ramón, qué guapo te veo.
¡Es todo fachada!
Que bé que sona aquest Happy Feet 2, eh?
Que bé que sona, eh?
Déu ni dos.
Sí, jo us espero ja que tots els nens i totes les famílies vinguin a veure-la
perquè s'ho passaran tan bé com la primera,
veient els pingüinos ballar.
I la veritat és que les pel·lícules,
que grans i petits, s'ho passen bé.
És important.
A més, hem de dir que segueix una miqueta la mateixa línia que la primera,
que d'alguna manera segueix la història, no?
Del ball, de la forma...
Sí, sí, aprofitar el ball per salvar l'espècie, no?
Per protegir tota la camada, no?
Sí, sí, sí.
I torna a fer el Carlos Latre, un dels dobladors.
És el Carlos Latre que fa del Doctor Amor,
que aquest personatge en anglès el fa el Robin Williams.
Ah, molt bé.
Va fer gràcia que el Robin Williams també surt al Brad Pitt en anglès,
a Lee H. Wood.
O sigui que és una de les pel·lícules que sempre hi ha actors que intenten doblar
i que els agrada perquè jo crec que s'hi senten identificats i s'hi senten a gust, no?
I algunes vegades els personatges estan fets de la seva pròpia persona.
Sí, i tant.
Perquè moltes vegades dius, mira, sí, la veu, la posa el Brad Pitt,
però després potser veus el pingüino aquest cop en qüestió
i potser té una semblança, no?
Té una aire, no?
Sempre va donar un aire, sí.
Jo passava amb la seva dona, amb l'Angelina Jolín,
no me'n recordo en quina pel·lícula de dibuixos.
Amb la, sí, ja t'ho diré, amb Kung Fu Panda.
Exacte, exacte.
La tigressa, bueno, i sí, sí, sí.
I li donava un aire, sí, sí, i disfrutava fent-ho.
I la veritat és que aquestes coses passen, no?
I ara també hi ha l'evolució, per exemple, amb el Tintín,
que ja són els personatges que es caracteritzen ja igual que el propi actor, no?
Aquesta és l'evolució.
Que això és el que li va passar també,
o que van fer al seu inici amb el Paul Al-Express, amb el Tom Hanks.
Que va ser, sí, sí, va ser l'inici d'aquest camí, no?
I també amb B. Wolf, que sortia l'Anthony Hopkins,
vull dir que hi ha hagut un camí que s'està portant a fusionar l'actor amb el dibuix, no?
Clar, és allò que dius, aprofitem la fama d'aquest actor,
i el fem de doblador, i a més a més tenim l'oportunitat, doncs,
d'almenys que s'identifiqui a la pantalla, no?
Pels gestos, per la manera de parlar, la veritat és que sí, això està molt bé.
No ens agrada el cine, eh? Ni a tu ni a mi, eh?
No, no.
Com sota?
No està clar, que no ens agrada gens.
Recordem, a la sala 13 i a la sala 16, Happy Feet 2...
Així, a comentar-vos una cosa només, que hi haurà les dues variants,
podreu veure-la en 3D i també en 2D, com a pantalla digital, com sempre.
Molt bé, com sempre, o sigui que dic...
Sí, qui vulgui veure més efectes especials i veure els pingüines com t'cauen damunt del cap...
Què dius? Però cauen de veritat, això no m'ho perdo.
Llavors, sols ser veure en 3D, que és una sensació...
La veritat és que els dibuixos, a vegades el 3D no el pots valorar tant,
però sí que és el màxim efecte, perquè en 3D és l'ordinador, llavors el 3D és molt potent.
Llavors, clar, sempre a vegades dic, ostres, que en dibuixo la gent m'ho diu, eh?
Diu, m'acaba de fer el pes, però igualment es afecta el màxim expressió, no?, del 3D,
perquè ho poden fer, l'ordinador et permet això.
Jo t'ho dic una cosa, la primera vegada que vam anar en 3D,
mons fills encara estaven, perquè hi havia un moment que hi havia una explosió,
i estaven caient com a cendres,
i estaven ells intentant treure's les cendres que li caia a sobre.
Dien que va ser monstros contra alienígenes.
Vinga, ha acceptat la proposta.
A ser aquesta, la primera, va.
Sí, sí, sí, a més ja t'he dit que es traien la cendra de davant,
perquè li caia a sobre.
Sí, no, la veritat, és que és una passada a vegades veure els nens com disfruten amb el 3D.
És veritat.
A més a més, fins i tot en les ulleres més adaptades,
o sigui que estem, en aquest camí estem treballant,
i també perquè encara s'hi sentim més a gust els nens.
Doncs totalment recomanable, tant en 3D com en digital,
teniu la de Happy Kid 2,
i la trobeu, recordo, a la sala 13 i a la sala 16.
Anem a una altra, fas tu la tria, endavant.
Vinga, cero puro.
Cero, pilla, a cero, a cero.
Charlie, ¿y mi dinero?
Tío, tengo tu dinero, esta, lo tengo en...
Charlie, estás en...
Te pierdo, Bill.
Espera, Charlie, no oigo nada de lo que dices.
¿Cómo era?
¿Como boxeador?
Charlie era el aspirante, el número dos del mundo.
Pero entonces, las peleas cambiaron.
Voy contigo.
Mi loco.
O me llevas o tendrás que pescar las llaves en la alcantarilla.
Oh, vaya, casi se caen.
¡Wow!
Cabezota.
Esto no es un videojuego.
Esto es real.
¡Vamos a ganar pasta!
¡No, no, no!
Necesito dinero.
Me caes bien, tío.
Pero eres una mala apuesta.
Déjalo, Charlie.
No te queda nada.
¿Qué estamos buscando?
Todo lo que sirva para montar un robot de pelea.
Creo que hay un robot aquí.
Jamás había visto nada así.
¿Habrá pelea?
Es un robot de Sparky.
Puede soportar golpes, pero no es capaz de pegar a nadie.
Se llama Atom.
Haz que pelee.
Acabará hecho pedazos, ¿lo sabes?
Es mucho más débil.
Te van a dar una paliza.
Enséñale a boxear.
¿En serio?
Conoces bien el mundo de las peleas.
Necesita tus movimientos, tus órdenes.
No puedo, no.
Sí, tú puedes.
Sé que me he portado mal con el chico.
Esta vez lo haré bien.
¡Apercante derecha!
25 dólares.
Recordad este nombre, Atom.
¡Atom!
Habrá que seguir al robot de cerca.
Intenta ver tu lado bueno, Charlie.
No es fácil.
No ganaremos, ¿verdad?
No ganaremos, ¿verdad?
Ya veremos.
El Hugh Hackman, que està per aquí donant cops, però ell no directament, eh?
Encara que pel que ha començat el tràiler li volen donar amb ell, eh?
Sí, sí, la veritat és que és d'aquestes pel·lícules que jo tinc una debilitat.
Primer perquè estem parlant d'una cosa una mica masculina, també, s'ha de dir.
És aquest tipus de públic que ens agrada, aquest tipus de cinema, que som uns quants, que jo soc un d'ells.
Estem parlant de cinema de tipus cara de kit, allò de la superació del nen amb el pare, ell és un fracassat, torna a lluitar, els robots són els que botxegen per les persones.
Llavors hi ha una mica d'injustícia, es fan trampes, tot aquest moviment que al final ja sabem que passarà una mica a tots,
però que ens agrada veure com passarà i com lluitarà i com aconseguirà i com canvia d'actitud i que és una persona que no li surt res i comença a sortir tot bé,
que és el típic que mai ha sigut un campió.
Ha sigut un perdedor i que ara ja és un campió.
I està lluitant per ser un campió i tot ho fa pel seu fill, no?
És d'aquest tipus de cine que a mi m'encanta i a més me'n recorda molt a una que no sé si recordaràs que es diu Roll Ball,
que és una dels anys 70, que anava sobre també a un joc futurista, que anava amb una bola, que havien de fer canasta,
que anaven amb motos i lluitaven entre ells, bueno, jo me'n recordo sempre molt d'aquesta pel·lícula perquè el seu actor principal, James Caan,
que és el soni del Padrino, el germà gran del Padrino i és un actor que tinc un fetitxe, no?
I me'n recorda molt aquest tipus de cine futurista amb violència, amb trampes, amb què tot val, no?
I que en secte hi ha una persona que vol canviar les coses i sempre ho fa des d'un punt de vista, des del fracàs, no?
Des de dir, des d'una persona...
I ha arribat aquí al final de tot i a més hi comencen a aixecar.
Sí, que comencen de zero i tinen endavant i aquest tipus de pel·lícules...
He de conèixer que moltes vegades són semblants i tenen un estil bastant peculiar, no?
Però que jo disfruto molt veient-les i crec que molts com jo també ho farem, no?
Sí, sí, i tant. A més, és aquelles coses que moltes vegades són pel·lícules que, com dic,
són pel·lícules crispeteres que no t'han de portar, jo que dius, gran cosa a la teva vida,
però te donen petites lliçons que sense voler després penses
Ostres, si això o alguna cosa així semblant sembla que m'ha ve d'allà, no?
Sí, a més, el tema de superació i l'emoció, no? Que t'emociones, que potser no hi ha un missatge molt clar o no lliçó,
però sí que hi ha aquelles ganes d'emocionar-te, de pensar que ets el personatge.
A més a més, ho fa el Hujanman, que per mi és un actor esplèndid, no?
El Lovet, no? Vull dir, ho ha fet superbé a Operaciones Warfish, amb el truco final, vull dir,
és un director d'una talla impressionant, que no estem parlant d'un que no tingui una categoria alta en aquest sentit
i que puguis t'acreure el personatge, no?
Sí, sí, sí.
I la veritat és que això el fa que la pel·lícula per mi sigui una de les grans d'aquest pont.
Doncs totalment recomanable, jo crec que hi ha molta gent que potser fins tot avui mateix ja...
Sí, ja poden anar avui mateix, i tant, i tant, i tant.
Doncs recordem on es pot trobar aquest acero puro, la trobeu a la sala 10, en un principi a la sala 10 només, pel que puc veure, no?
Segurament que potser a properes setmanes potser depèn de...
Ens agradaria posar més sades, però el que et dèiem, que comentàvem, no?
És el que tenim, no?
Estem a tope d'estrenes i és que al final ja no sabíem com fer-ho perquè piguessin totes.
A més, clar, encara, és el que dèiem abans, tenim el Tintín, tenim el Cátzbo con botes, tenim l'Amanecer, que aquestes són...
Que l'Amanecer, ja dic, ha sigut un fenomen, eh?
Sí, no?
Impressionant.
Això també ho anàvem a comentar després, perquè l'heu-nidó, no?
Sí, jo ho comentem després, les coses que...
Encara hi ha la febre, què pensava?
Sí, sí.
Se pensava que s'havia apagat...
Em sortirà la paraula.
Apagat una miqueta, però no, no, la febre està en alça, fins i tot.
Sí, pensa que el dia abans d'estrenar la pel·lícula hi havia 2.000 entrades anticipades.
Jo no recordo cap pel·lícula des dels Senyors d'Els, ni el propi Avatar.
A mi, que Avatar va ser una pel·lícula super...
Boníssima.
...taquillera, més taquillera de la història, però no va tindre l'entrada anticipada.
Va ser quan la gent va anar a veure-la, que el Boca Orella no va parar, va ser una màquina.
En aquest sentit, el d'Amanecer, per mi, és un fenomen que no té semblança en tota la pronomació de l'any.
A mi, Josep Eduard, ara què deies això d'Avatar, que hi pissa a través d'internet algun que un altre tràiler d'Avatar 2?
Sí, sí, sí.
Jo m'he quedat i dic, que amor, què?
Sí, sí, sí, sí.
Que no m'ho esperava, eh?
Julià al 2013.
El 2013?
Sí.
La pel·lícula ja està feta, o sigui que...
Bueno, ell...
Que no l'avancin, eh?
Jo crec que de moment ell està content de com li ha anat, a més a més...
Bueno, és la més taquillera, i suposo que la pel·lícula dona més de si.
I ell ho sap.
I ens queden moltes segones parts encara per veure.
Sí.
Perquè de pel·lícules que fins i tot m'imaginàvem que no tendria segona part, s'està allà, eh?
Sí, sí, s'està treballant.
Comenceu a posar segona part a internet i veureu la de pel·lícules que estan per venir a cartellera i que estem molts ja frotant-nos les mans perquè tenim ganes de veure-les, eh?
Sí, la veritat és que hi ha moltes pel·lícules que es mereixen segones parts, com hi ha altres que potser no es mereixerien tant, també s'ha de dir, no?
Però hi ha moltes que sí.
Una, aquesta seria va tard, evidentment, el dia que es faci sol primer que aniré a veure-ho, i tinc claríssim.
Home, jo no sé si continua per això de les segones parts, mai estat bones, però aquest ha promet.
Almenys se'ls diuen que pot ser molt bona i podem passar una boníssima estona rient.
A més a més, no buscava el cotxe fantàstico perquè no hi és, encara que el sí, el seu protagonista.
Ja sé per on vas.
Estem parlant de Fugra de Cerebros 2, que aquesta vegada ens anem cap a les Anglaterres o era cap a les Amèricas?
Cap a les Amèricas.
Escoltem-ho, escoltem-ho.
Cap a Amèricas.
¿No has probat el semen?
No.
Yo solo el mío, pero nada, así una pizquita para ver cómo era.
Alfonso, tengo que decirte una cosa.
Me voy a Estados Unidos a hacer el último curso de veterinaria que me ha cogido en Harvard, Alfonso.
En Harvard.
Me cago en todos los muertos de Harvard.
Es que ningún Carvajosa se va a enamorar de una cajera.
Welcome to Harvard.
¿Es el primer gitano en Harvard?
¿Qué estás históricos?
Si nuestro sitio está aquí, en las grandes ligas académicas.
Hola, chicos.
¿Os apetece unos colacaitos?
¿Cuando día va a estar con la Sarita?
No estás solo, que estamos contigo.
Hola.
Hola.
Estoy feliz.
Vivo.
Entonces apareció Marta.
¿Y qué hace aquí esa monada, Alfonso?
¿Te acuerdas de mí?
Te voy a dejar seco, Alfonsito.
Y yo, igual, igual de seco.
Sí que pasé algo, pasamos bien, pero no sé.
No fue como esperaba.
¿Qué pasa? ¿Que no te comía el objeto?
¿Qué dices, tío?
He hecho el amor con mi hija, ¿verdad?
¿Qué cojones has hecho?
¿La marcha atrás?
No me aguante.
¿El qué? ¿Te aguantas tiempo?
Con el fluido.
¡Uy!
Si no puedes dejarla tú, que te deje y a ti.
Tú vas a llegar al amor por la politoxicomanía.
Yo no me meto drogada.
¡Dios!
El tema de las adicciones nos ha unido más.
Sí, somos una familia unida en contra de la droga.
Sobre todo dejar, ¿vale?
Que me van a dar la metadona.
Solo hay que inocularle una duda de tu homosexualidad, por ejemplo.
Yo creo que si preguntan quién ataladra a quién, prefiero decir...
¡Ay, que no me voy a dejarla!
¡Mira qué te iba a decir que no me voy a dejarla, ¿eh?
¡Ay, fallo!
¡Ay, fallo!
¡Que no me voy a dejarla con la malagatón y la fragoneta!
¡Ay, que no me voy a pasar bien!
Déu-n'hi-do, que riurem amb aquesta pel·lícula.
La primera va ser un èxit increïble.
Podem recordar que va ser una sorpresa en cartellera.
A més a més, posa-ho allò entre exclamacions ben grosses.
Increïble.
Sí, sí, posem tres admiracions, com a mínim.
Sí.
I la veritat és que ni que la segona part no està Mario Casas,
que és el protagonista de la primera,
que hem de recordar que ara ja està per uns altres linces,
ja està a fer Carnet de León,
Tres metros sobre el cielo,
és un altre tipus d'actòria.
Ah, ja està més seriós.
Ja ha evolucionat, ja ha evolucionat,
i això amb aquesta manera.
Llavors, ha renunciat a fer la segona part,
però, bueno, jo crec que els guionistes són el mateix.
La història, en lloc de ser Oxford, serà a Harvard,
i hem d'esperar que serà una comèdia,
que t'has de passar un bon rato,
de riure,
sobretot, que és totalment imprevist,
les conyes aquestes que et fan riure per la conya en si,
vull dir que, bueno,
que s'hi han de passar a la duana,
que el gitano que va a Harvard,
és per anar a passar el rato i a riure,
i menjar grispetes, està clar.
El que jo no sé com van poder enredar el David Hasselhoff,
deia estar molt malament.
Això sí que és sorprenent.
Deia estar molt malament.
Deia estar molt malament.
Deia estar molt malament.
Deia estar fatal, el pobleu,
al millor quan li va...
Bueno, li va fer un cameo,
però, bueno,
ha vingut aquí a presentar la pel·lícula,
i ha sigut una tornada del seu èxit, no?,
fins i tot a Tau Armiguero,
per la tele,
vull dir que ha sigut com de tornar a un moment,
ni que sigui només a Espanya, no?,
a estar a la primera línia de foc.
Jo crec que deu estar al·lucinant encara.
Sí, jo estic solta.
Jo crec que el punxen i l'he treu en sang.
Potser encara no ha vist la pel·lícula, em sembla.
Mira, que no m'estranyaria gens.
Bueno, millor no estava en condicions.
Presumptamente no estava en condicions
de potser veure-la tota sense anar a la pel·lícula.
Bueno, però jo crec que suposo que, no sé,
deu haver algun contacte de vídeo pel mit,
no sé, i mira,
deu haver fet gràcia i s'apunta a la història.
Hi haurà un cameo més, eh?, d'algun així.
Segur.
Vull dir que comença a ser l'habitual, també, no?
Segur, segur.
I sent que t'has d'entrar una mica a fer riure,
perquè si no...
És que, mira, només pensem,
no, el que pot arribar a sortir d'aquesta pel·lícula,
ja no estem perdint de riure.
Sí, només pensava que t'imagines allà el McIntyre, no?
I dic, va, que mira, no?
I dic, gràcies, família espanyola.
I se lo deia,
si no busquem el cotxe fantàstico.
Perquè, en el moment que ho comenten,
fins i tot, ho diuen, que és el cotxe fantàstico.
És a dir, que és això que és...
Boníssim.
A tope.
Estàveu buscant a veure on el teníeu,
que ara ja no puc.
Mira, se m'han posat allò d'allà a riure.
A la sala 6, ja t'ho dic jo.
Ai, molt bé.
Doncs sí, a la sala 6, fuga de cerebros 2.
Jo crec que si voleu, ja se n'haverà.
Sí, aneu a riure un rato que ja està bé.
Que ja ens toca riure una miqueta.
I tant, i tant.
Ara ens anem a posar sèrius.
Vinga, som-hi.
Ensenyem el braç.
No tens números, gràcies a Déu.
A veure, jo tampoc, eh?
Ara estem tranquils.
Vale.
Uf, és que ara m'ha espantat aquesta pel·lícula, eh?
Quina?
La Vint Time.
Ajá.
Nevi?
Som-hi.
Ojalá me quedase tanto tiempo como horas tiene el día.
¿Y el resto?
No has llegado a la puta.
Cada vez mi jornada es más larga.
Igual que la cuota.
Dos horas.
Siempre ha valido una hora.
Ahora son dos.
Ha subido.
Son dos horas caminando.
Y solo tengo una hora y media.
Más vale que corras.
Los pobres tienen que morir.
Así funciona el sistema.
¿Qué coño significa eso?
Nadie te lo ha dicho, ¿verdad?
¿Qué edad tienes en tiempo real?
28.
Yo 105.
La realidad es que hay tiempo para todos.
Hay gente con un millón de años mientras la mayoría vive al día.
Para que unos pocos sean inmortales, muchos deben morir.
Nadie debe ser inmortal si para ello otros deben morir.
Tú no eres de por aquí.
¿A qué no?
¿Qué te lo hace pensar?
Eres un poco distinto.
Ven conmigo.
La cámara ha captado algo sospechoso.
Se llama Will Salas.
No debería estar ahí.
¿Qué vamos a hacer?
¿Robar?
¿Robar lo que ya fue robado?
Se lo haré pagar.
Venga, cogiendo.
Es tiempo, ya es gratis.
¿Quién os lo ha dado?
Esos miles de años en sus manos hundirán el sistema.
Le detendré.
El problema es que todos quieren vivir para siempre.
No estamos preparados para eso.
Vamos a por ti.
Eso espero.
Su delito no es robar tiempo, sino regalarlo.
Una pel·lícula que, pel que em sembla a mi, Josep Eduard,
ens farà que pensar, per què diu i de la manera que ho diu.
Seria el contrapunt de la fuga de cerebros.
Seria una pel·lícula per anar a pensar
on va el nostre món.
Estem parlant d'una cosa molt exagerada,
que és dir, els 25 anys, si no compres temps,
se t'acaba.
És molt fort, no?
Sí, sí.
És una primícia molt forta
i molt interessant el sentit de vegades,
del que comentava ara fora d'antena,
el tema que potser els rics tenen opcions
per arribar més grans i els pobres menys.
Estem parlant del mateix món occidental,
la mitjana edat, que Àfrica,
vull dir, que no deixe ser una pel·lícula futurista,
però té un missatge important
del que significen els diners
per viure més anys.
I tindrà diners,
podrà comprar tot el temps del món,
mai m'ho dit,
i el que no tingui diners,
doncs a l'edat que li toqui,
que li pertoqui,
que es vagi fent a la idea,
perquè no avançarà.
El que passa, clar,
començarà com sempre passa amb l'ésser humà,
que buscarem les portes,
les segones i terceres portes
per poder fer els trepitgeos.
Sí, la veritat és que
és d'aquestes pel·lícules futuristes
que et deixen una mica fred,
de dir, ostres,
què m'està explicant aquest bon home?
He de recordar que aquest director,
l'Andrew Nichol,
és el guionista i productor també
del show de Truman.
Déu-n'hi-do.
Si us recordarà,
del show de Truman,
una pel·lícula que ens va deixar,
primer perquè era el Jim Carrey,
el protagonista,
que mai havia vist el Jim Carrey
amb aquest registre,
i ens va deixar tots clavats.
Sí, sí, sí.
Ens va deixar tots clavats,
que per un moment
tots pensàvem que era en Truman.
Per un moment,
de sortir de la pel·lícula,
dius, seré Truman també, no?
Doncs és aquest director
que no et deixa indiferent.
Que és allò del gran hermano
fet a escala gran, no?
A escala del món.
Després el gran hermano
va sortir a partir de la pel·lícula,
van sortir grans hermanos
o tot el món.
Si està basada,
vull dir,
a la base és una pel·lícula.
A més, a més,
una altra cosa,
que és molt interessant
i t'agrada saber
que el show de Truman
està basat
en un curtmetratge espanyol.
Què dius?
Sí.
Sí, sí,
la idea van trobar
d'un curtmetratge espanyol.
Que jo l'havia vist
fa 20 anys
i després va sortir
el show de Truman.
No me'n recordo el nom,
però jo el vaig veure
i vaig dir,
ostres,
i després m'ha d'entrar
que sí que sí,
que sí,
que havien coprat els drets
i havien fet la pel·lícula.
Home, és que no m'estranya
perquè és molt interessant
la vida d'una persona
posada en un plató gegant
i clar,
ell ha nascut
en aquell plató gegant.
Ell no sap
que tot allò
és mentida, no?
Sí, sí,
és pistes.
Ui, ui.
No, però això
de Truman ja l'hem vist,
no?
Espero que sí.
No, a veure,
esperem que sí.
Aquí no l'he he vist,
que borri,
que borri.
Bueno,
que no és com
el sexto sentido.
Estem parlant també
que és un director
que també
ha d'una altra pel·lícula
que ha dirigit
és la...
Sílvia,
qui té moca
s'equivoc.
Ai,
no ho saps.
També va fer la pel·lícula
del Senyor de la Guerra
del Nicolas Cage,
que a mi m'ha encantat,
que és una espécie
del Nicolas Cage
que me'l crec,
que a vegades
el Nicolas Cage
m'acosta.
És que passa sempre
la mateixa cara,
tant si està rient,
com si està plorant.
Sí, sí,
però aquí
com el Senyor de la Guerra
fa la mateixa cara
i llavors, clar,
li pega amb el personatge.
Però és sèrio.
És sèrio.
Llavors, clar,
és un director
que toca temes molt durs
i en aquest sentit
jo crec que
per la poca filmografia
que té
és bastant interessant,
no?
I aquesta,
no és la secció
una d'aquelles pel·lícules
que et diguin
que has de comprar
temps per viure,
dius, ostres,
potser no estem parlant
de coses tan estranyes
perquè a vegades
estem pensant tots
en la feina,
el temps lliure,
congeniar la vida familiar
amb la vida laboral,
bueno, no estem lluny,
no estem lluny.
No, no, que va,
tot al contrari.
Recordeu que la Torbeu
a la sala 7
d'Ossina a les Gavarres.
No ens queda molt de temps,
ja t'ho dic ara,
Josep Aduari,
ens queden tres pel·lícules.
Vinga, anem a tope.
Has de fer la tria,
vinga, triam una
que seria la que acabaríem
i les altres
les explicaríem així per sobre.
Doncs vinga, la conspiració.
La conspiració,
sentim-la.
En una época convulsa,
un asesinato obligará
a un joven abogado
a enfrentarse
a una conspiración.
¿Ya sabes que el juicio
a los conspiradores
comienza hoy?
¿Y qué podemos hacer?
Defender a uno de los ocho.
¿Entiende de qué se le acusa?
Que si es culpable,
¿podrían ahorcarla?
No soy un asesina.
Su hijo fue el único
que logró huir.
Son los mismos seres despreciables
contra los que luchaste
arriesgando tu vida.
Ten cuidado,
hay gente muy importante
detrás de todo esto.
¿Alguna vez
le ha importado
algo más
que su persona?
No sé qué ocurre
en ese juzgado.
Ustedes dictan las reglas,
eligen a los jueces,
la acusación no tiene límites.
¿Hasta dónde está dispuesta
a llegar?
¡Basta!
Es inocente.
No permitan
esta injusticia
solo por venganza.
Alguien debe pagar
por ello.
Es lo que el pueblo quiere.
La conspiración.
Doncs així és com son.
Aquesta, la conspiración.
Explica'ns una miqueta.
Per què et tria la conspiración?
Exacte.
Per què n'has triat?
N'hi ha dues més
i t'hi triat la conspiración.
Per què?
Perquè el director
és Robert Refford.
Home.
Ara hauria de sonar
la musiqueta.
Robert Refford
sabem que és una icona
del cinema.
Llavors,
que es posi
a dirigir una pel·lícula,
crec que es mereix
aquest espai
per donar-li.
Estem parlant
de l'assassinat
de Benjamin Franklin.
Llavors,
t'explica una miqueta
com va anar tot.
Com va anar tot.
La conspiració,
l'assassí
i després
que culpen
a la dona
que tenia la pensió
on es va perpetuar
l'assassinat.
s'ha de preparar l'assassinat.
Bé,
s'ha de preparar, no?
Llavors,
què passa?
Que resulta que aquesta dona,
en el fons,
no deixa de ser un cap d'atur
per aconseguir
que surti el seu fill
del seu amagatall.
Déu-n'hi-do.
Representa que
en aquest moment
la dona
no té cap tipus
de relació
amb l'assassinat.
Llavors,
fins a quin punt
la injustícia
pot ser injusta
per aconseguir
uns altres mitjans.
I
estant
el Robert Refford
al davant,
jo espero
anar en pel·lícula
d'aquestes
d'assentats
i gaudir.
I potser fins i tot
entendre moltes coses, no?
Perquè la història
s'ha repatit moltes vegades,
això, no?
Sí, sí.
I és d'aquestes històries
que crec que li donaran
un punt de vista nou
i potser el definitiu,
mire, et diria.
Estava pensant
quan deies això
de la cap d'atur,
que m'ha vingut així
al JFK.
No sé si et sona, no?
Sí, sí.
Aquell pobre home
que jo crec que també
va ser un cap d'atur
que no urma.
Sí, sí, és això.
Que potser sí que va participar
però que s'ho van portar tot, eh?
Hi ha moltes coses
que dius no acaben d'equadrar, no?
No, i tant.
I això està basat en fets reals, no?
Sí, sí, sí.
Que la dona
que arresentava l'hostal
sigui acusada de l'assassinat,
dius, ostres,
aquí hi ha alguna cosa que no quadra.
A més a més,
les dones normalment
el que fem és utilitzar amb el verí.
No fem l'assassinat.
Si ho tenia a casa,
una goteta de cianor.
Jo et sembla que ella
estava allà a la pensió només.
A més a més...
Estava a la cuina,
fent el dinar.
I en aquell moment
no hi havia l'ADN,
ni dels TSEIs,
ni coses d'aquestes.
O sigui,
més fàcil que ho tenia la dona.
És a dir,
que jo crec que és d'aquelles pel·lícules
històriques
i amb un redafons judicial,
amb abogats,
que seran molt interessants,
que potser seran
el perfil d'aquest de JFK,
que jo he trobat
una pel·lícula molt interessant
i que realment
t'obria noves vessants
no sobre el que podia ser
l'assassinat del Kennedy.
Doncs crec que és el mateix.
Una mica per aquesta via,
però a més a més
afegint-hi el Robert Redford,
que crec que...
Ell diu que ha estat molt jove,
diu que és de la seva maduresa,
però diu que és molt jove.
Com a director.
Que crec que pot aportar
moltes coses al cinema,
com ha fet el Climines,
vull dir que estem parlant
d'una generació d'actors
que s'han fet directors,
que són mites del cinema
i que a més a més
tenen molt encara per donar.
Hem de dir que et trobareu,
òbviament,
a Ocina de les Gavarres
i que a més a més
és una d'aquelles pel·lícules
que dèiem
especialment i totalment
recomanables
per passar una bona estona
i jo continuo...
Ah, mira, a la sala 11.
A més, compartim
amb unes quantes més
de pel·lícules,
a la sala 11.
O sigui, que mireu cartellera.
Sí, perquè a la sala 11
tenim la de la Kika Superbruixa
i també...
Però la matinal.
I també he criat les senyores,
però bueno...
La golfe.
Bueno, sí, sí, sí.
Mireu la cartellera.
Mireu la cartellera, sí,
tens raó.
O sigui, està a les sessions de nit
d'última...
O sigui, les de golfe
i la matinal l'altra, no?
O sigui, que a les sessions
de tarda i nit
està l'inspiració.
Bueno, que entrin a Ocina,
a Pones, a Internet...
Mira, és una demostració
més de les complicacions
que hem tingut aquesta setmana
per poder programar
en normalitat, no?
Fem una cosa.
Ens deixem dues pel·lícules,
que una és la de Vicky el Viking,
que més o menys ja podeu imaginar
com va la història.
Com els dibuixos animats.
La de Gen Eyre
jo crec que és molt més profunda
i més personal per poder sentir.
Hem de dir que Vicky el Viking
la farem en català.
Ah, molt bé.
En català i en castellà,
també en català,
i en català serà en 3D.
Fantàstic.
I en castellà no.
Bueno.
Però és que volia guardar
un trosset d'aquest espai
i és que no ens queda més temps.
Jo no sé com ho faré després,
ja t'ho dic ara,
perquè tenim l'agenda
que estan ja
que gairebé ens rebenten la porta.
Tinc que posar l'agenda.
Ja m'amago, ja m'amago.
No sé com ho fareu, no sé com ho fareu.
Bueno, doncs només és dir
allò del marató.
Sí, és el que volia dir.
Sí, sí, sisplau.
A veure, el diumenge 11 de desembre
a les 12 del matí
vindran tots els protagonistes
de l'enxaneta 3D,
que és el documental
sobre el món casteller
del concurs de castells,
a presentar la pel·lícula
i la preselectarem.
Aleshores, tots els diners
que es recullin aquell dia
per veure la pel·lícula
aniran exclusivament
a la marató de TV3.
Molt bé.
Recordar que serà
el dia 11 de desembre
a les 12 del migdia.
I que l'entrada val 5 euros.
I l'entrada val 5 euros
i jo crec que és molt,
molt, però que molt recomanable.
Aquell dia l'enxaneta
la tindrem a més sales
o dir per l'afluència
de gent que pot arribar a esperar?
A veure, està pensat
per fer-ho en un espai
de 700 persones.
D'acord.
Evidentment, si veiem
que s'incrementa
buscaríem solucions.
Però la veritat
és que és d'aquests dies
que és important...
Home, ha de posar
la nostra...
Sí, la nostra de sorra
amb la lluita
amb els transplantaments
i estar amb aquestes coses
que nosaltres estem tant.
Els catalans
amb això sí que som diferents.
No, no, però sí, però sí.
I totalment recomanable.
De veritat, no costa gens.
Són 5 euros.
Són 5 euros.
A més a més...
Ara mateix, un estornut
ja ens hem gastat 5 euros.
I m'he dit una cosa
que vindrà el compositor
i la cantant
de la banda sonora d'enxaneta
i que entrarà en directe.
Molt bé, que fantàstic, eh?
Sí, que a més a més
ja és que ho tenim molt adornat.
Guarda-m'ho, eh?
Mira, no sé on estaré el dia 11,
però guarda-m'ho, eh?
Bueno, espero que vinguis.
Encara que només sigui
per fer la nostra donació, eh?
Això mateix.
Això sí que m'agradaria.
Molt bé.
Josep Eduard,
m'encantaria continuar parlant amb tu.
Avui sabíem que faríem curts,
ja ho sabíem.
Sí, sí, a més, clar,
és que dèiem...
És que són un munt de pel·lícules,
no sé com ho farem, però mira.
I no hem recordat les que teníem ja.
És veritat.
Ens han deixat un mètode peligroso,
ens han deixat un dió salvaje...
Bueno,
o sigui,
que si haguéssim de parlar
de tot el que havíem de parlar
aquesta setmana...
No acabaríem, eh?
No podríem, no.
Avui hem de fer una hora i mitja
sencera nosaltres sols.
No faríem fora d'aquí.
No, no, mai de la vida, mai.
Molt bé.
Moltes gràcies
i ens veiem al cine.
Gràcies.
Perfecte.
Adéu.
Doncs posem una miqueta de música.
Quan manquen 3 minuts
per al punt de 3 quarts de 7 de la tarda.
La música dels Pulpo Pop,
que de seguida saludem.
Ja tardes.
Les tardes de Tarragona Ràdio.