Pensem que sempre ho fem molt ràpid, tal com que ens acomiadem.
El mateix, ràpid, ràpid, anem a la terra esplana.
Però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Doncs sí que és veritat que la terra esplana, almenys ho dèiem fa molts anys, amb Beta.
Bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Ara feia dues setmanes que no ens sentíem i ja m'hi ha t'enyoràvem, eh?
Home, doncs...
Bé, diem que el cos fa esperar, no?
Per això, que a més a més tindrem uns dimecres, perquè la setmana vinent també el tindrem una miqueta accidentat,
perquè la setmana vinent es recupera la primera jornada de lliga de segona divisió que no es va jugar
i podrem sentir el nàstic a aquesta hora de programa.
Però començarà el partit a partir de les 6.
Així que aprofitem els nostres minuts, Beta, i explica'ns què és el que has estat investigant
durant aquestes dues setmanes que no ens han vist.
Bé, doncs, en primer lloc, dir que potser la gent es pensa que és quinzenal, aquest espai.
No, no, no, cada setmana, eh?
Passa que ha donat casualitats, no?
El 12 d'octubre, el partit del nàstic, però bé, quan acabi tot plegat, serem cada dimecres.
Això ho esperem.
Bé, doncs, degut a la compromissió de l'espai, perquè hem de compartir en altres coses aquesta oreta,
hem mirat de sintetitzar les notícies.
si fa dues setmanes us vam fer un avançament de tot el que havia passat més destacable en qüestió científica aquest estiu,
hem agafat i hem comprimit tot bastant i hem deixat amb dues notícies que creiem interessants.
Una és que, curiosament, fa dues setmanes se'ns va morir l'Steve Jobs, sí, sí,
acabàvem de parlar de qüestions científiques i vam, i el mateix dia, el mateix dimecres, doncs,
doncs, vam donar la notícia que s'havia mort, doncs, aquest visionari de la informàtica,
la cultura i la comunicació, i en parlarem, parlarem una mica d'ell,
i també ens ho hem de parlar de satèl·lits, sí, perquè es veu que la cosa no s'ha acabat aquí.
Sabeu que l'any més passat, a setembre, en va caure un, i estava la cosa incerta si caia damunt de Catalunya,
si caia damunt d'Amèrica, si caia... Bé, al final va caure el Pacífic.
Gràcies a Déu, perquè estàvem tots mirant cap a dalt,
a veure si ens haurem de posar, no un barret, ni una barretina, alguna cosa, un casc,
per a veure què hem de fer.
Doncs, doncs, finalment, va... aquest satèl·lit va caure al Pacífic,
recordem-ho que va ser el mes passat, nosaltres, doncs, ja fa dues setmanes
i ja vam fer cinc cientis, però ara us ampliem una mica la notícia,
i va passar, doncs, com m'han dit, el mes de setembre,
entre les 5.23 i les 7 del dematí,
i va caure en algun indret entre l'oceà Pacífic.
No especificant, però bé, aigua, molta aigua.
En un principi també havien dit, o havia corregut el rumor,
que podia haver caigut a Canadà, que també es deia.
Sí, sí, sí, també es deia.
Era una de les primeres hipòtesis, va ser precisament això,
que havia caigut al Canadà i que la gent estava més o menys tranquil·la,
per la nit de la... tranquil·la aquí a Espanya,
precisament per això, perquè deien que dues de les voltes que donava
al voltant de la Terra passaven per sobre d'Espanya,
que deien a veure per on caurà i a veure si estarem en perill,
però no, no, una vegada que es va dir que havia caigut...
A l'oceà.
Bé, al Canadà en un principi, tothom allò que va dir fa
va fer una d'això de tranquil·litat, no?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs bé, aquest satèl·lit va deixar de tenir el seu gust
i a partir del 2005 va anar partint a altura
i havia entrat sense control a l'atmosfera terrestre.
La qüestió era que durant aquests anys estava sense control
i finalment va caure de manera natural.
El satèl·lit UART, que així és com es deia, la víctima,
es va llençar el 1991,
o sigui, ja ha portat uns quants anys envoltant la Terra,
es va llençar a bord del transbordador Atlantis,
un d'aquestos transbordadors que han passat a millor vida en guany,
ho vam dir també fa 15 dies, no?
I ho va fer amb la missió d'estudiar l'alta atmosfera,
la capa d'ozó, els vents, la radiació solar,
encara que havia de treballar només durant 3 anys,
va ser operatiu fins al 2005,
o sigui, del 91 al 2005, doncs, el van allargar molt la vida, no?
I a causa dels bons resultats obtinguts
i de les ampliacions en pressupostaris,
o sigui que ho va poder mantenir
perquè donava molt bon redoniment
i com hi havia diners, doncs,
li van donant combustible
perquè anés mantenint l'atmosfera, no?
O sigui, l'atmosfera,
la seva, diguéssim,
òrbita.
La seva òrbita de la Terra.
La seva òrbita que ni pugés ni baixés,
que se quedés allà, no?
Aleshores, bé,
el 2005 van dir, bé, ja n'hi ha prou,
i és quan va començar a baixar-ne d'òrbita
i al final, doncs, la notícia va ser aquesta.
Diuen que van ser fragments petits
que es van desintegrar a l'entrada a l'atmosfera
perquè ja saben que la fricció de l'entrada a l'atmosfera terrestre...
És molt forta, sí.
Sí.
Fa fondre totes les peces.
Sempre hi ha alguns trossos que no s'acaben de fondre,
però són peces molt petites.
Però tenim un parell una altra vegada.
Sí, representa que hi ha un altre satèl·lit
que també ha deixat de ser operatiu,
està perdent òrbita,
i aleshores, en aquest cas,
no han dit allà on possiblement caurà,
no han donat tanta informació,
és una cosa que se n'ha parlat,
però per no espantar la gent possiblement,
no han acabat d'informar on possiblement caurà.
Home, Lluís, això s'ha vist amb temps,
que hi havia tornat el casc.
Ara he de tornar a agafar una altra vegada.
Doncs, aleshores, en aquest cas,
no han volgut crear alarma.
No han volgut crear alarma
a l'hora de dir on possiblement pugui caure
aquest nou satèl·lit, aquest nou parell,
però han dit una dada científica
que fa que...
S'especuli o el virus s'apropi.
No, no, que tinguem por un altre cop.
Què dius?
Sí, perquè resulta que...
Espanya està al punt de mira d'aquest satèl·lit?
No, no, no, no,
és que no han dit on pot caure,
però han dit una altra dada
que és més preocupant possiblement
fins i tot d'allò com pugui caure.
Per què?
Perquè resulta que aquest satèl·lit
té una peça que pesa una tona
i és resistent a les altres temperatures.
És com una mena de vidre
que és com una lent d'aquelles òptiques
que el feien servir per observar
l'espai exterior.
I que no arribarà a desintegrar-se.
Aquesta lent aguanta altres temperatures.
Aleshores, tenen por
que el satèl·lit vagi caient,
se vagi desintegrant
i la lent no se desintegri,
perquè està acostumat
o està a prova de bombes,
en aquest cas, no?
En aquest cas seria
a prova d'escalfament
per l'entrada a l'atmosfera terrestre.
És clar,
t'acaba una tona de vidre
a sobre,
això no són fragments petits.
No, no, no.
I aquestes a l'apòpia
ens han posat el cos.
Aquest és el que dius tu,
que t'arria compacta
perquè està a prop
de totes les friccions,
perquè ho deuen haver provat
precisament per això,
perquè si passa qualsevol cosa
que aguanti.
d'aquelles de fer
d'un material espacial
perquè pugui aguantar
totes les condicions
adverses a l'exterior.
Però hi ha una manera
de fer un seguiment
a aquest talent
una vegada que entri a...
Sí,
el que passa és que hi ha motisme.
No diuen res.
Perquè el perill està aquí.
Una cosa és que te caiguin trossos
perquè la baixada
d'on se va desintegrant
i les peces són molt petites.
Home,
si t'acaba al mig del cap,
doncs,
potser em te puguis fer un petit trau.
Però són peces petites.
Però és que aquí estem parlant
d'una lenda,
d'un vidre espacial
que pot arribar
o que pesa una tona
i, esclar,
i si això no se desintegra
allà on vagi a parar
pot fer molt de mal.
No, no,
un bon cràter, eh?
I el motisme és molt gran.
No ho diuen res
perquè, esclar,
si hi havent-hi aquest element
que no s'acabaria
de desintegrar del tot
i diuen
possiblement caigui
a Catalunya,
doncs, bé,
aquí ni cascos ni res, eh?
No, no,
a més a més,
l'impacte seria fortíssim.
Sí, sí.
I depèn de com
podria ser molt perillós
perquè tot això
és una reacció en cadena.
És allò
de les ales de la papallona,
no?,
que es belluguen per aquí
i es mouen
per una altra banda.
I això, Sílvia,
ens porta
al problema
de què fem
amb els satèl·lits
quan deixen de ser operatius.
Jo tinc també
moltes preguntes
que s'han de fer,
Lluís.
Sí, sí, no,
és que això és una qüestió
que científics
intenten,
intenten
resoldre,
però
encara no han trobat,
no han trobat la solució.
S'han fet propostes
d'aquelles
en plan guerres de l'àlci
d'enviar una nau
i amb làssers
d'aquells
d'anar destruint
la ferralla
que orbita
al voltant de la Terra.
Que aquest és una altra,
perquè hi ha moltíssima
ferralla al voltant de la Terra.
Sí,
és que el problema
no és tan sols
els que perden òrbita
i cauen
i es desintegren
a l'entrada de l'atmosfera,
el problema és
la ferralla
que segueix orbitant
pel que sigui
ni puja ni baixa
i està allà al voltant.
I, esclar,
aquesta ferralla
és perillosa
perquè algun dia
pot ser que digui
de baixar i caure
sense control
o també
afecta els satèl·lits
que estan operatius.
Per exemple,
tu tens allà un satèl·lit
de telecomunicacions
i té una ferralla
sense control
amb els panels
de telecomunicacions
i té el satèl·lit
inutilitzat.
Aleshores,
doncs,
és un problema molt gran.
A més a més
de l'efecte mediambiental
que han creat els humans
d'aquesta ferralla
al voltant de la Terra,
que tampoc no és molt bonic.
Nosaltres no ho veiem,
però hi és.
És allò que diu
mira,
com no es veu
la ferralla aquesta,
doncs no passa res.
No passa res,
però hi és.
I efectes també
visuals és molt llig.
Però jo em pregunto,
Beta,
a veure,
aquests meteorits
entre cometes,
que hem fet nosaltres,
han perdut òrbita
i cauen cap a la Terra.
Però clar,
això vol dir
que estan en les capes
de la Terra
en la qual l'absorció
per part de la Terra
és molt forta.
Sí.
Sí que no estan dintre de l'espai
perquè si no es perdrien
directament.
Sí, evidentment.
O hi ha algun botonet
que els diu
a partir d'aquí
ara impulsió
i cap a la Terra?
Home,
doncs no.
El que passa
és que ells tenen
una òrbita estable
que és una mena
de,
podríem dir,
d'Òrbita calculada,
tot està estudiat
des de fa molts anys,
en la qual
se manté
una manera
d'equilibri,
o sigui,
que la força
de la tracció
de la gravetat
de Terra
no és prou
per estirar-los
cap avall,
però tampoc
és prou
prou feble
perquè se'n vagin
a l'espai.
És clar,
seria molt fàcil
que marxessin
cap a l'espai.
És com
un limbo,
no?
O sigui,
no és ni la Terra
ni l'espai,
és una cosa
entre mitges
i allí,
doncs,
estan orbitant
i és una zona
que està estudiadíssima
que allí
poden perfectament
mantenir-se
a la seva òrbita.
El que passa
és que té això
que de vegades
quan deixen
de ser operatius
ells tenen
uns petits propulsors
que van mantenint
aquesta òrbita
perquè no
no vagin més a baix
ni pugin més amunt,
no?
I si pugem més amunt
se'n van a l'espai exterior.
Exacte.
El tema seria una solució
però, és clar,
també envia la ferralla
a mar.
Amb altres?
Clar, també.
És un problema
perquè el dia que anem
a viatge a mar
haurem departat
a la ferralla
que anem deixant pel camí.
I depèn de com
serà un perill
per tots els astronautes
que manxin
perquè veuen lluny.
És tan dolent
d'una solució
com l'altra.
Aleshores,
és això,
quan s'acaba el pressupost
deixen de ser operatius
molts d'ells
perden alçada
i cauen.
I alguns,
pel que sigui,
segueixen miraculosament
per allà,
voltant,
que és el que dèiem
la ferralla.
I, és clar,
aquí s'ha parlat molt
de mirar,
de destruir-la,
de reciclar-la,
però encara de moment
això de la Guerra
de Glàxies
és pel·lícula.
Perquè l'efecte
invernader
no té res a veure
amb aquesta ferralla
que hi ha al voltant,
no?
No, no,
perquè és ferralla
però tampoc
no es creieu
ara que l'orbitre
de la Terra
està tan bruta,
no?
És com si fos pols.
Sí, però això mateix,
però són fragments
o estis
que estan voltant
de la Terra
però no us creieu
que si ara
anéssiu a veure
la Terra
des de la Lluna
no la poguéssim veure
perquè estigués
tota tapada
de satèl·lits.
I arribarà.
Ai, no, no,
perdó, perdó.
És que cal mal temps.
Mai se sap,
mai se sap,
però no a l'espai
o a l'arbitat.
Som així els somes.
És tan tan gran
que no,
que hi ha ferralla
però tampoc
no tapa
no tapa res,
no ho sé.
Veta,
què farà el senyor
de la Virgen
si passa això
de les ferratlles?
No podrà fer
aquestes visites
especials
perquè, esclar,
aquestes vacances
que pots pagar
per 170.000 euros.
S'hi trobarà
amb tot plegat.
Però bé...
Tu tens suelto
per poder fer aquest viatge?
No, no, no.
Això no ens ho podem permetre
gent com
el propietari
de l'administració
de la Bruixa d'Or
de sort
que té calés
amb la xaca
i, sí,
he tingut molta sort
en aquest cas
de bagui la redundància
i que ja té el bitllet
el que passa
que de moment
s'ha anat posposant
perquè deien
que seria el 2010
aleshores
per problemes tècnics
ho van dir el 2011
i sembla que ara
segons s'he pogut llegir
serà el 2012
quan comencien
a fer aquests primers viatges.
Però, esclar,
tot per butxaques
bastant generosos.
No, no, clar, clar.
O sigui que tu i jo
em sembla que no...
No, no,
com no ens toqui
alguna cosa així excepcional
i crec que ara mateix
les intencions
tampoc ho són.
Anem a l'altra notícia
que també teníem?
Sí, anem a l'altra notícia
que ens va agafar així
a contrapeu
parlant de tot el que havia passat a l'estiu.
Sabíem que l'estiu jove
tenia un càncer
però que no esperàvem
que tingués...
Que fos tan immediat.
Fos tan immediat.
Se'n va anar tan sols
amb 56 anys.
No, molt jove.
Molt jove.
És una edat que avui dia
doncs no és res, no?
Aleshores,
ens va agafar contrapeu
perquè, esclar,
no tinguéssim en compte
és que no ens ho esperàvem, no?
Aleshores,
ara en podrien parlar,
en podrien parlar una mica
i deixa'm fer un comentari
d'acollita particular
perquè és que se n'ha parlat molt,
evidentment.
Va ser, com hem dit abans,
un visionari de la informàtica,
la cultura i la comunicació.
Ho va gairebé reinventar tot.
Esclar,
i és aquí quan
jo he anat escoltant,
llegint,
veient
tots els comentaris
de l'Estiu jove
i se'l va arribar a comparar
a inventors com l'Edison,
a fabricants com el Henry Ford
i aleshores,
doncs,
jo penso,
aquesta és la meva acollita particular,
que l'Estiu jove
podria ser com un híbrid
entre Edison i Henry Ford.
Sí,
perquè Edison va ser inventor
i ell va inventar,
o sigui,
que del no res
va crear,
doncs,
la companyia Apple
el 1976,
juntament amb Steve Bordiniak
i una empresa
que va revolucionar
tots els mercats relacionats
amb la informàtica,
o sigui,
va inventar
moltes coses,
no?
Per exemple,
fins a aquell moment
ordinadors,
doncs,
tot eren comandaments
i tecles
i ell,
doncs,
hi va afegir el ratolí,
o sigui,
que va inventar...
Va fer la modificació
de moltes de les coses
per millorar,
no?
A més,
va fer un panel,
doncs,
molt semblant
el que es posaria Windows,
no?
Però ell va ser precursor
en això,
no?
O sigui,
un panel a la pantalla
i no eren comandaments
de lletres
que tu,
com a l'MC2 original,
no?
Que tu amb el teclat
escrivies
i anaves donant altres.
Aquí,
en aquest cas,
doncs,
tu amb el ratolí
i amb una fletxeta
anaves picant icones
i t'anaven sortint coses,
no?
Això va ser un invent
espectacular,
no?
I va revolucionar tot,
no?
Aquesta seria
la basant Edison,
inventor.
Però també té
la basant Henry Ford,
perquè Henry Ford
no va inventar el cotxe.
El Henry Ford
va ser un gran venedor
de cotxes.
O sigui,
els inventors
van ser els germans rumiègues,
no?
No,
això és cinema.
Ai,
perdó.
Ah,
no em faci dir
qui va inventar el cotxe,
però...
Ara ho busco.
Això,
a finals del segle XIX,
doncs,
es van començar a fer adaptacions
de carruatges,
de cavalls,
propulsats amb màquines de vapors,
després va venir
el motor de combustió,
o sigui,
amb gasolina,
i va haver-hi una sèrie de fabricants
que van sortir a Europa
i als Estats Units,
no?
I el Henry Ford,
a començaments del segle XX,
doncs,
el que va fer,
va dir,
home,
aquests fabricants
que hi hauria d'haver
tassenals de cotxes,
que només s'ho podien pagar
butxaques generoses,
ell va dir,
doncs,
això hauria d'arribar
a tothom,
a les classes mitjanes,
a tothom.
I com ho va fer?
Doncs,
va reinventar el cotxe.
Com ho va fer?
Doncs va fer una cadena de muntatge
que va ser la primera,
va ser la primera cadena de muntatge
i hi havia uns treballadors
que uns col·locaven les portes,
uns altres col·locaven les rodes,
altres col·locaven el motor,
altres pintaven
i anava passant els cotxes
i començava de res,
i quan acaba aquesta cadena de producció,
doncs,
el cotxe estava fet,
no?
No era una cosa artesanal
que si posaven quatre o més
i començaven tots quatre,
no, no, no,
era una cadena.
I això va fer vertir costos
i va fer que la gent
pogués accedir al cotxe.
Aleshores, doncs,
en aquest cas,
l'Steve Jobs
va ser una manera també Henry Ford,
perquè la informàtica,
que aleshores era una cosa
a l'abast de només
els que en tenien,
informàtiques,
que eren informàtics,
doncs,
ho va posar a l'abast
de tothom.
Fins a tot,
de nosaltres que no teníem
ni punyament,
era directa informàtica,
però, és clar,
amb el ratolí
i amb les icones
i tot això,
doncs,
podíem entrar als programes,
podíem accedir a això
i ell va ser
un gran divulgador
de lo que és
els aparells informàtics,
no?
Doncs mira,
ja tenim l'inventor,
un dels inventors
del primer cotxe com a tal,
l'any 1769,
Nicolás Joseph Cugnot.
Això mateix,
aleshores el motor
era de vapor.
Exacte,
aquí és les primeres idees
on va sortir
i a partir d'aquí
es va deixar evolucionar.
Això mateix,
i al segle XIX
és quan li van posar
el motor d'explosió,
que és el de gasolina,
el que coneixem nosaltres,
modificat,
millorat, evidentment,
però és quan van decidir
res de vapor
i anar carregant aigua
i que allí s'encenguéssim.
No, no,
i després va venir
el de...
Clar,
d'altra gent
va començar
a evolucionar
el que seria
el cotxe com a tal,
van posar
amb gas,
amb carbó,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
És això,
l'evolució,
però és clar,
sempre hi ha una persona
que hi ha un punt d'inflexió,
i bé,
en aquest cas,
l'Stif Jobs
és això,
el mèrit que té
és haver-se compartit
en una mena d'èbric
entre un inventor
i un divulgador
o un...
en aquest cas,
una persona
que va fer arribar
una cosa
a tothom,
i bé,
doncs,
només dir
que l'Stif Jobs
va néixer
el 55,
la seva vida,
com és sabut
i com hem comentat,
va estar marcada
pel desenvolupament
de la tecnologia
i de la cultura digital,
i des que va crear
Apple
el 1976,
Jobs,
doncs,
va revolucionar
totes marcas relacionats
amb la informàtica,
primer amb el Mac,
que va encunyar
això que avui
entenem
per ordinador,
si ell
amb els Macs
va popularitzar
l'ordinador personal
per la gent de casa
i que va fer famós
gràcies al sistema operatiu
i al ratolí
que com hem dit abans,
no?
Però,
per si això
no va ser prou,
doncs,
hi ha una segona part
de la seva vida,
que és quan va tornar
a Apple
perquè ell el van acomiadar,
és una història
molt complicada
que tothom ja ho sap,
que se n'ha parlat molt,
però la tornada
de Jobs a Apple
doncs,
va coincidir
en un període
més brillant
de la història
d'aquesta empresa
perquè,
doncs,
amb l'aparició
d'una extraordinària
i revolucionària
línia de productes
que va començar
amb l'iPod,
va continuar amb l'iPhone,
s'ha acabat de moment
amb l'aparició de l'iPad,
o sigui,
són Estis
que avui dia
doncs,
és marca de qualitat
i marca de la poma,
no?
I a més,
a més,
hi ha moltíssima gent
que són del club de fans
que els agraden els Macs
i que no els moguis
i aleshores,
doncs,
bé,
és d'aquestes persones
que van tenir
molts problemes
a l'hora de tirar endavant
però,
com ha passat
amb moltes persones
als Estats Units,
tot va començar
en un garatge,
també.
Perquè vegis,
eh?
Perquè vegis.
Allò que dius,
mira,
matant les estones
i començar a fer
una cosa per aquí,
una cosa per allà,
cinc idees,
quatre cosetes...
Com a Bill Gates,
amb Windows,
molta gent,
molta gent...
Hem de comprar-los un garatge,
hem de fer alguna cosa.
Sí,
el Howard Packard
també va començar
en un garatge.
És una història
que s'ha repetit molt.
Veus que els garatges
nord-americans
donen molt de sí, eh?
Clar,
és el que et deia,
que deu haver-hi moltes estones mortes
i arriba un moment
que agafes una peça per aquí
o una peça per allà
i dius,
a veure si juntem
i a veure què fem.
Hauram de fer...
S'ha de tenir aquestes peces, eh?
Sí, haurà de fer molt de garatges
a Catalunya
perquè a veure si també
surten talents.
A veure...
Bé, doncs,
amb això ens marxem
i anem ara al viatge aquest
que fem cada final de programa,
un planeter fictíc
que es diu Vinília
i anem al 1990,
un any que vam poder gaudir
d'un so diferent
perquè aleshores
era el boom del rock català
però hi havia una gent d'Igualada
amb la Maria Salla al capdavant
que es deien Utòpics.
Ja vam escoltar una cosa
fa 15 dies
però és que escoltem
una de les primeres cançons.
Es diu Cal Tenir Records
i és que ens portem molt de records
aquesta cançó de fa,
però de 90 ara.
Ha passat?
D'on?
Uns quants, eh?
Mira.
21 anys.
21 anys, sí, sí.
Mira, t'anava a dir, eh?
21 anys.
I és una cançó
que ha passat aquests 21 anys en mires.
Però continuació de fresca, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Està molt bé,
està molt bé per l'edat que té.
No tornem la setmana vinent,
ho fem d'aquí a 15 dies
i esperem que a partir d'aquells 15 dies
puguem tornar
amb la tranquil·litat
i la normalitat de sempre.
Bé, ha estat un plaer.
Això mateix.
Jo continuo buscant
a veure la relació
amb els Lumiers
i la del cotxe.
Bé, això són aquelles coses
però tampoc no anaves
no anaves tant desencaminats
perquè doncs Lumiers
van inventar alguna cosa
el que passa és que
no va ser concret
això mateix.
Però és que personalment
t'ha traït el subconscient
perquè has de parlar de cinema després.
Veus? Deu ser això, eh?
Deu ser això.
Si Freud estigués aquí...
Ara m'ha agradat
perquè ho has enredat tot, eh?
Bé, deixem-ho així.
Doncs no res.
Fins aquí 15 dies.
A reveure.
Gràcies, Beta.
Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
A mi també m'ha traït una mica
el subconscient,
però que aquesta sintonia
ens porta cap a la nit, no?
És una mica així com a capellà.
I recorda'ns-hi.
A mi i a tota l'audiència,
en què invertirem els propers minuts?
Bé, doncs farem una mica de tràfic d'abstraccions,
si ens ho permeteu,
en format reduït i comprimit,
perquè nosaltres també hem agafat les tisores
i farem el que podrem,
una mica d'agenda així alternativa
i les nostres dèries de sempre.
Ah, no, però que siguin dèries bones
i a més a més que ens informin de coses
per apuntar-nos també a la nostra agenda
i poder aprofitar-les, no?
Doncs anem-hi.
Doncs anem-hi amb propostes així,
a lo bruto.
Un dels clàssics de cada tardor
del tràfic d'abstraccions
era presentar el cartell del LEM,
del festival que fan
la gent de Gràcia Territori Sonor a Barcelona.
I precisament comencen aquesta setmana.
I precisament avui mateix.
Avui mateix,
al circuit torsat al carrer Tarol,
al barri de Gràcia,
actua La Mosca, a les 7.
O sigui que hauríeu d'estar a Barcelona.
per poder-hi arribar.
Tenim més programació avui.
Destacaríem potser la Mireia Tejero
i també un grup que s'està fent
bastant conegut
en aquests nivells undergrounds
que es diuen Chupaconxa.
Aquests actuen demà, dijous, dia 20,
a La Fontana,
al carrer Gran de Gràcia.
El divendres, dia 21,
tenim Murkoff i Filip Petit
amb presentació de músiques
de Mark Cunningham,
que és una altra dels històrics
coneguts nostres.
i el dissabte tenim Ted Daniel
i Charlie Collins
a l'auditori del MACBA,
allà a la plaça dels Àngels.
Diumenge, proposta interessant.
Tenim a la una del migdia,
a la Casa Almirall,
al carrer Joaquim Costa,
un AGP.
Un AGP és una combinació
de música i gastronomia,
que en aquest cas
ens presentarà el Xavier Teros,
el Lucas Quejido
i el Marco Belonzi.
I aquí ja podem enllaçar
la primera peça que hem triat,
perquè el Xavier Teros
és un dels nostres estimats
accidents polipoètics
i aquest és un dels discos
que surt cada temporada
aquí el tràfic d'abstraccions.
És l'únic que van publicar,
està descatalogat,
és a dir,
que si no el teníeu,
ja no el tindreu,
a no ser que sigui piratejat.
i escoltarem un homenatge
a la gent de provincias.
En els pueblos
viven les gent de provincia
que suelen llevar corbata
en les comunions,
que sacan al cerdo de paseo
i le enseñen a mear
en les faroles.
Llevan zapatos de charol
para pisar les uvas
i hablan otro idioma,
aunque ese idioma se entiende
i dicen que puede escribirse.
La gent de provincias
va en tractor a todas partes,
lo cual es engorroso
cuando van al lavabo
y ponen telarañas
en las fiestas mayores
y de ellas cuelgan banderitas
de Kenia, de Letonia,
Luxemburgo y Alto Aragón.
La gent de provincia
son provincianos
y viven en aquello
que no es la capital.
Son de mediana estatura,
el pelo indefinido,
y andan poniendo
un pie después del otro.
Se ponen guantes
cuando hace frío
y señalan con el dedo
al tocar un timbre.
La gente de provincias
son una plaga.
Extrañas criaturas
de mundos lejanos.
Dos ojos y una antena
a veces colectiva
y todos han nacido en casa.
Provincia de Cáceres.
Si les ve, cuidado,
son inofensivos,
pero podrían convencerles
desde que les compren
un salchichón.
Y entonces...
Entonces...
Sí que ya estarían
perdidos.
Doncs eren els mai
prou valorats
accidents polipoétics
que, per cert,
acaben de treure
un altre llibre
i l'estan presentant
per aquests mons de Déu.
També van treure
un llibre
fa mil anys,
aproximadament,
que es deia
Mas Tristez Robar,
on hi havia
tots aquests textos
i d'altres.
Doncs bé,
ara contraataquen
amb el seu humor
així bastant negre,
cínic o caústic,
en què tapetes de riure
però també penses
i això és una mica
perillós de vegades.
Doncs estàvem amb el LEM.
La programació del LEM
d'aquest any
també està una mica
retallada
i, de fet,
només hi ha programació
aquesta setmana
i després
tres o quatre actuacions més.
El 26 d'octubre
tenim una impronit
amb Carlos Cíngaro,
Joan Saura
i Liba Vila-Becchia.
El Joan Saura
és una de les ànimes
de Pole Pole,
que són la gent
que feien
una de les altres sintonies
que gastaven
per aquí
el tràfic d'abstraccions.
I el dijous 27 d'octubre
tenim Barcelona
Era la Bomba
amb el Marc Viaplana
i altre cop
el Xavier Teros,
que és un d'aquests
que acabem d'escoltar recitant.
El 28 d'octubre
al MACBA
CNGR
Electroacústic
Ensemble
i el dissabte
29 d'octubre
a La Fontana
també hi ha programació
amb Cargo,
amb Graves,
amb Institut Fàtima
i amb Gonzo.
Com que no tenim temps
d'explicar-ho tot,
doncs si voleu saber
de què va el LEM
podeu consultar
a la web de
Gràcia Territori Sonor,
que és
3B dobles
gràcia-territori.com
Així de fàcil.
I aquests són aquells
que deien
que abans d'imprimir
penseu en el medi ambient,
abans de fer alguna cosa
penseu en alguna cosa
i abans de no fer res
doncs no cal que penseu res.
Una altra col·laboració
inestimable
en aquest tràfic d'abstraccions
que fins ara
fèiem setmanalment
i que en guany
us recordem
amb nou format
tornarem un cop al mes,
cap a finals de mes,
per repassar
totes aquelles coses
interessants
que ens sembli
que també us poden interessar
i que ens hi capiquen
amb aquests 20-25 minutets
que ens deixen ocupar
aquí,
a Tarragona Ràdio.
Continuem
amb més propostes
i ara anem
a Constantí.
A Constantí
comença un cicle
i ells l'anomenen
sessió de filmoteca
que són unes jornades
d'història
per commemorar
els 75 anys
de la Guerra Civil.
Sí,
encara estem en aquest tema,
encara no està
prou explorat
ni creiem
que arribi a estar mai.
Aquest cicle
va començar
ahir mateix
el 18 d'octubre
i es projecten
diferents curs
i diferents films
que s'han trobat
de l'època.
Per exemple,
tenim aquí a la llista
Commemoración del 19 aniversario
de la Revolución Russa,
Aragón 1937,
Els tapers de la costa,
Refugiados de guerra
i Catalunya màrtir.
Són documentals
que ens permeten
reviure l'ambient
que es respirava a Catalunya
en aquells dramàtics moments.
Són imatges
tant del front d'Aragó
com de la rereguarda
amb escenes
de la vida quotidiana
i les greus
problemàtiques socials
derivades de la guerra.
Esclar,
els bombardejos,
l'acolliment als refugiats,
etcètera,
etcètera.
I els documentals
se'ls presenta
el Julio Alemanya,
professor de crítica
i llenguatge cinematogràfics
i expresidents
de la Federació Catalana
de Cineclubs.
Això a la Biblioteca Municipal
de Constantí,
a la plaça de l'Hospital
número 1,
a Constantí.
Podeu consultar
la programació
també a la web
perquè ho trobareu.
Això ho munta
l'arxivier de Constantí.
I més coses.
Seguint sense marxar
del Camp de Tarragona,
us proposem també
per la setmana que ve
la castanyada.
La castanyada
transformada en castanyasso.
El castanyasso
que ens presentaran
aquí a Tarragona
per primer any
la gent
de Filatelia Records
i l'ànima d'aquest projecte
és el Miquel Gistes.
És un personatge
de Montblanc
que ja fa molt de temps
que munta coses.
Té un circuit
de grups estrangers
i autòctons
que funciona bé.
El que passa
és que fins ara
programava Montblanc
i ara comença
a portar coses al grup.
Ja van fer l'any passat
una mica de programació
i enguany
des del seu segell,
que és el segell
de la Transistora Orquestra,
per cert,
ens proposen
aquest castanyasso
que s'ha transformat
de festival d'un dia
per la castanyada
en Rock Weekend.
El 29, 30 i 31 d'octubre
aquí a Tarragona
com hem dit
el Groove.
El dissabte 29
presenten
The Holy Soul.
El diumenge 30
a les 9 del vespre
Fuck Nights
i el dilluns 31
que és el dia
de la castanyada
pròpiament dit
Women
que arriben
des de New York, USA.
Sonic Angels
des de Montpellier
i els Movie Makers
des de Barcelona.
I a partir de les 12
el dia de la castanyada
tindrem el David
i el Salva
que són digeïs
d'aquí de Tarragona.
I ara
posem una miqueta
de música
per respirar
una mica.
d'aquí de Tarragona
i el dilluns 31
d'aquí de Tarragona
i el dilluns 31
i el dilluns 31
i el dilluns 31
i el dilluns 31
de Tarragona
d'aquí de Tarragona
i el dilluns 31
B anticipació d'hi altars.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la Fuerza de la Costumbre
del Jaime Urrutia. Consulteu la
programació, si voleu, de l'Inèdit, que
es projectarà en diferents sales
a l'Aribau Club, 1 i 2,
i hem
dit que duraria del divendres
28 fins al diumenge 6 de novembre.
I amb això ens hem d'anar
acomiadant diferents propostes
per a la tardor i tornarem
ja a finals del mes de novembre,
dimecres, quan ens coordinem
amb la Sílvia i ens vagi bé.
Doncs això, salutacions des de
Tarragona Ràdio i us deixem en bones mans.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música