I ja us ho dèiem, que aquí anem, corre, corre, corre, que sempre anem amb pressa.
Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Si gairebé no li deixen ni seure, però deixa'm mirar una miqueta a les revistes,
és que no m'has deixat refer.
Dic, tu tira cap a dintre, tira cap a dintre.
Ai, si és que he vingut cap a moltes...
I la música de principi he posat.
Ja has vist que he anat i diu, anem a les revistes del cor.
Estic aquí amb jaqueta suant la gota gorda.
És que després hem de parlar amb l'Oriol García, que és el cap de premsa de PortAventura.
Ah.
I que m'expliqui coses de Halloween.
Ah, que guai, doncs jo, si puc, si puc aniré aquest dissabte.
Fa molt de temps que no hi va a PortAventura.
Ah, doncs mira.
I em ve de gust.
Tu no pots participar, ho saps, no?, que tinc allò de les entrades,
però tu, com ja tens el teu passi...
És el que té, xata.
Ah, xata, eh?
És el que té.
És el negoci, és el negoci.
Sí que allò, que et treus el passi, però que no hi he anat.
No l'aprofites?
No, no hi he anat suficient, perquè he estat ocupada.
Claro, claro.
Primer perquè tenia una panxa molt gran i no em podia pujar cap atracció
i em feia com d'allò anar a passejar, sí, però no em venia de gust.
Podies haver llogat aquelles motos i vas pel mig.
Amb tota la panxa de motos.
Amb la panxa de motos.
Però clar, el Drago encara amb la panxa no, perquè no m'arriba l'Ernest.
No, no, no.
I després perquè no ho trobava el moment.
I trobo que aniré aquesta setmana, em sembla.
Doncs vinga, vinga, ja m'explicaràs la setmana vinent com ha anat la història.
Ja t'ho explicaré, ja t'ho explicaré.
Sí, sí, sí.
Bueno, que no hem vingut aquí a parlar de mi.
Aquí no hem vingut a parlar de mi.
Hemos venido a hablar de nuestro libro.
Hemos venido a criticar los libros de los demás.
Doncs vinga, comencem amb la història.
Vinga.
Adiós, adiós.
Moltes gràcies.
Benvinguts.
A veure que jo s'hava de saludant ja la gent que marxava al vaixell.
No, no, no.
Adiós, adiós guapos.
No, Sílvia, no passes el peripet.
Cuidado, sabés que se llama Titanic, no?
Sí, Sílvia.
Ai, que la vaig veure l'altre dia.
Ai, jo sé d'una casa meva que també la va veure.
Ai, vinga, plora al final.
Lluny, no va ser?
I la tia aquella, tírate tú y déjale el lado de Caprio.
Se m'acaba el temps.
Perdona, perdona.
I no em dones temps de donar les notícies.
Vinga, digues, digues.
Vale.
És que m'enredo a mi mateix.
Jo també.
Tu tires el fil i jo començo a embastar.
I no, no.
Digues-me, digues-me.
Això és una rectificació.
Vinga, rectifiquem.
La setmana passada,
nosaltres vam creure en una revista.
O almenys ens vam vendre aquesta moto.
Sí, exacte, perquè avui n'hi ha dos de motos, eh?
Sí?
Sí, aquesta n'és una.
La setmana passada vam posar aquesta cançó
perquè dèiem que la duquesa d'Alba
ja estava de viatge de noses a Tailàndia.
Inclús havíem vist...
Van veure fotos.
...unes fotos a la platja i tal.
Doncs no.
No?
La revista de Turno la va pifiar
posant aquelles fotos i explicant
perquè realment allò no deu ser a Tailàndia
ni ells encara hi han anat.
Si no m'equivoco,
ells han anat en una...
en un castell al sud-est de França.
No te'l pronunciaré el nom del castell
perquè no tinc ni idea de francès
i encara ho faríem pitjor.
Sí, puc explicar que ara és com una mena d'hotel...
Això com rural.
No, és com un spa per prendre les aigües
i aquestes històries.
Sí, sí que han de prendre aigües, sí.
Però que en aquell castell va a pertanyar
amb una empassada de la duquesa.
Ai, mira, o sigui, tot queda en família.
Inclús es van hospedar, segons diuen,
a l'habitació duquesa d'Alba.
Veus?
Ja és que tu deies...
És la que se ve a mi toca.
És la que se me toca.
Aleshores m'han posat un nombre.
Doncs es veu que tal com van anar a veure
la seva filla a l'hospital
que estava a la seva maritera a tope,
tal com van sortir d'allí que tothom els acomiadava
perquè se n'anaven en cotxe
i es pensaven que tornaven a Sevilla,
el que feien era, pum, pum,
aquells 800 quilòmetres en cotxe.
800 quilòmetres en cotxe?
Sí, perquè com que va sentada...
Home, però ells tenen vols privats.
Tu saps la benzina que van gastar aquella gent?
I què?
Ah, bueno, sí, també amb ells, tampoc.
Se van plantar, devien sortir d'aquí al dematrés
a l'anteller i a l'hora de sopar.
Clar, i a més s'havia tot fet?
Ah, no?
I depèn de com, pares a la carretera
per menjar alguna cosa?
No, ella no para.
Ah, no para?
No, ella total, si enxufa amb vena ja...
Enxufa amb vena?
Doncs la rectificació és aquesta,
que encara no hi han anat a Tailàndia.
Però és previst que vagi, no?
Sí, sí.
És previst que el viatge de nosa sigui a Tailàndia
i la revista, que era molt cuca,
devia pensar, ja han marxat.
Ara foto aquesta foto,
que devia estar posada,
devia ser presa a Eivissa aquest estiu...
Sí, perquè tenia 18 anys, no?
Aquella foto a la...
No, no, no, la foto era actual.
Però clar, que potser era d'aquest estiu a Eivissa
i ens la van vendre com tomant d'uns banyos
en les paradisíques isles de tal qual.
Mentira, pol·lera.
Que jo te'n recordes, te'n vaig dir,
i m'estranya molt que vagi aquesta senyora tan lluny,
però mira, ja ho farà.
Ja ho farà, sí que hi anirà.
Segur, segur?
Sí, sí, sí, sí.
Però bé, feta la rectificació.
I ara ve aquí la segona punyalada trapera de la premsa
a algun famós d'aquest país.
Per què?
Perquè la revista Lectures està que triomfa.
Sí? Canvia música?
Sí.
Aquesta?
Sí?
Les vueltes que de la vida.
Aquesta senyora que canta de fons,
que m'he fet un ús a la llengua,
es diu Núria Fergó.
Sí.
Bé, la revista Lectures obre la seva portada
amb Núria Fergó se separa.
Ona!
Explica que ella i José Manuel Maíz,
el seu marit des de fa un any i mig,
estan posant ja fi al seu matrimoni
després d'una crisi que va començar
quan va néixer la seva filla Martina
de tan sol tres mesos.
Ostres, per l'amor de Déu.
Doncs la premsa,
quan ha sortit d'aquesta revista,
en tal adreç de telèfon,
en aquesta bona senyora.
I Núria Fergó, a part de sorpresa...
Què dius?
Què vas te dir?
Si tinc el meu home aquí
que has de donar-li el biberon al peque?
Ha explicat que potser no...
El que tothom veu com una crisi,
ella veu...
Potser d'aquí quatre dies
resulta que s'ha de que se separen i punto.
Però que ella no ha dit en cap moment
que hi hagi crisi,
que no ha venut cap exclusiva de separació,
que no està preparant cap divorci,
sinó que és mare novata
i que ella viu amb el seu home
a les Balears
i que es veu com a desprotegida
i allò com a poruca
per estar amb sa filla
i ha decidit traslladar-se a casa amb sa mare
perquè sa mare l'ajudi
en aquests primers mesos de vida de sa filla
perquè ella no es veu capaç de fer sola.
Però veus, has vist com som les revistes del cor.
Sí que estan vivint separats
perquè ell viu a les Balears
i ella està vivint a casa sa mare,
però que no vol dir
que hi hagi d'haver una separació del matrimoni,
sinó que és una cosa puntual
pel tema de la ineptitud
que va mare, per dir-ho així.
És el bon rotllo, Núria.
A veure, al principi, a més a més,
normalment et recolzes més a la teva parella,
però és clar, si per motius de feina
la parella no hi és,
doncs que millor que la família
i que millor que ta mare
que et pot donar un cop de mà.
Però això és de lògica.
Doncs, bueno, la gent ho ha entès
per aquest costat.
Ja et dic que és la portada de la revista.
Déu-n'hi-do.
Això és molt denunciable.
I clar, és allò que dius,
bueno, ara fem una cosa,
agafo la revista,
mama i els jutjats
i anem a veure què passa, no?
Justa, parlem de denúncies.
Li han cortat el coraçó?
L'han partit o alguna cosa,
al xico este?
No, no,
li hauran partit la cara
al director de Telecinco.
Què ha passat?
T'explico.
Tu em diràs,
per què em poses...
Per què em poses a l'Alejandro Sant
si no ha tret nou disc
ni tampoc passarà per Tarragona,
que ja m'agradaria a mi.
Sí, home, sí,
que de tenir nou fill, sí.
Bueno, però...
Bueno, fa uns mesos ja.
La qüestió és que fa un parell de setmanes
vam conèixer la notícia
que Telecinco
havia d'indemnitzar
Alejandro Sant
perquè havien muntat
unes falses fotos
d'una fer
amb Anna Kurnikova.
Què me dices?
Que triste.
Aquesta Photoshop,
vinga,
que agafem-me el cap de l'Alejandro.
Va sortir Anna Kurnikova
un fotomuntatge
ella nueta,
que no era cert,
no era ella,
i la mandanga,
i també havien posat
Alejandro Sant pel mig
i tal.
No sé si deixen entreveure
que hi havia una afera
entre ells dos
o que tenia alguna cosa
a veure l'una amb l'altra.
Total,
que Alejandro Sant
al final els va denunciar
i ha guanyat el judici.
Molt bé.
Doncs ara és el cas de Guti.
Els va denunciar
en el seu moment
i rebrà una indemnització
de 75.000 euros
per publicar
una suposada infidelitat
homosexual
del futbolista.
Què dius?
No, no,
però perquè veis
com pot canviar.
Clar,
durant el temps
que t'estan venent la moto
de què està passant això,
ells tenen
la gent
que els fa la publicitat
o la publicitat
que els hi entra,
els programes estrella
que tothom veu
i una cosa
i una cosa que després comenten.
I al cap dels mesos
és un bulo,
ho deixen com a tal,
hi ha una denúncia,
es paga,
la gent es queda encara
amb la idea
perquè encara estan buscant
jo crec que el gos,
la mel
i el...
Ja,
ja t'entendo,
ja el Ricky Martin.
I segons quina ampolla
de Coca-Cola
que també va volar
per segons quins llocs
i un dia a urgències
i que teòricament
són bulos.
És mentida.
Són aquello que es diu
llegendes urbanes
que queden
i que...
És possible
que per això
últimament
d'un temps cap aquí
sempre s'utilitza molt
la paraula
supuesto.
Suposadament.
Ah.
Ai, que suposadament.
Un supuesto
escándalo.
Sí, un supuesto en barato.
Una supuesta
separación.
Una supuesta
que sempre fa servir
la paraula
supuesto
perquè això
els escuda
davant
de...
De qualsevol cosa.
Exacte,
d'una denúncia.
és a dir, tu pots dir
que supuestamente
Sílvia García
és una...
Que ve que vas a dir
una chica millonària
guapísima.
Una chica guapísima
millonària
que no lo és.
Morena con los ojos
llibres
i en cambio
pues como supuestamente
és assassina en sèrie
tan mal meves.
Como supuestamente
eres assassina en sèrie
que tu ja
crea la fama
i fot tot el lleure.
Pues...
No, no, que sí, que sí.
A Telecínco
li està sortint car
les supuestas històries
que es peniten.
Ja, però també els val la pena
pel que sembla,
perquè no paren.
Perquè l'exprimeixen
i l'exprimeixen.
I continuen.
I a més a més
sempre tenen
el protagonista de torn
o la persona de qual
que ha estat testimoni
que això va passar
i que després
tot és un vol.
home...
I si no t'explico la veritat
i si no t'explico la veritat
perquè si m'hi hagi un deluxe
i pim, pam.
Exacte, exacte.
I a més a més
com tenen
aquesta jornació de programes
que si no estàs al matí
estàs a la tarda
i si no al migdia...
És tot en cadena.
Per això, per això.
I si no estàs en una
estàs en l'altra
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Doncs mira,
que me n'alegro molt
dintre del què
i que si és mentida
que ho diguin
però que una cosa
ja que s'ha espolvorejat
i que s'ha fet
una vegada que sigui
que demanin perdó.
L'entén,
el mateix programa
que va deixant anar la notícia
que després rectifiqui.
Exacte, exacte.
Sí, però aleshores
farien les quatre hores
del programa
només dient
qui els ha denunciat
i per què.
Ei, que també tindrien
audiència, seguríssim, eh?
També, també.
Seguríssim.
Sí, fa d'anys
d'aquesta cançó.
I és maca
com el primer dia,
que sí?
La cançó vols dir, no?
Sí, la cançó.
Home, la Madonna
també té-la, eh?
Sembla que es posi
a la nevera, aquesta xica, eh?
Bueno, bueno, bueno.
Què ha passat?
Recordarem que l'Escarnet Johansson...
Que això és bueno.
Sí, sí, perquè jo
m'ha caigut la vena dels ulls.
Sí?
L'Escarnet Johansson
fa quatre dies
va tenir la desgràcia,
perquè també aquí se l'acudeix,
de perdre unes fotos
de mòbil
en les quals estava
lleugera de roba
per no dir que no em portava.
Ho recordes, no?
Sí, que amb aquelles fotos...
Alguns va fer amb aquelles fotos
i les va fer passar,
les va fer córrer.
Vale.
Doncs no van tenir prova
amb que aquelles fotos
donessin la volta al món,
sinó que això mateix
li ha passat a Madonna.
Ai, mira,
l'estic veient ara, eh?
Uh!
Ah!
Ostres!
És el que he dit jo.
Les tres primeres fotos...
Hola!
Surt sense vestir
o vestida molt poc
i sense maquillar.
No et sé dir
si porta una perruca
o és el seu cabell.
Jo crec que és perruca,
per la forma, eh?
Vale.
O és que s'aixecueixi
pel demà.
Ostres, vostè va, eh?
Després et surt ja
maquillada i pentinada
i vestida.
i, ostres,
com canvia, eh?
Vale.
Maca, aquí.
La cosa és que,
a veure,
Newton...
Mira,
la cara que posa la Sílvia
és un poema.
És que hi ha una
que està amb una cadira
asseguda.
una cadira asseguda.
Està sentada
i té una cordió
entre el pit i el melic.
No,
i està amb una cama oberta
i l'altra més avall.
Sí.
Està musculada,
no?
Sí, no, no.
A veure...
Té uns braços
i unes cames
realment musculades.
estem pensant
d'una persona
que té cinquanta
i tants anys, eh?
Per l'edat que té,
a veure,
està musculada
i vestida
fa molta potxoca.
Ostres, i tant.
Però, claro,
hi ha unes fotos
en les quals
l'estan ajudant
a vestir-se,
a posar-se
algun tipus de...
Sí, de faldilla,
la faldilla,
el vestit que a posteriori
després pots veure
a la fotografia
ben feta.
No sé,
és com unes malles
o una roba així,
rotllo...
Sí, una faldilla.
Per algun espectacle
o alguna cosa,
per algun videoclip
o alguna cosa
i li veus l'esquena
i veus que és l'esquena
no ens enganyem
d'una dona gran.
No que una dona
de 50 anys
sigui gran,
sinó que no té l'esquena
d'una noia de 25,
té l'esquena
d'una dona de 50.
I la pell,
per molt que es tracti
i per molt esport
que faci,
té tendència
a caure
perquè per això
dèiem abans
que està a Newton.
Per exemple,
per exemple.
Però hi ha una foto
de cara
que està assentada
que porta un sostenidor
transparent.
Sí,
i les calces
van negres.
Que ens ensenya
que té
una 90 de pit.
Amb poques feines.
que té més carn
els saxons
de la panxa
que el pit.
Bé,
més o menys.
No,
no,
que sí,
que sí.
I dius,
no és per criticar.
No,
no,
no,
però com canvia
el vestit
i el maquillatge.
Però és d'aquelles dones
que despullada
perd.
Ostres,
un disgust,
eh?
Molt.
I sense maquillar.
Jo té un aire
a la Amy Winehouse
en sus peores momentos.
Sense maquillar,
sense pentinar.
El que passa
és que aquestes
són robades
i hem de dir
que, clar,
és la prèvia
de tot el que ha de venir
després.
Jo sempre he pensat
a les passarel·les,
abans de maquillar
i abans de vestir,
entre bambalines
sempre hi ha fotògrafs
i hi ha gent.
Quan estan gravant
un videoclip
o quan estan fent
un passe de fotos
per una revista,
pel que convingui,
per un llibre,
sempre hi ha fotògrafs
que estan fent,
entre cometes,
la making of,
que estan fotografiant
com es prepara tot això.
i d'aquesta manera
s'enganxa
a moltes models,
a molts actors
i actrius
amb...
Sí, sí,
amb la Guàrdia Baixa.
Exacte,
és un moment molt delicat
que de cara a la seva carrera
pot tocar.
Aquestes fotografies
valen milions.
Totes les models del món
han fet fotografies
per segons quines revistes
o per segons quins modestos
i s'han de despullar
i vestir 40 vegades.
Exacte,
però no surten
aquestes fotografies
de gran majoria de vegades.
Jo és que veig
perquè en Torrio
no es fan.
Sí,
perquè aquesta és una...
no sé si és una
això del Dolce & Gabbana.
És que són una foto
robada realment
perquè ella en cap moment
està mirant la càmera,
ella està per feina.
Madonna,
si ens roba fotos robades
en una sessió
de Dolce & Gabbana.
Una sessió de fotos.
Exacte,
una sessió de fotos
que jo he de dir
abans,
que vinguin.
A vestir-se
per fer-se la foto
del catàleg de turno
i mentre es desbesteix,
es despulla
o descansa,
el fotògraf de turno
va fent fotos
sense que ella se n'adoni,
que és el pitjor del món.
Clar,
o el millor que sí
que ho sàpigui,
però clar,
és allò que penses.
Si ella ho sabés,
això ho proviria.
No deixaria
que ningú li fes una foto
d'aquesta manera.
Madonna,
ara ja ho saps.
Tu,
con la guàrdia puesta,
i si veus
que algú s'apropa,
ja sigui amb una iPod,
amb un iPit,
no li deixes que faci fotos.
És cruel.
Molt.
Perquè a més a més,
és que veus
l'altra part de la Madonna.
Aquella de dius,
veus,
quan me desperto pel matí,
jo tinc la mateixa cara
que la Madonna.
Veus que totes les dones del món
quan s'aixequen al dematí
no s'aixequen ni maquillades
ni pentinades
ni divines de la muerte.
Exacte.
Que Divinity
és un canal de televisió,
no és una persona.
I si ets a Nueva York
és una altra història.
És una altra història.
Exacte.
Ai,
que guapo.
Hola.
Que monos.
Cookie.
I que bona.
I que bona.
Encara no riu.
encara no riu.
Però d'aquí no res,
podrem veure fotografies
rient o el que convingui
a dos bebès
acabats d'arribar aquesta setmana.
Espera que t'ho agafes a tot.
Què m'estàs dient?
Espera que t'ho agafes a tot.
Què m'estàs dient?
Dos babies.
Ja està.
Ja he t'ho sigut, gràcies.
No, però no s'ha sentit, eh?
Ah, no s'ha sentit.
No, que l'he tret.
Tenim a la Carla Bruni
i al Nicolà Sarkozy
que han sigut capaç d'una nena.
Ai, molt bé.
I tenim a la Sarkozy Bruni.
Perquè mira que les revistes
no sé si a principi de setmana
deien
que està a punt de caramelo
que ja se li veu
en els últims moments
ja d'embaràs.
Ja se li veu al cap i tot, ja.
Però encara no li he vist la cara, eh?
Sé que ha parit,
però no li he vist la cara.
I tampoc li he vist la cara,
tot i que sortia
aquesta tarda de l'hospital,
el nen de l'Alba Carrillo
i el Fonsi Nieto.
Ai, també, eh?
Felicitat.
Sé que ahir
sobre les quatre de la tarda
tenien ja programat el part,
però no li he vist la cara encara.
La carona.
Ja ho veurem.
De cara a la ser maravillant
donarem més a punt.
Podrem veure les carones
a tots aquests bebès.
I a més a més
podrem saber quant pesen
i coses d'aquestes
que també seranades.
Aquestes coses sempre van.
Sí, sí.
Aquest és molt xulo.
A veure, això és molt normal, eh?
No.
Són les ardilles.
Sí.
Ho sabria.
Aquest fi hi ha temps
que no les trobàus a faltar, eh?
A veure, a veure.
En este cumpleaños.
És que ho fas igual, Sílvia.
En cada cumpleaños
que hay que festejar.
És que expliqui, eh?
Però mira, eh?
Mira, mira, mira.
A mi em sona molt de madal, això.
No, no, no siguis rapera.
Parlant de raperes.
Què?
Eminem.
Eminem.
39 anys.
39, ja?
Va acabar als 40, eh?
Jo?
Em fa carrerilla, eh?
Jo trobo que he complert molts de cop, així.
Sí, sí.
Era el típic nen
amb xandall i sabatillas
i ara 39 tacos.
Oh, i ara ja.
Ara ha de santa el cap, eh?
El Jean-Claude Van Dam,
que no ho sé si l'ha de santa.
60 i quants?
No, diu que 51.
Sí.
Mentira, no?
Sí, sí.
Encara cuixa.
I tant.
Jo tinc tatuada.
I com les estira d'aquella...
Sí, sí, sí, sí.
Tinc tatuada la memòria
quan s'estira així a la cuina, saps?
El Jean-Claude Van Dam fa com els gimnastes,
que s'obren de cames d'aquella manera.
Sí, que només falta que faci ventosa.
I sí.
I que renti els plats.
La qüestió és que jo,
aquella escena d'aquella
m'ha espaterrat damunt de la cuina
i jo encara la tinc tatuada.
I que a més a més dius,
agafa la pistola.
Amb què?
No se'n sabe.
Vamos a deixar-me.
Sigamos con Manolo Escobar.
¿Cuántos?
79.
Ai, pobre,
i amb el disgust encara, eh?
Que li van entrar a robar la casa, eh, pobre.
És ridícul.
Qui roba premis?
No, però si són per vendre
i són de coure o el que sigui,
pues algo et sortirà.
Però si ha costat més amb ell
de guanyar-lo que les queden passant.
Ja ho sé, però mira.
Iñaki Gabilondo, 69.
Molt ben portats, eh?
Sí.
I a més a més sembla més jove, eh?
Perquè no va...
No, perquè es cuida.
Jo crec que és...
Però en el col·lage, no?
I això d'aquestes.
Ah, sí.
Ah, no ho sé, no ho sé.
No el treballo, Gabilondo, col·lage nero.
Ui, tanto.
I d'aquello de l'Oxorment,
aquell cabell, també.
I el Xorment, diu.
El Vigo Mortensen.
El Vigo Mortensen?
Sí.
Ai, gairebé tocat els 50, ja.
53.
Veus?
Veus?
Bé, eh?
Bé.
Ben portats, també.
Bé, madur, treballat,
allò que té les arrugues ben posades,
que salveu l'edat que té
i que potser aparenta una mica més,
però que té aquell aire de tio salvatge
que a totes ens agrada.
Està bé, està bé, sí, sí.
Després ens quedem amb el rampantingat
que porta corbata.
Sí.
Però en el fons ens agraden els canalles.
Els dolents.
Sí, sí, sí.
Què més?
Ja està.
Ja està.
Avui ho he pamat amb temps o no?
Sí, sí, no, no, fantàstic, fantàstic.
Avui he acabat de banda
que tu em facis la senyal,
el rotllo t'ho he de cortar a la cabeza.
T'he tingut una cançó,
a veure si surt, espera, espera.
A veure.
A veure, eh?
Canvio, eh?
A veure, a veure, torna, torna, torna.
A veure si t'agrada.
Què tal?
Què tal per acabar?
A veure, a veure.
Ritme, ritme té, eh?
A més, una cançó dedicada especialment
al senyor Morrito Jaguera.
Que, per cert, torna al cine, ho saps, no?
Ah, no?
Està preparant la seva tornada al cinema.
Ai, m'has de parlar d'això.
Això no m'ho has dit, avui?
De setmana que ve,
no tinc temps de parlar de tot.
Doncs escoltem els Myron Five
i la Cristina Aguilera.
Uh, quina barreja.
Amb aquest Moves Like Jaguers.
Mar, diga, uh, lloc de...
Molt, molt dijous i ens sentim la setmana que ve.
Home, que va faltar, va, això, home.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I've got them moves like jaguers.
I don't need to try to control you.
I'm looking through my eyes and I'll own you
with them moves like jaguers.
I've got them moves like jaguers.
I've got them moves like jaguers.
Bona nit
Bona nit
Bona nit