Bona nit. Som els Brams, impresentables i bergadons.
Bona nit i tot.
Això està enregistrat al Liceu. Brams al Liceu.
Sentim-los, no? Anem a trucar-lo.
No m'enamora tant com abans per Sant Daniel, la Nacional,
Xavier Lluïc, senyor Nadal.
Si l'Ena 2 passa per Sant Daniel, t'invindiré.
Assamorava per temps el mentider.
Assamorava per a Sant Daniel, t'acordava per a Sant Daniel.
Som el Bicegre, prop de Rial.
Fan una presa, ja estem igual.
No és per Gormigas, no és per Sagrià.
És patroquímica, és capital.
Si fa la presa sabrà una fanya, és igual.
L'importance són les peles de la Casa Canal.
Gormigas, no és per Sagrià.
Som a la Còmica, prop de moment.
Porten residus, industrials.
I porten àssets, i porten fents.
I limiteixen els convergents.
Molins recorden, quan vagis a cagar.
Aquesta merda, on dirà parar.
Avui he pogut descobrir molts més àlbums dels que jo coneixia, dels Brahms.
Per exemple, aquest Brahms a l'Iceu, que sona fantàstic i us recomanem especialment.
O el Bàsic Brahms.
O, per què no, aquest darrer treball discogràfic que segur que segur ens presentaran
i que porta per títol Oferta de Diàleg.
Tenim per nosaltres, via telefònica, el Tito.
Tito, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, moltes gràcies.
Com estàs?
Molt bé.
Per cert, que m'agrada moltíssim aquesta oferta de diàleg.
Continueu contundents, continueu elèctrics, continueu per fer saltar, ballar,
a tota la gent que ens escolta i que us segueix, eh?
Sí, home, de fet, si tornàvem, tampoc tenia massa sentit reinventar-nos, no?
O, bueno, ara tornarem a un dels grans, però no ho farem ben vellò,
sinó que ho farem una altra cosa.
Per això no calia agafar aquest format, perquè, de fet,
tots tenim altres projectes amb els quals anem fent altres cosetes, no?
L'un té deb, l'altre mesclat, en fi, anem fent coses.
Per tant, si valia la pena, fer-ho era per conservar l'essència, no?
És el que hem provat.
Continua sent brams, el que coneixem, el que ens agrada
i el que ens fa votar, sentir, ballar i tot el que faci falta, no?
Bé, aquesta és la idea.
Quan vam fer l'aniversari l'any passat,
nosaltres no teníem la intensió de fer l'aniversari i prou.
El que passa és que ens vam trobar que hi havia noves generacions de gent
que s'afegien, doncs, a brams
i que la majoria de gent, per l'edat que tenien,
era impossible que haguéssim pogut venir a concerts de l'etapa anterior
i això vam veure que, bueno, si hi havia gent que en volia
i nosaltres, doncs, ens en delíem,
no tenia cap sentit fer la xuleria de dir,
no, és que així hi pleguem, perquè ja hem dit que d'allò, tu,
vam dir això, però aquí menem nosaltres
i no tenim cap compromís amb ningú,
no vam cobrar res a ningú per plegar
i, per tant, no hem de tornar diners a ningú.
Doncs sí, per això que això que deies, clar,
és que esteu també, a part d'abrams,
que ja parlarem d'aquest concert que teniu aquest divendres dia 16,
doncs, com ha dit que diu, demà mateix,
que sembla que hagin de passar encara 4 o 5 dies,
però no, no, demà mateix, que ja estareu aquí a Tarragona,
com us ho apenyeu?
Com ho feu per poder estar, doncs,
per ser, o tenir les idees clares per estar mesclat,
per estar a brams?
I arriba un moment i tot que es fa una mica lí o no?
Aviam, hi havia hagut èpoques que era més complicat
i, fins i tot, jo recordo haver tingut
sis o set projectes simultanis en marxa.
Ets una màquina, eh, ho saps, no?
No, no, no, no, no.
Simplement és que quan un espectacle es presenta,
un disc us presenta el treball de...
i ha acabat, diguem, eh?
Sí.
O sigui, normalment estàs 3, 4 mesos,
o fins a mitjany o 8 mesos preparant un espectacle,
un disc, un treball, i llavors et poses a presentar-lo
i mentre et poses a presentar aquest,
comences a preparar alguna altra cosa, no?
Llavors, la preparació, normalment,
no és simultània dels projectes, no?
La presentació sí, però la presentació,
diguem que la feina ja està feta i, per tant,
és poc problemàtic, no?
En tot cas, ara no estem en aquesta situació.
Jo en aquests moments només estic en Brams,
mesclat, estem actiu, però ara fa temps que no feia res,
però ara ens posem a treballar en el nou projecte,
però mentre treballem en el nou projecte
seguim fent concerts de Brams.
O sigui, sempre estem ensenyant coses que ja hem preparat.
Mai estem ensenyant la feina que estem fent, diguem, no?
De cop i volta s'apresenta un nou treball geogràfic,
i de cop, bueno, comenceu la torner, com digui jo,
per totes les emissores, ràdios, però ja on sigui.
La idea és aquesta.
Tu estàs treballant uns mesos amb un projecte,
llavors et poses a presentar-lo.
No és massa problema si el presentes,
si fas concerts alternativament un dia d'una cosa i un altre d'una altra.
Això no és massa problema.
El problema seria estar fent cançons per dos grups a la mateixa hora.
Això sí que, alguna vegada que ens hem solapat una mica amb dos projectes,
amb preparar dos projectes sí que ha sigut problema, però si no, no.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Però sé que a principis del mes d'abril,
potser al març, ja va ser quan es va presentar,
podíem dir en Societat, aquest treball discogràfic.
Sí.
Com va anar la presentació?
Perquè sé que vau estar, si no recordo malament,
per Terrassa, per Blanes...
Sí, vam fer...
Bueno, en definitiva...
Sense dormir, Barcelona...
Sí, la resposta va ser molt bona
i nosaltres estem molt animats i molt sorpresos
perquè, fins i tot, podem dir que en molts concerts d'aquesta gira
sempre hi ha excepcions, no?
Però en línies generals es podria dir perfectament
que és la millor gira de Brahms de tota la seva història.
Jo sí que això, a l'hora d'esmuntar tòpics
aquelló que diuen que les segones parts no són bones,
en el nostre cas no ha sigut així,
perquè, en fi, a nivell de públic,
a nivell de concerts que ens surten,
a nivell de resposta, a nivell d'acceptació,
ja dic que ens va fins i tot millor
que en l'etapa anterior, no?
I, per tant, estem entre sorpresos i agraïdíssims.
Home, sempre...
A més, és una cosa...
Jo penso que cada disc és com un fill nou,
que te l'estimes igual que el primer,
i que, a més a més, també és un nou repte, no?
Sí, però quan són petits són més macos.
Ah, no m'has agradat, eh?
Si fas més cas, després, mira,
es van fent grans i, bueno, fan la seva, no?
Però quan són petits, com que són més macos...
Ah, te'ls estimes més, no?
Per ser que vas estar, també,
vau estar presentant el disc, que no ho he dit,
a Reus i Cambrils, que vau estar...
A Reus, Cambrils...
Sí, però aquí Tarragona no va arribar?
Jo crec que us ho guardàveu de cara a les festes de Santa Tecla?
Mira, doncs...
O es va quedar a la porta?
En Brams no hi havíem estat mai.
No, per això t'ho deia.
Una oportunitat...
El fet de tornar-nos ha permès aquesta oportunitat
de venir festes a Santa Tecla,
que ja dic que era un repte pendent que teníem, eh?
I, bueno, molt contents.
De fet, jo hi vaig estar fa, no sé si dos o tres anys,
amb ara mateix, eh?
A les Barraques, també, ja.
Sí.
I, bé, va ser, va ser un...
Ho recordo com una gran nit, eh?
O sigui, diguem que és d'aquests concerts,
tots els agafes amb molta il·lusió, no?
I moltes vegades concerts dels quals
vences, hòstia, aquest poble no hi ha anat mai,
aquesta comarca no d'allò,
no esperes res de l'altre món i llavors és l'hòstia, no?
Però sí que és cert que quan agafes tot el calendari de l'any
n'hi ha tres o quatre que dius, hòstia, aquest pot ser bo, no?
I aquest és un d'aquests.
Doncs esperem en candeletes, eh?
Per cert, com és els rams?
O com us heu plantejat per aquestes gires
que esteu fent aquest estiu al directe?
Mira, nosaltres, ja ho vam fer l'any passat,
que a l'hora de celebrar el 20 d'aniversari
vam plantejar uns concerts que duraven
dues hores i mitja, dues hores i tres quarts,
era una...
Què vols? Que tota la gent s'aprimi, molt, i de tant de...
Bueno, era per demostrar que no ens feien vells
i que no estàvem cascats,
i l'únic que hem demostrat, precisament,
això, que estem més cascats,
perquè és allò que quan estàs a l'escenari
sembla que tinguis 18 anys, no?
Sí.
Però després quan baixes sembla que en tinguis 80, no?
I això dura, sí, i el fet d'anar baixant d'edat,
diguem, el dilluns sembla que en tinguis 70,
el dimarts sembla que en tinguis 60,
i no és fins a l'altre divendres
que no estàs en disposició de tornar a semblar
que tens 18 anys.
Llavors, un altre cop, tota la carn a la grella, no?
Però hi ha una cosa que va dir una amiga
i que em sembla que té raó, no?
Que ser jove mentre es demostra que no n'aprens, no?
Mentre segueixis fent aquesta bestiesa de
vinga, tot, d'allò i demà,
vés igual demà.
Doncs mentre no n'aprenguis,
mentre segueixis fotent-te de cop i s'agaf
contra la mateixa pedra
i no aprenguis els teus errors,
jo crec que això és el secret de mantenir-se jove, no?
Doncs espero que no te retinguis,
encara que el dia següent heu de tocar
Arenys de Mar.
No anem a Arenys, però...
Arenys de Mont, perdó.
Arenys de Mont, però l'endemà
tenim tot el dia per penedir-nos-en.
Bueno...
I el diumenge tenim tot el dia per penedir-nos-en.
Així que no...
El fet que l'endemà hi hagi una altra cosa,
bé, només que a les 6 de la tarda
hauríem de ser Arenys.
I vosaltres heu vist a la gent de Brams
que havíem de tocar aquí una estoneta
i encara no han vingut.
No, no, mentre a les 6 de la tarda hi siguem,
que hem de provar so i tot això...
Sí.
Bueno, això vol dir que podem allargar-ho
fins a les 4 de la tarda.
Espero que no sigui el cas, eh?
No, no, espero que no, eh?
Jo tampoc.
Per cert, us hem anat seguint
a través de la vostra pàgina web
a través de...
Recordem que és a 3bdoblesbrams.cat
que ja trobeu de tot
quina pàgina web més maca
i tot que teniu, eh?
Sí, sí, sí.
I currada, currada, eh?
Sí, també és la primera vegada
que tenim una web amb cara i ulls.
També valia la pena per això.
ara hem tingut temps per preparar-la, eh?
Però, bueno, mira almenys que...
A més, teniu la part de Twitter,
teniu la...
Està molt mimada.
O sigui, no sé que hi ha moltes vegades
que entres, depèn de quin grup,
que també els agrada.
Però és allò que...
Una part està en construcció,
l'altra que no funciona...
I vosaltres, botonet que toquem,
botonet que se'ns posa en marxa
i perfecte, eh?
Saps què passa?
Que, com que evolucionen molt això,
ja no pots pretendre tenir una web
actualitzada al dia a dia, no?
O sigui, has de tenir les coses
més o menys fixes,
que potser canvies cada 3 o 4 mesos,
i llavors l'actualització diària
és molt més fàcil,
doncs, fer-la amb els vincles
que ja hi ha al Twitter i al Facebook, no?
Que pam, pam,
o fins i tot des del mateix mòbil
vas actualitzant les coses
i ara estem provant aquí,
ara marxem cap allà,
i doncs pots anar fent informació,
diguem, a temps real
de l'activitat del grup.
Per cert, que heu tingut una miqueta,
podíem dir, accidentat
a algun com un altre concert.
Perdó?
Dic, heu tingut
algun com un altre accident,
podíem dir, entre cometes,
d'un concert.
Bueno, d'accidents.
Això, entre cometes, eh?
Però no accidents greus,
sinó coses que dius,
a veure, però què està passant aquí, no?
Ara no sé què vols dir,
és que...
No, que vaig...
Estic llegint ara,
que ho tinc aquí obert.
Però què us va passar allà a Agustera?
Ah, sí.
Que es va quedar mig ja sense llum,
que dius, mare meva,
a Agustera ens van subvotejar la llum,
bueno, sí,
són coses d'aquestes que passen.
A més,
hi va haver dos concerts seguits
que ens va marxar la llum a mi,
i bueno,
ja estàvem a punt de
ficar-ho ja dintre del repertori, no?
Ara és el moment
que tallin la llum, no?
Ara marxar la llum, sí.
Però no, bueno,
de...
ja dic,
d'accidents
i d'incidents...
Sempre passarà, no?
Per sort,
cada dia, cada dia, cada dia.
Finalament el dia que no em passin.
Home, jo espero que aquí de Tarragona
us mullem molt,
que no hi hagi cap problema,
i que a partir de les 11 de la nit,
quan s'obrin les barraques,
quan s'obrin el concert de barraques,
tinguem l'oportunitat
que tot estigui al seu punt,
que res falli,
i que podem veure-vos en directe.
Per cert,
que la mateixa hora,
gairebé,
més o menys,
potser una miqueta abans,
actua un tal Carles Velda,
que me va donar records per tu.
I dic, no ho sé,
ja li diré el titot,
que potser li sonarà el nom.
Ens anem creuant pel país
i de fet,
també ens anem trobant amb escenaris,
no?
Abans havíem compartit ell,
estàvem junts amb Mesclat,
després,
en la girell,
doncs,
va muntar el...
el grup,
els va de Badoc,
i clar,
ja no podia partir,
va amb Mesclat,
perquè era incompatible,
però, bueno,
mantenim molt bona relació
i ens anem trobant,
sobretot,
amb concerts
o amb cantades
de cançó improvisada,
del qual ell és un aficionat
i un professional,
de fet,
també,
i a mi també m'agrada molt
i ens anem trobant
amb llocs estranys,
no?
Sí, sí.
I llavors,
si hi ha l'oportunitat
que toquen a prop de casa
o nosaltres truquem
a prop de casa seva,
doncs,
també, bueno,
aquell dia no tens res,
doncs,
bé,
anem tenint molt bona relació,
l'única putada
és que coincideixi,
no?,
únicament simultània
amb la segona sèrie el seu.
Sí,
gairebé,
sí,
és veritat.
Amb la qual,
doncs,
bueno,
ens farem la competència.
No,
ja l'hi vaig dir al Carles,
depèn de quina hora acabis,
passa't per allà,
per barraques,
ja podreu estar amb el Tito
i companyia.
Hem d'acabar de mirar
com són els horaris,
però sembla que coincidin bastant,
però, bueno,
ens farem la competència.
I si no,
abans,
i si no abans
sempre podeu quedar a sopar.
Sí, no, abans segur,
això segur.
Jo,
Carles,
què fas?
Aquí no el sopeu vosaltres.
Anem-hi,
anem-hi cap allà,
que encara hi soparem, eh?
Perquè,
de fet,
amb la mateixa gent del seu grup,
també,
estem tots emparentats,
saps?
Ai,
quina por, eh?
Sí,
amb la Dic Carrera,
que és el bateria,
amb el Marc Serrats,
que és el guitarrista,
en fi,
hem estat en grups,
amb els uns,
amb els altres,
jo havia estat amb ells,
en dios paella,
en fi,
diguem,
estem tots,
saps,
a l'edat mitja,
que totes les cases
estaven emparentades
i no estava casat amb el fill,
amb el cosí,
amb el cosí,
i al final pots estar,
doncs,
això és una mica també així.
És el mateix.
No, no,
ja està bé,
perquè això vol dir
que hi ha sempre
un nucli familiar
que s'aguanta,
encara que hi hagi distància
entre uns i els altres,
no?
L'important és la família.
Doncs sí,
doncs sí,
i aguantar,
que també Déu-n'hi-do,
que també Déu-n'hi-do.
Doncs i tot,
que vagi molt bé
al concert de demà mateix
que tenim a Tarragona,
que estem molt contents
de poder saludar
i poder conversar amb tu.
Mira,
la zona del camp
és una zona
que ja l'any passat
ha respost molt bé
als concerts
i és un lloc
on ens va costar molt
arribar a entrar,
no?
Perquè nosaltres
som un grup,
diguem,
de tacadoli,
no?
Com que no sortim
a les grans emissores
ni mai parlen de nosaltres
a la tele ni allò,
ens hem d'anar escampant
com una tacadoli,
no?
Hi ha altres grups
que és sistema pluja,
no?
Que plou
i llavors plou a tot arreu
i tot arreu està igual
en amoll, no?
Llavors tant és anar
a un lloc com a un altre,
anem escampant,
no?
No, no.
I arribar fins aquí
i travessar el francolí
ens va costar molt
i però ara
hem fet molts amics
i ens ho passem molt bé.
Ara ja podeu dir
ja heu arribat,
eh?
Ja sóc aquí,
ja hem arribat,
no?
Sí, sí.
Això ja és impapinable.
És el que et deia,
moltíssimes gràcies.
Continuem sentint
aquest darrer treball
historiàfic
que recomanem especialment
que l'escoltin,
que se l'empapin
i no sigui com l'oli,
sinó que se l'empapin
ben empapat,
que els arribi molt endins
aquesta oferta de diàleg
i que facin
o que sigui
una manera també
de conèixer
una mica més a prop
a la gent de Brams.
Pitot de nou,
moltíssimes gràcies
i un petonàs ben gràs.
Moltes gràcies a vosaltres
i fins avui.
Fins el proper.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Són la guàrdia costanera
Si pescar no se'ns permet
Hem canviat la ni la canya
Heu estat pendent
del que dèiem
amb el ditot de Brams?
Sí?
Doncs suprim ara mateix el telèfon
977 24 47 67
I la pregunta és aquesta
Aquest divendres
els Brams estaran aquí a Tarragona
però dissabte
on actuant dissabte
que jo ho he dit
i fins i tot m'he equivocat
i ell m'ha rectificat
i us heu quedat
amb aquest punt?
Sí?
Bona tarda
Hola, bona tarda
Hola, qui ets?
Maria, Maria Verderes
Maria, espera que t'apunto
Maria
Amb B alta o B baixa?
B baixa
Molt bé
Me fas bé de dir-ho?
Sí
Per si de cas
Maria
On?
A veure
El dia 16 els tenim a Tarragona
els tenim a Barracos 2011
però és que el dia següent
el dia 17
Van a l'ins damunt
Ai, correcte!
Molt bé
Que jo en un principi he dit
ara a l'ins damunt
No, no, no
damunt
A veure, que aquí no és el mateix
una cosa que l'altra, eh?
No, no
Que també són dues poblacions
segurament que molt boniques
i molt precioses
però cadascuna està a casa seva, eh?
Això sí
Doncs Maria, que t'acabes d'emportar
la samarretó de les festes
Molt bé
Gràcies
Recomanable, especialment
Aneu-la a recollir
A l'estant de les festes
Allà dieu
Mira que sóc la Maria
que em va tocar
Porteu el DNI
Sisplau, sí?
Molt bé
I llavors allà
et diran
Quina talla la que desitges
I ja veureu
que us tracten molt
però que molt rebé
De cas Maria
Moltes gràcies
A tu
Adeu-la a totes
Ens van dir que som proclius
a la derrota
Que els valents del nostre bando
ja són morts
Ens van oferir assumint
les seves glòries
I lluir pel món
la vergonya
i el passaport
Ens van dir que els estels són inabastables
I és per això que en van fer el nostre l'objectiu
És per això que als vencos hi ha les banderes
I és per això que quan podem en presumim
I amb els peus a terra sense enlairar-nos
Sembla que d'aquell estel som més a prop
I això és potser perquè no era un cos celeste
Sinó un punt de llum del somni en la foscor
Aquí hi ha totes les eines per poder esparlar la reixa
Aquí hi ha tots els mapes per saber on hem d'anar
Aquí hi ha la sentència dels pobles que decideixen
No se m'acaba d'acudir què més ens cal
Potser tampoc no és tan nefast
Haver estat un poble condemnat a mort
Si fer-lo lliure és a l'abast
Potser haurem de reconèixer que estem de sort
Saltintats de vida eufòria
Que ara aquesta situació és un regal
Que fa la història de la nostra generació
I veiem ja nous estels de forma clara
Estels que en noves banderes cosirem
I tot i que primer cal acabar la feina
Ens n'estem enamorant ja de valent
Aquí hi ha totes les eines per poder esparlar la reixa
Aquí hi ha tots els mapes per saber on hem d'anar
Aquí hi ha la sentència dels pobles que decideixen