Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
que ha estat participant en aquest disc Camino,
que Déu-n'hi-do, sou una bona família, eh?
Sí, sí, sí. El grup Som Deu.
Que Déu-n'hi-do per sobre l'escenari, ara parlarem, si vols.
Bueno, escenari, sopars i furgonetes, eh?
Sí, que també...
Té tela, sí.
Però tota aquesta gent que col·labora, són amics, són companys
o són la gent que forma el grup? No.
No, no, ui, són col·laboradors.
Sí.
Que, bueno, hi ha l'Emparo Sánchez, d'Emparanoia.
Exacte.
L'Alan Pérez, que és el seu marit, que és un percussionista.
Sí.
El Joan Garriga, de La troba confú.
I el Paul Desguard, que era el cantant de Macaco abans.
Que els, mira, ha donat la casualitat que els vam conèixer
i vam voler col·laborar amb el disco
i nosaltres molt feliços que vinguessin.
Contentíssim, no?
allò que dius, mira, ja que esteu, no?
Sí.
Nosaltres ja deixem la porta oberta, no?
Vam pagar un dinar per enganyar-los, però bueno.
Ai, o sigui, que cada vegada que convideu a dinar,
compta amb la gent de xerpa.
Sí, sí, sí.
Perquè...
Sí, sí, ojo.
Hem de dir que fa poquet ens vam quedar amb les ganes
de fer l'entrevista amb vosaltres.
La teníem concertada el divendres passat,
no l'altre, el dia 11,
perquè tenia actuació a la vaqueria el dia 12.
Sí.
I que és allò de...
Ui...
Bueno, avui estem aquí.
I avui ja us tenim, quan me va trucar el Joan per dir-me
no, no, que han de venir, estan també de promo pel disc i això,
i dic, ostres, me va obrir el cel, eh?
Perquè us tenia en compte, que us sàpigueu que us tenia en compte.
Gràcies.
Parlem d'aquest treball discogràfic de Camino.
Bueno.
Quant de suau us ha costat, quant de feina, quant de treball...
De diners no es pot dir el que ens ha valgut.
No, no, jo ja parlo la part més emocional, diguem-ho així, no?
Bueno, ens ha valgut sis mesos de tancar-nos el local i composar els temes i dos mesos de gravació.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Home, són dos mesos de gravació, clar, jo crec que posar-vos tots a la mateixa,
allò que dius, a veure si podem quedar tots, això de sereu, és que tela, eh?
S'ha de ser una mica addicta amb aquestes coses i els dimecres,
però els dimecres tothom i...
Peti qui peti, no?
Peti qui peti.
Molt bé.
I si no, multa.
Si ve, és que si no, no hi ha manera.
Jo no ho vau enregistrar o no ho vau gravar.
Ho vam gravar als estudis Campardader de Taradell.
És l'estudi del David Rossell.
Va, no era la primera vegada que us ficàvem en estudis, no?
No, sempre hem anat allà també, eh?
I és el que t'he de dir, perquè per la forma de dir-ho és en plan col·legueo, eh?
Sí, sí.
No és allò de hem estat allà, hem gravat, hem marxat cadascú cap a casa,
sinó vam estar allà, no?
És que el David sempre ens ha fet sentir molt a gust allà a la casa seva,
perquè a part de l'estudi és casa seva, però cuida molt bé la gent.
I també us fan comidar a dinar o no?
No, dinar t'envia fora.
Això ho veu portar a vosaltres?
No, al dinar sempre anem fora.
Molt bé, molt bé.
I dos mesos gravant, bueno, devia ser una festa,
perquè si normalment amb dues persones ja més o menys es pot organitzar alguna cosa,
amb deu, home, segur que anàveu per tongades,
que és més o menys com es graven els treballs discogràfics,
i per aquells que no ho sàpiguin,
doncs primer a lo millor es grava una cosa,
després es grava l'altra, es filtra amb l'altra,
i es van fent de mica en mica, no?
Bueno, es va gravant per separat
i es va ficant una cosa sobre l'altra.
Sí, ha sigut complicat.
Aquest cop em va tocar a mi fer els horaris de la gent
i, bueno,
una setmana sencera arreglant horaris.
Jo crec que el Javi encara està,
tinc el cap encara posant horaris sense voler.
No, ara estic millor, ara estic millor.
Te m'ha quedat bé el tema després d'això?
Sí, bueno, estic molt content amb el disco.
Ja m'imagino.
Jo vaig poder pujar cada dia
que es gravava
durant els dos mesos
i, clar, l'he viscut des del principi
i la veritat és que estic molt content
amb el resultat final.
Les cançons, hem de dir que són 11,
les que trobem en aquest treball isogràfic,
són les que volíeu vosaltres en un principi.
Han hagut recomanacions de dir,
ostres, doncs aquesta guardeu-la o aquesta...
No, no.
No, eren les que hi havia
o eren les que teníeu pensades ja per aquest disc?
Vam dir 11, 12 com a molt,
però al final ens vam quedar amb 11.
Val, val, val.
No dic perquè ja saps que moltes vegades
es fa una tria,
hi ha cançons que fins i tot
des del principi del grup
que es van portant, es van portant
i al final ja formen la...
Són com a estandards, no?
Sí.
És com per dir alguna cosa, no sé,
Loquillo amb La Mataré,
si surt al seu bar de l'escenari
i no la canta, la gent diu
no és Loquillo, falta alguna cosa.
I a vosaltres també us passa més o menys això, no?
Teniu cançons que ja ho segueixen
i que la gent coneix també.
Hi ha una del disc Caravana,
que és el segon, que és Geranis,
que a la gent li agrada molt.
també és la que vam fer el videoclip,
ha tingut moltes visites,
l'altre dia ho vaig veure
i la veritat és que em vaig sorprendre
de les visites que havia tingut.
I, bueno,
és una cançó que també és molt maca,
també és molt ballable
i la lletra és molt maca
i suposo que a la gent li ha agradat.
Perquè explica una...
Clar, no hi he entrat
el que hauria d'entrar,
que normalment al principi
t'ha preguntat per la història del grup
i totes aquestes coses.
Per això una mica més original.
Què tal el grup?
Quan va néixer?
Com aneu?
M'agrada que em faci aquesta pregunta.
És nova, és nova,
és una cosa que se m'acaba d'occurir,
no sé.
Va néixer fa set, vuit anys.
Set, vuit anys?
Sí,
que el Jordi, el cantant,
i jo treballàvem junts.
Ai, que avorrida això de treballar, eh?
No, ens ho passàvem molt bé.
Ah, que dius, que dius.
Ens ho passàvem molt bé.
Sí.
i, mira,
vam quedar un dia,
jo ja tocava en un altre grup,
però que estava mig mort,
per dir alguna cosa,
i li vaig dir,
m'agrada com cantes,
perquè sempre estava cantant per allà,
i dic, va,
quedem un dia
i provem de fer cosetes.
I mira,
vam començar així.
Déu-n'hi-do.
I després,
com va anar a fer ginsa?
Però clar,
fins a 10 persones...
Ja,
és que no sabem dir que no, eh?
Que dius.
És un problema, eh?
Home,
però una part està bé.
Sí.
Si algú es lesiona
o passa alguna cosa,
sempre tens el recanvi.
Bueno,
i si no ho ve,
tampoc es nota.
No, no.
No, no,
amb tot de carinyo, eh?
I tant, i tant.
Bueno,
el que passa que
pel tipus de música
que fem
o que volem fer,
es requereixen
uns instruments mínims.
I clar,
som...
La secció de vent
són tres persones, ja.
Clar.
Clar,
i...
I això ja...
Va sumant,
va sumant...
Però bueno,
els sopars són molt divertits.
No, no, no,
i tot.
Però això te deia,
que estar amb vosaltres
deu ser una festa, eh?
Sí.
I a sobre l'escenari
ja no m'imagino, eh?
Bueno...
He vist unes fotografies,
perdona'm, Javi,
de la bequeria,
del concert que vau fer,
que es van posar via Facebook,
no sé si va ser el Toni mateix
de la bequeria
que ho va posar,
i, bueno,
espectacular, eh?
Sí.
Se us veia unes cares
allà xalant.
Estàvem molt contents
aquell dia, sí.
Sí, sí, no,
es notava que...
Saps allò que dius?
Que bon rotllo de gent,
quina llàstima,
no he parlat amb ells, eh?
Bueno,
va ser llàstima,
però va vindre quatre persones.
Però, bueno,
però nosaltres ho hem donat tot, eh?
No, no, clar, home,
però que llàstima, no?
Bueno, no passa res.
És que sap una cosa,
aquí a Tarragona,
i això ho hem comentat
amb molts de músics,
ens costa, això d'anar
i apropar-nos,
que després,
potser,
ens encanten
i ens meravellen
els nous grups
que apareixeu,
perquè el que passa
és que donar el primer pas
és un món.
Costa una mica, sí.
Sí, sí,
però aquí a Tarragona,
especialment,
potser si aneu
d'altres països,
o aquí a Tarragona,
el meu Espanya,
jo parlo pel que sé, no?
Però vas a altres països
i, clar,
estan potser més acostumats
a la cultura de la música,
en dir tots.
Encara quan els coneguem,
anem a veure,
a veure què passa, no?
Anem a sortir,
a veure què.
És la curiositat aquesta
que falta una mica,
la curiositat.
Exacte.
I, clar,
jo crec que és una llàstima,
però potser a veure
si la propera vegada
que vingueu,
que esperem que sigui ben aviat.
Nosaltres vindrem encantats
perquè, la veritat,
o sigui,
va vindre poca gent,
però ens ho vam passar molt bé.
No, no,
ja t'he dit que es notava
moltíssim a les fotos, eh?
Sí.
I una altra cosa,
que no sé quan passareu
per Tarragona,
perquè no ho sé,
però el que sí que teniu
és una bona agenda
per aquest mes de desembre.
Sí.
Anem, anem,
repassem?
Sí, sí.
Perquè jo els tinc aquí davant,
que Déu-n'hi-do.
Sí, jo no me'n recordo, eh,
de tots.
Aneu cap a l'Auditori Tradicional
de Barcelona
el dia 1 de desembre,
o sigui,
gairebé,
bueno, la setmana vinent.
Sí.
A la General
el dia següent,
a Berga.
Després passeu
pel Cafè Teatre de Lleida
el dia 15 de desembre.
Aquí ja fem un salt,
clar,
s'ha d'estar amb la família,
arriben les dates que són,
i hem de parar una miqueta.
No toquem mai, eh,
per cap d'any.
No?
No.
És una cosa que teniu ja...
Bueno,
jo si es pot evitar
ho prefereixo,
quasi.
Home, clar.
Perquè un dia que ho fas...
No, i a més,
jo crec que també
la família ho agraeix.
Sí.
Jo que dius,
ja que estem,
fem-ho tot bé i...
Sí, sí, sí.
saltem a l'11 de gener,
us aneu cap a la sala
Apolo 2 a Barcelona,
que jo crec que
és una d'aquelles dates,
dius, ostres,
la sala Apolo.
Sí.
Només pel nom que té la sala,
que dius, eh.
Ja hem tocat uns quants cops, eh.
Ja he tocat uns quants cops.
Sí.
I què tal?
A la 2, eh,
sempre a la 1.
A la 2.
Ja arribarà.
Ja arribarà a la 1.
Bé, molt bé,
a Barcelona,
a Barcelona hi ha molta curiositat
per descobrir grups.
La veritat és que...
A veure si s'enganxa una mica cap aquí.
Sí.
Uau, si s'enganxa en general, eh.
D'acord.
Però, bueno,
estem molt contents
dels concerts de Barcelona,
sobretot el del dia 1,
aquest de l'Auditori Tradicional.
Sí.
És, bueno,
és la nit vermella,
és el dia de lluita contra el Sida,
i ens fa especial il·lusió.
Ah, no ho he comentat,
però no sé si
les vostres lletres
són així com reivindicatives.
Sí, una mica, sí.
hem de dir que parleu també
del que potser agrada i no agrada,
perquè ho tracteu tot una miqueta, eh.
Ho tractem tot,
però també sense opinar.
Ho deixem una mica a l'aire
que cadascú
pugui triar el seu camí.
O sigui,
tothom ha de ser lliure
d'escollir
si vas per una banda
o vas per l'altra.
i nosaltres, clar,
ho intentem dir,
però sense ficar-nos en res,
tampoc.
Sí, sí,
aquesta és la nostra opinió,
això és el que pensem nosaltres.
Comentem això,
que podria ser d'aquesta manera,
però tu tria després
el teu camí, no?
Sí, sí.
Que va per aquí,
per allò del camí, no?
Que deia abans
del títol que porta l'àlbum.
Sí, l'àlbum va per aquí,
el nom i també
perquè un cop el vam gravar
ens vam adonar
que totes les cançons
surten la paraula camí, no?
Què dius?
Sí, sí.
És allò de
que busqueu la paraula tal
a veure on la trobeu, no?
A tot arreu,
a totes les cançons, eh?
Ostres, que boníssim.
Sí, sí,
i sense fer-ho vulguent, eh?
Sí, que dius,
mira, anem juntant
i qui es va a donar compte d'això?
Però clar,
és una curiositat que sé...
Bueno,
quan vam tenir el CD
va jo escoltant,
hosti...
I camino.
I camino.
I camino.
I camino.
I ara, bueno,
aquesta és en anglès,
the way,
però bueno.
Bueno, però ja està,
també els veniu.
I una que no sortia,
no tenia res a veure,
va vindre la que col·labora
l'Emparo Sánchez,
ho va dir ella,
el del camino,
i dius,
mira,
la que faltava.
La que no sortia,
ja era surt.
No,
i a més a més,
gairebé us ho ha dit a crits,
no?
Sí, sí.
I dius,
a veure,
si teníem algun dubte
d'aquí no en podíem posar
el CD,
ens ho ha dit ell mateix,
no?
Sí, sí.
I dius,
posem-li camino
i tira,
o sigui que aquest aspecte,
aquest mal de cap,
ho ha solucionat ràpid,
ràpid,
no?
Sí, normalment posar el títol al CD
és bastant complicat.
Doncs sí,
doncs sí.
Doncs després,
bueno,
acabem de comentar els que tenim,
el Rumba Club,
a la Sala Apolo 2,
a Barcelona,
el Festival Tristras,
el dia 21 de gener,
a Vic,
i també el Festival Jove de Cervera,
el dia 28 de gener.
O sigui,
Déu-n'hi-do,
teniu feina
i està molt bé
amb els temps
que ara mateix tenim,
no?
Sí,
bueno,
ara és l'època
de fer promoció
i d'ensenyar el disc,
ensenyar-ho a tothom
i anar a tocar on sigui.
I si el volen,
jo no sé si el concert mateix
el podem agafar.
Sí,
sí,
el venem,
tenim paradeta allà
amb samarretes
i els discos.
Home,
ho teniu ja
més que pamats,
és que veu.
Jo aquí li deia,
era la primera vegada
que entreu en un d'això,
els discos,
és que ja teniu uns quants,
aquest seria el tercer,
crec.
El tercer,
sí.
veus?
És que he de dir-vos,
si us tiro les orelles d'aquí,
internet no és el vostre gran col·lega i amic,
eh?
No,
no,
ens costa una mica,
eh?
Una miqueta,
una miqueta sí que ens costa.
La pàgina aquesta és nova
i està en construcció encara.
Bueno,
si accepta pulpo com animal de companyia.
Però ens costa una mica això d'internet.
Bueno,
bueno,
perquè mira,
et dic que entreu a la pàgina que tenen,
la seva pàgina d'internet,
que és,
a veure,
a veure,
xerpa.cat,
3,2,
xerpa.cat
i a partir d'aquí també la mateixa pàgina
us arriba a distribuir a diverses,
aneu cap al MySpace,
teniu el vostre Twitter,
el vostre Facebook,
home,
esteu posats.
Però encara està en construcció,
no?
Està molt sent ell.
estem planteant-nos seriamente.
Sí, sí.
Bueno,
molt bé.
Doncs,
fem una cosa també,
o sigui que jo vaig aquí a cops de timó,
però és que no hem presentat a la gent,
hem presentat als col·laboradors,
però no a la gent que forma part de xerpa.
Això els he de comptar,
que són molta gent.
Només amb el Xavi.
Vinga,
jo tinc aquí la foto
i jo no sé si et serveix així,
a lluny t'ensenyo la foto.
Encara pitjor,
no?
No,
és igual.
Mira,
hi ha el Jordi,
que és el cantant,
l'Alba,
que és la noia que canta.
Bé,
com si fos el concert,
no?
Vinga,
anem.
Llavors hi ha el Pau,
que és el baixista,
el Roger,
que és el pianista,
l'Oriol,
que és el percussionista,
que sol deu,
que sol deu,
ara ja ho estic ràpidant.
El Duende,
que és el bateria,
i llavors hi ha l'Albert,
que és el trompeta,
el JR,
que és el trombó,
i el Sergi,
que és el saxo.
i si ens hem deixat algú,
ho sento,
i el Javi,
clar.
I el Javi,
jo crec que anava fent
un,
dos,
tres.
Sí,
vaig així amb els dits.
Vaig comptar amb els dits,
perquè...
doncs Javi,
jo espero de veritat,
de tot cor,
que torneu a venir per Tarragona,
i que vagi millor
que aquesta darrera experiència
que vau tenir,
que ompliu de gom a gom,
i que la gent doni l'oportunitat
d'obrir fronteres,
que jo crec que s'ho haguessin passat pipa
amb vosaltres.
Jo sentint el treball discogràfic,
m'ho he passat molt bé,
més a més hi ha moments de rigui
que m'he deixat emportar,
o sigui que ja pots comprovar
que ens deixem emportar
per la música,
que és el més important també,
no?
Sí,
és el que s'intenta.
I tant.
En quina cançó vols acabar?
A veure, digue-m'ho.
Vinga, acabem.
De l'1 a l'11,
vinga, la que més t'agrada.
Va, la 10.
Vinga, la 10.
Aquí la tenim.
És que teniu allò que dius
sabroso, eh?
És que va surts sol,
que t'ho deia.
Sí.
Javi, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Ja se m'han acabat tots els somriures
per volar-ne fer tants
s'ha perdut aquella carona
que tots deien de bon jan.
Ja ho sé
per cada torn
una esperança de canvi
però potser tampoc
n'haguessin fet falta tants.
I un copet
a l'esquena
que volia dir endavant
i una frase tota polida
de la que ja m'he cansat
de tant molt tonto company
que no te n'adones
que tothom va fent
que tothom va tirant
de tant molt tonto company
però no val la pena
fer-ne acabar
si el cor et somriu
la resta tant se val.
Ja tindrem company
No val la pena
fer-ne que val
que la resta tant se val
veig un riu
i la resta tant se val
i la resta tant se val
que no te n'adones
que no te n'adones
que no te n'adones
No diràs tot allò
que et ve passant
mentre esperes
que es compleixi
allò que sempre has desitjat
Riquesa i sort del teu ser
n'has deixat molts enrere
però molts més
te'n vindran
i això no canviarà mai
Estaria bé
que penséssim
que per cada camí
que em prenem
per més curt
o més llarg
sempre comença
amb un nou pas
de tan molt tonto company
que no te n'adones
que tothom va tirant
que tothom va tirant
de tan molt tonto company
però no val la pena
fer-ne que val
si el cor et somriu
la resta tant se val
Tira
Narinant
Narinant
tothom va tirant
company
de tan molt tonto tu
de tan molt tonto company
de tan molt tonto tu
de tan molt tonto company
tonto el que camina trist
i és tonto el que no sumes cap risc
i tonto és el que plora