El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català.
El millor barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
El timorell, el nostre amor i catorze mariners.
Eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català...
El nostre avi particular ja el tenim aquí amb nosaltres, avi Ramon.
Bona tarda de nou, benvingut.
Bona tarda.
Què tal?
Aquesta cançó m'emociona.
És molt bonica, eh?
La bon dia l'hauríem de deixar sencereta perquè la podrem gaudir tots, eh?
Sí, perquè recorda, primer, els catalans,
els que són amics a Catalunya i els que els agrada Catalunya
i els agrada, per exemple, aquesta sèrie de visites a països,
com si has anat a Cuba, veus les circumstàncies,
veus allà el malecó, veus aquelles coses i t'imagines.
T'imagines, perquè inclús vaig trobar unes postals
on el barco aquest que van ensorrar els americans
per promocionar la guerra aquesta contra Espanya.
Sí, sí, sí, que els hi va sortir molt bé, eh?
Sí, sí, doncs vaig trobar unes postals d'això.
I penses, dius, aquella gent, com van viure aquelles escenes, aquells moments?
I clar, quan sento aquesta cançó, doncs, mira, em emociono.
Car de la llina, car de la llina.
Me sento, me sento.
Sí, sí, sí, no m'hi imagino.
Avi.
Digues.
Ai, ai, ai, que se m'acopla, perdoneu.
Doncs que sap que hem de parlar de la Pilarica,
que ja m'agradaria parlar de Cuba i de tot això que m'estava explicant.
No, no, no, no.
Demà és una festa que a mi em senta molt bé.
La Hispanitat, a més a més queda...
Aquest any, vull dir, queda bé, perquè està al mig de la setmana.
Mira, escolta, jo la veritat.
Quan comencen Hispanitat, la raça, la festa nacional, tot això,
doncs sí, són complements, complements que has viscut, per exemple, Saragossa.
Les Pilariques, les Pilars.
Has conegut, doncs, ha crescut l'ambient,
l'ambient aquest que no és propagandes ni coses,
perquè a vegades la gent venen el que els interessa vendre.
No, viure, viure l'ambient és bonic.
Per exemple, vas a Saragossa, al Pilar, aquella plaça.
Ara hi he estat diverses vegades i cada vegada m'emociona més,
m'emociona amb el sentit de satisfacció.
Ara fa temps que ho he estat, però clar, potser és millor,
perquè així em queda el record d'aquells temps, perquè a vegades...
De quan va estar.
Sí, perquè el bonic és recordar les bases de les coses,
no tot el que es transformen,
perquè moltes coses es transformen per conveniències,
per construir, per fer...
No, no.
El gras és aquella...
Aquella gent innocenta,
innocenta no amb el pla d'innocents, no.
Doncs, les arrels.
I trobes que em fa gràcia,
perquè Aragó i Catalunya han sigut...
Sempre han anat de braçet, crec jo, no?
Sempre la història, sempre han de llop, entens?
I inclús som víctimes per satisfacció nostra al mateix temps,
perquè així es posen en boca, dels xistes.
O sigui, els manyos i els catalans fora de Catalunya d'Aragó,
veus que els fa gràcia el xiste del baturro
o el xiste del tacallo català.
que al mateix temps parlen de nosaltres,
el qual demostra que existim.
I per alguna cosa serà, no ho entens?
Però clar, això de...
Hi ha noms que es perden,
perquè entre que em posaran noms de la Bíblia,
noms de no sé què,
doncs encara fa gràcia
quan sents noms propis,
com ara Montserrat, com ara Pilar,
noms Tecla...
Vull dir, són noms que ens recorden una història.
Ens recorden.
I a mi Saragossa,
doncs cada vegada m'ha agradat
perquè el Pilar entres dintre.
És una meravella, eh?
Aquella fe,
el criu passar per davant del manto,
aquella sèrie de coses.
És molt emocionant.
L'entrega de flors és una meravella,
que jo la recomano especialment.
Perquè a més a més,
si veus durant tota la festa,
normalment pensem que es fa només el dia 12, no?
Sí, sí.
Per tant, hi ha una setmana gairebé sencera de festes,
i d'actes, i de concerts,
i que ho viuen per tot lo alt, no?
Sí, sí, per això,
és una festa preparada.
La gràcia és quan veus
aquell que ve de no saps on ve,
i va corrents,
ve d'un poble,
ve d'un altre capital recordant,
i veus que va allí en aquella fe.
Vull dir, veus que busca...
Però avi,
aquest millor que no vingui durant les festes,
perquè en aquest moment
està tan ple a rebosar Saragossa,
que jo crec que en res,
res, és que no sé cap,
ni una agulla.
No, no, i després trobes això,
que al mateix temps vas voltant,
i veus la història de Saragossa,
vas voltant pel costat,
i veus que queda el resto del barri jueu,
amb un racó d'allà
hi ha encara una miqueta de cosa romana.
Allò vol dir
que també han viscut la seva història,
perquè hi ha molts llocs
que l'unica història que tenen
és, bueno, sense comentaris.
Doncs, no riguis, ni riguis.
Ha tirat pedra, ha tirat pedra,
ha tirat pedra,
ells va tirant...
Però tant Catalunya com l'Aragó
tenen la seva història.
Inclús Catalunya i Aragó
tinc entès
que l'Agustina d'Aragó
era catalana.
Ai, Abi.
Sí.
Però no era d'Aragón,
per si ja diu el seu propi nom,
Agustina d'Aragón.
D'Aragón.
D'Aragón.
Ja està.
No me la li, Abi, no me la li.
No, no, no.
Escolta, és veritat, eh?
És veritat.
Ella era d'això d'un milit,
d'un sergent, no sé.
és una històrica millor que algú que la busqui bé,
però és això, eh?
Hi ha molta gent,
clar.
És com ara aquí a Tarragona,
podràs donar un nom a una persona
que l'ha defensat com el gran francès o el que sigui.
Bé, però això és un tema a part.
Això només és per la convivència entre Catalunya i Aragón,
quan ja era el primer,
quan els aragoneses anaven a Itàlia.
O sigui, que sempre...
Ami, que té tota la raó del món, eh?
Que sempre hi ha hagut...
Què?
Que és de Barcelona.
No t'ho dic.
Sí, sí.
Doncs jo deia, home, si és Agustina d'Aragón,
potser era d'Aragón, per l'amor de Dios.
Jo a vegades jo dic que em perdonen si m'equivoco,
perquè clar, amb els anys hi ha moltes coses,
com que no les comentes, te marxen.
Jo sé que va...
I després va marxar,
va marxar amb un sergent o un militar,
semblant a Àfrica...
Bé, té una història.
Sí, sí, va estar per la part de Ceuta.
Així no m'equivoco, encara.
No, no, no.
I a més a més, va morir a Ceuta l'any 1857.
Veus?
Bueno, t'agraeixo...
El 29 de maig.
T'agraeixo, perquè a vegades parlo,
i quan parlo dic...
No sé si els que no m'han recordat...
No, no, no, fantàstic.
A la que estigui en mala memòria sóc jo,
ja l'hi dic ara, eh?
Doncs vale.
Fantàstic.
Una bona...
Com quan a la Guerra del Francès,
aquí també hi va haver aragonesos
que van defensar Tarragona.
Vull dir...
Vull dir que...
Tenim bona relació.
I les pilars...
I també...
Resulta que també són gracioses.
Perquè, a part,
tenen aquesta cosa a dintre.
Veus que...
Així com, per exemple,
els andalusos,
tenen el seu refiu,
tenen els seus deixol,
el que sigui...
Però les pilariques,
per això n'hi deien pilariques...
Sí, és veritat.
És una manera més col·loquial.
Vull dir...
Clar és una cosa,
que quan hi penses,
altres llocs no tenen aquesta coseta.
I per això a mi em fan gràcia,
quan són pilariques,
són pilars,
i són d'això...
M'agrada per això.
Sí, sí.
I això que deies de Salou,
sí que té una història,
perquè, clar,
a Salou abans hi havia quatre villes,
quatre senyors,
el passeig...
Allò era...
Quan jo vaig conèixer Salou...
Sí.
Eren aquestes quatre cases d'aixòs.
Després hi havia el carrer principal,
hi havia l'hotel Planes,
que era el més antic...
hi havia aquestes quatre d'aixòs.
Però llavors,
els de Reus
s'ho volien apropiar,
perquè resulta
que va haver-hi un cas,
que l'explico,
perquè el tema és una història, eh?
Resulta que els urbanos
que van posar a Salou
eren de Reus.
Però llavors,
una vegada,
quan va entrar a Vilaseca
un alcalde
sèrio,
va dir,
escolta'm,
a què faria que ha de generar Salou?
Si Salou perteneix encara a Vilaseca,
perteneixi llavors,
com un d'això de Vilaseca.
Sí, sí,
com passa, per exemple,
a la Pineda Vilaseca, no?
Que és un tàndam que estan allà junts.
Doncs,
els va fer marxar i fer treure,
i va posar gent de Salou.
Vull dir,
que hi ha coses,
no s'expliquen,
només expliquem,
Reus,
però hi ha cosetes,
que doncs mira,
jo no em faig cas,
perquè pens la història,
l'escriu qui l'escriu,
i llavors tinc por d'equivocar,
com això de l'Agostina.
Però mira,
Depèn de com,
hi ha molta gent que ho posa
a tot el seu lloc, no?
Per això et dic...
I s'ha de fer memòria,
per això...
És que a mi,
ara,
quan parlo aquí amb tu i d'això,
hi ha coses que em venen a la memòria,
no sé per què ni com,
però em venen d'això.
a Reus,
i les Reus agafaven el trenet,
el carrelet que deien,
això sí que ho tenia Reus,
tenia un carrelet que anava de Reus a Salou.
Sí, sí, sí.
I clar,
molta gent,
doncs ja a les vacances,
la més apropiada,
així com de Madrid,
anaven a Alicant...
Potser els hi anava més bé,
clar.
I veus que allà...
Era més directe.
Allà no dic el puesto
perquè no vull anomenar res.
Terra vieja a Alicante.
Resulta,
resulta que aquesta gent de Madrid,
els ministeris i tot això,
tenien ja una espècie de,
com si diguéssim l'incerso,
però era del ministeri.
I ho tenien allà.
I clar,
queda gent allà.
Doncs aquí...
No m'he equivocat jo, no ara?
Tampoc.
No, dicem-ho,
perquè si no,
diran que em poso...
No hi diria,
perquè potser participaven a l'1, 2, 3,
i els hi donaven els apartaments gratis.
Però és història, eh?
I ara jo,
quan m'enrotllo,
m'assurt no sé com ni quan,
però bé,
doncs a Salou era això.
Venia molta gent a Salou,
i per cert,
que una vegada,
un matrimoni aragonès,
van anar a Salou,
a la platja,
i jo li dius,
oye,
mañico,
ten cuidado,
que el sol,
que va mucho, eh?
No de xos.
Va, va,
quema.
Jo també em voy,
voy al campo,
i mira.
I va a Salou,
van a la platja,
hi havia un negre,
hi havia un negre prenent el sol.
I li pregunta,
oiga,
hace mucho que está quedando el sol?
Dices,
un par d'hores.
Anem-se'n,
vámonos, vámonos,
que mira,
mira,
cómo se puede estar con un par d'hores.
Imagínate,
imagínate cómo quema aquí el sol en la platja.
Vull dir,
que sempre hi ha l'anècdota que fa riure, eh?
Sí, sí.
Com dels catalans,
sempre,
si som de canyos,
si som aquí,
però,
però,
hi ha coses que ens copien,
i ens busquen pel que sigui,
sigui uns i altres.
O sigui,
que la història és aquesta.
Vull dir,
que és d'això.
L'única cosa,
a part d'això,
que no m'acaba de convèncer a Espanya,
és,
per exemple,
que el dia aquest de la Pilarica
l'aprofitin
per fer
el dia de la Fiesta Nacional.
Home,
diuen que és el dia de la Hispanitat.
Bueno.
I representa,
en tal dia,
en tal dia com el de demà seria,
però ja fa uns quants anys,
el 1492,
que va arribar el senyor Cristófor Colom,
al segon viatge.
a les Amèriques.
Però resulta,
que aquest dia,
i aquí ho vaig jo,
i que no es molesti ningú,
a Madrid,
fan la gran desfilada militar.
I...
La gran fiesta militar.
La gran desfilada militar.
Aquesta festa,
ja la va imposar,
la va imposar Franco.
En principi.
En principi va posar ell.
Clar,
aquesta festa,
per mi,
que ve influenciada,
perquè hi ha Hitler,
el Führer,
Rússia,
Itàlia,
Mussolini.
Cadascú tenia la seva, no?
La feien,
per manifestar,
el poder militar,
que tenien.
Sí.
Espanya, per desgràcia,
de poder militar,
només d'això.
Però,
el que a mi em molesta,
per exemple,
és perquè,
allà al davant,
es posaran una sèrie de senyors,
amb un munt de medalles penjades,
amb uns sous,
i uns quartos,
que val tot això.
En aquesta època,
de disposar al rei,
que no sé,
en aquest sentit,
cap a tindre.
En aquesta època,
estem passant nosaltres,
copiar una cosa,
que ja hauria d'estar esborrada.
Allí,
veure,
que serien avions,
que serien aquells pobres soldats,
que un sap,
per fer l'Emili,
el que és,
començar a preparar-te,
neteja del gorrià,
no és això,
i fuma-li.
I hores i hores,
perquè clar.
I passar hores i hores,
passant pel carrer,
mirant allí,
aquells senyors drets,
que, escolta'm,
aquest gasto,
aquesta manifestació,
avui en dia,
no crec que cal qui sigui.
Perquè la hispanitat,
la hispanitat,
es pot demostrar,
de moltes maneres,
perquè,
Espanya,
Espanya,
per desgràcia o per sort,
els espanyols,
passem el que passem,
estem el que estem,
i trobo que,
no sé,
podria fer-se d'una altra manera,
es pot manifestar igual.
sap una cosa,
a veure,
li dono tota la raó,
perquè jo també estic d'acord,
ara mateix,
aquest afany d'ensenyar tot el que es té,
el que passa és que s'ha agafat com una espècie de tradició,
i cada 12 d'octubre es fa això,
es fa,
doncs,
aquesta desfilada militar,
es mostra tot el que,
l'armament que hi ha,
o el que tenim.
Però hi ha altres tradicions a Espanya,
que s'han perdut.
Escolta,
també podria manifestar molts joves o gent espanyola,
que ha tingut que anar a l'estranger,
per manifestar que són savis,
o són grans intel·lectuals.
A l'estranger hi ha demostrat...
Això se li diu fuga de cerebros.
M'entens?
Això ha de demostrar.
No aquí demostrar sempre la part d'aquesta negativa,
que si han fet això,
que si han robat allà,
que si han fet això,
si han fet allò,
per què no parlem d'aquesta joventut que ja és sana,
d'aquesta joventut que lluita i treballa,
i que va a l'estranger,
i són volguts,
i han manifestat,
i han fet descobriments i coses.
i aquí aquests no se'ls ha fet això.
Això és el que hem de fer.
Avi,
perquè això ocupa a lo millor tres rengles en una notícia.
I ven més un assassinat,
o ven més qualsevol cosa dolenta,
i a més a més,
si es fa un seguiment gairebé de febre...
Sí, sí,
jo estic d'acord.
...gairebé irracional sobre aquest tema,
i no es fa de les coses bones,
perquè cosa bona no es ven.
Per això demano,
que si a algú no li agrada el que he dit,
a mi tampoc m'agrada.
M'ha sortit així,
perquè saps què passa?
No, a veure, és una opinió.
No, i saps què passa?
Ja quanta és l'edat que tens,
com ara jo ja tinc l'edat que tinc,
i has viscut tantes coses,
has vist tantes coses,
doncs hi ha moments que et surts a l'altre en compte,
perquè com que hi ha hagut moments
que has patit conseqüències d'aquestes,
penses com han de patir els d'ara
que no són d'aquestes coses,
com han d'estar.
i veus pel carrer,
veus coses i dius
i per què no es pot arreglar això?
Per què fem allò i no es fa això?
Per què aquest protagonisme?
Per aquest afany de pensar que som el que som
i no som el que som?
Després caiem el que caiem.
Però a part d'això jo voldria manifestar
a les pilars,
tot això,
que els desitjo que demà passin un dia.
Ja s'ha comiatat?
No,
però em refereixo
que després del discurs que he fet,
no polític,
sinó sentimental,
brindar amb elles que pensin
que no tot és això que he dit.
Que hi ha una part sana
que disfrutem d'això.
A veure, jo penso, avi,
que hi haurà molta gent
que li encantarà veure-ho,
perquè hi ha molta gent
que li agrada tot això.
Jo tinc amics meus
que els encanta,
que a més a més,
aquí a Tarragona,
a la part del port,
també hi ha una desfilada militar
i que no poden anar potser allà,
a Saragossa,
o no poden anar a Madrid,
o no poden anar a segons quins llocs,
a poder veure la part potencial,
la part més forta,
però es queden per aquí,
per Tarragona,
i és una qüestió també potser
de nostàlgia,
perquè hi ha molta gent
que allò de la mili
els hi va encantar
i tot el que té a veure
amb el servei militar i això,
ho porten molt endins.
Segons un bancservi,
segons un bancservi.
Per això,
però depèn de com va anar,
no?
és que aquestes coses,
la majoria les veiem
fins a l'alçada dels ulls,
però no a l'alçada del cervell.
I clar, no és el mateix
veure una cosa amb els ulls,
perquè veiem pel·lícules de guerra,
traió,
i a vegades disfrutem
d'aquelles pel·lícules d'acció.
Sí, sí, sí.
Però clar,
el cervell a vegades
està en un altre ambient,
perquè recorda moltes coses,
jo em pots recordar escenes de la guerra,
que també són bonics recordar-les,
perquè si em veiessin
el que ha passat
i moltes coses d'aquestes.
Ah, i ho farem, eh?
Que ara ja hem tornat a començar.
Perquè jo,
amb la guerra,
era molt jovenet,
però vaig passar
i vaig veure coses
que quan les penso,
penso,
vols dir?
I llavors,
en reflexió dic sí,
perquè era això, això, així, així.
Saps com ho dic?
Crec que no podem treure
la seva pel·lícula, eh?
No.
de fets que deu tenir per aquí
i que de tant en tant...
No, i coses,
coses violentes
i coses de gent
que es van aprofitar,
altres van passar
el que van patir,
o sigui, hi ha una sèrie de coses
que quan les recordes,
doncs clar,
aquestes escenes militars
i tot això,
i abans penses,
bueno, Espanya,
en plan militar,
què som al costat d'altres nacions
si hi hagués alguna cosa?
Doncs, no res,
víctimes,
secundaris sempre.
I això, clar...
Home, però ja saps
que tot això radica...
amb el moni, moni, moni...
Aquí està el cas,
que llavors pensen això
i passa allò.
Sempre passa el mateix.
Arriba el mateix...
Són potència en moltes coses,
però en d'altres,
doncs, són potència mínima,
que a mi ja m'està bé, eh?
En qüestió d'un moment
que fóssim mínima.
Però fixa-t'hi,
que dintre de tot això
que estic dient jo,
de quan en quan,
surten notícies a Espanya,
que es veuen obligats a dir-les,
d'algun metge,
algun intel·lectual,
que descobreix alguna cosa
al món.
Sí, sí, sí.
No se'n parla,
gaire.
Hem descobert una sèrie,
el Colón,
treure'l sense més ni més,
l'altre,
un metge de Barcelona,
un de València,
un d'aquí,
una sèrie de coses.
Un dels càncers,
no tots,
un dels càncers.
I per què, per exemple,
això no se'n parla?
Que llavors potser donaria ànimos
a la gent que ho pateix,
dient, calla,
ja tens una esperança.
Home, jo crec que,
avi, en aquest aspecte,
crec que sí que es parla, eh?
Ara no m'assigui vostè.
No com s'ha de parlar,
només se donen la notícia.
i prou.
Però clar,
això donaria ànimos
a la persona que pateix en coses,
dirien, calla,
doncs jo em pensava
que ja estava acabat,
però escolta,
potser arriba,
ja té una...
I la tecnologia,
clar, continua avançant
i...
Que això fora bonic.
I invertir més diners
en aquest aspecte, no?
En els metges
i en la part científica.
No parlar que si això,
que si una estafa,
que si aquell...
Per què no l'has controlat?
En què quedem?
En què quedem?
Qui controla a qui controla?
Molt bé.
Doncs...
Avi,
el que sembla
és que ningú controla ningú.
Només el que pot agafar,
agafa i corre.
Per això et dic.
I corre.
Però a mi no li sona familiar
que gairebé sempre ha passat a Tarragona,
ai, has anat a dir a Tarragona,
a Espanya,
al món.
Sí.
Que la persona que ha tingut el seu poder
s'ho ha manegat a la seva manera.
Sí.
I en el moment que li han posat
una mica de normes,
llavors s'ha destapat tot el que hi havia a sota.
El que passa és culpa de...
que a vegades som víctimes
d'altres mateixos.
que, per exemple,
un perquè és familiar,
l'altre perquè és veí,
l'altre perquè és conegut.
Veus que fa una cosa
que no és el que ha de fer,
però pel que sigui
no li dius.
Altres,
perquè et dona un caramelet,
vas sopar al caramelet
i llavors quan s'acaba el caramelet
dius, hòstia,
he quedat fotut,
m'han enredat.
Vull dir,
que quan són un caramel
hem de pensar per què se'l donen aquell caramel.
I a més...
Perquè quan s'acabi el caramel,
saps el que et passarà.
Home, i tant.
M'entens?
Sí, sí, sí.
Vull dir,
perquè aquest que et dona el caramel,
te'l dona per aguantar la pasteleria.
Però llavors, clar...
Ara m'ha agradat, eh?
La pasteleria.
Quan pèl la pasteleria,
els que véns el caramel,
s'ha quedat penjats.
Està bé, està bé.
Vull dir,
que hi ha una sèrie de coses
que les hem de pensar.
Pensar.
Ara,
el que jo penso,
el que dic jo,
que els pilars,
les pilariques i pilars,
que són un pilar,
no dels castells,
de la societat,
que donen satisfacció i alegria.
És punyetero,
peleteria que llençar.
Amb la jota, eh?
Peleteria que llençar l'avi.
Amb la jota, eh?
Que disfruti amb la jota,
que nosaltres disfrutem la sardana i el que sigui.
Mire, mire, mire, mire, mire.
És que l'hem buscat per aquí
i dic a veure si trobem una d'aquestes jotes.
Sí, dona, eh?
I a més, a més, això es diu
la virgen del pilar dice,
que segur que és una d'aquelles mítiques,
on les hagi...
El que jo recordo...
De la Isabel, digui, digui.
El que jo recordo,
quan era més jove,
que aquella cosa que deia, diu,
l'Ebro nasce en Reynosa
i en Tortosa entra en el mar
i passa a portar la goza
per visitar el pilar.
O sigui,
que ja veus com un riu,
ja surt Reynosa,
el pilar i Tortosa.
Ja ens uneix.
Ja ens uneix.
Vull dir que el mateix riu
ja ho disfruta passant per aquestes terres.
Doncs sí.
Això, la mateixa naturalesa,
ja et demostra aquesta simpatia
per l'Aragó i Catalunya.
Havia estat molt reivindicatiu avui,
encara que m'ha agradat molt el tema,
ja li dic,
ara, agafi la pila,
descansi demà
i durant el que queda de setmana,
perquè la setmana vinent
el vull una altra vegada
aquí amb nosaltres.
I que em perdonin
si alguna cosa ha sigut incoherent.
Però és que ja saps tu,
quan començo,
doncs engego
i surten les coses
i m'han sortit
i a vegades potser
hauries de reflexionar
el que dic,
però com que em surt del cor
que em perdonin
si alguna cosa no és com ha de ser.
Home, jo crec que sí que li perdonem.
Però els avis ja ho sabem,
mira, batalletes
i se'ns ha de perdonar
el que fem.
N'he trobat un altre
que es diu La Virgen del Pilar.
Jo he buscat Pilar
i fem sortir-te un munt de cançons.
És que hi ha un Pilar molt gos,
que és la verge del Pilar.
Doncs sí.
Avi,
que gràcies, gràcies de nou
i fins la setmana vinent
a la mateixa hora aquí,
li espero, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Adéu.