Comença Tràfic d'extraccions
amb Núria Calbó.
Doncs sí, com molt bé ens deia l'amic Beta,
don't go, don't go, quedeu-vos aquí
i acabeu d'escoltar com a mínim aquest programa
i, si pot ser, tots els que venen després.
Aquí estem, a Tarragona Ràdio,
disposats a fer una miqueta de tràfic d'extraccions
i avui acomiadem l'any ja el programa,
doncs ja no col·laborarem més fins l'any que ve, si tot va bé.
I volem retre avui un homenatge, amb aquesta cançó que punxarem,
a tots aquells que esperen i necessiten vendre alguna cosa,
aquestes dates, que són així tant de vendre i sobretot de comprar.
Escoltarem un tema de Mancilla i los espias
que es titula Ultramarinos Contreras.
El disc es diu Literatura de Baile
i el tal Mancilla és un personatge.
Escolteu, escolteu, que no té per a la...
De la sèrie Los Contreras, Ultramarinos Contreras.
Al final ganarán las grandes superficies, los centros comerciales,
las cadenas de alimentación, el ahorro familiar, las ofertas de choppe,
Mercadona, el corte inglés y le rebote...
¿Los chinos de la esquina?
De momento, entre otras, resisten Ultramarinos Contreras en San Jerónimo
y Alimentación Luis en la calle Santa Clara
con listas de amorosos, cuentas impagadas
y apúntame esos cien gramos del mejor jamón ibérico
y esa lata de fabada que ya la pagaré mañana cuando cobres
y es que cobro alguna vez en mi vida.
Hoy se fría y tú también te frías,
déjate de filosofías y de cursos de meditación.
En el pequeño colpado cultiva la paciencia
y escucha la charla de los seres solidarios,
los ultrapelmazos del botequin helado.
Pues en el año 1963, pues desde el 42 está abierta la tienda.
Era tienda y tabenda.
Sí, sí, que era abierto porque era así.
Y tabenda, este trozo de los tiendas,
a la taberna.
Por eso hay dos puertas,
una de esas tiendas y estará a la taberna.
El portador llegaba a la taberna.
No, a la taberna, pues entonces
sí, no, a la taberna.
Por eso el barrio
tendría una vida...
Una vez que había siete veces más de formación.
Estaba a la estación...
No, no, estaba a la estación de San Jerónimo ahí,
que tiene cantidad de...
Sí, es el tal Mansilla, de Mansilla y los espías.
Com dèiem, el seu disc es diu Literatura de Baile.
és un personatge que ve de Barcelona, sembla ser,
però ara mateix està instal·lat per Andalusia.
I aquí, en aquest tema, doncs explica totes les peripècies
d'aquest colmador, taverna, punts suspensius,
que es diu Ultramarinos Contreras.
Com dèiem, és l'últim programa de l'any.
Aquest any que ens deixa una bona collita de músiques fetes
des de Catalunya,
i que algunes d'elles, fins i tot, sonen amb normalitat
per allà, per les Espanyes, per tot l'estat,
en festivals i tal, gent que canten en català,
com ara hi ha els consegrats Manel o els Antonia Font,
i que arriben de tots els punts cardinals.
També venen noves fornades, els Surfing Searles,
per exemple, des de Barcelona,
o des del Coi, els Artur Caravan,
sense oblidar l'Emport de Power,
per exemple, amb San Jose, X, Masonis, tots aquests,
la gent de Bank Robert, també.
Un dia els dedicarem un programa sencer
amb tota aquesta gent que surten de l'ou
i alguns que ja han sortit fa temps.
I avui ens dedicarem a recordar una cançó
d'un dels més hiperactius i promiscuos,
i, a més a més, bilingüe,
perquè aquest col·loca temes en català i en castellà
en els seus discos, col·labora amb tot Cristo
i aquest any ha fet un disc superbonic
que es diu Matilda
i d'aquí en traiem una peça preciosa
que es diu Mil i un possibles finals.
Un disseny sintètic d'una concreció total
i el quiròfan i infermera té un gran mal de cap.
Aquell gin tònic no l'hauria d'haver provat
i la mirada se li enreda amb facilitat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Motors es moven amb la força dels cavalls
i l'operari mira enrere i pensa en la mar
que ahir va escriure-li un missatge molt picant
mentre sopava amb la dona
i em va dissimular
Tenen ganes de cantar tra la lai lai lai lai
Em giro i veig quilòmetres enrere
i mil i un possibles finals
provés el dia més genial que pugui recordar
i ara tots farem una festa
per celebrar el que no ens ha passat
i ens abraçarem uns i altres fent un cor popular
i ens ha passat el que no ens ha passat
i ens ha passat el que no ens ha passat
i ens ha passat
i ens ha passat
i ens ha passat
i ens ha passat
Fins demà!
La seva noia qui s'apara en deu parar
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
Fins demà!
Fins demà!
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
Fins demà!
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
M'agrada fer-se la cuqueta amb el més pintat
dels Mittels, amb el qual comparteixen
un membre, i també van
amenitzar la festa anual de la Colla Vella,
a Valls. La setmana passada, el dia 17,
van fer l'últim concert a l'Apolo,
abans de tornar a les Tiniebles, segons
diu el pel·le, el cantant.
Ha fet també un any ja de la defunció
de l'Enrique Morente. És l'any que
tornen també els deltonos i els
enemigos, i aquells gloriosos anys
90. Ha sortit una retrospectiva
també de la Cristina Rosenvinge,
des que feia allò de la Gochas y Aparezco
Atulado, amb Àlex i Cristina,
fins ara, que és tota una senyora
del rock, així en majúscules,
en Espanya.
I ha estat també un any en què
ens ha cridat l'atenció uns quants duets
impossibles, o no tant,
dels quals també
voldríem fer un programa especial. Podríem
citar, per exemple, dos bandes i un destino,
que eren
Los Coronas i els Arizona Baby,
que al final s'han entès tan bé que ja
tenen una sola banda fusionada que es diuen
Corizones. I esperem
a veure què ens porta aquest 2012.
Acaba de sortir una cosa
del Pascal Comalada i l'Albert Pla,
quina por aquests dos junts,
i a més a més, amb l'Ivan de Don Simone
i Telefonquem pel mig, que es veu que els ha fet la portada
i els ha posat musiquetes per allà dintre.
Però nosaltres
ens quedem en un pas anterior.
Ens quedem en un disc que
van editar el Joan Miquel Oliver,
el d'Antoni Afon,
i l'Albert Pla.
Suposadament, a l'Olimpia.
i bé, això és, com dirien, allà a l'Olimpia,
a París, una botada,
perquè s'ho han inventat.
No hi ha hagut gira,
no hi ha hagut concert,
però ells han tret un disc en directe
i l'han, s'ho han currat,
perquè aquí en el disc surt
un text de l'Agustín Fernández Maio,
surt una nota de premsa explicant tota la gira,
surt un text del suposat editor,
que és un tal P. Blau,
surt un escrit de l'hotel
on suposadament se van allotjar a París
en què els deien que no els volien tornar a veure més per allà,
surt una carta de l'Albert Pla
al Joan Miquel Oliver
i una carta del Joan Miquel Oliver a l'Albert Pla
i la cosa comença així,
donant la benvinguda en francès,
com il faut.
Escolteu, escolteu.
Bonsoir, messieurs, ben.
Silence, silence, l'opè.
C'est un grand plaisir pour moi
et au nom de l'Olympia de Paris
de vous présenter à l'artiste international
Joan Miquel Oliver.
Sóls hi ha un homme que recordin les iaïes,
que recordin
com se'ls amurrava les calces
quan elles eren joves.
Sóls hi ha un homme
que recordin les iaïes,
que recordin
com desperta les nenes
quan deixen de ser nenes.
Perquè ell és l'home
amb qui somien les dones
quan somien amb ames.
I ell és l'home
que mullà les dones
quan es conceden sales.
I ell és l'home
amb qui sospiren les dones
quan els ames no poden.
I ell és l'home
que conforta les dones.
I ell és l'home
que consola les dones.
I ell és l'home
amb qui es masturben les noies.
I ell és l'home
que ens roba les nòvies.
I ell és l'home
que ens roba les nòvies.
I ell és l'home
que espia les dones
si fa sol i es diumenge.
I ell és l'home
quin miracle d'òstia
que es fa cel·les de pressa.
I ell és l'home
que acompanya
les dones
de braceta
a l'església.
I ell és l'home
que confessa
les dones.
i ell és l'home
que pastura
les dones.
El cabró
que s'enscarga
les cabres.
I ell és l'home
que ens roba
les nòvies.
I ell és l'home
que ens roba
les nòvies.
Des del sofà
del cas de seda
davant d'un plasma
de cipetrues
i punxades
el verd
pla.
I el senyor
que surges
de les homes
i el recrame
a les porges.
i els que és el nostre
que s'emporta
a les joves
a les nens
de tormenta.
La criatura
que pretenen
les nens
porta un mestre
a la mentra.
I ell és l'home
que s'enriu
de nosaltres.
L'home
que ha sofrut
a les coses.
I és la bèstia
que morratxa
les llores.
i ell és l'home
que ens roba
les nens
i ell és l'home
que ens roba
les nens.
I ell és l'home
que ens roba
les nens.
O potser és l'home
que ens pensen
els homes
que ens roba
les nens.
i ell és l'home
que ens roba
les nens.
I ell és l'home
que ens roba
les nens.
I ell és l'home
que ens roba
les nens.
entre un home
i les nens.
I ell és l'home
que no veuen
els nens.
I ell és l'home
que ens alçava
les nens.
I el fantasma
que enfosqueja
les nens.
i ells és l'home
i és l'home
que ens roba
els nens.
I és la pena
que hi ha
entre
homes
i dones.
I ells és l'home
que ens roba
les nens.
I ells
i ells és l'home
que ens roba
les nens.
I ells és l'home
que es roba
les nens.
Tant
enjunt has
sorris
quals
nos
Doncs sí, aquesta n'era una de l'Albert Pla, l'home que ens roba les nòvies.
Ja ho veieu quin ambientat s'ho allà a París, a l'Olimpia,
i quan us deia que us ho he currat, doncs és a nivell de tot l'equip,
perquè a la banda eren el Jacques René Hébert, el Jacques Philippe,
el Jean-Paul Magat, l'Emmanuel Josep Sieix i el Jean-Marie Roulant.
I a més a més, François Bourgeon, d'enginyer de so,
Christophe Chaboté, tècnic d'enregistrament,
Jean Giraud, l'ajudant, Frederic Bremont, tècnic de llums,
i Jacques Tardy, càtering.
I ara, per compensar, una que ja començava a sonar,
del Joan Miquel Oliver, el marcianet de Mart.
Era un marcianet de Mart,
et tallia quatre abraços i no era ni veixenia.
I veia que sent el paisatge esfloreixen,
els tants mars aixuts, estava molt content,
però un dia sa cosa va canviar.
Era un marcianet de Mart,
tallia les coses que no era ni primer ni gràcia,
però un dia sa cosa va canviar.
I veia que sent el robet,
i que no sent el poble,
és molt benint i està molt content,
però un dia sa cosa va canviar.
I veia que sent el poble,
era un marcianet de Mart,
tenia sa mirada lluminosa i el cervell en mar,
però un dia sa cosa va canviar.
I veia que a seves jardins de ciment
i cuques de llum,
i estava molt content,
però un dia sa cosa va canviar.
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Xa-la-la-la...
Vinga, molt perill!
Xa-la-la...
Xa-la-la-la...
Xa-la-la-la...
Xa-la-la-la...
El cor de pensions...
Ella tranquil·lòs...
Ell va dir planetes...
Ella va dir quins...
I quina pena és la gent sis...
Que el rotund i el carvalent...
No va ser precisament...
No va ser un final feliç...
Ell va dir quimonos...
Ella maniquis...
Ell va dir tigresa...
Ell va dir quina pena és la gent sis...
Que dolent i que dolent...
No va ser...
Precisament...
No va ser un final feliç...
La-la-la-la...
La-la-la-la-la-la-la-la-la-la...
La-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la...
Ell va dir limones...
Ella va dir jo...
Ell va dir pintura...
Ella va dir pot...
Ell va dir quina pena és la gent sis...
Que dolenta i que dolent...
No va ser...
Precisament...
No va ser un final feliç...
I quina pena és desencís...
Que el rotund i el carvalent...
No va ser...
Precisament...
No va ser un final feliç...
Scha-la-la-la-la...
Scha-la-la-la-la...
Scha-la-la-la-la...
Scha-la-la-la-la...
Scha-la-la-la...
Scha-la-la-la...
Scha-la-la-la...
Scha-la-la-la...
La-la-la-la...
La-la-la-la-la-la-la-la-la...
Mmm...
Doncs sí que sona molt bé aquest directe des del...