No, esta noche, amor, yo no, yo no he pensado en ti.
Abrí los ojos para ver en torno a mí.
Y en torno a mí giraba el mundo como siempre.
Gira el mundo, gira en el espacio infinito.
Un amor es que comienza, un amor es que se han ido.
Con las penas y alegrías de la gente como yo.
El mundo.
Llorando ahora yo te busco.
Y en el silencio yo me pierdo.
Y no soy nada al verte a ti.
El mundo no se ha parado ni un momento.
Su noche muere y llega el día.
Y ese día vendrá.
Doncs aquest és el món que gira i gira i que pugui mateix a partir de les 7 de la tarda tindràs el Corte Inglés.
Tot un luxe presentant el Via d'Alma 2, en Sergio d'Alma.
I avui per donar-nos un cop de màn a aquesta entrevista, doncs hem enredat el Miguel González.
Bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Com estàs?
Molt bé, molt bé, molt il·lusionat.
T'he enredat, viviment té.
M'agrada, m'agrada.
M'he deixat enredar, perquè ja ho fem habitualment, ja ens enredem l'un a l'altre.
I m'agrada tant en tant, no?
Per què no en antena, també?
Clar, que sí, fem-ho, fem-ho.
I tant, i tant, i tant.
I via telefònica, Via d'Alma, no?
Via, via.
Tenim el Sergio d'Alma.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El tenim ara mateix de viatge, venint cap a Tarragona, i esperem que no es talli, toquem fusta i que la connexió sigui bona.
De moment és bona.
Ja li deia al Sergio d'Alma, a fer hora d'antena, li deia, espero, bueno, que no tanquis aquest bono, ja al setembre va venir a presentar el primer Via d'Alma, almenys fer les signatures al Corte Inglés, després vam tenir a la Terra Coherent a plaça, i avui una altra vegada aquí, eh?
No et trenquis aquest bono, que et volem tenir molts anys, eh?
No, no, no, aquest vincle amb Tarragona segueix allà ben present.
Per cert, que també una altra de les coses, el Via d'Alma 1, podíem dir-ho així, el vam poder veure en directe, in situ, a la Terra Coherent a plaça, i la darrera vegada que parlàvem amb tu i ella deia, no, no, si ja està el Via d'Alma 2.
Dic, no pot ser, home, si nosaltres encara està calentonet.
I tant, quin esforç i quina feina que heu fet ja ràpid, ràpid, per aquest segon, no, Sergio?
Sí, ha sigut molt de presa, una miqueta la gent també ho demanava, no?, en vista d'aquest èxit del primer, i molt satisfets de com l'hagin ha rebut aquesta segona part.
Home, de fet, el Sergio d'Alma, Sergio, bona tarda, de fet, ell va traient discs de manera ininterrompuda, si més no, des de l'any 89.
De fet, suposo que el Sergio d'Alma de l'any 89, que ens cantava aquesta xicasmia, el que canta aquestes cançons, queda el Sergio d'Alma, però ha canviat molt, no?
Home, sí, sí que ha canviat, perquè...
Ja no només pels anys, eh?, vull dir, ha canviat amb més coses, no?
La mateixa veu, jo penso que també és una veu ara molt més feta, té sentit fer aquests discs de Via d'Alma ara,
perquè, doncs, també un se sent més veterà de fa un temps, no hauria tingut tant sentit, no?
Però sí que és cert, potser la vocació i la il·lusió segueix intactes.
Un tercer, Sergio, ja no, o sí?
Home, ja és una aventura, això, eh?
Jo penso que el proper, evidentment, serà un disc inèdit.
Ara, un dia d'Alma 3, més endavant, no ho sé, això ho ha de dir el públic, però el proper vull que sigui inèdit.
No, perquè vull dir, com ara està de moda això de les trilogies i tal, doncs, escolta, si ja n'has fet dos, ja per què?
Un altre ja... Això costa un moment, home.
Jo, jo sóc més res, sí, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Per cert, que el primer senzill que hem estat sentint, que és la del Mundo,
com va anar la gravació del vídeo? Perquè sé que va estar molt bé, no?
I a més, aquell lloc on ho vau gravar, ho expliques una miqueta?
Vam anar a Cadaqués, que buscàvem el fet de trobar un poble així, mariner, molt mediterrani,
penso que Cadaqués reuneix, no?, aquestes característiques,
amb un baler així, antic, de quasi 100 anys,
i hem disfrutat, a més, hem tenint sort, hem tenint molt bon dia,
amb la Raquel València, que és l'actriu i model que surt,
i, bueno, volíem plasmar una miqueta, així com l'altre de més urbà, de vídeo,
aquest volíem que fos una miqueta.
Perquè anar directament, donar-te un tomet per Itàlia,
ja que estàvem amb lo del via d'Alma i això,
crec que està a punt de tallar-se la comunicació, Miquel.
Sí, crec que alguna cosa... No, però el tenim, el tenim.
Estàs per aquí, no? Encara està.
Ah, d'acord, no, que et deia que ja que estàvem així,
estàvem ja inspirats amb la Itàlia més profunda i coses d'aquestes,
perquè fer-ho el vídeo directament a Itàlia, no sé, a un Venècia, a un Roma...
Sí, però era per qüestió de temps.
Llàstima, llàstima, home!
Estàvem enmig de la gira, no?
Sí.
I ja vam tenir el temps just per enregistrar la veu,
però el vídeo ja anàvem apurats acabant la gira, no?
No descarto, eh, més endavant.
Home, tu aprofita, eh? Aprofita el tiró del via d'Alma.
I a més a més dius, és que m'he quedat l'espineta
que jo he de parlar amb l'Humberto Tots i ho amb algun d'aquests.
És que he de fer alguna cosa, he de fer un tàndem amb aquesta gent, eh?
No, a més hem fet un especial per la nit de Nochebuena,
per Televisió Espanyola, on hi surt, a part de molts companys d'aquí,
doncs hi surt el Totsi, la Pausini, el Nec d'Italians,
i sí, sí, home, el Totsi no podia faltar,
que segurament és el protagonista d'aquests via d'Alma.
Tot i això, Sergio, el teu toc a la veu de música italiana
ja no és d'ara.
A mi molta gent, fins i tot potser quan encara no eres tan conegut fa uns anys,
em deia, aquest noi, voleu dir que és català, no serà italià?
Vull dir que hi ha molta gent ho deia, no?
Que tens com un mercat, no sé si ho impostes o és així,
però tens fins i tot un toc italià a la veu.
Sí, quan va sortir el primer disc, efectivament, així,
hi havia aquest pensament, no?, per part de la gent,
i fins que ja vaig dir, no, no, escolta, que jo soc de Sabadell, tu no ho portes.
Però finalment s'ha demostrat que la música italiana tira
i t'agrada perquè si no no haguéssiu decidit fer un parell de discos, no?
Ara sí que s'ha tallat, eh, jo crec.
Espera, espera, aguantem una mica.
Aguantem, aviam.
Sí, està aquí.
Està aquí, Sergi?
Ara, ara.
Ara, ara.
No, no, no, aquest tren ens donarà una mica...
Tindrem alguna mica de problema.
Saps allò, ens aferrem a la...
Ara sí, mira-te'l, mira-te'l, ens aferrem a la comunicació...
Ho tornem a intentar, Sílvia, eh?
Oh, i tant, oh, i tant, i tant, ja t'he dit aquí, ara,
que estem aquí fins que...
Fins que calgui, no?
Home, home, fem una cosa...
Escoltem una mica de música, mentre intentem...
És el que t'anava a dir, mira, jo no demano la lluna,
només demano la comunicació amb el Sergio Dalma, eh?
Vinga, doncs va, anem a escoltar una altra cançó.
Bona nit
Com un tatuatge vivo, impregnar-me en tu ser, no borrar-me de ti, no, no, no.
Yo no te pido la luna, tan solo quiero amarte,
quiero ser esa locura que vibra muy dentro de ti, no, no.
Yo no te pido la luna, solo te pido el momento,
de rescatar esta piel y romparme esa estrella que vemos tú y yo al hacer el amor.
Correr en contra del viento, conocer todos tus sentimientos, no, no.
Dos cuerpos entrelazados, esperemos todos los inviernos.
Bésame, y en mis labios hallarás calor, siénteme, frágil y de papel, como tiemblo por ti, no, no.
Yo no te pido la luna, tan solo quiero amarte,
quiero ser esa locura que vibra muy dentro de ti, no, no, no.
Yo no te pido la luna, solo te pido el momento,
de rescatar esta piel y romparme esa estrella.
Mira, em ve com en ella el dit, eh, Miquel?
Allò de rescatar, doncs el rescatem.
Ja t'ho has fet venir bé, ja.
T'has esperat, doncs no, no l'hem rescatat, eh?
No et ve tant com en ella el dit.
Ja t'hi ha llàstima, eh?
El teníem, eh?
El teníem.
Han de dir que això, què passa per estar en directe?
Sílvia, si vols, mentre tu intentes recuperar la comunicació,
jo puc anar explicant, doncs, que aquest treball de Via Dalma 1
ja havia batut record de ventes,
va aconseguir ser, doncs, 4 vegades disc de platí,
va ser l'únic disc que va superar les 100.000 unitats venudes l'any 2010,
va ser el número 1 de vendes, doncs, durant 10 setmanes consecutives,
el número 1 a iTunes, amb aquestes, doncs, descarregues digitals,
també 8 setmanes seguides,
triple disc de platí en menys de 6 setmanes
i més de 200.000 unitats venudes, que es diu aviat.
I ja veurem les estadístiques del Via Dalma 2,
perquè sembla que seguiran una mica, doncs,
les del seu predecessor, eh?, per dir-ho d'alguna manera.
No n'hi ha d'ho, fa partí, ja ni tot, eh?
Sí, sí, ja sé que és un ball de xifres,
però valia la pena comentar-lo, eh?
Sí, doncs, sí.
Sergio, de nou, bona tarda.
Hola, bona tarda per aquí.
Ah, gràcies, ara sí, ja el tornem a tenir.
Estava comentant al Miquel en antena que totes les xifres,
una miqueta, que es van barallar amb el primer Via Dalma
i que fan una miqueta de por, eh?
Déu-n'hi-do, la, discos venuts, la gira en si...
Sí, però també, en el fons,
també t'has d'aïllar una miqueta a tot això
perquè, efectivament, et pot fer por, no?
Penso que sí, va ser unes xifres molt importants,
va venir un moment molt important,
i ara estem parlant d'un altre disc,
estem parlant d'un altre moment,
que la gent l'ha rebut molt bé,
inclús millor que la primera setmana que el primer,
però bé, jo estic satisfet,
és que la gent l'està disfrutant,
és un disc...
Hauria de parlar amb el senyor Mòbil,
que li falta alguna cosa, eh, aquí.
Això ho hem tornat...
Aguanta o no aguanta?
Sí, jo crec que sí.
Sí, sí, continuem, continuem.
És que anem perdent, Sergio, vas venint i vas...
No, no, però s'entès, s'entès tot.
Sí, sí, sí.
Comentaves el tema dels números,
i a més, ara, darrerament, has estat crític,
i amb el tema de la pirateria,
doncs, que suposo que és una qüestió que t'inquieta
o et preocupa a l'hora de vendre discs, no?
Sí, home, tot.
És el que...
El que preocupa, no?
Perquè, de fet, jo penso que hem de trobar un format
on la gent s'hi trobi a gust,
on...
que jo m'imagino que serà un tipus de plataforma
on la gent es pugui descarregar la música a un preu mòdic
i que sigui bo per ambes parts, no?
De fet, si mirem...
Si mirem, ho comentava jo abans en antena, no?
Però fins i tot a iTunes,
amb aquesta plataforma de venda digital,
ets un dels discs més descarregats.
Vull dir que, si es fa bé,
el tema de la música per internet i la música legal
poden anar de la mà.
Sí, jo penso que no hi ha hagut una informació correcta
per part dels mitjans,
per part de les...
Penso que s'ha mal vist molt tot això
i crec que és el moment de fer una bona neteja
i sobretot donar una informació correcta a la gent
i doncs de, sobretot, trobar una miqueta aquella harmonia una altra vegada.
I el tema de les xarxes socials, Sergio, com el portes?
Ets usuari perquè tens un Facebook oficial
amb gairebé 100.000 fans.
No sé si això del Facebook i el Twitter et tira molt o què?
Mira, el Twitter jo em negava,
l'altre dia em va liar
i ara estic també amb el Twitter, no?
T'haurem d'agradar.
Jo penso que al final les xarxes socials
un les ha d'aprofitar per tenir un millor apropament
de cara al teu públic, de cara a la seva gent, no?
I això és el que faig, no?
Que la gent, doncs, més o menys,
sempre el que vols és saber què està passant
i més o menys informar-los.
I el que et dic,
jo m'agrada tenir la gent a propet
i penso que és una de les maneres.
I una manera també de seguir notícies,
perquè moltes vegades,
o abans,
entraves a la pàgina oficial
per saber segons quines coses
i ara a través del Facebook
t'arriba el missatge.
Avui a les 7 de la tarda
el Corte Inglés.
Ho tens sota mà.
Sergio Dalma.
Eh, com?
Què ha passat, no?
Ja tens la notícia feta, no?
Molt bé.
Va per aquí.
Doncs jo crec que no va enxinar.
No, no, no.
T'hem de fer, si vols,
jo t'adono les gràcies, Miquel.
Gràcies per intentar fer aquesta entrevista amb mi.
Ha estat un plaer.
I recordem que a les 7 de la tarda
tindrem el Sergio Dalma
presentant aquest Via Dalma 2
i que ens hem quedat
amb moltes ganes de preguntar-li
d'altres coses més,
però mira, és allò que passa moltes vegades
que el telèfon ens ho ha jugat.
S'ha intentat i a part
el telèfon mòbil en moviment
hem de dir que sovint fa aquestes males passades.
De totes formes, Sílvia,
què trobes si marxem cap al Corte Inglés?
Quan acabem?
Home, ja t'ho dic ara, eh?
Jo ho plego a les 10,
m'emporto cap allà, corrents.
T'espero i m'on hi anem.
Però fem una cosa,
però amb quina acabem?
Acabem amb una cançoneta?
Acabem, acabem, vinga, va.
Vinga, tria't tu, vinga, tria.
Me posaràs la de
que t'enamoraràs?
T'agrada o no?
És molt lenteta, no?
Sí? Doncs la cosa més vella, va.
La cosa més vella?
No? Tampoc?
Oh, sí, home,
com no t'ho puc posar
aquesta telèfon ramat sota?
Ah, aquesta, aquesta.
Miquel, de nou, gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Améu.
Cómo comenzamos,
yo no lo sé
La historia que no tiene fin
Ni cómo llegaste a ser la mujer
Que toda la vida perdí
Contigo hace falta pasión
Y un toque de poesía
Y sabiduría
Pues yo
Trabajo con fantasías
Recuerdas el día
Que te canté
Fue un súbito
Escalofrío
Por si no lo sabes
Te lo diré
Yo nunca dejé de sentirlo
Contigo hace falta pasión
No debe fallar jamás
También maestría
Pues yo
Trabajo con...