Mar Pérez, bona tarda, benvinguda.
Molt bona tarda.
Welcome, Jujur.
Ah, hi estic espitosa, Mar?
Ja trobo, trobo, que estàs com accelerada.
Home, és que hem tingut unes setmanetes a mar de relaxants, diguem-ho així.
Sí, sí.
Te refereixes als meus programes relaxants.
No, dels ponts, aqueductes...
Clar, la setmana passada no vam ser-hi.
No, no, no.
Perquè era Santa Immaculada Concepció.
No sé, jo sempre em feia...
És el dia vuit, no?
No sé mai quin dia és la Concepció i quin dia és la Constitució.
Jo dic la Immaculada Constitució.
La Immaculada Constitució.
Perquè no sé ben bé...
Va ser el dia sis.
No sé ben bé quan cau cada cosa.
I el dia vuit hi ha la Immaculada Concepció.
Tot això.
I tot és un con, però de diferent manera.
Ja, ja.
Bueno.
Què tal estàs?
Tot al pont del desembre, no?
A l'aquaducte, l'aquaducte.
Bueno, perquè faci.
Home.
N'hi ha que no ho fem, eh?
Ens en recordem de tots, eh?
Bueno, comencem i ja està, ja se'ns va la llengua i se'ns allarga la cosa.
Ja comencem.
Avui és dijous.
Sí.
Això és mara-manar.
Sí.
Benvinguts.
Però que te pujo el volumen, que te pujo.
Demana-me'l, demana-me'l, que jo te la subo tota.
Jo sé que el que se senta aquí després de mi deu dir, això és de bojos, però m'agrada
alt, m'agrada el volumen alt.
Que se sienta, que se sienta.
És allò, sí, sí, rotllo discoteca.
Què és això?
Ho he sentit?
És un son Michael.
Michael Jackson?
O sigui, que raro.
Nosaltres posar aquí el Michael Jackson a aquestes hores de la tarda.
No, perquè a més a més en els meus programes saps que no sona...
Mai.
No sonen més que quatre vegades en quatre programes.
Si veus això.
Deus això, deus això.
Ja he esbrinat Marc, que per això te l'hi posava, que era l'excusa perfecta, de per què aquest CD de Michael Jackson immortal.
Pregúnta-me.
Per què el CD es diu immortal?
Pregúnta-me, per què Michael Jackson immortal?
Aquest CD.
Sí.
Hi dèiem tu i jo.
A veure, un moment, t'interrompo.
A veure, el treball es diu immortal o es diu Michael Jackson immortal?
Home, es veu amb ell així, amb els braços oberts i posa Michael Jackson i de sota immortal.
Vale.
Que passa que no se sap si immortal, separat, Michael Jackson o tot el mateix.
Ja està, ja està.
Parla fos corto, Sílvia.
Bueno, doncs vamos al lío.
Sí.
Resulta que la Tria veia les notícies.
Sí.
Dic, oi, veus, això li he d'explicar a la Mar.
Vinga.
Que deia, el Cirque du Soleil està preparant un musical dedicat a Michael Jackson que es diu Immortal.
Te sona?
Sí, sí.
I adivina d'on crec jo que pot arribar a venir la banda sonora.
Ah, que ho creus tu, ho creus tu.
A veure, la música que sonava en aquell moment...
Home, ha de ser de Michael Jackson, està clar.
Òbviament, i a més a més fan muntatges i remuntatges del Michael Jackson perquè quadrin de cara als musicals...
O a l'espectacle que es pugui veure sobre l'escenari.
I jo vaig dir, Michael Jackson Immortal, la història que porten les Cirque du Soleil, es diu Michael Jackson Immortal, un i un fan dos?
No.
Com que no?
Ja et dic jo que no.
Home, xata, però deuen haver de posar la banda sonora d'algun lloc, no?
Sí, però no vol dir que aquest treball que acaben de treure ara sigui justament la remesa que facin servir pel treball del Cirque du Soleil.
Però és allò que es diu Immortal, també, que el Cirque du Soleil podia haver dit Michael Jackson l'estrella.
O el rei del pop, però també és Immortal.
Però el normal és que una vegada s'estreni l'espectacle...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Sílvia, sílvia.
Lo normal i lo lògic és que una vegada s'estrena l'espectacle surti el disco.
Ja, però què ho fan abans?
Vale, doncs au, venga, ja està.
Topatihuela.
Que sí que...
Aceptamos pulpo.
Aceptamos pulpo.
Bueno, pues això, que m'ha fet il·lusió explicar-t'ho i encara que no estigui de veritat.
Vale, ja podem anar per fer, no, Sílvia?
No.
No.
Bueno, doncs tornaré demà.
Veus, aquí s'ha tirat els del Cirri Soleil saltant i volant per tots els laus.
Claro.
Ja s'ha dit el de Mike Jackson.
S'ho hem fet venir bé, aquest programa, per posar bona música, encara que sigui posada així en palanca, per enganxar amb totes les notícies.
Mira que ets dolenta, eh?
Sí, perquè en realitat la notícia que donaré ara no té res a veure amb aquesta cançó.
No?
Però m'agrada la cançó, tu.
Fem una cosa, te poso la del sexy que m'havies demanat.
Sí, sí.
Vinga, anem.
Ara sí.
Bueno, és la del Rota Stewart, del sexy thing, no?
Exacte.
I no perquè parléssim de Rota Stewart, que no, però sí parlarem de dones sexis, de dones molt sexis.
Guapes.
Arriba el final d'any i tothom corre a fer calendaris.
Corre, calendari, calendari.
Obrirem el programa parlant d'un i el tancarem parlant d'un altre.
Sí o no?
Sí.
Ja t'ho dic jo.
Jo no t'enganyo com el John Michael Jackson.
La qüestió és que ja està calent, calent, calent el calendari Pirelli 2012.
Allò és com la Bíblia, saps?
És com el Coran dels calendaris.
Anna.
Perquè m'entenguis.
Sí, sí, sí.
Quan tenim a la Kate Moss, a la Mila Jovovitz, tenim moltíssimes models i no tenim un pam de roba.
Ah.
Que això és el que caracteritza el calendari Pirelli.
Són 25 imatges, 18 d'aquestes són en blanc i negre, cosa que queda com elegant, saps?
Tu pots ensenyar de tot, però en blanc i negre queda com a finet.
Saps?
En color queda calendari de camionero.
Cara.
Però si ho fan en blanc i negre queda com un Ferrero Rocher.
I a més a més jo crec que deuen posar més un altre Photoshop, no?
Photoshop, doncs mira, ara que parles del Photoshop, ja n'hi podríem de posar una mica a l'Aquell Moss,
perquè jo la trobo una mica marcant costelles.
Marcant costelles.
És allò que dius, mira, li posem una miqueta i li fem la salsa barbacoa.
Una mica de calma.
Amb les costelles.
Que el pit molt bé, les cuixes perfectes, el cos ideal, però les costelles massa marcades pel meu gust.
Està molt prima, està molt prima aquesta xica, eh?
Bé, doncs s'han fet una tirada de 40.000 exemplars, dels quals 450 seran per Espanya.
Un d'ells per la Casa Reial.
Ah, jo anava a dir-te, per mi no, eh?
Que no me la veig, que no em fa falta, eh?
Que l'Isidre no el necessita de piràlis.
Per mi no cal.
Si ja tenen mitjelines per casa...
El pots veure per internet.
Els que queren.
Si m'hi convé que el vegi per internet.
No, però si no li ensenyo les rodes del meu cotxe.
Més que res, no, entre altres coses, no només és per veure pit i cuixa, sinó per veure unes fotografies...
Ben fetes.
Molt estudiades, amb molt de tacte, fetes amb molta gràcia, això és cert, eh?
Sí.
I bueno, que vulguis que no.
A part dels centenars de calendari de bomberos, he aquí el primer...
Allò, sí, és veritat, els bomberos de Bilbao.
No hi ha perruqueria del món que no tingui calendari de les bomberos de Bilbao.
O sigui, jo m'he de posar una perruqueria per tenir-la dels bomberos de Bilbao?
No, no, no, és clar que el compis per internet.
Jo, inclús, al meu barri hi ha una cafeteria que té...
Que tenen?
Sí, sí, la mestressa, és una mestressa i té una noia que treballa allí,
que, per tant, és una cafeteria en la que treballen dues dones, encara que hi ha molts homes,
perquè és un lloc de feina i tal.
Ara t'estic explicant la meva vida.
La qüestió és que, a darrere del mostrador, al costat de les caixes de Madalena,
hi ha un calendari dels bomberos de Bilbao que dóna un goig anar a esmorzar allí
a menjar-te tu el bocata de fuet o de xistor, rebeient tota aquella carn i dius
que, manguera, m'has d'hi han puestat.
Convidat de Pedra, no l'escoltis això, no l'escoltis.
No, és cert, vull dir que és l'any...
Te quiere, te lo fondo.
És l'època de l'any dels calendaris, tu.
Sí, dels calendaris i de les colònies.
Perquè qui no es regala una colònia
per aquestes dates que s'aproximen,
ja sigui pel dia del Pare Noel,
perquè tens ganes de regalar-li a algú,
o perquè esperes que a la nit
el trobis sota l'arbre,
el Pare Noel...
Oi, que m'ho estàs fent venir bé.
Que a la nit te l'atrobis sota de l'arbre.
A veure,
què tenen a veure?
Sílvia, calla.
Sílvia, calla. No tu hem dit mai això.
Sílvia, calla.
Sílvia, calla, és usted.
Què tenen a veure?
Quina por.
Macho, men.
Oh!
Trobar-te-la sota l'arbre
i una colònia.
Home, perquè esperes que el Pare Noel,
una vegada que arribi...
I ara aquí, Nacho Vidal,
com entra en tot això?
No entra.
No entra.
Senyor que no entri.
Justa, justa.
No entra.
I si entra, entra...
Però justa, estreta, eh?
No, però millor que no, eh?
L'actor de pel·lícules pornogràfiques
presentarà el proper 22 d'aquest mes
a la Sala Capital de Madrid
el seu perfum unisex,
coses molt importants,
unisex,
que es diu 25.
Veus?
Vale.
25.
No és que sigui el dia de l'aniversari
del Nacho Vidal,
que sí que ho és.
No, no.
Ah, també ho és?
No.
No.
Tampoc és perquè estem a Nadal
i li diguin 25 per allò del 25 de desembre.
Tampoc, tampoc, tampoc.
És perquè...
Fa uns centímetres.
És la mida...
Veus que us havia gravat per aquí?
De l'ampolla.
Olla, olla.
I com és aquesta ampolla?
Aquesta ampolla té forma de penis.
Veus?
De 25 centímetres.
De penis.
Que és just a la mida...
Que diuen...
Que diuen...
Que diuen i que tothom l'ha vist.
Perdona, ara tu seràs l'única en el món
que no has vist la del...
Este del Nacho Vidal.
No, no l'ha vist.
Mentida, si m'has iniciat tu en aquest test.
Home, per això no es diu, Mar,
per l'amor de Déu.
Home, m'estàs deixant aquí.
Jo no he dit que tu ho has fet.
Tallem-ho, tallem-ho, Sílvia.
La qüestió és que hi ha una ampolla
de 25 centímetres pel món
plena d'elixir unisex
que presenta el Nacho Vidal
perquè és el seu propi perfum.
Clar, tu dius...
No sé jo si comprar l'ampolla del Nacho Vidal...
No, jo no la compraria tot i cara, eh?
És un regal una mica...
Verde, que te quiero verde.
De mal gust.
A mi m'agrada més el té verde
però de l'olfo Domínguez.
Ja per elegir verde
me quedo per l'altre verde, eh?
Home, és picarona, és picarona la cosa.
Però sempre té un costat bo.
i és que un 5% del preu de cada ampolla
serà donada a la Fundació Lluita contra el Sida.
Molt bé, fantàstic.
Això ho fa venir tot a venir d'ampolla.
Escolta, escolta.
Chocolate.
Chocolate.
Mira, que m'ha solt'l Michael Jackson per aquí.
Michael, un momentet, carinyo.
Està obsessionada amb el Michael Jackson.
Chocolate.
T'has sentit-la, la xocolata?
Sí.
No havies de parlar de ceca de xocolata?
És que crec que t'ha avançat la notícia, eh?
Sí, perquè és l'última.
Se l'he posat ara, eh?
Bueno, no passa res.
Sí, me l'he trobat.
Diu, caliente, xocolata, 25, dius que m'ha anat a mirar la vella.
No, no, no, no passa res.
Menys mal que improvisem.
Aquí es nota que quan una va en directe passa el que passa.
La qüestió és que en un poble sevillano que es diu,
a veure si ho pronuncio bé perquè a vegades,
Gerena,
estan que trinen per culpa d'una foto.
I tu diràs, una foto, xocolata?
Una foto, xocolata?
L'actriu Paz Vega està retratada com a virgen de la encarnación,
vestida d'una manera molt suggerent
i tenia al darrere la imatge real d'aquest averge.
Ostres.
És per un calendari eròtic
que financia una empresa alemana de galetes i xocolates.
Ostres.
D'acord?
Jo he vist les fotografies, estan fetes amb moltíssima gràcia,
amb molt d'estil, amb molta...
I que el dia és bonica de veure, sí.
Són molt boniques.
Jo entenc que els veïns d'aquest poble estiguin ofesos,
perquè també hi ha una...
Em sembla que ara no t'ho sabria dir bé si va de dolorosa o de...
O sigui, hi ha un moment en què hi ha una imatge
que darrere té la vèrgia
i n'hi ha una altra que ella va vestida com si fos la verge.
Però ja les mans porten aquestes galetes, aquestes xocolatines.
La qüestió és que aquestes fotos es van fer dintre d'una ermita,
on està aquesta imatge,
i amb permís de la germandat de...
O sigui, que tenen el permís de tota la gent necessària
perquè aquella foto pugui sortir.
Però els veïns del poble han posat el grit al cel
per dir com pot ser que posin una dona amb tan poca raba
davant d'una imatge sagrada per ells.
Ja sabem que les combinacions de religió i segons quines coses
no és gaire bona, almenys per segons quines persones, no?
Mira, jo potser faig publicitat.
Les galetes no les havia sentit mai a la meva vida,
però t'ho vol dir que les fotografies són espectaculars.
Són boniques, sí?
Espectaculars.
Me les recomanes per veure?
Jo sí.
Doncs mira, les mirarem.
Encara que només sigui per curiositat.
Potser fins i tot és una manera de fer indirectament
publicitat a aquest poble ara mateix, no?
Anem a dir, potser l'escàndol de les galetes
i de xocolata alemanes li donen publicitat
a aquest poble que ningú sabia que existia.
Per això, per això.
He dit que això pertany a la banda sonora
de la pel·lícula del Polar Express,
que ningú us espanti,
que és una escena en la qual li ofereixen xocolata calenta
als nens que es pugen a aquest tren màgic.
Oh, que bonic.
A veure, a veure,
que diu xoc, xoc...
És de xocolata.
He parlat dels 25 centímetres.
I la mare de Déu amb poca roba
i ara ve ella amb el xoc xocolata.
I aquesta cosa...
Ens està sortint una mica rar el programa d'avui, eh?
Ja t'ho dic ara.
A veure si em fas cas.
Molt bé.
Que bonica és aquesta pel·lícula, eh?
No ens adormirem, és súper elegant, aquesta cançó.
Jo és que...
Està femenina?
Sílvia.
Què?
Fes-me cas.
Què t'ha de fer?
Xocolata.
Entre el mar que els axons i el xocolata,
avui m'ho tens?
Bueno, anem de subhastes.
Saps que m'encanten, m'encanten.
A la meva propera vida
vull ser...
M'estàs en una sala de subhastes.
Subhasteia a Mallorca.
Anem tard, perquè ja fa dies d'això.
Han subhastat 80 joies
de la impressionant col·lecció
d'Elisabeth Taylor.
Oh!
A Nova York.
Sí, sí, sí.
Van sortir totes
per una miserable quantitat
de 115.000 dòlars.
Oh, però sí que és miserable,
115.000 dòlars,
tenint en compte que són un munt de joies.
Bueno, però hi havia la peregrina,
aquella perla...
Per això que això que talla sola
val 100 i pico mil, no?
Ai, ella.
A veure, entenem-nos.
És que estem parlant...
115.000 dòlars.
Per això, perquè 115.000 dòlars,
si fos un milió i pico...
Clar, mireu, tu, tu...
En aquestes èpoques de la vida,
tu, quina nòmina cobra,
115.000 dòlars, mira tu...
Això, re, no és re.
Doncs així ens haurem d'esperar
que d'aquí no res subhastaran vestits
d'aquesta bona senyora
que ara que ja està morta,
passa amb el Michael Jackson,
ara que ja està morta
ho han de vendre tot, no?
Doncs ara també subhastaran vestits
i complements.
Joies.
I la peregrina aquesta,
que no la treguen per casa.
Oh, senyor.
Però 115.000...
Estàs segura que són...?
Que ho trobo poquet?
Canviem de notícia, Silvia,
perquè veig que no t'interessa directament.
No, que sí que m'interessa,
per això et deia que encara ho trobo poquet.
Per ser tantes joies
i amb peces que són importants,
no?
Que ho trobo molt barateta.
Perquè fèiem paquetets,
fèiem lots.
De dos per uno.
No sé de quantos per uno.
Fèiem lots, Sílvia.
Fèiem lots.
Canviem-ho.
És el lot, és el lot.
Tallem-ho, Sílvia.
She will be the face I can't forget.
Jo intento trobar música elegant,
música tranquil·la,
música que ens faci semblar persones sèries.
I tu m'ho tines per terra, Sílvia.
Ai, ho sento, carinyo.
Elvis Costello.
Que bonica.
És bonica, és bonica.
És espectacular, aquesta cançó.
Bé, és el meu heroi.
Ja s'està dormint.
És algú fora de la sèrie.
Per favor, preneu-la d'aquí,
canvieu-me el tècnic de so.
Avui no t'aguanto, Sílvia, eh?
Ja, ja paro, ja paro.
Elvis Costello és el meu heroi.
Què ha passat?
Convida els seus fans
1. A robar el seu nou treball de les botigues.
Eh? A robar-lo?
Ah, exacte.
O 2. A baixar-se'l il·legalment des d'internet.
Perquè, i t'ho juro,
està indignadíssim amb la discogràfica
perquè posa el seu últim treball a la venda
per 195 euros.
Ah!
I ell diu que és un robatori.
Veus?
És a dir, que l'artista entén
que la seva feina no val això.
Home, clar, que és molt car.
Que, per tant, faran molt bé
si el roben o el pirategen.
Ostres, o sigui, ell ja convida directament
a que ningú compri el seu CD per aquest preu.
Home, és que, clar, és molt car, eh?
Estant en un temps de crisi
en el qual ens trobem ara mateix...
ni que fos un recuperatori de tota la seva vida.
195 euros.
O que hi hagi una nit amb ell
de poder parlar i comentar aquest CD.
No, amb l'Elvis Costello.
Una nit amb l'Elvis Costello.
Va d'estar cantant aquesta cançó de vores, tu.
Després del fraude, de la nit amb el Brad Pitt,
ara et veus amb l'Elvis Costello.
Sílvia, tu avui no estàs fina.
a mi, aquestes cançons me posen tometa, que vols que et diguis?
M'agrada.
Mira, a mi jo ploro.
Ja veus que estic plorant de l'emoció.
A veure, a veure.
Perdoneu-me, però és que clar, és que portem uns temes avui, Mar,
una mica picantillos, eh?
Però tu estàs prenent tu de tema picantillos.
Jo no ho he dit en cap moment.
No.
No.
No.
No.
Bueno, jo t'ho passaré la gravació del programa quan acabem.
Exacte.
Ara, quan acabi, retornes a passar i el sents.
Perquè a mi posant-me tubeta no vol dir...
No, no, jo n'he dit que ara.
Jo dic, no, que portem ja arrossegant des que em comença tot.
No, no, jo em dimito donar informació.
Tu te la prens, tu t'ho entens per la bragueta.
No, no, perdona, guapa.
No, no.
Gràcies.
Gràcies.
No l'aplaudiu.
No l'animeu encara més.
Gràcies, però sé que no són per mi aquests aplaudiments.
I per què són?
Per les Viscostel o també?
Que passarà la notícia?
També podria ser, però no.
Són, i no pensava que ho diria mai, per la revista Bogue.
Ole, també?
A l'animeu, per ells?
Ja està, ja està, ja està.
Ja?
Sí.
Adiós.
Per primera vegada, en la història de la premsa, paper, coixer i de la Chiquit,
Bogue ha triat amb una dona de 62 anys per ser la portada de la revista de gener.
Ai, molt bé.
I és una dona amb una mica un nom, però amb majúscules.
Com es diu?
Espectacular, Mary Lestrip.
Molt bé.
Amb una portada de Bogue al gener del 2012.
Molt bé.
És a dir, que l'any el començarem amb una dona en majúscules.
Oh, que guai, eh?
Hem començat el programa parlant d'aquella noia amb la que se li veien massa les costelles.
És veritat.
I ara, doncs, l'acabem parlant d'una senyora.
De cap a peus.
Ah, exacte.
I tant.
Però hem d'acabar...
Espera't.
Aquesta és bona, aquesta és bona.
A veure, a veure.
Esta loqueta, tabaco y ronda, reándote muchas, muchas, muchas felicidades.
Ves que m'agrada, aquesta.
Veus?
Sí, sí.
La fa moure els mitxelins.
Tiqui-tiqui-tiqui-tiqui-tiqui-tiqui-tiqui.
Que rico!
Vinga, va.
Que rico.
José Corbacho.
Quants, el José?
46.
Ah, molt bé.
Sí, sí, sí.
Bé, bé.
Però cap a la cinquantena que se'n va, eh?
Bueno, en té 46.
Osti, tu.
Sílvia, molt bona tarda.
Bona tarda, Mar.
Agacant.
Què?
No, que t'ho juro que no t'he entès.
Senyors oients de Tarragona Ràdio, ignorem la Sílvia, acabem-ho com puguem.
Això s'aguanta amb pinces, Sílvia, calla.
Mar, que t'ho juro que no t'he entès.
Sílvia, calla.
Vale.
S'aguanta amb pinces, acabem-ho amb dignitat.
Vinga.
Agacant, 75 anys d'una senyora de cap a peus també.
Nati Mistral, que em sembla que això no és cert, 83.
Però això no ho havia fet l'any passat o l'altre?
Jo no sé, no sé si el formou.
Està a la mateixa alçada que el que s'enxufa als llavis.
No lo sé.
Eh, Don Johnson.
Don Johnson, home, el senyor de corrupció en Miami.
Sí.
Ex de la Melanie Griffith.
Ni, ni, ni, ni.
Què?
Ex de la Melanie Griffith.
Mel, la Melanie Griffith.
Mel, la Melanie Griffith.
62 anys.
62?
Sí, que s'entrenen.
Jo hi posava més, eh?
Jo també.
Home, jo veig que també li passa el mateix que la Nati Mistral.
A la Nati Mistral, Don Johnson, em sembla que fem el centenar cada un.
Jo, a veure, no el centenar, però que s'apropen, eh?
Perillosament.
En època.
Bueno, Sílvia.
Què?
Que jo ja he acabat, eh?
Ja s'ha acabat?
Sí.
Més que res, perquè estic cansada que te n'enfotis de mi avui.
No, home, que passa que hem de fer que si hi ha algun mes que es fa anys i això...
T'he demanat una cançó...
Calli, Sílvia, ja, d'una vegada.
Oi, que pesada, que s'ha de dir, eh?
De veritat.
Pareces la Sílvia.
T'he demanat una cançó per acabar.
Que me la tens preparada?
Preparada.
Sí, senyor...
Senyora.
Menos mal.
Gràcies a Déu.
Una mica de classe per acabar.
Sí?
Sí, sí, sí.
Deu.
Oh, que guapo.
Bueno, guapo no, com diu la Marc.
Guapo no.
Però si no tingués aquest home massa...
No te'l miraria.
Però és interessant.
I te'l diré així, tothom.
No m'espatllaràs aquesta cançó perquè m'encanta.
Estem a un programa del Nadal.
Sí.
I anem calentant, ja fa dies que calentem.
És que no para, eh?
Ho veieu, no?
Anem calentant el Nadal, Sílvia, per l'amor de Déu.
Tu estàs amb aquells 25 centímetres entre ull i ull i ja no veus res.
És que mira que és gran, te tapa la vista de tot.
Com que et dic, Marc Pérez, que t'escriuré la carta dels Reis, que et portin els 25 centímetres del Nadal.
Ai, no, gràcies.
I te la portaré aquí cada dia, patapam.
I quan comenci el programa, txuf, txuf, te'n xufo la cara a veure si reacciones.
I prou que no em deixes sentir aquesta cançó tan bonica.
Mira, fem una cosa, tornem a començar amb el Michael Bublé, acabem.
Deixa'm acabar, deixa'm acomiadar-me.
Ja no sé el que he de dir.
Que has de tornar la setmana vinent.
Ara tinc els 25 centímetres al Nadal.
Veus, ara és tu.
És el que tens.
Que tornem la setmana vinent.
Exacte.
Ens sentim la setmana que ve.
Molt bon cap de setmana.
Gràcies, guapa.
A tu, Sílvia.
Santa Claus is comin' to town.
He's makin' a list, he's checkin' it twice.
He's gonna find out who's an audio nice.
Santa Claus is comin' to town.
He sees you when you're sleepin'.
And he knows when you're awake.
He knows if you've been bad or good
So be good for goodness sake
You better watch out
You better not cry
You better not pout
I am tellin' you why
Cause Santa Claus is comin' to town
Oh, let's go!
Oh, let's go!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!