Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que tal! Déu-n'hi-do, eh? Quina feineta aquests dies! Molt bé, no?
La veritat és que sí, sí, sí, està tot bé!
Hem de dir que demà mateix atindrem el Candil de Reus a partir de les 11 de la nit en format acústic, en miniatures.
A més a més després ja a les dues dies més tard, dissabte dia 19, ja llegeixo literalment, eh?
Sí.
A partir de les 7 de la tarda un altre concert acústic a la Societat Agrària de la Selva del Camp.
Sí.
Jo no sé si m'he deixat segur que si miro a la teva agenda alguna cosa més sortirà, però ara per ara ens centrem en aquests dos concerts, perquè un el tenim demà mateix, no?
Sí, són els dos següents, són els concerts d'aquesta setmana.
Doncs explica'ns una miqueta com és aquest format acústic.
Doncs mira, els dos concerts d'aquesta setmana són amb el format més intimista i més nú, més despullat possible.
Mira si és despullat, que estic jo sol vestit, això sí.
Oh, seria un espectacle, eh?
Sí, ja ho dic, seria un espectacle.
Jo que sí. Amb guitarra acústica i veu només.
Molt bé.
I és aquest format que he batejat com a miniatura.
Sí.
I que faré tant demà al Gandil a les 11 de la nit, com ha passat com tu bé deies a la Societat Agrària.
En guany, com que amb aquesta proposta en solitari que vaig encetar el mes de febrer, quan va sortir el meu primer disc en solitari, el Casa Morada,
puc ser una miqueta més versàtil que antigament, no?
És a dir, no depenc d'una formació d'una banda estricta i rígida, sinó que puc oferir el disc en diferents formats.
Evidentment, el format més sencer i més, d'alguna manera, més extens de tots seria el de Quindet Elèctric.
Però també tenim el trio semiacústic i tenim el duet i inclús aquesta mínima expressió del Miniatures amb Gessol.
De fet, aquest dissabte passat vam fer la presentació del disc oficial a Barcelona.
Sí, t'ho anava comentat després, sí, a la sala Polo 2.
I allí, si vam tenir el gust, ha de tocar tota la banda junts i clar, és una altra història.
Però jo crec que són dos formats ben diferents i crec que són adients per a cada lloc on es fan servir, no?
A més, que d'una manera cadascú s'apresta, no?
A la part del Miniatures, com deies, potser fins i tot és una miqueta a la renaixença de cadascuna de les cançons,
perquè moltes vegades, quan parlem amb vosaltres, ens comenteu, no, no, si és que les cançons, jo amb la guitarra a casa, hi van sortint.
I d'alguna manera és com tornar els orígens de cadascuna de les composicions que feu, no?
Totalment, perquè en el meu cas la majoria de les cançons, per no dir, totes surten d'això, de la guitarra acústica i d'una veu que van anar jugant sobre dos acords, no?
I aleshores és un format que fa 3 o 4 anys que estic fent, que no havia fet mai anteriorment i que m'ha donat moltes bones i agradables sorpreses, no?
Perquè és descobrir aquesta distància curta que tens amb el públic, donar-los l'oportunitat a les melodies de les cançons que llueixin per a si mateixes,
jugar també amb la veu, trobar altres colors, altres textures i que les lletres, els textos de les cançons arribin d'una altra manera i d'una forma molt més clara i molt més directa.
Clar, com et deies, això es pot potenciar en funció del lloc i de l'emplaçament, no?
És a dir, i en aquests llocs, com per exemple l'actuació que faré demà, que és el candil d'arreu, jo crec que és el lloc ideal per tindre, doncs, o mostrar de tu a tu aquesta proximitat de les cançons,
que és quan guanyen realment i es redimensionen, no? Una mica per la proximitat que hi ha amb el públic i una mica aquest joc, no?
Jo no sé, també, parlant de joc, jo no sé si fas algun joc amb el públic, cal, tenir l'oportunitat d'estar amb la guitarra i micròfon,
jo no sé si arriba un moment que aquesta diferència que hi ha, ho trenques totalment i arribes a baixar amb el públic,
o potser ja no n'hi ha que baixar, perquè depèn de com...
Ja no cal baixar, perquè...
Ja estàs a la mateixa alçada, no?
És que és la mateixa... Clar, evidentment, a vegades n'hi ha ni escenaris, no?
Però jo crec que aquesta proximitat ja no és només física, sinó que d'alguna manera hi ha una complicitat,
i s'estableix una complicitat amb el públic, que com et deia, he anat descobrint-ho aquests darrers anys,
que he anat sent aquest format, i la veritat és que ho estic gaudint moltíssim,
i entenc perfectament que una cosa no té res a veure amb l'altra, és a dir, un concert elèctric, en banda,
té altres coses, però aquestes no, no les pot tenir mai, no?
Vull dir que aquest aproximitat del que et parlo és molt difícil d'aconseguir en un format elèctric i a dalt d'un escenari.
Doncs sí, i a més, una altra de les coses que també s'ajunten, que hi ha moltes sales que depèn de com,
segons quins concerts no els poden fer, per motius de lleis i coses d'aquestes,
però el format acústic sí que el poden rebre tranquil·lament, no?
Sí, o no sé si tranquil·lament, però aquest és la mínima expressió,
és que és un tio amb una guitarra acústica, vull dir que no és res més, no?
Aleshores, clar, quan formava part d'una banda, en el meu cas, com era amb Whiskins,
doncs era molt difícil poder fer això, perquè, clar, de fet, era impossible, no?
No aniria a tocar només el cantant o el cantant ni una guitarra, vull dir,
o anàvem tots o no anava ningú, no?
I en aquesta nova etapa, amb la que em trobo, doncs sí que tinc la sort
i la possibilitat d'anar jugant en formats en funció una mica de l'aforament,
del lloc, de les característiques que té el lloc,
moltes vegades també, doncs, de les possibilitats que hi ha econòmiques,
perquè no ho dir-ho, no?
Sí, també, també, no, no.
En el temps de crisi en què estem, doncs...
Ara s'ha de mirar.
Portar cinc persones per pagar tots els músics és molt difícil,
però, en canvi, pots estalviar, anul·lar el concert,
o pots aconseguir fer una actuació, doncs, amb una altra formació, no?
Una miqueta més austera.
I és una mica el que estic intentant en aquest disc, no?
Disfrutar-lo molt en directe,
portar-lo al màxim de vegades possible en directe
i tocar moltes vegades les cançons.
Exacte, i que arribi a quanta més gent millor, no?
Sí, sí, clar, evidentment.
Ara estàvem mirant a través de l'agenda que tens a banda de la Selva del Camp,
que recordem serà aquest dissabte a les 7 de la tarda,
després tornes cap al barcelonès, cap a l'Hospitalet de Llobregat,
a l'oncle Jacques, exacte,
i després ja de cara a principis del mes de desembre
estàs al Priorat, a la Torre de Fontauvella,
exacte, al teatre, també presentant en miniatures.
Però anem a la festassa que vau organitzar a la sala Apolo II a Barcelona,
que si ja havies estat presentant,
perquè aquest treball discogràfic, la Casa Morada,
jo crec que jo no sé si ha estat un dels treballs més presentats pel Joan,
Joan, per què he vist? Presentació al Vallès,
presentació a Tarragona, òbviament, a la Bequeria el vas fer,
presentació a les Peixateries Velles.
Sí, sí, a Reus.
Exacte, a casa, que s'ha de jugar a casa, no?
Sí, hem treballat molt, i com et deia,
com que amb la possibilitat de fer-ho en diferents formats,
doncs la intenció i sobretot l'objectiu
era tocar molt en directe les cançons d'aquest disc.
Aleshores, hem treballat molt per aconseguir les dates,
però la veritat és que n'hem fet moltes en guany.
Jo crec que acabarem l'any amb unes 45 actuacions
des que va sortir el disc,
i això són actuacions.
Sí, sí, estic molt content d'haver-lo pogut portar als escenaris,
que era una mica l'objectiu, no?
Un pic tens el disfes,
el que has de fer és que hem de bellugar-lo el màxim possible
i poder arribar, com tu dius,
al màxim de gent possible en directe, no?
Quines sensacions et vas portar una vegada
que es va acabar aquest concert de l'Apolo 2 de Barcelona?
Tu creies, encara t'estaves passigant,
dius, hòstia, això ha estat una festa-sa.
Bueno, ens vam passar molt bé, la veritat és que sí,
amb tota la banda ens vam passar molt bé,
més a més vam tenir el privilegi
de tenir uns convidats especials a l'escenari,
va venir el Valen Nieto, el cantant de Redi Baum,
el fent la cançó amb nosaltres,
concretament va cantar amb nosaltres a Moscou,
va venir Miquel Arbrez a fer trens d'alta velocitat,
va venir l'Abet a cantar al carrer dels Jocs Orals amb nosaltres,
i el Joc de Verdejí es va pujar per fer una versió
dels Beatles, concretament al Nou Armand.
I la veritat és que la gent va respondre
per omplir-la a la sala,
ens ho vam passar tots molt bé i...
Que vull repetir, no?
Que vull repetir, no?
Joan, vull repetir, vull repetir!
Que no s'acabi mai, no?
Va ser molt xulo, va ser molt xulo,
la veritat és que sí, molt content,
les coses van sortir, abans ho vam treballar,
però vull dir que entre tots,
el públic també s'ho va currar,
però vull dir que entre tots vam fer una bona festa.
Sí, perquè tots aquests amics no van aparèixer així com així, no?
Va haver una sèrie de trucades abans,
comprens, aneu assajant que vosaltres també sortireu, no?
Sí, sí, sí, però molt amablement tots ells es van prestar a venir
i a fer-nos costat en un dia que per nosaltres és especial.
Totes les presentacions són importants,
encara que no siguin a Barcelona, només faltaria.
Però, bueno, aquesta era una festa grossa, important,
i vam decidir deixar Barcelona pel final de gira,
i la veritat és que va anar molt bé.
Joan, a mi m'agradaria de cara a un futur no gaire llunyà,
si pot ser,
un petit miniatures,
més mini encara aquí a la ràdio,
seria possible?
Sí, és clar que sí.
Un mini-mini?
Seria un mini-mini, no?
Perquè serien de dues o tres cançonetes.
I pots comptar,
vol dir que vulguis,
vingui amb la guitarra i ho fem.
Seria fantàstic, eh?
T'ho imagina?
A més, a més, seria com aquell que diu,
a la carta gairebé, no?
A través de la ràdio,
que arribin directament a aquest miniatures.
Quan tu vulguis, ja hi pots comptar.
Doncs espera, que m'ha puta l'agenda,
ja saps que hi haurà aquestes coses.
M'ho miro molt, eh?
M'ho miro molt.
Sí, i tant, i tant, i tant, i tant que sí.
M'encanta, m'encanta tocar.
Doncs fem una cosa.
Recordem ara, de primer,
que demà et poden veure,
de recordar el Candil de Reus,
presentant aquest miniatures,
o bueno, continuant aquests concerts miniatures,
a les 11 de la nit,
i que el dissabte dia 19 de novembre,
també a partir de les 7 de la tarda,
a la Societat de Granària...
Cal dir que demà l'entrada és gratuïta, eh?
Vull dir que la gent que et dubti jo,
és gratuïta, demà l'entrada és gratuïta.
A la segle del Camp ja no,
però demà Reus és entrada lliure.
Molt bé.
Ho heu de dir perquè demà,
que si arriben una miqueta tard,
que no passa res.
Que si arriben més aviat, tampoc.
Que les entrades valen igual, eh?
Sí, exactament.
Anava a fer una mica el joc aquest,
però no m'has deixat, eh?
No m'has deixat?
Doncs Joan, moltíssimes gràcies.
De veritat que t'agafo la paraula,
i que t'esperem aquí, si pot ser en directe.
I tant.
I un cafetín o alguna cosa caurà també, eh?
Fantàstic, Joan.
Gràcies.
Un petó, guapa.
Un petó, carinyo.
Cuida't molt.
Adeu-siau.
dies llargs, arrossegant les hores mandroses,
tardes que no es pudrien mai.
Nits urgents, escuren-nos la pell,
celebrosa seranat desfent,
amb el vent com un castell de sorra.
i els capvespres tornen cap a port,
nedadors que han fet creuades sense sort.
or, or,
or, donarem la volta als girassols,
per si una nit freda torna la bonança,
si Déu vol.
azules que no hanerapi Vilcó Comparú Comparú Sabeòria
Aitrem La Lipo Comparú Comparú Comparú Comparú Classics Sol Llega
Brises que sergeixen més rebel·les d'eufòria,
xàfecs per matar la calor.
Les platges desertes dels teus ulls,
temps de varepa abandonant l'esquena.
L'estiu que ens ha governat l'ònia.
Cossos que s'estenen sota el sol,
amb terçans sense recepta per quan col.
Oh, donarem el volt als girassols
per si una nit freda
torna-la a abonar-se als teus llançols.
Fumarem la volta als girassols
per si una nit freda torna a abonar-se als teus llançols.
per si una nit freda torna a abonar-se als teus llançols.