No, no, no, que això no és cap interferència,
és així com comença una de les cançons que es troben
en el millor treball discogràfic, segons posa de Marc Parrot.
Lo mejor de Marc Parrot, no tan sencillo.
I la cançó es diu Quiero ser silvestre.
Escoltem-lo, d'aquí una miqueta parlem amb ell.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quiero ser silvestre, saltar con los tambores, bailar entre las flores.
Això pertany a l'any 1993, el treball disogràfic Solo para Locos.
Quiero ser silvestre. Llavors pensava potser això, jo no sé, ara.
Marc Parrot, bona tarda.
Bona tarda.
Ara també vols ser silvestre o ja hem crescut?
Ara ja ho sóc una mica.
Ara ja és una altra història, ja.
Ara ja ho sóc una mica.
Ah, sí?
Sí.
Ja t'han plantat moltes vegades, t'han abonat.
Bé, procuro estar sempre més o menys abonat i quan cal trasplantar-me.
De car, de car. I poseu-li aigua, eh? Poseu-li aigua, si no malament.
Bé, no et pensis, eh? M'he acostumat també a regar-me quan plou.
Ah, d'acord. Si treus el cap a la finestra, dius, mira, doncs tenim les fulles fetes, no?
Això mateix.
Marc, et tindrem demà a Tarragona a partir de les 11 de la nit i dins de l'Espai Jove a la Palmera, els dissabtes sota la Palmera.
Exacte.
I això de les ombres de plata que m'han parlat molt bé d'ell i que és una mica, podríem dir que no sé si va néixer com una espècie d'experiment, però que ha sortit molt bé i amb bona feina darrere, clar.
Sí, sí, sí, sí. Bé, ho has explicat bastant bé. És un experiment més que res amb la manera de fer-ho, no?
Que ha estat crear un espectacle, però a partir d'unes imatges. En lloc de crear, doncs, la música o una mica la idea i a partir d'aquí començar a treballar, doncs ha estat al revés, no?
A través d'unes imatges, utilitzar-les com a inspiració per crear tota una sèrie de cançons, de recitats, de personatges...
I acabar fent un espectacle que és una cosa molt fronterera, no? Entre el rock, el cabaret, multimèdia...
És difícil d'explicar, perquè jugo amb diferents elements, no? Però el resultat, més enllà dels elements que utilitzem, jo el definiria com una cosa bastant de cabaret, no?
En el que hi ha, doncs, bueno, cançons maques, hi ha moments còmics, no? Hi ha moments d'interacció amb la pantalla, amb el públic també és una miqueta això, moltes disciplines allà barrejades.
A més, crec que heu agafat films de Segundo Xamón, i que jo no sé si... Com va ser que vas conèixer tu aquests films? Com van arribar a les teves mans?
Doncs mira, per un amic que és realitzador, amb el que havíem treballat en un parell de videoclips, el que em va fer el videoclip d'Ulleres per veure-hi malament, i algun altre.
I ell em va ensenyar aquest material, que em va dir, hòstia, tio, mira el que hi ha en la filmoteca.
I em va posar aquestes pel·lícules del Segundo de Xamón i vaig quedar al·lucinat, perquè són unes peces molt curtes, no?
La majoria són, doncs, entre un minut i mig i vuit minuts, de temàtica així variada,
però que el que feien en aquella època, que eren els inicis del cinema, era com fer, gràcies als trucatges, coses impossibles, no?
Molts tenen temes, doncs, de màgia, però, esclar, no fan màgia de veritat, és tot trampa, no?
Sí, sí, sí, sí.
Fan talls en les pel·lícules...
Aquell conill que sembla que ha sortit però no acaba de sortir i després surt al cap de dos o tres segons.
Coses d'aquests tipus de sobreposicions, no?, de cop, d'alterar les proporcions de les coses,
interactuar, doncs, amb, imagina't, unes ballarines a nivell de miniatura,
bé, coses que ara estan molt superades, però que, clar, penses que en aquella època, no?,
a principis de 1900, doncs, esclar, la gent al·lucinava molt quan veia tot això, no?
I ara té un punt que al·lucines perquè estèticament és molt especial, no?,
i té molta força, les pel·lícules tenen molta canya i estan restaurades i es veuen fantàstiques,
perquè, a més, has de pensar que aquest senyor es dedicava a pintar fotograma per fotograma, no?,
que aquella època menys feien uns 16 fotogrames per segon, fotograma per fotograma per donar color a les pel·lícules.
Clar, era una feina entre artesanal esotèrica, perquè no sabien què sortiria d'allò que estaven fent, no?
I tot el resultat és molt, molt especial, no?
I amb això, doncs, hem anat afegint aquestes cançons o aquests recitats que moltes vegades,
bé, treballen com un discurs paral·lel al de la pel·lícula, no?,
i a vegades, doncs, directament és una mica...
Prenc el personatge, no?, que hi ha allà i el porto, doncs, a l'actualitat.
En general, és un joc, no?, el que està plantejat tota l'estona.
M'he refirgo en el que he dit al principi de l'entrevista, que hi ha molta feina aquí darrere,
perquè, a més a més, a sobre l'escenari deu haver una coordinació,
perquè, clar, tot això ha de sortir gairebé, no sé si dir-te que al mil·límetre,
i a tot arreu on vas amb aquest espectacle, més o menys ha de sortir igual.
Sí.
Perquè, clar, totes les imatges han d'estar coordinades amb la música que en aquell moment surti,
ni una ha de desentonar amb el que ve després, no?, tot això.
Sí, sí, la música, diguem-ne que és menys complicat perquè tenim una claqueta
i ens centrem en això per no desviar-nos del temps, d'acord?
Però, clar, les que són més lliures i recitades, doncs, és...
com a efecte d'anar veient a la pantalla i anar, bueno, memoritzant en cada moment,
que és el que estic explicant, no?, el que he d'explicar i el tempo,
doncs, en aquest cas no és un tempo musical, sinó que és un tempo de la seqüència, no?,
de la pel·lícula, no?
Gràcies a dir, potser, d'aquesta plaqueta, no?, que dius, mira, ara aquí ens aturem,
és com tornar a reiniciar una altra vegada, aneu fent així de mica a mica,
es van fent petites, entre cometes, aturades, durant l'actuació?
No, és bastant seguit.
Ah, d'acord.
Sí, és bastant seguit.
El que passa que, és clar, és...
com és tan variat, també, no?, que hi ha, doncs, moments, d'això, molt subtils, no?,
de recitats molt suaus o de cançons molt suaus i altres moments que anem a l'onze, no?,
que són de cop molt de rock i que de cop, doncs, agafem presència als músics,
perquè en bona part de l'espectacle, doncs, l'anem jugant i dosificant molt, no?,
l'impacte que tenim a l'escenari, no?, vull dir que intentem, doncs,
en moments donar prioritat a la pel·lícula i que se senti, doncs,
bé, el discurs només de paral·lel, però només de la música, no?,
del que s'està veient, sinó que intentem que la gent guiar-la una miqueta, no?,
com volem dir, ara mireu cap a la pantalla, ara ens podeu mirar a nosaltres,
evidentment que tothom pot fer el que li doni la gana, no?,
però amb les llums, doncs, anem jugant una miqueta amb tot això, no?,
i portar-los d'un lloc cap a l'altre, i això fa que sigui un espectacle molt variat, no?
Seria molt viatge, no?
És un viatge, és un superviatge, perquè, esclar, a més, a partir d'això,
evidentment que nosaltres hem vist mil vegades les pel·lícules i hem reflexionat molt, no?,
i jo fins i tot m'he posat en la pell dels actors, no?,
i pensant, hòstia, aquest senyor, no?, hi ha un que es mulla de cop en una plaça, no?,
en un parc, no?, que deuria ser, a més, es veu que és hivern i...
Que fa fred i...
Segurament era a París, amb la qual cosa...
Et pots imaginar que era un sacrifici en aquella època ser actor, no?,
i, bueno, no sé, totes les històries que hi ha al darrere, però, esclar, és...
De fet, hi ha moltes coses que estan filmades a Barcelona, són els nostres besavis, no?
I, bueno, és un document, és com de cop anar a fer un viatge cap al món dels morts, no?,
i cap a les seves fantasies, que és el més collonut, no?,
perquè, clar, aquest, el segon de Betxo al Món, el que intentava era, bueno,
fer volar una miqueta el cap de la gent que veia les seves pel·lícules, no?,
deixar-los al·lucinats, no?
I ara, doncs, bueno, té un punt ingenu, té un punt que segueix sent una passada
i que dius, uau, però quina història, no?, aquest tio, i això, no?,
i sigui com sigui, és realment un viatge.
No, pel que m'estàs explicant, crec que no t'ha agradat gens la idea,
el de fer-ho, no?, ha sigut alguna cosa passat, no?
No, no, pel que noto, eh?, no...
Sí, sí, eh?, se'm nota que no m'agrada el projecte.
No, no, no, però gens ni mica, eh?, ni il·lusió, ni res, eh?
Estic molt content perquè hi ha moments que són especialment difícils, no?,
quan comences a enfrontar una nova feina i sempre vols, doncs, bueno, a vegades no, eh?,
però jo en aquest cas sentia que volia trobar un altre discurs,
provar una altra cosa, no?, i fins i tot trobar alguna cosa que em permetés,
sembla una contradicció, no?, però el fet de supeditar-te a unes imatges
i a un discurs ja existent et dona una llibertat que a vegades no te la dones
si penses que ets tu mateix, no?, per, bueno, jo què sé,
per motius de, no sé, d'un car pudor, de pensar que ets tu el que estàs allà,
no sé, a vegades tu mateix ets una miqueta qui et frena, no?,
i el fet de pensar que no, que estàs donant veu a una sèrie de personatges,
a una sèrie d'històries que van passar i que això és el que es presenta,
doncs, bueno, m'ha donat aquesta llibertat, no?,
que per mi ha sigut una troballa i ens ho hem passat molt bé amb els músics
perquè hem improvisat molt, també hem provat amb moltes pel·lícules,
no totes ens han funcionat, però clar, tot el procés ha sigut, bueno, molt especial.
Ja es va fer la carta de presentació, ja l'heu fet la presentació,
jo que dius, mira, aquest serà el nostre primer dia per presentar aquests ombres de plata
i com va anar.
Bueno, ens hem estrenat a Tiana, un festival que és l'1, 2, 3 del Pallasso,
que és un festival molt peculiar, que es celebra en una carpa
i és així una mica el que pretén és mostrar diferents disciplines,
però tot propostes que hi puguin caber, això en una carpa, no?,
i fins i tot que creixin, no?, en el fet d'estar en aquest espai
com realment ens va passar a nosaltres, no?,
que va ser, bueno, un molt bon lloc per fer una estrena.
A veure, hem començat així, quan ho hem tingut preparat,
doncs hem començat, és l'únic cop que ho hem fet,
ara ho farem per segon cop a Tarragona,
i el que esperem és que, bueno, que a poc a poc vagi creixent,
vull dir que no hem fet allò, estrenem nou espectacle i tal.
Home, tampoc seria gens malament, a veure,
per allò especial del tema, però clar, és una cosa,
no crec que prou bonica i interessant, no?
Ja, exacte, té tota aquesta part de...
Clar, i romàntica, fins i tot.
No sabem ben bé encara quin...
Ara sí, eh?, perquè ja ho hem provat i tot,
però, bueno, no sé, és com ens ha sortit
i com ens agrada de moment portar-ho, no?,
com una cosa així més d'experiment i d'anar veient fins on ens porta
i que vagi creixent, si ha de créixer, i que sigui el que hagi de ser, no?
Ja teniu una tercera, una quarta...
Data.
Sí, d'allà on poder presentar-los.
Sí, sí, tenim unes quantes dates, no moltes,
però tenim unes quantes dates i tenim presentació oficial a Barcelona
al...
A veure...
10 de novembre serà.
10 de novembre, que era que d'una miqueta.
Sí, sí, sí, ens anirà bé per això, per anar-ho rodant
i anar-lo madurant, també.
Fantàstic. I aquest kit-cat pel mig, hi ha alguna cosa que estàs fent o no?
Aquest kit-cat pel mig...
Sí. No, t'ho pregunto perquè jo t'ho trobo a faltar molt a TV3.
Ja.
T'ho trobo a faltar molt a aquells avis que canten la mar de bé.
Sí.
I jo aquestes coses no sé si es tornen a fer, si tenim previst...
No, aquest any no es farà.
Vam decidir deixar descansar una mica el personal.
També és un programa que requereix un esforç molt gran de temps, no?, de pressupost.
penso que es grava durant gairebé cinc mesos per fer 13 programes i, bueno, no estava la situació molt...
Massa boiante, no?
No, no.
D'acord.
Aleshores, bueno, vam decidir donar un respira tot plegat i, bueno, jo també tenia ganes de treballar una miqueta amb un nou projecte i estic amb això.
i després col·laborant amb la Marató com cada any.
Aquest any es fa un projecte especial que es presentarà, re, d'aquí, no sé, d'aquí una setmana o així.
Perquè és...
Jo t'ho deixo parlar, eh, això del projecte especial de la Marató.
Jo t'ho deixo, eh, que diguis, diguis.
Sí, no, no, és una cosa que i tant que la direm, perquè demanem la col·laboració a la gent.
Perquè en guany es fa sobre el transplantament d'òrgans i la donació d'òrgans i teixits i, aleshores, una miqueta agafant aquesta idea, no?, de la donació, del disc de la Marató, doncs, volem que això quedi reflexat fent una cançó a base de donacions que la gent podrà fer a través de la pàgina web de la Marató.
Això es arrencarà d'aquí cinc dies o d'aquí una setmana.
Perfecte.
I, aleshores, hi haurà una primera fase on la gent podrà enviar algun vers, un màxim de quatre versos, no?
Sí.
I que amb això anirem fent propostes de la lletra de la cançó i la gent, doncs, podrà a través del blog que farem i de tot, que ja està gairebé tot en marxa, doncs, podran anar-hi-en si els agrada, si no, i d'alguna forma amb aquests feedbacks que tinguem anirem elaborant la lletra.
I després hi haurà una segona fase, més encarada, potser, els músics, però que, de fet, no està tancada res i fins i tot, doncs, es proposen alguns programes perquè puguis enregistrar-te tu, sigui l'instrument que sigui, l'estil que sigui, on tu podràs aportar una pista d'àudio, una, dues, la que vulguis, però d'una en una.
I aleshores, amb tot això, doncs, anirem construint un parell o tres versions que després la gent acabarà votant i el resultat final, doncs, sortirà en el disc.
Quina meravella, eh?
És un projecte que estuvo.
T'estava sentint, sí, sí, no, no, és una passada.
De veure si rebem propostes i, aviam, és un experiment. Vull dir que, bé, amb tota la bona voluntat que, sobretot, això remeti una miqueta a la temàtica d'aquest any, no?, de la Marató.
I després, doncs, això, també, aprofitant la benentesa, doncs, donar veu en el disc de la Marató a molts altres músics i a tothom que hi vulgui col·laborar.
Home, la gent ja està prou sensibilitzada cada vegada que jo crec que apareix la Marató, qualsevol cosa que tingui a veure, tothom està amb l'orella parada per a veure de quina manera es treballa i com es pot ajudar, no?
I què millor que a través de la música, a través d'una petita inspiració que pugui donar una mica més de color i de forma, no?
Sí, sí, sí, i totalment, i a més a més, això, ajudar a créixer, a fer créixer la consciència d'aquest tipus de temes, no?, com el d'aquest any, no?
El projecte es diu Banc de Sons, una miqueta amulant el Banc d'Òrgans, no?, diu Banc de Sons, i la cançó es dirà Teixit Humà.
Ostres, res, eh?, gallina de piel, eh?, com diuen per aquí, gallina de piel, matència.
No, jo estic molt content i molt engrescat amb aquesta història, i, bueno, i també, com sempre, no?, amb aquella mica de dir, uau, a veure ara què passarà, no?, si rebrem aquí un bon feedback i la gent estarà amb ganes de col·laborar i després a veure quin serà el resultat.
Bé, jo crec que l'important en si és la proposta, no?, i que, bueno, i que tothom, doncs, una miqueta s'hi pugui sentir partícip.
Doncs i nosaltres esperem, Marc, que hi hagi una inundació d'idees.
Tant de bo.
No us ofegueu vosaltres, això sí, que tingueu una bona barca, i demà us esperem aquí a Tarragona.
Recordem, a partir de les 11 de la nit, entrada totalment gratuïta a l'Espai Jova la Palmera, presentant aquest Ombres de Plata aquí a Tarragona per nosaltres.
Siguem una mica egoistes i podeu anar a aquest concert, que us esperem a tots.
Marc Parrot, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I fins la propera.
Vinga, fins demà.
Fins demà, adeu-siau.
Beveremos leche de la gigante actitud,
afeitaremos a lo que la mujer va curar.
Haremos un circo, haremos piruetas,
seremos magos, seremos poetas.
Vamos a olvidar, a olvidar lo que aprendimos.
Vamos a dejar de esconder lo que sentimos.
Y correremos por los prados, a través de nuevos mundos,
donde no hay razón para no ser vagabundos.
Donde siempre hay paz para estar enamorados.