Fins demà!
Cremin les vostres ànimes a l'inferm.
Cremin com les fulles dels nostres arbres.
Cremin les vostres ànimes a l'inferm.
Des d'aquí són, ens arriben al petit de Cala.
Tenim el Joan Pons.
Joan, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, gràcies.
Què tal, com estàs?
Molt bé.
Hem anat a investigar coses vostres.
Aquest és el segon o tercer.
Perquè per aquí al mig també hi ha una altra cosa.
Seria el tercer àlbum, aquest bolidol?
Oficialment és el segon, però més oficialment.
O sigui, inevitablement és el tercer.
Perquè el primer disc està...
que és inèdit, bàsicament,
perquè només es van fer 100 còpies.
Sí.
I només...
El de les sargantanes i el sol?
El sol, perdó.
No, l'anterior que es deia perquè es grillen les patates.
Ai, de car, de car, de car.
I això és una cosa que quasi només tenen els amics i la família.
És allò de quan vau començar, no?
Que jo que dius, mira, ja ens ho posem una miqueta més en sèrio
i anem a fer coses a veure si a la gent els hi agrada, no?
Sí, no, bueno...
Més o menys.
En realitat, sí, és com si fos un disco més.
Ens el vam prendre tant en sèrio com els altres.
Però, clar, no teníem discogràfic encara
i ens ho vam fer així una mica...
A la vostra.
A la nostra manera, sí.
De car.
També comptava jo amb el de Cançons de Nadal.
Sí, això també és una altra.
Aquest que estava per aquí al mig, també.
Sí.
Per això et deia que aquest és més petitet,
perquè si fos en vinil seria un EP, aquest, no?
Seria d'aquells de sis cançons.
Exacte.
Que també el comptava, eh?
Encara que siguin versions de cançons gens conegudes
com el Cagatió, Fum, Fum, Fum, Jingle Bells...
Qui les coneix, aquestes cançons?
Sí, exacte.
Ningú, ningú, ningú.
Vosaltres fa, des del 2009, una miqueta abans,
que ja vau posar-vos en contacte, no sé si...
Com va anar això de poder enregistrar aquest primer treball discogràfic,
la discogràfica, després d'aquell primer, com deies tu,
d'aquell primer intent que vau fer a casa vostra?
No, el procediment del segon disc,
bueno, el primer oficial, que és el de Cagatiós del Sol,
va ser molt similar, vull dir que...
També ho vau gravar vosaltres i després hi vau entregar la discogràfica.
Ho vam gravar a casa i no teníem discogràfica i quan va estar fet,
llavors, doncs, algunes discogràfiques es van interessar
i els que ens van caure més bé, més simpàtics,
o els que van ser més ràpids,
doncs, vam fer tractes amb ells i llavors ja vam treure el disc amb ells
i des de llavors ja anem de la maneta.
No us deuen tractar tan malament perquè heu repetit una altra vegada amb el bolidol?
No, ens tracten molt bé, massa bé.
Us animen bé, no? Ja està bé.
Per cert, estem repassant tot això perquè la gent que vagi al concert
doncs ja vagi una miqueta preparada, que us busqui el MySpace,
que vagi sentint les vostres cançons,
sobretot per a aquells que encara potser a mi jo els agradi la música,
però saps alguna vegada que sentim cançons però no identifiquem qui són?
Sí, acostuma a passar.
Que dius, ai, mira, aquesta cançó.
Jo sé aquest, no?
Exacte, exacte, doncs que sàpiguin que sou vosaltres, el petit de Caleril.
I per ser això del petit de Caleril,
hi ha algú que sigui de Caleril de veritat o no?
Jo ara mateix estic de Caleril.
Tu mateix, ah, perfecte.
Sí, és la casa de la família.
Ah, fantàstic.
I com que els pobles ja ho sabeu que s'utilitzen molt de vegades més el nom de la casa,
que el cognom...
Exacte, sí, és veritat, eh?
Doncs va començar així, com una broma,
i mira, no tenia cap nom més original i vaig agafar aquest.
Home, mira, així ja, dius, mira, et queda com a casa, mai millor dit.
Sí, sí, com que ja va començar així, amb una cosa molt casolana,
doncs ja vam aprofitar.
Va ser una mica tu el que va portar tot el pes
del que seria el principi del grup o no?
O ja teníeu format més o menys...
No, la banda ha anat canviant, sí que ara fa temps ja que som els quatre mateixos,
i dos dels que hi ha ara sí que estan des del principi,
però és un projecte que vaig començar tot sol amb aquest disco que et deia
de Per què es grillen les patates.
Sí.
I sempre jo em dedico sobretot al que és la cançó, a fer la música i la lletra,
i llavors quan anem als concerts és com si fos un grup de música,
que són quatre, o de vegades cinc,
i al fer els discos també, doncs, anem combinant-ho així.
I ho deia perquè és que veient tot una miqueta i sentint les cançons
ho heu molt personalitzat en tu, per això t'ho comentava, no?
Sí, sí, sí, clar, les cançons les faig jo.
Sí, sí, sí.
I déu-n'hi-do de les coses que ens dius, eh?
T'amoïnen, t'amoïnen, t'amoïnen jo en moltes coses, eh?
M'amoïnen les mateixes coses que tothom, em sembla.
Sí, jo crec que sí.
Bueno, aquest disc últim, sí, que té moltes preguntes,
i suposo que al final les persones sempre s'acaben fent les mateixes,
no són gaire originals.
El que passa és que un se les formula d'una manera i l'altre d'una altra.
I jo me les he formulat amb cançons.
Sí.
A més, potser el vol i dol, encara que tingui,
saps allà, una reminiscència molt, que sigui trista o que potser per allò del dol,
diguem-ho així, entre cometes, dona un puntet d'inflexió,
o almenys m'ho ha semblat a mi, eh?
Jo t'ho dic, escoltant el treball discogràfic,
com de, és una...
o te metamorfoses i fas una metamorfosi i canvies una mica,
i aixec, mai m'ho he dit també, el vol?
O pot acabar de veritat amb dol, no?
Per mi és un disc molt optimista, perquè...
No dic que demanes aquest canvi, no? Potser he de dir...
Sí, sí que hi ha cançons, i fins i tot el disc, conceptualment,
té una mica d'això que dius tu de la metamorfosi,
i també té molt de joc entre que les coses, de vegades,
no són ni tan... ni tan vol ni tan dol, no?
Sí, sí, sí.
I, bueno, potser està basat una mica en això.
Però per mi és molt optimista, el disc,
perquè quasi totes les cançons es miren la mort
d'una forma bastant...
o la mort o existencial de l'individu,
d'una manera més aviat optimista, no negativa,
almenys pel meu punt de vista.
O sigui, avui m'ha enganxat una mica rara, llavors, a mi, eh?
No, no, això depèn molt...
Clar, una cosa és quan tu fas una cançó com la pensis
i l'altra és com la rep la gent, no?
I el que importa és qui la rep, no pas qui la fa,
no... qui la fa i ha fet la seva feina.
Sí, sí.
O sigui que si tu t'ha vingut això, doncs...
i tens tot el dret.
Gràcies per la part que toca.
A veure, a veure, he de confessar que no ha estat del tot trist, eh?
Sinó que et donava aquest puntet de dir...
Val, si caus en el pou, tingues en compte que si vols
pots començar a sortir o pots quedar-te a dintre, no?
Tu mateix, fes aquesta tria, que és el que t'agradaria fer, no?
Que hi ha un cicle aquí que el pots passar com, que és un que dèiem, no?
Que és un punt de trobar-te potser en la part més fosca per saber que hi ha la llum, no?
Va una mica perquè...
Sí.
Més o menys, eh?
Jo no els no sé respondre perquè no és ni idea.
Les cançons em venen fetes, ja.
No sé si hi ha algun individu dins meu que me les dicta i jo tampoc les acabo de dir.
A veure, a veure, explica'm això, Joan.
Com que hi ha un individu...
No, perquè ara és que m'estàs preguntant això i és que la veritat és que no sé què respondre.
Perdona'm.
No, no, no.
Perdona'm-te a mi perquè sembla que t'hauria de donar una resposta com molt feta i molt sàvia.
que m'ha preguntat però no en tinc ni idea.
Em surt així la cançó i no sé fer cançons més bé que aquestes ni més malament.
No, no, no.
És que no les canviïs, eh?
Ja t'ho dic ara, eh?
No, però vull dir, clar, no ho sé, no sé quin sentit té això.
Ara m'has agradat perquè normalment podries dir, doncs sí, si és el que t'assembla a tu, perfecte, no?
I quedem aquí com uns reis.
Però no, no, això del que estàs posseït, Joan.
No, no, no, no.
Però és que això de fer cançons, o fer quadres, o tothom que fa una cosa, o qui fa un armari,
que qualsevol cosa que facis, de vegades, tampoc penses el per què, no?
I la faci prou, no?
Exacte.
Si cada vegada que ets a fer una cosa la penses molt, al final no faria res.
I jo almenys a fer cançons faig una mica el mateix.
Si me les penso gaire, doncs no en sortiria.
Tot hi trobaria pegues.
En canvi, si vas tirant milles, doncs trobes alguna cosa de profit.
Corre, corre, no?
Sí, sí.
Això no vol dir que no t'ho prenguis en sèrio, eh?
No, no, tot el contrari, tot el contrari.
Però bueno...
El que passa que moltes vegades, potser quan ens escoltem i ens reescoltem segons quines coses,
arribaria un moment que, com has dit tu, que ho trencaria o estriparies i potser no.
Aquella cançó era tan vàlida com qualsevol altra, però de tan prim mirada que estava,
al final dius, mira, és que ja ni m'agrada, ja ni que ni m'agrada, no la vull ni cantar, no?
Sí, sí, sí.
I per això quan escrius també passa que fas frases que no...
o, bueno, no sé, a mi m'agrada treballar amb idees,
però tampoc no m'agrada concretar molt el que vull dir amb cada cançó,
perquè si no ja...
Home, això està bé, precisament per això,
perquè cadascú, una vegada després de sentir-la,
té la sensació que li ha deixat la cançó.
Depèn del seu estat anímic, no?,
o depèn de la situació en la qual l'hagi pogut sentir, no?
Sí, sí, sí.
Per mi, sempre el sentit de la cançó és el que et deia abans,
la fa més...
Qui l'escolta, de vegades, qui la fa.
Depèn de com t'enganxi, una cançó et pot posar content,
et pot posar trist,
i això no t'has a veure, de vegades,
amb la intenció del que ja ha fet la cançó, no?
Deia al principi de l'entrevista que aquest dissabte
us tenim en directe a l'Espai Jove a la Palmera.
Jo no sé si és la primera vegada que veniu cap a Tarragona...
No, a Tarragona hi hem tocat...
Varies vegades, sí.
Un cop o dos.
Sí.
Sí, a Reus, també,
però a aquest lloc no hi havíem tocat mai, a la Palmera.
O sigui que el descobrireu, d'alguna manera, també.
Sí, sí, sí.
I tampoc no havíem tocat mai amb el disc nou, amb Olidol.
Clar.
Llavors és que ens fa més il·lusió.
Quan fa que ha sortit aquest treball disc dàfic?
Doncs el disc ara va sortir a finals de l'any passat,
o sigui, al desembre,
encara no té vuit mesos.
Encara no ha sortit de la panxa, encara.
Home, podem dir que ara ja comença a córrer, no?
O almenys ja comença a gatejar.
De papa i mama deu estar a punt de trencar ja, a dir-ho,
però poca cosa més, no?
Sí, exacte.
És un nadó.
És un nadó, petitet, de vuit mesos.
Que ja estan ja tots grassonets i la mar de macos,
però hem de dir que en aquest treball discogràfic,
Olidol, que segur que repassareu en aquest concert que us dèiem,
han participat també d'altres amics, no?
Sí, sí, sí.
Al cel disc hem tingut col·laboracions de molta gent
que ens han ajudat per fer les coses que no sabem fer nosaltres,
o simplement perquè ens agraden més com les fanells.
Això és una mica dur, eh?, que acabes de dir.
No, no, no, per mi és supermaco, això.
I que hi hagi gent que t'ajudi a fer...
Jo no sé tocar la flauta,
i en canvi hi ha una noia molt maca que diu Marina
i ens ha tocat la flauta.
Ah, fantàstic.
Una mica ens ha tocat la trompeta,
o en Mau que ha tocat la guitarra,
el Roger Mas ha cantat, o en Joan Colom també ha cantat.
Tots han anat passant.
I com ha estat això?
Heu trucat a les portes?
Ja els teniu d'amics i d'allò que dius
mira, que esteu amb per aquí, havíem pensat que podíem col·laborar.
Sí, normalment és bastant improvisat el nostre sistema de fer
i ha sigut tot així una mica improvisat, no?
Un dia ve un, l'altre dia ve un altre.
El que passa és que sí que són gent que admirem des de fa temps
i llavors sempre hi penses, no?,
que, ostres, si hi ha sort i coincideixen les coses
estaria molt bé que un fes alguna cosa
o l'altra.
Són coses que penses però tampoc deixes que flueixin.
A més, tenint en compte que potser
es van registrar durant...
que es van registrar des de principis del 2010 cap al final, no?
No, no, no, va ser un disco que vaig pensar al setembre
i el vam fer a l'octubre, el vam fer.
Què dius?
Sí.
Però això és impossible.
No.
Quina rapidesa.
Sí, va ser molt ràpid.
Això és increïble.
Sí, una setmana de fer les cançons, amb l'altra, pimpa.
i de vegades et ve així, no, no et pensis ara,
potser t'has de tres anys a fer-me un altre.
Home, però segur, segur que el Joan,
al millor no mentre estigui parlant aquí amb nosaltres,
però al millor en un...
Bueno, venint cap a Tarragona,
mira, ara se m'acaba d'ocórrer no sé què,
i vas agafant els teus apunts
i aquella llibreteta que sempre portem a la butxaca
per fer quatre coses...
Sí, mira, no se sap mai.
Igual baixant cap a Tarragona faig un disc.
No, no, un disc, no, però a millor una cançó sigui.
Ho fas així, que ho poses d'aquesta manera, tu, Joan?
No.
O normalment t'hi poses allò que dius,
mira, amb la colze, el colze sobre la taula,
i d'aquí no em moc fins que surtin quatre.
Sí, normalment amb la guitarra i passant-hi bastanta estona.
Sí.
És el meu sistema.
No sé fer-ho...
Escrit no ho sé fer perquè no sé escriure música,
i llavors és jugant, amb la guitarra anar jugant
fins que em van sortir coses que m'agradin.
I això vol dir que, clar, la gravadura va que vola o no?
No, tampoc.
No, normalment...
I com ho fas per retenir-ho tot això?
Però clar, és molt fàcil.
No, la memòria.
La memòria.
Sí, quan una cosa t'agrada ja te'n recordes de seguida.
I si no, després has d'insistir fins que et torni a sortir.
Ostres, i surten sempre...
Així fas un exercici ja d'aprendre, tu,
I sempre surten igual o no?
Com?
Que sempre surten igual?
No, les cançons...
Clar, una cançó de vegades et surt una en una hora
i l'altra tarda és un mes.
Sí.
Depèn, això depèn de...
Mira, de com vagi la cosa.
No, jo et deia d'això, que comences a tocar-la,
que ja tens, que fins i tot ja has fet la melodia...
És com un somni, jo penso moltes vegades segons quines cançons, no?
Que al matí, com no t'ho apuntis, depèn de com, potser s'arriba...
Sí.
S'esborra, no?
Es dilueix.
Això que et dóna la sensació que se t'envalen...
Exacte, exacte.
Se t'envalen les cançons i...
Però, bueno, mira, no passa res.
No passa res.
És que és un peix i s'escapa, no?
Ja n'agafaràs un altre.
Per cert, ara per ara, com us estan aquest estiu?
Molt bé.
Sé que teniu bastantes cosetes, a part d'aquí a Tarragona,
que després marxeu cap a Igualada,
després marxeu cap a Arbústies...
I a Pop-Arb, sí.
Exacte, a Andorra...
Sí.
I a Tiramilles, no?
Sí.
Sí, bueno, ara l'estiu presentem així...
Aprofitem que es fan molts concerts a l'aire lliure
i això, doncs, fem una mica el tom.
I fins a final d'any anirem fent concerts.
Molt bé, fantàstic.
Sí.
Ja es teniu més o menys...
Bueno, agafar la carretera i manta, no?
Sí.
I anar cap a un costat i l'altre.
Ja és maco.
Sí, sí, conèixer gent aquí i allà.
I els concerts, a veure, per la gent que encara no us ha vist,
que també seria el meu cas,
com us el plantegeu?
Com és?
Comenceu ja sempre amb les primeres cançons,
les cançons més conegudes?
Aneu avançant cap a les que potser estan amagadetes dintre del disc?
Com ha tot això?
Normalment intentem no fer mai el mateix setlist que es diu.
O sigui, la llista de cançons i l'ordre...
Sí.
No el repetim, sempre el fem nou i llavors tenim, com que ara el tenim més d'un disc,
doncs sempre pots rescatar una cançó o una altra.
Clar, pots jugar.
I intentar variar perquè, u, si algú repeteix no s'avorreixi i un mateix tampoc no agafi el bici
de sempre fer el mateix, que és una cosa bastant dura, almenys per mi.
I llavors sempre anem canviant i després també alguna cançó, doncs ens permetem el luxe d'improvisar una mica.
Home, Joan, jo crec que la gent seguidora del vostre grup, crec que això ha d'avorrir-se poc, eh?
No, però si tu sempre fas el mateix ordre, no sé,
no sé, dones la sensació que si estàs veient el concert sembla que sigui el mateix concert.
En canvi, si vas canviant coses, doncs no sé, fins i tot, bàsicament ho fem per un mateix,
per no agafar dici i anar canviant.
No sé, potser és un error, però ho fem així.
Home, queda bé perquè és això que dius, cada concert és diferent a l'altre.
A la qual cosa, clar, la gent s'ho passa bé tant en un com en un altre.
I aquí dius, doncs mira, anem a veure'ls a Andorra, anem a veure'ls a Arbúcies, anem a veure'ls a Tarragona.
No sé si hi ha fans tan fans com per fer tant de trajectes, però...
Joan, com les meigues, a veure'ls aïlos, eh?
Bueno, potser sí.
A més, ara que hi ha molta gent que es planteja les vacances,
hi ha gent que segueix els seus grups perquè els senten com una passió.
Sí, hi ha gent.
Tu has estat fan també, no?, d'algun grup de música determinat.
Potser...
Sí, sí, sí, sí, sobretot... sí, sí.
I has fet alguna bogeria per veure aquest grup?
Com agafar allò que dius, mira, agafem quatre trens però arribarem a veure'ls.
Escolta, els que més m'agraden, que soc més fan, ja estan morts.
Què més estàs dient?
No he pogut fer mai l'exercici de...
Els meus.
Sí.
Que bé que va a internet, eh?, per aquestes coses.
Sí, sí, sí.
Bueno, per aquestes i per altres, que aquí no ens veiem.
En aquests moments, no, sí.
Per cert, que parlant d'internet també us trobem, per la gent que vulgui saber més vostra, també teniu la vostra pàgina, que jo no m'atreveixo a dir-la perquè és una miqueta llarga, eh?
Quina és la nostra pàgina?
Ah, bé, no, no, perdoneu, clar, jo també, el myspace.com, el petit de Caleril, barra shows, que ja trobareu tots els concerts, barra el que vulgueu, llistats, i perfil, i música, fotos...
Tot i tot i tot.
Això ho aneu treballant vosaltres? Segurament que deu estar també a Facebook, a Twitter i companyia?
Jo soc un desastre amb tot això, i no tinc Facebook ni... Però hi ha un Facebook del grup que ho porten a la discogràfica, molt amablement, i sí que també van anunciant i la gent pot preguntar o veure on toquem, i després, sí, no tenim gaires coses més, és que ja et dic que som bastant desastres amb això.
Home, Joan, amb la feinada que tens, com que a més a més puguis arribar a posar-te a internet i ja està, gairebé cada dia connectada amb la gent que pugui dir-te coses.
No ho sé, ja m'agradaria, però, no sé, passo l'estona amb una altra cosa.
Ja m'imagino, ja. Home, però almenys un dia al mes alguna cosa ho podríem fer, no?
Sí, ho hauria de dir que, a partir d'ara ho faré així, doncs.
Vinga, aviseu-nos i així avisarem a l'audiència que s'hi passin per allà.
Sí, va.
Doncs, Joan, gràcies per atendre'ns, gràcies per estar aquí amb nosaltres.
Perdó pel principi, perquè jo em pensava, dic, ostres, jo aquí posant-me en plan poeta i tal.
No, no.
M'he anat una mica de mare, eh, ho sento, per la part que toca.
No, no, ja m'agrada aquesta interpretació que has fet.
Doncs, el petit de Caleril el tindrem el dissabte, dia 2 de juliol, a dos quarts d'11 de la nit,
a l'Espai Jove a la Palmera, entrada gratuïta, i avui atendre'ns, gràcies per atendre'ns,
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ens hem posat nerviosos i tot, eh?
Joan, gràcies, de veritat, un petonàs.
Vale, igualment.
Una abraçada, adeu-siau.
Més que adeu.
Gràcies.
Adéu.
Doncs, us recordo de nou, aquest dissabte, dia 2 de juliol, a dos quarts d'11 de la nit,
entrada gratuïta a Espai Jove a la Palmera, al petit de Caleril en concert,
edició especial d'aquests 25 anys de l'estiu jove.
fa que ningú el veu que ja ho ha cobert, de plantes i animals que es mengen el seu cor.
I és que moltes vegades quan ens hi posem, ens hi posem, no sé si us heu donat compte, va, va.
Comencem a sentir les cançons, les interpretem i les volem comentar.
Comencem a sentir les cançons, no sé si usen, no sé si usen, no sé si usen.